tag:blogger.com,1999:blog-54358831704270850622024-03-14T06:25:18.920-07:00The Ladies of VallbonaAqui hi escriuré, vivències, (potser memòries ? ) sobre la meva petita pàtria l'Urgell i el meu poble de Llorens de Rocafort i comarca, històries de tota classe, a més de records acumulats durant 73 anys; de la meva vida nòmada. Tindré present la meva familia , l'exercici de la medicina , la vida camperola molt rica per tots nosaltres i la relació amb els bons amics. Es possible que totes aquestes històries que escric no tinguin cap més interès que per mi i la meva familia. Vostès mateixosPephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.comBlogger202125tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-88518741907521445232023-10-12T15:29:00.011-07:002023-11-12T16:44:56.102-08:00A LA MEVA VELLESA, M'ADONO QUE ELS VIATGES NO HAN SIGUT EL MEU FORT<p> </p><p><span style="font-size: large;">Em diuen que cada dia escric menys, o molt poc, es cert, alguns amics m'anyoren, els anys ja em pesen, camino a poc a poc amb dolor, penso a poc a poc, sense dolor, respiro lentament, dormo a poc a poc, quan veig la pantalla de l'ordinador en blanc, </span><span style="font-size: large;"><span>tanmateix em costa ficar-m'hi</span><span>, em passo el dia fins altes hores de la nit recordan, potser tinc massa records i que és recordar ? </span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333;">Elie</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #333333;"> </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333;">Wiesel</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #333333;"> es pregunta: que es recordar ? I respon així :Es viure en més d'un món, impedir que el passat s'extingeixi, reclamar l'avenir per a il·luminar-lo (....) és salvar éssers desapareguts, il·luminar rostres i esdeveniments amb una llum blanca i negra, es fer que retrocedeixi la sorra que cobreix la faç de les coses, combatre l'obllit, rebutjar la mort; de Lluís </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: #f6f291; box-sizing: border-box; color: #333333;">Duch</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #333333;">, (acs), monjo en altre temps de l'Abadia Montserrat, del seu llibre "<b>Un estrany a la nostra casa </b>". M'omple d'orgull tota la meva familia, sou admirables i les dos netes sou un tresor, només de tenir-les en braços em passen tots els dolors articulars que en tinc uns quants, però amb elles ja tinc el dia arreglat i tot recordant el periodista Antoni Puigverd, que tant estima la Vall del Corb, us poso un pensament seu, que se que us agradarà:</span></span><span style="font-size: x-large;"> </span></p><p><span style="font-size: large;"> </span><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-size: large;"><b>Cuando amas a un nieto, tú desapareces. La obra es él y a él todo lo subordinas. El amor cortés de los trovadores se realiza, de hecho, con los nietos. Es el único amor que en vez de dejar cicatrices, las cura.</b></span></span></p><p><span style="font-size: large;">Sóc fill de pagès i quan jo era un nen, recordo que no viatjava practicament ningú sinó era per anar al metge a Lleida o a Tàrrega per operar-se de les angines amb el Dr. Serret o a Barcelona a l'hospital clínic on estudiava el Dr. Josep Català, o a l' Hospital de Sant Pau on un servidor va estudiar medicina i hi treballava el Dr. Cesar Diaz Lopez (reumatoleg), i tret d'això , només se sortia del poble per anar els dilluns a mercat a Tarrega i amb cotxe de linia, l´únic que passava pel demati i tornava passat el migdia direcció a Rocallaura on tenia la fi i calia esperar a l'era el Sord de Maldà per fer el canvi; i més modernament el mercat va guanyar predicament el de Bellpuig abandonant el de Tàrrega i encara dura; hom aprofita per anar al dentista, al notari, al propi mercat o en algun supermercat o a la gasolinera a omplir el diposit del cotxe de betzina o amb gasoil , visitar la gent d' Ibercaja, al gestor, a comprar Xolís Extra del Pallars Jussà fet a Isona i intercanviar parers amb d'altres pagesos sobre el preu del tocino, del pollastre, del conill, dels ous, i també dels cereals i de les nous, de la trista collita d'ametlles que són petitissimes (comparades amb les de l'any passat) segons mostra que m´ha portat el meu fill Lluís, i sense parlar gairebé de la collita de les olives, parlant, parlant amb una cervesa a la mà un pot tornar a casa una mica consolat o no.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIlIYGG3fK_h0yIFkOTKdVz2kzDJlWzDYqzqh8fqBrSiyKtCUdvHyS3Fs4Z_SZO9Ctz1vf9vsJ_9NAZy-plObuhdzwlOwjQ2MpTqzwWBc_wQJpVR2Einc5cNC1S8DHxGBqMR1qSpFbPLTJ1bYy9Mz2yLAZiBRDWyjMPClv883dmMaAB3RhYX7K4oqGS-iQ/s1280/396740ee-b5b3-4ce5-94de-4f0dafbc36c0.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="529" data-original-width="1280" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIlIYGG3fK_h0yIFkOTKdVz2kzDJlWzDYqzqh8fqBrSiyKtCUdvHyS3Fs4Z_SZO9Ctz1vf9vsJ_9NAZy-plObuhdzwlOwjQ2MpTqzwWBc_wQJpVR2Einc5cNC1S8DHxGBqMR1qSpFbPLTJ1bYy9Mz2yLAZiBRDWyjMPClv883dmMaAB3RhYX7K4oqGS-iQ/w640-h264/396740ee-b5b3-4ce5-94de-4f0dafbc36c0.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de'n Ramon Moix, d'enviar-me una ametlla de l'any passat amb la mateixa classe llargueta d'enguany, una pena degut a la gran sequera que patim a l'Urgell i a tot el país.</td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="font-size: large;"> El meu amic Ramon te la paciència de mesurar i anotar els litres que cauen per m2 i quasi mai em dona una alegria, divendres 15 de setembre va ploure dolçament a Llorenç de Rocafort unes 4 hores seguides més o menys, bona pluja, esperada pluja, que amara el terreny i no es perd muntanya avall. Encara queda un <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/04/un-aljup-en-arab-tambe-es-diu-aljup.html">aljup</a>, o sigui com una cisterna sense sostre, on es guardava l'aigua que baixava costa avall, els altres tres aljups fa anys es van enterrar, ara ja tenim aigua de la xarxa pública , molt be de preu. Ah! queden moltes cisternes plenes d'aigua que practicament ningú fa servir. Al meu poble <b>poc, es molt</b> !!!!! Si plou encara algú de Llorenç podria fer una bona collita d'olives, jo no !! A lo millor si les deixo a l'oliver, al gener tindré olives mortes.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8xkDs9Nas9GIvLrZQwhvQr-iasbe7pj9QAIoWZ_EfwLo2jAeroN0kwcwQBXwUnZsMuQZ_gtqsCfTVJmReZLQV3uSnT5gno2gMrop58qoX0PSvUIsoT8kK-IgQ4pu8b0SUpFk_JeQFNDlbOt84Csy0k-KNfY0b7X1DHIYIi7qQaugo_lxIzMHUr07mM8km/s1280/ollives%20mortes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8xkDs9Nas9GIvLrZQwhvQr-iasbe7pj9QAIoWZ_EfwLo2jAeroN0kwcwQBXwUnZsMuQZ_gtqsCfTVJmReZLQV3uSnT5gno2gMrop58qoX0PSvUIsoT8kK-IgQ4pu8b0SUpFk_JeQFNDlbOt84Csy0k-KNfY0b7X1DHIYIi7qQaugo_lxIzMHUr07mM8km/w640-h480/ollives%20mortes.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olives mortes pel fred de fa temps.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Cada any quan torno del llarg estiueig, els companys i amics rapidament em pregunten a quin país heu anat ? sincerament m'agradaria que no em fessin aquesta pregunta coneguent-me com em coneixen , perquè mai he anat a passar l'estiu a l'estranger, ni pocs dies ni molts, tampoc a cap`balneari del pais (Caldes de Malavella o el de Sant Hilari Sacalm, sempre hem passat l'estiu amb els fills que els dos superen el quaranta anys o amb la familia política a la Sierra de Gata a l'Alta Extremadura, molt aprop de Ciudad Rodrigo i a pocs quilometres de Las Hurdes, molt aprop d´on es troba el Desierto Carmelita de San José de las Batuecas, un oasi de pau.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiiIr5NESh0rfTddfIUBfe2-SvV8UnnB57vv0hlplSQuEGZkdha72AhyFrjUMlO9LLxQArLqaffDdHn6gIX2vKpg_obVuTJ8IfwM9-gaN5nCj7VKE1eLXgoYnN7oXcms3KXxym40qlTqCmbr-iJUAbTazJItKbogk5RJgTZqOQbKw6it6Jzf87Fq-tuxzf/s640/DESIERTO%20DE%20SANT%20JOSE%20DE%20LAS%20BATUECAS,%20SIERRA%20DE%20FRANCIA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="640" height="622" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiiIr5NESh0rfTddfIUBfe2-SvV8UnnB57vv0hlplSQuEGZkdha72AhyFrjUMlO9LLxQArLqaffDdHn6gIX2vKpg_obVuTJ8IfwM9-gaN5nCj7VKE1eLXgoYnN7oXcms3KXxym40qlTqCmbr-iJUAbTazJItKbogk5RJgTZqOQbKw6it6Jzf87Fq-tuxzf/w640-h622/DESIERTO%20DE%20SANT%20JOSE%20DE%20LAS%20BATUECAS,%20SIERRA%20DE%20FRANCIA.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">on no hi ha cobertura de mòbil, també molt aprop del poble salmanti de l'Alberca. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioqPnn6B1Kl7d01pIf-tfH39TPYdNw1VI1Y9-TrMwQO3Yok_JMd8MXN4LPrE6n-V91EUE6Igxl_-Lkmr4o590KikpaaseLZi64BLglGJLXwWqREsipGptOy0qzQTtuqOAtJ51AccMPNYa1ORX3oocn-_UzgpIOfRbcqcMeQakb1AUwDjFxKDGknYIpYDAV/s1280/cartuja%20de%20las%20batuecas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1007" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioqPnn6B1Kl7d01pIf-tfH39TPYdNw1VI1Y9-TrMwQO3Yok_JMd8MXN4LPrE6n-V91EUE6Igxl_-Lkmr4o590KikpaaseLZi64BLglGJLXwWqREsipGptOy0qzQTtuqOAtJ51AccMPNYa1ORX3oocn-_UzgpIOfRbcqcMeQakb1AUwDjFxKDGknYIpYDAV/w504-h640/cartuja%20de%20las%20batuecas.jpg" width="504" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">També vull deixar clar que m'agrada coneixer el meu pais, que em moriré i encara no he estat mai als Ports de Beseit ni a Tortosa, curiós però cert.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRHP99U7LYubhFfQ8Pp-b94eqQ_DHNO2VZch1hWplckBEvgevxDJBPxPHnHVHkrtXC97pt0p0vl0vuFhve6Bxu0Me_zdFG5_aIyQWxE6Tn_rQatixf7OICumtyZ7UB53knRYk5N3hszbodCKo9B-VOTORv1sXkZUQpWfp77IAoucv64dinLfcCcgR4jP3/s1280/TORTOSA%20VIST%20PER%20LABORDE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="920" data-original-width="1280" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRHP99U7LYubhFfQ8Pp-b94eqQ_DHNO2VZch1hWplckBEvgevxDJBPxPHnHVHkrtXC97pt0p0vl0vuFhve6Bxu0Me_zdFG5_aIyQWxE6Tn_rQatixf7OICumtyZ7UB53knRYk5N3hszbodCKo9B-VOTORv1sXkZUQpWfp77IAoucv64dinLfcCcgR4jP3/w640-h460/TORTOSA%20VIST%20PER%20LABORDE.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">Aqui va un preciós grabat (1806) d'Alexandre de Laborde que va escriure el famós llibre, de gran format, vull dir d´estil imperi, titulat VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE DE L'ESPAGNE, 1806, de les 339 planxes que il.lustren tota l'obra, 143 correponen als països catalans (Principat i país Valencià); diria que va ésser el primer llibre de viatges.</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx56LOfOHjAXKoifqzEAUIYZLHAqi6_9ETtPW_a8kkPXKXEG_wJx5QNuGPXr2Z6y2_ajCOwRA1a-MShccO5UbA_0iFCQrtjTNkET4rWlXtteMJE2L94eYzVWuaw0NSBzkQL0PtDzlGGtH2RbUouZv36GXO73Xxn6xpeZ3adRXb4SpN8QcfFDBRJYYNLFit/s1280/voyage%20pitoresque%20et%20historique%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="904" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx56LOfOHjAXKoifqzEAUIYZLHAqi6_9ETtPW_a8kkPXKXEG_wJx5QNuGPXr2Z6y2_ajCOwRA1a-MShccO5UbA_0iFCQrtjTNkET4rWlXtteMJE2L94eYzVWuaw0NSBzkQL0PtDzlGGtH2RbUouZv36GXO73Xxn6xpeZ3adRXb4SpN8QcfFDBRJYYNLFit/w452-h640/voyage%20pitoresque%20et%20historique%20(1).jpg" width="452" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Es passeja per tot Catalunya .......desde Girona que només va fer tres planxes , una vista la ciutat des de Pedret, els Banys Àrabs, i un planol de l'interior de la catedral, la façana la va trobar sense cap interès, Barcelona amb diverses planxes, una de molt romantica es la planxa feta des del convent dels Capuxins de Sarrià, que és divisa Barcelona amb el mar, deixa escrit " el jardi del qual mereix ésser visitat " diu que les cases que troba a Sàrria tenen el nom de <b>Torres.</b></span><div><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOsEsIoN_vywLPCc7HM2hMzUD5E0dZCWorM-MZ3uiyFmEhoVpXe-Ka8IyvyddNsClpxU9pSWG0U6JSLwCV3bz_-S7NtFaUBjfAFKlU2sFNEh-zRcH_yHujhhKy7WeohXCtcpdLNVgo1KCcHqyEtr496AM-LSQRRNM16K5PsiGKwQrDMVFOwd9lydTxCGmT/s1168/gravat%20dels%20caputxins%20de%20Sarria.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="557" data-original-width="1168" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOsEsIoN_vywLPCc7HM2hMzUD5E0dZCWorM-MZ3uiyFmEhoVpXe-Ka8IyvyddNsClpxU9pSWG0U6JSLwCV3bz_-S7NtFaUBjfAFKlU2sFNEh-zRcH_yHujhhKy7WeohXCtcpdLNVgo1KCcHqyEtr496AM-LSQRRNM16K5PsiGKwQrDMVFOwd9lydTxCGmT/w640-h306/gravat%20dels%20caputxins%20de%20Sarria.JPG" width="640" /></a></div><b><br /></b></span><div><span style="font-size: large;">També va escriure l'any 1809 , <span style="color: #38761d;">L´</span></span><span face=""Google Sans", Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; font-size: 22px; font-variant-ligatures: no-contextual;"><span style="color: #38761d;">ITINERAIRE DESCRIPTIF DE L'ESPAGNE ET TABLEAU ÉLÈMENTAIRE DES DIFFÉRENTES BRANCHES DE L' ADMINISTRATION ET DE L'INDUSTRIE DE CE ROYAUME.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVDeUwiS0j7A83gor7xT1RYTbYm1MEdpgtlNunmeOsfBYOz_jyAWBpuCUK32_CbmvlNyeao9T5qamindgDNzEHIyUjUyI8WAbqxYDacCj0qqhC4S1hgD_Bfx9qDS4IzakVHHJCM91G0kiQvV77HN4f5CzqutXuGkusZzfofIURomeTVyq1KC2Dk9-3OMa/s640/IMG_6938%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVDeUwiS0j7A83gor7xT1RYTbYm1MEdpgtlNunmeOsfBYOz_jyAWBpuCUK32_CbmvlNyeao9T5qamindgDNzEHIyUjUyI8WAbqxYDacCj0qqhC4S1hgD_Bfx9qDS4IzakVHHJCM91G0kiQvV77HN4f5CzqutXuGkusZzfofIURomeTVyq1KC2Dk9-3OMa/w480-h640/IMG_6938%20(2).jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Els sis volums, son una meravella tant en les discripcions com en la meticulositat de les carreteres i fins i tot si troba el nom dels hostals: Hostal Nou, La Granota i com no aprop de Girona l'Hostal de la Ceba, dona la seguretat de que un pugui viatjar d'un lloc a l'altre del Principat d'una manera segura , saben on menjaran o on podran dormir.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAzYNDqqdvAF6SjBYKGJJNpzr4tB2Z-l_SE515iRefLWwqZEzy63iBz1_P_JLW3Q_CMRrTUn5ziwnf-IZtDLG3KCVB4Pl9XWk5l8d8UwLuFTQVmFHd9uxoLbC4qduWLKMZJx4QPsaZEKmtYWGKR_ZotaCcG-53ZzU8-RKZqdMdId5RLqjVy7_yVT1UXpps/s800/ORRIOLS_5951.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAzYNDqqdvAF6SjBYKGJJNpzr4tB2Z-l_SE515iRefLWwqZEzy63iBz1_P_JLW3Q_CMRrTUn5ziwnf-IZtDLG3KCVB4Pl9XWk5l8d8UwLuFTQVmFHd9uxoLbC4qduWLKMZJx4QPsaZEKmtYWGKR_ZotaCcG-53ZzU8-RKZqdMdId5RLqjVy7_yVT1UXpps/w480-h640/ORRIOLS_5951.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Diuen que aquesta mena de guia " turistica " li va servir a Napoleó Bonaparte per invadir Espanya. Es va publicar tot de cop l'any 1808.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTWqnE0moJBiD514Vw_wIU5G2S0dh3DRsAV3sACrG7BobbWaTPN2RnwbszW4Khq29O9nYE69cbTf7Al7eNnlrlulQlqr4xfB_Vb4J4e7rsa3MLesI6o5VJDDJUnUcn7TqN_gfWaTE3V-dz3dRB3nYzx72pooS88I3AVSM8fWFabq1oTJXy0Fe9fYIC6Daf/s1280/ARC%20MONUMENTAL%20DE%20MARTORELL%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="995" data-original-width="1280" height="498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTWqnE0moJBiD514Vw_wIU5G2S0dh3DRsAV3sACrG7BobbWaTPN2RnwbszW4Khq29O9nYE69cbTf7Al7eNnlrlulQlqr4xfB_Vb4J4e7rsa3MLesI6o5VJDDJUnUcn7TqN_gfWaTE3V-dz3dRB3nYzx72pooS88I3AVSM8fWFabq1oTJXy0Fe9fYIC6Daf/w640-h498/ARC%20MONUMENTAL%20DE%20MARTORELL%20(1).jpg" width="640" /></a></div></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">També el pont del Diable de Martorell amb el seu arc de triomf, amb les montanyes de Montserrat al fons.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyUV4qNPHzYmubrm78ksDtxix6GRWrdgbYeTyyEzFK8YkIMqbqiUd7u-9mBUgwce5-wOaZGUXA93-WXHYlngh7l8xIuI-jdWAzr46KrVoXvs1EgplRhpXnMz_TKa8ey8R7jdHJcgArZLJvA9NszlBRX2_yfhTh2TNcQ_cFpg2dRuw93gaaS527kXh-lVd/s1280/VISTA%20DE%20CARDONA%20SEGONS%20LABORDE%20(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="935" data-original-width="1280" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwyUV4qNPHzYmubrm78ksDtxix6GRWrdgbYeTyyEzFK8YkIMqbqiUd7u-9mBUgwce5-wOaZGUXA93-WXHYlngh7l8xIuI-jdWAzr46KrVoXvs1EgplRhpXnMz_TKa8ey8R7jdHJcgArZLJvA9NszlBRX2_yfhTh2TNcQ_cFpg2dRuw93gaaS527kXh-lVd/w640-h468/VISTA%20DE%20CARDONA%20SEGONS%20LABORDE%20(1).jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gravat també d'Alexandre de Laborde</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> Cardona amb el seu castell, diu Alexandre de Laborde que : hom no pot traslladar-se de Cardona a Solsona si no és per muntanyes espantoses i no gens praticables per als cotxes. Aquestes dues viles estan separades, l'una de l'altra, per quatre llegües.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUcCVklKEstfrG-_RiBS7m9vAxVQclMiK8wxIe36sv-hLpj_WzgqnLlg6xY4i1Ovq43m22MsHZolm6s_A9k7RJqAVOoh6JYrGN9RJcj2dGWwW7viQLCwFL9GfBU6QtbpyxuK0oZpqXw0Q6XaK28lAtspmdEHIxr7gFlvG2uIJmh-I7SB6ZNJUS3jNEDx7X/s1280/CARDONA,%20SEGONS%20%20ALEXANDRE%20DE%20LABORDE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="928" data-original-width="1280" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUcCVklKEstfrG-_RiBS7m9vAxVQclMiK8wxIe36sv-hLpj_WzgqnLlg6xY4i1Ovq43m22MsHZolm6s_A9k7RJqAVOoh6JYrGN9RJcj2dGWwW7viQLCwFL9GfBU6QtbpyxuK0oZpqXw0Q6XaK28lAtspmdEHIxr7gFlvG2uIJmh-I7SB6ZNJUS3jNEDx7X/w640-h464/CARDONA,%20SEGONS%20%20ALEXANDRE%20DE%20LABORDE.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">El grabat de sota es de Manresa, <span>amb el riu Cardener </span>i a la dreta la immensa mole dels Jesuïtes (Santa Cova) i al fons la catedral.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2LTdnxBJ6w_4PfSmsoLAOwPT3CqlxLxfRK_AjLcf6GIOobZEn1EETnBuu4TwRNP1q-EMFfoOQW6SG5OauOFXC3mW6l_2NqY0GEgPSU6fYqrnV-PMAZRQhtDJIzu5pPqgGMQzWHKtCQ0beuxgOKmPEgN6g6m-sfX8qOoWjDvQEyN8c4w5hKMT9V3-rjBoI/s1280/vista%20de%20la%20santa%20cova%20de%20manresa%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="951" data-original-width="1280" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2LTdnxBJ6w_4PfSmsoLAOwPT3CqlxLxfRK_AjLcf6GIOobZEn1EETnBuu4TwRNP1q-EMFfoOQW6SG5OauOFXC3mW6l_2NqY0GEgPSU6fYqrnV-PMAZRQhtDJIzu5pPqgGMQzWHKtCQ0beuxgOKmPEgN6g6m-sfX8qOoWjDvQEyN8c4w5hKMT9V3-rjBoI/w640-h476/vista%20de%20la%20santa%20cova%20de%20manresa%20(2).jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Monestir de Poblet on va dibuixar moltes planxes</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0x4IZjpaTdOMsYvtRe0zMHysyRMEfvlMyPtVOnj6vXmxUU6SLrw_7qtDgKscd4MIUL2hpcmh0-kzsBpF31CRieeBYhZG0m47UnCrOoTPAEZQ8ddzYElfmJSm2W9tcrXBsVbLAWPekKkbAKtve4n3J9Azahmnt0vGQF5Cp27LIV0sLyUkQxArJ8m0nHHlL/s1280/MONESTIR%20DE%20POBLET,%20SEGONS%20ALEXANDRE%20%20DE%20LABORDE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="936" data-original-width="1280" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0x4IZjpaTdOMsYvtRe0zMHysyRMEfvlMyPtVOnj6vXmxUU6SLrw_7qtDgKscd4MIUL2hpcmh0-kzsBpF31CRieeBYhZG0m47UnCrOoTPAEZQ8ddzYElfmJSm2W9tcrXBsVbLAWPekKkbAKtve4n3J9Azahmnt0vGQF5Cp27LIV0sLyUkQxArJ8m0nHHlL/w640-h468/MONESTIR%20DE%20POBLET,%20SEGONS%20ALEXANDRE%20%20DE%20LABORDE.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Tarragona sobretot el món romà que n'està enamorat, dibuixa tots els trossos de pedra amb inscripcions que troba, aqui la Torre dels Escipions.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaFrS3SdS5x4oNT4Yr9DalQiXBaWgbGWNNrO_BdtgFQNS7xOaF_SfUHFt-4mmxntgYnh9YrZypb8s-g07otzbI16v_hSCr7IKTRmVv5ELUjQOozB0W1TKlf3nS8gQ9j-OQJQGudljoCXUofytUfHqOErlSEcvUirnx3twtQlAnYJLi7ElDQBPcd_nPJg_w/s1280/SEPULCRE%20DELS%20ESCIPIONS(TARRAGONA)%20DE%20LABORDE%20(3).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="926" data-original-width="1280" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaFrS3SdS5x4oNT4Yr9DalQiXBaWgbGWNNrO_BdtgFQNS7xOaF_SfUHFt-4mmxntgYnh9YrZypb8s-g07otzbI16v_hSCr7IKTRmVv5ELUjQOozB0W1TKlf3nS8gQ9j-OQJQGudljoCXUofytUfHqOErlSEcvUirnx3twtQlAnYJLi7ElDQBPcd_nPJg_w/w640-h464/SEPULCRE%20DELS%20ESCIPIONS(TARRAGONA)%20DE%20LABORDE%20(3).jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sepulcre dels Escipions. Escanejat del grabat original.</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div><span style="font-size: large;">D' altres restes de roma trobats a Tarragona. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFqAIgSr2J1uzANE9KfqlAAClYmmfgQdiypNPndKF8W60Fi4VQ6BIsWM4K8eOiHPL-5PlW9H9OfWu7qa4A23yqFhEBdCTL4HHSSY8acH9A7PVi5U_DyUfA9qTjK-0-fLIe5_6InHeKBBwHE3CG5DMuZ5awkJN-JCv5TJk1HsBssoV7i9t6sUH2xyFP6ov8/s1280/roma%20en%20tarragona%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="923" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFqAIgSr2J1uzANE9KfqlAAClYmmfgQdiypNPndKF8W60Fi4VQ6BIsWM4K8eOiHPL-5PlW9H9OfWu7qa4A23yqFhEBdCTL4HHSSY8acH9A7PVi5U_DyUfA9qTjK-0-fLIe5_6InHeKBBwHE3CG5DMuZ5awkJN-JCv5TJk1HsBssoV7i9t6sUH2xyFP6ov8/w462-h640/roma%20en%20tarragona%202.jpg" width="462" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Sant Miquel del Fai amb uns preciosos gravats. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRYLs12gBWL2HinCn1X0hxY_QVxzfxmwGqKhAD6SdoYps5L1C0YYN-WvNdnSWzoCzlSXF3iTbSq6BKoAyyQiWvsLbbXc7In539il8m7mraWFoi9A-U2JLeD1gPpuueUq0ay2ABjhhoLOFwl_5ipSv7n9huYLevG5RhaUZ5EB71KFVNyRrR3lmm041b3vTE/s1280/GRAVAT%20DE%20SAN%20MIQUEL%20DEL%20FAY%20D'ALEXANDRE%20DE%20LABORDE_20221217_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="884" data-original-width="1280" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRYLs12gBWL2HinCn1X0hxY_QVxzfxmwGqKhAD6SdoYps5L1C0YYN-WvNdnSWzoCzlSXF3iTbSq6BKoAyyQiWvsLbbXc7In539il8m7mraWFoi9A-U2JLeD1gPpuueUq0ay2ABjhhoLOFwl_5ipSv7n9huYLevG5RhaUZ5EB71KFVNyRrR3lmm041b3vTE/w640-h442/GRAVAT%20DE%20SAN%20MIQUEL%20DEL%20FAY%20D'ALEXANDRE%20DE%20LABORDE_20221217_0001.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Montserrat i totes les seves ermites que considera que es lo més gran del món, i les coves d'estalactites de Collbató, </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMpO2M62HpueezTpFttgPYZJGKgx4vrj6MjSAcMGW8iCi9QzRU7gQX_Ba5Upi5s8zNZYV2Pgy5emN8S3BrvuDkebMepoZr2_XiMWNtZUW23wyHH-FnNv8iarW98FC6utgM6UJ6QoLFdT6Xl-gAb26VmuOh0_nSUYxGBvBVjnbopKReIqiGHhSxJ2hcWT66/s1280/CUEVAS%20DE%20ESTALACTITAS%20EN%20MONTSERRAT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="861" data-original-width="1280" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMpO2M62HpueezTpFttgPYZJGKgx4vrj6MjSAcMGW8iCi9QzRU7gQX_Ba5Upi5s8zNZYV2Pgy5emN8S3BrvuDkebMepoZr2_XiMWNtZUW23wyHH-FnNv8iarW98FC6utgM6UJ6QoLFdT6Xl-gAb26VmuOh0_nSUYxGBvBVjnbopKReIqiGHhSxJ2hcWT66/w640-h430/CUEVAS%20DE%20ESTALACTITAS%20EN%20MONTSERRAT.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">no podem oblidar una bonica planxa de la muntanya de Montserrat molt misteriosa, plena de nuvols o boira des d'abaix del poble de Monistrol amb el seu pont. Ja ens trobem a l'Urgell, el mausoleo de Ramon Folch III de Cardona-Anglesola-Requesens ( 1467-1522) virrei de Sicilia i de Nàpols, de marbre de Carrara, li dona una importància vital a la vila de Bellpuig ( fou profanat pels francesos el 1809). </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoq4bi5DUI2pwl0y25TT6S5bI4A8wugFgi1UHuAsFqf-pUl4jV3HcIaNGa3N-JQc45nid4l4eDRn8-mJeJq-jmSipYNTy1BXmRQ8G0Jui6L9MeqMRnGBNDj7WFdC5LI0u9gwibcWYM0I_C5niZSq2hxeLGcZXaiLjAJU6ePb9P2JHaqJvTi3GGp9ANAGY3/s2016/IMG_6686(1).JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoq4bi5DUI2pwl0y25TT6S5bI4A8wugFgi1UHuAsFqf-pUl4jV3HcIaNGa3N-JQc45nid4l4eDRn8-mJeJq-jmSipYNTy1BXmRQ8G0Jui6L9MeqMRnGBNDj7WFdC5LI0u9gwibcWYM0I_C5niZSq2hxeLGcZXaiLjAJU6ePb9P2JHaqJvTi3GGp9ANAGY3/w480-h640/IMG_6686(1).JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Biblioteca Arus (Barcelona). Amb el lllibre obert del VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE DE L'ESPAGNE.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Alexandre de Laborde, en canvi, de la població de Bellpuig deixà escrit : Bellpuig és a sis llegües de Poblet, pel camí de Barcelona a Saragossa. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguybpwy6rCWYmveBoyfGWNkTcpbv9OSfq6yJRe864WOfxtnO26woB4-oE_EYGXUAvkh3yjEqli6HbEZZWn_2PN03uU0sRYGlOEx8hKIjbWZOOrf4_VTlza4ES-ub0TsagSgt9yzVV02hhDncF9nFRu88Ggo9HbbDHZefw-nBXHMnhxzRdY_IpaVmnqq2gc/s1280/IMG_6684%20(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="959" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguybpwy6rCWYmveBoyfGWNkTcpbv9OSfq6yJRe864WOfxtnO26woB4-oE_EYGXUAvkh3yjEqli6HbEZZWn_2PN03uU0sRYGlOEx8hKIjbWZOOrf4_VTlza4ES-ub0TsagSgt9yzVV02hhDncF9nFRu88Ggo9HbbDHZefw-nBXHMnhxzRdY_IpaVmnqq2gc/w480-h640/IMG_6684%20(1).jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raimundo Cardona qui reegnum Napolitanum praerogativa pene regia tenens gloriam sibi ex mansuetudins comparavit Isabella, uxor infelix, marito optimo fecit.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">És poble d'uns mil cent habitants, mal construït i mal ordenat, però situat al mig de camps fèrtils, i notable, principalment, per un monument mol bell del renaixement de les arts durant el segle XVI. Hom el veu a l'església del convent dels <b>franciscans, </b>situada a mig quart de llegua del poble. Aquest convent quasi només te això de remarcable, encara que el seu claustre gòtic és curiós pels ornaments dels capitells i per la seva arquitectura; però aquesta mena d'obres son tant nombroses a Espanya que hom acaba per acostumar-s´hi; Bellpuig no li va agradar gens ni mica. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Ens dol, però, en Laborde no va estar al monestir de Vallbona. Sobre Catalunya diu que es una escola de l'honor i de la gentilesa, no sabria millor lliçó que a l'alegre Catalunya, ..." <i>entre els genils catalans, i les gentils catalanes: Galanteria, mèrit i valor, bon humor, gràcia, cortesia, inspiració, saber, honor, bell parlar, bona companyia i amor, prudència i sociabilitat, trobem aixopluc a Catalunya, entre els gentils catalans i les gentils catalanes ". </i>Un servidor tampoc he estat mai als Ports de Beseït, ni al Delta de l'Ebre, ni a Escala Dei, ni l'Alta Ribagorça, ni molts pobles com : Agramunt, Algerri, Aitona, Els Alamús, Albagés, Albatàrrec, Albesa, l'Albi, Alcarràs, Alcoletge, Aleny (em recorda a <b>Geraldona d'Aleny, olim abadessa de Vallbona </b>any 1401<b> </b>) , Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almacelletes o La Saida, Almatret, Almenar, Almenara Alta, Alós d'Àneu, Alós de Balaguer, Alpicat, ,,,, gran desconeixedor del nostre territori.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmIRQyQ3DlOey85JOw5fuP85stc2MLMuWqhLAweAoMzp8Gyn6XRP_fu2cJGtmfFTBW1bZ3dnYeGNXjMyIFNgSuPdNqu5C3KCs_v4TjtrrwxvjpwTLaOqyhLCFJFq3eLVC9k9ehpWVCrnGILrgqEg5bRXgrd31fivEhekmf3YQGci3AdI2p94jZhIV-teAV/s1280/LERIDA%20PUERTA%20DE%20LAS%20BOTAS%201%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="936" data-original-width="1280" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmIRQyQ3DlOey85JOw5fuP85stc2MLMuWqhLAweAoMzp8Gyn6XRP_fu2cJGtmfFTBW1bZ3dnYeGNXjMyIFNgSuPdNqu5C3KCs_v4TjtrrwxvjpwTLaOqyhLCFJFq3eLVC9k9ehpWVCrnGILrgqEg5bRXgrd31fivEhekmf3YQGci3AdI2p94jZhIV-teAV/w640-h468/LERIDA%20PUERTA%20DE%20LAS%20BOTAS%201%20(2).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">De jovenet vaig començar a viatjar amb els pocs llibres que hi havia a casa, el primer fou de Jules Verne, amb ell vaig solcar mars tropicals, fins i tot vaig arribar a unes illes càlides i farcides de misteris, junts vam baixar al centre mateix de la terra pel cràter d'un gran volcà escandinau; també de la ma de'n Josep Maria Folch i Torres vam caminar per les " <b>Per terres roges </b>", ja més gran amb TINTIN i el seu gosset Milú vam viatjar per Amèrica, Africa, Assia i Oceania, Tintin en el Tibet, Tintin en el Congo, La illa Negra, Tintin al pais de l'Or negre, Vol 714 a Sidney, Tintin objectiu la Lluna, Viatges a l'espai, Els cigars del Faraó, Tintin i el llac dels taurons, etc.....</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhauBuWcBuMcqEkFPMmh4L8_VzJ2Iqy_IIrfVvbJ79rq34EZ7qWHO5DCNVGp7RcnjqK08dTBFTcp8Vnrax8MAnPQ25IPbneDxnGBo5G9oIxKU5C601JvcLrIc0YZ5Q45LlX37NxjpWkrOv5VS-SCVbsu-LmgZld_jcBSFLf0q1nRo40Th1i1LghdDvfdvoN/s1280/IMG_6993%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhauBuWcBuMcqEkFPMmh4L8_VzJ2Iqy_IIrfVvbJ79rq34EZ7qWHO5DCNVGp7RcnjqK08dTBFTcp8Vnrax8MAnPQ25IPbneDxnGBo5G9oIxKU5C601JvcLrIc0YZ5Q45LlX37NxjpWkrOv5VS-SCVbsu-LmgZld_jcBSFLf0q1nRo40Th1i1LghdDvfdvoN/w640-h480/IMG_6993%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Els bons viatges comencen en els prestatges d'una biblioteca com l'Arús de Barcelona o d'una llibreria qualsevol. Sempre bonic el retorn als llibres quan ens han fet feliços i ens han fet somiar, sense mourens del poble. </span><div><p></p><p><span style="font-size: large;">També havia viatjat amb la Biblia, clar amb un atlas al costat per orientar-me, perquè sempre he sigut un gran desconeixedor de l'Orient Mitjà, i el poble d'Israel mai ha parat d'anar d'un lloc a l'altre, o dit d'una altra manera per l'antic Testament: Els viatges d'Abrahan de Ur a Harran (900 Km.) al llarg del riu Eufrates , l'exil.li a Babilònia, els viatges de Jacob i d'aquest m'impressiona especialment l<a href="https://www.bci.cat/biblia/capitol/38">a història de Josep</a>, que degut als seus somnis, els seus 11 germans li tenen enveja i decideixen matar-lo, a la fi el van tirar a una cisterna que era buida, però a no tardar massa va passar una caravana de marxants i el venen per 20 sicles de plata i aquests el venen a l'edat de 17 anys com esclau a Egypte. Aquest jove Josep és un home proactiu i treballa intensament el SER al TENIR i li va donar exel.lents resultats, sempre m'ha agradat la seva història. El viatge des de Canaan fins a Egypte és molt llarg, passaven pel camí dels Filisteus. L'Exode dels israelites d'Egypte, ......Moises que no veurà la terra promesa..., molts viatges amunt i avall, una meravella. </span></p><p><span style="font-size: large;">La literatura sempre ha estat viatgera, el primer libre de viatges que vaig llegir va ser <b>Ali-Bey el Abbassi (Domingo Badia Leclich)</b> publicat a Barcelona l'any 1888 en català: Regrés d'Ali-Bey a Djedda- Viatge en direccio a Medina, viatge a Suez, Lo Wadi Tor, Viatge a Jerusalem, Disputes dels àrabes- L' Haram ó temple musulmà, sobre l'antich de Salomó, Viatge al sepulcre de David, Noticies sobre els frares de Terra Santa, Viatge a Damasch, Mont Tabor, Viatge a Alep- Ciutat de Homs, Viatge a Constantinopla, Cisterna de Filoseno, Columna de Constanti, Alai Kiosk del sultà, Ayguas de Constantinopla.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT61-JdP6LkxsEdji2LBWs6WXuVZ9B2dRw5aZKQORlTc8_MtBeddTfQ23_NNbubFjK18Rwsts-8J2Ami56YLfkQXD_3irkzyKnti5j8eZ7oYu1la-5JhmtGq2tVQxDTobAJONdkOryIGQU7QiFqC9BpodIsNwdLftch7i0iLlNKQ7ZE7-bj9KC3jElZKEm/s1027/DETALLES%20DE%20LA%20ALHAMBRA%201%20(2).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1027" data-original-width="839" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT61-JdP6LkxsEdji2LBWs6WXuVZ9B2dRw5aZKQORlTc8_MtBeddTfQ23_NNbubFjK18Rwsts-8J2Ami56YLfkQXD_3irkzyKnti5j8eZ7oYu1la-5JhmtGq2tVQxDTobAJONdkOryIGQU7QiFqC9BpodIsNwdLftch7i0iLlNKQ7ZE7-bj9KC3jElZKEm/w522-h640/DETALLES%20DE%20LA%20ALHAMBRA%201%20(2).jpg" width="522" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mosaics de la Alhambra</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Posats a llegir, vaig agafar <b>GRANADA </b>un dels onze volums de <b>Recuerdos y Bellezas de España </b>de Pau Piferrer, iniciada l'any 1839, Pifarré va dissenyar els dos volums sobre Catalunya, quan va morir, el volum segon l'acabà en Pi i Margall . Parcerisa fou l'editor e ilustrador dels 11 volums de <b>Recuerdos.</b> Tot ell, es preciós i les litografies dels mosaics de l'Alhambra una meravella. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcungLZq1bpAD1LZr45235b5YYqdQe5fPu4_xBli_r4L50dcO43Yo5bKNGp4RPwCAIePLDlkNyWVFAtj02JSB5mdkBuL-LI5Ut6CMiiQF7etYkPxPonqDeLyr2DbHPPAkKNnSIUt7tcb16QLHTUXQmcRm1qP8MdVLWM9Q6VCuDgMUF1OVvulmhhhWtjTLU/s1014/azulejos%20de%20la%20alhambra%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1014" data-original-width="830" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcungLZq1bpAD1LZr45235b5YYqdQe5fPu4_xBli_r4L50dcO43Yo5bKNGp4RPwCAIePLDlkNyWVFAtj02JSB5mdkBuL-LI5Ut6CMiiQF7etYkPxPonqDeLyr2DbHPPAkKNnSIUt7tcb16QLHTUXQmcRm1qP8MdVLWM9Q6VCuDgMUF1OVvulmhhhWtjTLU/w524-h640/azulejos%20de%20la%20alhambra%20(1).jpg" width="524" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">De les meves 2 visites a l'Alhambra recordo El palacio del principe, Torre de los picos,Torre de la Sultana, Puerta de los Granados, Puerta del Juicio, Fuente de Carlos V, Torre de los Infantes, Torre de los siete suelos, Puerta del Vino, Torre del Homenage, Torre de la Vela, Puerta del Carril, Parroquia de Santa Maria de la Alhambra, Convento de San Francisco, Torre de la Armeria, Palacio de Carlos V, Patio de la Alberca, Puerta de Hierro, Jardines del Generalife, Paseo nuevo del Darro, Cisterna Grande, Patio de la Mezquita, Torre de Comares, Jardin de Lindajara, Patio de los Baños, Patio de los Leones, Tocador de la Reina, Torres Bermejas.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_92rRg6MvwCehRuC8SyV9fGlsGkj9bv9H9l6qdGnNjovQmvjeBYzxbkyRgPaEcZj9Wp_Zc_BjAaQ-iUA2xE1B47JCBhnwelN7_htBK3j4aSDlrXItcaMrnywi1uqnxp-1cW_IT6bemWpyB3Gna2n1M5AXrikNKGwuElzxpYZrJ7CvJKaQb0Pw6WRJCME/s1280/Patio%20de%20la%20Alberca.%20Granada_20231007_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="867" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_92rRg6MvwCehRuC8SyV9fGlsGkj9bv9H9l6qdGnNjovQmvjeBYzxbkyRgPaEcZj9Wp_Zc_BjAaQ-iUA2xE1B47JCBhnwelN7_htBK3j4aSDlrXItcaMrnywi1uqnxp-1cW_IT6bemWpyB3Gna2n1M5AXrikNKGwuElzxpYZrJ7CvJKaQb0Pw6WRJCME/w434-h640/Patio%20de%20la%20Alberca.%20Granada_20231007_0001.jpg" width="434" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">Divendres dia 6 va començar a celebrar-se a Granada la III cita de la COMUNITAT POLITICA EUROPEA, a l'històric recinte de la Alhambra, tots els politics volien fotos amb el seu propi mòbil, fins i tot en Josep Borrell,</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCR-GzYT8YyKGar1on2KL9Qi5KnKGFn-grSLQIMLQYm3Jx7zORZ3sx1HhgNPb1jDkTkzRJQyRr3dq93dzNSGjcms-duwRxBPCWjqiaiSi_ISxw7_bBGPIz_i3Th45WIJet8WoMoAQzjcXZkVP7-WvuuuQyhxnctYnnl6IimYdilY60oBKOcyViMtUC171Y/s1280/Patio%20de%20los%20leones.%20La%20Alhambra.%20Granada_20231007_0001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="857" data-original-width="1280" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCR-GzYT8YyKGar1on2KL9Qi5KnKGFn-grSLQIMLQYm3Jx7zORZ3sx1HhgNPb1jDkTkzRJQyRr3dq93dzNSGjcms-duwRxBPCWjqiaiSi_ISxw7_bBGPIz_i3Th45WIJet8WoMoAQzjcXZkVP7-WvuuuQyhxnctYnnl6IimYdilY60oBKOcyViMtUC171Y/w640-h428/Patio%20de%20los%20leones.%20La%20Alhambra.%20Granada_20231007_0001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Patio de los leones tal com era l'any 1839</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Aqui es va firmar LA DECLARACION DE GRANADA: Chantaje, La guerra, Brujula estrategica, informacion extranjera, Sostenibilitad, Multilateralidad, Ampliación. I sobre el futur d'Europa: La question que mantiene en vilo a los paises de la UE. <span style="color: #990000;">" Las claves del pacto de migración " </span>La Vanguardia INTERNACIONAL pàg. 5. segons consta en el volum 5è.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvA_Hn42vF048cC_GqAWtE20cBRzara3pJGNLhxWNWD9j-WbL-p5JzZ3quOrJinPKbfZ5P_4r6pCD5IGRGWICXbNmT5coKot0yf2HYA-PLfxoz_dRLpeDxZY9SnGE_AHegtCHFX-9w0okVdKoRuBM_TqnLTZY6gr_rgZQp2ywOYw75rkKubV9_YoJ7dhAJ/s1280/camino%20de%20la%20fuente%20del%20Avellano.%20Granada_20231007_0001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="849" data-original-width="1280" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvA_Hn42vF048cC_GqAWtE20cBRzara3pJGNLhxWNWD9j-WbL-p5JzZ3quOrJinPKbfZ5P_4r6pCD5IGRGWICXbNmT5coKot0yf2HYA-PLfxoz_dRLpeDxZY9SnGE_AHegtCHFX-9w0okVdKoRuBM_TqnLTZY6gr_rgZQp2ywOYw75rkKubV9_YoJ7dhAJ/w640-h424/camino%20de%20la%20fuente%20del%20Avellano.%20Granada_20231007_0001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camino de la fuente de los Avellanos .</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Més endevant vaig llegir un llibre de LLUIS CARANDELL <b>" ORIENTE MEDIO TIENE LA PALABRA</b>, per cert impressionant i clarificador, em va portar per totes les zones problemàtiques de la zona i de la manera de relacionar-se els cristians, els jueus i els musulmans, editat l'any 1957, o sigui molt abans de la guerra dels 6 dies entre Israel i Egypte, que sense ni imaginar-m´ho ahir dia 7 d'octubre de 2023 va escalar la guerra entre l'estat d'Israel i Gaza. Un es fa creus del que passa amb els guardians dels llocs sagrats on va neixer , viure i morir Jesús, els que han de donar exemple de confraternitat, d'amor, de companyerisme, de senzillesa, de tendresa, de germanor, explica Carandell que es barallen per quasi tot, fins i tot per uns cms, més o menys, es retalla una caifa perquè els ortodoxos no la trepitgin....etc . La religio del poble jueu, l'experiència socialista, la experienca dels kibutzs, Naguib y Abdel Naser, la questió de Jerusalen, etc.</span></p><p><span style="font-size: large;">Parlan de Kibutzs m'ha vingut a la memòria el llibre que va escriure en <a href="http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2012/0271_076.pdf">Zum Boix-Masramon</a> , va estar a la posada en marxa de l'Institut ecumènic de Deir-Tanur aprop de Betlem, que va fundar Pau VI</span><span style="font-size: large;"><span face=""comic sans ms", sans-serif">, <span style="color: #741b47;">(L'Ecumenical Institute for Advanced Theological Studies) </span>per l'estudi interconfessional de la Biblia, ell en va ser un membre
del grup , després de la experiencia de vida en el kibbutz Ga' aton, a
la Galilea nord, vora Naharia, a pocs quilòmetres de la frontera libanesa, de les collites de fruita a l'Urgell, del mercat a Guisona a la Segarra, en fi de molts
