diumenge, 26 de juny de 2011

J. SALSES, UN BON AMIC


Fa molts anys que vaig coneixer en Joan Salses i la seva muller. Ells irradien pau, per tots costats. Van caure al meu "cupo" de medicina general " a la babalà " o sigui " de la ma de Déu " i sense més, vaig decidir ser el seu metge i ells em van acceptar; per altre costat no hi havia cap més metge al poble, o sigui que tot plegat havia d'ésser així, ben curiós, coses de la vida. Sempre més he sigut el seu metge i ells els meus amics.
Es un home que d'entrada impressiona la seva aureola de beatitud, cabells blancs, una gran barba blanca,ulleres rodones, somriure a flor de llavis , ulls vivissims, home senzill, humil, mai es posa mèrits de cap tipus, no gosa a demanar res, passa pel món sense volguer molestar a ningú, a més no vol ser una càrrega pels altres, te molta paciència i sap esperar per sobre de tot, home recte, no imposa les seves idees, disciplinat, auster, sap escoltar i disfruta fent el be i per més inri confia amb el seu metge a ulls clucs.

Ermita de Sant Dimas

A poc a poc em vaig anar assabentant que va ser escolà de Montserrat, amb tot el que això comporta per sempre més, diria que imprimeix caràcter.  Sempre ,en les llargues converses que he tingut amb ell, te molts bons records dels que van ser els seus superiors o millor dit els seus mestres a l'Escolania i te molt bon record del Pare Gregori Estrada.
Més endavant va assistir a classes el pare Robert de la Riba, a l'església de Pompeia a la Diagonal de Barcelona.
Després de ser el seu metge durant més de 15 anys i fruit de la nostra sincera amistat, un bon dia em va regalar aquest Vals, ben mirat un regal inmaterial del tot,  molt adequat vinguen d'ell : L'Alegria de viure, fet pel febrer de 2010. ( una entranyable històriaal voltant d'aquest vals , ara no es el moment d'explicar-ho, un altre dia serà, és molt llarg, però molt bonica ..... )


Explica entranyables records dels anys passats a l'Abadia de Montserrat i sovint explica fets concrets dels seus companys i professors. El que si puc dir es que va aprofitar el temps.



M'explicava que va ser professor del conservatori de Badalona, on el seu pare  era un gran mestre de piano, junt a músics molts importants com Josep Soler i la pianista  Eulàlia Solé, que no ha vist mai més. Quines coses Déu meu ? Un pensa tenir companys de camí per sempre i vet aqui que es van perdent i perdent, fins a quedar practicament només amb el record, aquest si que mai es perd.



Te un CD gravat : GNOMUS
ASI EN LA TIERRA COMO EN EL CIELO
Composat per: Tres miniaturas,  Enamorados bajo la lluvia, Sinceramente tuyo, Caballero Angélico, Cementerio Espacial en marte,  Nana estelar en Navidad, Eros en el Everest, Seres de Luz
Signat: Gnomus.
       
Segur que per aquests jardin, havies sortit a passejar o a resar o també a cantar amb els teus companys ecolans.

Persona cultissima, gran humanista, finament educat,  religiós i home d'una gran fe, jo diria que místic, escriptor i poeta. Es nota que va fer el batxillerat com li aradava diir al difunt pare Miquel Batllori s.j. Aqui com a mostra va un bonic poema, que a mi m'agradat molt, que es titula GARNATXA DE L'EMPORDÀ.

Poema manuscrit de J. Salses.


