dimarts, 15 d’abril del 2014

QUI CUIDA AQUEST CEP DEL TERME DE LLORENS DE ROCAFORT ?

Des de molt petit, que sempre he vist just al damunt d'un marge de pedra, aquest cep.  No recordo mai haver vist raïms, i molt menys haver-ne agafat en dies de calor tant sols per refrescar la boca. Lo curiós del cas es que en tot el tros és únic, perquè tot està ple d'olivers i per cert molt ben cuidats, costa veure una finca que faci tant de goig ?. Preguntat el meu pare , que  està a punt de complir els 91 anys, i em diu que ell sempre ha vist aquest únic cep. També em diu que sí , que fa raïms panssers i que l'amo, quan es el moment els recull. També pensa que aquest cep es va salvar de la fil·loxera.




Al salvar-se de la fil·loxera i s'ha fet molt resistent a les altres plagues i està preparat per resistir llargues sequeres sense morir-se; i aguanta tot i més. Déu sap els anys que te !!!



Diria acertadament que te un amo, que el cuida i el mima, alguns cops a l'any està per ell, sense cap dubte. El propietari, sincerament penso que no espera res, potser espera i desitja que no es mori ; potser o tal vegada li porta grats records de la seva infantesa, o dels seus pares, que junts anaven a aquesta finca a treballar; potser que a l'amo li recordi quan tal vegada la finca era tot plantada de vinya, encara que ho dubto, perquè si ho estava, que podria estar-ho, els olivers son centenaris, segur !, també podria donar-se el cas de que fos moda plantar entremig dels olivers alguna  filera de ceps i al marge també.


Hom pot veure a tots els trossos del terme, els marges ben aprofitats, a tots hi  han ametllers, olivers i algun cep plantat . Quan era petit havia vist arrabassar trossos de bosc i fer marges que aguantessin la terra; allí si plantaven tots aquests arbres.

servera d'un marge qualsevol, si es deixen madurar estan bonissimes.

 Ah ! sense oblidar les serveres i les figueres, els codonyers, que la mare a.c.s. tota la vida va fer "membrillos" bonissims, fins i tot quan estaven secs estaven ens els menjavem de postres al tros.

Codonyer del tros del Perdigó terme de Vallbona de les Monges.

 els cirerers, els presseguers, les pruneres al racó de la solana. es un ametller empeltat de pruner, la Tere li surt una melmelada bonissíma.


 que també estaven als marges i encara hi estan els pocs que queden.


Be per acabar , vostès que són entesos en la matèria de podar la vinya, poden observar que la feina està molt ben feta, segons el meu pare, perfecta, o sigui que sí que l'amo cuida aquest cep amb tot el carinyo i expertesa. Segur que vist així ens sobreviurà a tots.
Vinguen dels Perdigons a prop de la cabana de cal Perlo om pot trobar aquesta planta, que tant feliços ens feia quan érem petits, perquè a l'apretar-los contra les mans petaven molt  fort. Com que no tenien per comprar petards artificials, aquests erene una meravella. El temps jo jubila tot. Ara ja no tenen cap interès per la canalla, que ja tenen iPots o iPhone o tablets.



Pregunta pels ciutadans de Llorenç de Rocafort i algún que altre veï de les rodalies o gent que practica l'esport, -  on es troba aquest cep, més que centenari ?


Disfruteu d'aquest grabat fet a Paris l'any 1846. P. J. Croiset de la Companyia de Jesús ( Societatis Jiessus). Paris Libreria de A. BOURET Y MOREL, calle Éperon, nº 6. Una meravella.
Bona setmana Santa 2014 a tots.
Pep.