temes que ja em parla en el seu llibre </span><span face=""comic sans ms", sans-serif">KINNERET, Allibereu els Salmistes, editat per Publicacions de la Abadia de Montserrat, com El Petit Princep, New York the big apple. També ha sigut una manera de viatjar molt diferent, perque enmig d'un capitul o a la fi sempre medita amb un salm com : <i>.....No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s'esmuny a les fosques, o l'epidèmia que a migdia fa estralls.... Estaré vora d'ell en els perills, el salvaré i ohom l'estimarà, saciaré el seu desitg de llarga vida, i fruirà de la meva salvació.</i></span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span face=""comic sans ms", sans-serif">No és l'Odisea un immens llibre de viatges, i els llibres de caballeries com El Quixot ?</span></span></p><p><span style="font-size: large;">Ens trobem en els dies que els 27 liders dela Unió Europea han estat a Granada per arribar al pacte sobre la immigració. Una gran propaganda per Granada.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu7hAI8a3O3jwBMJF0aOhYE8hDoSi9aqY-LdALRg0lboWDLngRoad_fxYviq2YTqyVLkJ9Q1uj_xm6g_HwP4LSJ78sfs2PZPXJLFQvjWlWSbcVPIeLP-VWvJfIE6FRp3aXeqGFlssLl8VRSuUT7ieeLOTKoz33myWRyrjmo9t1kJdWwvtG0DlDPrSB_3SH/s1280/JARDIN%20DE%20LINDAJARA.%20LA%20ALHAMBRA_20231007_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="868" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu7hAI8a3O3jwBMJF0aOhYE8hDoSi9aqY-LdALRg0lboWDLngRoad_fxYviq2YTqyVLkJ9Q1uj_xm6g_HwP4LSJ78sfs2PZPXJLFQvjWlWSbcVPIeLP-VWvJfIE6FRp3aXeqGFlssLl8VRSuUT7ieeLOTKoz33myWRyrjmo9t1kJdWwvtG0DlDPrSB_3SH/w434-h640/JARDIN%20DE%20LINDAJARA.%20LA%20ALHAMBRA_20231007_0001.jpg" width="434" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Sense massa esforç, m'adono que practicament no he viajat, he estat a Lisboa, Porto, a Lourdes 8 vegades, la primera amb 19 anys, Paris, la Bretanya, Aquisgran, Praga i Roma, com podeu veure una pobresa absoluta, no és pot tenir tot a la vida, i res es pot canviar, i a més ara als 74 anys l'atrosi i l'artritis que tinc ja no em deixen viatjar, tampoc en tinc ganes, de més jove si que em feia il.lusió anar a <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Taiz%C3%A9_(Saona_y_Loira)#">Taizé</a>, quan tothom hi anava, també quant tothom hi anava m'hagués agradat anar a Paris, però no va poguer ser fins als 25 anys, que realment vaig fer servir el bloc i el llapis, encara ho tinc tot escrit, anavem per lliure, no sabiam mai on cauriam morts, una setmana santa, santificada per mi, el dijous sant vaig coneixer a Nôtre-Dame a <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Marie_Lustiger">Monsenyor Jean-Marie Lustiger</a>, arquebisbe i més tard cardenal de Paris (veure la seva trajectoria, us agradarà), entre d'altres va escriure un llibre que es diu La elecció de Déu. De tot recordo prendre notes, de la Sorbone, Les Invalides, </span><span style="font-size: large;">El <b>Hospital de la Pitié-Salpêtrière</b> (en francés : <i>Hôpital de la Pitié-Salpêtrière</i>, o simplemente <i><b>La Salpêtrière</b></i>) es un <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hospital" title="Hospital">hospital</a> público situado en el <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/XIII_Distrito_de_Par%C3%ADs" title="XIII Distrito de París">XIII Distrito de París</a>. Fue construido en el siglo <span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-transform: lowercase;">XVII......</span></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw0GeQsSKu9XVVK7DJIyfaTUOj7Gncr-kFdZCA5S4bk7JSHG1ONQJM9ujaArcJYhyf-UvNjr883L7-Yi3QYNWGemgQClqJIhPkwPaGyoR24q6jm5coZRYV0XO6-GkMYyOZ28PJlHEQ3o5vq-PnGMkh4hLUjMpYf_cxqPhykT2mEQH-rJr1UAcwAe1kUftr/s1280/IMG_7066.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="827" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw0GeQsSKu9XVVK7DJIyfaTUOj7Gncr-kFdZCA5S4bk7JSHG1ONQJM9ujaArcJYhyf-UvNjr883L7-Yi3QYNWGemgQClqJIhPkwPaGyoR24q6jm5coZRYV0XO6-GkMYyOZ28PJlHEQ3o5vq-PnGMkh4hLUjMpYf_cxqPhykT2mEQH-rJr1UAcwAe1kUftr/w414-h640/IMG_7066.jpg" width="414" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cardenal Jean-Marie Lustiger (Paris)</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;"> ara just, anar a Sant Antoni de Calonge, a Llorenç de Rocafort de Vallbona i a la Sierra de Gata (alta Exremadura). Em consolen les paraules de'n Fernando Pessoa en el llibre del Desassossec firmat pel seu heterònim Bernardo Soares, es burla dels viatges que la gent realitza. ¿ </span><b style="font-size: x-large;">Perquè anar a Istambul a veure una posta de sol ? Li sembla ridícul. Les postes de sol són boniques a qualsevol cantonada de la meva ciutat.</b><span style="font-size: x-large;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXblSg2erSwi7CcxZ7We0tyXKX09qFvSGwH6arHgxA_9zfAzlpdNEnuH69k31Ba7RakMoH1o6GLHyVSwpX-6QHPxVAg_lJ1MCHhHBVPlEELqmcBGx4AjVmSNwJ7DbahqBoU7sjgk1LZJuvoLes1C1xU3AP6VtwG7CJhOsnDVw7zlG7vYVZIzQSdC7a7-3k/s1280/VISTA%20DE%20LA%20ALHAMBRA%20DE%20GRANADA%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="873" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXblSg2erSwi7CcxZ7We0tyXKX09qFvSGwH6arHgxA_9zfAzlpdNEnuH69k31Ba7RakMoH1o6GLHyVSwpX-6QHPxVAg_lJ1MCHhHBVPlEELqmcBGx4AjVmSNwJ7DbahqBoU7sjgk1LZJuvoLes1C1xU3AP6VtwG7CJhOsnDVw7zlG7vYVZIzQSdC7a7-3k/w436-h640/VISTA%20DE%20LA%20ALHAMBRA%20DE%20GRANADA%20(2).jpg" width="436" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;"><br /> </span><p></p><p></p><p><span style="font-size: large;">A favor meu puc dir que conec la Peninsula Ibèrica de dalt a baix, La Palma de Gran Canaries i Mallorca, no la resta d'illes </span><span style="font-size: x-large;"> </span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBAsAg7R1oE_4X0kxxZ4JddKh1OtduHT_YrZIc_7M5KDekwgOwmsjIm0RrqcujljnjSvnrzoFofnKRKoXLQXIs_yrmNq9_eQvKcvHwSlTOAu9K0nJcveIM1qJRjWUGVA5lRw7bfl5MRtNqzz-RGZokZpgDl4Uhvqzs79M4uEiW0neignzxDBm8cn1wSVG/s1280/VISTA%20DE%20LA%20ALHAMBRA%20LAS%20TORRES%20BERMEJAS%20Y%20CALLE%20DE%20LOS%20GOMELES.%20GRANADA.%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="833" data-original-width="1280" height="416" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBAsAg7R1oE_4X0kxxZ4JddKh1OtduHT_YrZIc_7M5KDekwgOwmsjIm0RrqcujljnjSvnrzoFofnKRKoXLQXIs_yrmNq9_eQvKcvHwSlTOAu9K0nJcveIM1qJRjWUGVA5lRw7bfl5MRtNqzz-RGZokZpgDl4Uhvqzs79M4uEiW0neignzxDBm8cn1wSVG/w640-h416/VISTA%20DE%20LA%20ALHAMBRA%20LAS%20TORRES%20BERMEJAS%20Y%20CALLE%20DE%20LOS%20GOMELES.%20GRANADA.%20(1).jpg" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><span style="font-size: large;"><br />Sempre m'abelleix distingir entre turista i viatger, entre qui fa la cursa esbojarrada i contre rellotge dels operadors turistics i qui tria en canvi, l'actitud assossegada del nómada. </span><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwqEvGKskijKZUCFbsdBA5VV4GAtehD3hm5dOevZSll2X0r12WZyTsKFtx20FtF0GMAvgufqHwwL1e2sY-0PRltcsxgvmDK4OX-N8NwAsXOLZf75OIHSY3hOknOAmWETDSOks1DopB2gh4D_NQH4iScLel84G7nvhOhrcD4fnUAYvv04f4cwC0qchyphenhyphen7aR/s1280/JARDIN%20DE%20GENERALIFE.%20LA%20ALHAMBRA.GRANADA_20231007_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="850" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMwqEvGKskijKZUCFbsdBA5VV4GAtehD3hm5dOevZSll2X0r12WZyTsKFtx20FtF0GMAvgufqHwwL1e2sY-0PRltcsxgvmDK4OX-N8NwAsXOLZf75OIHSY3hOknOAmWETDSOks1DopB2gh4D_NQH4iScLel84G7nvhOhrcD4fnUAYvv04f4cwC0qchyphenhyphen7aR/w426-h640/JARDIN%20DE%20GENERALIFE.%20LA%20ALHAMBRA.GRANADA_20231007_0001.jpg" width="426" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">El viatger va a la recerca d'un cert ritual de coneixament, i l'entenc com el repte d'un solitari que va més aviat lleuger d'equipatge, amb billet d'anada , una certa inseguretat de tornada, sense hotel reservat, és quedarà al primer motel que trobi a peu de carretera, o demanarà consell al primer paisà que trobi, seguira a "salto de mata" , poca planificació, i l'ull viu a tot allò que li passa al voltant. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyGIJxe5hQczQqeeqlup62V1nwf1mUIW5MWYHu1k0Yt_85wTuzPhoB6vTT6-MbA2YczF6gg6kuIH8_G7IqfgaaNOLHWa35EtCI-0AAAbyNzERiYpWaqYrYO2xfNx1hyphenhyphen5mZQx7XPGJRRj_stzVwfdB_2O43PgITdiOvC64yZo0z5GrGGVpMTTkWX2vhIlBX/s1280/capiteles%20reino%20de%20Granada.%20Alhambra2_20231007_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="1280" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyGIJxe5hQczQqeeqlup62V1nwf1mUIW5MWYHu1k0Yt_85wTuzPhoB6vTT6-MbA2YczF6gg6kuIH8_G7IqfgaaNOLHWa35EtCI-0AAAbyNzERiYpWaqYrYO2xfNx1hyphenhyphen5mZQx7XPGJRRj_stzVwfdB_2O43PgITdiOvC64yZo0z5GrGGVpMTTkWX2vhIlBX/w640-h436/capiteles%20reino%20de%20Granada.%20Alhambra2_20231007_0001.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">L'home disposat a deixar-se endur, a ser sorprès per l'entorn, per la nova gent, per l'exotisme de nous costums, per la meravella d'allò que no li es familiar; llavors si que li caldrà un bloc de notes i un llapis. Una vegada essent metge de Les Planes d'Hostòles la Sra. Sacrest em va oferir ser el metge dels socis del Cercle del Liceu que viatjaven amb el tren Transiberià fins a Vladivostok, no vaig poguer acceptar, no podia deixar a la meva dona i els dos nens tant joves sols un parell de mesos, sempre m'ha sabut greu, hagués sigut una experiència molt viscuda i llavors si que m'hagués calgut un bloc i un llapis.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb2I-ft4o2AbBYBZZyOrRvDBeuPBgf083faIfU2ijtf3Ug59PpIa6_N6o4ex0oV4vBgruhB2dRvjpbDnH1VX9Z2_5mxVqhKDffxBlRAmK8_dfHiwfRc-Da1kuaddZyOmhHSP8riBd2F2Ddn-MlQeejEWJHwzzZWo_gJN_f_4L7f4kiSkKDyXI-gIgjZS6g/s640/curant%20peregrins%20a%20fromista.%20camino%20santiago.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="419" data-original-width="640" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb2I-ft4o2AbBYBZZyOrRvDBeuPBgf083faIfU2ijtf3Ug59PpIa6_N6o4ex0oV4vBgruhB2dRvjpbDnH1VX9Z2_5mxVqhKDffxBlRAmK8_dfHiwfRc-Da1kuaddZyOmhHSP8riBd2F2Ddn-MlQeejEWJHwzzZWo_gJN_f_4L7f4kiSkKDyXI-gIgjZS6g/w640-h420/curant%20peregrins%20a%20fromista.%20camino%20santiago.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un servidor, curant lesions dels peregrins, o posant un Tape degut a una tendinitis al poble de Fromista, (Palencia) on hi ha l'església de Sant Martín de Tours (s. XI) un romànic meravellós.</td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="font-size: large;">L'any 1997 vaig fer el camí de Santiago a peu, 500 Km. començant a Burgos, cada dia uns 25-30 km. i dormin sempre en albergs de joventud, propietat de l'església o municipals, molt senzills, però be, compartint tots els seerveis, cua per dutxar-se, cua per rentar la roba, cua per cuinar, cua per estendre la roba, amb robatori de pinces i de mitjons, algo serio, prque sense mitjons les ulceres estaven assegurades i dormiam en petits pobles que no hi havia cap botiga. Si calia un bloc de notes i un llapis, perquè constanment passaven coses, coneixies persones noves que arrivaben i s'anaven afegint al grup, curar malalts per les tardes, sobretot llagues als peus, també malalties de l'aparell digestiu, també cremades de sol, les frequents tendinitis, anyorances de la gent que havia deixat a casa, grups de gent que caminaven tots junts, d'empresa que traslladaven tots els problemes al camino, i es cansaven ells i jo. Persones com un matrimoni allemany que explicaven moltes histories, religiosos que feien el cami per trobar-se a si mateixos, cosa no fàcil, amb tant de xibarri.... Tot s'ha de dir vaig fer un minim de turisme, molt poquet, un dia sencer a Lleó, que després ho vaig pagar car, perquè un dia de repòs es massa, és un desentreno, l'endemà costa tornar a agafar el ritme. Si vaig omplir molts cuaderns, tot m'atreia i em sorprenia, gent de tota mena i de tot el món. </span></p><p><span style="font-size: large;">El cami de Santiago és un viatge iniciàtic.</span></p><p><span style="font-size: large;">El viatjar és una aventura de l'esperit i potser la darrera de les possibilitats d'una certa aventura en el nostre mon.</span><span style="font-size: x-large;"> </span></p><p><span style="font-size: large;">Aqui introdueixo un bonic relat: Un bon dia vaig rebre una comunicació de l'Ateneu Barcelonés, del qual fa 50 anys que sóc soci, que em deien que els socis feien una excursió a <b>Girona Temps de Flors</b>, interessant, tot hi haver vist molts anys Girona engalanada, em vaig apuntar, perquè aquesta bona gent ho porten tot milimetrat i aprens molt, tot i coneixer Girona i el barri bell. La trobada era al pont de san Feliu, el que dona al cul de la lleona. Mai ens haviem vist, els vaig dir - <b>sóc el soci desconegut</b>, perque al no residir a Barcelona i no frequentar les tertulies donç estrany per tots. Vaig intuïr que eren els socis de l' Ateneu perquè els homes a la butxaca de l'americana portaven un bloc de notes i un llapis <b>Faber-Castell</b>.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxAM3LItDCGqH9iYb2zDhj_ZHQ1C_Zz-jYdmTL1_az2owfBKftg6nebSMFAnjawPBHz8hkwQ9-tJmRO8U2KJ_VKi8sO8iR41XJt1OhCpBKUGriBbbcCXpFgS738ACZp7Ft7DoGoHzVz8rfweiPubqtUHrViEQlMUUcd_MaDj9gvzo9xKNpvOSVe5iLWngM/s1280/IMG_1599.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxAM3LItDCGqH9iYb2zDhj_ZHQ1C_Zz-jYdmTL1_az2owfBKftg6nebSMFAnjawPBHz8hkwQ9-tJmRO8U2KJ_VKi8sO8iR41XJt1OhCpBKUGriBbbcCXpFgS738ACZp7Ft7DoGoHzVz8rfweiPubqtUHrViEQlMUUcd_MaDj9gvzo9xKNpvOSVe5iLWngM/w640-h480/IMG_1599.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p><span style="font-size: large;">Maig de 2015, devant de l'esglesia del Mercadal.</span></p><p><span style="font-size: large;">Algo semblant passa amb el viatge que comença l'ànima en la Divina Comedia de Dante, com un viatge iniciatic en el qual Virgili és converteix en el seu guia, pel pas per l' Infern, el Purgatori, el Paradís. </span></p><p><span style="font-size: large;">Les dones en la Divina Comedia : Beatriu, Santa LLúcia i la Verge Maria <span style="color: #cc0000;"><b>" le tre donne benedette "... </b><i>Elles són les que el protegeixen i ajuden a creixer interiorment durant la seva peregrinació.</i></span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span>No vull oblidar-me que un servidor ha sigut un nòmada tota la vida i això imprimeix caracter i ajuda a no escandalitzar-se per qualsevol cosa, ni a esquinzar-se les vestidures per fets poc frequents, haver voltat, haver conegut gent ajuda a entendre com és l' ésser humà : </span></span><span style="font-size: large;">Hans Blumenberg , diu que
l'home és un ésser inquiet i dubitatiu, curiós i angoixat, l'únic animal
que es passa la vida somiant i projectant, gairebé sempre en va, les
possibles dimensions d'una felicitat que, en darrer terme, se li escapa
de les mans. Per això , es debat sempre entre la vida i la mort, entre
l'afirmacio i la negació, ha de ser consolat................... <span style="color: black;">d</span>el llibre: <b>Religió i Comunicació , de Lluís Duch.</b></span></p><p><span style="font-size: large;"><span>.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2FC5ZPtmuCN9R0-63vWdYDo-7thSNW9kYMrormpEDhJdKIRp0G8upKrYq1s2l1YxzMbVRI955PMjvPx6_Pj-lj3fAp2xxAsRvMo92pr_8Bd3fOrKzxvi175Fauy34uGPVdeNrm1i18GtSj8srA4opNe37mKA0iVm_j4W9XFXetU2TPNf5qN0XyYWuY78/s1280/LA%20MUNTONYA%20DE%20MONTSERRAT%20DES%20DE%20MONISTROL%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="904" data-original-width="1280" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb2FC5ZPtmuCN9R0-63vWdYDo-7thSNW9kYMrormpEDhJdKIRp0G8upKrYq1s2l1YxzMbVRI955PMjvPx6_Pj-lj3fAp2xxAsRvMo92pr_8Bd3fOrKzxvi175Fauy34uGPVdeNrm1i18GtSj8srA4opNe37mKA0iVm_j4W9XFXetU2TPNf5qN0XyYWuY78/w640-h452/LA%20MUNTONYA%20DE%20MONTSERRAT%20DES%20DE%20MONISTROL%201.jpg" width="640" /></a></span></span></div><span style="font-size: large;"><span><br /></span></span><p></p><p><span style="font-size: large;">He de tenir en compte el QUIXOT és un segon tipus de llibre que presenta una certa relació amb els viatges. El Quixot fou un dels llibres més llegits durant l' època romàntica fora d'Espanya; l'interes per l'art i la literatura espanyols nasqué a les darreries del segle XVIII especialmente a Alemanya. Quan jo era petit la lectura del Quixot era obligada i no s'acabava mai, el mestre ens posava en semicircle i vinga a llegir, si et saltaves una coma, et passava el company i si no feies un punt i apart anavés a la cua i tornem-hi.</span></p><p><span style="color: #274e13; font-size: large;"><b>El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha compuesto por Miquel de Cervantes Saavedra. <i>Edición Monumental. Barcelona. Espasa Hermanos Editores. 1859.</i></b></span><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8rnHcs9FkLGf-_7gisnwTCSgw4iAhCCfdmGQxLeVNThsSIdGjGblH6OhGfImEbyzkzJnaRxz2Ewn0gMpA_lcjxU0vSfMSrMVUZNZywo13fmnMXBH2Ga8t-X8y_gykNj1X51wx931qLVTsULy4BLilW_uMqmn06IpM772ytskmFNPWVwqYigchGWnft-6/s1237/hombres%20con%20antorchas%20del%20quijote.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1237" data-original-width="889" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8rnHcs9FkLGf-_7gisnwTCSgw4iAhCCfdmGQxLeVNThsSIdGjGblH6OhGfImEbyzkzJnaRxz2Ewn0gMpA_lcjxU0vSfMSrMVUZNZywo13fmnMXBH2Ga8t-X8y_gykNj1X51wx931qLVTsULy4BLilW_uMqmn06IpM772ytskmFNPWVwqYigchGWnft-6/w460-h640/hombres%20con%20antorchas%20del%20quijote.jpg" width="460" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Don Quijote alzó la voz y dijo: Deteneos, quien quiera que seais....<br /><br /></td></tr></tbody></table><p><span style="font-size: large;">Capitulo XIX : De las discretas razones que Sancho pasara con su amo, y de la aventura que le sucedió con un cuerpo muerto, con otros acontecimientos famosos<span style="color: #38761d;">.... <i>Deteneos caballeros, ó quien quiera que seais y dadme cuenta de quien sois, de donde venis, adonde vais, que es lo que en aquellas andas llevais; que segun las muestras, ó vosotros habeis fecho, ó vos han fecho algun desaguisado, y conviene y es menester que yo lo sepa, o bien para castigaros del mal que fecistes, ó bien para vengaros del tuerto que vos ficieron. Vamos de priesa, respondió uno de los encamisados, y está la venta lejos, y no nos podemos detener a dar cuenta como pedis; y picando la mula, pasó adelante. Sintiose desta respuesta grandemente Don Quijote, y trabando del freno, dijo : Deteneos y sed mas bien criado, y dadme cuenta de lo que os he prenguntado, sinó conmigo sois todos en baalla. Era la mula asombradiza, y al tomarla del freno se espantó de manera, que alzandose en los pies dió con su dueñopor las ancas en ell suelo. Un mozo que iba a pié, viendo caer el encamisado, comenzo á denostar a Don Quijote, el cual, ya encolerizado, sin esperar mas, enristrando su lanzon, arremetió a uno de los enltados, y mal ferido dió con el en tierra; y revolviendose por los demás, era cosa de ver con la presteza que los acometia y desbarataba, que no parecia sino que en aquel instante le havian nacido alas a Rocinante, segun andaba de ligero y orgulloso. (pág.) 136.</i></span></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5-KQzH7g_hQOS-b3LyYgc4WeLwx1-6kdiEriiO0uvbXyuckhm-PxG2_uwTITnorUWz8UWV7v5a7TUgr89GnRXLyMuFv_a-HQ_rLJRv08at4j2NNXx4sxYfGrOYBYdzDrHuKIndubivWdZOH3rpkqjdpy99sVu0vKazSXT6ZirDHBR7AUkGELmiSHW5Xz/s1280/LLEVARON%20SOGAS%20Y%20MAROMAS%20Y%20SACARON%20A%20SANCHO%20PANZA_20231003_0003.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="832" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5-KQzH7g_hQOS-b3LyYgc4WeLwx1-6kdiEriiO0uvbXyuckhm-PxG2_uwTITnorUWz8UWV7v5a7TUgr89GnRXLyMuFv_a-HQ_rLJRv08at4j2NNXx4sxYfGrOYBYdzDrHuKIndubivWdZOH3rpkqjdpy99sVu0vKazSXT6ZirDHBR7AUkGELmiSHW5Xz/w416-h640/LLEVARON%20SOGAS%20Y%20MAROMAS%20Y%20SACARON%20A%20SANCHO%20PANZA_20231003_0003.jpg" width="416" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Recordant, he tirat ma del DOG DE 13-9-91 núm 1492, de nomenament de <i style="font-weight: bold;">funcionaris de metges titulars en l´àmbit de la Generalitat de Catalunya. </i>Repassant el llistat, m'abelleix recordar pobles que estaven vacants i que podia haver escollit en l'acte públic d'adjudicació de llocs de treball el dia 17 de juliol de 1991, només de la provincia de Lleida, penso que a aquestes alçades de la vida ja no pot molestar a ningú. <span style="color: #3d85c6;"> </span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><b>Camarasa, La Baronia de Rialp, Sort, Ager, Torà, Granyena de Segarra, Les, Vimbodi (Conca de Barberà), Algerri, Sanahüja, La Granadella, Esterri d' Àneu, Sant Martí de Riucorb, Guimerà, Isona, Bovera, Artesa de Segre, Ciutadilla, Espot, </b></span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw-ywwp4gonJyius4uDnRyzkwKiFdCBC-0uykV_Jcc2lqdZI7iOYHdfcgw7JYTJqa8mR6A47RlgtQyfbN0huECJE5frQMLW92qxazXPUfyD7C53vWFokiLcH8I1vsTyn01Igy8nrBb7riKQPfQ7wurztNQ6meWI807ZsyhK5ln0HbxFy54P4TcNWD4gi8t/s1280/L'Espluga%20Calva.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw-ywwp4gonJyius4uDnRyzkwKiFdCBC-0uykV_Jcc2lqdZI7iOYHdfcgw7JYTJqa8mR6A47RlgtQyfbN0huECJE5frQMLW92qxazXPUfyD7C53vWFokiLcH8I1vsTyn01Igy8nrBb7riKQPfQ7wurztNQ6meWI807ZsyhK5ln0HbxFy54P4TcNWD4gi8t/w640-h360/L'Espluga%20Calva.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Espluga Calva</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><b><br /></b></span></span><p></p><p><span style="font-size: large;"><span><b style="color: #3d85c6;">L'Espluga Calva, El Pont de Suert, Barruera, Guisona, La Pobla de Cèrvoles i Santa Coloma de Queralt. </b>La veritat és que no vaig agafar el cotxe i anar-los a visitar tots, haguessin sigut un munt de petits viatges. Vaig escollir directament Cornellà del Terri, tot hi que sí vaig anar a visitar Fonteta, Vilajuiga, Palau-Savardera, Peretallada-Forallac, Cruïlles, Portbou.</span></span></p><p><span style="font-size: large;">Dit això, i tornant als viatges, després d'Alexandre de Laborde que el vaig descobrir per primera vegada a la biblioteca ARUS del passeig de sant Joan de Barcelona, on hi havia de bibliotecaria la Sra. Marta Algueró Puigdellivol (e.p.d.), persona amb un extens e interessant curriculum i ella em va encomanar la necessitat de l'estudi del català normatiu i el gust pels llibres de viatges , per exemple la colecció: ESPAÑA sus monumentos y artes- su naturaleza e historia. Pablo Piferrer y Francisco Pi y Margall de Don Antonio Aulestia Pijoan sobre Catalunya. Barcelona 1884. Aqui va la coberta de luxe dels dos volums.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWUCxcHW1WdrhHdHGnGqVhyphenhyphenF19EuUoBnK6HT_sPPDFnQfycJ5AUCyWxZM1GTIrwA3Us3PRLRRfLMxBgq1G7RLhEsX9y0hMRSmys-SKnBVmJV9TohonlkeN_vtPe6Esq_6cUJKpvjyf-Ac_gjArE0oHVSxIec1PjiteyiEmMyYXKVv7Rq2bYNL1mcoS856q/s1280/espan%CC%83a%20sus%20monumentos%20y%20artes-%20Aulestia_20231009_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="888" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWUCxcHW1WdrhHdHGnGqVhyphenhyphenF19EuUoBnK6HT_sPPDFnQfycJ5AUCyWxZM1GTIrwA3Us3PRLRRfLMxBgq1G7RLhEsX9y0hMRSmys-SKnBVmJV9TohonlkeN_vtPe6Esq_6cUJKpvjyf-Ac_gjArE0oHVSxIec1PjiteyiEmMyYXKVv7Rq2bYNL1mcoS856q/w444-h640/espan%CC%83a%20sus%20monumentos%20y%20artes-%20Aulestia_20231009_0001.jpg" width="444" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">També <b>El Jardí de les Hesperides</b>: narra el periple dels mariners de la Santa Maria, que varen navegar amb Cristòfor Colom cercant la ruta occidental cap a les Índies. Les històries personals de cada un dels diferents personatges s'entrellacen amb el relat del viatge i naufragi i la posterior aventura a La Espanyola, com a peces d'un trencaclosques que es van ajuntant fins a conformar un fresc que representa a la perfecció la vida de l'època. Les intrigues, els amors i els odis, la misèria, l'avarícia, la por i les revenges marquen les personalitats d'uns protagonistes psicològicament molt ben perfilats i d'una tremenda humanitat que atrapen el lector.</span></p><p><span style="font-size: large;">Curiós, però si hem anat amb la meva familia a reseguir els pobles que marca en Josep Maria Espinàs sobre la comarca de los Ibores, amb el titol de <b>A pie por Extremadura Las Villuercas y los Ibores</b> , a poc a poc, poble a poble, fins a arribar al Monasterio de Guadalupe, paga la pena, només cal paciencia i temps, com tots els viatges de l'Espinàs, que s'asseu a fora el poble per conemplar-lo i llavors entrar per la porta gran i gaudir parlant amb la gent que es va troban...amb l'Espinàs també hem viatjat per el Maestrat, a peu per la terra Alta, a peu per Mallorca, a peu per la Llitera, a peu per l'Alt Camp, a peu per la Segarra....és una gran manera de coneixer el país. </span></p><p><span style="font-size: large;">Mentre estic escrivint aquest post, ha esclatat la guerra entre l'estat d'Israel i Hamas. Dia 11 d'octubre : La Vanguardia: Israel redobla su ofensiva en Gaza denuncia matanzas de Hamas " El ejercito israelí investiga el asesinato de niños en un kibutz cerca de Gaza.</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">Tant de bo, els dos es poguessin entendre i viure en pau, que no es poc. Jo recordo als meus disset anys, escoltar per ràdio la guerra dels sis dies en que Israel ma maxacar tota l'aviació d'Egypte i va conquerir la peninsula del Sinaí, si no recordo malament.</span></p><p><span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDnUb9ZaioTlm106y5R1ZZNns0cAKzeWMczDKBWyJkYAnNvWV_gwb0MHXj1QBRoKjIHw6EydJJVvi6KQA2wY2KjYtT4XzVXqHVlJD-0oTMNn8Xk-LdUwBLn0Uz54e826EL0zvPUeWGWiShYEesFKAMNW7H1Bpf9NJekKUqyq9fn8Wa9ACPYl-xju-ETbkD/s1280/marfill%20treballat.%20india.rosaura%20rossell_20231012_0001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="887" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDnUb9ZaioTlm106y5R1ZZNns0cAKzeWMczDKBWyJkYAnNvWV_gwb0MHXj1QBRoKjIHw6EydJJVvi6KQA2wY2KjYtT4XzVXqHVlJD-0oTMNn8Xk-LdUwBLn0Uz54e826EL0zvPUeWGWiShYEesFKAMNW7H1Bpf9NJekKUqyq9fn8Wa9ACPYl-xju-ETbkD/w444-h640/marfill%20treballat.%20india.rosaura%20rossell_20231012_0001.jpg" width="444" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Filigrana feta a la India l'any 1986</td></tr></tbody></table><span><span style="font-size: large;"></span></span><p></p><p><span><span style="font-size: large;">També he viatjat al costat de la meva amiga Rosaura Rosell, que de molt jove a finals dels anys setanta, va decidir anar a viure a la India a diferents llocs com Tiruvannamalai, o a Sriramanashra, o de anant de ashram a ashram , compartin i ajudant a gent pobra, no gaire sovint venia a Barcelona a veure la seva familia. Jo gaudia escoltant aquest món tant llunyà com desconegut per mi. La meva amiga volia meditar, aprendre hinduisme, i estudiar els textos vèdics i realment ho va fer. L'any 2000 em va regalar el llibre <b>La respuesta del àngel </b>de Gitta Mallasz, editorial Sirio s.a. Málaga. <span style="color: #6aa84f;"> </span></span></span></p><h2 class="title font-weight-medium"><span style="color: #38761d;">Sinopsis de LA RESPUESTA DEL ANGEL<span style="font-weight: normal;">, de La Casa del Libro:</span></span></h2> <p><span><span style="font-size: large;"><span style="color: #38761d;">En Hundría, en 1943, ante el antisemitismo y el horror de la guerra mundial, cuatro jóvenes: tres judíos, (Lili, Hanna y József) y una cristiana, (Gitta) se cuestionan sobre el sentido de los acontecimientos que están viviendo. Ninguno de ellos es practicante de su religión, pero los cuatro son buscadores de la verdad. Ante su lacerante pregunta vital, una tarde de viernes, empiezan a experimentar una presencia luminosa que les llega a través de Hanna. Durante diecisiete meses reciben una enseñanza que les va guiando a la nueva consciencia. Mueren los tres judíos, víctimas de la persecución, y se salva Gitta, consciente de su misión de transmitir este mensaje al mundo. Se trata de una comprensión nueva hacia la gran primavera de la Humanidad</span>. </span></span></p><p><span><span style="font-size: large;"><i>Narciso Yepes opina del llibre : " La respuesta del Ángel, me dirige hacia la trascendencia de lo senzillo y hacia la sencillez de lo trascendente "</i></span></span></p><p><span><span style="font-size: large;">Sempre em portava diferents classes de barretes de perfums o d'incens, tant propis dels temples de la India, també escultures de divinitats, sempre l'he acollida a casa i le ajudada des del punt de vista mèdic . Va patir un gran daltabaix quan a Barcelona va morir la seva estimada amiga Pilar Marti, li va doldre molt no poguer-li fer companyia els ultims dies. Quan va marxar ja portava una gran preparacio espiritual del pare Estanislau Mª Llopart.</span></span></p><p></p><h1 class="biGQs _P fiohW ncFvv EVnyE" data-automation="mainH1"><span style="font-size: large;"><span style="font-weight: 400;">Ben segur que tinc moltes més hores de viatge, de vells llibres i de les moltes persones que m'han explicat viatges a llocs molt apartats, com el viatge que van fer els meus amics Guim i Alià Fabré, que amb una furgoneta molt preparada, van donar la volta al món. I es van endur el taller de Lutier i així poguer fer algun instrument per aquest móns de Déu. Van fer un important violí però saber la nacionalitat del violí , es complicat, el van començar al Pakistan i el van acabar a Tailàndia, passant per la India, el Nepal i Myanmar, segons expliquen va neixer entre les muntanyes de l'Himalaia i els mars tropicals. </span><span>És el violí nómada.</span></span></h1><div><span style="font-size: large;"><span>Curiosament tinc un amic, que és un savi, molt millor metge que jo i que hem compartit tota una vida i sovint em diu : <i>Pep, jo viatjo amb tu !!!!! i jo li contesto, però sí jo no viatjo !!!!! </i> Quan m'ho diu em sento feliç, perquè jo només puc oferir-li el que escric en aquest blog, no em fet mai cap viatge junts, però podem trobar-nos sense dir-nos-ho ballant sardanes per la gran festa de la Marededéu de Montserrat (27 d'abril), o un dia de boira a Llorenç de Rocafort de Vallbona, fent llenya d'ametllers morts, o esporgant ametllers o a la Sierra de Gata (Alta Extremadura) qualsevol dia d' agost....... </span></span></div><h1 class="biGQs _P fiohW ncFvv EVnyE" data-automation="mainH1"><span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">Ara que sou joves, aprofiteu per viatjar, però sense billet de tornada, sense reserva d'hotels, passar alguna nit a l'intemperie o en algun </span><span>auberge de jeunesse que és l'art de compartir</span><span style="font-weight: normal;"> i sí, cal portar un bloc i un llapis. Bon viatge.</span></span> </h1><p><br /></p><p><br /></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p></div></div></div></div></div></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-72724971643995319922023-06-09T13:08:00.188-07:002023-06-17T12:57:01.355-07:00RECORDANT LES ARRELS DE TANT EN TANT<p><span style="font-size: large;">Avui es dia 13 d'abril, la Gal.la ha trencat aigues, serà una nena; més tard us explicaré una mica més. Ja tornem a ser a Llorenç de Rocafort, encara que les ganes hi son, no vinc gaire sovint, això a alguna persona del poble li sap greu i m'ho tira en cara, puc dir que no m'afecta, tothom estima lo seu a la seva manera. Perquè tothom ho sàpiga, la meva vida de jubilat es reparteix entre la familia, fins ara ajudant a cuidar (a fer-se gran) a la única neta que teniam, que es diu Mar, i tot seguit Càritas amb les persones que viuen en l'intemperie o sigui al ras, i que nosaltres ho normalitzem, són <b>invissibles, </b>quan un perd el darrer cosi o el darrer amic queda <b>excluït</b>, perd la dignitat, poca broma, és un sense sostre, no és ningú, encara que no vulguem, encara que lluitem la pobresa queda cronificada, veure la pel.licula de l'actor Richard Gere <span style="color: #cc0000;">Invissibles</span> us quedarà molt clar que vol dir. <b>Càritas es l'art de compartir</b>, en una societat del " toma i daca" Càritas practica la generositat que pels que no ho sapiguen és allò que un dona sense esperar res a canvi, també dedico temps a cuidar i preocupar-me dels amics , l'amistad cal cuidar-la, perquè es pot trencar com l'all i oli tot i ser un expert en deixar-lo lligat i que s'aguanti la ma de morté dreta, i no em canso d'ajudar a companys metges sense familia i que estan sols, metges que pateixen un estat d'angoixa, o de pressió , tots sabem que la soletad es molt dolenta, i com no d'escoltar a persones del meu poble tot i estar jubilat, que estan malaltes i comparteixen amb mi les seves alegries, pors e incerteses, es la confiança que junts ens vam donar duran un quart de segle, ...ara si no tinc cita previa no puc fer res, tot s'ha fer per un portal d'internet, i no m'en surto i rapidament tanco l'ordinador i em rendeixo, .... almenys vosté feia tota la gent que s'asseia a la sala d'espera, els que no tenien assegurança i els pobres també i sovint sortia del despatx i deia " <b>vostès i jo amb paciència ens podem entendre " els primers cinc anys vaig tenir sort perque que no teniam ordinadors i un servidor podia visitar als pobres, els que mai havien cotitzat, gent emigrada perquè no tenia cap control, ara aixó es impossible.</b> i així vam durar quasi un quart de segle. Els dimarts feia de 3 a 8 del verspre i a les 8 tancava la porta i feia tots els que estaven asseguts a dins fossin 10 o trenta i quan acabava la visita obria i tancava la porta jo mateix i així no es colava ningú. </span></p><p><span style="font-size: x-large;">Tots els metges teniam un llistat de tots els assegurats que teniam al nostre cupo i si entrava un pacient i no consava el seu nom al llistat, podies rebutjar-lo de ple, no cotitzava, llavors un altre moment l'havies d'aendre per beneficiència, i havia molta gent que no cotitzava, temps era temps, i tot depencia de la bondat del metge, ens salvaba que no teniem ordinadors i ningu de la sala d'espera sabia res.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDAFBrY0ytVn1Nky8Eaca5C5epWGeaoJPKt0sNF1py6wMZzzQdEEAwXRHcCFVIFSTQmX3JRoYK2NnHB8UWvm17FV8wgnJB1kADefWBfLylG_uTjAgHjfK3r3HFo9OoiOvT51anuy0Tb5qC_8eEhuFv5GwxFx67nVdBcC6U7Fr_XsVZpgkk3SHiFtn9Vg/s1280/IMG_1373%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1222" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDAFBrY0ytVn1Nky8Eaca5C5epWGeaoJPKt0sNF1py6wMZzzQdEEAwXRHcCFVIFSTQmX3JRoYK2NnHB8UWvm17FV8wgnJB1kADefWBfLylG_uTjAgHjfK3r3HFo9OoiOvT51anuy0Tb5qC_8eEhuFv5GwxFx67nVdBcC6U7Fr_XsVZpgkk3SHiFtn9Vg/w612-h640/IMG_1373%20(2).jpg" width="612" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;"> Ser metge és algo gran i ser metge rural deu ser un dels oficis més vells, dic ofici de manera seria, perquè es una barreja de ciencia i una part d'art, </span><b style="font-size: x-large;">l'humanisme del metge</b><span style="font-size: x-large;">, que tant trobem a faltar i les universitats s'han adonat del tema i proximament posaran una nova asignatura d'humanitats o de filosofia a la carrera de medicina, no ni ha prou en una asignatura de psicologia a primer curs . Mai em molesta que m'expliquin els signes i simptomes que pateixen les persones i aconsellar que confiin amb el seu metge/metgesa de capçalera i especialistes del Trueta o de l'Hospital de Santa Caterina, actualment dit Parc hospitalari Martí i Julià. </span><a href="https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/414825/argimon-el-campus-salut-regio-girona-projecte-cabdal-comarques-gironines-catalun" style="font-size: x-large;">El nou hospital Trueta i el futur campus universitari</a><span style="font-size: x-large;"> tardara encara uns 8 anys. Continuo aquest article a les vigilies del Corpus, on Càritas celebrem una gran festa.</span></p><p><span style="font-size: large;">Be, tornem a les arrels, per petites que siguin ens lliguen per sempre més. Llegir els articles de'n Lluis Foix a La Vanguardia m'ajuden a estar més aprop i el que diu va a missa, si els sembrats estan apurats a Rocafort, el mateix a Llorenç i així tot. Fa una mica mes d'un mes que la Tere i jo estavem a Llorenç per veure com estaven els olivers i els ametllers, aquests ultims estaven escandalosament florits; sempre amb l'esperança de que sigui un bon any hi tinguem una esplendida collita, sí plou, tot s'ha de dir; l'any passat no en vam collir ni un kilo.</span></p><p><span style="font-size: large;">Fixeu-vos en el sembrat d'aquesta foto del tros del Perdigó, es molt pobre, està molt ratllat, rascat i mejat pels conills, també en te la culpa la falta d'aigua. Amb data del dia 7 de juny ha plogut a Llorenç uns 50 litres, tot un tresor pels arbres i les dos collites que estan en marxa ametlles i olives, tot i que la de cereals la donen per perduda.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2qvcSRy7ycUrI7S7hed32_64nS-ZQGHgWa60DB6BcZhPCWJstzlcLuFBWXpcQXHvEsnBBKcGDwfXGJE0SrFEDFlU2EWdIP0ohHvOmggRAlrAGNIpQtj71NYFJAa2Cgv7hnT19uMV8B-Gw2yhkKCDB6Neeanjl5GJqO430p37WPbhW1oRh5A8DrVL9ig/s1280/IMG_0233%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2qvcSRy7ycUrI7S7hed32_64nS-ZQGHgWa60DB6BcZhPCWJstzlcLuFBWXpcQXHvEsnBBKcGDwfXGJE0SrFEDFlU2EWdIP0ohHvOmggRAlrAGNIpQtj71NYFJAa2Cgv7hnT19uMV8B-Gw2yhkKCDB6Neeanjl5GJqO430p37WPbhW1oRh5A8DrVL9ig/w640-h480/IMG_0233%202.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Totes les classes d'ametllers estaven igual de florits, les bones temperatures, donaran la sorpresa. L'any passat no em vam collir ni un kilo, sort que amb la meva dona n'haviem guardat l'any 2021 que també vam tenir una pobra collita. Clar a casa nostra des de sempre l'ametlla es imprescindibles en les principals festes com els panellets per Totsants, ametlles garrapinyades per convidar a les visites d'amics, parents i coneguts, ametlles per fer pastes per Nadal, ametlles ratllades per adornar les mones de Pascua, ametlles torrades fins i tot ametlles deshidratades, per cert bonissimes i un no pot deixar de menjar-ne, fins i tot la nostra neta Mar, les troba úniques. Enguany no hem tocat cap ametller, els vam esporgar tots l'any passat. Enguany el passat cinc de març vam estar a Llorenç no convençut de tocar gaire els olivers perque ja haviem fet una esporgada l'any 2021, però l'amic Ramon, em va animar perquè convenia toca´ls una mica. Tot va canviar cada bancal que pujava a l´obac de Les Pintades, tot s'anava complicant, la grandaria dels arbres obligava a ser molt agressiu, arbres massa alts calia esporgar amb el moto-serra, no amb les tisores. Aixi ho vaig fer, jo sol vaig esporgar tota la finca.</span><p></p><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheC8FlyMEemj5MxAiS_h0mKkwC_ENhpICff_x-_Io7PRsA_pSSbGOqOAdWRDoDlvrkdwxS62Bfmrq5VpMzNh9CxXcmp6Lcm06M4LzcX7PCs2iKisoM2QXSuAXM9DRuN32-A85BafK4fBGBTP87yQ0IKhV9oOHex-KQEMp23cJA42NQBJz6QzTVgfO6Fg/s1280/DSCN5561.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheC8FlyMEemj5MxAiS_h0mKkwC_ENhpICff_x-_Io7PRsA_pSSbGOqOAdWRDoDlvrkdwxS62Bfmrq5VpMzNh9CxXcmp6Lcm06M4LzcX7PCs2iKisoM2QXSuAXM9DRuN32-A85BafK4fBGBTP87yQ0IKhV9oOHex-KQEMp23cJA42NQBJz6QzTVgfO6Fg/w640-h480/DSCN5561.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Fixeu-vos amb les rames que estan tallades al terra, li vaig treure quasi el 40% de les branques de l'oliver, era enorme, però feia anys que practicament no feia olives, quan en podria fer, massa fusta i com diuen els entesos les olives no surten dels troncs, donada la poca aigua, cal treure fusta (cal ampliar la foto). Esporgar em va costar fins el dia 14 d'abril, dies que bufava un <b>vent de Serè, també dit Mestral, es un vent sec, violent i temut pels pagesos. </b>Vaig fer varios viatges de llenya, algo es algo, s'assecarà pel proper mes de novembre, que tornarem a fer foc, enguany els dies que vam estar a Llorenç no vam encendre la calefacció, en teniem de sobres amb la llar de foc del menjador.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVm-0w0lqHZIsagUWupFv1W5AgJ4N4ecx5AiNohjD77PbJlfFewGDg-iYdnj0Q-_At2ZLR_6wL6t-5BizzC5oSEHaPrH_XjwnSpDmpSvT6TgCcVCsCf_PkyJVET4Dauoq--uAbp97M9K5lRuLyQSG-b8r8scsntqcFxo-mdLS-FIp8KHP5HOI2c7sEw/s4032/IMG_0226.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVm-0w0lqHZIsagUWupFv1W5AgJ4N4ecx5AiNohjD77PbJlfFewGDg-iYdnj0Q-_At2ZLR_6wL6t-5BizzC5oSEHaPrH_XjwnSpDmpSvT6TgCcVCsCf_PkyJVET4Dauoq--uAbp97M9K5lRuLyQSG-b8r8scsntqcFxo-mdLS-FIp8KHP5HOI2c7sEw/w640-h480/IMG_0226.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Una foto de la vall dels Perdigons, cap al final de la tarde. Com podeu veure a primer pla uns ametllers florits.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9AIjJZzsIQp-UQRh9JRujpCoOhx7guF-HHySeeqlBa0L0U73g2WdFT9atwbFFtw80qiNUQCW_ZftNUeP1q7xHA_LRnTGqiz9oOx5SSWHfsBYMvFJE1M_-MzoXJ_YPAguxo9GGPe4bn-r2D-PT5d_docBy2f-r1pLOCwr8ICoSzwa9Wuay_bw2bYExKA/s1280/IMG_0153%204.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="987" data-original-width="1280" height="494" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9AIjJZzsIQp-UQRh9JRujpCoOhx7guF-HHySeeqlBa0L0U73g2WdFT9atwbFFtw80qiNUQCW_ZftNUeP1q7xHA_LRnTGqiz9oOx5SSWHfsBYMvFJE1M_-MzoXJ_YPAguxo9GGPe4bn-r2D-PT5d_docBy2f-r1pLOCwr8ICoSzwa9Wuay_bw2bYExKA/w640-h494/IMG_0153%204.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aquestes tisores de poda a bateria, son una meravella, talla de manera precisa i un tall fi i segur fins a 3,7 cm. fa molta feia i no et canses, pesa poquissim i a més tinc un telescopi de mes de dos metres que s'hi afegeix les tisores i des d'abaix s'apreta gatell i feina feta. L'any passat sens va espatllar i la vam enviar a la casa; coses de la vida, pot passar a qualsevol, es van perdre i al cap de 4 mesos al reclamar i no trobar-les, amb un correu electronic a la casa, tot com Déu mana i aquesta tardor passada ens en van donar unes de noves. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">El 15 de març vam marxar cap a Girona, deixant tots els olivers esporgats i les rames ben arrenglerades, perquè en Xavier pogués passar a triturar-les amb una màquina enganxada al tractor, ja fa 6 anys que no en cremo, perquè la tardor posterior a la mort del meu pare i en primer any de la meva jubilació com a funcionari del cos de metges titulars de la Generalitat, vaig cremar totes les rames dels olivers, evidentment amb permis de l'ajuntament de Vallbona de les Monges i estava ple de normes i protocol a seguir, complicat, si la velocitat del vent augmenta un 10% i si l'alçada de les flames es més alt de 4 metres calia apagar el foc. No marxar cap a casa sense apagar totes les brases; i finalment quan ja havia acabat de cremar, vaig llegir que calia enir una cuba de 5000 litres d'aigua a la vora, jo havia pres 10 garrafes d'aigua de 10 litres cada una, cosa de riure. No he volgut passar mai més aquest mal trago.</span></div><div><span style="font-size: large;">Eren els dies 15 i 16 d'abril que amb el Dr. Griera company de promocio a la Univeritat de medicina de l'Autonoma de Barcelona vam tornar cap a Llorenç, aquesta vegada era per</span><span style="font-size: large;"> arrencar entre els dos els ferros que es van posar a cada oliver
(250) quan els vam plantar amb el meu pare el LLuis i jo l'any 2008 i
posteriors, com que les plantes creixien, anavem canvian els ferros com
el que porto a les mans,</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6BsbLcTKzdcwpmo3ZU-rXN--Fq2bmuuWxJur0K15dYT5WdbfPwUILwy8zyPdEoKDhlxb7hGg2qJAM9hj3qmzINSieWMBfSXBFsV3-cX1t2Ztw8Tor4cxLuThGM-tet9tQjdhHR7Cew77MC_q7l_HT8ACbfSbNVxM6V7etnjQ_N0wgRv5B8cD6LLvhA/s1280/IMG_8785%202(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6BsbLcTKzdcwpmo3ZU-rXN--Fq2bmuuWxJur0K15dYT5WdbfPwUILwy8zyPdEoKDhlxb7hGg2qJAM9hj3qmzINSieWMBfSXBFsV3-cX1t2Ztw8Tor4cxLuThGM-tet9tQjdhHR7Cew77MC_q7l_HT8ACbfSbNVxM6V7etnjQ_N0wgRv5B8cD6LLvhA/w480-h640/IMG_8785%202(1).jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">perque les fortes marinades no els trenquessin,
ja que havien costat molt de fer-los creixen. Be tants anys clavats donç
el ferro s'ha rovellat i s'ha agermanat amb la terra i els 60 cm sota
terra , son molts centimetres i ànims, tot i sumar la força del Toni i la meva, Déu
ni do de l'esforç, i moltes vegades els haviem de regar per estobar-los.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ3rWJWfWEiPKF9FsycUqinUnGzCPGbP1CbFq5MuQOXfG_zjR24acruE8ZdZkA5LsgwzPq_LUDY5zhvs_7vX4QUfeOkm1xzao30jt1SCJCgvloDNMpkaMiGeA1bOiuuANjkAzdCsZhmbMvB_Xis94rqZG6HJV-6fcURe5EoHuZp_TBidtAdn40A5aMSw/s4032/IMG_0597.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ3rWJWfWEiPKF9FsycUqinUnGzCPGbP1CbFq5MuQOXfG_zjR24acruE8ZdZkA5LsgwzPq_LUDY5zhvs_7vX4QUfeOkm1xzao30jt1SCJCgvloDNMpkaMiGeA1bOiuuANjkAzdCsZhmbMvB_Xis94rqZG6HJV-6fcURe5EoHuZp_TBidtAdn40A5aMSw/w480-h640/IMG_0597.JPG" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Aqui podem veure al meu amic fent tasques per poguer arrencar els ferros i tallar els plançons que neixen a cada soca i tornar a posar un plastic nou, perquè els conills o llebres o d' altres animalons no roseguin els joves olivers. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBWYAz2ACEpZ1NDP2gYIJLFHqX-cRjoLUuQiIi5rwnaGXMeqfmHjZHFgjkBAdnVVeLgnJ7XB-cPYhw4D3jAOUMOHhutIogGsSWqUheGmWGAR_MA2Va8n4Jvqw5yxF9MTdKuQ6wqAmwkMNo3g6jPfkdmkmroG8COqdfhZA3et-ZhM6zgOi1cgOaaQfSw/s2576/IMG_0592.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1932" data-original-width="2576" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBWYAz2ACEpZ1NDP2gYIJLFHqX-cRjoLUuQiIi5rwnaGXMeqfmHjZHFgjkBAdnVVeLgnJ7XB-cPYhw4D3jAOUMOHhutIogGsSWqUheGmWGAR_MA2Va8n4Jvqw5yxF9MTdKuQ6wqAmwkMNo3g6jPfkdmkmroG8COqdfhZA3et-ZhM6zgOi1cgOaaQfSw/w640-h480/IMG_0592.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Secret per arribar a arrencar-los era picar i enfonsar-los un pam mes,
tirar una mica d'aigua al voltant del ferro i amb dos eines que
abraçaven el ferro anar fent-lo girar i girar, fins que tirat amunt
sortia o no, després per no desanimar-nos el deixavem descansar i
anavem per un altre.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJBr1IT0Ja9ZRsIRUwP3PDSVp5VtWUDrVtxvvuA6yu_fKt1nySyMNw32PSUj_G25POHq6PE-sWCtTaG9RWfec9wP6oiNx-Ta6M-OegidUiFh9A_HAeQqsO9MSEOdzswGw8VtUKj-Z12v-UKE52URRm-S40oA9fmK4X48i2TimrNIWsCmtt7_jAfqkSw/s4032/IMG_0591.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJBr1IT0Ja9ZRsIRUwP3PDSVp5VtWUDrVtxvvuA6yu_fKt1nySyMNw32PSUj_G25POHq6PE-sWCtTaG9RWfec9wP6oiNx-Ta6M-OegidUiFh9A_HAeQqsO9MSEOdzswGw8VtUKj-Z12v-UKE52URRm-S40oA9fmK4X48i2TimrNIWsCmtt7_jAfqkSw/w640-h480/IMG_0591.JPG" width="640" /></a></div><br /><br /></div><div><span style="font-size: large;">En moments de relax el Dr. Griera li agrada recollir plastics escampats o
deixats no tirats pels terres. Curiosament va trobar unes quantes ampolles de
coca-cola grans algunes amb aigua del temps dels nostres pares , que les
deixaven escampades sota alguns marges i mig amagades per tenir sempre
aigua potable guardada per veure, en aquelles terres de la Quadra de Mas Déu no hi han fonts, cal ser previsor. Mireu aquesta foto, que fa palès que el ferro es més llarg que l'alçada del meu amic.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUMsHJ4lrjVfLPfIdAn8FPivD1BwGtwJSGKvM6OrFf4zA5oM0Z-dIRoW31PQQclnXvARgDkEFUItyE-Au0TFrARRPXO8B0wVdV6odqRnAZub1mTkcsCzYqBBNWEfh7Ai3QrIZvoibJKxwU6Ij6B92Xk_Fv3sJObYxpGGJiQVfjaWNpUMZwLHfcEZdTg/s1280/IMG_0620.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUMsHJ4lrjVfLPfIdAn8FPivD1BwGtwJSGKvM6OrFf4zA5oM0Z-dIRoW31PQQclnXvARgDkEFUItyE-Au0TFrARRPXO8B0wVdV6odqRnAZub1mTkcsCzYqBBNWEfh7Ai3QrIZvoibJKxwU6Ij6B92Xk_Fv3sJObYxpGGJiQVfjaWNpUMZwLHfcEZdTg/w640-h480/IMG_0620.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dr. Toni Griera, ell tant ecològic, no soporta veure envasos ni plastics tiratspel terra.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Algunes el tap s'havia fet malbe.