Encara un altre poema sobre l'Oli de l'Empordà :




Fa 6 mesos que el destí els va portar a viure  .....nord enllà, on diuen que la gent és neta/ i noble,culta,rica,lliure/ desvetllada i feliç ...., com a agraïment dels anys passats junts en va regalar un libre de LANZA DEL VASTO: Principios i Preceptes del retorn a l'Evidència. Si, n'estaven molt d'aquest bon bome, i sempre en parlaven, jo practicament mai he passat de que em sonés el seu nom, però, en cap moment i havia aprofondit en la seva persona, ara m'adono que es prou important, miraré de posar-me al dia i llegir-me el llibre.
Aquesta foto d'un gravat autèntic d'Alexandre de Laborde, va per tu Joan, ja que durant tres  anys l'Abadia de Montserrat va ser casa teva . Gravat tret del llibre VOYAGE, publicat cap al 1806.
Fixeu-vos la basílica  de Montserrat sense cap banc per seure. Que curiós oi?

Sempre passa el mateix, quan ens quedem sense l'amic, es llavors que voldriem saber més coses de la seva vida, com era el seu món musical, els anys de docència a Badalona, a part del piano, si dominava el violí ? quines altres afeccions tenia, li a gradava cuinar ? Se, que es un expert en plantes medicinals, pels seus profunds estudis en aquesta matèria, be, ben segur que algun altre dia ens retrobarem i podrem continuar parlant i aprofondin en aquest món humanistic que tant l'adorna. M'agradaria molt que m'expliqués com eren els músics importants del seu entorn d'aquells anys del final de la dictadura, com l'Eulàlia Soler i en Josep Soler i d'altres que de vegades n'ha parlat, però no m'enrecordo, la memòria a la meva edat ja em falla. Ell adora els seus antics professors tant els de l'Escolania de Montserrat com els del Conservatori.

El claustre del monestir de Montserrat que va trobar Alexandre de Laborde i que va dibuixar  i més tard va publicar en aquesta planxa, com moltes més, que estan en aquest article. Va trobar Montserrat i les seves ermites com " lo bo i millor d'aquest món".

Una abraçada pels dos i ....em quedaré aqui fins a la mort/ car sóc també molt covard i salvatge.....(S. Espriu).

Joan se que t'agraden les herbes medicinals i ets un entès en remeis naturals, aqui va aquest bonic Hypericum Perforatum, se que t'agradarà.
Avui dia 21 de juliol de 2011, vigilia de Sta. Maria Magdalena, una molt amiga del Dr. Griera, la Nuria Casadesús i Sarabia pianista, em va  tocar al piano el vals que em va dedicar el bon amic Joan Salses, escoltar-lo per telefon va  estar  del tot emocionant, gratificant, un plaer; perquè d'entrada només em van dir  que escoltés, sense saber el que tocaven. Sí, ho vaig fer i que mentre escoltava m'agradava el que sentia, només ha sigut al final que ma'n dit el que m'havien tocat. Es preciós, maquíssim com l'ànima de'n Joan. Molt agraït Joan per haver escrit un Vals únic.





La història no acava mai, un bon dia la conversa amb un pacient em va portar ,no se com a explicar-li el gran regal que m'havia fet en Joan Salses i ell sense pensar-ho em va di:  la meva esposa i jo el tocarem i li gravarem en un CD i podrà escoltar-lo amb mp3. Dit i fet i la vigilia de Nadal me'l van regalar, en dos versions l'una només per piano i l'altra amb piano i saxo, les dues precioses.  El poso penjat perquè tots vostès el puguin escoltar i gaudir de la finura de la pianista: Meritxell Roura i del saxofonista : Xavier Constans i com no del compositor que va escriure la partitura.

Aquesta imatge de la montanya de Montserrat, molt misteriosa, tots la portem gravada a la ment. M'encanta
Seguiré posan reflexions escrites  de l'amic Joan Salses, que són una meravella i donen pau:


A LA VERGE DE MONTSERRAT
per Victor Balaguer

Verge santa d'amor, patrona mia,
dels pobres i afligits guarda i consol,
més pura que la llum quan naix lo dia,
més hermosa que el cel quan surt lo sol.


Tal com se veu a l'àliga orgullosa
en la roca més alta fer lo cau,
tu la serra més alta i més hermosa
vas escollir per fer-ne ton palau.