Aprofitave l'aigua per tirar-la en olivers prims i que no havien crescut
no sabem perquè, plantats l'any 2008 ? tots plantats al mateix dia i any, curiós oi ?. Tot s'ha de dir
els olivers plantats a l'obac no n'ha mort ni un, en canvi els de la
solana i de la vall (lo fondo) una important mortaldad, no els proba gens
ni mica estar barrejats amb ametllers, això ens ho va dir el Ramon de
Cal Giné que ens va venir a veure a dalt del Pla del Perdigó, som veins amb el seu tros de Sant Miquel i ens ho va
confirmar, ens ho haurem de creure i potser algun dia arrencar els olivers que durant 8 anys no han crescut ni 5 cm i tornar a plantar ametllers.</span></div><div><span style="font-size: large;">Foto de la vall més fertil de Llorenç de Rocafort.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_3MW8CxBDH4SDqEZzTZ-20lITTU_1A0JFwRMPt0gj_xILnJBadAmEyyRvPsIlkQS_nrdDunn_Kt_EaePvwgQTrRuHrmIw44a4Rh1eoytNnmA1GeV9cs0LgWwZFiUVdQwYDOS6eFh4hCsTfjR304M14knpdFnYqUx8AFbJBiJTZNlqIOQFmExXRX78ag/s1280/IMG_0622.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_3MW8CxBDH4SDqEZzTZ-20lITTU_1A0JFwRMPt0gj_xILnJBadAmEyyRvPsIlkQS_nrdDunn_Kt_EaePvwgQTrRuHrmIw44a4Rh1eoytNnmA1GeV9cs0LgWwZFiUVdQwYDOS6eFh4hCsTfjR304M14knpdFnYqUx8AFbJBiJTZNlqIOQFmExXRX78ag/w640-h480/IMG_0622.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">El que si vam arrencar son tots los ferros, molt content, sense l'ajuda del meu amic metge, no hagués estat possible, te molta força. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_rgaHdcd004Q3oZmlnagRHfzYOEI8y1pMagmlmWEKl8xUhQW36RwmFycsMyFbYz-K29BP2FnTfxbVSMWcWSDAhWieK5wHyfWqhkR7OT2nw5RApREt0AqsVb6gWC_853xwFvL96QR8fGzMi_eI2ePcSRMSglV363rxn6xrJA8rTMTpDamxmR09tVXBEg/s1280/invitacio%CC%81%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="905" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_rgaHdcd004Q3oZmlnagRHfzYOEI8y1pMagmlmWEKl8xUhQW36RwmFycsMyFbYz-K29BP2FnTfxbVSMWcWSDAhWieK5wHyfWqhkR7OT2nw5RApREt0AqsVb6gWC_853xwFvL96QR8fGzMi_eI2ePcSRMSglV363rxn6xrJA8rTMTpDamxmR09tVXBEg/w452-h640/invitacio%CC%81%20(2).jpg" width="452" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Be, ja sabeu pel blog de Llorenç que he sortit fotografiat junt amb unes 100 persones que caminen pel carrers de Banyoles i tothom les ha hagut de veure penjades a les faroles de la ciutat durant un mes o a la sala EatArt de la Fundació Lluis Coromina..</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeAC_EFC71DGqrai-9K3k3Q8CSCt-pk7kR55_CuqEhDae1dSTA2WTOGST0QI7L2MMTQTHAZwocPl3Xf75YH1nO-D23FhzC6h0Xwtc2CUZj8TL922fUuUgKr8YG_vNnyIyRP-e_UjU5KYSMcZODGhAyBygHDhyKBd7hI7qQpHm5xCYjOPPjuEDQ3hRmRQ/s1280/IMG_0334%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeAC_EFC71DGqrai-9K3k3Q8CSCt-pk7kR55_CuqEhDae1dSTA2WTOGST0QI7L2MMTQTHAZwocPl3Xf75YH1nO-D23FhzC6h0Xwtc2CUZj8TL922fUuUgKr8YG_vNnyIyRP-e_UjU5KYSMcZODGhAyBygHDhyKBd7hI7qQpHm5xCYjOPPjuEDQ3hRmRQ/w640-h480/IMG_0334%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Us poso una foto de la nostra estimada neta Duna que ja te dos mesos complers. Es conforma amb poc, només vol la mama, el pit de la mama, tocar la mama amb la seva ma i que la tinguin als braços i si es fa pipi, vol que li canviin els panyals, i ja està tranquil.la, comença a somriure qual li fas pessigolles o li acaciries el nas, o la crides pel seu nom. Una joia pels de casa. La vida un misteri, una meravella.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLH5x9bamMAqBtkD7VRn_p90Idr45o9oGmUrQkYtceZhr5u1MmFb9uuePOe5vfUtAmAT4BaxRuRMaLg0ErU-TKDvkIxXAil7OdfynGKxe4bA5ql3uadaHVO42yDjxsBvreLBLveTmb4fqQ7YoyqSef4edl5JLd8qe-RDClv29Y8YEBvSgUI-jjDb9BQ/s1024/WhatsApp%20Image%202023-06-05%20at%2016.35.16%20(12).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLH5x9bamMAqBtkD7VRn_p90Idr45o9oGmUrQkYtceZhr5u1MmFb9uuePOe5vfUtAmAT4BaxRuRMaLg0ErU-TKDvkIxXAil7OdfynGKxe4bA5ql3uadaHVO42yDjxsBvreLBLveTmb4fqQ7YoyqSef4edl5JLd8qe-RDClv29Y8YEBvSgUI-jjDb9BQ/w480-h640/WhatsApp%20Image%202023-06-05%20at%2016.35.16%20(12).jpg" width="480" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">Abans d'acabar, dir que al cap de 5 anys de no poguer pujar al racó del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges i gràcies al Jordi de Cal Mora, he a conseguit que un amic seu molt entès en arreglar camins em retirés una gran roca que havia caigut del tros del meu veí i em tapava totalment el camí de pujada cap a tres grans bancals, on també hi tinc un grapat d' ametllers i també uns quants de morts. Ara podem veure un cami molt ample i podrem pujar-hi amb tota facilitat amb el Ranger-Rover i el remolc, cap problema. Moltes gràcies als dos.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGoip1ES12ETP4YcBcPfL0UEobn7xv30pYELF5YuHLgy8Fk0Hj37JgOl3XZq1M5LiXaTXSCy1CWKCaU_Us8c0UMqFaSiBTga-4vVgVbb6mGPTniSsfTIM62rt4Vl_w9HMwxFI6eTobM65qSJcBlpJq-4sBYBRKW0LEeX2NAbj8Ffbn2FR9ZtP4HhJwTQ/s2048/IMG-20230423-WA0035.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGoip1ES12ETP4YcBcPfL0UEobn7xv30pYELF5YuHLgy8Fk0Hj37JgOl3XZq1M5LiXaTXSCy1CWKCaU_Us8c0UMqFaSiBTga-4vVgVbb6mGPTniSsfTIM62rt4Vl_w9HMwxFI6eTobM65qSJcBlpJq-4sBYBRKW0LEeX2NAbj8Ffbn2FR9ZtP4HhJwTQ/w640-h480/IMG-20230423-WA0035.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><span style="font-size: large;">Racó situat a la solana del tros i on si fan els millors codonyacs de la finca, codonyers molt antics, el pare va morir amb 95 anys i sempre els havia vis, o sigui que estan garantitzats que no son hibrids. El pare recordo que estimava molt aquest racó, i tot plegat, ell venia cada dia de la seva vida al tros i no acabava mai la feina, jo vinc 4 vegades a l'any i tampoc l'acabo, pratico allò que es diu <b>" no hi ha res que s'esperi tant com la feina ".</b></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTYnVhFfd-FHv6Zyaf3o_R10YZhX5snETfMsvO605p5BW6T2i2eAzVTff_vmrsa47dH5Zj1zAibpsEva1gsqMMSnVlbvjmHBHMzriwGkrs60-ZT1e-m4nc__uowLz0speJRTW9XvF5dWhUfKrs_XZO10bWGa-waRd-qt4rNv0tJhD8EJzr8mSiXIUt1g/s1280/IMG_0920.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTYnVhFfd-FHv6Zyaf3o_R10YZhX5snETfMsvO605p5BW6T2i2eAzVTff_vmrsa47dH5Zj1zAibpsEva1gsqMMSnVlbvjmHBHMzriwGkrs60-ZT1e-m4nc__uowLz0speJRTW9XvF5dWhUfKrs_XZO10bWGa-waRd-qt4rNv0tJhD8EJzr8mSiXIUt1g/w640-h480/IMG_0920.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Només es reguen amb l'aigua de pluja (aigua dolça com en diem a la baixa Segarra o també dit l'Urgell) , en cap cas es reguen amb aigua del municipi de Llorenç de Rocafort, ecologics cent per cent i tothom troba el codonyac bonissim, fem tots els kilos que podem, per si un any no hi ha collita. Si el codonyac , es posa fur, molt millor.</span></div><div><span style="font-size: large;">Publico aquest post en la vigilia del Corpus i vull dir-los que si tenen els fills amb els estudis acabats, tenen feina i es guanyen be la vida, i tenen la hipoteca pagada, poden vestir i esmorzar, dinar i sopar cada dia, pensin una mica amb els pobres. </span></div><div><span style="font-size: large;">Els recordo la llei per a la protecció a la gent sense llar a Catalunya; el 5 de gener de 2022 va entrar al Parlament de Catalunya una llei titulada : <b>Proposicion de ley de medidas transitorias y urgentes para hacer frente y erradicar el SINHOGARISMO. </b>Set grups parlamentaris li van donar el vist i plau perquè entres: PSC-Units, ERC, JxCat, CUP-HCG, En Comú Podem, Cs, Mixte) El grup que falta mel callo. La proposició de la ley està amb el vist i plau de la <b><span style="color: #38761d;">Universitat de Barcelona, Universitat Autonoma de Barcelona i professors : catedratic Vicenç Aguado i de la Dra. Lidia Pitarch) , Arrels Fundació, Assis centre d'acollida , Càritas, Comunitat de Sant Egidi y San Joan de Déu Serveis Socials</span></b>. A hores d'ara tothom està patin per la lentitut d'aquesta llei: <i>Entre altres coses aquesta llei exigeix als ajuntaments: servei de consigna, servei de bugaderia, i de dutxa i disfrutar d'un titul de transport gratuit, i un dret a un comiat digne en la defunció, el dret a estar empadronat, mentre no tinguin tot en regla, ningú pot ser muntat per dormir al carrer i la obligacio de tots els ajuntaments de tenir anotades en un regitre totes les persones que viuen en el municipi, incloses les persones sense llar</i>. </span></div><div><span style="font-size: large;">Amb la proposicio sorgeix la oportunitat de combatre el mal que pateixen les persones sense llar ( tindre que viure al carrer, abscencia de vida privada, la soletat, l'angoixa, el patiment, la malaltia mental, la violencia, les adiccions, esperança de vida notablement més efimera....) i de vencer-lo. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Una abraçada,</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Pep</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-80693231430810144642022-12-01T16:46:00.039-08:002022-12-05T15:54:40.643-08:00SENSE CEREALS, SENSE AMETLLES, SENSE AULIVES, SENSE PLUGES.<p> <span style="font-size: x-large;">A l' Urgell o a la Baixa Segarra, que és el mateix, al mes de novembre ja es cullen les aulives, cada vegada més aviat. Enguany com cada any hem anat cap a Llorenç de Rocafort de Vallbona, per collir les aulives; ja sabiam, per la gent del poble que enguany no ni havia, els olivers estan nets, com si ja s'hagués collit, donç no , es que no hi ha olives en quasi tot el terme, compta dos parells de famílies que tot l'any mimen tots els trossos, sí, que en tenen, aqui va una mostra.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISDX9LipeE4ewDFg1s3Dm4GqxwZO0i102SetNbmw6rOtnMfMqAyTDGmbiX4M5kW6YvK5xJCVaGBu3AdmdJbUToWnfOoDbaHUMnuyyNCiT2YSTyGELotCEw2AydVAFFdby_x0VZzdvtDb6DdGgHli2_MpIrIT1iG3HxWM-rxn6-4QKKnH_HglwLwHWjA/s4032/IMG_8781.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISDX9LipeE4ewDFg1s3Dm4GqxwZO0i102SetNbmw6rOtnMfMqAyTDGmbiX4M5kW6YvK5xJCVaGBu3AdmdJbUToWnfOoDbaHUMnuyyNCiT2YSTyGELotCEw2AydVAFFdby_x0VZzdvtDb6DdGgHli2_MpIrIT1iG3HxWM-rxn6-4QKKnH_HglwLwHWjA/w640-h480/IMG_8781.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">Be, per sortir de dubtes el dia 24 vaig anar a fer una visita per assegurar-me del fet, resultat després de caminar pels diferents bancals, no en vaig veure ni una, em pregunto perquè serà ? </span></p><p><span style="font-size: x-large;">Al principi vam veure flors, hi havia molta rapa, estavem contents, que haurà sigut el culpable de no tenir aulives ? Un vent malèfic del més d'abril ? que va fa fer caure les flors o les va assecar o d'una sequera de mesos d'evolució, que no ajuda als arbres, sigui com sigui mai ho sabrem, el resultat es que no tenim aulives als olivers grans, sí alguna en els 230 olivers que va plantar el nostre pare l'any 2008, o sigui que els dies que em reservat per a fer la collita, el destinarem a recollir la llenya d'esporgar els d'ametllers durant el passat mes de febrer i guardar-la al corral de casa, o sigui en cap cas la deixaré a l'intemperie a l'era de casa tal com s'ha fet tota la vida. Ara amb l'actual crisi la llenya va molt buscada donat el preu de la llum i del gas, no m' agrada que me l'agafin, agraïria que me la demanessin abans d'emportar-se-la, o no ?, segur que no tindria nassos de dir que no i podrien escalfar-se, segur que vosaltres fariau lo mateix.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi53sxOjQdSnSetttdV7UkaY3dqoPYTIWfkjIkLkKrIp8TCixd4h9iNR79AIvASpxmEE0bgRqZQCm0F-QQxJgBerWoWjXY9w3Z977j-tXU93kxvzL72faIyKBY-fOdJoqxEd6r9glB-Uh8eOfTjPVTUK_gwIu8TFAdPFkbQbqn3cTVtjvx6tzWKXQ8Seg/s1280/IMG_8739.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="894" data-original-width="1280" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi53sxOjQdSnSetttdV7UkaY3dqoPYTIWfkjIkLkKrIp8TCixd4h9iNR79AIvASpxmEE0bgRqZQCm0F-QQxJgBerWoWjXY9w3Z977j-tXU93kxvzL72faIyKBY-fOdJoqxEd6r9glB-Uh8eOfTjPVTUK_gwIu8TFAdPFkbQbqn3cTVtjvx6tzWKXQ8Seg/w640-h448/IMG_8739.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">La natura sempre et sorpren o t'afaga desprevingut, i de cop, un espectacle devant els teus ulls, no ho esperava, perque un servidor només tenia in mente el tema de la collita de les aulives.</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: x-large;">Aquesta foto es un avís, de la grandesa de la creació, m'encanta que aquesta em sorprengui constantment i jo que em deixo sorprendre'm. </span><span style="font-size: x-large;">He trobat la Baixa Segarra amb colors de tardor, la més cridanera es la vinya, aqui tenim una servera (Sorbus Domestica) fa uns fruits com peres petitetes molt dolces, que olim es guardaven per l'hivern, com tants altres fruits; recordo de nen que a les dos botigues del poble a l'hivern no venien fruita i calia que la familia tingués quelcom com: peres d'hivern, pomes d'hivern, figues sayola assecades, codonyac, melons penjats al sostre de la golfa, tomaquets d'hivern també penjades a les bigues de la golfa, raïms de moscatell també penjats que amb el temps es tornaven pances bonissimes amb pa o sense; actualment tant les serves, com la resta son oblidades o despreciades per la població, ningú en fa cas, com que a la botiga venen de tot, donç no cal guardar res , i les serves se les menjen els ocells no en deixen ni una i que amb les seves deposicions escampen la planta per tot el territori, se´n veuen moltes de petites per tots cantons, no pasen desapercebudes al caminant. Déu nostre Senyor ho ha fet tot be. </span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2XJZCwN6-9-3DsDaHIp1hD4U1cLdo50yhy6VvHpYr0Yg8nBPCcWVzvQk3JnCwDLTSX2BGFuIhNrZvZoz5aZ8aQBFyzY04Pc6GMB2t0C1SoXaMWgehEfU8LWPG4jUO2bZZchmd7llt5z05Xhn1rqSLJh9QBCMGg8ngl7xizRg9CrfxFXbD8rh3mlNNw/s1280/IMG_8751.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2XJZCwN6-9-3DsDaHIp1hD4U1cLdo50yhy6VvHpYr0Yg8nBPCcWVzvQk3JnCwDLTSX2BGFuIhNrZvZoz5aZ8aQBFyzY04Pc6GMB2t0C1SoXaMWgehEfU8LWPG4jUO2bZZchmd7llt5z05Xhn1rqSLJh9QBCMGg8ngl7xizRg9CrfxFXbD8rh3mlNNw/w640-h480/IMG_8751.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Aquesta foto una mica especial del tros del Perdigó, terme del municipi de Vallbona de les Monges, podem veure al capvespre un espectacle de colors, a l'esquerre unes fulles del gros noguer, que practicament han caigut totes (segona quinzena de novembre), a la dreta una figuera <b>sajola</b> que madura a l'agost i que les podem menjar tot el mes de setembre i encara te totes les fulles i si ampliemssim la foto veuriam que devant de la cabana hi ha un <b>lladoner, almez </b>en castellà<b> (<i>Celtis Australis) </i></b>sense cap fulla; poso els tres exemples per fer palès com va complin la tardor, aviat serem a Santa Llucia i sentirem a dir que <i>" per Santa Llucia un pas de puça"</i></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">Sempre que surto de casa m'acompanyen un o dos llibres. Aquesta vegada per rellegir el llibre <b>Silencio Administrativo: </b><i style="font-weight: bold;">La pobreza en el laberinto burocrático , de Sara Mesa. </i>També el llibre L<i>luís Duch</i> <b>La Sortida del Laberint , </b><i style="font-weight: bold;">Una trajectòria intel.lectual, </i>Fragmenta editorial.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Cal dir que no se llegir un llibre sense un llapis per anar subrallant lo que considero que cal tenir en compta i m'interesa ; a més a més d'un llapis de carbó, porto un llapis de color blau i l'altra mitat es vermell i encara un de color groc. Al marxar cap a la mili, intuint que podia ser llarguissima, me'n vaig endur el llibre que havia sortit l'any 1967, que era <b>La força d'estimar, </b>de Martin Luter King, i quan l'acabava tornava a començar i vaig entendre que " la vida de l'home no li ve dels seus bens ", també " Els publicans i les prostitutes us passen devant al regne del cel " i encara vaig entendre que l'església va venir per a ser signe d' <b>Acollida </b>dels uns per als altres, com Crist ( Rm.15:7 ) i no una multinacional. També em vaig endur una subscripció en fascicles de l'Evangeli de Mateu de l'Abadia de Montserrat, i així a hores perdudes, entre guardia i guardia, l´anava llegin, sobretot a les tardes, barrejat amb d'altres activitats dins del CIR.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Com J.F. Mira, penso que si només em pogués endur un sol llibre, en una catastrofe natural, m' enduria el Nou Testament, és la història d'amor mai anteriorment explicada. Parlant de les últimes noticies sobre noves traduccicons de llibres religiosos, veure un extens article d'alvaro Colomer, que va apareixer al suplement <b>Cultura/s de La Vanguardia </b><i>amb el titol " <span style="color: #6aa84f;">I Déu es va adaptar als lectors </span>" del passat dia 29 d'octubre. Es constata que alguns editors volen alliberar els textos biblics del seu sentit religiós per adaptar-los a nous lectors que moltes vegades ni tan sols són creients.</i></span></p><p><span style="font-size: x-large;">Em tranquilitza que trenta milions de persones compren anualment una Biblia en algun racó del planeta. Queda clar, que l'home i la dona segueixen sent religiosos.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Tornant a parlar de l'escriptor tant importan com J.F. Mira, que va traduir Els Evangelis (Proa), jo els vaig comprar rapidament i llegint, llegint no trobo res que em desorienti com a cristià practicant, les paraboles del Senyor, segueixen sent , fil per randa respectuoses, tendres i tant pegagogiques com el primer dia del cristianisme igual que les que presenten en la Biblia Interconfesional, no es que vagi a favor de les traduccions que apareixen o apareixeran com la traduccio dels Salms de'n Josep Batalla, segur que tindran molt d'exit sigui el public que sigui, ningú s'apartarà del missatge del Senyor. Jo sóc un seguidor i admirador de'n J.F.Mira o sigui no massa neutral, i les paraules que en Mira canvia per una altra (miracle per fet prodigiós) m'encanta i no passa res. També sóc un seguidor de Mn. Armand Puig i Tàrrech que ha traduit els Salms en hebreu, llati, greg i català; jo d'ell només he llegit un llibre que es titula <b>Jesús un perfil biogràfic, </b>és una joia,bonissim i recomanable.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Tornant a com ocupava el temps a la mili, donç princialment per les tardes a cultivar l'art de l'escripura, tenia molts compromisos tot i no tenia novia, tenia una gran amiga que es diu Lali Valdivieso que com he explicat, m'escrivia una carta diaria, carta molt curiosa perquè tot el sobre estava escrit pel devant i pel darrera i costava molt descifrar a qui anava dirigida, cosa que portava molts mals de cap als militars, sobretot els molestava la sorra i rebia amonestacions perquè la noia deixes de fer tonteries. Per les tardes quan tocaven " paseo ", donç era el meu moment per començar a contestar les cartes apoiat a la llitera ( cada llitera tenia tres llits, a mi per sort em va tocar la del mitg, i a dalt el meu bon amic Joan Maria Capdevila (epd) que compartiem lo poc que teniem , fill del meu poble de Llorenç. No teniem biblioteca on anar a llegir, estudiar, o a escriure les cartes, una cosa tant senzilla, sí teniam una inmensa tasca o taberna, on 4000 soldats mataven les hores bevent i bevent fins a l'hora d'anar a la cantina a sopar..</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Estant a Llorenç i havent descartat poguer fer la collita d' aulives, em venen a la ment tot el que feien els meus estimats pares, no recordo mai que s'aburrissen, sempre tenien quelcom a fer, només descansaven quan plovia i en deien <b>" un dia de destorb "</b>, aprofitaven per trencar ametlles sota la terrassa, un lloc solitari i amb molta llum, un lloc tranquil apartat del suroll mundà on el pare es retirava per trencar les ametlles i que la mare les feia garrapinyades i sempre en tenia algunes per si teniam una visita per sorpresa d'algun passavolant conegut, amics de tota la vida, parents de Barcelona, tothom els hi alabava, al pare mai ningú li donava les gràcies per passar-se les hores trencant les ametlles, ara sóc jo qui ocupa el seu lloc. </span></p><p><span style="font-size: x-large;">També quan plovia era un moment per anar a l'era a asclar llenya d'ametller, que es la millor que tenim i que crema molt be i no cal tenir por pel parket, no llença espurnes. Llenya que porta vint-i-cinc anys a l'intemperie, curiosament està en perfecte estat, l'ametller es com una cahoba, no es pudreix.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcm8ovWrCgYfROvS5cTZDWhyigXhR6-kLLQnB1_FzKgi1SIRs9EXvDOUsKsSBPySoTzhxrTZPROh6WD5N4hrHvOp6gYUij0w1KTzNgdaSYsoz9lpAkkOm2I70UJfOrIKyg1Ozpv-hyHPMYA2Sk4n5U21-rae4h2WssmSBjtNaQQCi6u_aA3MLhxG5VA/s4032/IMG_8756.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDcm8ovWrCgYfROvS5cTZDWhyigXhR6-kLLQnB1_FzKgi1SIRs9EXvDOUsKsSBPySoTzhxrTZPROh6WD5N4hrHvOp6gYUij0w1KTzNgdaSYsoz9lpAkkOm2I70UJfOrIKyg1Ozpv-hyHPMYA2Sk4n5U21-rae4h2WssmSBjtNaQQCi6u_aA3MLhxG5VA/w480-h640/IMG_8756.JPG" width="480" /></a></div><p><br /></p><span style="font-size: x-large;">El pare no es cansava de portar viatges de llenya per l'hivern, quan moria un ametller, fins i tot arrencava les soques, han passat molts anys i encara en tinc moltes, pesen i són dificils de manejar i asclades les portem millor cap a casa. La veritat es que no he trobat ningú pel poble fent llenya i menys asclant la llenya en el sistema tradicional, un parell de veins tenen una màquina per partir la llenya, la maquinització tot fs més fàcil. </span><div><span style="font-size: x-large;">Mn. Armand Puig i Tàrrech en un full parroquial de fa temps deia: si no pensem una mica amb els altres ens tornem en gent aburrida i trista, en cap cas voldria que em passés a mi. <br /></span><div><span style="font-size: x-large;">Deixeu-me dir que estic de voluntari a Càritas, que sino ho saben <b>és l'art de compartir</b> amb els sense sostre, els qui viuen a l'intemperie o sigui sense llar, als més de <a href="YO, DANIEL BLAKE, pel.licula de 2016 de KEAN LOACH, https://www.google.com/search?client=firefox-b-e&q=YO%2C+DANIEL+BLAKE#fpstate=ive&vld=cid:325a605b,vid:LgENRwsvKAg">2144 que dormen pels carrers</a> de Catalunya, segons <b><a href="https://www.arrelsfundacio.org/">Arrels</a></b>, Càritas és allá on no arriba ningú més, sempre amb els més vulnerables e invissibles. L'any dos mil dinou la Fundació Lluis Coromina va fer una exposicio de fotografies de Carles Fontserè a l'espai Isern Dalmau de Barcelona, carrer Mallorca 305, titulada <b>Fem visible els invisibles</b>. Penso que amb la guerra d'Ucraïna la pobresa ha augmentat i caldria repetir l'exposició perquè tots ens fem una idea de quan una persona pasa a ser invissible.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">A casa tots o quasi tots som socis de Càritas i seguin l'exemple dels meus fills, quan anem a comprar a qualsevol gran superficie comercial i si a la porta hi ha un pobre agenollat o assegut al terra i acompanyat d'un gos, sense demanar res, tant sols mostra la seva extrema pobresa, primer cal saludar-lo i demanar.li com se diu, i tu li dius el teu nom, i seguit, que et fa falta, que necessites?, que vols que et compri ??, resposta - em dic Lluc, - comprim algo barato, no compri res car, amb poc en tinc prou, sobretot que no s'hagi de cuinar, dormo al carrer, no tinc llum ni gas,vostè mateix...... i si pot ser no parlar amb ell dret, cal ajupir-se, o sigui acostar-se a la seva altura, si està agenollat, donç hem d'abaixar-nos i fer-nos iguals, si hi ha lloc per asseuret, donç cal asseures, fer-se <span style="color: #8e7cc3;">"fratel.li"</span> sempre al mateix nivell que el pobre, seguin els consells de la meva amiga la Dra. Susanna Bosch. Cal fer realitat la frase que tant tenim present a Càritas <span style="color: #e06666;">" Siguis el canvi que vols veure al món "</span> cal començar ja en aquestes festes del Nadal, <span style="color: #674ea7;">" Siguis llum per l'altre ". </span>Convençut que l'Amor de Càritas mou montanyes( A. Puigverd).</span></div><div><span style="font-size: x-large;">A la fi, quan li dones el que li has comprat, ve la sorpresa, en Lluc et dona les gràcies, contentissim, amb uns ulls brillants i em diu, gràcies per no ser invissible per a vostè, lo millor d'aquesta trobada ha sigut la conversa que hem mantingut els dos, passo dies que ningú em diu res, no em veuen. Impressionant la força de la paraula. Un dia estava fora de l'edifici de Càritas i al meu costat també assegut estava un jove subsaharià i al moment s'obre la porta i surt un home més grandet tot content i el jove l'interroga - que tant donat per sortir tant content i respon - <b>me han escuchado !!! </b>una vegada més el poder de la paraula i a més a tots ens agrada que ens escoltin o no ?</span></div><div><span style="font-size: x-large;">No puc ac acabar sense posar-vos unes paraules de Sara Mesa, del seu llibre <b>Silencio administrativo: </b><i style="font-weight: bold;">La pobreza en el laberinto burocrático: </i><span style="color: #38761d;">A</span><span style="color: #38761d; font-size: large;"> </span><span style="color: #38761d;">los mas pobres, los queremos beatificos, agradecidos, puros de corazon,
impecables.Que no digan una palabra mas alta que otra. Que den siempre
las gracias y no insistan. Que se acerquen un poco, pero que se retiren
enseguida. Que gasten nuestras limosnas en lo que nosotros decidamos
que se las deben gastar. Que no haya ni una sola tacha en su pasado, ni
un desliz.</span><div><br /></div></span><p></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbE2f_CkI6BqG1yLlQL2Y-NqGP0FmQ04PyyJvCE1FDxecaXwpnVf6EqpFxl8AA7rY6K6f0QudQwX5tIyTmkwMLuIWLCP2LefBxy5z4XArlLHa2DfdXyETR_fUmPt7QwM-1rK0ezw5oA59r3tbntcs116nsD-iE92K0xQkei1b2lCAP0Yy6ZLQUjmcMg/s4032/IMG_8778.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbE2f_CkI6BqG1yLlQL2Y-NqGP0FmQ04PyyJvCE1FDxecaXwpnVf6EqpFxl8AA7rY6K6f0QudQwX5tIyTmkwMLuIWLCP2LefBxy5z4XArlLHa2DfdXyETR_fUmPt7QwM-1rK0ezw5oA59r3tbntcs116nsD-iE92K0xQkei1b2lCAP0Yy6ZLQUjmcMg/w640-h480/IMG_8778.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;">Aqui va una bonica foto amb el remolc que em serveix per anar al tros i portar els estris i per exemple l'any passat els sacs d'olives a l' almàssera de Sant Martí. I aquests dies portar la llenya grossa i d'altra més petita que serveix per encendre el foc de casa. Si no guardes, arriba un dia que no tens llenya. Com que estem parlant sobre l'oli d'olives arbequines que són les de casa i de tota la comarca, us poso una foto dels anys seixanta on per la seva exel.lència s'exportava a Regne Unit, als EE.UU, a Itàlia, etc....ep! continua essent bo.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjB2qJWVDrWGwHhPQo3caNlUo7ndvTPsln6upAjgYqTINIx8cH8D5XGa1JNP0U7T2C0aCSAX6zyYNZ0QiVJn6y1AISZ_i5XZOwVM90LF2yzGr7M5fgYL0YeI2-vjqkec8cKGol7A2ti7SHFJE9drkqclvV90AEFEsAKb9mWy1TXJW31zgwf7cV9BfsBA/s2048/oli%20arbequi%20cap%20a%20london.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1401" data-original-width="2048" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjB2qJWVDrWGwHhPQo3caNlUo7ndvTPsln6upAjgYqTINIx8cH8D5XGa1JNP0U7T2C0aCSAX6zyYNZ0QiVJn6y1AISZ_i5XZOwVM90LF2yzGr7M5fgYL0YeI2-vjqkec8cKGol7A2ti7SHFJE9drkqclvV90AEFEsAKb9mWy1TXJW31zgwf7cV9BfsBA/w640-h438/oli%20arbequi%20cap%20a%20london.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div><span style="font-size: x-large;">M'abelleix explicar-vos a que hem dedicat el temps al tros, donç el nostre pare l'any de la crisi de les </span><span style="font-size: x-large;"><span class="il">hipoteques</span> <span class="il">subprime</span> del Lehman Brothers </span><span style="font-size: x-large;">(</span><span><span style="font-size: large;">2008), </span><span style="font-size: x-large;">va decidir plantar 230 olivers i clar perquè el vent i els temporals no els trenquessin, tenien un any de vida, donç calia acompanyar-los amb un pal, o una canya, amb el temps tot es pudreix i va caldre substituir el pal per una barra de ferro i d'aquesta manera ja no caldria canviar-la, una bona intensió, però els olivers no paraven de creixer i altra vegada van substituir les barres per altres més llargues; ara porten 18 anys clavades i tothom recomana retirar-los.</span></span></div><div><span style="font-size: xx-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFrnp1S_2YBpbZLdxXs9J5sQc9cft9ZSFUaGf-4IHIt_jq0DBJsgru2EgGvmBX9dn8V1VMQYLap1cYEavgQ1tfWW4i5UE1agLbA7MVnUKDVBWM5IrSnFmjjpOfNdQP6pQ-MhSI4C9idsSHLtJvhDaj45P9VbJFbPc9M_azRgMkv0YzocTOGTVf00LVsQ/s4032/IMG_8785%202.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFrnp1S_2YBpbZLdxXs9J5sQc9cft9ZSFUaGf-4IHIt_jq0DBJsgru2EgGvmBX9dn8V1VMQYLap1cYEavgQ1tfWW4i5UE1agLbA7MVnUKDVBWM5IrSnFmjjpOfNdQP6pQ-MhSI4C9idsSHLtJvhDaj45P9VbJFbPc9M_azRgMkv0YzocTOGTVf00LVsQ/w480-h640/IMG_8785%202.JPG" width="480" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: x-large;">Dit i fet, amb tants anys clavats, el ferro s'ha oxidat i quasi agermanat amb la terra i cal tenir experiència per retirar-los, repeteixo no es cosa fàcil, em va explicar un veí, que primer calia donar-li cops de martell com si el vulguessim clavar-los una mica més i després ànims i tirar amb els dos guants amunt i resultat mai es el mateix, quan surt, surt, i tots contents, però quan no, cal buscar algun estri per agafar la barra i picar amb un martell amunt, no cansar-se i sort. Ahir no els vaig comptar, però sí, uns deu i avui han sigut vint-i-dos tot una proesa, sempre amb l'ajuda de la meva dona.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Porten vuit dies, ha fet bon temps, poc fred, sol cada dia, avui ha estat la sorpresa, ha aparegut la boira, però ha durat unes tres hores, però molt suau.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">El silenci es present a Llorenç tot el dia, sempre, a més de dia la gent (grans i joves) són a treballar al tros, no us ho creureu, si arriba un turista i vol assebentar-se de quelcom dels monuments artistics de Llorenç com la historia de la gran Creu de Terme del poble, la més alta de Catalunya o saber dades de l'esglesia parroquial, monument gotic-renaixentista la més antiga de la ex-baronia de Vallbona, o com es va engrandir el poble fora del clos medieval i es van fer les pallisses més grandioses de la vila, o si el poble tenia safareig públic, o tenia un forn public, o una almàssera publica, etc...pot marxar del poble sense poder-ho preguntar a ningú, les poques families que queden estan tancades a casa a la vora de la llar de foc, el fum que surt per les xemeneies no enganya, delata la presencia de persones. Fa uns anys que han posat un cartell al costat de la Creu a la paret de l'hort de cal Bergadà on s'explica bastan be tot el que he dit abans, algo es algo. Estem parlant de l'oli, però unes tres families encara no han començat a collir olives, estan sembran els cereals, després vindrà la collita de les olives si és que en tenen.</span></div><div><span style="font-size: xx-large;">A casa no ne'm tingut ni una, com deia el meu pare, l'any vinent segur que serà millor. Així ho esperem. Ara a fer el pessebre que per sort</span><span style="font-size: x-large;"><span> </span><b><i><span style="color: #cc0000;">al pessebre hi quep tothom</span> </i></b></span><span style="font-size: xx-large;">, i al dir això, em fa pensar amb el</span><span style="font-size: xx-large;"> que vam veure a Murcia; </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.youtube.com/watch?v%3DFcfynXZ5UzU&source=gmail&ust=1670018745002000&usg=AOvVaw2KQ9Set0Fni9a9JbKSGQR_" href="https://www.youtube.com/watch?v=FcfynXZ5UzU" style="font-size: xx-large;" target="_blank">El Belén Napolitano</a><span style="font-size: xx-large;">.</span></div><div><div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Pep</span></div></div></div><div><br /></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;"><br /></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><br /></span></p></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-28238479892945419952022-09-20T14:47:00.155-07:002022-09-28T01:32:14.537-07:00 QUOTIDIANS TANMATEIX<p><span style="font-size: large;">Des que estic jubilat, ara fa 8 anys més o menys, puc dir que tot l'any estic de lleure, i no entenc que abans treballava vuit hores per l' Institut Català de la Salut, feia les inspeccions reglamentàries com a metge funcionari d'A.P.D. i tenia temps fins i tot per passejar el nostre gos Antoine tres cops al dia, i la millor la després de dinar, perquè tot i la calor de l'estiu, agafavem un barret, una ampolla d'aigua i una petit ensat per abeurar al gos, fins que un dia a la zona de les excavacions de la bòbila d'Ermedàs, el gos desapareixia i tornava ben xop de dalt a baix, desconeixia que aprop hi hagués una font; la vaig descobrir, era la Font de Can Farronic, que en aquells any es podia veure, més endevant es va ensorra la galeria que conduïa l'aigua i vaig deixar de veure-hi, encara que l'Antoine seguia bebent i banyant-se, ja no vaig patir més, tot seguit parlava amb els arqueolegcs, alumnes, becaris i amb el Sr. Tremoleda , sobre com anava tot plegat; curiós ara de jubilat em falta temps, el meu nebot em diu que no se organitzar-me, potser te raó, ja no m´ho deia el Dr. Moises Costa fa vint-i-cinc anys, però mai em va donar el secret per organitzar-me, encara que ell tenia la seva vida molt organitzada, i mai li fallava res de res, pensava jo quina sort te aquest bon home, que tingui sort a la vida !!! de consells tothom en sap donar, però........ que la cosa surti be, ja és més diferent, ...la veritat es que donar temps als més vulnerables, excluïts, sense sostre, en resum als invisibles, et manté ocupat i sense possibilitat d'aburrir-te, recomano que ho probin, segons diu <b>Armand Puig i Tàrreg, sinó pensem una mica amb els altres ens tornem en gent aburrida. </b>Ànims !!!!!!!!</span></p><p><span style="font-size: large;">Procuro adonar-me de tot el que m'envolta, de tot el que succeeix, de les persones que he trobat i trobo en el cami de la vida, de les persones que m'estimen i m'han ajudat a arribar on sóc com els meus pares, la meva dona, els meus fills, el meu estimat mestre Sr. Capell, els meus estimats companys de carrera, i no pocs professors de l'Autònoma i de l' hospital de Sant Pau, la gent dels diferents pobles on he exercit la medicina, de les que em toleren, de les persones que no he fet prou per elles, de'ls que tota la vida estaran agraïts, de les persones que sempre estaré en deute amb elles, de les mils de gràcies i somriures que he rebut com a premi a la meva dedicació, que és l' únic que om s'enduu , en fi que vaig ser feliç fent de metge, ep !!! i encara ho sóc.</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii4Zz46RwBTOYZ5BMcC6JiMrju-ohpaF91p02msPvWsDWYvJQA_ng1Vu_H77VN0zGaBSjzX8newZ2rVffTleg7WWCI40Pvcvu77BJHXixJ9TGUS0eyMTXEtGX6k7sbw_MI8DB2lM9QmtZSX9X-ISY5BYwowyP0YsGhD7-SqegE-vTZbt76zXTH4gyJGg/s1280/IMG_2490%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="897" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii4Zz46RwBTOYZ5BMcC6JiMrju-ohpaF91p02msPvWsDWYvJQA_ng1Vu_H77VN0zGaBSjzX8newZ2rVffTleg7WWCI40Pvcvu77BJHXixJ9TGUS0eyMTXEtGX6k7sbw_MI8DB2lM9QmtZSX9X-ISY5BYwowyP0YsGhD7-SqegE-vTZbt76zXTH4gyJGg/w448-h640/IMG_2490%20(2).jpg" width="448" /></a></div><p><br /></p><span style="font-size: large;">A sant Antoni als matins anems tots a la platja, però després de fer migdiada, me'n vaig a la Biblioteca municipal, on repasso dos revistes que sempre m'han acompanyat que són Serra d' Or de l'Abadia de Montserrat i la Revisa de Girona , les dos les segueixo des de fa molts anys i els articles bons viatgen amb mi, per exemple El monestir de sant Miquel de Fluvià, de pobres a malalts, d'acollits a ciutadans: l'Hospital de santa Caterina, Joaquim Pla Dalmau, Josep Dalmau Carles, RCR Arquitectes : sentir l'espai, L'extraordinari silenci de Solius, Olot bressol de les escoles d'art, Les parròquies amb menys feligressos : <b>Finestres, Sous i Rocacorba</b>, Els monjos més violents.... o l'abat més odiats : el monestir de Sant Esteve de Banyoles, Records de la darrera carlinada, Vetusta Geli, El món medieval gironí vist per la ficció literària, 200 anys sense el baro de malda i 250 anys del " Calaix de sastre", El coratge de Job, Plensa el somni de la matèria, Josep de C. Laplana, per l'art cap a la trascendència, 50 anys d'animadors de cant per a la liturgia (pare Gregori Estrada), Memorials de la Barbarie : alemany Gunter Demnig de les vicimes del nazisme amb la creació de <b>Llambordes </b>cobertes d'una làmina de llautó <b>(stolperstein</b>), Jesus el nostre relat,<b> </b>Josep Berga i Boix i el monestir de Ripoll (1867). També em vaig endur de la biboioteca <b>Els Catalans als camps nazis, </b><i>de Montserrat Roig de l'any 2001, edicions 62. </i>També segueixo de tota la vida la revista El Ciervo, que no sabria passar sense ella.<br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Enguany que portem mesos que no plou, i tots estem espantats quan sentim a parlar de restricció de l'aigua, s'ens posa els pels de punta, al menys a la baixa Segarra o també dit l'Urgell d'on un servidor es fill, tot el terme està ressec, els conills s'han menjat la mitat de la collita dels cereals, els porcs-senglars els raïms de verd en verd, els animalons al no trobar aigua en lloc, s'han dedicat a rosegar els ceps petits, els ametllers jovenets, els olivers acabats de plantar que són tendres, en fi, tot s'ajunta, donç be, aqui en el terme municipal de Gata, tenen aigua a dojo, moltes fonts abundants com aquesta, que raija nit i dia, mils de litres que se'n van al riu, una aigua bonissima i segons la tradició oral no minvent mai, plogui o no plogui sempre el mateix cabal.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC70Lab4ZKEEtBgWiW8q6qr4QD7OYGiTqO8GMbTx3vxvblSeTMUFzN85vn606nooSjZ3g2CIcu2Y2S2ZrOerDk0ENEUKFf25BsstBfP3M7jbDnzR0k9SJiUGtGCT43DHp4XeikVBOxMA2Zu5MQzqXkQeTmrYHCR8irPLyvDTEr3K3eZTQ1pXQvv7gGcA/s1280/Fuente%20del%20Pinche1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC70Lab4ZKEEtBgWiW8q6qr4QD7OYGiTqO8GMbTx3vxvblSeTMUFzN85vn606nooSjZ3g2CIcu2Y2S2ZrOerDk0ENEUKFf25BsstBfP3M7jbDnzR0k9SJiUGtGCT43DHp4XeikVBOxMA2Zu5MQzqXkQeTmrYHCR8irPLyvDTEr3K3eZTQ1pXQvv7gGcA/w640-h480/Fuente%20del%20Pinche1.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Com aquesta anomenada del <b>Prado</b>, aigua que serveix per regar diferents horts. Aigua bonissima i fresquissima, antiquissima segons els vells del poble..</span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9e0NW6fDXnNAFyOcsB8KYXAi6B8-q3VxPl-Cb6FKvpOiXzn8NJPd8f5s96JU4z9Tj1q2Rhhk2AdSKDmBepwWAPXu4D1XIzCjodAgeP6vdXnTrHrXLpc8m0mpMMLQXSj-T8-Q8e6jnM5IvKCZAOSnR8szJSMAmCzILgKi-egC6s6-hy5dDtWR0rjDLA/s2016/IMG_0619(1).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9e0NW6fDXnNAFyOcsB8KYXAi6B8-q3VxPl-Cb6FKvpOiXzn8NJPd8f5s96JU4z9Tj1q2Rhhk2AdSKDmBepwWAPXu4D1XIzCjodAgeP6vdXnTrHrXLpc8m0mpMMLQXSj-T8-Q8e6jnM5IvKCZAOSnR8szJSMAmCzILgKi-egC6s6-hy5dDtWR0rjDLA/w640-h480/IMG_0619(1).JPG" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>No puc estar de posar-ne una altra a les afores del poble que es diu Fontanilla, fa només 20 anys regava dos dotzes d'horts, ara no s'aprofita per a res, a la zona ningu fa hort ni altres cultius, una llàstima, potser ha arribat el <a href="https://www.foixblog.com/2022/08/26/arriba-lausteritat/">temps de ser austerts</a> i estalviar i guardar pel que pugui ser, fins i tot guardar llenya, pels mesos d'hivern per no gastar amb gas i llum...De petit recordo els llums d'oli, de l'oli propi de la collita de casa , i també tinc present a la meva padrina que assecava les figues (Sejola) al sol, penjava raïms per convertir-los en pances, feia codonyac (membrillo) amb uns motlles de forma de peix, guardaven les nous, el pa amb nous es bonissim, amb ametlles també, les serves (<i>Sorbus domestica</i>), tothom procurava que ni hagués una a cada tros, es guardaven per l'hivern. </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhApjOr5CDGQ30zhEo25c1TAuYtSGl_4a_vT0TQzo8KvDl_CexouDaIw9KeL327Bu1H5_bbqBoaKDYfg-NsnNbnyyQpmxIKmwfvhV5P9cGmucroyjGFpabQwg9QteHkAwTX8NatrWl6iuuTOT1gWUMTLm1DK0c_oiYY8XQj92Rj4tzuh6pUbr9nabmoTQ/s1280/IMG_8217%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhApjOr5CDGQ30zhEo25c1TAuYtSGl_4a_vT0TQzo8KvDl_CexouDaIw9KeL327Bu1H5_bbqBoaKDYfg-NsnNbnyyQpmxIKmwfvhV5P9cGmucroyjGFpabQwg9QteHkAwTX8NatrWl6iuuTOT1gWUMTLm1DK0c_oiYY8XQj92Rj4tzuh6pUbr9nabmoTQ/w640-h480/IMG_8217%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">ben madures son un bon postre, les pomes i peres d'hivern, en fi calia guardar, la botiga del poble no venia fruita, és probable que tornem a imitar als nostres avis i pares, si voliam llet, calia tenir un parell de cabres al corral donç a la botiga no en venien, també es feien truites amb farina, bonissimes, mai se sap com serà la nostra vida en el futur.....la contingènca sempre està present.</span><div><span style="font-size: large;">Haurien de llegir un article de la revista El Ciervo, febrer de 2007, que es titula " Sea austero y disfrute " la contesta la fan diferents persones, però la del nostre amic Lluis Foix de te desperdici , ell afirma : <b>Mejor la sobriedad </b>(2007), aprofitin.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflrFvZl3B9JQ6hwKprjwWR0q7ujJWCvFEG_7xfJ4V8BuQw4SmBMcs0x2c81iy6Yql1CcQFpBAoPUCa0rggtT40Ag7aHNOqLbs_HhN3pD9b7w9GYF61y7Dsvd_EePSOnLfcY_uu-sW27brCyAR3DhV3Nfhc7sr96gtCdLnFD5rPdb_gEvZrE2Mf_sb9g/s640/lluis%20foix,%20pubicadoo%20en%20El%20Ciervo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="595" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflrFvZl3B9JQ6hwKprjwWR0q7ujJWCvFEG_7xfJ4V8BuQw4SmBMcs0x2c81iy6Yql1CcQFpBAoPUCa0rggtT40Ag7aHNOqLbs_HhN3pD9b7w9GYF61y7Dsvd_EePSOnLfcY_uu-sW27brCyAR3DhV3Nfhc7sr96gtCdLnFD5rPdb_gEvZrE2Mf_sb9g/w596-h640/lluis%20foix,%20pubicadoo%20en%20El%20Ciervo.jpg" width="596" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Només els he posat el que contesta en Lluis Foix, hi han moltes altres respostes interesantissimes sobre aquest tema.<br /></span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY4RbSjZfNNWoBfe8RcgNgh8psPknEo35H_7vQEYTnBPUnQZgqYppZ3aOW0Mi7Av0uyR_rwQ6A0bI5CM8z5odBAJi7YBUboD6dAUXymVF4efg_b1hzXOOjEW5SMHUVpk_aY1v3cGxt4MHNIWEyLwR4e3lybc9YG1EOSMIjOlfrsisz-yG40gEYlA2p3Q/s1280/font%20de%20la%20Fontanilla%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY4RbSjZfNNWoBfe8RcgNgh8psPknEo35H_7vQEYTnBPUnQZgqYppZ3aOW0Mi7Av0uyR_rwQ6A0bI5CM8z5odBAJi7YBUboD6dAUXymVF4efg_b1hzXOOjEW5SMHUVpk_aY1v3cGxt4MHNIWEyLwR4e3lybc9YG1EOSMIjOlfrsisz-yG40gEYlA2p3Q/w640-h480/font%20de%20la%20Fontanilla%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br />No vull fer esment a totes les fonts, perquè ens canssariem, les vam contar fa molts anys amb el pare de´n Carlos (acs) el mecánic de Gata, i el tio Mariano ; el meu pare (epd) molts anys enrera va venir a Gata i va fer una excursió amb el pare del meu cunyat i no s'ho acabava de creure al veure que cada hort tenia una font o regava de l'aigua que li sobrava del vei, l'aigua raija per qualsevol marge.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Enguany com l'any passat, com que tothom sap la calor que està fent per tota España, aqui hem estat molts dies a 39ºC i per suportar millor la calor, em vaig instal.lar a la plana baixa, a sota de´ls meus peus encara hi la el celler, espai que respira frecor , molt confortable i realment om pot llegir la prempsa (digital) , contestar correus amb l'ordinador sense patir, seguir el blog de Lluis Foix, de Josep Maria Via, el blog de LLorens, El café de Ocata de Gregorio Luri, Pot petit, bona confitura, Els sentits Vallbona de les Monges, he de dir que per recomanació del Dr. Turró estic llegint el llibre <b>La mermelada sentimental </b>i per recomanació del Dr. Griera <b>La escuela no es un parque de atracciones</b>, també de Luri. El meu nevot em volia comprar de segona mà i no els ha trobat, són <b>Un as en la manga </b>i <b>Quien hacia la cena a Adam Smith, </b>esperarem, cap pressa.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHhQ3Sot1NoywtWojGwUuLf80U5u214LNTtMC9eG7MJsej-JU_GWE5arWmMdwpJVqstPOp74woUiMtZvP_jSsm6vLJC2sWhiy0udJn8XfN6s01DrgjgVpzUNfzcUVl0Wbc0U0PZ2mT6-Vy9vNadmmkA3XEkCMLWYJaKtHRLIzUjheZ5xuOVHwUtv-rg/s1024/8c9a7d1b-72e3-48ba-a8cc-e8c8f3189f7a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHhQ3Sot1NoywtWojGwUuLf80U5u214LNTtMC9eG7MJsej-JU_GWE5arWmMdwpJVqstPOp74woUiMtZvP_jSsm6vLJC2sWhiy0udJn8XfN6s01DrgjgVpzUNfzcUVl0Wbc0U0PZ2mT6-Vy9vNadmmkA3XEkCMLWYJaKtHRLIzUjheZ5xuOVHwUtv-rg/w640-h480/8c9a7d1b-72e3-48ba-a8cc-e8c8f3189f7a.jpg" width="640" /></a></div><p><br /></p><span style="font-size: large;">Amb la finestra oberta entra la llum, mitg esmorteïda per la cortina i una lleugera corrent d'aire i sense volguer les converses del carrer, igual que amb la finestra tancada, des del primer i del segon pis també se sent tot, no es pot canviar, perquè els carrers són molt estrets, és un poble antiquissim, amb una església que sembla una catedral gotica, inevitablement bella i esteticament com Déu mana, no hi manca res, te el majestuós retaule barroc, el sindrom de Stendal i és present, si estiguessim a Roma el trobariem en el Panteó, el Coliseo, la Fontana di Trevi l'escalinata de la plaça d'España, la via Margutta, etc; devant mateix de l'església si troba l'escut de l'emperador Carles V (llarga història) d'on raija un abundant doll d'aigua que convida a beure i tothom vells, joves i mainada ho fan. Ens trobem a la planta baixa de l'edifici i aprofito per repassar entre d'altres coses història de la familia.</span></div><div><span style="font-size: large;">Les converses varien a cada instant segons l'hora del dia. Són unes impressions extretes la vida de la població en un dia de mercat. Thotom s'interessa per tothom, lo més petit e insignificant és motiu de conversa, tot és important, fins i tot el joc de la mainada, el toc de campanes per fer saber que una persona ha mort, em recorda un llibre que hi ha a l'arxiu de la catedral de Salamanca i ara en l'exposicio IERONIMUS, que narra un grapat llargs de tocs de campanes (1684), vaja uns 50 que van des de que el Viatic surt de la catedral, per auxiliar a un malalt greu (tañe) la campana grossa i repiquen unes altres campanes dites <b>Pasqualejas </b>toquen de tres en tres<b> fins que el santissim torna a la catedral</b>, quan entra i surt el bisbe, quan surt la processó del Corpus Cristi, el toc de difunts, un toc especial sobre el foc en un edifici, un toc per a cada gran festivitat de la diocesi paga la pena, també quan mort el rey i la reina; passa igualment com a la catedral d' Astorga, sinó actualment, almenys si en el segle XIX. Algú explica que demà hi ha un concert, i que dilluns vinent no hi haurà mercat. Una conversa tracta, d'un avi de vuitanta tres anys anys, aquest és queixava de les cites que li havien recomanat al centre sanitari, l'home explicava que mai havia estat malalt i ara que necessitava el metge, per sortir del pas l'havia visitat la infermera, i aquesta l'havia renyat perquè no podia presentar-se quan vulgués i que per mirar-se la pressió arterial, calia cita - m'han dit que tenia l'historial buit i calia seguir el protocol - quin protocol ?? tenia molt intrigat a l'home i bastant emprenyat perquè ell no volia res més que li miressin la T.A. i s'havia de fer no se que per mirar el cor ?, analisis ?, i altres coses que no venen al cas, a la meva edat no cal, perquè em trobo be i mai he tingut cap malaltia, camino cada dia dos hores i no estic obés, tampoc fumo, a més visco sol i ningú em trobarà a faltar. L'infermera també li havia recomanat assistir a un taller de memòria per evitar una futura demència - no se que quiere decir la infermera, -si yo me acuerdo muy bien de todo el servicio militar en Cartagena y explicaria toda mi boda en un pueblo de los Montes de Leon, y los años trabajando en Suiza, en Alemania, y en la vendimia en Francia.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9tlgMOAd_Ah2SnaL3aBAVeq_4w8ijCnVIs0oTnJjksp0Q43Kqru7xWgPUyWSYgvNylBnESvxnS6P8kDd0jnKnF95Li7BQ6GtEeEe5A6ovUP0ZguDL3gOww5cPRxyP7xdOBcQ2m0HAWIzjABdH_LniZWSzMSQIiV-uwYE4cXpq-C7TzdQ_Lx8pM3HsRw/s1280/IMG_8006%202%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="918" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9tlgMOAd_Ah2SnaL3aBAVeq_4w8ijCnVIs0oTnJjksp0Q43Kqru7xWgPUyWSYgvNylBnESvxnS6P8kDd0jnKnF95Li7BQ6GtEeEe5A6ovUP0ZguDL3gOww5cPRxyP7xdOBcQ2m0HAWIzjABdH_LniZWSzMSQIiV-uwYE4cXpq-C7TzdQ_Lx8pM3HsRw/w460-h640/IMG_8006%202%20(1).jpg" width="460" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Des que estic jubilat, ara fa 8 anys més o menys, puc dir que tot l'any estic de lleure, i no entenc que abans treballava vuit hores per l' Institut Català de la Salut, feia les inspeccions reglamentàries com a metge funcionari d'A.P.D. i tenia temps fins i tot per passejar el nostre gos Antoine tres cops al dia, i la millor la després de dinar, perquè tot i la calor de l'estiu, agafavem un barret, una ampolla d'aigua i una petit ensat per abeurar al gos, fins que un dia a la zona de les excavacions de la bòbila d'Ermedàs, el gos desapareixia i tornava ben xop de dalt a baix, desconeixia que aprop hi hagués una font; la vaig descobrir, era la Font de Can Farronic, que en aquells any es podia veure, més endevant es va ensorra la galeria que conduïa l'aigua i vaig deixar de veure-hi, encara que l'Antoine seguia bebent i banyant-se. </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlbXKvPq75-vNl3qEhNClF7vyPDV655JRf4qTL-zA57J9Lv9cAUwLheZ0Zy1LQbnwLhzY1s1ikOAmtdnCzTSgciGLma6rGkj2YrRn5UFFdSfS1-A5CsjwQG6od9CCIBLUn_o90oWXdyMIL3GmUyxDmksyLVZIYj5eCxUN8laR2zMKEGZhpVONzC4ZSg/s800/figues%20sejola%20del%20perdigo%CC%81.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtlbXKvPq75-vNl3qEhNClF7vyPDV655JRf4qTL-zA57J9Lv9cAUwLheZ0Zy1LQbnwLhzY1s1ikOAmtdnCzTSgciGLma6rGkj2YrRn5UFFdSfS1-A5CsjwQG6od9CCIBLUn_o90oWXdyMIL3GmUyxDmksyLVZIYj5eCxUN8laR2zMKEGZhpVONzC4ZSg/w640-h480/figues%20sejola%20del%20perdigo%CC%81.JPG" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><span style="font-size: x-large; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;">Com cada estiu hem passat el mes de juliol a Sant Antoni de Calonge o oficialment dit Sant Antoni i el mes d'agost a l'alta Extremadura, a la Sierra de Gata, el poble és diu Gata, just a 45 minuts de Ciudad Rodrigo, situat a 600 m d'altitud, enclavat en plena depressió d'Extremadura, hi ha una calçada molt ben empedrada de sis Km., no se si del temps de Roma, podria ben ser, maquissima, que puja fins l'altiplà de Castella a 1000 m. sobre el nivell del mar; una meravella, recordem una mica, antigament hi havia el Reino de León, després al col.legi deiem : Leon, Zamora i Salmanca, ara a canviat els cartells diuen Junta de Castilla-León. Durant la caminada per la calçada trobem diverses fons, fins i tot a sota l'ermita en surt una fresquissima un premi pel cos després de la llarga pujada.</span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtQnTzi6xvOOnMmOEyxtSAmEaT2zDnmh8cewq76gJ3BxUlsGVN_fPgDFp9LqBTkbjDdX_3Of6M2JSANldjYzxSMH06lPAwk7_d5IxAdy9YJjTE2GQWB6-QVJ-Fx3L_Pr1PkmdSjbjW2Smy-YqeSO_Ums0hGce7tj34EjmeOZdQTj5AvFMY8f_NiC0vA/s1280/Font%20de%20sota%20l'ermita%20de%20sant%20Blas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtQnTzi6xvOOnMmOEyxtSAmEaT2zDnmh8cewq76gJ3BxUlsGVN_fPgDFp9LqBTkbjDdX_3Of6M2JSANldjYzxSMH06lPAwk7_d5IxAdy9YJjTE2GQWB6-QVJ-Fx3L_Pr1PkmdSjbjW2Smy-YqeSO_Ums0hGce7tj34EjmeOZdQTj5AvFMY8f_NiC0vA/w640-h480/Font%20de%20sota%20l'ermita%20de%20sant%20Blas.