Reina del cels, Mare de Déu, perdona
si fins avui no et dediqui un record;
sols quan veu són vaixell presa de l'ona,
busquen los ulls del navegant lo port.


sols quan se veu en la presó angustiosa
sa llibertad recorda lo catiu;
sols quan la tempestad brama furiosa
l'oreneta s'acull dintre son niu.


Jo vinc, com lo catiu entre cadenes,
un consol a buscar per mon dolor,
Los plors, mon front han arrugat. Les penes
m'han, Mare meva!, rosegat lo cor.


Com soldat que, fugint a tota brida,
les armes va per lo cami llançant,
aixís jo pel camí d'aquesta vida
a trossos lo meu cor he anat deixant.


Verge de Montserrat, casta madona,
perla de les muntanyes i dels cels,
a qui els àngels per fer una corona
arrencaren del cel un puny d'estels.


La grandesa, Senyora, no repare
si avui te parla en català ma veu,
que el català és la llengua en què ma mare
m¡ensenyà un jorn a beneir a Déu.



Ta imatge en los palaus i en les cabanyes
se veu, voltada d'or com un joiell;
tothom vol visitar eixes muntanyes
que són de tes espatlles lo mantell.


Ton nom invoca, oh Santa Verge pura,
l'orfe ferit de pena i desconsol,
ton nom la mare ensenya a la criatura 
quan l'adorm carinyosa en lo bressol.




Joan, aqui t'adjunto un poema del poeta EVGENI EVTUCHENKO que et va com fet  a mida.:

El poema es titula GENT i es d'Evgeni Evtusenko:

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins cón com històries de planetes.
Cadascú és únic, soll, ell sol.
No n'hi ha cap altre que se li assembli.


I si algú ha viscut en silenci
feliç en el seu racó,
la seva propia insignificança 
l'ha fet interessant.


Cadascú te un món secret, molt seu,
on si amaga el millor instant
on si amaga l'hora més terrible,
però nosaltres no en sabem res.


I sí un home mort,
mort també la seva primera nevada,
i el seu primer petó i el primer convat,
sí tot s'ho emporta.


Sí, queden llibres i ponts,
màquimnes i teles de pintors
sí, moltes coses queden aquí,
però alguna se'n va.


Així es la llei d'aquest joc sense pietat.
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
però en realitat  ¿que en sabiam d'ells ?


Que sabem dels nostres germans, dels nostres amics ?


Que sabem de la nostra estimada ?
fins i tot del nostre pare,
sabent'ho tot, no en sabem res.
Se'n va la gent, no la podem retornar
no podem fer reneixer els seus mons secrets.


I cada cop,
tinc ganes de cridar davant
d'aquesta impotència.

 aquest  poema m'ha acompanyat tota la vida, d'ençà els meus 18 anys, ja llavors el vaig trobar únic i bonissim i veig que encara ho és, i a més es confirma el que diu.

Aquesta xilografia es del Pare Oriol Mª Diví, monjo Benedictí de Montserrat, se que t'agradarà; a més és un monjo cent per cent, vaja com la majoria de monjos de l'Abadia.
Avui dia 13 de setembre de 2011, afegeixo dades que em venen a la memòria del teu pare Ramón Salses Blanch, alumne aventatjat del professor Joaquim Canals de piano i un dels millors alumnes d' Enric Morera. El teu pare segons m'havies explicat era un bon amic d' Antoni Massana (jesuita).  També recordo que  m'havies explicat que era íntim amic d'en Pompeu Fabra.
Fa pocs dies que els amics músics Meritxell Roura al piano i en Xavier Constans com a saxofonista m'han gravat el Vals " l'Alegria de Viure " en dos versions una només al piano i l'altra amb el piano i el saxo. Segons en Josep MªGregori, aquest Vals es un bombó, dolç, delicat i innocent.