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Enguany que portem mesos que no plou, i tots estem espantats quan sentim a parlar de restricció de l'aigua, s'ens posa els pels de punta, al menys a la baixa Segarra o també dit l'Urgell d'on un servidor es fill, tot el terme està ressec, el riu Corb no porta aigua, els conills s'han menjat la mitat de la collita dels cereals, els porcs-senglars els raïms de verd en verd, els animalons al no trobar aigua en lloc,s'han dedicat a rosegar els ceps petits, els ametllers jovenets, els olivers acabats de plantar que són tendres, en fi, tot s'ajunta, donç be, aqui en el terme municipal de Gata, tenen aigua a dojo, moltes fonts abundants com aquesta, que raija nit i dia, mils de litres que se'n van al riu, una aigua bonissima i segons la tradició oral no minvent mai, plogui o no plogui sempre el mateix cabal.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC70Lab4ZKEEtBgWiW8q6qr4QD7OYGiTqO8GMbTx3vxvblSeTMUFzN85vn606nooSjZ3g2CIcu2Y2S2ZrOerDk0ENEUKFf25BsstBfP3M7jbDnzR0k9SJiUGtGCT43DHp4XeikVBOxMA2Zu5MQzqXkQeTmrYHCR8irPLyvDTEr3K3eZTQ1pXQvv7gGcA/s1280/Fuente%20del%20Pinche1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC70Lab4ZKEEtBgWiW8q6qr4QD7OYGiTqO8GMbTx3vxvblSeTMUFzN85vn606nooSjZ3g2CIcu2Y2S2ZrOerDk0ENEUKFf25BsstBfP3M7jbDnzR0k9SJiUGtGCT43DHp4XeikVBOxMA2Zu5MQzqXkQeTmrYHCR8irPLyvDTEr3K3eZTQ1pXQvv7gGcA/w640-h480/Fuente%20del%20Pinche1.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Com aquesta anomenada del <b>Prado</b>, aigua que serveix per regar diferents horts. Aigua bonissima i fresquissima, antiquissima segons els vells del poble..</span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9e0NW6fDXnNAFyOcsB8KYXAi6B8-q3VxPl-Cb6FKvpOiXzn8NJPd8f5s96JU4z9Tj1q2Rhhk2AdSKDmBepwWAPXu4D1XIzCjodAgeP6vdXnTrHrXLpc8m0mpMMLQXSj-T8-Q8e6jnM5IvKCZAOSnR8szJSMAmCzILgKi-egC6s6-hy5dDtWR0rjDLA/s2016/IMG_0619(1).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9e0NW6fDXnNAFyOcsB8KYXAi6B8-q3VxPl-Cb6FKvpOiXzn8NJPd8f5s96JU4z9Tj1q2Rhhk2AdSKDmBepwWAPXu4D1XIzCjodAgeP6vdXnTrHrXLpc8m0mpMMLQXSj-T8-Q8e6jnM5IvKCZAOSnR8szJSMAmCzILgKi-egC6s6-hy5dDtWR0rjDLA/w640-h480/IMG_0619(1).JPG" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>No puc estar de posar-ne una altra a les afores del poble que es diu Fontanilla, fa només 20 anys regava dos dotzes d'horts, ara no s'aprofita per a res, a la zona ningu fa hort ni altres cultius, una llàstima, potser ha arribat el <a href="https://www.foixblog.com/2022/08/26/arriba-lausteritat/">temps de ser austerts</a> i estalviar i guardar pel que pugui ser, fins i tot guardar llenya, pels mesos d'hivern per no gastar amb gas i llum...De petit recordo els llums d'oli, de l'oli propi de la collita de casa , i també tinc present a la meva padrina que assecava les figues al sol, penjava raïms per convertir-los en pances, feia codonyac amb uns motlles de forma de peix, guardaven les nous, el pa amb nous es bonissim, amb ametlles també, les serves (<i>Sorbus domestica</i>) ben madures son un bon postre, les pomes i peres d'hivern, en fi calia guardar, la botiga del poble no venia fruita, és probable que tornem a imitar als nostres avis i pares, si voliam llet, calia tenir un parell de cabres a la botiga no en venien, també es feien truites amb farina, bonissimes, mai se sap com serà la nostra vida en el futur.....</span><div><span style="font-size: large;">Haurien de llegir un article de la revista El Ciervo, febrer de 2007, que es titula " Sea austero y disfrute " la contesta la fan diferents persones, però la del nostre amic Lluis Foix de te desperdici , ell afirma : <b>Mejor la sobriedad </b>(2007), aprofitin.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflrFvZl3B9JQ6hwKprjwWR0q7ujJWCvFEG_7xfJ4V8BuQw4SmBMcs0x2c81iy6Yql1CcQFpBAoPUCa0rggtT40Ag7aHNOqLbs_HhN3pD9b7w9GYF61y7Dsvd_EePSOnLfcY_uu-sW27brCyAR3DhV3Nfhc7sr96gtCdLnFD5rPdb_gEvZrE2Mf_sb9g/s640/lluis%20foix,%20pubicadoo%20en%20El%20Ciervo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="595" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflrFvZl3B9JQ6hwKprjwWR0q7ujJWCvFEG_7xfJ4V8BuQw4SmBMcs0x2c81iy6Yql1CcQFpBAoPUCa0rggtT40Ag7aHNOqLbs_HhN3pD9b7w9GYF61y7Dsvd_EePSOnLfcY_uu-sW27brCyAR3DhV3Nfhc7sr96gtCdLnFD5rPdb_gEvZrE2Mf_sb9g/w596-h640/lluis%20foix,%20pubicadoo%20en%20El%20Ciervo.jpg" width="596" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Només els he posat el que contesta en Lluis Foix, hi han moltes altres respostes interesantissimes sobre aquest tema.<br /></span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY4RbSjZfNNWoBfe8RcgNgh8psPknEo35H_7vQEYTnBPUnQZgqYppZ3aOW0Mi7Av0uyR_rwQ6A0bI5CM8z5odBAJi7YBUboD6dAUXymVF4efg_b1hzXOOjEW5SMHUVpk_aY1v3cGxt4MHNIWEyLwR4e3lybc9YG1EOSMIjOlfrsisz-yG40gEYlA2p3Q/s1280/font%20de%20la%20Fontanilla%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY4RbSjZfNNWoBfe8RcgNgh8psPknEo35H_7vQEYTnBPUnQZgqYppZ3aOW0Mi7Av0uyR_rwQ6A0bI5CM8z5odBAJi7YBUboD6dAUXymVF4efg_b1hzXOOjEW5SMHUVpk_aY1v3cGxt4MHNIWEyLwR4e3lybc9YG1EOSMIjOlfrsisz-yG40gEYlA2p3Q/w640-h480/font%20de%20la%20Fontanilla%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br />No vull fer esment a totes les fonts, perquè ens canssariem, les vam contar fa molts anys amb el pare de Carlos (acs) el mecánic de Gata, i el tio Mariano ; el meu pare (epd) molts anys enrera va venir a Gata i va fer una excursió amb el pare del meu cunyat i no s'ho acabava de creure al veure que cada hort tenia una font o regava de l'aigua que li sobrava del vei, l'aigua raija per qualsevol marge.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Enguany com l'any passat, com que tothom sap la calor que està fent per tota España, aqui hem estat molts dies a 39ºC i per suportar millor la calor, em vaig instal.lar a la plana baixa de la vivenda, a sota els peus encara hi la el celler, s'està més confortable i realment om pot llegir la prempsa (digital) , contestar correus amb l'ordinador sense patir, seguir el blog de Lluis Foix, de Josep Maria Via, El café de Ocata de Gregorio Luri, Pot petit, bona confitura, Els sentits Vallbona de les Monges, he de dir que per recomanació del Dr. Turró i Goula estic llegint el llibre <b>La mermelada sentimental </b>i per recomanació del Dr. Griera <b>La escuela no es un parque de atracciones</b>, també de Luri. El meu nevot em volia comprar de segona mà i no els ha trobat, són <b>Un as en la manga </b>i <b>Quien hacia la cena a Adam Smith, </b>esperarem, cap pressa.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHhQ3Sot1NoywtWojGwUuLf80U5u214LNTtMC9eG7MJsej-JU_GWE5arWmMdwpJVqstPOp74woUiMtZvP_jSsm6vLJC2sWhiy0udJn8XfN6s01DrgjgVpzUNfzcUVl0Wbc0U0PZ2mT6-Vy9vNadmmkA3XEkCMLWYJaKtHRLIzUjheZ5xuOVHwUtv-rg/s1024/8c9a7d1b-72e3-48ba-a8cc-e8c8f3189f7a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHhQ3Sot1NoywtWojGwUuLf80U5u214LNTtMC9eG7MJsej-JU_GWE5arWmMdwpJVqstPOp74woUiMtZvP_jSsm6vLJC2sWhiy0udJn8XfN6s01DrgjgVpzUNfzcUVl0Wbc0U0PZ2mT6-Vy9vNadmmkA3XEkCMLWYJaKtHRLIzUjheZ5xuOVHwUtv-rg/w640-h480/8c9a7d1b-72e3-48ba-a8cc-e8c8f3189f7a.jpg" width="640" /></a></div><p><br /></p><span style="font-size: large;">Amb la finestra oberta entra la llum, mitg esmorteïda per la cortina i sense volger s'escoltent les converses del carrer, igual que amb la finestra tancada, des del primer i del segon pis també se sent tot, no es pot canviar, perquè els carrers són molt estrets, és un poble antiquissim; ens trobem a la planta baixa de l'edifici, és un lloc fresc i molt agradable.</span></div><div><span style="font-size: large;">Les converses varien a cada instant segons l'hora del dia. Thotom s'interessa per tothom, lo més petit e insignificant és motiu de conversa, tot és important, fins i tot el joc de la mainada, el toc de campanes per fer saber que una persona ha mort, que demà hi ha un concert, que dilluns vinent no hi haurà mercat. Una conversa tracta, dún avi de vuitanta tres anys anys, aquest és queixava de les cites que li havien recomanat al centre sanitari, l'home explicava que mai havia estat malalt i ara que necessitava el metge, per sortir del pas , l'havia visitat la infermera, i aquesta l'havia renyat perquè no podia presentar-se quan vulgués i que per mirar-se la pressió arterial, calia cita - m'han dit que tenia l'historial buit i calia seguir el protocol - quin protocol ?? tenia molt intrigat a l'home i bastant emprenyat perquè ell no volia res més que li miressin la T.A. i s'havia de fer no se que per mirar el cor ?, analisis ?, i altres coses que no venen al cas, a la meva edat no cal, perquè em trobo be i mai he tingut cap malaltia, camino cada dia dos hores i no estic obés, tampoc fumo, a més visco sol i ningú em trobarà a faltar. L'infermera també li havia recomanat assistir a un taller de memòria per evitar una futura demència - no se que quiere decir la infermera, -si yo me acuerdo muy bien de todo el servicio militar en Cartagena y explicaria toda mi boda, y los años trabajando en Suiza, en Alemania, y en la vendimia en Francia: </span><span style="font-size: large;">La regió vinícola de Languedoc-Roussillon.,</span><span style="font-size: x-large;"> tot això li explicava a una veina de més o menys la mateixa edat, que no sabia on era la regió Languedoc, els dos no tenien cap pressa, estaven asseguts tant tranquils i a més els que passaven pel devant afegien preguntes sobre el clima, els immigrans que anaven arriban, que sentia parlar el francès i també el català, l' eusquera, el noms dels darrers tres difunts..... que fulanito de tal se li havia cremat una finca gran, que abans hi havien moltes cabres al poble i que hi havia el "pastor de la Villa ",.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMluzlDKRmC-iC7FLz-m0hDcce6rQtUZfajgPVArxfQDhmi7nm3VG7U2YfDgSmqF_v-Y_hr-9kUYWEkvIr-IAwuiBw1t32R3VnI3w2K1MdcRNIFwAKrGDZzEk11z9Kc3XGL7TLlvdZGE4PvO3i8ZrNFHuCP0Kc-vUkHLJUEKSdobx7G6rNkQoUmPqvfw/s1600/WhatsApp%20Image%202022-08-17%20at%202.20.41%20PM%20(1).jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMluzlDKRmC-iC7FLz-m0hDcce6rQtUZfajgPVArxfQDhmi7nm3VG7U2YfDgSmqF_v-Y_hr-9kUYWEkvIr-IAwuiBw1t32R3VnI3w2K1MdcRNIFwAKrGDZzEk11z9Kc3XGL7TLlvdZGE4PvO3i8ZrNFHuCP0Kc-vUkHLJUEKSdobx7G6rNkQoUmPqvfw/w640-h480/WhatsApp%20Image%202022-08-17%20at%202.20.41%20PM%20(1).jpeg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Me adonat que la mateixa gent se saluda varies vegades al dia, es pregunten pels fills, si vindran o no al poble, si els dos nets ja han acabat la carrera a Pamplona, que - és la mejor universidad del mundo,</span></div><div><span style="font-size: large;">les preguntes segueixen tot el matí , es troben dos dones i començen a parlar, que tal ? vinc del mercat a comprar bacallà i m'han dit que durant els mesos d'estiu no en porten, he comprat fruita, que per cert ha pujat de preu. L'altra dona no es troba be i explica que abans d'ahir va anar al metge a Majadaonda , per sort no va ser res d'important, un mòbil sona, la persona l'agafa i és el fill que diu que no arriba avui, que tardarà 10 dies més, la dona es disgusta perquè ja tenia el menjar preparat, ..... coses que pasen. El meu amic m'explica una visita que va fer : va venir el malalt perquè no es trobava be, tenia una llei de cosa i un cop visitat, el malalt pregunta al metge. - Doctor estic malalt ? I potser que estigui tant malalt que em mori ? o només estic angoixat ?, jo tinc un malestar d'ença un parell de mesos , la meva parella em diu que tinc una certa inquietut tot el dia, - seré hipocondriac ? el meu jefe em diu que em veu amb desànim, algo de raó te, però penso que estic preocupat, no se perquè, podria ser que sigui una certa pobresa de cor ? el meu cunyat diu que tot el que em passa es una indisposició d'un tiberi que vam fer el setze de maig passat, la meva companya de feina em diu que em veu molt dubitatiu, en fi no sé que pensar, doctor m'ensortiré ? m'ho promet ? el meu gestor que em fa la declaració de la renda, em diu que probi un curandero, ....... sense paraules..... que en pensa doctor ? i el meu amic va quedar sense saber que re comanar, no continuo..... vostès mateixos, ara una mica babau el pobre pacient si que ho és. La història no ens diu com va acabar....</span></div><div><span style="font-size: large;">Veien aquesta foto, om veu un racó de món, preciós, tot verd, tranquil, com hem vist abans ple d'aigua per tots cantons, a finals dels anys 1980 era un poble d'uns 2500 habitants, ple de menestrals com : cadiraires, ferrers, cotoners, </span><span style="font-size: large;">picapedres, mestres d'obres, corders de cànem, teixidors de llana, gremi de l'espart (articles d'esparteria), feien esportins pel molí per extreure l'oli , sastres, rajolers, fusters, orives, manescals, lanyadors, matalassers, sabaters, fabrica de espelmes, etc....</span></div><div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyf1SR15c4xON4TfQKm0RcgfEj6hC_L-ldANi8tA3CJTCu19b2xgHNEZntfCa3zG7_rPWwuuLoPMraSrzokctoKMiBLegS98PC3lVK6gagk2jB1lrEzUQkJtO3QWDOZl9PT1DBegDtExQHV_j9cRlovZ2gvUotTWG2r9hxOhHEd2CHRYoJ2CbpFE7QPA/s1280/IMG_7935.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyf1SR15c4xON4TfQKm0RcgfEj6hC_L-ldANi8tA3CJTCu19b2xgHNEZntfCa3zG7_rPWwuuLoPMraSrzokctoKMiBLegS98PC3lVK6gagk2jB1lrEzUQkJtO3QWDOZl9PT1DBegDtExQHV_j9cRlovZ2gvUotTWG2r9hxOhHEd2CHRYoJ2CbpFE7QPA/w640-h480/IMG_7935.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Com l'any passat vam gaudir de la companyia del meu company de carrera el Dr. Toni Griera, que atravessa España d'est a oest, passant per Gal.licia, entrant per Portugal i baixa fins a Valverde i cap a Gata. Li encanten els ports d'alta muntanya, no n'estalvia cap, quantes més curves millor, la moto es una BMW impressionant i pesa molts kilos, perillós si t'enxampa els peus. La ruta per tornar cap a Sant Cugat del Vallès va ser atravessant las Hurdes per Pino Franqueado, i cap al port de Las Batuecas, passant just pel <b>Desierto de San José de las Batuecas. </b>No puc passar per alt la pel.licula <b><span style="color: #990000;">El gran silencio</span></b> : </span><span style="font-size: large;">La idea para el filme fue propuesta a los monjes en 1984, pero los
cartujos dijeron que querían tiempo para pensar sobre ello. Le
respondieron a Gröning 16 años después para decirle que estaban de
acuerdo en permitirle grabar si es que aún seguía interesado. Gröning
regresó a vivir solo en el monasterio, donde normalmente no se aceptan
visitantes, durante seis meses entre 2002 y 2003. Grabó él mismo, sin
usar <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Iluminaci%C3%B3n_f%C3%ADsica" title="Iluminación física">luz artificial</a>.</span></p><p><span style="font-size: large;">Gröning pasó luego dos años y medio editando la cinta. El corte
final no contiene comentarios orales ni efectos de sonido. Consiste solo
en imágenes y sonidos naturales que retratan el ritmo de la vida
monástica, con títulos extraídos de las <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Biblia" title="Biblia">Sagradas Escrituras</a>.<sup class="reference separada" id="cite_ref-CWR_1-0"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/El_gran_silencio_(documental)#cite_note-CWR-1">1</a></sup> </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj976TdSqC75EsyPMAhA2pwVNQIe29aviJK7FDrclJwCbCnwtfyiuKAKfgoqB6LwHCJ2sbFfIzdw_XmYReHtaKWWDB_YeX-ahYFRQ15N4PIXUdc_m-yhMoiTxdafXJrNrgLEE93nobsL0mMJn0naS1xZEz_Em5ZgpboPvDxlAeVOIG18b_X4U9dE3i9aA/s1280/cartuja%20de%20las%20batuecas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1007" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj976TdSqC75EsyPMAhA2pwVNQIe29aviJK7FDrclJwCbCnwtfyiuKAKfgoqB6LwHCJ2sbFfIzdw_XmYReHtaKWWDB_YeX-ahYFRQ15N4PIXUdc_m-yhMoiTxdafXJrNrgLEE93nobsL0mMJn0naS1xZEz_Em5ZgpboPvDxlAeVOIG18b_X4U9dE3i9aA/w504-h640/cartuja%20de%20las%20batuecas.jpg" width="504" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Monestir de Carmelitas Descalzos i fins l'Alberca, no explico més perque a aquest metge els seus viatges són un misteri, evita posar-se a una autopista, si es dona , es perque el GPS l'enreda, perquè l'aparell el vol portar cap a casa pel camí més recte i el més fàcil.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9e45hF5Qjqsjf0JPkP06MKdQnUiv8exATZ9OrkFpREQ4E9TpF7OsSZn3lxRxbdFuDIIl15946DLgyOTBVI2MnMTdSEhjhqFeuhx1knPsAuVjHl8KXGb5peA4YEu4gDyYwfJwq2sfQve2iBh1vcCc6lCvnL3hyoYq5VJcxBtcvpewau95Z7LZWD2K6hg/s640/DESIERTO%20DE%20SANT%20JOSE%20DE%20LAS%20BATUECAS,%20SIERRA%20DE%20FRANCIA(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="640" height="622" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9e45hF5Qjqsjf0JPkP06MKdQnUiv8exATZ9OrkFpREQ4E9TpF7OsSZn3lxRxbdFuDIIl15946DLgyOTBVI2MnMTdSEhjhqFeuhx1knPsAuVjHl8KXGb5peA4YEu4gDyYwfJwq2sfQve2iBh1vcCc6lCvnL3hyoYq5VJcxBtcvpewau95Z7LZWD2K6hg/w640-h622/DESIERTO%20DE%20SANT%20JOSE%20DE%20LAS%20BATUECAS,%20SIERRA%20DE%20FRANCIA(1).jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monasterio-Desierto de Sant José de Las Batuecas, fundado a finales del siglo XVI</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Amb el Dr. Griera em passat quasi dos tardes buscant una foto del casament del nostre estimat Dr. Ramon Gefaell de la Peña (e.p.d.) al club de golf de Sant Cugat i no la vam trobar de cap manera, tot i tenir-la guardada en diferents arxius tota una vida, coses que pasen i això ens va donar peu a parlar i reviure els records de la nostra vida universitaria dels tres primers cursos a Bellaterra i tornar-los a compartir i seguir repassant la vida a l'Autònoma, sense ordre ni concert, les anades amb els autocars des de Cerdanyola, amb elstrens catalans que sortien de la plaça de Catalunya i passaven per la Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Sant Joan, Bellaterra; sí, vam trobar el titol del Ramón, d'Especialista en Medicina Nuclear, casi res, ell volia ser cardioleg, però per no apartar-se de la seva estimada Pilós va escollir fer a Barcelona aquesta especialitat. També les hores d'estudi a la biblioteca , les hores d'estudi a casa meva, les hores d'estudi a una aula un dissabte o diumenge per a un alumne sol, o les hores de disecció també de cap de setmana, d'osteoteca amb el Dr. Domenech el cap de setmana, vigilant les estufes on s'incobaven els embrions de pollastre, en fi, que afortunats vam ser, ningú dubtava de nosaltres i ningu es va posar mai cap traba, circulavem lliurament per les dependències de lafacultat de medicina, segur que els zeladors apreciaven molt a l'estimat Dr. Domenech. </span></p><p><span style="font-size: large;">Jo, en plena migdiada, vaig treure una experiència meva relacionada amb els malalts terminals, el meu amic la va escoltar com un jove estudiant.</span></p><p><span style="font-size: large;"> He descobert, que a la pàg 65 del llibre de <b>Qüestions de vida i mort </b>: <i>La resposta no ha de ser només reduir l'angoixa del present i mirar de posar-hi una mica d'esperança, sinó també fer inventari del passat: explorar els records, explicar el relat de tot el que s'ha aconseguit i dir explicitament una vegada i una altra totes les coses precioses que, massa sovint, només es diuen als funerals.</i></span></p><p><span style="font-size: large;">Cal que els metges trobin la manera de ser una peça útil d'aquesta exploració necessària, sense interferir i sense fingir comprenssió quan no n'hi ha.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><p><span style="font-size: large;">Un pacient meu, amb càncer li van dir al seu hospital (oncologia) que a partir d'ara el portaria el seu metge de capçalera !!! va d'acord. Al venir a veurem i em va dir : he anat a l'hospital cada 15 dies , durant dos anys i ara em diuen que no hi torni que em portarà vostè !!!! Això vol dir ni mens ni menys que m'estic morin !!!. la meva familia per animar-me em diu que no, que de cap manera, no m'ho crec, doctor tinc els dies comptats oi ?????? Jo li vaig respondre, això no sabem quan arribarà, algun dia també m'arribarà a mi, sap una cosa ? caminarem junts, i vindré cada vespre a veuret i com que ja tindré la feina feta , parlarem i ens farem una torrada d'acord? i tant doctor, l'espero . Així ho vam fer, i vaig anar cada dia diumenge inclòs i vam fer un grapat de torrades amb all i oli i sal, vam parlar des que havia començat a treballar als 12 anys guardan cabres i xais i pels diferents treballs que havia realitzat més grandet, com va viure el noviatge que els seus pares no volien, el naixement dels dos fills , l'estalvi que va haver de fer per comprar-se una caseta, cuidar els seus avis, els seus tiets,solters els seus pares, moltes malalties i viatges cap a Girona, ajudar al veins quan estaven malalts, tornar el credit, les malalties d'un fill que va morir, els diferentd canvis de feina des d'anar a bosc a tallar arbres, a fer carbo, a anar a segar a jornal, treballar de paleta, d'ajudar als fills en les seves dificultats, tenir bucs d'abelles per vendre la mel, també anar a vendre els dissabtes verdura del seu hort a un mercat a Girona, fins a arribar a les portes de la mort, mai vam parlar del càncer, una hora abans ja esperava la meva visita amb el foc encès, la setrillera , els alls, l'oli, la sal i així començava cada dia la nostra trobada, va consumir molt pocs medicaments, perque no dir-ho vam tenir moments joiosos, vam riure junts i vaig descobrir que la visita d'un amic, d'un familiar i la del propi metge poc alleujerir molt el camí cap a la mort, quasi mai li preguntava pel dolor, excepte que fos ell qui em treia el tema...... Era ell qui em deia, doctor no he parlat mai de que sóc creient i m'agradaria parlar de les benaurances i de la importància del perdó i de la misericordia i resta de l'Evangeli.....Ningu a casa me'n parla, ni al poble, sembla que tothom te vergonya, parlar-me´n !!! i si, ho vam fer , junts vam treure molt de suc i vam gaudir de les diferents paràboles del Senyor com la dels vinyaters, la del fill pròdig, els jornalers de la vinya..... li vaig oferir la presència d'un sacerdot i va dir que sí !! .Va morir no en pau, sinó en la pau del Senyor, vaja molt consolat. Ho deixo aquí, evidentment que no és pot fer a tothom, però a algú sí, no n'explico més per no cansar-los. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg250vKaUCVUFfzW33A2GqHjByAcGA-N-dLOUrSPO9QYo-J40P9UgxZedFHhrZ5qfmHyCIuD084XFs6bmoqUmDZnv0Cw6PeWmtH2-0XUk4DMMPq6EUBV09lbryUHvobBKgM8duL8Fo7_I6kWIm8nNuTIwbR7hmRQxEC9X21AkQmmv1Q6DGTQJ2QuWu-2Q/s1280/sant_pau_conjunt.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="1280" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg250vKaUCVUFfzW33A2GqHjByAcGA-N-dLOUrSPO9QYo-J40P9UgxZedFHhrZ5qfmHyCIuD084XFs6bmoqUmDZnv0Cw6PeWmtH2-0XUk4DMMPq6EUBV09lbryUHvobBKgM8duL8Fo7_I6kWIm8nNuTIwbR7hmRQxEC9X21AkQmmv1Q6DGTQJ2QuWu-2Q/w640-h272/sant_pau_conjunt.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-large;"><p><br /></p>i recordar un a un cada professor, començant per l'ilustre Prof. Dr. Domenech Mateu, que en aquells anys a Bellaterra erem una promocio de mil cinc-cents <b>que voliem ser metges</b>, organitzats en cinc grups, i per la lletra del nostre cognom, ens va tocar a tots els meus amics amb el Dr. Domenech, una casualitat que sense saber-ho va ser la nostra salvació per sempre més.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Vam ser molt afortunats en l'assignatura de Fisiologia de tenir al gran Dr. Segura i Cardona, ampliament format, fins i tot a EE.UU i a Alemanya, era fill de la Segarra. El Dr. Antoni Griera ens podria explicar meticulosament com eren les seves pràctiques, l´amic Dr. Josep Mª Via, també va gaudir i aprendre molta fisiologia en sóc testimoni, un professor brillant.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">També vam retrobar a l' egregi professor Dr. José Maria Gimenez Camarasa titular de dermatologia a l'Autònoma i a l'hospital del Mar, recordem clarament les lliçons de la malaltia de Pringle Bourneville i l'altra i de manera brillant el Sindrom de Peutz-Jeghers (presenten taques marronosses, i blau-grisaci i en els llavis, les encies, en el vesibul de la boca i la pell.... </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsFHIksLKtXVmlfZlULIEr-O_lcnoiGqh8X23WxJw81aV00Ya3trLc3ccx17fju3b9HjCXvVVViTxUl3-ORuk0oVP9eR6Wg0ZV0pX6T3y1EEMbewWUp2OdyI61TGSGMSoyl0IK6EGZA8yS26ktZFa-dcfuvM4ZkMlS2C7YnShqub4njREKHtrarNeHZw/s763/Caricatura%20del%20professor%20Dr.%20Marius%20Foz,%20patologia%20general..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="763" data-original-width="571" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsFHIksLKtXVmlfZlULIEr-O_lcnoiGqh8X23WxJw81aV00Ya3trLc3ccx17fju3b9HjCXvVVViTxUl3-ORuk0oVP9eR6Wg0ZV0pX6T3y1EEMbewWUp2OdyI61TGSGMSoyl0IK6EGZA8yS26ktZFa-dcfuvM4ZkMlS2C7YnShqub4njREKHtrarNeHZw/w478-h640/Caricatura%20del%20professor%20Dr.%20Marius%20Foz,%20patologia%20general..jpg" width="478" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caricatura del Professor Marius Foz, també tenim caricatures dels seus companys Dr. Rey-Joly i del Dr. Dalmau.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">En patologia general vam tenir a l'exel.lent professor Dr. Marius Foz (epd) cosi germà de l' insigne professor Amadeo Foz, professor nostre de microbiologia, una assignatura fonamental de la professió mèdica i molt densa i pesada d'estudiar, molts noms dels microbis a recodar i tots en llatí, per a més inri; si llegim les memòries del distingit professor Dr. Felip Cid, diu d'Amadeo Foz : <i>Tal vegada el professor més preparat i amb major carisma entre la població estudiantil, era la circumspecció personificada, educat i polit, usant un castellà de llibre. La bacteriologia fou el seu propi santuari. </i>Parlant del Dr. Cid, li tinc molta més simpatia ara que de jove, ara que ja tinc l'assignatura d'història de la medicina aprobada, el veig fins i tot amb bons ulls, em dol no haver-lo tractat més d'estudiant, de jove no sabia que era un exel.lent poeta, ni un intel.lectual de primera, ni que era un gran amic de Salvador Espriu, vegeu: <b>Correpondència de Salvador Espriu</b>, editat per Perifèrics, són les cartes íntimes d'Espriu 2003, les 45 pàgines de l'Epistolari no tenen desperdici, un tresor sense més. Al cap dels anys i gràcies al meu amic Benet Sarsanedas exel.lent pintor que es coneixien amb un dels fills del meu professor, em va fer arribar l'obra poètica completa; <b>Felip Cid, Obra poètica (1963-2006) Nueva carpeta.</b> <i>Amb una dedicatòria : a Josep Capdevila, en nom del meu pare, l'Anarquista Líric. David Cid. </i>Sarsanedas molt més que agraït. Molt interessant llegir la bonica i pausada introducció d'Antoni Clapés, <b>Tot esperant la Dama de l'Alba.</b></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Encara voldria deixar escrit unes linies del seu llibre dit <b>Memòries Inútils : </b><i>Ens situem al poble de Sant Martí de Provençals, la condició de metge em permeté conèixer, en el seu element, els més diversos habitatges del barri: la majoria modestos sense deixar d´ésser misteriosament acollidors. Els martinencs no és deixaven vençer per les penúries. Vivien en pisos húmils i sumariament adornats, si es vol, i, valgui la paradoxa, amb un mal gust que no desentonava. Procurant guarnir les precarietats del parament amb solucions que inspiraven una infinita tendresa. Als habitants de planta baixa, els que duran l'estiu permetien prendre la fresca portant la cadira a la vorera,les exides tenien regustscpictòrics, de quadre amateur aplicat. Mai les oblidaré. Així com tampoc <b>el mal que em feia cobrar uns honoraris ajustats, que sortien de calaixos i calaixeres, de tauletes de nit, especialment estalviats per a aquests casos o situacions. </b>Els martinencs sentien un horror atàvic als hospitals. necessitaven tenir el seu metge de capçalera i li dipositaven una confiança corprenedora. Mai no vaig patir cap tipus de queixa. Adhuc en casos desesperats, desenllaços fatals, que et deixaven inerme. Materialment i animica aixafat contra una dura i àrida impotència que arrossegava dies i dies; tractant d'endur-me´n un miser munt de moments patètics esborrats contra la impotència. Les visites del metge enara mantenien un caliu familiar. El metge era quelcom més que un enviat salutifer....</i></span></div><div><span style="font-size: x-large;"> Tornem endarrera, aquell home assegut al pedrís de casa nostra, ho explicava tot a una veina de més o menys la mateixa edat, no tenien cap pressa, estaven asseguts tant tranquils i a més els que passaven pel devant afegien preguntes sobre el clima, els immigrans que anaven arriban a principis d'agost, que la calor era insuportasble, que la piscina municipal te molt d'èxit i que està plena, el noms dels darrers tres difunts.....novetats del nou tanatori que tenen, que enguany no hi ha fruita als horts, que el mossen es molt puntual en començar els oficis, que las ferias van ser de primera, que no hi va faltar res de res, molta música, la xaranga pel poble a la sortida del sol i també a l'hora dels aperitius pels bars del poble, el tamboril no en van parlar. </span></div></div></div><div><span style="font-size: x-large;">Me adonat que la mateixa gent se saluda varies vegades al dia, es pregunten pels fills, si vindran o no al poble, si els dos nets ja han acabat la carrera a Pamplona, que - és la mejor universidad del mundo,</span></div><div><span style="font-size: x-large;">les preguntes segueixen tot el matí , es troben dos dones i començen a parlar, que tal ? vinc del mercat a comprar bacallà i m'han dit que durant els mesos d'estiu no en porten, que si en vull hauré d'anar a Portugal a comprar-lo o a menjar-lo, he comprat fruita, que per cert ha pujat de preu. L'altra dona no es troba be i explica que abans d'ahir va anar al metge a Majadahonda per sort no va ser res d'important, un mòbil sona, la persona l'agafa i és el fill que diu que no arriba avui, que tardarà 10 dies més, la dona es disgusta perquè ja tenia el menjar preparat, ..... coses que pasen, ningú promet res.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8hGFDyU7kqiB1_oevHOb4NWLwMepVisyNoBtP87zVodvTN7OxIdSG5QxGUbLRn-ZzkIbh6qucc2fhUYZ9D_O1tyxCqVn8Cs1cDsCHwo19cHQNQG-gYFwE5lXHjxsQAjDNNcKaFZzvNEu-eYQtZrpckfXVSen3Xs6IY5EolUdMotLVSINWIm6Keok0Ew/s2229/IMG_8127.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1483" data-original-width="2229" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8hGFDyU7kqiB1_oevHOb4NWLwMepVisyNoBtP87zVodvTN7OxIdSG5QxGUbLRn-ZzkIbh6qucc2fhUYZ9D_O1tyxCqVn8Cs1cDsCHwo19cHQNQG-gYFwE5lXHjxsQAjDNNcKaFZzvNEu-eYQtZrpckfXVSen3Xs6IY5EolUdMotLVSINWIm6Keok0Ew/w640-h426/IMG_8127.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Veien aquesta foto, om veu un racó de món, preciós, tot verd, tranquil, plàcid, com hem vist abans ple d'aigua per tots cantons, a finals dels anys 1980 era un poble d'uns 2500 habitants, ple de menestrals com : cadiraires, ferrers, cotoners,</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: x-large;">picapedres, mestres d'obres, corders de cànem, teixidors de llana, sastres, rajolers, fusters, orives, manescals, lanyadors, matalassers, sabaters, fabrica d'espelmes i ciris, etc....botiguers de tota mena, el comerç de la familia de la meva dona, venia : aceite de linaza, alcanfor, alcohol, almidon, amoniaco, anilinas, alumbre cristalizado, asperón, atrapamoscas, azufre, aguas minerales, aceite de higado de bacalao ( jo de petit, menjava poquet i el nostre metge em receptava oli de fetge de bacallà) totalment fastigós, em feia vomitar i em posava malalt a l'hora de prendre´l. Aigua oxigenada, bicarbonato, bolas de sosa, brillantina, cera, colofonia, crema calzados, cepillos de dientes, clorato, cloruro de calcio, cola, colores polvos, amarillo rey, azul ultramar, minio de plomo, negro de humo, rojo bermellón, rosa a la cal, verde a la cal, violeta a la cal, esmaltes, esencia e trementina, grasa para carro, holas de afeitar, hipoclorito calcico, jaboncillo, jabones, levadura, limpia metales, lejia, manzanilla, moldes de magdalenas, manzanilla, naftalina , nogalina, paletinas, papel de manila, pegamentos, pomez, purgantes, purpurinas, sulfato de cobre, sodas refrescantes, ..... tierras : blanco España, Ocre amarillo, ...la llista de tots els productes es llarguissima, a més és venien tota classe de teixits, de ferreteria, es tallaven vidres a mida, orinals, ceràmica, e infinitats de coses com llits, matalassos, que mai hagués pensat que es poguessin vendre en una botiga de poble.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLzhPrh6-zSzQomRLHTmbrCxc08CzWQkMCkaUQbKTi8sJe-tF5SUqEFMyspj-plnxIUDSCjoMBdP7Y1AAbUzHGhoqOPlDmHbAFet4q_T7qIV-SodxBzl67gsm2YXtB4yuJF37XcKCRBgkzitCz90WZM_y_uB6ryBnhxSFATCirn-fwVJ0pmTFrfiU6ew/s1280/IMG_0599.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLzhPrh6-zSzQomRLHTmbrCxc08CzWQkMCkaUQbKTi8sJe-tF5SUqEFMyspj-plnxIUDSCjoMBdP7Y1AAbUzHGhoqOPlDmHbAFet4q_T7qIV-SodxBzl67gsm2YXtB4yuJF37XcKCRBgkzitCz90WZM_y_uB6ryBnhxSFATCirn-fwVJ0pmTFrfiU6ew/w640-h480/IMG_0599.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Be, l'estiueig ha arribat a la seva fi, he repetit històries i vivències , ja viscudes en altre temps, perdoneu, al fer-me gran tendeixo a repetir com fan tots els avis. Un any més caminant per l'alta Extemadura, banyar-nos al riu com fa la gent d'aqui, una aigua netissima, transparent i fresquissima, gràcies a que no hi ha cap industria contaminant, tot es natural.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Dir que hem gaudit dels nostress cunyats de Gata, dels seus nebots i del meu fill petit i la seva parella Gal.la. Un altre dia us explicaré com ha anat la melmelada de mores de la nostra familia l'onze de setembre a Llorenç de Rocafort, i tot el terme de Vallbona, La Quadra de Mas Déu, de Rocallaura, de Montblanquet, de Montesquiu, dels Omells de Na Gaia i els seus camins, poca broma en un any de tanta sequera.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Pep</span></div><div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><br /></p></div></div></div></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-5450596804585094332022-07-27T05:39:00.003-07:002022-08-22T09:41:53.539-07:00CASA MEVA A GIRONA CAPITAL : CAN GELI, I TAMBÉ LA BIBLIOTECA DEL SEMINARI, I LA CASA DE CULTURA, I L'ARTISTICA .<p> </p><p><br /></p><p><span style="font-size: large;">Ben segur que començo tard, molt tard a escriure el present article, el meu fill petit en Lluís, que viu a la mateixa Rambla de Girona i des de sempre és usuari de la Llibreria Geli com jo mateix, em diu que a partir del 31 de maig tancarà definitivament l'estimada llibreria. Un servidor vaig coneixer en Pere Rodeja pare l'any 1982 siguent metge d'Anglès, Ossor i més tard de Bescanó, Les Planes d'Hostòles, Sant Aniol de Finestres, Cornellà del Terri i Palol de Revardit, una història compartida. Una justificació, llegint l'anunciat del post, pordran veure que a Girona capital he tingut molts refugis on reposar o ficar el cap, amb bons amics com en Pere Rodeja i el seu fill en els darrers temps.</span></p><p><span style="font-size: large;">He de dir que en tots els pobles vaig tenir dificultats de tota mena com inspector de sanitat i com a metge de la S.Social, però en el terreny personal em vaig sentir fins i tot estimat, ep !! un cop jubilat encara mi sento.</span></p><p><span style="font-size: large;">Un metge de poble calia que anés a la capital, per necessitats de formació , de relació amb el col.legi de Metges i els seus col.legues, o a l'ICS a fer algun reciclatge, o fer una visita a un malalt ingressat a l'Hospital Trueta o al de Santa Caterina o a alguna de les cliniques privades, als malalts mai se'ls deixa sols, siguin alli on siguin, o a casa del meu amic Josep Perpiñá i la seva esposa Piua Salvatella que els vaig coneixer a la famosa Fonda Selga d'Anglès quan erem molt joves, coses de la vida, aquesta amistat ha durat fins avui i espero que continui, l'hospitalitat d'aquesta parella es la norma de la casa. Aqui tenim en Perpiñà fent-me un dibuix sobre a circulació de la sang per anar al col.legi public de Cornellà del Terri a donar-los una classe sobre la circulació de la sang.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4SiuoJlhbLD_SlIyppOPSJRgCU_68m2me7vZlkx6SHFQXpZ0npGnXcPnlzjkyOcnSAoxFONdkBh8xT0_jtDFjY0Qfi6AMhziavHNxHaU4LzGLcjRUmQrrvjP_2KpMp8wUwNlBBObu5zDffJ9AeLSyYTtPzq3B8lxPy9fZle5ZCVz2IXRmuZfTJWKxw/s640/Josep%20Perpin%CC%83a%CC%80.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4SiuoJlhbLD_SlIyppOPSJRgCU_68m2me7vZlkx6SHFQXpZ0npGnXcPnlzjkyOcnSAoxFONdkBh8xT0_jtDFjY0Qfi6AMhziavHNxHaU4LzGLcjRUmQrrvjP_2KpMp8wUwNlBBObu5zDffJ9AeLSyYTtPzq3B8lxPy9fZle5ZCVz2IXRmuZfTJWKxw/w640-h480/Josep%20Perpin%CC%83a%CC%80.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><span style="font-size: large;">Quan anava de visita a alguna masia, després d'atendre la persona malalta i la majoria de vegades amb una curta tertulia tot prenen un cafè, o fem una torrada a la llar de foc, preguntava sobre si algú de la casa, havia sortit mai del mas, normalment algun tiet o fadristern o la mestressa, afegia - jo em vaig casar amb l'hereu i sempre més no me mogut d'aquesta casa, sempre m'ha tocat munyir les vaques, vostè no sap que si no es munyeixen a l'hora que toca, les vaques <b>frissen </b>i s'han d'atendre, per la qual cosa mai he anat a Olot ni a Girona, sempre és el meu marit que hi va per comprar al mercat, fins i tot els dimecres al d' Amer; només sortim per anar al metge. La gent practicament no viatjava, ep! parlo de l'alta Garrotxa !</span></p><p><span style="font-size: large;">Cap a Girona de vegades amb la TEISA encara que la majoria de vegades amb el meu cotxe particular, els metges de poble per poguer exercir la missió encomanda, calia que tinguessim cotxe particular i carnet de conduir i telefon al servei del poble i la dona de secretària per agafar els domicilis que sortissin i posar-los per ordre d'urgència , clar pagan nosaltres, tot s'ha de dir, a vegades l'ajuntament tenia casa pel metge, no sempre, la llei l'obligava a aquest a residir al municipi. L' Institut Català de la Salut, estava i encara està al carrer de Santa Clara, a la planta baixa, en aquesta hi havia un llarg mostrador amb uns quants funcionaris, que et saludaven molt amablement i t'anaven presentant els metges alli asseguts esperant el mateix, o sigui els dos feixos de receptes , això sí, ben relligats, perquè arribessin a casa, sense perdren cap pel carrer. Dr. li presento als doctors: com el Dr. Roca de Vilobí, el Dr. Vallverdú del Perelló-Vilablareix, el Dr. Sixto de Sant Gregori, el Dr. Latorre de Bescanó, el Dr. Gironés de Riudarenes, el Dr. Turró de Santa Coloma, li presento al Dr. Pompeio Pasqual, en Peio per molta gent de Llagostera; una vegada em va regalar un dibuix seu, allí es feien coneixences, perquè era dificil alternar amb els companys de llocs llunyans com Cadaqués, o Ribas de Freser, d' Agullana, de Puigcerdà o de la Jonquera, etc....eren temps que la mobilitat era la justa, que els metges estavem aïllats geograficament, però també per llei, no ens podiem moure del poble aixi com així, necessitavem permis escrit de l'alcalde, poca broma, a mi un any per Nadal se'm van denegar els 15 dies de vacances que em quedaven i tranquils " que no cunda el pánico ", i havia una epidèmia de grip. Avui dia no s'ho creu ningú.</span></p><p><span style="font-size: large;">La Seguretat Social, al metge de poble , només els donava les receptes per passar visita, i cap més estri per l'exercici de la medicina (excepte els d'ambulatori), ni la bata blanca; havia de ser el metge que anés pel seu compta a la Cooperativa de Col.legi de Metges de Barcelona a comprar tot per tal de donar un bon servei, en cap cas ni havia prou en tenir un boligraf per omplir les receptes, calia un otoscopi, un oftalmoscopi, un fonendoscopi una mica bo per afinar el diagnostic, un aparell de mirar la pressió arterial, una llinterna, una taula amb dos cadires, una llitera, un megatoscopi per mirar les radiografies, una bata blanca, un termometre de mercuri per guaitar la febre dels malalts i que es trencava sovint i en cap cas podies cobrar-los-hi a la familia del malalt. El material quirurgic per les sutures de les ferides calia que el comprés el metge i així les gasses, benes, l'anestèsia, els guants, etc..... també calia compra-te una xeringa per treure els taps de cera dels oïdes, un martell per explorar els reflexes, un diapassó per explorar l'audició aèria i per la via òssia i els parells cranials. Tot s'ha de dir el pare del meu estimat Dr. Gefaell de la Peña, (e.p.d.) quan va saber que haviem aprobat la última assignatura (Història de la Medicina del professor Dr. Felip Cid, molt amic de Salvador Espriu ), ens va regalar un grapat de material com pinsses, porta bisturis, tisores, de diferents tipus, cogers, mosquits, de la casa Motric, que encara els guardo.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1De6c6lRs1H8pO2LlPOlEKgc-fXs4eJ1leNIyO8S-bF7KaKTXI-8x4QcEYp8xP9eQYwOL1u18o_Na8JFxVK9h0XCMufMi-UHDTClGQnaxxbh9vi8M19-T8d1J1xAOw6B5oAv5Q-dUV9NWkT3thezYZFy7KFTlKSCUfvqX0UTHLdtLlld4zgFizlUNaQ/s1280/IMG_5676%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="906" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1De6c6lRs1H8pO2LlPOlEKgc-fXs4eJ1leNIyO8S-bF7KaKTXI-8x4QcEYp8xP9eQYwOL1u18o_Na8JFxVK9h0XCMufMi-UHDTClGQnaxxbh9vi8M19-T8d1J1xAOw6B5oAv5Q-dUV9NWkT3thezYZFy7KFTlKSCUfvqX0UTHLdtLlld4zgFizlUNaQ/w454-h640/IMG_5676%20(1).jpg" width="454" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><span style="font-size: large;">Recordo que després de trencar-se´n un grapat, vaig decidir comprar el primer termometre digital de la casa Toshiba, em va costar la friolera de 25.000 pessetes, jo en guanyava noranta mil i sí, em va durar quasi tota la vida.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OTaxhd57gSupGDZj-Dd4l7aK7dJYKT459ohR0BN1AZXx5vbDbqcqfO-q36qRypXRAAJ12yUVhVvqHbz-5ecUOIW--UqGx25zXd0OhFx_SiF1B9VrU126Aoc-2viESpOQxC0y5cpN8Q17qJRX4BJgyd2Zfmc43ov8t8qDifkJNYP3dxMiXGoriHlSZQ/s640/xeringues%20intramusculars%20de%20toa%20la%20vida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="640" height="596" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OTaxhd57gSupGDZj-Dd4l7aK7dJYKT459ohR0BN1AZXx5vbDbqcqfO-q36qRypXRAAJ12yUVhVvqHbz-5ecUOIW--UqGx25zXd0OhFx_SiF1B9VrU126Aoc-2viESpOQxC0y5cpN8Q17qJRX4BJgyd2Zfmc43ov8t8qDifkJNYP3dxMiXGoriHlSZQ/w640-h596/xeringues%20intramusculars%20de%20toa%20la%20vida.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aquestes agulles i d'altres van bullir moltes vegades, el cost era zero, a Barcelona ja feia temps que en venien d' un sol ús a 100 pessetes, unitat, era un cost inassumible per la gent i per mi mateix. Aquest tipus d'agulla intramuscular, moltes families ja tenien les propies i si en la meva visita calia posar alguna injecció d'urgència al pacient, la mestressa de casa et sortia, - doctor potser que li porti la xeringa i les agulles bullides ?, perquè parla de les agulles ? perquè com que la penicilina cristalitzava a dins l'agulla donç calia tenir-ne una altra per i si de cas. També vaig trobar un poble amb persones que havien passat la hepatitis B per no bullir correctament les xeringues i alhora deixar-se-les els uns als altres.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Amb tot aquest petit equip, només calia ànims per instal.lar-te en un petit poble de la Garrotxa o d'on fos a exercir la medicina amb tota l'autoestima i dignitat, cap tribunal et jutjaria si l'exercici de la medicina era com Déu mana i menys el Deontològic del Col.legi de Metges. Recordo que el metge ho era tot per ells. Els pacients amb tota la bona fe t'advertien que el metge anterior ho feia molt be i que ja et podies esforçar a ser com ell, que havia deixat el llistó ben alt, fins i tot vestia als morts. Be, donç a començar i que sigui el que Déu vulgui. Ep ! el senyor apotecari el mestre o la Senyoreta, també ho eren tot pel poble, com el manescal pel bestiar, que en aquells anys ni havia molt, i sovint coincidiam als masos. També consolava molt el capellà, totes les festes del poble la religió ho omplia tot, encara ara no hi ha cap festa major que no hi hagi l'ofici " missa ", normalment a la Garrotxa amb orquestra i sinó aneu per santa Llucia a Sant Aniol de Finestres.</span></p><p><span style="font-size: large;">Com que mensualment em traslladava a Girona per motius diferents o be a la S. Social pel tema nòmines o signar algun document o be per portar les copies de les actes que com a metge d'A.P.D. feia per activitats Classificades; <b>Molestes, Insalubres, Nocives o Perilloses </b>o els controls de vacunacions dels col.legis i calia portar-les a les Pedreres que durant molts anys hi havia Sanitat, o be al col.legi de metges per les receptes de morfina, i alhora aprofitava per anar a la llibreria Geli a preguntar per algun llibre de medicina que en Pere sempre me'l trobava i sinó es preocupava de demanar-me'l.</span></p><p><span style="font-size: large;">Acabava de coneixer en Pere, i pels llibres que li demanava, va intuir que un servidor era metge. Mutuament ens vam descobrir, i ja per sempre més. Evidenement que un servidor i entrava per que volia un llibre en concret, però també per trobar l'amic que només per estar al seu costat sense dir res om gaudia d'una certa pau, que curiós, realment ell vivia dins una gran armonia, estimava l'ofici i la familia, un home carregat de bondat per no dir la llarga corrua d'adjectius que tots s'han dit a la prempsa després de la seva mort i tots veritat, un home irrepetible. Començan per en <b> </b><i>Joaquim Domingo en Ramon Llorente Varela, en Jordi Xargayó, Josep Lopez de Lerma, Enric Roca, Lluis Muntada, Jose Maria Fonalleras, Narcis-Jordi Aragó, en Salvador Garcia Arbós, en Guillem Terribes i tants d'altres persones que no recordo el nom .</i></span></p><p><span style="font-size: large;">Sempre m'explicava anecdotes del temps del seminari , sortien vells professors que sempre va admirar com el Dr. Damià Estela , i d'altres, va tenir uns bons referents, sempre li vaig sentir parlar be de la seva estada al seminari, em deia amb un punt de joia que alli li van donar una gran formació humanistica, que tant trobem a faltar avui dia, n'estava cofoi. La disciplina també li havia servit per tirar endevant a la vida. </span></p><p><span style="font-size: large;">Moltes vegades entrava a la llibreria com si fos casa meva, de cop i de lluny estan i amb veu baixa deia bon dia doctor Capdevila, bon dia Pere -com va pel poble ? encara va a visitar als masos ? i tot seguit entravem en conversa sobre el que fos, el tema podia ser qualsevol per exemple, - em deia se que vostè és fill de la Baixa Segarra, expliquim com està la ruta del Cister, la cuiden ? on comença i quins pobles en formen part? s'explica o no l'antiga baronia de Vallbona i que va comportar pels seus subdits ?, acostumen a donar un passeig per fora del monestir i així explicar més història d'abans del concili de Trento, que tants maldecaps va portar per la continuitat del cenobi ? , gaudia del que un servidor li explicava i et seguia amb tota l'atenció del món, viivia sempre el moment present.</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDxv54-B4q5i0UChhnRovyqdymsGeh-IGD60G5D55cSJChJdus0chChlQc9NqsYbLPRgw8Kdwjmp398siO8aSZLA2sRONXuNZ3NjaYFs_q13cL84A8c9lg_VNf5Mm3GA8TVzhFKQhJDC0YmZUCBWergGMTdT3tzdrayR2p0w8eaNVJc8jWfgtjG8wrmw/s1280/IMG_6693.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDxv54-B4q5i0UChhnRovyqdymsGeh-IGD60G5D55cSJChJdus0chChlQc9NqsYbLPRgw8Kdwjmp398siO8aSZLA2sRONXuNZ3NjaYFs_q13cL84A8c9lg_VNf5Mm3GA8TVzhFKQhJDC0YmZUCBWergGMTdT3tzdrayR2p0w8eaNVJc8jWfgtjG8wrmw/w640-h480/IMG_6693.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Xavier Delòs i un servidor</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Estic molt orgullós d' aquesta foto, primer perquè es Can Geli i segon perquè estic al costat del Xavier Delòs fill de Les Planes d'Hostòles; un servidor en altre temps havia cuidat als seus pares i de tot el poble que comprenia a més de Les Planes d'Hostòles, Cogolls, Les Encies, Sant Pelegri, Sant Aniol de Finestres amb les Medes i Sant Esteve de Llemena, i la Barroca. L'amic Delòs sempre ha sigut un be de Déu, un home carregat de bondat, un home que a donat i segueix donant pau amb un lleuger somriure, atent i educat, empàtic, i porta la cortesia a l'extrem , tant propia dels nyerros ....... També és un plaer trobar en Josep Ponsatí i Domenech, home atent i que porta la literatura al damunt escrita amb curiosos tatuatges de frasses que impacten el primer dia i tots els altres, coneix molts autors, només faltaria, però a mi em satisfà quan em diu doctor ha sortit un altre llibre de'n J.F. Mira, el primer que em va servir o aconsellar va ser <b>Borja Papa</b>, fantàstic, que un cop començat un no pare, deixeu-me posar un comentari de la Sra. Mariangela Geli ex-catedràtica numerària de batxillerat de Llengua i de literatura Castellanes :</span><div><span style="font-size: large;"><div style="font-style: italic; font-weight: bold;">Referent a la prosa del professor Mira, m'agrada perquè usa molt bé la sintaxi hipotàctica, o sigui subordinada o de llarg periode, que normalment es destina a la reflexió i l'argumentació, però aquí i gràcies a la primera persona del narrador protagonista ( parla el papa Borja amb un llarg monóleg interior) li dóna un toc més íntim, ple de melodia. Sembla com si estiguessis flotant sobre les onades que venen acompassades ritmicament i es repeteixen en un temps i un clima molt agradables, lírics i poètics.</div><div style="font-style: italic; font-weight: bold;">No sé si m'explico, el que vull dir és que aquesta prosa magnífica i solemne podria ser distant i freda i, en canvi, és propera i plena d'afectivitat, com si fos escrita amb sintaxi paratáctica, d'oracions simples o de peride curt.</div><div>Abans de continuar deixeu-me estar una estona més amb en Ponsatí, ell quan jo buscava una obra antiga d'en J.F.Mira, a ell se li escapava un lleuger somriure per sota el nas, om podies intuir que ell els tenia tots, i quan parlo de tots es que és així, el considero un home afortunat, home cultissim i molt entès en poesia. Un servidor només tinc : <b>El desitg dels dies, Viatge al final del fred, Els treballs perduts, Borja Papa, Purgatori, El professor d'història, Quatre questions d'amor, Els cucs de seda, Un estudi d'antropologia social al pais valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp, Cap d'any a Houston, Els Borja familia i mite, Divina Comedia, Els Evangelis, Tots els camins, La vida , el temps, el món: sis dies de conversa amb en Mira, El tranvia groc.</b></div><div>Amb el seu quart llibre de poesia, (Domenech Ponsatí) El Càcol, va guanyar el Premi
de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater (2014). El Càcol
és una proposta radical en més d'un sentit: d'una banda, perquè l'autor
aposta per tractar temes que els poetes solen deixar fora dels seus
versos (aspectes nus i descarnats de si mateix, tan aparentment prosaics
com ho pot ser l'ús de la pornografia); d'altra banda, perquè cada
poema és fruit del joc més respectuós amb la genuïnitat de les paraules.
Així, El Càcol és alhora un llibre descarnat i refinat, ple d'una
poesia d'altíssim voltatge.</div></span></div><div><span style="font-size: large;"> L''altre, el Diplomatari iniciat pel pare Batllori. </span><span style="font-size: large;">Em vaig enamorar del capitol escrit per en Ximo Company de la Universitat de Lleida , titulat . <i style="font-weight: bold;">Lleida en la projeccicó internacional dels Borja </i>( pàg. 229 del Diplomatari I, dirigit per Miquel Batllori sj. una meravella de com parla d'Alfons de Borja....... <span style="color: #e69138;"><i>Alfons
de Borja jurista, eclesiàstic, diplomàtic, al servei del rei, hàbil, de
reexit sentit comu,empàtic i alhora bonhomiós, gentil, afable i amb
desacostumada, tenaç i persuasiva capacitat de treball. En fi, l'Alfons
de Borja canonge, bisbe, cardenal i papa; papa sobretot, Sant Pare.</i> </span></span></div><div><span style="font-size: large;">I del papa Alexandre VI :</span></div><div><span style="font-size: large;"><i>D' Estatura considerable, ert, tibat fins als seus darrers dies, mans
sedoses, rostre i nas enèrgics, amb els ossos de la galta prominents i
un pèl apujats, boca i llavis ferms, ulls rodons i mirada
jovenívola, neta, oberta, devota, plena de seny; per més que el posat
global en resutés un esvorell eixut, circumspecte.</i></span><div>
<b><br /></b></div><div><span style="font-size: large;">Encara un llibre més, de la ma de l'amic Pere Rodeja, es tracta de LUCRECIA BORJA de Maria Bellonci, prologat pel pare Miquel Batllori, </span><span style="font-size: x-large;">d´Edicions 3 i 4, traducció i notes de J.F. Mira i presentació del pare Miquel Batllori i Munné. Es un llibre exepcional. Molta història dins d'aquest llibre que va des dels modestos inicis a Xàtiva, fins a la seva grandesa a Roma, lloc on comença la decadència de la gran família; ho van ser tot en aquest món i alhora molt envejats , per les millors families romanes, lloc també, on va començar la seva decadència; encara que Lucrècia va continuar la seva vida cortesana a Ferrara. Els transcric literalment un trosset, un fragmen del llibre: el petit Ercole dormia el son relaxat de la primera infància, creixia i és feia més bonic: tenia encara i tindria sempre, aquell nasset esclafat i aquells ulls clarissims, els ulls "blancs " de la mare, però, com deia un vell cortesà, era bonic i suau i blanch com la llet quallada .....)</span></div><div><span style="font-size: large;">Uns 10 anys enrera, en Pere com tantes vegades, m'havia recomanat, vam sortit a parlar del llibre <b>Quinze generacions d'una familia catalana </b>i puc dir que va ser un encert. Ell i jo haviam parlat moltes vegades del monestir de Vallbona de les Monges, i que era el monestir femení més important de la antiga Corona d'Aragó, i que per alli havien passat lo bo i millor de les filles de la noblesa catalana, només calia llegir l'Abaciologi de l'historiador Josep Juan Piquer Jover, ell, en Pere, era el que sabia més sobre Vallbona .</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">He de dir, que el seu arxiu està dipositat a la biblioteca Josep Finestres de Cervera. A proposit li vaig recordar arrel de parlar del Dr. Marti de Riquer , que a Vallbona una avantpassada seva Domna Maria Teresa de Riquer i de Sabater </span></div><div><span style="font-size: large;">havia sigut abadessa durant més de trenta anys amb grans dots de comandament. Durant el seu govern va dur a terme la porta principal d'entrada al cenobi i també la gran portalada que comunica el claustre amb l' església; tot l'esplendor i engrandiment de cases i pallisses de Llorenç de Rocafort se li deu al seu Abadiat. També s'interessaba que li expliques la gran colecció de laudes sepulcrals, i fins i tot quan les abadesses començen a portar el casc o sigui quan comencen les abadeses caballeresques; van començar amb <b>Victoria de Vallbona i de Riglós 1626, o sigui la primera </b> i va durar fins l'abadessa <b>Maria Lluïsa de Dalmau i de Falç 1853</b>, un aclariment en les laudes sepulcrals el casc i el bàcul miren cap a la dreta, senyal de jurisdicció (alt i baix imperi), poca broma. El cenobi de Vallbona era una baronia.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAnURO6GDzy89HOjSEoCIEmSjvYJMTDRCTu2Ses0Vt4wP4bUR3yirKFMrdLnP5Lz0zQNeXtuerkXJlqPsz0iSitIjJ2n7b_AZYXHIG1HZ74iZRaUnEBve5Ysw6LpFFdOj1LG3GzvZCSTtBgFdvIISGatMiDdtGtY0BwC3BrMXmtKuoewZ6DKsl6dBNCw/s1280/Maria%20Llui%CC%88sa%20de%20Dalmau%20i%20de%20Falc%CC%A7,%20Abadessa%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="650" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAnURO6GDzy89HOjSEoCIEmSjvYJMTDRCTu2Ses0Vt4wP4bUR3yirKFMrdLnP5Lz0zQNeXtuerkXJlqPsz0iSitIjJ2n7b_AZYXHIG1HZ74iZRaUnEBve5Ysw6LpFFdOj1LG3GzvZCSTtBgFdvIISGatMiDdtGtY0BwC3BrMXmtKuoewZ6DKsl6dBNCw/w326-h640/Maria%20Llui%CC%88sa%20de%20Dalmau%20i%20de%20Falc%CC%A7,%20Abadessa%20(1).jpg" width="326" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> Però en Pere, gaudia quan jo li parlava del Bisbe Cartaña que era fill de Vilavert del Camp </span><span style="font-size: large;">. ( El municipi dee Vilaverd es troba situat a la part més meridional de la Conca de Barberà. El seu terme municipal, està sota els contrafords orientals de les montanyes de Prades, es molt accidentat. Està situat a l'entrada e l'Estret de la Riba, que comunica la Conca amb l'Alt Camp ).</span><br /></div><div><span style="font-size: large;">I que ell havia conegut molt be al seminari, jo no, però si que tenia interès en ell, perque una familia de Llorenç de Rocafort també dit antigament de Vallbona, tots els fills s'havien fet religiosos (5), dos van arribar a canonges de la seu metropolitana de Tarragona , per la qual cosa ben coneguts d'ell i li havien regalat un llibre de la historia de la propia familia Bergadà i Solà de Llorenç . Recordo que el meu pare em va dir que la familia en va regalar un a cada casa del poble quan es va editar l'any 1933, però els anys no passen en va i després de deixar-lo a alguns parents o coneguts, el llibre ja no va tornar mai més a casa. Ara es el moment de dir que en una de les meves visites al seminari de Girona on hi tenia un bon amic Mossèn Josep M ªMarquès (a.c.s.), era per llegir articles de medicina els dimarts al mati, un lloc únic amb pocs lector i qu es respira pau a Girona, molt millor que qualsevol altra biblioteca, fins i tot la de Carles Rahola que Déu ni do de lo llouminosa i guapa que és. Al seminari trobem l'Albert persona clau a la biblioteca sempre m'ha atès amb un somriue, amb la bonhomia que el caracteritza, convertint-lo en una persona de bon tracte. Un bon dia vam trobar sense volger i nou de trinca el llibre <b>Fra Romeu del Cor de Jesús, </b>no m'ho podia creure, era ben palès que els germans Bergadà li havien regalar al seu amic bisbe de Girona.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXIyMTZ1AuacoVj8hAJsn4-TqiPqdingga4hBR1gtrNr5bI5r3j99a1s66_VQ3OUOPh0mCB-Ubm_nQK71P6ElRzmRyt2NJOa-DWdRE8YqEZInIIyCu7wkiGL1YKQlaY-wsgZnOQzDqp8NdscC7jPgFCRv8rABU1DrZmGThSsqco-ra2Vmiicxwuq5_lw/s1280/DSCN0440.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXIyMTZ1AuacoVj8hAJsn4-TqiPqdingga4hBR1gtrNr5bI5r3j99a1s66_VQ3OUOPh0mCB-Ubm_nQK71P6ElRzmRyt2NJOa-DWdRE8YqEZInIIyCu7wkiGL1YKQlaY-wsgZnOQzDqp8NdscC7jPgFCRv8rABU1DrZmGThSsqco-ra2Vmiicxwuq5_lw/w640-h480/DSCN0440.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest mapa està penjat a la biblioteca del seminari de Girona, és molt interessant.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><div>Podeis ver que de Llorens en linea recta se encuentra Cerviá y
tambien Albayés tienen tienda en Nova-York, en fin somos afortunados en
el tema del aceite. Vuestro paladar lo confirma.</div><div><br /></div>
<div>Este mapa esta hecho en Paris el años 1792, por <span class="il">P</span>. <span class="il">PLACIDE</span>
ingenieur geographique, es de toda Catalunya.Vuestra madre (Soledad Torrent Brunet) recuerda,
que llegavan a Bellpuig en tren i de alli en carro pasando por Belianes,
Maldá, Valdanel, <b>Llorens de Vallbona,</b> <b>Val-Bona (Vallbona). </b> Tiene su encanto.</div><div>Un dimarts pel demati, vaig ser afortunat, sense massa seguretat i per probar vaig demanar a l'Albert si trobariem <b>L'ITINERAIRE DESCRIPTIF DE L´ESPAGNE ET TABLEAU ELEMENTAIRE ...., </b>d' Alexandre de Laborde i sí, hi era, son 4 volums.</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihrm28qqli8Y4HTeQcrMny6-00ohVtI26Y2GxEyR5n4z-kSZku4jhJOFhsvzoTyEmxAeS0RxRK3nT4VWMjIgv2sKIYUevUqk-MQMo-RUNnCHKww97mVTr5NSEpViTel2pUk8dUu4MRVdxFjxC9gxgVB6mxFV3g0Cbpi21yBMmQ3skquawevkHCWkBMaA/s600/ITINERAIRE%20DESCRIPTIF%20DE%20L'ESPAGNE%20DE%20LABORDE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="309" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihrm28qqli8Y4HTeQcrMny6-00ohVtI26Y2GxEyR5n4z-kSZku4jhJOFhsvzoTyEmxAeS0RxRK3nT4VWMjIgv2sKIYUevUqk-MQMo-RUNnCHKww97mVTr5NSEpViTel2pUk8dUu4MRVdxFjxC9gxgVB6mxFV3g0Cbpi21yBMmQ3skquawevkHCWkBMaA/w330-h640/ITINERAIRE%20DESCRIPTIF%20DE%20L'ESPAGNE%20DE%20LABORDE.jpg" width="330" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div><b> </b>La primera edició és començà a publicar l'any 1806 i la segona l'any 1808, però
una sèrie de fets ens fan creure que Laborde va escriure primer <b>L' Itineraire </b>i després el <b>Voyage.</b></div><div>Una vegada Mossèn Josep Maria Marquès, al saber que un servidor es trobava a la biblioteca, em va demanar un favor - bon dia senyor metge de Cornellà del Terri, li he d'explicar una questió - tenim un sacerdot que està acaban un llibre i alhora està molt malalt i el Sr. Bisbe li ha donat permís per què es quedi a dormir aqui al seminari i d'aquesta manera podrà avançar i acabar d'escriure el llibre- voldria demanar-li si ens ajudaria a baixar un llit articulat que pesa molt des de pati del seminari al segon pis, i tant el que el vaig ajudar, m'ho va demanar tant be, pesava molt, però entre els tres ens en vam sortir. A la seva mort, em vaig adonar que el mossèn era ell mateix i es tractava del llire editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat <b>Una història de la diocesi de Girona. </b>No podem passar de llarg sense llegir un preciós escrit de'n Pep Vila, que és filòleg, el coneixia molt be, el deixa retratat en tots els aspectes com a persona, historiador, arxivista, capellà, en fi article que de tant en tant l'he de tornar a llegir. Es va publicar a la Revista de Girona numero 247 entre març i abril de 2008. També en Joan Busquets li va escriure un altre alticle titulat <b>L´últim llibre de Josep M. Marquès</b>, molt dens, no és deixa res de la seva trajectòria.</div></span></div><div><span style="font-size: large;">No se si s'han publicat les seves memòries, que m'agradaria molt llegir-les.</span></div><div><span style="font-size: large;">Be tornant amb en Pere Rodeja, fos l'hora que fos, sempre m'atenia ell, i va ser ell que em va explicar la malaltia de la seva estimada filla (epd). Sempre m'ha dolgut no estar a Girona el dia del seu funeral missa corpore in sepulto, li hagués fet companyia sense ni pensar-mi, però lo pitjor va ser que tampoc em trobava a Girona capital en la mort d'en Pere , no hi hagués fallat, de cap manera. Per tal d'aclarir-nos a en Pere no l'apreciava, sinó que l'estimava, s'ho havia guanyat a pols, o de la manera més natural del món, siguent ell mateix, el somriure als llavis volia dir benvingut i de tal manera que apoiat a la pila de llibres descansava dels que portava i iniciavem la trobada.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tirant trenta anys enrera, els dimecres feia "festa", o anava a passar el dia a l'hospital de Sant Pau, (on vaig fer la carrera ),</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIi6v0F9dp-4Q0UkVCJGypyH4CW7IFIduLUhcbRZ1GvkBl8MAUtJIQCfc1AXWYfahIldBKJhUDtcdyQfwKIcAU5OEalLQenFl_7YhBAI1kL9LfkOJ8Ww5c9AIvrOd-pNBxZVSS7mjwMrFgERhD8yIGMoBOBiC2gFsE_L7-Db2pR9GaewVCzsJsnmyWRQ/s1280/Hospital%20de%20la%20Santa%20Creu%20i%20Sant%20Pau.%20Barcelona.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="1280" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIi6v0F9dp-4Q0UkVCJGypyH4CW7IFIduLUhcbRZ1GvkBl8MAUtJIQCfc1AXWYfahIldBKJhUDtcdyQfwKIcAU5OEalLQenFl_7YhBAI1kL9LfkOJ8Ww5c9AIvrOd-pNBxZVSS7mjwMrFgERhD8yIGMoBOBiC2gFsE_L7-Db2pR9GaewVCzsJsnmyWRQ/w640-h272/Hospital%20de%20la%20Santa%20Creu%20i%20Sant%20Pau.%20Barcelona.jpeg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">al servei de dermatologia del Professor Dr. José Maria de Moragas, Dr. Agustí Alomar, Dr. Xavier Noguera, casat amb la Mari Paz Corominas, gran nadadora que va representar a España en els jocs olimpics de Mèxic l'any 1968, fent un reciclatge de malalties de la pell o anant al servei de medicina interna al costat mateix del Dr. Cesar Diaz Lopez gran reumatoleg, i amic del nostre vei de Llorenç en Sans, on vaig aprendre molt. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Hi havia dies que pel motiu que fos no podia anar a Barcelona, em quedava a Girona a visitar algun malalt meu ingressat a l'Hospital Trueta, a fer aclariments amb el meu gestor, fer cosetes com emmarcar quadres dels pintors de l'Escola d' Olot com en Pere Gussinyé, en Griera, en Codinach, o algun dibuix de'n Granados Llimona o de´n Josep Pujol i Ripoll exiliat molts anys a Paris on frequentava la casa de l'Antoni Planaguma amic de'n Josep Terradellas, a Ivry sûr Seine. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2L0Q9I1_rP2rNJ6P20WbOKAxG_0kCBE6ioXp7ncrLB-BWfrH3LWupXp2ivrQs8Rkqbtezv6zBdqrZod3UXFkvWdsg6WCyBu90YDJL6SDGlGIshCSUSiDrXryixTQaEyOUISrjXzcqZV-BAxvHXlnjTLbDVWk3GixrlfxT2_9ir9RgGKLSX7maud47tQ/s640/President%20Terradellas%20de%20visita%20a%20veure%20el%20seu%20amic%20Josep%20Pujol%20a%20Olot.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="640" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2L0Q9I1_rP2rNJ6P20WbOKAxG_0kCBE6ioXp7ncrLB-BWfrH3LWupXp2ivrQs8Rkqbtezv6zBdqrZod3UXFkvWdsg6WCyBu90YDJL6SDGlGIshCSUSiDrXryixTQaEyOUISrjXzcqZV-BAxvHXlnjTLbDVWk3GixrlfxT2_9ir9RgGKLSX7maud47tQ/w640-h436/President%20Terradellas%20de%20visita%20a%20veure%20el%20seu%20amic%20Josep%20Pujol%20a%20Olot.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">A l'arxiu Terradelles de Poblet hi han 52 cartes de l'Antoni Planagumà i 8 de'n Josep Pujol, que algun dia hauré de llegir. També hi ha un quadre de Iu Pasqual, mestre de'n Pujol i també un oli del propi Pujol, segons una treballadora son olis que d'alguna manera no va volguer el fill Terradellas i per això estan en l'arxiu de Poblet. </span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Com que posiblement en Pere Rodeja em veia un home que només sabia medicina i això segons el Dr. Letamendi es perillós, en Pere aprofitava per presentar-me personatges que visitaven la llibreria i també més d'una vegada fer-me dedicar algun llibre si l'autor es trobava present, cosa que agraïa, com per exemple el llibre de l'Avi Siset de'n Ponç Feliu Llansa, un home molt educat, de bon tracte planer i encantador els dos vam gaudir, la dedicatòria no pot ser més entranyable.</span></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja9vxkQc9o1a0uNarzi9eXRr3jHykomKxsYlDjBc19eWd7STS9dg25POD-PSkL-rsxQOI4URfcUCXdpY-OKO3eRVC439rjDGSciINU_praxTD9uJR_RrnHYZA4TTv_ey27g1MMLBNncm3qnG49UAbt2HsbP8efJbT75fLGUFT2CjFGQ41yUgnVI22ISg/s1280/IMG_7151.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="937" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja9vxkQc9o1a0uNarzi9eXRr3jHykomKxsYlDjBc19eWd7STS9dg25POD-PSkL-rsxQOI4URfcUCXdpY-OKO3eRVC439rjDGSciINU_praxTD9uJR_RrnHYZA4TTv_ey27g1MMLBNncm3qnG49UAbt2HsbP8efJbT75fLGUFT2CjFGQ41yUgnVI22ISg/w468-h640/IMG_7151.jpg" width="468" /></a></div><br /><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;"> Gràcies a ell vaig llegir el llibre del Dr. Martí de Riquer i Morera, VIII Conde de Casa Dávalos, i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el llibre <b>Quinze generacions d'una família Catalana. </b>Un bon dia li vaig demanar a en Pere si em podria fer dedicar el llibre per l'autor i em va dir que si, que tenia bona relació amb en <b>Jaume Vallcorba (e.p.d.), </b>de Quadrens Crema, va tardar molt i molt. però ho vam aconseguir.<b> </b>M'abelleix posar informació del final de la vida de'n Jaume Vallcorba, aqui va un article de'n <a href="https://www.foixblog.com/2014/08/23/vallcorba-un-renacentista-moderno/">Lluis Foix </a><a href="https://www.foixblog.com/2014/08/23/vallcorba-un-renacentista-moderno/.">https://www.foixblog.com/2014/08/23/vallcorba-un-renacentista-moderno/.</a></span></span></span></div><div><br /></div><div><div class="gmail_quote"><div><span style="font-size: large;"><span class="gmail_default">El Requiem de Gabriel Fauré : <span style="color: #cc0000;">Una canço de bressol per al viatge més llarg.....</span></span>L<span class="gmail_default">legir </span></span></div></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Llegir el seguent escrit d'Arturo San Agustin, bonissim. La Vanguardia 30-8-2014. Un altre tema que haviem parlat amb en Pere -vostè que ha estat molts anys de metge per la Garrotxa, es veritat que la gent creu</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">en els curanderos ? i hi van quan tenen un problema? hi confien ? els recepten herbes ? li venen a explicar ?. Sí, Pere, totes aquestes preguntes són reals, hi van sovint, i hi confien, i m'ho venen a explicar i sí, els recepten herbes i cataplasmes ; mai els renyia ni els renyo, tothom ha de confiar en algú, però en cap cas deixava que m'expliquessin la exploració ni el tractament, no ho volia saber . Sabia de'n Caseca d'Olot, però mai el vaig coneixer i antigament que un curandeo de d'Adri tractava a la gent </span><span style="font-size: x-large;">: </span><span style="font-size: large;"><i>pe</i></span><i><span style="font-size: large;">l mal de pedra, per lo fel sobregit, Remei per la còlica, Remei
per ser fluig d'orinar, Purga, Consells per conpondre oli de granotas,
Remey per flatos, Remey per mal de melsa, Elixir de nous verdas, Purga per a criaturas per quan tenen una ventrellada, Remey per Brians,
Remey per les morenes, Remey per confortar los ulls, Remey per orinar
sang, Remey per humors frets, Remey per curar los perellons, Remey per
reforsar las dents, Remey per escrofulas, Remey per los que haguessen
menjat bolets venenosos, Remey per curar la cremadura, Remey per
fortificar la vista, Pomada per curar la Roña, Per traurer la duresa
dels pits de las parteras, Remey per curar los cuchs de las
criaturas.... aquest temes sobre la salut donen per molt</span></i><span style="font-size: large;"> <i>i oferin tants remeys no m'extranya que la gent dels masos hi confiés</i> <i>i ara encara confien en els que queden, la gent s´ho diuen els uns als altres i és un no parar. Penso que la garrotxa i el Pla de l'estany són dos territoris que hi confien amb els ulls tancats.</i> </span><span style="font-size: x-large;"> </span></div></div><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><br /></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhshYhaOOqQtclxlWtE7ObGRL0SuSBkQXlkFOVw2tPM1XNIB4tAhSKwAAlRZ4LbmTB1V3Xy9bLllawghb-bsQwh9nfE3Obb8lnp0gRd7hL5yMNrDJ2-BPWBi25jGtWG_fWC0l-PS8GTHzdlvjF1E57Wgh3liqK7z47yT6z8aKPQn4BufTZ8AT21JOCOpg/s3703/IMG_3162.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3703" data-original-width="1617" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhshYhaOOqQtclxlWtE7ObGRL0SuSBkQXlkFOVw2tPM1XNIB4tAhSKwAAlRZ4LbmTB1V3Xy9bLllawghb-bsQwh9nfE3Obb8lnp0gRd7hL5yMNrDJ2-BPWBi25jGtWG_fWC0l-PS8GTHzdlvjF1E57Wgh3liqK7z47yT6z8aKPQn4BufTZ8AT21JOCOpg/w280-h640/IMG_3162.jpg" width="280" /></a></div><br /><span style="vertical-align: inherit;"><br /></span></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="vertical-align: inherit;"><span style="vertical-align: inherit;">Sovint recordavem l'obra <b>" Ciutat Petita i Delicada ", </b>de Jaume Ministral, ell em deia Dr. també podriau trobar <b>Nosaltres els mestres, Confessem-nos, Tramuntana boja, </b> els articles del <b>Dr. Caparrós , </b>medicina general<b>, </b>ben be ho coneixia tot d'ell.<b> </b>No el vam trobar, va ser un bon dia que l'infermera Margarida Vila, que va treballar amb mi una llarga temporada a Cornellà del Terri i em va dir ho preguntaré a la familia Baró i el resultat es que ells tampoc el tenien. Després de mesos de cercar em diferents parracaires i anticuaris que la Margarida coneixia i un servidor també que un bon dia ella el va trobar; vam fer fotocopia i rapidament a llegir-lo sense parar i a mig mati ens deiem una frase i l'altre l'acabava , per exemple : <b> <i>" S'obrien els afraus del cel i els oceans s'aplomaven sobre els terrats de la ciutat perduda mentre els trons petaven amb gran retruny de vidres. El riu ...... (la Margarida contestava- bullia. Les cases s'esberlaven</i> </b></span></span></span><span><i style="font-weight: bold;"><span style="font-size: large;">fuetejades pels llamps i els carrers s'anaven convertin en un munt de ....... (runes). Seguia plovent fins a la matinada, hora en que es presentava el gran...... </span></i><i style="font-weight: bold;"><span style="font-size: large;">(cataclisme).</span></i><i style="font-size: xx-large; font-weight: bold;"> </i><span style="font-size: large;">Sincerament vam gaudir i seguim gaudin<i style="font-weight: bold;"> </i>d'aquesta novel.la tant bonica i entretinguda, vam arribar a saber-la quasi de memòria.</span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">Amb en Pere no acabavem mai els temes de conversa i al dir-li que un servidor havia viscut a Barcelona la Contracultura arribada de les universitats Californianes com Berkeley, l'any 1970, 1971, 1972, per mitjà de'n Salvador Guasch i de'n Lluis Racionero i mossèn Dalmau rector de Gallifa..... </span></span><span><span style="font-size: large;">També Pániker va estar a </span><span class="il" style="font-size: x-large;">California</span><span style="font-size: large;"> i sense pensar-s´ho es va endur </span><b style="font-size: x-large;">La Contracultura </b><span style="font-size: large;">a Barcelona, per mitja de la seva editorial Kairós, on va pubicar uns quants
llibres o quasi tots relacionats amb la Contracultura, entre d'altres, en Pere em diu han passat molts anys, però penso que encara ni trobaré dos o tres i al quart d'hora surt amb un somriure als llavis portant-los i jo contentissim, aqui va una relació dels que tinc : </span><b style="font-size: x-large;">El nacimiento de una Contracultura de Theodore Roszack</b><span style="font-size: large;"> , </span><span style="font-size: large; font-weight: bold;">El anarquismo en la sociedad de consumo </span><span style="font-size: medium; font-weight: bold;">DE MURRAY BOOKCHIN</span><span style="font-size: large;"><b>, </b>Amb pròleg de S. Panniker,<b> </b></span><span style="font-size: large;"> </span><b style="font-size: x-large;">El
hombre autorealizado d'Abraham Maslow, Paul Godman : La nueva reforma.
Un nuevo manifiesto anarquista. Alan Watts El Gran Mandala: Ensayos
sobre la materialitat. També d'Alan Watts: El libro del Tabú </b><span style="font-size: large;">de Kairós </span><b style="font-size: x-large;">. <span class="il">California</span>
Trip d'Anna Ragué Arias </b><span style="font-size: large;">de Kairós </span><b style="font-size: x-large;">. El lenguaje del Cuerpo de Julius
Fast, Ensayos sobre el Apocalipsis: Brown, Cohn-Bendit, Fromm, Laing,
Marcuse y otros, </b><span style="font-size: x-large;">pròleg de Lluis Racionero</span><b style="font-size: x-large;"> . Herbert Marcuse, Erich
Fromm, y Please Touch (Tocame por favor) </b><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">de</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;">Jane Howard,( la LL. Barbero el va traduïr al castellà)</span><b style="font-size: x-large;">; </b><i style="font-size: x-large;">Es
tracta d'una visió panoràmica de la multitud d'institucions dedicades a
la revitalització sensorial, la desinhibició i la comunicació corporal i
llenguatge no verbal. </i></span></div><div><span><span style="font-size: large;"><b>Hablan las Women's Lib </b>de Mara José Ragué, La nueva reforma d Theodore Roszak, <b>El anarquismo en la sociedad consumo </b>de Murray Bookchin. Parlant de Contracultura </span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">Un tema més que va donar per molts moments de conversa, i que n'haviem tret de tot aquell moviment. Algo em vam treure, però només cal llegir les memòries de'n Racionero (Un liberal Psicolélico) per veure que aqui a Barcelona la gent estava per altres pensaments, a més tot plegat anava relacionat amb el moviment Hippy, una mica estrany i fins hi tot mirat amb desconfiança a Barcelona.</span></span></div><div><span><span style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: large;"> </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La <span class="il">contracultura</span> y el underground en la Catalunya de los años 70</i><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;">, un libro y una exposición comisariada por el escritor Pepe Ribas, director de la revista </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ajoblanco</i><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;">, que desde su apertura el pasado junio (2021) en el </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;">Palau</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"> </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;">Robert</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"> de Barcelona, ha recibido más de 60.000 visitantes. El dia que hi vaig anar tots els curiosos teniam setanta anys complerts. Un encert fer l'exposició, de joves tots vam gaudir aquest moviment a Barcelona, ja que per falta de diners no vaig poguer anar a l'India, al Japó, ..... tothom que s'apreciava anava a l'India, jo em vaig quedar a Barcelona, no vaig poguer anar ni a Taizé, que ja es dir.</span></span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">Be, gràcies a tots els que heu fet que jo fos acollit a casa vostra, i pugués entrar i sortir amb un somriure, durant anys i més anys.</span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">Be, a tots els de Llorenç de Rocafort, el cartell del programa de festa Major, es molt complet, entretingut a totes les edats, una bona festa de Sant Cosme i Sant Damià, Sant Nin i Sant Non, a tots vosaltres a més els sants patrons ho són també dels hortelans i dels metges.</span></span></div><div><span><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div><span><span style="font-size: large;">Pep<br /></span><i style="font-size: xx-large; font-weight: bold;"> </i><b style="font-size: xx-large;"> </b></span></div><div><p></p><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-9718395293018271892022-05-23T15:20:00.003-07:002022-05-27T12:30:31.605-07:00LA FONT DE LES CANELLES DE STA. COLOMA DE QUERALT NO BROLLA<p> <span style="font-size: large;">Un servidor és de la Catalunya Nova, tot és únic i caracteristic en aquesta terra plena de castells, temps era temps i des que el rei Jaume I el Conqueridor va anar guanyant territori als serraïns, la terra va anar quedant despoblada. Els reis de Catalunya van encomanar a l'ordre del Cister la tasca de posar en solfa la gran Conca de Barberà i la Segarra, crean els monestirs de Poblet, Santes Creus i el femení de Vallbona, va ser un gran encert que encara dura. A la Catalunya Nova no hi han masos, es terra de viles, els pobles vivien a recer del senyor feudal, a Llorenç teniem la familia Cardona.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi_JRr84R8NOs4ZWYUZNJL4zF0dhK4e2CwN1hQ9wFcKK8H4zLO8f4tFzJmKDytrjLADuIN1YvYajW1dGACry3pPfdAIo4rFeU5wk6ugiGhxh0m_kFgdfj5j6U4hfTLMyNra7NFI8zrfCC-DJ_3qLFINDHY2eYMC1yBr9dCCbCVQNtEHM9-Ua3J5jInwFA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="492" data-original-width="1280" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi_JRr84R8NOs4ZWYUZNJL4zF0dhK4e2CwN1hQ9wFcKK8H4zLO8f4tFzJmKDytrjLADuIN1YvYajW1dGACry3pPfdAIo4rFeU5wk6ugiGhxh0m_kFgdfj5j6U4hfTLMyNra7NFI8zrfCC-DJ_3qLFINDHY2eYMC1yBr9dCCbCVQNtEHM9-Ua3J5jInwFA=w640-h246" width="640" /></a></div><p><span style="font-size: large;">A tots els pobles, començan per Llorens de Rocafort, el pou d'aigua es de la Vila, el forn de coure el pa era de la Vila, el molí d'oli era de la Vila, una bassa on recollien l'aigua per abeurar els animals era de la Vila, la cisterna com a Montfalcó Murallat era de la Vila, els safaretjos de rentar la roba com el de Rocallaura, Vallbona, Maldà, Santa Coloma de Queral, Cervera, etc...... eren de la Vila, en fi tot del Comú, els camins també s'arreglaven pel Comú, les fosses del fossar s'obrien per rigurós torn, així com dur a braços el difunt a enterrar, tothom col.laborava.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DlhsV0JUGRoJdCOF-dK5L88RmBxsU6gz0XtUHHMo4xBjF55umUGasichv1njvSSiVaNBeNJPijRFQoPraOTkeA1s-mWxfN_uU41yZWFpxR45NynFMKOc8o06UUp_eIOyyajFbF5MEMY0IQ6WppIghiywxIwsON7y1vx8NzoJqDSNvK5N1MJBlVUoBg/s3264/Blancafort,%20Vimbodi.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DlhsV0JUGRoJdCOF-dK5L88RmBxsU6gz0XtUHHMo4xBjF55umUGasichv1njvSSiVaNBeNJPijRFQoPraOTkeA1s-mWxfN_uU41yZWFpxR45NynFMKOc8o06UUp_eIOyyajFbF5MEMY0IQ6WppIghiywxIwsON7y1vx8NzoJqDSNvK5N1MJBlVUoBg/w480-h640/Blancafort,%20Vimbodi.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />Només vull aclarir que aquest mapa esta
publicat a Paris l'any 1792 i es titula LA CATALOGNE, par le P.