Amics Joan i Montse veniu quan volgueu, estar amb vosaltres sempre es motiu d'una gran al.legria i alhora quedo empapat de la vostra pau, que prouta falta em fa. Sou únics e irrepetibles. Per molts anys. Que la pau us acompanyi sempre. A Cornellà del Terri sempre tindreu un amic.
Una càlida abraçada pels dos.
Pep Capdevila.

dissabte, 25 de juny de 2011

BRUNET RECASENS FRANCISCO, COMPOSITOR PER EXEL.LENCIA

Aquest músic completament  oblidat, va ser mestre de capella de les Saleses de Barcelona del Passeig de Sant Joan, professor de música del seminari conciliar de Barcelona, ensenyà  al col.legi del Sagrat Cor de Sarrià i a més a més donà lliçons particulars de piano. La guerra del 1936 li parti la vida, com a molts catalans.  La seva mare era filla de Bellpuig d'Urgell i el pare d'Igualada.  (Igualada 1861-Barcelona 1939)

Mausoleo de Ramón Folch III de Cardona i virrei de Catalunya, es troba a l'església parroquial de Bellpuig. Dibuixat a la planxa per Alexandre de Laborde que va trobar aquest monument com lo més excepcional que havia trobat a Espanya fins al moment. El poble de Bellpuig el va trobar molt mal dissenyat. no vam tenir la sort que el comte de Laborte no s'arribés fins a Vallbona de les Monges, si que ho va fer a Poblet, deixant una inmensa obra en gravats, una meravella.


Tots podeu veure un Urgell  (1792)  molt poc habitat, cosa que avui dia ens crida l'atenció.
Podem veure Bullpuig  patria de la  mare del Sr. Brunet.
Autor d'una inmensa obra, el seu corpus consta de 167 opus numerats, però els seus hereus disposen de poquíssimes partitures, jo mateix vaig recuperar la partitura de la cançó A collî olives, que la van afegir al seu corpus. El catedràtic de musicologia Dr. Josep Mª Gregori i Cifré,  sempre està a l'aguaït d'alguna troballa que parli del compositor Brunet, tasca no gens fàcil. Molta obra d'aquest compositor va ser maltractada durant la guerra civil o fins i tot cremada i si en queda alguna esta en llocs amagats de dificíl accés i per això s'ha salvat; con l'arxiu importantissim de l'esglesia del Pi de Barcelona.

COL.LECCIÓ D'OPUS QUE ES CONSERVEN A MANS DE LA SEVA NETA SRA. SOLEDAD TORRENT I BRUNET.
__________________________________________________________________________________
El 1902 s'estrena  Himne al Corazón de Jesús: primera pedra del Tibidabo, amb un cor de 400 persones.



Mossèn Ramón Bergadà va ser rector de Rocallaura, es el que va fer la lletra  del Càntich de la Romeria de Nostra Sra. del Tallat el 1900. El seu germà mossèn Francisco Bergadà i Solà era el capellà de les monges del monestir de Vallbona i alhora també amic del músic i compositor F.P. Brunet i Recasens, que tenia una filla monja a Vallbona, Donya Mercedes, que moltes noies , ara avies de Llorens van anar a classe en la post-guerra a Vallbona, com la Tecla Ruera, i la Cecilia Moncusi, etc.


La missa Auxilium Cristianorum publicada el 1916 i ara reextrenada per la coral Lucentina de Lucena  (Jaén). La Sra. Soledad Torrent Brunet i elseu espós el Dr. René Collàs s'hi van desplaçar per l'estrena de la missa; era com sentir-la per primera vegada. Jo també le escoltada i es una meravella, invita als fidels a cantar-la amb tota l'ànima.