PLACIDE, Ingenieur geographe. </td></tr></tbody></table><br /><p><span style="font-size: large;">Tinc 72 anys i encara no conec la majoria dels pobles de les Garrigues, de l'Urgell i de la Conca de Barberà, com : <b>La Pobla de Cervoles, Velusell, Blancafort, Vimbodi, La Guàrdia dels Prats, Senant Ferran, Albiol, Albayés, Soleràs, Cabasses, Vinaixa, Pira, Omellons, Albi, Cervià de les Garrigues </b><span style="color: #38761d;">( recordem que l'any 2009 li van donar el premi al producte español de major qualitat pel seu oli extra verge Cervus a Mónaco)</span></span><b style="font-size: x-large;">, Juncosa, ....</b><span style="font-size: x-large;"> no es estrany que quan tinc amics que em venen a passar un parell de dies a Llorenç, que aprofitem per anar des de primera hora del mati a conèixer el territori i els seus poblets </span></p><p><span style="font-size: large;">Dimecres dia 13 d'abril ens vam aixecar ploguen, no em va costar res encendre la llar de foc, vam esmorzar be i sense perdre el temps vam anar direcció cap a la serra del Tallat, Solivella direcció cap a Conesa, una vila medieval amb el seu call jueu, amb racons únics, murallada, amb tres portals, el Reial, el de Santa Maria i el de Sant Antoni, fins i tot te un cafè que en altre temps estaria obert i ben segur que hi tornarà a estar; mai he estat dins l'església, encara que se que és gòtica segle XIV i com podem beure a la portalada hi ha la imatge de la Marededéu amb el nen als braços i amb dos àngels al costat.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS_Pl0X4uOrwCaU0T-QnmMz5McBwcz-44cL6yu3LLNW2qnsXl11UrD_szt_XH9dd7UxrbqJAPtDuJ8TR41z17K-4B1VveRNStoiBsov9oFUcNsA43kdK6L4LrZ67OeJOW3LcIBgQcn8BAEKEfVqYUBKorx0g1llw23ufrZ7F55mTlpaZ479pKgMXkEhA/s4032/IMG-6263.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS_Pl0X4uOrwCaU0T-QnmMz5McBwcz-44cL6yu3LLNW2qnsXl11UrD_szt_XH9dd7UxrbqJAPtDuJ8TR41z17K-4B1VveRNStoiBsov9oFUcNsA43kdK6L4LrZ67OeJOW3LcIBgQcn8BAEKEfVqYUBKorx0g1llw23ufrZ7F55mTlpaZ479pKgMXkEhA/w640-h480/IMG-6263.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;"> Com totes les esglésies sota la protecció del Cister, estava i encara està dedicada a Santa Maria com l´esglesia parroquial de Vallbona, a l'entrada de l'església del monestir de Vallbona, com a Llorenç de Rocafort, on a més la campana grossa posa " Oh ! Mater Deo ", el Cister sempre dedicava les esglesies a Sana Maria. Conesa te casa Delmera com Rocafort de Vallbona.</span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUNnGIGHjFpaDJPJNKv8eBzpTIbWMSbyyRUv9VsogAB_7xkLUXXZpiuATrR2IeQupB6ZM6Ub-rNvvfEs_t6VUcrVtfvgHhH1hzLmyTd32X72auGU_hf4_YgAg02ePHLe5AJFbQo6-V4MuGiBZHdwNFnLs_yEPIB5xrgOxloxyAbWu2S4_xWnILqebmA/s2100/IMG-6264.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1575" data-original-width="2100" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUNnGIGHjFpaDJPJNKv8eBzpTIbWMSbyyRUv9VsogAB_7xkLUXXZpiuATrR2IeQupB6ZM6Ub-rNvvfEs_t6VUcrVtfvgHhH1hzLmyTd32X72auGU_hf4_YgAg02ePHLe5AJFbQo6-V4MuGiBZHdwNFnLs_yEPIB5xrgOxloxyAbWu2S4_xWnILqebmA/w640-h480/IMG-6264.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Caminar pels carrers de Conesa ploguent es molt gratificant, moltes parets i marges de pedra seca, a Conesa està tot ordenat, fins i tot els carrers estaven tallats per baranes de ferro per que no passessin els cotxes ni els peatons, tot l'entorn pavimentat, fa goig i farà més goig quan les baranes de ferro estiguin retirades. El dia 13 d'abril erem a Conesa, preparats per anar cap a Rocafort de Queralt, <a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/5435883170427085062/5769354214083567271">Santa Coloma de Queral i cami de la Vall del Corb. </a></span><div><span style="font-size: large;">Els que som fills de l'Urgell o de la baixa Segarra estem contentissims quan plou i aqui van els litres comtats per en Ramón Moix: </span><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: large;">el dia 13 d' abril a Llorenç van caure 12 litres d`aigua, el dia 19 dimarts de Pasqua 15 litres , el dia 20, 4 litres, i el dia 21, 13 litres , total mes d`abril 44 litres o més o distància mai se sap el que va passant a Llorenç , tot i aixi encara en fa falta més, ja que venim d'una molt llarga sequera, els ordis i els blats fan molt de goig tot esta molt vert, l`ordi ja comença espigar, estem a vigilies de Sant Jordi i cal que compleixi el refran "<b>per sant Jordi espiga l`ordi</b>" esperem que continui la bona ratxa de pluga i els arbres tinguin sao per poder passar l`estiu, ja que l`estiu som una comarca que d`aigua ens en donen molt poca.</span></span><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKLlkSRdPPs8-cvNCd631z9pYF8PNAnA9yI8xnbUZxrcN0trEhq4eE7G3O2ju4FKulOA1ZWw2MPwkvILIARn6W9vxkuIhmh-8kMIMFcnv1gIQzNcPi6tIf4m_oURbjvB3LiOkL40JV-WoclN2hP0eD1B4Uyu2at9_qCTvna_Mei2i32f9aph7R9xrsg/s4032/IMG-6262.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKLlkSRdPPs8-cvNCd631z9pYF8PNAnA9yI8xnbUZxrcN0trEhq4eE7G3O2ju4FKulOA1ZWw2MPwkvILIARn6W9vxkuIhmh-8kMIMFcnv1gIQzNcPi6tIf4m_oURbjvB3LiOkL40JV-WoclN2hP0eD1B4Uyu2at9_qCTvna_Mei2i32f9aph7R9xrsg/w480-h640/IMG-6262.jpg" width="480" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> <span style="font-size: large;">A</span> <span style="font-size: large;">Conesa i passava l'estiu el Sr. Duch, que en altre temps fou secretari de l'ajuntament de Vallbona i Rocafort, era un home d'una activitat fora mida, caminava molt, mai acceptava res de ningú, ni un got d'aigua, era molt amic del meus pares i per l'agost el pare li solia fer una visita a Conesa i alguna vegada el vam acompanyar.</span></div><div><span style="font-size: large;">Vam passar de llarg Rocafort de Queral, si vam passar per Les Piles, pertany a la provincia de Tarragona. </span></div><div><span style="font-size: large;">Una vegada arribats a Santa Coloma de Queral, vam anar directes a la Font de les Canelles, aquest monument sempre m'ha agradat molt, és un racó fresc i ple de pau per descansar tot oïnt la fressa de l'agua que fan les 8 canelles, (ara no), seguia ploguent, prouta falta que fa a tota la comarca i en general a tot el pais.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiau1L0ldPL-_ULzwBXHUrVAz5kyI66jknydSIUW9SSURbL-zOxEhilO9MkqsjgcX7sbLVQzox17BXISR6yhe33tU4EkhKICnmaD-nEHmtZMBmPFafbYlZQQZmdtgQbAila8hIRvKRuKRxVptY_4VdDQOCChZ5u1698cg1vd6pYpkduNFpT9xVOGf-ggw/s2934/IMG-6269%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2934" data-original-width="2292" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiau1L0ldPL-_ULzwBXHUrVAz5kyI66jknydSIUW9SSURbL-zOxEhilO9MkqsjgcX7sbLVQzox17BXISR6yhe33tU4EkhKICnmaD-nEHmtZMBmPFafbYlZQQZmdtgQbAila8hIRvKRuKRxVptY_4VdDQOCChZ5u1698cg1vd6pYpkduNFpT9xVOGf-ggw/w500-h640/IMG-6269%20(1).jpg" width="500" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;">La gran sorpresa va ser trobar la Font de Les Canelles, sense ni una gota d'aigua, les 8 canelles i cap brollava. Bernat de Queralt virrei de Catalunya i la seva esposa la van regalar a la vila, el millor regal, perquè a part de donar aigua abundant per les persones, al costat mateix hi han els safareigs publics, i molt grans i macos. No se, però l'abundat aigua , deu regar molts horts d' aprop de les muralles.</span></div><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;">Era tard hi haviam de pensar en dinar, però estava programat coneixer els poblets de la <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2011/02/">Vall del Corb</a>, començant per Raurich a 726 m d'altitud, municipi de Llorach</span></div><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;">Sense perdre el temps vam començar a baixar pels petits poblets laterals del naixement del riu Corb, com La Sala de Comalats, Savallà del Comtat, Montornès, Conesa, L'Albió, i Vallfogona amb el seu històric i esplendid Balneari, no vam entrar al poble. </span></div><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;">La Cancó sobre el Riu Corb està feta per mossèn Ramon Bergadà i Solà i el music Francesc de Paula Brunet Recasens que tenia una filla monja al monestir de Vallbona, Donya Mercedes Brunet de feliç memòria, que pasada la guerra va donar classes a unes noies de Llorenç om la Tecla de cal Martí, la seva germana la Maria de cala Milia la Teresina Pons i la mare de la Cecilia de cal Ton i d'altres que no me'n recodo.</span></div><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;">Be, el verd de les parades a la vora del riu, endolçia moltissim la nostra passejada fins a Guimerà, on vam para per dinar.</span></div><div><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaO9_YG2YWeq50zqMZfwPC5OA2xT5UjnemzDyqbu02pdktRl9NDZK1N9oi_QU1hJcQivn4jGKeFLw05Nyy63yaAzBHPx1gxElkPH2hC3XnliD2GmMKFpOY8UiqNPRzgxWK-KRrFglMlkBsx3Fbr8AuvISE4LGSw2ChsfD5pQxz1Iq9LWv5-mHrHJomDQ/s4032/IMG-6273.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaO9_YG2YWeq50zqMZfwPC5OA2xT5UjnemzDyqbu02pdktRl9NDZK1N9oi_QU1hJcQivn4jGKeFLw05Nyy63yaAzBHPx1gxElkPH2hC3XnliD2GmMKFpOY8UiqNPRzgxWK-KRrFglMlkBsx3Fbr8AuvISE4LGSw2ChsfD5pQxz1Iq9LWv5-mHrHJomDQ/w640-h480/IMG-6273.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="color: #222222; font-size: large;">Sí vam dinar molt be, potser el fet de tenir gana va ajudar molt. No vam entrar a Guimerà, per altra banda mai ho he fet, desconenc Guimerà.</span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;">D'aqui vam seguir cap a Ciutadilla, Nalec, tot explicant el fabulós mapa de pergamí ( 255x68) de tres peces, que hi ha al monestir de Vallbona, representa el tram de la Vall del Corb entre Ciutadilla i Sant Martí de Maldà, es creu que data de l'any 1580, del temps de l'abadessa <b>Arcàngela de Copons (1576-1601).</b></span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjymb8ARQvojju8Q7_qTnG3L7RMMf8vK3iAPncKPV3hq5spa0sZ8eTaDmLmmGpWMeFkMMGJc2ohSWg_SNhJFCYbmfndpuz1ons8ecj_8ctPZ8rX4Cx5rO0hK381085Z9IPqJLVh4UQk4TSHCdtRUTy-mI3nc64BVOraICf3uqDVYkNQgOovlpdb3C6BeA/s1280/Mapa%20del%20Riu%20Corb%20propietat%20del%20monestir%20de%20Vallbona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="764" data-original-width="1280" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjymb8ARQvojju8Q7_qTnG3L7RMMf8vK3iAPncKPV3hq5spa0sZ8eTaDmLmmGpWMeFkMMGJc2ohSWg_SNhJFCYbmfndpuz1ons8ecj_8ctPZ8rX4Cx5rO0hK381085Z9IPqJLVh4UQk4TSHCdtRUTy-mI3nc64BVOraICf3uqDVYkNQgOovlpdb3C6BeA/w640-h382/Mapa%20del%20Riu%20Corb%20propietat%20del%20monestir%20de%20Vallbona.jpg" width="640" /></a></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span></div>El vaig veure per primera vegada en una exposició a l' Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 2014 titulat CARTOGRAFIA. TESTIMONI VISUAL DE LES TERRES DE LLEIDA A TRAVES DEL TEMPS (SEGLES XIII-XIX). També si troben quantitat de gravats de castells de la provincia de Lleida i diferents gravats de la capital com aquest.</span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBcokvhlgmZNTcJAY5hCnXe6wqs8VNgpSP8HiOWKDHCfHwEjFKSVMUI-YMLfJoC6JjqhJaYZ_4FBJUITziLHekiCFvZY_4fpNuQXpPQNRaWGCI9ESjPhJwcoaHFMsqEWJFPtskU3aSIrknrnsUbD1pdYNWwh2Rlqk7MFgg4EYPnNd_yNgOPqjdr3TqYw/s725/Pla%20de%20Lleida%20de%20l'Alexandre%20de%20Laborde.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="725" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBcokvhlgmZNTcJAY5hCnXe6wqs8VNgpSP8HiOWKDHCfHwEjFKSVMUI-YMLfJoC6JjqhJaYZ_4FBJUITziLHekiCFvZY_4fpNuQXpPQNRaWGCI9ESjPhJwcoaHFMsqEWJFPtskU3aSIrknrnsUbD1pdYNWwh2Rlqk7MFgg4EYPnNd_yNgOPqjdr3TqYw/w640-h388/Pla%20de%20Lleida%20de%20l'Alexandre%20de%20Laborde.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Planol de Lleida dibuixat per Jacques Moulinier.</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: #222222; font-size: large;">El jove Alexandre de Laborde arribà a España l'any 1800 com agregat a l'ambaixada que ostentava Lucien Bonaparte, germà de Napoleó. Laborde viatjà per tot el pais recollint la ingent informació gràfica que després publicarà en sengles obres monumentals com <b><i>L' Itinéraire Descriptif de l'Espagne (1809) sis volums i un atles i el Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya)</i></b><br />La tarde ja anava a tota pastilla, teniam al cap anar a coneixer el mausoleo de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig, però primer calia anar a visitar el poble que sempre m'ha atret i que està rodejat d'un cert halo misteriós, un poble que no ve de pas, és un poble aïllat, com resguardat de les mirades, és un poble que si ha d'anar ; de jove mai hi vaig anar, la primera vegada va ser als 58 anys.</span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJCnb9tPpqWCpPhDZZuMNCkDVkSim5F44VTAyWozsmMqi6ZBYi7JMuMJuguguhi6l7w-yFTGb3iQ0Rqsz8jfX9uEZdL6BM2hjFE0pHxTZqAwmtwuuBAb4eOHNmX_7PJHr7sRSBiLl58DvS7LBGlyWZQjbHBRudpxfP-eAMOGe2KgWXqInpuzUCLk0WqA/s1600/WhatsApp%20Image%202022-04-13%20at%2020.47.26%20(3).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJCnb9tPpqWCpPhDZZuMNCkDVkSim5F44VTAyWozsmMqi6ZBYi7JMuMJuguguhi6l7w-yFTGb3iQ0Rqsz8jfX9uEZdL6BM2hjFE0pHxTZqAwmtwuuBAb4eOHNmX_7PJHr7sRSBiLl58DvS7LBGlyWZQjbHBRudpxfP-eAMOGe2KgWXqInpuzUCLk0WqA/w640-h360/WhatsApp%20Image%202022-04-13%20at%2020.47.26%20(3).jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No em digueu que no és meravellós, tot al voltant del castell i de l'església, com Déu mana a la Catalunya Nova.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span></div><div><span style="color: #222222; font-size: large;"><b>L'Espluga Calva</b>, que és u</span><span style="font-size: large;"><span face=""comic sans ms", sans-serif">n poble molt interior, medieval, el rei Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, dona al </span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">monestir</span><span face=""comic sans ms", sans-serif"> de Valbona, la vila , el castell i tot el terme de </span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">l</span><span face=""comic sans ms", sans-serif">'</span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">Espluga</span><span face=""comic sans ms", sans-serif"> </span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">Calva</span><span face=""comic sans ms", sans-serif">, en franc alou. Fixeu-vos fins on arribava el poder de </span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">l</span><span face=""comic sans ms", sans-serif">' Abadessa de </span><span class="il" face=""comic sans ms", sans-serif">Vallbona</span><span face=""comic sans ms", sans-serif"> ELIARDA D' ANGLESOLA (1246-1258); l'Espluga Calva no va formar mai part de la baronia de Vallbona, com Preixana, Rocafort o Llorenç.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span face=""comic sans ms", sans-serif">Els meus amics el van trobar únic, impresiona la monumental església de tres naus, amb obres, no sé on, a la porta hi havia posat el llistat de misses de la comarca.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span face=""comic sans ms", sans-serif"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Ai93PT9Xw6pqLi1fb14J-cvDrFS3j-h-XqCaNomG6Aqk9jhQkcstjqtpx215z6eFJViD356VJ9LUv1cxiNlX_gctOZCkqCPXKhsLszynMz6q0Ae5Wr8QvmxMM1ViT2iwdPkGNzA6-LGGODUXACpG_qLen4S_hESqwSB4AURrBZfHVwUb7wnstVb8RA/s1600/Esglesia%20barroca%20de%20l'%20Espluga%20Calva.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="858" data-original-width="1600" height="344" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Ai93PT9Xw6pqLi1fb14J-cvDrFS3j-h-XqCaNomG6Aqk9jhQkcstjqtpx215z6eFJViD356VJ9LUv1cxiNlX_gctOZCkqCPXKhsLszynMz6q0Ae5Wr8QvmxMM1ViT2iwdPkGNzA6-LGGODUXACpG_qLen4S_hESqwSB4AURrBZfHVwUb7wnstVb8RA/w640-h344/Esglesia%20barroca%20de%20l'%20Espluga%20Calva.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div>Vam anar a la botiga de la part alta del poble per veure si venien orelletes i estava tancat, però pels vidres vam veure que no en tenien, no vam esperar que obrissin, com a l'hivern, que uns joves ens van dir que obrien quan tornaven de collir olives.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoWQHqqoHyfQWjZ_mEAxrZdY08MD5qq71-co8XQ9CdP6xU57zagvAOMMuis1eDUguT2xFF1FLfV4IiITnT-QVDI8YO-r1EhzsOa0mvML0PzhOAGgnFtZ2h7fN88N5swM2Oi6yQY-_ckEzCFGok7mAtPnCT9uT3EgNm6vIImdShrvSqoKxl8mhHAzQaAQ/s1600/WhatsApp%20Image%202022-04-13%20at%2020.55.17%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoWQHqqoHyfQWjZ_mEAxrZdY08MD5qq71-co8XQ9CdP6xU57zagvAOMMuis1eDUguT2xFF1FLfV4IiITnT-QVDI8YO-r1EhzsOa0mvML0PzhOAGgnFtZ2h7fN88N5swM2Oi6yQY-_ckEzCFGok7mAtPnCT9uT3EgNm6vIImdShrvSqoKxl8mhHAzQaAQ/w640-h360/WhatsApp%20Image%202022-04-13%20at%2020.55.17%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">A la plaça del castell, una casa de l'esquerre estaven fent obres, però a part dels dos paletes no vam trobar ningú més pel poble. El castell molt ben conservat. I aqui es va acabar la visita, des de la carretera de Maldà om podem observar un poble allargat, però mai em tingut la intenció de caminar i gaudir d'aquest racó ple d'historia.<br />A tota pastilla vam anar cap a Bellpuig, saben que trobariam tancat el convent de Sant Bartomeu, que només obren dijous, divendres, dissabte i diumenge.</span></div><div><span style="font-size: large;">Sense perdre el temps vam anar buscar aparcament devant de l'ajuntament de Bellpuig i pujar per la impressionant escala. Teniam aparcat el cotxe devant d'una façana que es del mateix picapedrer de l'església de Llorenç de Rocafort de Vallbona.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZR7K4nflsZ-c3HMEhYfMoFr4IE_23YGYUoWEZFWFYz1G4Gbxn47M18h0tfbUplrizCUssyN2tp0JthKYdCzYUVVdGC_PBh1RoMDYdYyKIV8vUimA6fgwJewirAOx5LxwTUxuevL4-Ndapm8CA3fEzdUmY_H6aeP2DrGRkLJ_eP4J39TfSOtBZ32w0Q/s498/WhatsApp%20Image%202022-04-18%20at%2021.20.56.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="498" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZR7K4nflsZ-c3HMEhYfMoFr4IE_23YGYUoWEZFWFYz1G4Gbxn47M18h0tfbUplrizCUssyN2tp0JthKYdCzYUVVdGC_PBh1RoMDYdYyKIV8vUimA6fgwJewirAOx5LxwTUxuevL4-Ndapm8CA3fEzdUmY_H6aeP2DrGRkLJ_eP4J39TfSOtBZ32w0Q/w640-h480/WhatsApp%20Image%202022-04-18%20at%2021.20.56.jpeg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><div>SINT OCULI TUI APERTI DOMINE SUPER DOMUM ISTAM DIE AC NOCTE (1583)</div><div><br /></div><div><b>Que els teus ulls, Senyor, estiguin oberts sobre aquesta casa, de dia i de nit (1583)</b>, de la façana de la Cort del Batlle de Bellpuig, data de l'any 1583,</div><div><br /></div></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm53GcgdcNgnzOsafHE1bZ8TNkiRfpZqCpqqV4voGHJIn9DRVZk7iGAbk0-wpuji5cNGx5v6wULLO2VJpT1oAYhuvrs94p4OW8UF80n3-iN7E7Aru7fCmMDN6XRlw1hwk0CGXMdv-y1IHC6G15Zt9zBS18utEuTTjHgaZ5i0q-sZ1pZXdWWkisx2x0fA/s640/IMG_3942.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm53GcgdcNgnzOsafHE1bZ8TNkiRfpZqCpqqV4voGHJIn9DRVZk7iGAbk0-wpuji5cNGx5v6wULLO2VJpT1oAYhuvrs94p4OW8UF80n3-iN7E7Aru7fCmMDN6XRlw1hwk0CGXMdv-y1IHC6G15Zt9zBS18utEuTTjHgaZ5i0q-sZ1pZXdWWkisx2x0fA/w640-h480/IMG_3942.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Després d'esperar a dalt devant de l'església més de mitja hora, es va apropar una jove dient-nos que l'església l'obrien a les 7 del vespre; ens vam rendir i vam donar per perdut veure el monument tant ilustre.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEger48ltELKQ98Fi75TPtrF6Uu3iDAXf0OU5FnoP38hmUsrkktztKqo-RbhxHWykLrAZ5tM5VMsnX0GmPUqGtayz8IvdajxuvPoyqQt2puTuNMZzG9Bebsroouo0P9hqxncr0XU6JxGdgPHFqB2jaFnq0L52FUM78ShX7GKqNaLAz4gnm2VC527fdCnmw/s1280/Sepulcre%20del%20Duc%20de%20Cardona%20a%20Bellpuig.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="866" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEger48ltELKQ98Fi75TPtrF6Uu3iDAXf0OU5FnoP38hmUsrkktztKqo-RbhxHWykLrAZ5tM5VMsnX0GmPUqGtayz8IvdajxuvPoyqQt2puTuNMZzG9Bebsroouo0P9hqxncr0XU6JxGdgPHFqB2jaFnq0L52FUM78ShX7GKqNaLAz4gnm2VC527fdCnmw/w434-h640/Sepulcre%20del%20Duc%20de%20Cardona%20a%20Bellpuig.jpg" width="434" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b style="color: #222222; font-size: x-large; text-align: left;"><i>Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya).</i></b></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Els meus amics, van dormir una nit a la hostatgeria del monestir de Vallbona i una altra al de Poblet, una bona experiencia i la última a casa a Llorenç. Els bons amics han compartit de tot, fins i tot la collita d'olives, quan colliam encara amb les mans, amb la raspa i el banc. Un altre amic també ha vingut a Llorenç a compartir altres feines com ordenar la brosta dels ametllers esporgats i separar les rames de la fusta. Sóc molt afortunat. </span><p></p></div></div></div><div><span style="font-size: large;">Pep</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-46685161466443896752022-03-18T10:27:00.004-07:002022-03-22T05:48:22.969-07:00AMETLLERS FLORITS ENMIG DE MOLTES LLÀGRIMES PELS MORTS D'UCRAÏNA<p> </p><p><span style="font-size: large;">A l'espera d'un <b>Stolperstein, </b>en honor al tiet Baldomer, mort a Gusen (Austria), fa anys i panys. Ens hem traslladat a Llorenç de Rocafort, per tal de recollir totes les rames i la brosta que es va produïr a l'esporgar els ametllers, el tres de gener d'enguany, als trossos (finques) del Perdigó i de Les Pintades ambdues del terme municipal de Vallbona de les Monges. Si hagués sigut, un any plujós aquestes rames ja estarien amagades sota l'herba, però com que feia mesos que no plovia, donç hi ha poca herba. Enguany degut que m'havien d'operar el tunel Carpià dret a mig gener, vaig encomanar a un jove de Belianes que esporgués tots els ametllers que tinc, així de complet, no ho havia fet mai. A hores d'ara estic content d'haver-ho fet, aquest jove ha donat compliment a la meva voluntat de tallar molta fusta (troncs), dels troncs no surten ametlles i si necessiten molta aigua; el meu pare tenia uns ametllers molt grans, i alts, però a sota no tenia herba, que és la que consumeix l'aigua, l'any passat gràcies als consells del Ramon Moix de cal Giné vaig tallar llucs de tres metres d'alçada i gruixuts com el meu braç que no hi feien res, els ametllers lo normal es que tinguin tres braços i prou. O sigui que estic molt content de la feina feta per aquest jove, seguirem pensant amb ell alhora d'esporgar.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2A8gYqPBhb-Wv03elWd-r71KhASBvZaCktMJ6l_ePKQIrHonyqrPonZtpi0fQXPv2SkOULGXt34yI7aBXIz9sRvgrmHQxAnBrz7WyTZ4vTBf6hisjBKTPOVYIthuiKsCyGP3oIoXqUqaHBMsYvAGcDDex3Hz3CvCwuEipqgMlOyYKvnAE9zBKYSqulQ=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2A8gYqPBhb-Wv03elWd-r71KhASBvZaCktMJ6l_ePKQIrHonyqrPonZtpi0fQXPv2SkOULGXt34yI7aBXIz9sRvgrmHQxAnBrz7WyTZ4vTBf6hisjBKTPOVYIthuiKsCyGP3oIoXqUqaHBMsYvAGcDDex3Hz3CvCwuEipqgMlOyYKvnAE9zBKYSqulQ=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">El meu problema es que si no veig un petit bri, no se per on tallar el tronc, tinc por de que perdi tot el tronc, si veus un bri pots tallar inmediatament per damunt i aquell bri creixerà sense parar i tindrem una rama nova. El que em pregunto com pot un bri anar trencant l'escorça tant i tant dura de l'ametller, fins a sortir fora ? impressionant, la natura te molts secrets que potser no sabrem mai .</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Vam arribar el divendres pel matí, per tal de posar les eines en solfa, sobretot el moto-serra eina vital avui dia per esporgar, s'ha acabat esporgar amb unes tisores de podar i del xurrac manual, tot ha canviat; quan arribo a casa deesprés d'un parell de mesos, sempre poso l'aixada en remull, perquè la fusta ss'asseque i tot balla, resultat no pots cavar, deel meu pare vaig aprendre que al tros no si pot anar sense una aixada, per si de cas.</span></p><p><span style="font-size: large;">L´ultima estada a Llorenç, el meu veí Francisco Català em va recomanar que posés una cadena de vidia, més cara però dona un gran servei i dura molt; donç dit i fet cap a Bellpuig a casa de'n Lluis Capdevila (Lluis Moto), ell ja li arreglava i esmolava la cadena al meu pare i jo d'ençà el 2014 també; em va col.locar una de vidia que ja previament li havia encomanat i amb el diposit del Range Rover ple cap a Llorenç, on m'esperava la meva dona amb el dinar fet i tot preparat per marxar cap a l'antic terme de la Quadra de Mas Déu, que per cert</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3KzQZYUbkeNVvF4kIt6Rjks25HPvkiRW0ODDBZqRZtwIyz0rP6mgTMV3V3kyxgEmzggqUZhjnyya7jQy1ZveqAsjaJmum8NDAlzg9vm5cNTjyif0phCaUhu730PpRB3yedwCn5MWRKLI1fB6tEaW5DkMCmoM5_NCDzasVDaXmNYuvkN3CGPxRvxdr1g=s640" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3KzQZYUbkeNVvF4kIt6Rjks25HPvkiRW0ODDBZqRZtwIyz0rP6mgTMV3V3kyxgEmzggqUZhjnyya7jQy1ZveqAsjaJmum8NDAlzg9vm5cNTjyif0phCaUhu730PpRB3yedwCn5MWRKLI1fB6tEaW5DkMCmoM5_NCDzasVDaXmNYuvkN3CGPxRvxdr1g=w640-h480" width="640" /></a></span></div><p><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><span style="font-size: large;">el 12 d'abril de 2011 va començar un important expoli de les pedres de l'edifici de la Quadra, està documentat a la premsa de la provincia de Lleida.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">La tarde presentava un cel de pluja, nuvols procedents del cantó de Salou, ja estaven al damunt dels Omells de Na Gaia, però no vam fer cas i ens vam posar a trossejar les rames que estaven al terra després de l'esporgada de principis de gener d'enguany amb la nova cadena de vidia i he de dir que es una eina mai vista, talla vist i no vist, talls perfectes; la Tere afilerava les rames i separava la llenya gruixuda als peus dels ametllers perquè no fessin nosa quan passi el tractor amb la trituradora. Cap a les quatre de la tarde va començar a pluvisquejar sense parar, però nosaltres tosssuts vinga treballar o sigui sense fer-li cas i un cop xops vam donar la tarde per acabada, teniem fred, no podiem més. Un cop a casa, lo millor encendre el foc i amb una llesca d'un pa de pagès torrada amb oli extra verge, bonissima, sense afegir-hi res més que all.</span></p><p><span style="font-size: large;">Són les 8,30 del mati del dissabte arriva molt puntual el Dr. Toni Griera company de carrera a Bellaterra, dels pocs companys que sempre em conservat l'amistat junt amb d'altres deu, llàstima que ens hagin deixat el Dr. Ramon Gefaell de la Peña i el Dr. Jordi Cebrià i Andreu, dos bones persones i alhora metges ilustres (e.p.d.).</span></p><p><span style="font-size: large;">Be, aquesta vegada l'amic Toni no ha vingut a Llorenç amb la seva moto, que és el seu mitjà de transport preferit, sinó amb cotxe; ha arribat ploguent i després d'escalfar-se a la llar de foc que sempre crema amb llenya d'ametller, vam fer unes torrades amb llonganissa i xoriço iberic de Guijuelo, junts em fet una llarga sobretaula, i al no poguer anar a treballar, vaig proposar anar a visitar el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell, manat construir per <b>Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i de Requesens ( Raimundo Cardona ..... ), </b><i>( Bellpuig 1467, Nàpols 1558). virrei de Sicilia i de Nàpols).</i></span></p><p><span style="font-size: large;">El Dr. Griera sempre arriba a casa carregat de llibres per tots, a mi em va regalar un llibre del Dr. Felip Cid, en altre temps catedràtic d'història de la medicina a la Universitat Autónoma de Barcelona sobre la Cirurgia de guerra a Catalunya del 1936 al 1939 i també el <span style="color: #ff00fe;">Calendari de'n Patufet 1927.</span></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiljbhnxnvDEoeDMXgyJwR6GttqdbQANhwF0sJEZ2DuHMVlQgf-LHzRCq2HWwuwjWS3VgGqs89UUN61IiwMGlHlTFRtdes7PYC_izQ3oeL4QJJAP2E731sdxOwIU2MWZUFjMFJfiy5SKDki2bkq4WJszFwCmrh4ASx3lPeEjTiMxsFtnAAZEcN1SHk5Ow=s3363" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3363" data-original-width="2434" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiljbhnxnvDEoeDMXgyJwR6GttqdbQANhwF0sJEZ2DuHMVlQgf-LHzRCq2HWwuwjWS3VgGqs89UUN61IiwMGlHlTFRtdes7PYC_izQ3oeL4QJJAP2E731sdxOwIU2MWZUFjMFJfiy5SKDki2bkq4WJszFwCmrh4ASx3lPeEjTiMxsFtnAAZEcN1SHk5Ow=w464-h640" width="464" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;"><span style="color: #ff00fe;"></span>a més un altre llibre <span style="color: #38761d;"><b>A peu per Extremadura</b> de Josep Maria Espinàs : las Villuercas i Los Ibores, </span>és el tretzè llibre; he de dir que ja el tenia, un estiu de fa uns 16 anys vaig dur a la meva familia de Cáceres a coneixer la comarca de los Ibores que no coneixien, penso que vaig ser una mica pesat, però m'agrada coneixer Extremadura.</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjC6vKiUPWzKHeNxpE90mTlN0BgOC7u_1td9_QPKWP7hEGtDXjsB_mCOWL7hOvBirA1srrsFcM0lxc7ouCddCz0Dipltjxp_qve0Vb3oDZNdNlEfRC3bpJw2sdvOfdAWDI9eIM2lHgetzzcXirhw12UcXBcio_RBnyQw-AosXluPUgrLVNt70hoROnckw=s4032" style="font-size: x-large; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjC6vKiUPWzKHeNxpE90mTlN0BgOC7u_1td9_QPKWP7hEGtDXjsB_mCOWL7hOvBirA1srrsFcM0lxc7ouCddCz0Dipltjxp_qve0Vb3oDZNdNlEfRC3bpJw2sdvOfdAWDI9eIM2lHgetzzcXirhw12UcXBcio_RBnyQw-AosXluPUgrLVNt70hoROnckw=w640-h480" width="640" /></a></p><p><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;">La guia ens va acollir amb la més gran cordialitat, ens va vendre una entrada amb preu especial . Abans de començar per l'història del convent, ens va manifestar la seva pena per la guerra d'Ucraïna, nosaltres ens hi vam solidaritzar. </span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;">Ens va explicar que el convent de franciscans, tenia dos claustres i la joia renaixentista del convent estava a la parròquia de Bellpuig, és el monument funerari que l'esposa del duc de Cardona va manar construir amb marbre de Carrara . La base, es coberta per taules amb baixos relleus on es representen batalles (<b><i>Mers-el-Kebir 1505)</i></b> i al bell mig una marina amb vaixells i principalment una galera molt ben treballada. En el sòcol es llegeix : <b>Joannes Nolanus, </b><i style="font-weight: bold;">faciebat : </i><i> Giovanni Marigliano da Nola</i><b style="font-style: italic;">; </b>es el nom de l'artista que va fer aquest mausoleu a Nàpols, des d'on fou traslladat amb les peces numerades al port de Salou i d'aquest port amb carros i mules fou portat a Bellpuig. Profanat pels francesos el 1809, el 1841 fou traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau a Bellpuig mateix. És monument nacional d'ençà1925, el 1936 es va fer malbe per un incendi a l'església. En un audiovisual que ens van posar, per cert molt ben realitzat, parlava que durant la guerra dels Segadors també va rebre.</span></span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjrMd9ieebJXhSX8Gi_kGbV5clqeOG2qrTVCJPe0x-YAn7-GsC5R4PrQ9vqsqGhooNsIiMr11VjDdEJTp8_iu_ggFojR5B4lQnLhboNAgdjcLJeyqDhYFlzOZZRhl37QFFjUnbqIdX2Wk-VjfgZgxTJ-qn9FsgWjb039dhF-ULaXtxJ5kLXbM3V7Ywfow=s2016" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjrMd9ieebJXhSX8Gi_kGbV5clqeOG2qrTVCJPe0x-YAn7-GsC5R4PrQ9vqsqGhooNsIiMr11VjDdEJTp8_iu_ggFojR5B4lQnLhboNAgdjcLJeyqDhYFlzOZZRhl37QFFjUnbqIdX2Wk-VjfgZgxTJ-qn9FsgWjb039dhF-ULaXtxJ5kLXbM3V7Ywfow=w480-h640" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un servidor amb el llibre d'Alexandre de Laborde obert pel gravat que va fer el jove Alexandre sobre el mausoleu de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, el llibre està a la biblioteca Arús.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /><b>Le Voyage, pittoresque et historique en Espagne d'Alexandre de Laborde </b></span><b style="font-size: x-large;">( 1806) , </b><i style="font-size: x-large;">l'obra es compon de dos volums a gran format </i><b style="font-size: x-large; font-style: italic;">0,60 x 0,43, </b><span style="font-size: x-large;">cada
un d'ells està dividit en dues parts. La primera part del primer volum
es tota dedicada a Catalunya; la segona al Regne de València i a
Extremadura. En el segon volum la descripcio d' Andalusia ocupa la
primera part i la segona comprent Navarra, Aragó i Castella.</span><div><span style="font-size: x-large;">Alexandre de Laborde, treu importància al convent en conjunt i diu que España està plena de gòtic, que hom acaba per acostumbrar-s'hi i se centra totalment a dibuixar el monument funerari, i diu que es la millor obra de la provincia. Passa per alt Tàrrega, Cervera, i d'altres, tant aprop i tampoc es va arribar a visitar el cenobi de Vallbona, siguent el monestir femeni més important de la corona d'Aragó, tot una llàstima; en canvi a Poblet si va dedicar amb cos i ànima. De Girona no va publicar ni l'interior de la catedral ni la façana, si va publicar un planell de la catedral.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Cal dir que a Laborde li encanta el món de Roma, per això te una planxa del pont del diable de Martorell, moltes planxes sobre Tarragona, catedral, plano de la ciutat, la torre dels Escipions, i escrits de Roma en multitud de llambordes, el gran aqüeducte que porta l'aigua del riu Francolí a uns 25 km de distància també dona molt de relleu a l'arc de Berà. A Girona li crida l'atenció una vista de la ciutat des de Pedret, també li interessen els banys àrabs que es troben dins del convent de les religioses caputxines de Girona.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">De Bellpuig diu que és un poble mal construït i mal ordenat, però situat enmig de camps fertils.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">El convent disposa d'una exposició de plats de ceràmica la majoria blava i també d'altres colors com la de Banyoles :</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimpshtKMwvTE8dmp09Ht2WQyDy23-sOwdQF2Nd1t25mn9UrclgosW2qII-tponvbn2D5P9u-4IniersqbLWS2258KKmzXirt36vIXzm5AQ16rsuodbLPfk-fZ7q5xXtqs4ssyDcFmw1BywieAlGh0SzGRi6UKqt_H83tYG-01gH4RNi5uoClrHScs7qQ=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimpshtKMwvTE8dmp09Ht2WQyDy23-sOwdQF2Nd1t25mn9UrclgosW2qII-tponvbn2D5P9u-4IniersqbLWS2258KKmzXirt36vIXzm5AQ16rsuodbLPfk-fZ7q5xXtqs4ssyDcFmw1BywieAlGh0SzGRi6UKqt_H83tYG-01gH4RNi5uoClrHScs7qQ=w480-h640" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Fa uns anys al subsol de l'esglesia parroquial de Bellpuig es van trobar 2000 plats de ceràmica, que servien per portar els sants olis de cara a dur la extremaunció al moribund, i tant sols servien una vegada, d'aqui be el gran descobriment, un tresor.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Vam fer una visita ràpida a l'església del convent i havia una important col.lecció de pintura moderna, procedent de concursos de pintura que es fan anualment a la vila de Bellpuig.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjKhICqaANlgNoTFKTUte28iuamDXQrm2Jiv5GKatWUc1Up7IBVwgU7qAk1XCY04Lqv12sK72EadD8OUjKBV7_-A0kpPEkgYAgIjzXZl9Ln3ZL6nvUqH8qNASgHEEEWMjOzAvkgzVFz8zXKH-7nD4qQ00NFUg4yMCfzm5A8PbVY6ExQLRn5yBVUNItWfQ=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjKhICqaANlgNoTFKTUte28iuamDXQrm2Jiv5GKatWUc1Up7IBVwgU7qAk1XCY04Lqv12sK72EadD8OUjKBV7_-A0kpPEkgYAgIjzXZl9Ln3ZL6nvUqH8qNASgHEEEWMjOzAvkgzVFz8zXKH-7nD4qQ00NFUg4yMCfzm5A8PbVY6ExQLRn5yBVUNItWfQ=w480-h640" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Vam deixar Bellpuig i directe cap a Verdú, no era conegut pel meu amic, era tard, però el passeig pels carrers medievals va compensar, fins i tot vam trobar la galeria can Talaveró, un lloc on sempre passen coses . Verdú dona per molt, des que a la mili al C.I.R. d'Alcalà de Henares (Meco)vaig coneixer l'amic <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/01/vam-ser-felicos-fins-i-tot-la-mili.html">Francesc de Martí i Sanahuja de cal Barra</a>, va ser una mili exepcional, plena de sorpreses, de vida, noves amistats i grates experiencies amb soldats catalans, moments per viure la espiritualitat (vaig seguir un curs per correpondència sobre l'evangelista Marc, fet per l'abadia de Montserrat), tot era possible, fins i tot vam exercir el voluntariat com podran llegir i una correspondència de vuit-centes cartes amb els meus amics/amigues, familiars, .... la meva mare (a.c.s.) les va cremar totes, no fos cas que puguessin perjudicar a la futura senyora Capdevila, una llàstima, sempre les he anyorat, com m'hagués agradat tornar-les a llegir. Puc dir que ambdós vam ser feliços fent la mili, potser que algú s'escandalitzi, però es cert. Li podeu preguntar al Jaume Culleré de Belianes.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwwAI3wAsXS2wN2wrq4pjum51_GwUPKcizIdyNXpiox8AhNbqXFx5Rpbw6tWwXkPTcA47ppnUWfgKOIVjay5OW5slmVY03071MOvlbqYUxNHYrMnYX5LKaxLg52IYcIF0uuctr8GXS1MCL5V9Tdg50oPS-KWxth3y7HrMPFqUCtSk31GxgaNA8NgDQIg=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwwAI3wAsXS2wN2wrq4pjum51_GwUPKcizIdyNXpiox8AhNbqXFx5Rpbw6tWwXkPTcA47ppnUWfgKOIVjay5OW5slmVY03071MOvlbqYUxNHYrMnYX5LKaxLg52IYcIF0uuctr8GXS1MCL5V9Tdg50oPS-KWxth3y7HrMPFqUCtSk31GxgaNA8NgDQIg=w480-h640" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">L'església dedicada a Sant Flavià te tres naus i conté elements <b>romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs</b>, una meravella d'art, tot un luxe.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj3nOGTon6NBxb_m9xbc_eppDEdTO5liAj7kD-N4hKF4mhGez3UROxPxYi9s_BHcs7eKJoEtR3MY2ApykIdzFAGhFfqkiLyM-rwUToq4pjjvr8VCmgHln8FUWJG0fDysnCRT5V-HtS1_Ms04HdAtRLPi3HkXt_YMc4biTCxGxXukX4TOLfeRgB5f66LMA=s3024" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj3nOGTon6NBxb_m9xbc_eppDEdTO5liAj7kD-N4hKF4mhGez3UROxPxYi9s_BHcs7eKJoEtR3MY2ApykIdzFAGhFfqkiLyM-rwUToq4pjjvr8VCmgHln8FUWJG0fDysnCRT5V-HtS1_Ms04HdAtRLPi3HkXt_YMc4biTCxGxXukX4TOLfeRgB5f66LMA=w640-h640" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Voliam visitar la sala gòtica de l´Abat Copons però no la vam trobar, a lo millor si entrava per l'oficina de turisme ?, però ja estava tancada, el que si em va cridar l'atenció va ser les eixides de les cases de la plaça, a Girona totes les masies en tenen, unes més grans que d'altres.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg9_5Mn5R2s8d1RU0SfR7uOHX0xe_h2HkM6-NAfz1g4UCPkgNx3II9Le8DFoMq8LVj6LZZnLhDf0hFfaXL5P_Cp-mhnZaU44CgmSKoVEopdY1nGeI76jN3CzvI36PnjryLVQ3KFW8tL7vCOuyvmOy_YK2GWpO-opRksT8K_enANcA7dQo1PihQpskcACw=s4416" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2950" data-original-width="4416" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg9_5Mn5R2s8d1RU0SfR7uOHX0xe_h2HkM6-NAfz1g4UCPkgNx3II9Le8DFoMq8LVj6LZZnLhDf0hFfaXL5P_Cp-mhnZaU44CgmSKoVEopdY1nGeI76jN3CzvI36PnjryLVQ3KFW8tL7vCOuyvmOy_YK2GWpO-opRksT8K_enANcA7dQo1PihQpskcACw=w640-h428" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El que veiem en aquestes cases no són balcons, són eixides.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: x-large;">Com que el temps havia millorat vam dinar sense sobretaula i marxar cap el pla del Perdigó, passant per Vallbona de les Monges, per devant de la pallissa de la Dra. Cristina Sais que durant uns anys va ser la nostra directora de primària a Girona. Tot s'ha de dir els camins de Vallbona són millors , tenen bocins amb asfalt i això dona bo, a Vallbona sempre han tingut més diners que LLorenç, tot s'ha de dir als tractors els és igual els bons camins. </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7RgVyXxAtfgJUzmwRfCfteCCaAtjdvqPs6pnQyrOlgTqqPB4gH41RlWC-3eCGAKfarWt40riRemM9M8W1374PdjQGGBtOw5vfCnxOitJRw3A0SAGvgmGSpZj3f1oywCmJ6qhrUHCq2sh9E3mN9ieWe-8OfqSDZTGRyTP9mngukOZfGOY_aCnpQeaw_A=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7RgVyXxAtfgJUzmwRfCfteCCaAtjdvqPs6pnQyrOlgTqqPB4gH41RlWC-3eCGAKfarWt40riRemM9M8W1374PdjQGGBtOw5vfCnxOitJRw3A0SAGvgmGSpZj3f1oywCmJ6qhrUHCq2sh9E3mN9ieWe-8OfqSDZTGRyTP9mngukOZfGOY_aCnpQeaw_A=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">El sol ho omplia tot, fins i tot ens vam haver de treure roba, el Toni va agafar el moto-serra i va posar-se a estrossejar les rames que havia deixat l'esporgador i la Tere i jo anar afilerant les rames i separant els troncs com sempre per llenya pel foc.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihC0Xe9ndEORf4JE0KFF5YErzwwsTk3MJmD0JI3p9XP7errnWaQVoYGuqTcHDd90SjUhvxFNOYL1WzKquyxmpoCmEDPOE55srQiUxPl4ipm9nK4I_3_3bKF9py-TW8qAa9MpQHKILfSESZ-u_3xeaNMdJJQ-p5sujvQpRWA5thCWLr0i94mVOdqgpBTA=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEihC0Xe9ndEORf4JE0KFF5YErzwwsTk3MJmD0JI3p9XP7errnWaQVoYGuqTcHDd90SjUhvxFNOYL1WzKquyxmpoCmEDPOE55srQiUxPl4ipm9nK4I_3_3bKF9py-TW8qAa9MpQHKILfSESZ-u_3xeaNMdJJQ-p5sujvQpRWA5thCWLr0i94mVOdqgpBTA=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><div><span style="font-size: x-large;">Aqui teniu un ametller empeltat de dos classes d'ametlles la part esquerre son primerenques i la dreta tardanes per això encara conserven les flors, tembé trobem quan es el temps dos ametllers empeltats de prunera, tot un espectacle.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">En aquest pla que es bastant grandet hi han molts ametllers uns quants morts, un parell de bicentenaris, però estant més segurs plantats que a l'era de casa, que sovint s'han endut llenya, considerant que no és de ningú.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">No vam acabar d' afilerar totes les rames estrossejades pel meu amic, ho farem per setmana Santa, si que abans de marxar cap a casa vam esporgar una quinzena d'olivers, la mitat dels quals mai els he vist carregats d'olives. Al passar per Vallbona les llums dels carrers estaven encesos, cosa mot significativa, vol dir que haviem aprofitat la tarde, no cal dir que a Llorenç vam arribar a les fosques, el meu pare sempre arribava ben tard. </span></div><div><span style="font-size: x-large;">Cansats ens vam asseure a la vora del foc i vam parlar d'infinitat de temes, dels nostres fills, de com ha canviat la feina de metge, de la història de la medicina que tan ens agrada, de la vida de poble, de les collites, de les ajudes de la Unió Europea, del cobrellit de patchword que està fent la Tere per la nostra neta, de Càritas, dels sense sostre, dels excluïts, dels més vulnerables, de la nova llei que ha entrat al Parlament impulsada per les Universitats Autònoma i la de Barcelona, i també per Sant Egidi, Assis, Sant Joan de Déu, Càritas, Arrels dels jesuïtes, per donar sortida a 18.000 persones sense habitatge i els deures que posa als ajuntaments, i dels llibres llegits durant l'´ultim any, un dels quals es <b>Tiempos de cuidados, </b><i style="font-weight: bold;">Otra forma de estar en el mundo </i>de Victoria Camps . Vam sopar d'hora, el nostre amic se´n va anar a dormir a una hora convencional, per tal d'aixecar-se quan es façi clar.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Ja som diumenge, el cel està ben núvul, però es tanta la feina que ens queda, que un cop près un lleuger esmorzar marxem cap a Les Pintades, al mateix lloc que la Tere i jo ho haviem deixat el divendres per la tarda.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Ja plovia, però el meu amic va posar en marxa el moto-serra i no es va engegar de cap manera, o sigui un goig sense alegria, jo anava tallant rames massa llargues amb les tisores electriques que són fantastiques, és van espatllar, o sigui que tot es va sumar i no podiam avançar de cap manera. Ploguent cap a casa.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg6gqg2sB98f5PKb1IfM-Q_vGMPx3Zi-TfVEQ2zSjfmu_F45Bjl2GoKtv-qVA3wBu8lzm2dtkci0FXf-e_EPyFgLderIPtz7BW-paXN5meKceURQPx2w9SyyZ48h_MG0vpuMgCR6mPxzyJ-0yDBNjE5XmsP_9PF-PX3mLGAeBfveHBXYlLOCfjRJQDdgQ=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg6gqg2sB98f5PKb1IfM-Q_vGMPx3Zi-TfVEQ2zSjfmu_F45Bjl2GoKtv-qVA3wBu8lzm2dtkci0FXf-e_EPyFgLderIPtz7BW-paXN5meKceURQPx2w9SyyZ48h_MG0vpuMgCR6mPxzyJ-0yDBNjE5XmsP_9PF-PX3mLGAeBfveHBXYlLOCfjRJQDdgQ=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">El meu amic es va posar a desmontar el moto-serra i amb dos hores va quedar enllestit, compta, va arrencar una vegada, però la segona no. Vam dinar molt a gust, una estona de migdiada i en Toni abans d'acomiadar-se és va oferir per tornar un altre cap de setmana, per acabar el que vam començar.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Una bona noticia, des de divendres dia 11 de març al dimarts dia 15 van ploure 23 litres m2, una meravella pels sembrats. De saó uns 5 dits, poc pels arbres.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEghIgQq5DZxzPCJK30eYnVqXVMAfglh74LbIJ3fz0JlebeQ77QjHQZariNx9J3k3lTwZm95A6Rw0ZqwRv3QV14_av0HpcVVzttO5VUdDwsiw5WZprU65a82otCeljzeI_cXWHWPmeaUuJOjI1isElEDeQSo1UMtMzLJ-za2Es3xl2YZvugYgfevGhbO5Q=s4032" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEghIgQq5DZxzPCJK30eYnVqXVMAfglh74LbIJ3fz0JlebeQ77QjHQZariNx9J3k3lTwZm95A6Rw0ZqwRv3QV14_av0HpcVVzttO5VUdDwsiw5WZprU65a82otCeljzeI_cXWHWPmeaUuJOjI1isElEDeQSo1UMtMzLJ-za2Es3xl2YZvugYgfevGhbO5Q=w480-h640" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un carrer de Llorenç de Rocafort. Cal Damià a l'esquerre.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">El dilluns dia 14 el vaig dedicar a portar el moto-serra a arreglar, era festa a Bellpuig, a la fi, vaig trobar obert en Lluis Capdevila, però no tenia la peça, cap a Tàrrega, que si vaig trobar la peça, però no és venia sola,havia de comprar tot el pac i aqui vaig poguer donar per arreglat la moto-serra , i les Tisores electriques les vaig donar al tio Pepe, per portar-les al fabricant perquè encara tenen garantia i també poguer fer un cafè amb llet a un bar al centre de Bellpuig, veure la familia sempre és un plaer, a més la meva germana sempre pensa amb nosaltres i aprofita tot moment per regalar-nos ametlles <b>garrapinyades</b> sempre d'ametlles de casa, mai comprades, és un honor menjar-les de casa, no sabria que dir, segur que el terreny pobre en aigua li dona el sabor, poca gent ho pot dir; també ens en regala de <b>deshidratades </b>en pots de 400 grs. aquestes necessiten 34 hores de llum, la màquina te la despesa d'una bombeta de 60, no es poden fer amb una de lets, vostès mateixos poden fer el calcul, de barates res de res.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Un cop a Llorenç, van venir dos joves relacionats amb Ibercaja de Bellpuig a fer la DUN. </span></div><div><span style="font-size: x-large;">Els va agradar molt LLorenç , fins i tot els vas cridar l'atenció l'escrit amb tinta granatosa que hi ha al damunt de la porta de l'antiga botiga de cal Gallo recordant temps passats, i també la decoració amb lletres de ferro de la façana de cal Damià ...</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7rPQargSbWt_gRzntkGTDrJ9lPNa-ndES5r7bfHFLtQkHCuXUvMYKvY_HHuaDVnE-HMsHIXCSiu7qihkIU5J3G1fjoBJ55_vlAxRKUolPMHwEHq1vA6QnDeVGNBQQNRCvuEsctz0DxgB-ZztZjl0-6lt34qfpdV0zwAbOK9yO8trBYiA0rAiD_kJ2yA=s4032" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7rPQargSbWt_gRzntkGTDrJ9lPNa-ndES5r7bfHFLtQkHCuXUvMYKvY_HHuaDVnE-HMsHIXCSiu7qihkIU5J3G1fjoBJ55_vlAxRKUolPMHwEHq1vA6QnDeVGNBQQNRCvuEsctz0DxgB-ZztZjl0-6lt34qfpdV0zwAbOK9yO8trBYiA0rAiD_kJ2yA=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Vam marxar sense haver pogut fer el que calia fer, però vam marxar amb una pluja suau, que va quedar on va caure, 23 litres m2, <b>poc és molt </b>, segur que avui vigilia de Sant Josep, ja haurà plogut una mica més; <b>el que no es conforma, es perquè no vol.</b></span></div><div><span style="font-size: x-large;">A Càritas junt amb Creu Roja i Serveis Socials, ens preparem per acollir a les families que arribin a la nostra comarca.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Felicitats a tots els Joseps i bona festa. </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">Pep</span><p><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><span style="font-size: large;"><br /><b><br /></b></span><p></p><p><span style="font-size: large;"> <br />.</span><span style="font-size: x-large;"> </span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-74998799403084289572022-01-17T10:52:00.011-08:002022-03-28T13:41:32.727-07:00IMPOSSIBLE PERO REAL, LA MEDICINA DONA PER MOLT<p><br /></p><p><span style="font-size: large;">Alguna anècdota del món mèdic no va malament, nosaltres també som curiosos, som com som, personatges que de vegades donem la sensació que anem a la nostra</span> <span style="font-size: large;">i sense vergonya puc dir que si que cada metge es irrepetible, únic, que és cert que de vegades anem a la nostra, i no oblidar que els metges hem corregut la seca, la meca i les valls d'Andorra i tot es possible fins el relat que us faig a ma : </span></p><p><span style="font-size: large;">Fa molts anys que ho vull explicar, que ho tinc guardat a dins i que per fi m'atreveixo, quan ja han pasat 16 anys del fet i en fa set que estic jubilat de l' ICS.</span></p><p><span style="font-size: large;">Un bon dia em truquen de la Direcció de l' Àrea Bàsica de Salut, per demanar-me que fes una xerrada per l' endemà a la sala d'actes de l'Ajuntament de la ciutat de Banyoles sobre el càncer de colon; i jo vaig dir - perquè m'ho dieu amb tant poc temps ? i em contestem -es que varis metges han anat renunciant, donant excuses, vaja que fa quasi tres setmanes que ho sabem i que el que en primer lloc ho havia de fer, a la fi ens va comunicar que no tenia temps per prepar-ho i així ho hem anat dient metge a metge del CAP i a cap li ha anat be i a la fi em pensat amb tu -serà molt que el Dr. Capdevila no ho vulgui fer ?. Curiós, vaig pensar que em deixessin per l' últim ?, en fi no li vaig donar voltes, sincerament vaig veure la direcció tant apurada per haver-se compromès i a la vigilia no tenir sortida ?, -vaig dir que sí, però que no tenia temps de preparar-m'ho. Em van contestar cap problema tenim un pen-drive que hi ha un PowerPoint sobre el càncer de colon que et facilitarà la feina, vas passant les diapositives i tot sobre rodes, després només tindràs de contestar les preguntes que et façi el public. Mira, em vaig animar que em donguessin la xerrada quasi feta.</span></p><p><span style="font-size: large;">Dos hores abans, em van portar el pen-drive a casa meva i només em faltava duxar-me, posar-me la corbata i vinga.....</span></p><p><span style="font-size: large;">A l'entrar a la sala d'actes em ve a rebre la presidenta de la Oncolliga, dient-me que estava molt contenta que hagués sigut jo qui acceptes venir. Contents els dos, perquè els dos ens apreciem. Tot seguit li vaig demanar un projector i des d'on feia la xerrada i em va dir que no li han donat el tarjetó on explica com va estructurada aquesta taula rodona ? No, i se'n va i rapidament me'l porta, agafeu-vos i compta que l'ensurt va ser majúscul !!!!</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEic23kE7MUYAVPMMzKbT-SikHz7_byuaRKhB0-HzLtmSutaQ0LscrkeipmCQqoLmRRlsDrb58yc6Ps3ZrrtncfnSV82VmvASmCFojQddM0v0TIgIjK4R7p2PCdtYgBsVJeLX6jxd8mN2iwn4FClvBsDWHXskOFzIh5ublSMWs_abalmqDEzkmmF8ILVHg=s1280" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="716" data-original-width="1280" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEic23kE7MUYAVPMMzKbT-SikHz7_byuaRKhB0-HzLtmSutaQ0LscrkeipmCQqoLmRRlsDrb58yc6Ps3ZrrtncfnSV82VmvASmCFojQddM0v0TIgIjK4R7p2PCdtYgBsVJeLX6jxd8mN2iwn4FClvBsDWHXskOFzIh5ublSMWs_abalmqDEzkmmF8ILVHg=w640-h358" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;">Em va entrar una suor freda, que la propia presidenta Sra. Lluïsa Ferrer, em va dir - es troba be ? No, no em trobo be, perquè ningú m'ha parlat d'una taula rodona, ni del Melanoma !!!! Jo vinc a parlar del càncer de colon ! Els dos no sabiem que dir ?, però com que l'assumpte anava a començar, em va presentar als altres dos components de la taula i ànims.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">A l'asseurem a la taula i veure l'auditori ple, pensava que " hace un chico como tu en un sitio como este ", però ja no tenia escapatoria. Va començar l'escriptora Maria Mercè Roca, parlant del seu opuscle <b>La vida de deprés </b>amb les vivències que havia viscut com afectada de càncer de mama;<b> </b>a mesura que anava parlant , m'adonava que ho feia molt be, i explicava amb profunditat tot el que havia patit, i jo em feia cada vegada més petit. Entre moltes altres coses va parlar, d</span><span style="font-size: large;">el poder de les paraules i compta com les utilitzem: <b>«Les paraules tenen el poder d'aixecar-te i també el d'enfonsar-te.» </b></span><span style="font-size: x-large;">Aplaudiments llargs... s'ho mereixia. Durant els apladiments, em venir a la ment unes paraules del Petit Princep de Saint-Exupéry : <b><i>El llenguatge és font de malentesos. </i></b></span></p><p><span style="font-size: x-large;">Jo vaig aprendre molt d'aquesta ilustre escriptora de casa nostra. Després va parlar l'oncoleg Dr. Jordi Rubió que va ser molt pegagògic explicant el Melanoma.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">Mentre va parlar la Maria Mercè Roca, dins meu pensava i ara que els dic jo, a més el Melanoma no el diagnostiquem els metges de capçalera, sinó que nosaltres l' orientem cap el dermatòleg i aquest per mitja d'una biopsia fa el diagnòstic de Melanoma i el seguiment...</span></p><p><span style="font-size: x-large;">En fi, sense tenir res preparat, vaig tirar ma de la meva llarga experiència de metge rural o de capçalera , que sempre ha sigut acollir, escoltar, acompanyar de manera que la persona amb càncer mai se sentís sola, o a la deriva i sempre consolar, com no potser d' altra manera ; després d'hores d'escoltar, i valorar positivament tot el que el malalt/malalta havia fet durant la seva vida per humil que hagués sigut i posar-ho en valor - doctor, això, mai m'ho ha dit ningú de casa meva, mai ningú m'ha reconegut el que he fet !!! Vostè ha pujat 8 fills, ha cuidat els seus pares, els sogres i a portat la casa, ha treballat fora.... pot estar orgullosa de tot plegat. Contemplar la part espiritual, les emocions, i les relacions humanes, treu l'angoixa i el neguit , dona pau i benestar, la medicació fa la resta. Be, ho deixo aquí, perquè veien les cares de les dones de la sala, m' anava consolant jo mateix. Evidentment no vaig parlar del melanoma !!<br />L'endemà , sorpresa ! quan vaig anar enfadat a protestar a la direcció, em van dir, que dos senyores d' Oncolliga havien anat a primera hora al CAP a donar les gràcies per la meva xerrada !!! Un servidor no tenia el mateix concepte d'haver-ho fet be !, no tinc cap dubte que <b>tots tenim un àngel ! </b></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></p><p><span style="font-size: x-large;">Pep</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-54855599266108447132021-11-24T16:28:00.704-08:002021-12-10T15:54:40.929-08:00PRIMER DIA DE DESTORB D'AQUESTA TARDOR, PLOU A DOJO DES DEL MIGDIA, BUFA EL VENT TOT XIULANT ENTRE LES CASES, EL CARRER BAIXA L'AIGUA A L'AMPLE, <p> </p><p><span style="font-size: large;">Portem collint olives d'ençà el passat dia setze de novembre d'enguany, hem gaudit d'uns dies de sol, bon temps, altes temperatures que ens deixaven collir amb camisa i un gerseiet, a ratos si s'amagava el sol , calia posar-se una peça més, però al poc calia treure-te-la, però cap problema. Vam venir a Llorenç de Rocafort de Vallbona amb el cor en un puny, perquè el boca a boca dels veïns parlaven de que tothom tenia les olives arbequines molt petites i negres, cosa que personalment haviam comprovat el passat 23 d'octubre passat, que amb la meva dona haviam vingut a tallar els llucs dels olivers, cosa que des de la mort del pare no ho portava gairebé. Sense més, ens vam adonar que també teniam olivers amb moltes olives petitissimes i negres, això ens va quedar a dins. Vam passar cinc dies tallant llucs, i esbarzers dels marges tot veien els olivers que si tenien moltes olives. Una tarde va venir a veurem per sopresa el Ramón pare, cosa que en aquest terme s'agraeix perquè la resta dels dies no havia vist a ningú. El Ramon i un servidor som veins al Pla del Perdigó que toquem amb el tros de Sant Miquel de cal Giné. El Ramón em va dir que estava de sort o que era afortunat perquè tenia molts olivers amb les olives verdes i grosses, serà la humitat de l'Obac de les Pintades ? o tota aquella zona és més fresquivol que la resta, podria donar-se, vaja no tinc perquè dubtar-ho. . Em va dir que era senyal de bon auguri. Vaig quedar més content que un ginjol i així ho vam deixar i apa cap a Girona tot esperant tornar per fer la collita d'olives. </span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qxAvuhq4C6mXZFrwn-g3hNaVhGl70VWMWu_M1-6wygbsKPAJAaq4mUDeaymGu0UcvNEtCUBth0sjozMUM8O527duehqqDWmZ5htKuF5VojE6cI2LrZkgkCVsRWtAGfImgjb5X-alNT_a/s2048/IMG_4834.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qxAvuhq4C6mXZFrwn-g3hNaVhGl70VWMWu_M1-6wygbsKPAJAaq4mUDeaymGu0UcvNEtCUBth0sjozMUM8O527duehqqDWmZ5htKuF5VojE6cI2LrZkgkCVsRWtAGfImgjb5X-alNT_a/w640-h480/IMG_4834.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del poble de Llorenç de Rocafort vist des del Pla del Tres.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: large;"><br />El dia abans de venir cap a Llorenç de Rocafort de Vallbona, vaig assistir a la darrera conferència sobre art d'origen literari, feta per l'arquitecte e historiador Miquel Del Pozo a la biblioteca Carles Rahola de Girona, la primera fou <b><a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/5435883170427085062/5485559926610844713?pli=1">Al principi fou la paraula</a>, la imatge després de la paraula, </b>patrocinada per la Fundació Atrium-Artis de Girona i titulada Post-scriptum. La primera conferència va estar dedicada a obres d’art que han il·lustrat
l’Evangeli. </span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOj47OmsYiVFyJNfSxjkPCDYzb-FjhR9uOVNCsjm6JxIviUAEhPz7fv4b0ypovNPUlECkCc2M7kfwJsCeF_v86DxrkCwWE1lo5pTmROnWK6uoN7powp3j6oabAkU6aad1ZkEzw8wKJDXrm/s2048/Al+principi+foula+paraula.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="2048" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOj47OmsYiVFyJNfSxjkPCDYzb-FjhR9uOVNCsjm6JxIviUAEhPz7fv4b0ypovNPUlECkCc2M7kfwJsCeF_v86DxrkCwWE1lo5pTmROnWK6uoN7powp3j6oabAkU6aad1ZkEzw8wKJDXrm/w640-h406/Al+principi+foula+paraula.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br />He de dir a favor del ponent que ens ha fet viure cada trosset, cada obra d'art, com mai a la vida. Es admirable el respecte que te per l' Antic i nou Testament, amb quina delicadesa parla de l'anunciació de l' àngel a la Verge , sempre donant conssistència a les seves paraules amb lectures de l'antic i del nou testament, o d'algun salm, increible els seus coneixements.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">La segona fou <b><a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/5435883170427085062/5485559926610844713?pli=1">Tornar a nèixer</a>: La paraula que dona llum a la imatge </b>el 13 d'octubre sobre el renaixement. El moviment cosa molt important.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhqpsrkMfy1PYTdmdLMjCya6AO0TkpzAT9-5sEzv1mzNpSbfXWcP2mopmXYVfOd6o2XlfVbZkiZUBu5jOZp47-7tderozWbOOH6T3pS31bFhVfufqQfPKv_hQ883tFH5parE23SR9q0O_/s1024/reneixement.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhqpsrkMfy1PYTdmdLMjCya6AO0TkpzAT9-5sEzv1mzNpSbfXWcP2mopmXYVfOd6o2XlfVbZkiZUBu5jOZp47-7tderozWbOOH6T3pS31bFhVfufqQfPKv_hQ883tFH5parE23SR9q0O_/w640-h360/reneixement.jpeg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">En Miquel ens ha posat un quadre pintat per Boticeli de la capella Sixtina que tracta dels fets de la vida de Moises que ajuda a les filles de Jetró a donar aigua al bestiar.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIrgye5r28YNMCyRNDWDOW-CCxpEEqUPZiOGAu_B1jAYU7wh1W-fD7A4gZriW6KjgYwHRCmz4Upj8Of0KVoToLYmBSwVY3gMDQVJ1bR-8lqWbwHC-SWcuCY-laNzI7XFrMHvfmwZtyrITK/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1002" data-original-width="1599" height="402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIrgye5r28YNMCyRNDWDOW-CCxpEEqUPZiOGAu_B1jAYU7wh1W-fD7A4gZriW6KjgYwHRCmz4Upj8Of0KVoToLYmBSwVY3gMDQVJ1bR-8lqWbwHC-SWcuCY-laNzI7XFrMHvfmwZtyrITK/w640-h402/image.png" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-size: x-large;"> L'autor sempre combina la imatge amb la lectura d'algun llibre, en aquest cas de Marcel Proust titulat </span><b><span style="font-size: large;">La recerca del temps perdut.</span></b></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGunV3G50dwmBePWp0a2PuA5RZBkV_n3aO9qA4owgf9oyFOBKNPPJZW9AsDllL7JM14RyGYn1sF6vWQVDOJEuocgBfr7S7v7iDRUinrCbpLzZLVxwU-OE899tOJor3FReqML6rbNLHNNNq/s2048/IMG_5114.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGunV3G50dwmBePWp0a2PuA5RZBkV_n3aO9qA4owgf9oyFOBKNPPJZW9AsDllL7JM14RyGYn1sF6vWQVDOJEuocgBfr7S7v7iDRUinrCbpLzZLVxwU-OE899tOJor3FReqML6rbNLHNNNq/w640-h480/IMG_5114.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /><b><br /></b></span><p></p><p><span style="font-size: large;">La tercera titulada <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=BU7iFKAj0co&t=943s">Exigències del guió </a>: Metto al segle XVII.</b></span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtfwiRdIpMPnhzzgU2vGbV-H2Y1x2wIUpn6TOYMqIrz6D3W1w5BwtDN5_YrJIYIU1ygj0Yt8cgNIhA7bjjH0Wy64iMAxV7qjW1i1VHtMiNoFpvOG40gqdnTPFnIqXz2YF2B4ou_MshCTjO/s2048/IMG_5115.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtfwiRdIpMPnhzzgU2vGbV-H2Y1x2wIUpn6TOYMqIrz6D3W1w5BwtDN5_YrJIYIU1ygj0Yt8cgNIhA7bjjH0Wy64iMAxV7qjW1i1VHtMiNoFpvOG40gqdnTPFnIqXz2YF2B4ou_MshCTjO/w640-h480/IMG_5115.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /><b><br /></b></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Betsabe i el rei David. " El bany biblic ", segon llibre de Samuel.</span></p><p><span style="font-size: large;">Betsabe (1889) oli sobre tela de JEAN-LEON GÉRÔME.<b> Susanna i els vells. Llibre de Susanna.</b></span></p><p><span style="font-size: large;">Abans de venir vaig deixar l'hort de can Magot (casa de la meva neta Mar) totalment desmuntat i vaig fer una bossa de trossos de canyes per encendre el foc. Fixeu-vos quina varietat cromàtica de l'entorn del mas, m'encanta aquest bosc, ben diferent del que podem veure a la baixa Segarra.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzMvPzmUeZOmC8iOfZDOJd1h9TC68g_9Qn9NGEpcbNpzZUM3qBfqLRYCUFqffFo5vj-jnxZGwa1pMlc39PxzOfJ6oehCvmpzH_fF7cb4DHa6LlK0sJ2YuoHTNOIPJ7Pytrw_SLwkPectd/s2048/IMG_5062+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzMvPzmUeZOmC8iOfZDOJd1h9TC68g_9Qn9NGEpcbNpzZUM3qBfqLRYCUFqffFo5vj-jnxZGwa1pMlc39PxzOfJ6oehCvmpzH_fF7cb4DHa6LlK0sJ2YuoHTNOIPJ7Pytrw_SLwkPectd/w640-h480/IMG_5062+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Passejant o anant amb el cotxe pels camins del terme des de Llorenç direcció als Perdigons i Les Pintades cap els Omells de Na Gaia, es reconfortant per l' ànima veure els colors groguençs dels codonys, que a casa nostra en tenim a tots cantons, començant per la parada del darrera la Vila ,</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> dels lledoners que van perden les fulles groguenques, el color groguent dels rebolls que cada dia ni han més, dintre del tros, molt aprop dels marges o sota els marges mateixos, estan cresquent de dalt a baix, al costat dels olivers i dels ametllers i no podem tocar-los, curiós !!! </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlEMrqV0BHUu9XQnDIEp_qqpEoIRhrqQfuPNRFqFnVURooIIKRWhpckCU-eRUPSOIlanuSEF2nDwOCtFHs62s_JeiIlPtOhjrbXi0ONdDMW8diEL6foICTGnW-YC0CVAFaBw1q_QGqKIxx/s2048/IMG_6935.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlEMrqV0BHUu9XQnDIEp_qqpEoIRhrqQfuPNRFqFnVURooIIKRWhpckCU-eRUPSOIlanuSEF2nDwOCtFHs62s_JeiIlPtOhjrbXi0ONdDMW8diEL6foICTGnW-YC0CVAFaBw1q_QGqKIxx/w640-h480/IMG_6935.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Podem veure elsrevolls marronsos entre els olivers, ni un dins del bosc.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Mirem els pocs boscos que queden i al costat dels pins no hi ha cap reboll, només hi ha pins; no entenc perquè al seu costat no poden creixer els rebolls ????. M'ho podria explicar algú ????</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir23ojLSppGl7-H-vqvoNvdSJNE4F45XO3HEQJtyZ4Or1YdDZiUGOnsoowxLBxzii_KtutS7V8xoea-vYXPwudxRwbH7HNpG-oMh70jP6o2MMFVnhyDnxjkkwqr5MX-cHRBt1StbcS3ldI/s2048/IMG_5173+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir23ojLSppGl7-H-vqvoNvdSJNE4F45XO3HEQJtyZ4Or1YdDZiUGOnsoowxLBxzii_KtutS7V8xoea-vYXPwudxRwbH7HNpG-oMh70jP6o2MMFVnhyDnxjkkwqr5MX-cHRBt1StbcS3ldI/w640-h480/IMG_5173+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">El color especial de les serveres, que abans ni havia a tots els trossos i que la padrina les posava al damunt de la palla perquè anessin maduran per menjar-les de postres a l'hivern, igual que les peres d'hivern i els raïms de tota mena penjats a les bigues de les golfes destinats o no a ser pances, tant bones en qualsevol apat, les figues seques, les nous, els codonyacs i les ametlles torrades; </span><span style="color: #e69138; font-size: x-large;">només es tenia el que es guardava<b>.</b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigs6jHMNlArXD86xt08aeb7Q7-AqS2nN76CbhAJYBG-CEL5A7xFtmhNDAle0gT1eVowwfnyETzPby7ijfN2hhEo39lBj_PLDstWBFFzznXHNRstKLzqZ54zai9LEyc3x187GoUl6Ti2Ol8/s2048/IMG_5310+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigs6jHMNlArXD86xt08aeb7Q7-AqS2nN76CbhAJYBG-CEL5A7xFtmhNDAle0gT1eVowwfnyETzPby7ijfN2hhEo39lBj_PLDstWBFFzznXHNRstKLzqZ54zai9LEyc3x187GoUl6Ti2Ol8/w640-h480/IMG_5310+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Codonyers a la vall dels Perdigons, terme de Vallbona de les Monges.</td></tr></tbody></table><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: x-large;">També ens alegra trobar el color ocre-grogós de les fulles dels codonyers, que tant valorem la gent de casa nostra, ja els estimava molt la nostra mare Isabel Vila i la padrina Dolors Pons, i ara la Tere, tots valorem i ens agrada tenir motllos de codonyac o (membrillos en castellà), per menjar-nos-els o per fer panellets, o menjar-los a l'hora dels postres amb formatge o posar-los a trossets a les amanides, o regalar-los als amics o familiars, o al vei, tothom diu que si i ho agraeixen.<br /></span><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZGorTyQye8ZsEOmjLsm5wJrc9Y_B0EnmmdtnTM47G9pd_L37Pwi-u0jjFkjJC0YOLaVq-CaFeDFhbxg039bA-7XoQoKyq6LfO4wBWP1zzC_72uTXHi9uDP2TUoGa_G4nrqZE1Nan9nCT9/s2048/servera%252C+unica%252C+fent+una+barra+pel+banderadoi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZGorTyQye8ZsEOmjLsm5wJrc9Y_B0EnmmdtnTM47G9pd_L37Pwi-u0jjFkjJC0YOLaVq-CaFeDFhbxg039bA-7XoQoKyq6LfO4wBWP1zzC_72uTXHi9uDP2TUoGa_G4nrqZE1Nan9nCT9/w640-h480/servera%252C+unica%252C+fent+una+barra+pel+banderadoi.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><div><span style="font-size: large;">Aqui va una bonica imatge del meu pare i jo tallant un plançó de servera per tal de fer-lo servir com a pal necesari per aguantar el banderado per collir olives o les ametlles. Al meu poble tothom feia servir la fusta de servera per aquesta tasca, no se perquè havia de ser servera ????; si algú sap quelcom més del perquè havia de ser servera que m'ho digui i jo em pregunto perquè no pot ser d'una altra fusta o arbre del nostre poble????? Gràcies.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgc5GKsCPEcplYL0gsjxQrQCIe6yT0nRmc3JoiqQu0NnVkqTyXT5LSjXTyX2i8udQY0zEG5l1DkAq8ttvGqKZq2WVAup8fgGt3ICqhZcWIh-7aWecehrGfsy-D27aOzaDDApJpDmLGiPkq/s2048/IMG_5188.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgc5GKsCPEcplYL0gsjxQrQCIe6yT0nRmc3JoiqQu0NnVkqTyXT5LSjXTyX2i8udQY0zEG5l1DkAq8ttvGqKZq2WVAup8fgGt3ICqhZcWIh-7aWecehrGfsy-D27aOzaDDApJpDmLGiPkq/w640-h480/IMG_5188.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Hem collit olives des del dia 17 de novembre, anar al tros es motiu d'alegria, de gaudi, perquè <b>hi ha una gran collita</b>, en part deguda a la gran destrossa que va fer el temporal FILOMENA, que va deixar una veritable sorpresa, amb el 90% dels olivers trencats o molt deteriorats.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1oHiRnDZgF2YgFR_Ou4trmJsX41KSBL5e5FQ-6ya6KiRZ9WDDFUJTc695bCPurZpvjka790JLllUZcpj6UqbZtGV8AUYTlHLvBxbRejbGLuz6tTCgW_VNoDNRBQ9hgHT3BE_C0IgY9Bg/s640/Destrosa+del+temporal+Filomena.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1oHiRnDZgF2YgFR_Ou4trmJsX41KSBL5e5FQ-6ya6KiRZ9WDDFUJTc695bCPurZpvjka790JLllUZcpj6UqbZtGV8AUYTlHLvBxbRejbGLuz6tTCgW_VNoDNRBQ9hgHT3BE_C0IgY9Bg/w640-h480/Destrosa+del+temporal+Filomena.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Vam haver de repassar tots els olivers de Les Pintades, fent servir el moto-serra, una gran produccio de llenya, mai havia vist una <b>"esporgada així "</b>, res de talls fet amb tisores, tot fet amb el moto-serra del principi al final i les pluges posteriors del mes d'abril vam fer la resta. Penso que es <b>" gràcies al Filomena "</b> que enguany tenim aquesta gran collita, que en cap cas es pot atribuir a l'adob, perquè no ni tiro, ho repeteixo no tiro res perquè els olives produeixin més. </span></p><p><span style="font-size: large;"> Ho he de dir, cap dels dies que portem collint olives , hem trobat olives caigudes, tothom em parla al vespre que porto les olives a la Cooperativa de Sant Marti de Riucorb; on ja n'han trobat o afirmen que si plou cauran, assegurat. Temps al temps, potser si que mésendevant de l'article que estic escribin, hauré de dir sí, jo també.</span></p><p><span style="font-size: large;">Avui mateix (23-XI-21) ha plogut des del migdia, una meravella per la terra i també pels arbres. Han caigut 30 litres fins a les 17,45 i continuava ploguent, a aquesta hora, estaven encesos els llums dels carrers del poble. Noteu la grisor del cel. Amb aquest ambient es més fàcil imaginar-se un Llorenç medieval, a més tenim a l'esquerra el gran finestral de cal Damià.</span></p><p></p><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GYXf-bNL7StdS7i0Ywjo50ee6x-P44AnxW5DTDYX_EtgW3V3Rz3pK6TIPFnXbRAiw3WKxKYKH2hvX1q4GS-YEj_uSOcIFzemQGsDq4AU5bQIlgqaGWokNWkH9Rflmy4V323Lm2AMC7ct/s2048/LLORENC%25CC%25A7+DE+ROCAFORT+A+MITJA+TARDE.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GYXf-bNL7StdS7i0Ywjo50ee6x-P44AnxW5DTDYX_EtgW3V3Rz3pK6TIPFnXbRAiw3WKxKYKH2hvX1q4GS-YEj_uSOcIFzemQGsDq4AU5bQIlgqaGWokNWkH9Rflmy4V323Lm2AMC7ct/w640-h480/LLORENC%25CC%25A7+DE+ROCAFORT+A+MITJA+TARDE.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llorens de Rocafort, a l'esquerra cal Damià, a la dreta cala Adelaida</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ben segur que a les 21 hores parlarem de més litres. </span></p><p><span style="font-size: large;">Abans de que em passi de llarg i després algún dels meus etimat lectors m'ho tiri en cara, aqui va:</span></p><p><span style="font-size: large;"><b>Rendiment de les olives va entre el 18% al 20%; Déu ni do. </b></span></p><p><span style="font-size: large;">A pagès sempre hi ha quelcom per fer, i com que a casa ens agraden molt les ametlles (ametllons a Girona) garrapinyades, torrades, deshidratades, donç vaig agafar un sac d'ametlles, em vaig posar a sota la terrassa com feia el meu pare (epd), i al.la a trencar ametlles, tot escoltant la fressa de la pluja com queia al damunt i al corral del darrera de casa, només interrompuda per escoltar les Vespres de l'Abadia de Montserrat; realment es un plaer trencar ametlles com a tradició del meu pare, tothom donava les gràcies a la meva mare per com havien sortit les ametlles, però de l'anonimat del pare quedava " in albis". Encara que hi hagués una empresa que es dediqués a trencar ametlles per un preu baratissim, jo seguiria trencar les ametlles una a una, perquè em porta a la ment la feinada que dona el cuidado dels ametllers, esporgar-los, batzacar-los, posar-les al sol per deshidratar-les .... guardar-les...com molt be habien fet els meus pares</span></p><p><span style="font-size: large;">Ep ! a la tardor i a l'hivern les nits són molt llargues i ens dona peu que un cop a la vora del foc, ens posem a llegir La Vanguardia com feia el meu padrí (epd), i gaudir dels amics periodistes com en Lluis Foix, l'Antoni Puigverd, Joaquim Luna, l'Arturo San Agustí i molts d'altres i seguir afegint llenya al foc i seguir amb el</span><span style="font-size: x-large;"> llibre que em va regalar el Dr. Toni Griera, metge, fill de Sant Cugat del Vallès i company de carrera a Bellaterra: El fill del xofer, de Jordi Amat. Edicions 62. He descobert més anècdotes de la vida de'n Manel Ortinez,( que un servidor el vaig coneixer a casa de la Sra. Glòria Sacrest Recolons(e.p.d.), al seu xalet de Les Planes d'Hòstoles ), tot el que sabia era de la lectura del seu llibre <b>" Una vida entre burgesos ", Memòries. edicions 62. Barcelona</b>, que recomano, per tenir una mica de cultura sobre la vinguda de'n president Tarradelles a Catalunya. </span></p><p><span style="font-size: x-large;">Avui dia 24-XI-21 he començat el dia fent llenya d'ametller a l'era de casa a les 8 del mati, perquè el Google tenia anunciat que a partir de les 9 plouria i s'ha complert, però jo ja tenia la llenya feta, feia com quaranta anys que no havia asclat troncs, cosa molt frequent a casa nostra.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpARF1JFsBKrSIxwoP8qy7e5s8R8C5QOuQ_H6OQ4wrTqweI-OUpXfGqysL95atSkbOCuiYfYmP4ONoZFKD4RuN9wNl-qSQmfZB5p-ICsPnv0Ld4q7F3nUFuE7GwpPW7oIAKOY8vVYseLe1/s2048/IMG_5273+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpARF1JFsBKrSIxwoP8qy7e5s8R8C5QOuQ_H6OQ4wrTqweI-OUpXfGqysL95atSkbOCuiYfYmP4ONoZFKD4RuN9wNl-qSQmfZB5p-ICsPnv0Ld4q7F3nUFuE7GwpPW7oIAKOY8vVYseLe1/w640-h480/IMG_5273+2.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llenya d'ametller asclada a l'era de casa.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;">Abans, quan jo era un noi, no hi havia moto-serres i tot s'havia de fer o amb el xurrac o amb tascons, que ni havia de tots els tamanys. Va tant be, que continuaré asclant llenya per cremar a la llar de foc. Vist que comença a ploure, dons casrrego la llenya i cap a</span><span style="font-size: x-large;"> casa a encendre el foc i esmorzar amb la Tere. </span><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ncoiUqAqULlsTcUd7LA101RqBIQF753KhqpWUiHfIFu3I_suFKIBZsP2t7sqV5rHXcTkddnm5RQ6J0QD5p77zEuBDEUf77USonmbj5yEnCZPguBDsVPN4TQY8K63s2SH0nR0oWr_P1FT/s2048/gran+teulat+de+la+pallissa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ncoiUqAqULlsTcUd7LA101RqBIQF753KhqpWUiHfIFu3I_suFKIBZsP2t7sqV5rHXcTkddnm5RQ6J0QD5p77zEuBDEUf77USonmbj5yEnCZPguBDsVPN4TQY8K63s2SH0nR0oWr_P1FT/w480-h640/gran+teulat+de+la+pallissa.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gran teulat de la pallissa, hi han sis goteres.</td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="font-size: x-large;">Avui, tenia previst seguir ordenant i tirant coses acumulades a la pallissa, tenir una pallissa es tenir un cuarto inmens de mals endressos i tot va aparar allí, i de cop un se'n adona que ja no et pots remenar, ni buscar res perquè continuament cal canviar tot de lloc i sovint no trobes res. Be, aquest mati, ha plogut molt i moltes hores, temps suficient per anar veien les goteres i apuntar-les per avisar al paleta per arreglar-les.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmgVAIxjeMDLoYIdbNP6H495HfEoR5kGi8MaOCVjEtejB9K0jGGn1eGcLkG9N5iP8N-0zIARFIt8s9QT3d2_NmS6WKjDSjjbRENNNjp5MAPnIGI8ISrGlY7PjD1Fr_CAhDFNKzJYwYnLKG/s2048/IMG_5234.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1277" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmgVAIxjeMDLoYIdbNP6H495HfEoR5kGi8MaOCVjEtejB9K0jGGn1eGcLkG9N5iP8N-0zIARFIt8s9QT3d2_NmS6WKjDSjjbRENNNjp5MAPnIGI8ISrGlY7PjD1Fr_CAhDFNKzJYwYnLKG/w640-h400/IMG_5234.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Poble i monestir de Vallbona de les Monges, amb un cel molt gris, propi d'un dia plujós.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;">Mentre dinava, he decidit anar a fer una visita al monestir de Vallbona de les Monges, donç feia cinc anys que no havia fet cap visita, cosa que no m'agrada, perquè tota la vida que he mantingut una relació exel.lent el romànic i el gòtic i millor amb la comunitat cistercenca, més intensament desde la setmana santa de 1972 que va celebrar el Secretariat d'Universitaris Cristians amb mossèn Salvador Pié-Ninot (filipó), la gent distribuida per les pallisses del poble, una festassa a Vallbona. A més tinc publicat articles sobre Vallbona en el present blog. Tots els racons de Vallbona estan carregats d'història de la bona; fins hi tot una gran història es l'Olivera i tots els que la formen, així ho volgué el pare Josep Maria Segura (escolapi), per amor als altres hi deixà la pell. Podeu llegir-vos el llibre <b>Se de qui me refiat</b>, escrit per en Josep Maria Farrés.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"> Donç be , després de dinar, cap a Vallbona, al parking estava només el meu cotxe. Me dirigit cap a la botiga de records, on es venen les entrades i hi ha el guia per acompanyar-te i on sempre haviam fet llargues xerrades amb la germana Neus, i lo feliç que era havent escollit ser monja del Cister, i lo molt que li agradava l'obediència i d'altres moltes coses com la meva familia, les collites d'olives i la d'ametlles, de l'exercici de la medicina, els amics monjos de Solius, de les anades a Montserrat per la Vetlla de Santa Maria, de l'Hospitalitat de Lourdes, i per damunt de tot la confiança cega amb el Senyor, etc..</span><span style="font-size: x-large;">. A les 4 han obert la porta, era jo sol i m'han atès amb tota la empatia del món, he comprat l'entrada i vinga a gaudir com mai del claustre per començar, perquè al ploure era un dia ideal, especial, les gargoles gòtiques treien aigua a dojo i al tocar al terra feia un soroll preciós i que convidava al recolliment i a l'agraïment al Senyor per algo tant acollidor com espiritual, és una vivència única. Després de 72 anys d'entrar al monestir dotzenes de vegades, mai havia encertat un dia amb pluja. Sóc molt afortunat.</span></div><div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0UDM031WXmLCYgG1ZiSk6pgNiDMxNHOgMM5M0JsB2ZNCHU21Kg7OUANMOfnY5XYfkwa3e829yE6rsYaa-p6-O6dI1r2DBX3HxheExz44cUPC2nKw4dVlOxYlVpjRno2bHrl_L49JpADXv/s2048/IMG_5240.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0UDM031WXmLCYgG1ZiSk6pgNiDMxNHOgMM5M0JsB2ZNCHU21Kg7OUANMOfnY5XYfkwa3e829yE6rsYaa-p6-O6dI1r2DBX3HxheExz44cUPC2nKw4dVlOxYlVpjRno2bHrl_L49JpADXv/w640-h480/IMG_5240.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Després de fer dos videos i varies fotografies, m'ha vingut a la ment tota la llarga restauració del cenobi amb l'arquitecte Jordi Llorens i Perelló (epd) durant més de vint-i-cinc anys amb l'ajuda de l'aparellador Jordi Calvo, els dos feien un bon equip. L'arquitecte Sr. Llorens, em va dir que estava preparant un llibre sobre la restauració del monestir i que volia parlar amb mi, ens vam trobar un dia a Vallbona que estava fent una visita d'obres, però no li va sobrar temps i va haver de marxar.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcoGJnEzKPDNBXrk3tKO2vR8n1WSuM1Z1bpP8hkweyKy6eUmTzoezRIj8PPZYHdiXRxaIgzaFWQq_I3JbA_P3uxiNVUYZD2YA167FXeX2ps7ytV2PL2u57CFFh7AfoPex6rOJXdbwr7ga7/s800/UNA+FOTO+DEL+CIMBORRI+GOTIC+VIST+A+TRAVE%25CC%2581S+D%2527UNA+ARCADA+FETA+PER+BLANCA+DE+CALDES.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcoGJnEzKPDNBXrk3tKO2vR8n1WSuM1Z1bpP8hkweyKy6eUmTzoezRIj8PPZYHdiXRxaIgzaFWQq_I3JbA_P3uxiNVUYZD2YA167FXeX2ps7ytV2PL2u57CFFh7AfoPex6rOJXdbwr7ga7/w640-h480/UNA+FOTO+DEL+CIMBORRI+GOTIC+VIST+A+TRAVE%25CC%2581S+D%2527UNA+ARCADA+FETA+PER+BLANCA+DE+CALDES.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">El Sr. Calvo m'ho va ensenyar tot i tinc la sort d'haver fet moltes fotos amb "al sostre" de l'antic dormidor de les monges sense el sostre i curiosament la llum de dia deixava veure a la pedra que tancava la gran arcada gòtica portava l'escut de la casa de Caldes. Pregunto el Sr. Roselló finalment va escriure un llibre sobre la rehabilitació del monestir de Vallbona de les Monges ??</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL7VNaGF2I9TkVkHxiZUDO1dZFfraZdBr7SRoFYlRJ6AiQQ_UFT-8H_NxIss47Sx2UmFZaLwEYu7qqKldc_HeK2qWev0Voy7RMi9svECXTtHzSDYRqUmm0bDcxcHoT8RqSqd2uSRTkOF58/s800/VALLBONA+DE+LES+MONGES+TE+DOS+DORMIDORS%252C+EL+DE+LES+MONGES+I+EL+DE+LES+FRARESES+O+ESCOLANES%252C+FET+PER+BLANCA+DE+CALDES.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL7VNaGF2I9TkVkHxiZUDO1dZFfraZdBr7SRoFYlRJ6AiQQ_UFT-8H_NxIss47Sx2UmFZaLwEYu7qqKldc_HeK2qWev0Voy7RMi9svECXTtHzSDYRqUmm0bDcxcHoT8RqSqd2uSRTkOF58/w640-h480/VALLBONA+DE+LES+MONGES+TE+DOS+DORMIDORS%252C+EL+DE+LES+MONGES+I+EL+DE+LES+FRARESES+O+ESCOLANES%252C+FET+PER+BLANCA+DE+CALDES.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> i també el refetor, encara a les beceroles, la gran sala la vaig trobar molt monàstica i més sales, vaig gaudir moltissim i li estic molt agraït.</span></div><div><span style="font-size: large;">Abans de continuar he de dir que fins aquest moment han caigut seixanta vuit litres d'aigua, des del mes de maig que no havia pogut amb tantes ganes com fins avui. Tots plegats som molt afortunats i més la gent que som de secà.</span></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX9H5G7jNSPic5PdKbNsZnYtVz_cpQ2epOTCEmt3TfspzGXO9jYi5h2vWxkPF8iE8y4QOJxSAQp96NCsaKfeNkIwDw04-0tXFsRnA3Z9ddCFkeWix2xdqh39ciwecRjy-_16_JFZ8f9b2I/s2048/IMG_5320.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX9H5G7jNSPic5PdKbNsZnYtVz_cpQ2epOTCEmt3TfspzGXO9jYi5h2vWxkPF8iE8y4QOJxSAQp96NCsaKfeNkIwDw04-0tXFsRnA3Z9ddCFkeWix2xdqh39ciwecRjy-_16_JFZ8f9b2I/w640-h480/IMG_5320.jpg" width="640" /></a></div><br /></div></div><div><span style="font-size: large;">Ens trobem a la part alta del tros de Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu i molt aprop del poble dels Omells de Na Gaia. En primer terme a l'esquerre ens crida l'atenció aquest gran reboll al costat dels olivers, planta indesitjable dins del terreny de cultiu, per altra banda quan mirem al bosc de ben aprop només veiem pins i entremig cap reboll.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LaMg85za1m4snsChpMXly4El00zLk9qP7BwgqXXiS2TOLTB7jPMHlo8gY14UTlQ9vWCSNUF1o_nFefa_2e0juv_kd_js2aVnmaWrViK0H7JC2ydhtgxTzBaCNvJbo7-Mt-HMQAUOVYjz/s2048/IMG_5312.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LaMg85za1m4snsChpMXly4El00zLk9qP7BwgqXXiS2TOLTB7jPMHlo8gY14UTlQ9vWCSNUF1o_nFefa_2e0juv_kd_js2aVnmaWrViK0H7JC2ydhtgxTzBaCNvJbo7-Mt-HMQAUOVYjz/w640-h480/IMG_5312.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Us poso aquesta foto perquè mireu els dos boscos de pins no veieu cap reboll entremig, perquè?? Que algú m'ho digui, ja ho he demanat altres vegades, per mi es tot un misteri. </span><br /><span style="font-size: large;">Tot collint olives, que no he deixat de fer cada dia menys els dies 23 i 24 de novembre, es tot un plaer, trobar olivers plens d'olives de tots colors com aquest, impessionant del tot. Es un plaer collir olives cada dia a 4 graus i una mica de vent,no hi fa res si hi ha la collita d'enguany i així cada dia anem avançant i vinga a pujar tros amunt.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUhfOiP9-qvy8tzQWzHSM6_KxrqLo4FXXblL4akzboYmTH57yilAl_jLcUtHGD61qSxRt0MkTQ3duTb-tVEP0Ld1UzJ853e4jG8reue2FtbS6nnGX72rmRXV6Cm8P7bTpd3NkrX71QdY8/s2048/IMG_5125.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUhfOiP9-qvy8tzQWzHSM6_KxrqLo4FXXblL4akzboYmTH57yilAl_jLcUtHGD61qSxRt0MkTQ3duTb-tVEP0Ld1UzJ853e4jG8reue2FtbS6nnGX72rmRXV6Cm8P7bTpd3NkrX71QdY8/w640-h480/IMG_5125.jpg" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Sorpresses cada dos per tres, trobes molts nius d'ocells, que em deixa amb l'interrogant i no saber de quin nom es tracta, hi han tant ocells que m' encantaria coneixer-los, com conec els nius de les orenetes, o dels roquerols. Be, ho hauré de preguntar a la Minerva Sallés, ella es una experta en ornitologia del nostre entorn. Sí, conec els nius que trobo en els ametllers que son de les merles i fan els ous de color verd.</span></div><div><span style="font-size: large;">Són nius petitissims, que seran??</span></div><div><span style="font-size: large;">Com que a la baixa Segarra es un pais de temperatures extremes i no és res d'extrany que les galçades matin les flors dels ametllers al mes de febrer o març com enguany ? i igual pugui passa amb les flors dels olivers ? i si passa et quedes sense les dos collites , ens quedariem amb els cereals i els que tenen vinya donç tindrien la segona collita, per viure és poc, fan falta les 4 collites, un pais de secà com es aquest com enguany que ha estat 6 mesos sense ploure, i quasi perdem la gran collita d'olives, jo, he salvat una part , la part que els olivers estan a l'obac, el dia 24 de novembre va ploure i aquesta aigua es la causa de que l'arbre deixi caure les olives o al revés que quedin enganxades als arbres i el vibrador no les façi caure i a la de tres.</span></div><div><span style="font-size: large;">Be, el pare enmig dels olivers tenia plantats alguns ametllers, per si de cas i vaig trobar un dels ametllers que vam deixar i ara ha servit per (trencar-les) i menjar-les al tros mateix amb un boci de pa, es el que defensava el nostre pare i el que defenso jo, perque en parla la Biblia en el <b>Levitic 19: Les conseqüències de la santedad de Déu:</b> <span style="color: #990000;"><span class="numeret" id="verse-112-9"><sup>9</sup></span> <span class="contingut"> »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles.</span> <span class="numeret" id="verse-112-10"><sup>10</sup></span> <span class="contingut">
I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans
que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. </span><span class="contingut"> Jo soc el Senyor, el vostre Déu.</span></span><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaQ7qmfI7xZ-HItSfpjUZllIBmfXizR7W8MPIvwWrX1sBvLW-3jEVJUnRH_n_-96oMn3ScE9AwAC_hT6T72czG4WDYUisbrF5nnc_8a1xzcGBaVKESsSqB7Jg9ghHP-SHt6pTP7lHsot6/s2048/IMG_5214.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaQ7qmfI7xZ-HItSfpjUZllIBmfXizR7W8MPIvwWrX1sBvLW-3jEVJUnRH_n_-96oMn3ScE9AwAC_hT6T72czG4WDYUisbrF5nnc_8a1xzcGBaVKESsSqB7Jg9ghHP-SHt6pTP7lHsot6/w640-h480/IMG_5214.jpg" width="640" /></a></div>Aquestes ametlles, seran per la nostra estimada neta Mar, ella des de molt petita que li encanta trencar ametlles, i deia una per mi, una per portar-la per la mama , una altra pel papa i unes quantes les meves amigues del col.legi.</span></div><div><span style="font-size: large;">Avui dissabte dia quatre de desembre eem collit olives tot el dia,amb bon sol, un vent fortissim de més de setanta Km. per hora, ho dic perquè em bellugava a mi i feia moure les borrasses amb olives, per això dic mes de setanta. El vei en Jaume Moix Bergadà també ha començat a collir, ell ho fa amb el vibrador del tracor (paraigües), te una gran finca; la seva mare havia sigut renyoreta meva de molt petit; la seva filla Maria Montserrat Moix Bergadà te escrit un interessant llibre titulat "Rocallaura". </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhBcC-80qjo9NQTSqioie0TrcA2mjbjUhv_1mUyBMnFLKKoGQpx9wW3-zvKoNbQtCXOmZzPTIIsHwK84KFWNgam7zhhGl9O5hayQncraszWTOYXaEzalGpbyIpqfPJM3bbIwOrt7ms8sU8OozJPJSa4vtsPaRLxRNqsQp2_yIcjoOXBnexw8NP_FLLZHQ=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhBcC-80qjo9NQTSqioie0TrcA2mjbjUhv_1mUyBMnFLKKoGQpx9wW3-zvKoNbQtCXOmZzPTIIsHwK84KFWNgam7zhhGl9O5hayQncraszWTOYXaEzalGpbyIpqfPJM3bbIwOrt7ms8sU8OozJPJSa4vtsPaRLxRNqsQp2_yIcjoOXBnexw8NP_FLLZHQ=w480-h640" width="480" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Aquests dies també em treballat amb la presència dels caçadors, normalment els sentim, i sentim els tirs i trobem al terra els cartutxs que ja no sereveixen per a res, el terra en trobes continuament, el meu pare recordo que els diumenges d'hivern els reutilitzava tots, tenia un artilugi per deixar-los nous i utils. </span></div><div><span style="font-size: large;">Les hores de migdia unes quatre hem escoltat la fressa del porc-senglar ferit, no se si a la fi el grup de caçadors han acabat </span></div><div><span style="font-size: large;">Els poso un cataleg de venda de cartutxos de la " Manufacture Française d'Armes & Cycles. Saint-Etienne. Loire. De principis del segle XX, ben segur que aquests pels preus que debien tenir si que es reciclaven.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiCEop_IdShKbbbGrvByEOBwjxaWFC_4oIyEJqetXH6A2nJ1kW2axLR-kFW-y2XD7iwBcNwUOYqfv6sZ8nc1iFFo_DQeTKkBHm4mb30peR3FcL07cSSZrrZZ8usMY8wuMW0XhYeGnxA7pL7yox5xblq0demUGIKhEm2hX0ES_ssjHtxqj3drqIahDkK0A=s640" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiCEop_IdShKbbbGrvByEOBwjxaWFC_4oIyEJqetXH6A2nJ1kW2axLR-kFW-y2XD7iwBcNwUOYqfv6sZ8nc1iFFo_DQeTKkBHm4mb30peR3FcL07cSSZrrZZ8usMY8wuMW0XhYeGnxA7pL7yox5xblq0demUGIKhEm2hX0ES_ssjHtxqj3drqIahDkK0A=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><br /></div><div><span style="font-size: large;">Es una llàstima que 100 catutx no valen quasi res en les grans superficies, el tema no te solució, ningú tornarà a reutilitzar-los, hauria de ser obligatori recollir-los.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjumS7dXGGumOdyo6oAIdKpsHnafVNJReoJew4oVE-mc8YwdtcGZcQBto-34871E6T-tIN0Tb7q1G8GVz2TITwuIW9ACwiSmZXznovRsDexTbp-5nds9UUAX4EDq01j9PykoZIi6EW9_69PI5lf9aLTgOat7SOnO_Qa494tXQxZi9kIBs--8QWoqxHT-Q=s1280" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjumS7dXGGumOdyo6oAIdKpsHnafVNJReoJew4oVE-mc8YwdtcGZcQBto-34871E6T-tIN0Tb7q1G8GVz2TITwuIW9ACwiSmZXznovRsDexTbp-5nds9UUAX4EDq01j9PykoZIi6EW9_69PI5lf9aLTgOat7SOnO_Qa494tXQxZi9kIBs--8QWoqxHT-Q=w640-h480" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Eines necessàries per reutilitzar els cartutxos de caçar</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">També hem tingut la visita d'un jove caçador que es diu German Alcaraz Aguilar que viu a l'era de cal Rafelet i que està fent un master sobre rehabilitació i restauració, per una assignatura ha escollit l'edifici de la Quadra de Mas Déu, antiga granja del cister pertanyent al monestir de Vallbona de les Monges, ni havia una altra anomenada el Mas del sant Esperit,però mai he sapigut on és . En plena edat mitjana era normal que els monestirs tinguessin granges com per exemple Poblet que tenia Milmanda, Riudabella, etc per aprobeir-se de queviures per la comunitat. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjFuI7_mV1WpJb4L8RWxXdRj-5Zr62TuXHbptEvFbnojKGVxJaSUQe9lka226csse1xrVGpfdm-xWwsVFHl4cRCxb6ODtq1_HsgMBdzKXlIuKBwNVPTc04eHa5YVo7hPt-eZcztGFSbqP1Ot2fc70W2Bsev68BVikqWw2QXzKbrdiVF8IMgykTpb6nJfQ=s640" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjFuI7_mV1WpJb4L8RWxXdRj-5Zr62TuXHbptEvFbnojKGVxJaSUQe9lka226csse1xrVGpfdm-xWwsVFHl4cRCxb6ODtq1_HsgMBdzKXlIuKBwNVPTc04eHa5YVo7hPt-eZcztGFSbqP1Ot2fc70W2Bsev68BVikqWw2QXzKbrdiVF8IMgykTpb6nJfQ=w640-h480" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de Mas Déu de lluny, es molt solitària, l´últim ermità va marxar cap a Poblet.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Aquest jove, no pare de fer visites al Mas Déu, i ja te els planols fets, i com que un servidor te un article publicat sobre Mas Déu en aquest blog The Ladies of Vallbona, donç el jove va volguer parlar amb mi i jo encantat de la vida. Penso que en German treura bona nota i farà un treball del llarga volada sobre Mas Déu, ja en parlarem; les seves visites al nostre tros de Les Pintades són d'agraïr, perquè les visites escasseigen.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tot treballant en la collita d'olives i tot esperant quin tant per cent sortirà enguany, ens preocupa moltissim que persones de setanta anys que estan correctament vacunades, es trobin a las UCIS intubades, Déu meu, això te pinta de durar molt i les noves mutacions ens esperonen a seguir investigant sobre que fa falta per completar les vacunes ja existents o si convé fer-ne de noves. Déu dirà. Seguirem amb totes les normes higieniques com fins ara: gel hidroalcolic, mascareta, distància de seguretat, bona ventilació i evitar les reunions familiars en espais tancats.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgNSXgOc2-BmXj6boQgHJzL0hXUWt7Ir1SF_bgLBUSEsBzP9tmVsy-ButteoS9TgoRf1P_HEkd8Js5XirX7OL2E9LuPUiT40iiNkYbs02PmKfLGYbAX9Gk45dXEZhZknmMf6uaB4DtK8V8QBWM8wW3dWaQcem0MgipVlGfS1IEgX7DoSHp_0ymZJ1ALvw=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgNSXgOc2-BmXj6boQgHJzL0hXUWt7Ir1SF_bgLBUSEsBzP9tmVsy-ButteoS9TgoRf1P_HEkd8Js5XirX7OL2E9LuPUiT40iiNkYbs02PmKfLGYbAX9Gk45dXEZhZknmMf6uaB4DtK8V8QBWM8wW3dWaQcem0MgipVlGfS1IEgX7DoSHp_0ymZJ1ALvw=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><div><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: x-large;">Una questió, no els crida l' atenció veure aquests glans gegants, dins la propietat.... anys enrera, en temps del meu pare, no hi havia practicament cap, demostra l'invasió de la finca, i un cert abando del cuidado que requereix perquè no colonitzen planten que no toquen.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Avui diumenge em collit tot el dia, ahir vaig anar a Maldà per assistir a la missa anticipada dels dissabtes a la capella romànica de Sant Pere i res a les divuit hores, tot tancat i ben fosc ??, aprofito per dir que per aquesta capella passa el Cami de Santiago. No se si la missa l'han canviat perquè així m'havien infdormat. Be, segon diumenge d'Advent missa per radio Estel. Be, cap a les 11,30 h. ha començat a ploure i ens em quedat mullats, hem marxat cap a casa per canviar-nos; però al cap d'un quart d'hora ja no ploia, el cel tot el matí ha sigut un cel de "neu", podia passar qualsevol cosa. Be, un cop amb els pantalons canviats hem marxat de nou cap a Les Pintades i hem uns quaranta ametlers de catorze anys, ens han quedat uns trenta per demà al demati. Les tardes que en aquest temps, ja d'hivern són molt curtes donç el temporal de vent ens ha amoinat tot el que ha pogut, ha calgut posar pedres a totes les cantonades de les borrasses, tot i fent-ho be,el vent d'emportava les borrasses. Un turment.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgRT_7N2r4qwlZPs499VXVZrGiTbTSY7445zRZdMID_YfMrjaOCt-ALd4-q4AHomgMpvxOhmE2md0BAFqlzBK5DLV7EBCb3WUxCa8ViEIrxJ6tpy8hc3ltcDGP_Yr_E4yrbJjF8QGYO2Sf03Ps2FG4vBLVYr4eWgiIu7WlYySlTm1CcqU-9wgj7B3c0AA=s2048" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgRT_7N2r4qwlZPs499VXVZrGiTbTSY7445zRZdMID_YfMrjaOCt-ALd4-q4AHomgMpvxOhmE2md0BAFqlzBK5DLV7EBCb3WUxCa8ViEIrxJ6tpy8hc3ltcDGP_Yr_E4yrbJjF8QGYO2Sf03Ps2FG4vBLVYr4eWgiIu7WlYySlTm1CcqU-9wgj7B3c0AA=w640-h480" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Son les meses que han crescut en els olivers que vam plantar ara farà 14 anys</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><span>Queda parlar de com estan les meses, perquè tothom parla de que aquest més de juny passat els olivers no van creixer les meses (<b>no van mesar)</b>, que són els trossos on sortiran les olives,o sigui que si no hi ha meses no hi hauran olives. Aqui poden veure unes meses de mes de 10 cm., tot s'ha de dir són olivers molt joves.<br /></span><span>No vull acabar aquest post sense deixar contància de la gran collita d'olives, més gran hauria sigut si els cinc mesos anteriors hagués plogut.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgBce2DOHPyXwTnQDPlwPk9aaCg7A8mKIEiA_OO5no8Ob8tzjcYSZ4dHlFLdJoe1Mg5lcVA_Ij0yGFTUnqArNfEF0hTzU2ybWNrkuaePufFOwL9UBAacqKZFJloNuofji0lwoqI_YGI_a5EgPJje7gKLGxADlmn5D5Xvz76h2xV5K-UbhasGO6hRtKtMQ=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgBce2DOHPyXwTnQDPlwPk9aaCg7A8mKIEiA_OO5no8Ob8tzjcYSZ4dHlFLdJoe1Mg5lcVA_Ij0yGFTUnqArNfEF0hTzU2ybWNrkuaePufFOwL9UBAacqKZFJloNuofji0lwoqI_YGI_a5EgPJje7gKLGxADlmn5D5Xvz76h2xV5K-UbhasGO6hRtKtMQ=w640-h480" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Oi que tots vostès han quedat bocabadats per aquesta varietat cromàtica de les olives arbequines ?. Ara quant vegin un raig oli d'aquestes olives, semblarà d'or, però a partir d'ara el veuran de tots colors, un regal pel paladar i per l'esperit. No se si serà la última collita perquè com a tots els que tenim setanta tres anys, va sortin artrosis per totes les articulacions i no tot te solució; be dono gràcies a Déu perquè ho hem pogut fer. Bon hivern a tothom i bon pont de la Immaculada.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Anyorem molt a la petita Mar, tenim moltes ganes de veure-la.