El 1926 s'estrena  Lo Riu Corb, cançó, a l'Orfeó Català, interpretada per l'Orfeó  Nova Tàrrega (novembre)




El 1936 la familia Brunet s'instal.la a Castellterçol per l'estiu, sense imaginar que s'hi quedarien tres anys. Privacions i angoixes. Desaparició del fill més jove (mé´s tard se sabrà que fou assessinat al mes de setembre per individus descontrolats).
Quant la Sra. Soledad Torrent Brunet es va fer càrrec de l'herència del seu avi, va volguer gravar unes 14 cançons, que són les següents: Sospirs, Lo reyet, Lo mirall de la pastora, L'infant i la dida, Lo riu Corb, Idili, Plou i fa sol, Cançó del romaní, Arri, arri, cavallet, Canto a la vid, Lo cego d'Alhama, Nadalenques, Pastorella, Cançó del rossinyol i Lo bon Jesuset.  Al piano Josep Surinyac i com a soprano Carme Cosidor.
                                                                               




Va dibuixar Argemira, L' i El Vilet, Balofrena, La, Burgueroles, El Casuc, La Codina, Les Comes, El Criac, Esplugues, La Fàbrega, La Ginebreda, L'Horta, Moli-Nou, Moli-Nou, estany, El Munt, La Noguera, Mas Oller, Cal Pere Antón, El Pujolet, El Revitllat, El Ricard, Casa Salabert, Ermita de Sant Julià, Castell de Sant Miquel, Ermita de Sant Miquel, La Serradora, La Vall, La Vall-llosana.


Aquesta casa, es la casa pairal de Cal Bergadà, on van neixer els germans Francisco i Ramón ambdós capellans. Així era la casa tal com la va coneixer el músic F. Brunet Recasens, quan venia amb la seva neta Sra. Soledad Torrent i Brunet a fer la berenada de cada tarda.
Un gran amic d'ell fou Mossèn Ramón Bergadà i Solà, rector de Rocallaura i el seu germà Mossèn Francisco Bergadà i Solà capellà de les Monges de Vallbona, els dos fills de Cal Bergadà de Llorens de Vallbona. Alhora el Sr. Francisco P.Brunet Recasens tenia una filla que es deia Donya Mercedes Brunet que va ser monja de Vallbona, aquest fet potser va ser el puntal perquè naixés una exel.lent amistat i les llargues tardes asseguts a la creu de terme de llorens amb el fresquet de la marinada, sortíssin les lletres i la música de les cançons : A collî olives, Lo riu Corb, Cantich a la Romeria de Ntra Sra. del Tallat. 


Aquesta es la vista, més important del poble de llorens. Ho faig en homenatge aquests dos homes que amb tot el carinyo del món, amb la seva lletra i música, van portar el nóm de Llorenç,Vallbona , Rocallaura amb el santuari del Tallat i el Riu Corb  i la seva Vall i els seus pobles, més enllà d'aquest racó de món.

Ben segur, que  la millor cançó popular del compositor Brunet, que parla de les nostres terres, es la cançó LO RIU CORB, d'un bellesa excepcional. Ja m'ho diran.




Al piano Francesc Cassú i Jordi i com a soprano Salomé Petit i Boyero.
Veure molta més informació sobre el Sr. Francesc de Paula Brunet Recasens en l'apartat que tracto llargament de " A COLLÎ OLIVES " tant important per tots nosaltres els pobles de la Ex-Baronia de Vallbona i de la Vall del Corb.






Per coneixer millor el món del músic i compositor per exel.lencia Francesc de P. Brunet i Recasens lo millor es escoltar les seves cançons que vostès tenen a la seva disposició en diferents articles del meu Blog. Disfrutin i veuran, quina gran persona. Enamorat de Vallbona , d'aqui be la gran amistat que va establir amb el capellà del monestir Mossen Francisco Bergadà i Solà i el seu germà mossèn Ramón rector de Rocallaura, i amb la casa pairal a Llorens de Vallbona o de Rocafort, vostès mateixos. Més endavant mossèn Ramón va arribar a canonge de la Seu Metropolitana de Tarragona en el grau de Mestrescola.
Adéu-siau,
Pep.