</span></div><div><span style="font-size: x-large;">Abans d'acabar, se que més d'un amic o conegut em preguntarà sobre el rendiment, donç be ha sigut del 2o% a la Cooperativa de Sant Marti de Riucorb.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;"><div style="color: #222222;"><span style="color: #663366;">Si et quedes com a penyora <wbr></wbr>el <b> mantell d'algú</b> , torna-li <wbr></wbr>abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l'embolcalla. ¿ Amb que dormiria? ...</span></div><div><span style="color: #663366;">" Tot és senzill i aclaridor ". Que aquesta sigui la nostra esperança per aquestes festes .</span></div><div><span style="color: #663366;">Bon Nadal.</span></div></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Pep<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-5355828046471075192021-11-03T13:49:00.003-07:002021-11-09T16:59:04.294-08:00TOT ESTA SEC A L'URGELL, SENSE PLUGES D'ENÇA EL PASSAT MES DE JUNY<p> </p><p><span style="font-size: large;">De nou estem a Llorenç de Rocafort, les arrels ens lliguen per sempre més, Llorenç hi hagin els veins que hi hagin, és un tresor per un Capdevila, ho demostra el primer enterrament a l'esglesia parroquial de sant Abdó i Senén, abans dedicada a la Mare de Déu <b>(Ave Maria Gratia Plena Dominus...)</b> d´un tal Pere Capdevila (1624) i des de llavors no hem parat, ben segur que tots venim de cal Mora, això ens ho diria un arbre genealogic, però costa molt de fer-lo. A Llorenç no ens falta res, primer ens trobem a casa nostra, després veure els pocs veins que queden i recordar sense parar, cosa obligada, a les persones que ja són absents del tot, de vegades al carrer mateix i altres una llarga xerrada a dins de casa o a la vora del foc; el silenci es tat potent en aquest petit poble de la ex-baronia de Vallbona com a la Cartoixa de Sacala Dei, o de la Cartuja de Santa Maria de Benifassar, o de la cartoixa de Montealegre, o del monasterio de las Batuecas Carmelitas Descalzos, tant sols trencat per la fressa que fan alguns dels cinc tractors que encara treballen molt lluny de la vila. M'encanta escoltar a les persones que mai s'han mogut del poble, i estan orgulloses de que així sigui, es un plaer atendre sense presses a un home que ha arribat aprop dels 80 i està orgullós d'haver collit ell sol 4000 kilos d'olives, sense cap mena d'ajuda, dia a dia i espavilat a canviar borrasses i parar banderados, que és tot un art per una persona sola, arribar a casa cansat i vinga a portar les olives a la cooperativa de Sant Martí de Maldà, que ningú s'enfadi o de Riucorb, i resar per no trobar devant teu una carreta de tractor que porti 4000 kilos, la bàscula es molt lenta i si fa fred pots quedar congelat; fer qua també te el seu encant perquè t'enteres de que va la pagesia, lo que va més malament, lo que no va tant malament, no solsament en el tema de les olives , sinó com ha pagat la brema Freixenet, de com s' han pagat els cereals, de les ametlles ni parlar-ne perquè les va matar el fred, de les plagues de l' ametlla, la de les olives, de les granges i el preu dels tocinos, etc ......la gent d'aquests poblets tenen un humor de canya xiula i això els fa únics. Mi trobo molt a gust.</span></p><p><span style="font-size: large;">Tornem al motiu de les anades a Llorenç, quasi sempre es motivat, pel seguiment de les collites, o per tasques previes de preparació perquè tot sorti be, com aquesta de tallar els llucs de les soques dels olivers, o d'altres en fer un grapat de viatges de llenya d'oliver amb el petit remolc que pot portar fins a 700 kilos, una meravella de trasto, no se que faria sense ell. Enguany no hem fet collita d'ametlles, sí, ne'm collit pel gasto de la casa com se sol dir a Llorenç, tot espigolant ametller per ametller, com a norma ja ho he explicat que les ametlles les va matar unes baixes temperaures a finals de març, m'explicava un bon home, que dins la disort, una parada d'ametlles tots de la classe marcona no li va fer mal, n'estaven carregats ho vaig veure amb els meus propis ull, però ? sempre hi ha un però !! temps avenir si va posar la plaga de l'ametller : </span><b><span style="font-size: large;">( Eurytoma amygdalii )</span><span style="color: green;">.</span></b><span style="font-size: x-large;"> tot se'n va anar a norris, en català en dieum un goiig sense alegria. Hem de dir que i ha una molt bonica collita d'olives, com que no </span><a href="https://www.foixblog.com/2021/10/24/la-terra-assedegada/"><span style="font-size: large;">ha plogut d'ençà 4 mesos</span></a><span style="font-size: x-large;">, les olives són molt petites i negres, també segons el Ramon, diu que els olivers que tenen les olives verdes es poden salvar si plou de valent, d'altres poden caure en quatre dies i fer veritables catifes d'olives al terra. Malament si plou, malament sinó plou, la contingència i és present. (llegir la terra assedegada de Lluis Foix). Com que la casa està freda-freda, amb la Tere ja vam decidir encendre el foc a terra tinguen llenya de sobres de la gran esporgada deguda al temporal Filomena que va destrossar cents d'olivers; a l'arribar cansat del tros perquè ja no sóc el mateix que 8 anys enrera, em ve de gust una torrada amb all i clar amb oli del nostre i repassar escrits de l'amic periodista Lluís Foix, escrits del meu pare, que durant la seva vida va omplir centenars de folis; començant pel </span><a href="https://www.foixblog.com/2015/12/21/prego-de-nadal-a-blanquerna/" style="font-size: x-large;">Pregó de Nadal </a><span style="font-size: x-large;">de'n Foix </span><span style="font-size: x-large;">a la universitat Blanquerna el 21-XII-2015, i d'altres articles antics seus com: </span><b style="font-size: x-large;">El dia s'escurça i la nit s'allarga,</b><span style="font-size: x-large;"> això em recorda que el meu avi Pep Capdevila estava suscrit a La Vanguardia només els mesos d'hivern, i les encuadernava ell mateix, a casa ni han moltes, be continuem amb els articles que estava repassant i que a vostès els agradaran molt: </span><b><span style="font-size: large;">Cabanes derruïdes, El rostoll la gran manifestació de la sega, Cireres solitariess i indefenses, L'artesania de l'esporgador, Els sembrats ja despunten, El Miquel del Sila , l' últim vigia, Palosantos cap al final del cicle, El silenci en els camps, Una mirada des de la Bovera, Els olivers guarnis de Plata, Decadència al coll de la Portella, Les vinyes s'arrengleren, Retorn a la Terra, Les Peixeres de la vall del Corb.....</span></b></p><p><span style="font-size: large;">Després de'n Lluís Foix el meu periodista preferit es l'Antoni Puigverd, és un home que te una cultura envejable, seny a dojo, criteri, respira empatia, bondat, és un savi i persona de bon tracte i ho deixo aquí. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6RR_0dzSSgymnkqlUgKc0_aO7ghpRWNaomlGsmNP2RNKt3JlNvpslfRU4og7ucCGeYrpjTTsVs1Rhl5-NAslxfKCmcK77QChq4mTrZkgq2jfRCbmrd4NRo04OuxmvdampQ85Jlua8JEG_/s1280/cabana+amb+aprofitameent+de+l%2527agigua+de+pluja%252C+cami+de+la+Quadra+de+Mas+De%25CC%2581u.+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6RR_0dzSSgymnkqlUgKc0_aO7ghpRWNaomlGsmNP2RNKt3JlNvpslfRU4og7ucCGeYrpjTTsVs1Rhl5-NAslxfKCmcK77QChq4mTrZkgq2jfRCbmrd4NRo04OuxmvdampQ85Jlua8JEG_/w640-h480/cabana+amb+aprofitameent+de+l%2527agigua+de+pluja%252C+cami+de+la+Quadra+de+Mas+De%25CC%2581u.+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">M'abelleix posar-vos aquesta cabana, que en el seu temps era una senyora cabana de volta, amb una bonica canal per portar l'aigua de pluja a la cisterna atravessa la façana, això de tenir aigua al tros, era tot un tresor, no tenia preu, ara, fa anys que està sense porta o sigui a la deriva, ja no serveix per a res, potser per aixoplugar-se algun pelegrí que s'hagués apartat del camí que va a Santiago de Compostela, tot vinguent de Monblanquet cap a Vallbona, o algun pobre que li caigués la nit, o sí de cop algun boletaire li arriba un temporal de pluja, vent acompanyat d'una forta calamarçada, també hi cabrien un grup de Boy Scouts que estan de camí cap a Poblet, en fi sempre pot ser útil ; els pagesos ja porten el refugi al damunt, la cabina del tractor protegeix de tot, del fret, de la calor, de la pluja, fins i tot tenen música i les noticies, cap problema, al terme la majoria estan en mal estat , sense teulat o senzillament enrunades. De petit el pare m'enviava a buscar aigua a la cabana del Perlo, o del Caugròs de cal Timoneda, que ambdós tenien cisterna, l'aigua era bonissima fos d'on fos; això sí en podies veure poqueta perquè és posava a les cames com que no tenia sals minerals, problema al canto, les cames si suaves molt després no et portaven a casa.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">A Llorenç no acabem la feina, i puc dir que mai ens aburrim, sempre són coses repetitives, com tot en la vida. Passen les estacions i tot torna a començar. Fa sis anys que sempre que vaig a Llorenç de Rocafort és per treballar en una cosa o en una altra, mai a matar el temps i a fer el gandul, o anar cada dia caminant cap als Font dels Serradells o fer una visita al poble del Vilet. Si plou o va un dia de destorb ens quedem a asclar o serrar llenya vella de l'era o a netejar i posar ordre a la pallissa.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ztX8vcOY-Z1Mom3Wq4dJAJvRLMkxbq0S23nlAZig7ue_tBDu6O4-YN57N24CUXATsjUS7AhFvGE_5upayhCuv0sDynw5WBmf3-zk07wAFpyAi8WHgIiD4sp01kVKZiqhLkjrFXIzBwc-/s2048/IMG_9563.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ztX8vcOY-Z1Mom3Wq4dJAJvRLMkxbq0S23nlAZig7ue_tBDu6O4-YN57N24CUXATsjUS7AhFvGE_5upayhCuv0sDynw5WBmf3-zk07wAFpyAi8WHgIiD4sp01kVKZiqhLkjrFXIzBwc-/w640-h360/IMG_9563.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Collita al tros de Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Poso questa bonica foto dels meus pares de la collita del 2012, última que van poguer fer, aqui els veiem canviant les borrasses d'oliver, noteu el pare que s'ajuda amb la mangala, per trobar-se ple de dolor en les diferents articulacions, tenia 89 anys, convençut de que un servidor no hi arribaré.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Aquesta actitut em porta a valorar molt la vida de pagès dels pares i veure com està la meva salut als setanta dos anys, pateixo dolor articular als dos genolls , els dos candidats a protesis total, artrosis a la columna vertebral, que d'entrada no vull estudiar més, amb intensos pinçaments cervicals que el traumatòleg ja m'ha dit que no hi torni, adormiment d'ambdues mans, per problemes de compressió del nervi medià bilateral a l'alçada dels canells, hallux valgus bilateral, en fi, sense paraules, fer-se gran te el seu handicape. Ep!! que ningú ho vegi com una queixa, ho accepto i ho dic en veu alta, els homes tenim patologies molt pitjors que ens poden canviar la nostra manera de viure i de ser, ens hem de conformar i viure el millor possible el <b>moment present.</b> </span></p><p><span style="font-size: large;">No sóc estupid i se perfectament que camino lentament des de fa molts de temps, se'm coneix d'una hora lluny, no pel meu cabell i barba blanca sinó perquè vaig coix i en general tota la vida es calmosa del mati al vespre, o sigui tot surt a càmara lenta, però no em compadeixo i no paro. He de dir que som a Llorenç des del passat dia 23 d'octubre i avui hem tornat al Pla de l'Estany. Aquest cinc dies els hem dedicat a tallar llucs de les soques dels olivers, llucs molts grossos i alts com aquest que desdibuixen l'arbre.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNr0KohiMiuA8FbHVVzgBIE0HfJaOKZP0iGnCGH7-hS3z0InMc5d5xUh4vuj8ucj87zI7CNM0eua8PuSsCW_jgkPqmg3WiwS5Zv1pCwhFf3iP0pDp5023XoEuWQ_jtHp9mOKB9kTx3D762/s2048/IMG_4844.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNr0KohiMiuA8FbHVVzgBIE0HfJaOKZP0iGnCGH7-hS3z0InMc5d5xUh4vuj8ucj87zI7CNM0eua8PuSsCW_jgkPqmg3WiwS5Zv1pCwhFf3iP0pDp5023XoEuWQ_jtHp9mOKB9kTx3D762/w480-h640/IMG_4844.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Moto-serra i el casco</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Aquesta feina de tallar els llucs es necessària, perquè si collim les olives amb el vibrador manual, cal posar les borrasses i si hi han llucs no es poden ajustar a la basse i per aquests espais es llencen centes d'olives; cal posar com una bufanda a la base per assegurar una mica més que no se'n perdi ni una.</span><p></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl-hGZ3Kbh1hchDifDpS-hOXabzfoFbRACWf-xNJl_VhFwdv-rX6pq52r5eiH7PoFpDooWUqjGrrObMfwzuQzeVnz19-Lrbx7TCrH8HV9g6_gEfpmu9hGqJk0XjPSYJlflbJxb_ByWM_e_/s2048/IMG_4845.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl-hGZ3Kbh1hchDifDpS-hOXabzfoFbRACWf-xNJl_VhFwdv-rX6pq52r5eiH7PoFpDooWUqjGrrObMfwzuQzeVnz19-Lrbx7TCrH8HV9g6_gEfpmu9hGqJk0XjPSYJlflbJxb_ByWM_e_/w480-h640/IMG_4845.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El mateix oliver de la foto anterior, el que millora un arbre sense els llucs.</td></tr></tbody></table><p></p><p><br /></p><span style="font-size: large;">Aqui teniu l'oliver net i polit, noteu la quantitat de rames que ha sortit.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ara una altra soca del mateix tros, que ja s'han tallat els llucs.</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCL_Ct8NmAxEdXsy5HPqmIlall3P0CHc4H5ZZ9C8-tZnZxsxumkRVRDbTygSyykSOiHVHMDUAZcATz_XWhvWIeg65HlJzrBMEI_tLSk8qK4lqdWIyZKfbU0VJQmjX_0OU-PJnOmQfU9n4G/s2048/IMG_4866.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCL_Ct8NmAxEdXsy5HPqmIlall3P0CHc4H5ZZ9C8-tZnZxsxumkRVRDbTygSyykSOiHVHMDUAZcATz_XWhvWIeg65HlJzrBMEI_tLSk8qK4lqdWIyZKfbU0VJQmjX_0OU-PJnOmQfU9n4G/w480-h640/IMG_4866.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aqui es veu molt be, que s'han tallat els llucs i podrem ajustar perfectament les borrasses.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;">Fa uns dies la meva germana Dolors i el meu cunyat Josep, van anar al Perdigó, tros del municipi de Vallbona de les Monges, amb dues borrasses i dos canyes i van " batzacar " el gran o grandiós noguer, que és veu d'una hora lluny, està al vell mig de la vall dels Perdigons tot baixant dels Omells de Nagaia, que per sort enguany anava carregat de nous, una cosa mai vista. Tot s'ha de dir que des que fa 6 anys que va morir el nostre pare, que no l' hem ensofatat contra la plaga .</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi834MLBd7hyphenhyphen2y47xDaVtYfwEy_mA99hXGWnOD0KP8KrPpsSYsCMkoMN_vnpCJcVV93f5Q_IlfoSacHXm7ut8gI5U6TFRyFXwpTc_Vq5pTr3qPV2gJZVG65qEiVPkRQjYCgJkVHn8sE4QhD/s640/DSCN1980.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi834MLBd7hyphenhyphen2y47xDaVtYfwEy_mA99hXGWnOD0KP8KrPpsSYsCMkoMN_vnpCJcVV93f5Q_IlfoSacHXm7ut8gI5U6TFRyFXwpTc_Vq5pTr3qPV2gJZVG65qEiVPkRQjYCgJkVHn8sE4QhD/w640-h480/DSCN1980.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">En aquesta foto podeu veure el nostre pare Sisquet Capdevila pujat al noguer ensofatant l'arbre als 82 anys, ho feia perquè jo no em fes mal i ara jo amb 72 no m'atreveixo.</span></div><div><span style="font-size: large;"> (</span><span style="font-size: large;"><span face="sans-serif" style="left: 307.833px; top: 865.067px; transform: scaleX(0.877227);">Aquesta malaltia és </span><span face="sans-serif" style="left: 82.8px; top: 885.467px; transform: scaleX(0.906389);">causada pel bacteri </span><span face="sans-serif" style="left: 217.833px; top: 885.467px; transform: scaleX(0.928995);">Xanthomonas arboricola pv. juglan</span><span face="sans-serif" style="left: 454.683px; top: 885.467px; transform: scaleX(0.888113);">dis</span><span face="sans-serif" style="left: 473.483px; top: 885.467px; transform: scaleX(0.861134);">, i és </span><span face="sans-serif" style="left: 82.8px; top: 905.867px; transform: scaleX(0.900246);">considerada la principal fitopatologia en el cultiu de la </span><span face="sans-serif" style="left: 82.8px; top: 926.267px; transform: scaleX(0.928803);">noguera, podent ocasionar importants pèrdues econòmiques ).</span></span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYgsj-a5nGclomSu485XExW5IPqBYavoIPhaAFyqsO__jJKpSCCuFPHCg4f_uQg-ipgS3bOWeRhOBwG70Rt2vB7drdaFaSr7ha4sKrHtUi66UUifTqHH4dTe65Mn2qge_gIwGf9YkU5Vmv/s2048/IMG_4822.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYgsj-a5nGclomSu485XExW5IPqBYavoIPhaAFyqsO__jJKpSCCuFPHCg4f_uQg-ipgS3bOWeRhOBwG70Rt2vB7drdaFaSr7ha4sKrHtUi66UUifTqHH4dTe65Mn2qge_gIwGf9YkU5Vmv/w480-h640/IMG_4822.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">El pare (e.p.d.) l'ensofatava de maig a setembre cada 15 dies, ell ho portava al peu de la lletra i la veritat en collia o en recollia moltes, pasava per sota el noguer mati i vespre i la mare si l'acompanyava també, molt abans de que els porcs-senglar hi passessin, és el seu menjar preferit, son molt llestos.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL1xWylAaoXYeGuC_npxDQMO_yj-Mq7wcGmgIbdWPt_9uLnbNQZKeeZneZLFWEy5jv4BIFo928NYBu9SGjBBJ6LFsXnAxw5SGAeUGy1Bmlw3qme7nJGxwg0z32My36vH7ALmJJgjZuFjTE/s2048/IMG_4811.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL1xWylAaoXYeGuC_npxDQMO_yj-Mq7wcGmgIbdWPt_9uLnbNQZKeeZneZLFWEy5jv4BIFo928NYBu9SGjBBJ6LFsXnAxw5SGAeUGy1Bmlw3qme7nJGxwg0z32My36vH7ALmJJgjZuFjTE/w640-h480/IMG_4811.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> Si amplieu la foto podreu veure les nous del cabàs com són al caure de l'arbre; el mèrit es de la Tere, que una a una les ha anat netejant de la clofolla. Com tota la vida, he posat les nous durant tres dies al sol, es conservaran millor. Aquestes nous de secà tenen un sabor especial, bonissimes. El meu fill Lluís les posa a les amanides, jo prefereixo menjar-me-les amb pa. Quan era petit com que al meu poble la botiga era botiga i a l'hivern de fruita no en portaven i les families tiraven ma de tot el que havien guardat dels fruiters del tros com pomes d'hivern, peres d'hivern, pances, nous, ametlles torrades, figues seques, codonyac, serves (</span><span style="font-size: large;">Les <span style="color: #990000;">Serves</span> <i>(Sorbus domestica)</i>
són fruites amb un alt poder nutritiu: contenen àcids i glúcids en
abundància, provitamina A i vitamina C, i una proporció de 7g. de
proteïnes per cada 100gr. de pes.), abans ni havien a tots els trosos, actualment només en conec dos i ningú n' agafa el fruit.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcT2VrB917GSsEVU1fGg0lYiq0mBh_I5t0NgiPa9b1UHFTjv8vqJ6MwuRXwgCC2zk91vJ1Rom-1zeOhx6jjoOM4yZgepMIdQw3cSh4WTwBdZwRt7MwQA9J1EbaDj-vzYwd29HH6338SvDj/s2048/9889.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcT2VrB917GSsEVU1fGg0lYiq0mBh_I5t0NgiPa9b1UHFTjv8vqJ6MwuRXwgCC2zk91vJ1Rom-1zeOhx6jjoOM4yZgepMIdQw3cSh4WTwBdZwRt7MwQA9J1EbaDj-vzYwd29HH6338SvDj/w640-h360/9889.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><div><span style="font-size: large;">Fa anys, molts anys de les serveres se'n feien els pals per aguantar el banderado quan colliam olives o batzacavem ametllers, eren molt rectes i no es corcaven, duranven tota una vida, i nó es trencaven.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDwtIfdSS-jhZAtBsM_1l9VwWBktwgmQO7w1VhkbyR6WQWSfUueHNAbR7QQt4jR6lMKq6vbmoVEdrf4RjR3oT_kd9HeHGrh2d0TO2imedmMlbM1wPewTq5lB0A4oNKMFPEtPRVUHwnFRxq/s2048/IMG_9416+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDwtIfdSS-jhZAtBsM_1l9VwWBktwgmQO7w1VhkbyR6WQWSfUueHNAbR7QQt4jR6lMKq6vbmoVEdrf4RjR3oT_kd9HeHGrh2d0TO2imedmMlbM1wPewTq5lB0A4oNKMFPEtPRVUHwnFRxq/w640-h480/IMG_9416+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El pare i jo fa uns 16 anys, tallant un plaçó de servera,mireu que recte.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span><div><span style="font-size: large;">Ara es el temps de collir els codonys, només en tenim al Perdigó que si plou podem carregar, però enguany només ne'm collit una dotzena i petits, segur que les baixes temperatures de finals de març, també els van afectar; en canvi a la parada de la Dolors, al costat mateix de les cases del poble cap problema, en te dos de molt carregats.</span></div><div><span style="font-size: large;">Des de molt petit que recordo a la meva padrina i a la mare fer una pasta de codonyac i tirar-la en motllos en forma de peix, i deixar-los arrefredar, i quedaven bonissims, s'utilitzaven per fer els panellets, o com a postres quan un es quedava a dinar al tros, el pare li agradava dinar sota un oliver a recer d'un marge assoleiat, a l'hivern si convenia feia foc mentre dinava, per escalfa-se.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk86llagBokyiEbRMT-_caAMePHigQ8Px3iC92SStkgRgj94JKTiGI1KMKDlUAccdA5BHVBjvTCWxLFeySVMc28gtAiHMmpPfpMUB0750vFLcBA7P4_uVwflM79QxY5dpg2J1kIRDpfMwM/s2048/IMG_4876.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk86llagBokyiEbRMT-_caAMePHigQ8Px3iC92SStkgRgj94JKTiGI1KMKDlUAccdA5BHVBjvTCWxLFeySVMc28gtAiHMmpPfpMUB0750vFLcBA7P4_uVwflM79QxY5dpg2J1kIRDpfMwM/w640-h480/IMG_4876.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Són molt grossos en terme general, ne'm pesat un i fa 750 grms, esperem fer un bon codonyac.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><div><span style="font-size: large;">Mentre estic fent el present post, m'expliquen que ahir a la nit (29), va pluvisquejar i aquesta matinada seguia, però fet i fotut s'han recollit 6 litres per m2. just per treure la pols dels camins i entre el dia trenta i el dia de Totsants 8 litres, misèria i companyia, ho sigui res de res, em diu el Ramon que al pas que portem ni sembra ni collir olives.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tota la vida he sentit parlar al meu pare sobre quan s'han de fer les feines del camp en relació amb la lluna i mai hi havia parat a tenció; només recordo que el teulat de la cabana del Perdigó, el pare comentave que del seu record havia hagut de canviar 3 vegades els cabirons, perquè no s'havien tallat amb <b>lluna nova;</b> al 2008 es va ensorrar tot el teulat degut als cabirons corcats. Aquesta vegada les vam posar de ferro, ja n'estava tip. </span></div><div><span style="font-size: large;">El diumenge 24 d'octubre al sortir de missa que la va celebrar mossèn Joan, ens vam quedar parlant amb els germans Moix i va sortir el tema de la lluna i ho deixo escrit perque quedi per sempre sense dubtes .</span></div><div><span style="font-size: large;"><i>En Lluna vella : es poden tallar els arbres que li cauen les fulles.</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>En lluna nova : es poden tallar els arbres que no els cauen les fulles; compta que hi ha un però ! El pi millor tallar-lo amb la lluna nova d'Advent. La terra llaurada amb lluna vella conserva més la frescor. </i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>El femer millor remenar-lo amb lluna nova, sinó no es podreix i queda esblanqueit, tot un misteri.</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Be, ja hem passat Totsants, encara degut a ensurts que van apareixen i que cal confinar-te, encara que després els PCR surtin negatius, però de moment ja tan xafat la trobada. Seguin la tradició de casa meva de Llorenç de Rocafort de Vallbona, el nostre fill Lluis ha fet els panellets evidentment amb les ametlles de casa nostra amb el gust especial que li dona la terra de secà igual que les nous, no es poden comparar amb les de compra, alguna ventatge hem de tenir els fills d'aquest territori com ha deixat escrit en Josep Maria Espinàs :</i></span></div><div><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><span><i>" </i></span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">i en aquesta terra austera, </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">d</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">'horitzons esbalandrats, de rostolls i guaretades i poblets de murs torrats, de cisternes i de basses, </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">d</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">'</span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">aigua</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;"> </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">bona</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;"> i </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">d</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">'</span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">abeurar</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">, de coscolls i farigola </span><span class="il" face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">d</span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">'aspra fulla i ressecats, de camins esmunyedissos, plens de pols i pedregram ".</span></span></div><div><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsOv_2EuKa3WHxHSpMDGo4qOBuQXRuBOQaBRoRM6RV_qqMa-5mPEqgb858cR7F_P5vLpfCLsKe_3CMthRucdkBmCu7r6y9I44Cr9vYxqDwl6fHcCiBPZ19vTlyWM20bM_MBBVeZfOcW9Y/s2048/codonyac%253Ameembreillo+de+llorenc%25CC%25A7.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1399" data-original-width="2048" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsOv_2EuKa3WHxHSpMDGo4qOBuQXRuBOQaBRoRM6RV_qqMa-5mPEqgb858cR7F_P5vLpfCLsKe_3CMthRucdkBmCu7r6y9I44Cr9vYxqDwl6fHcCiBPZ19vTlyWM20bM_MBBVeZfOcW9Y/w640-h438/codonyac%253Ameembreillo+de+llorenc%25CC%25A7.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Codonyac / membrillo de Llorenç de Rocafort de Vallbona</td></tr></tbody></table><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: large;">Be, Totsants m'ha portat uns records entranyables de quan treballava de metge a la seguretat social o millor dit a l'Institut Català dela Salut, que ningú es doni de baixa del Blog; be quan acabava de visitar un avi, ell em preguntava doctor quan torno i jo li deia passat Totsants, d'acord aquí seré i el seu fill que l'acompanyava preguntava - quan és Totsants i l'avi responia, - perdoni senyor metge, aquesta canalla/mainada a cada bugada perdem un llençol !! - a veure si et queda ! al novembre Totsants lo primer i sant Andreu lo darrer !!! no se on arribarem, molta universitat però saber , lo que és diu saber els falta molt. A reveure doctor, no fallaré, moltes gràcies.</span></div></div></div></div></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje1H9fE3RQIWeU7kfx-vDlFUFU3qRCmS9wJYbyy1J5BDlNIEnuuJX-RpW6O28I7G43tnwk2R_iMLIAlfeolHxwVQhSjgYnDOz53rxXVEXNxh6B2RFnuh7bfrbqbqlnTIFhDKTFviymch84/s1024/09a64ce5-5e65-49e1-9e24-053ab3711784.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje1H9fE3RQIWeU7kfx-vDlFUFU3qRCmS9wJYbyy1J5BDlNIEnuuJX-RpW6O28I7G43tnwk2R_iMLIAlfeolHxwVQhSjgYnDOz53rxXVEXNxh6B2RFnuh7bfrbqbqlnTIFhDKTFviymch84/w640-h480/09a64ce5-5e65-49e1-9e24-053ab3711784.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Hem viscut la festa religiosa de Totsants, del dia dels difunts, la castanyada i també el hallowenn, som ben complets, ho fem seguir tot.</span></div><div><span style="font-size: large;">Un bon hivern a tots, aviat ens tornarem a trobar pels carrers de Llorenç, això és un no parar. Ara a esperar quin rendiment tindran les olives o serà un daltabaix ??.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Pep</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-60645134962716270482021-09-27T17:27:00.376-07:002021-10-01T23:56:27.551-07:00A LA FI DE L'ESTIU, TENIM EL COSTUM DE BATZACAR LES AMETLLES, ENCARA QUE EL FRET FES MALESES A FINALS DEL MARÇ PASSAT<p> </p><p><span style="font-size: large;">El vint-i-nou d'agost vam arribar d'una llarga estància a Gata (Alta Extremadura), sempre que hem pogut ho hem fet així, excepte en aquest de temps de pandèmia pel Covid, que fa dos anys que no haviam pogut sortir de Cornellà del Terri. Hem donat sepultura a les cendres de la nostra tia que va morir del Covid als 94 anys, descansi en pau. Hem allargat el mes d'agost, es pot, ho hem aconseguit, la familia en primer lloc i després gaudin el moment present pels carrers del poble, i parlant amb la gent que em trobava entrant o sortin del poble, sobretot els avis que arribaven de l'hort amb un sac a l'esquena, ves a saber que hi portaven; a favor seu he de dir que són molt empàtics, agradables, simpàtics, miren de fer-te l'estona plaent i no tenen pressa, ells amb els seus records acumulats durant més de vuitanta o noranta anys se senten orgullosos, els relats que t'expliquen són molt interessants, es fa palès que son gent treballadora des de la seva infància o l'adolescència, tots plens de sacrificis per pujar la familia sobretot en temps de l´estraperlo, que passaven des de Portugal cafè, els grans a caball de bons caballs perquè la guardia civil no els pugués enxampar i els nois jovenets amb 10 kilos de cafè a l´esquena i a correr per uns camins que només tenien la lluna que els feia companyia, també el mercat negre arribava a l'oli, a Llorenç també . Quant torno a Gata, tinc el cor encongit per si tornaré a trobar aquests avis tant entranyables, enguany encara hi eren, però una mica a recer degut a la dura pandèmia.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmCbhM4vCNpxzwJEXkzWg7ozPdunF3g3H9D9CWKieh0Z4UIYLR78pVXBPIYzQaICVD4-y8e5_bQwtLqE8XYZqS7PojzrcEqMlWJPsy4GNoN9p-jk6EBDtWB7SBpJlSpRF38Y2EXE77hB3/s2048/76295fcf-2244-4bec-b16c-44e80f211508.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1537" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmCbhM4vCNpxzwJEXkzWg7ozPdunF3g3H9D9CWKieh0Z4UIYLR78pVXBPIYzQaICVD4-y8e5_bQwtLqE8XYZqS7PojzrcEqMlWJPsy4GNoN9p-jk6EBDtWB7SBpJlSpRF38Y2EXE77hB3/w640-h480/76295fcf-2244-4bec-b16c-44e80f211508.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teulas de Gata, vistos des del campanar.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: large;"><br /> Em tornat carregats de taronges, per cert úniques, amb molt de suc i molt dolces, enguany no em pogut portar llimones que sempre en tenim moltes, el fred del temporal Filomena va matar les flors, tot una llàstima. Al corral de casa hi ha un llimoner que fa llimones tot l'any. Gata te un clima mediterrani i també tota la cordillera Carpeto-betònica on es troba el monestir de Yuste on va passar els últims dies l'emperador Carles V, rodejat dels cants i de les hores liturgiques dels monjos Jerònims i també de molta aigua, pesca d'aigua dolça, i citrics a manta.</span><p></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05v0rX18UKEZeh3m7WR3fTgiffAtwVlA9Jewlg9-KesfIAaljAB7eEdv1elDVwsh6OpE3GVnmf-XAee080U8FNlqnYeVLg-ffkHVtC-4DPHW4q1GejI7FXXD7aEBXiUrqOOWL6sFCxS2y/s1798/monasterio+de+Yuste+%2528Ca%25CC%2581ceres%2529_20210928_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1798" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05v0rX18UKEZeh3m7WR3fTgiffAtwVlA9Jewlg9-KesfIAaljAB7eEdv1elDVwsh6OpE3GVnmf-XAee080U8FNlqnYeVLg-ffkHVtC-4DPHW4q1GejI7FXXD7aEBXiUrqOOWL6sFCxS2y/w640-h420/monasterio+de+Yuste+%2528Ca%25CC%2581ceres%2529_20210928_0001.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">L'emperador va escollir aquest lloc retirat no tant sols per la pau que si respira, ni només pels monjos que resarien junts les hores liturgiques, sinó per l'abundància d'aigua que hi ha i les taronges, mandaries i llimones assegurades, cosa important per mantenir una bona salut.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibbY3-UMlgNmO0lcp6JcmYPbOOn3Bh_BmnDZ7GmRbVqDbUXQckewDcbw9rtq69S9tnufSorPVeDacKefcCxv-0kCiCgWT_O4kmxM0flCqsjrnoLr_41-GkYH1tvzHg4OCpW1xfNbgZRmRC/s1280/IMG_4358.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibbY3-UMlgNmO0lcp6JcmYPbOOn3Bh_BmnDZ7GmRbVqDbUXQckewDcbw9rtq69S9tnufSorPVeDacKefcCxv-0kCiCgWT_O4kmxM0flCqsjrnoLr_41-GkYH1tvzHg4OCpW1xfNbgZRmRC/w480-h640/IMG_4358.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calas ( Zantedeschia Aethiopica )</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></div><span style="font-size: large;"><br />Al nostre hort es fan uns lliris (calas) molt altes de metre vint cm, un prodigi, un vertader tresor, una cosa mai vista per mi i acaben la seva maduresa fent una pinya de color grogenc, dins hi han centes de llavors, una meravella, no es poden tallar fins que totes estan ben grogues.</span><div><span style="font-size: large;">Només d'arribar al meu poble de Llorenç de Rocafort de Vallbona em van dir que el preu del raïm </span><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 16px;"> </span><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: large;">(anava tirat) a 300 euros Tn. molt baix, no paguen ni el preu de cost, els pobres pagesos sempre van d'ensurt amb ensurt; l'any passat la collita va ser zero pel cendrós, molts van tirar tota la producció.</span></span></div><div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi80CTBoR3nYerrafsRuuRFmJSqi311UPFePyCjdsfAi31-9vgz0wRrmIX5MF-F_pjFB345OiDGgpQP1OP0h5Lv_xrd58IaIcYoNQsLHMbAVMucipfb33t6EPgq1L_WHosvkTVhtvoQdnVs/s1024/c93abfd5-67f5-407c-820b-ddaa0ab095f1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi80CTBoR3nYerrafsRuuRFmJSqi311UPFePyCjdsfAi31-9vgz0wRrmIX5MF-F_pjFB345OiDGgpQP1OP0h5Lv_xrd58IaIcYoNQsLHMbAVMucipfb33t6EPgq1L_WHosvkTVhtvoQdnVs/w480-h640/c93abfd5-67f5-407c-820b-ddaa0ab095f1.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raïm de l'era de casa, mai vist.</td></tr></tbody></table><br /><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #222222;">Estem molt contents dels raïms que hem collit a les dos parres de casa, mai haviem vist raims amb grans tant grossos, impressionant, grata sorpresa per l'onze de setembre, hem de dir que l'esporgada de les parres es mèrit del Ramon Moix, es nota que porta moltes hores de rodatge a les seves mans. Moltes gràcies.<br /></span></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ara em sap greu no haver preguntat més coses, coneixements e històries de la vida de pagès i més vivències de la gent de Llorenç de Rocafort, aqui va un relat que el pare em va explicar : </span></p><p><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><i>" La familia de cal Pasqualet, l'amo és deia Josep Capdevila i Pons que curiós oi? igual que el meu avi. Una filla d'aquest bon home era la Rosita (pubilla) i es va casar amb l'hereu de cal Perlo en Ramon Martí (Pubill) , la mare del Ramon era de Rocafort filla de cal Ventura, amb aquest casament es van ajuntar dos grans hisendes; ho deixo aquí.</i></span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOsoie_MmBC1h025EREVH8lZF1RDOm3vB7_8n2cT5in14Yd78GigaKT5YNYRUw3DBgk7YKvjzg3mR8bW2GRVGGwCTuft-aIzcu3kLCpFWBRJAVBMO9di9-6pMNYiCNZb2mI5QMpdYYlw99/s800/Bonic+cup+per+posar+el+vi%252C+darrera+treu+el+cap+l%2527aljup%252C+era+un+complexe+important+amb+era+i+pallissa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOsoie_MmBC1h025EREVH8lZF1RDOm3vB7_8n2cT5in14Yd78GigaKT5YNYRUw3DBgk7YKvjzg3mR8bW2GRVGGwCTuft-aIzcu3kLCpFWBRJAVBMO9di9-6pMNYiCNZb2mI5QMpdYYlw99/w480-h640/Bonic+cup+per+posar+el+vi%252C+darrera+treu+el+cap+l%2527aljup%252C+era+un+complexe+important+amb+era+i+pallissa.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Important cup revestit de boniques peces de ceràmica per guardar el vi, al darrera podem veure una mica que treu el cap l'aljup, encara existent, complexe d'era i pallissa i corralet pel tocino, d'una familia pagesa arreglada.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span><p></p><p><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><i>Las familia de cal Pasqualet en aquells anys 1959 feien 800 sacs d'olives, tenien dos mules ....".</i></span></p><p><span style="font-size: large;">Pels vols de l'onze de setembre, cada any anem a Llorenç sobretot per batzacar alguns ametllers i fer ametlles pel gasto que en diem, per tenir ametlles per fer-les garrapinyades, o torrades, o deshidratades, o fetes farina pels panellets per totsants, per fer pastes per Nadal o per guarnir les mones de Pasqua que a casa sempre les he vist fer desde petitó. Si no vigilem hi passa en Xavier , el fill del Magí amb el vibrador ell les recull totes i et quedes sense, perquè les ametlles s'entreguen totes a l'Àrea de Gissona, cal vetllar perquè no passi.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGSISSCm7xmaodVq0jhUM3EXYbaKtNAoHgDMPN6LBzirHZZ-uhFxY1-bQFEpv4kgB7rw9wsVgxNIlxIGdR1KJj61rX03HNrUFOwfcPjLm2ocpWSQnv1W8WjeytrpMBckt5ia9T9LhQwX_8/s2048/IMG_4324+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGSISSCm7xmaodVq0jhUM3EXYbaKtNAoHgDMPN6LBzirHZZ-uhFxY1-bQFEpv4kgB7rw9wsVgxNIlxIGdR1KJj61rX03HNrUFOwfcPjLm2ocpWSQnv1W8WjeytrpMBckt5ia9T9LhQwX_8/w640-h480/IMG_4324+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Un cop esquetllades a ma, perquè ni han molt poques i no paga la pena posar en marxa la màquina de tota la vida d'esquetllar (treure la clofolla del damunt de l'ametlla), les baixes temperatures de finals de, març les va matar en general, o sigui que hem hagut de mirar a quin racó del tros n'hi havia , i l´únic era la solana de Les Pintades, tros sota el poble dels Omells de Na Gaia, està situat a 560 m d'altitud, ben arrecerat, fan la festa major pel 15 d'agost mare de Déu de l'Assumpta.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh_-KDiMwdMgZh80fJZGtXAr6XilfGgnMkPkyLxLm8pxWds0VjoiQ_X7vFC2abGxF6AXfav3J9pe5obzT6qBsezvycSOAUWSleXqA_meRo_q2B6-PAvFSHSirgZLXt7qi4pqQgczNT4TzX/s2048/IMG_4330.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh_-KDiMwdMgZh80fJZGtXAr6XilfGgnMkPkyLxLm8pxWds0VjoiQ_X7vFC2abGxF6AXfav3J9pe5obzT6qBsezvycSOAUWSleXqA_meRo_q2B6-PAvFSHSirgZLXt7qi4pqQgczNT4TzX/w480-h640/IMG_4330.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Vam posar fil a l'agulla i amb quatre dies les vam recollir, com poden veure la majoria són llarguetes, segur que quan va arribar el fred ja no eren flors.</span><div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Abans de marxar cap al tros , he estès les ametlles al sol (terrassa), que la Tere havia esquetllat, el dia anterior, per cert molt grans, vull dir grosses, mai vistes, deu ser efecte d'haver-ni poques, que surten diria com gegants, sobretot la llargueta (de floració primerenca), després cap a les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu. Canviar les borrasses no costa res, ja me'n va ensenyar el meu pare e.p.d. La meva dona es queda a casa a fer el dinar i esquetllar a ma, com s'ha fet tota la vida, l' únic que no fem es posar la clofolla a l'era per assecar-la, el nostre pare si que ho feia. Una bonica imatge d'anys enrera. " <i>Pare i fill, padrí i papa", </i>escrit pel Lluis Capdevila, el nostre fill petit.</span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfsgQiYNrrzZxALJdgiTp0WS2NYMjSITP78elc2ZsfqyCGnm2Gs6VaoYGyt2Wwh4xH3HCZEa961J1UxqBFuNI_j6jw86xLiN1T4aZElMEgv_K8yshOmVKkqjhU9IPbzfeLNjPfC8Ei66O/s2048/sisquet+capdevila+i+pons%252C+escampant+la+clofolla+a+l%2527era.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1352" data-original-width="2048" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfsgQiYNrrzZxALJdgiTp0WS2NYMjSITP78elc2ZsfqyCGnm2Gs6VaoYGyt2Wwh4xH3HCZEa961J1UxqBFuNI_j6jw86xLiN1T4aZElMEgv_K8yshOmVKkqjhU9IPbzfeLNjPfC8Ei66O/w640-h422/sisquet+capdevila+i+pons%252C+escampant+la+clofolla+a+l%2527era.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">No trobo ningu pels camins, els 4 viatges que faig al dia des de casa a Les Pintades i a l' inrevés, passant pel Perdigó, tot a la mateixa vall, em sento afortunat de tenir els dos trossos al mateix fondo i els dos molt aprop l'un de l'altre, la cabana fa companyia i millora el paisatge, el gran noguer carregat de nous al mig del fondo i la gegant figuera a la solada li donen el seu encant a més de tenir molts lladoners ( <b>Celtis Australis, </b><i>poden viure entre 500 i 600 anys, viuen en tota mena de terrenys i pot arribar a medir 25 metres d'alçada)</i> que fan una ombra fresca i excel.lent, en el canvi climàtic que ja estem patint, les ombres ja son necessàries i estan i estaran molt valorades, o sigui que protegir els lladoners és obligat al nostre terme, per la seva ombra espessa. El meu pare era amic d'un carreter que feia carros i m'explicava que del <b>lladoner d'Albarrasí</b> se´n feien forcats, tartanes, mànecs, carros, fixeu-vos que era important en aquell temps.</span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13OzS3YZwzRt9HZsEvljTSKLLtmTxPWmheP0ZEBVQIm94RoioARKk74UjUO9uIUlFDwJfloN5LdaOoyAYTQRyxX4Fy8DqIuAsSawHBPkk2fUZNz-GIFjaJTMBxxclNCyTx8ArWBHuH5w2/s2048/DSCN5038.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13OzS3YZwzRt9HZsEvljTSKLLtmTxPWmheP0ZEBVQIm94RoioARKk74UjUO9uIUlFDwJfloN5LdaOoyAYTQRyxX4Fy8DqIuAsSawHBPkk2fUZNz-GIFjaJTMBxxclNCyTx8ArWBHuH5w2/w640-h480/DSCN5038.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La meva germana Dolors enmig de l'ombra dels lladoners al Perdigó.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Llorenç te un terme molt petitó però els trossos propietat del poble sobrepassent el municipi amb escreix, això m'ho va ensenyar el Ramon de cal Giné, ho sap tot del terme i dels trossos que te la gent del poble, és un expert en coneixer les contrades del nostre terme : </span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i style="color: #cc0000; font-weight: bold;">Alsina, Astinclar, Cau-gros, Collada, Comametlla, Comapregona, Comuncluat, Comunsaris, Convidal, Creueta, Culroig, Devall de la bassa, Fondo, Forques, Mallola, Perdigó, Pla del tres, Serra-fosca, Solans, Tornellet, Tossal gros i Vinya. </i></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Puc dir que no les conec totes ni molt menys, a poc a poc les vaig coneguent, perquè es trist arribar als 72 anys i desconeixer el teu terme. El dia 17 d'abril junt amb en Ramon vaig coneixer els Solans, la Convidal, el Tossal Gros.... Em queda de la Roca Sabata en avall i les Setse de cal Timoneda, paciencia un dia o altre hi arribarem.</span><br /></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Hem tingut sort de la solana de les Pintades (90% llarguetes), que al menys els ametllers en tenien unes miques i hem aprofitat, això o res i no paga la pena demanar a un pagès que t'ho faci amb un vibrador, ( lo comido por lo servido) i si t'ho fas tu, es cumpleix allò de <b>" Poc és molt "</b>. No hi ha ametlles en tot el Perdigó ni al fondo ni a l'Obag de Les Pintades (terme de La Quadra de Mas Déu). <span style="color: #cc0000;">Ningú te ametlles</span> !!! </span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Es el colmo haver de comprar ametlles per fer els panellets, garrapinyades, ametlles torrades, deshidratades, ratllades per fer farina per les Mones de Pasqua, etc ...les ametlles sempre et treuen d'un apuro, la mare (acs) mentre el pare parlava amb uns forasters que havien vingut a veurens o amb algun parent, els deixaxva i se'n anava la cuina i amb un vist i no vist els feia un plat d'ametllles garrapinyades i tots contents, que bones Isabel !!.</span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Quan les vens vam molt barates i quan les compres van carissimes, coses de la vida.</span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Al Perdigo, sí, hi han moltes figues, avui ne agafat un cistell. </span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_BF6dhMshFEdBMlNQWYUa49eLauFTD9hj8IAYCwBbA3L0d4drRaVRwwCRdoDg3dsuj7Z4-CzP3orYQQjyaHeX_LpiI6ecCbKtqXJZjLoaGjeIWtSd1FNs5Lsr9EBZ_1e5xBuj54hAY1Z/s2048/IMG_4406.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_BF6dhMshFEdBMlNQWYUa49eLauFTD9hj8IAYCwBbA3L0d4drRaVRwwCRdoDg3dsuj7Z4-CzP3orYQQjyaHeX_LpiI6ecCbKtqXJZjLoaGjeIWtSd1FNs5Lsr9EBZ_1e5xBuj54hAY1Z/w640-h480/IMG_4406.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default" style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Al migdia a fet quatre gotes, però cap a les 5,30 he marxat cap a les Pintades, encara un nou cistell de figues,i netejar la porqueria de l'abeurador de les perdius, tudons, merles, llebres i conills, obert a la roca també dit (la cogulla) i omplir-lo amb una garrafa d'aigua de 10 litres d'aigua de pluja... Després tota la tarde de cara a la feina, d'ametller en ametller (molts nius d'ocells, desconec quin ocell anida en els ametllers) i vinga canviar borrasses, omplir el cabàs i omplir els sacs i lligar-los, sense adonar-me es va fer fosc, negre, vaig sortir del tros amb les llums enceses i cap a Llorenç, em recordava al nostre pare (acs), que sempre entrava al poble amb les llums de la vila enceses i la mama vinga a patir, - que no li hagi passat res al Sisquet ?. Al revés d'una familia de Vallbona que quan se´ls trobava a mitja tarde que tornaven cap a casa, contestaven :<b> ha vingut acabador !!!!! </b>i tant tranquils, al revés del nostre pare i d'altres veins que tota la vida entraven al poble a la llum de la lluna o de l'enllumenat electric. Be, la Tere sí, estava preocupada !!!!!</span></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52IwMhkDzGkPBY8Vk-6k_3y2pesPGxK-esRQFNO3Wtv5vU2RwhmLg5JTJ5pHWtpBpKEUeD3Mje_yIFPjAXjUgj67NDo7Jmgxl8aTDSfO8TobagN1dL7OayJ289oKk2jgPQsqSo1SOTdMb/s2048/IMG_4402+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52IwMhkDzGkPBY8Vk-6k_3y2pesPGxK-esRQFNO3Wtv5vU2RwhmLg5JTJ5pHWtpBpKEUeD3Mje_yIFPjAXjUgj67NDo7Jmgxl8aTDSfO8TobagN1dL7OayJ289oKk2jgPQsqSo1SOTdMb/w640-h480/IMG_4402+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">Els poso aquesta imatge, perquè els no iniciats amb recollir les ametlles "batzacar" puguin gaudir de la nostra manera de fer-ho, vaja com s'havia fet des del temps dels romans que van estar en aquests indrets (El Vilet, antiga Vilamanyanor<b>(</b> </span><b><span><span style="font-size: large;">vila magni honoris ) </span></span></b><span style="font-size: x-large;">de quan formava part de la Baronia de Vallbona), és van trobar mosaics del segle IV, és conserven al museo Arqueològic de Barcelona). </span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtfDhYC-0pHS6iP_6fpxMl5_nB3_FfJfK4g-8YgAdOBxdl1B2rK27SAukQ5HsU5vcStwHMhOgzuz0xgjmQFlWcf0M1oiek-5RvKalVTJ690QcPPIT7FDMS-Q2CSjfXXpBCHZ9ogakSKx6/s2048/DSCN5828.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtfDhYC-0pHS6iP_6fpxMl5_nB3_FfJfK4g-8YgAdOBxdl1B2rK27SAukQ5HsU5vcStwHMhOgzuz0xgjmQFlWcf0M1oiek-5RvKalVTJ690QcPPIT7FDMS-Q2CSjfXXpBCHZ9ogakSKx6/w640-h480/DSCN5828.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;">El tronc de la soca es tapa amb una borrassa o un drap perquè no es colin les poques ametlles que tenim. El dia abans de començar només conservavem una canya tancada a la cabana del Perdigó i li vaig comentar al Ramon on podia tallar quatre o cinc canyes llargues, va somriure tot dient que no era lluna vella per tallar-les !! però jo les necessitava i les vaig tallar, greu error. Una vegada al tros, no tenien el tremp per fer caure les ametlles, trist amb una greu reflexió, si o si vaig haver de substituir-les pel telescopi del xurrac i si va anar be, espero que l'any vinent no em passi, vigilarem la lluna.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYq3eHD-c6zvhKo_sqoM1iXbSLMtCZ1icp77rTUaBsi38cWEw_yAOTlI6dHFQQWIf3vtOA0HWXpelFZ0Q5-y378wQAaH06HMXhLnjFAT5eKhc0-ITWd8ZoMJ5vzJzbTZP7boTupYU6LyZ/s2048/IMG_4315.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYq3eHD-c6zvhKo_sqoM1iXbSLMtCZ1icp77rTUaBsi38cWEw_yAOTlI6dHFQQWIf3vtOA0HWXpelFZ0Q5-y378wQAaH06HMXhLnjFAT5eKhc0-ITWd8ZoMJ5vzJzbTZP7boTupYU6LyZ/w480-h640/IMG_4315.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><p></p><p><span style="font-size: large;">També solem fer melmelada de mores si es que en trobem, perquè cada vegada més els pagesos tiren productes fitosanitaris i les mores també s'assequen i ja no tenen valor.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWVd2nshq4wmK3WOKS8MXDCt8KxBVQAbM1Y7TnOec76Wb7aPnHfcTgyTGuW5J_TSftCFTPY5N080EZsur_BbiW14oRM90lNiatm9kabWAoKRosNLX8RqUfu6X03x38l13WXOBHSwXspUBN/s2048/IMG_4356.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWVd2nshq4wmK3WOKS8MXDCt8KxBVQAbM1Y7TnOec76Wb7aPnHfcTgyTGuW5J_TSftCFTPY5N080EZsur_BbiW14oRM90lNiatm9kabWAoKRosNLX8RqUfu6X03x38l13WXOBHSwXspUBN/w480-h640/IMG_4356.jpg" width="480" /></a></div><p><br /></p><span style="font-size: large;">Collint mores et punxes molt, perquè hi han moltes punxes, i clar tot te un preu, diuen a casa nostra " que el que no vol pols que no vagi a l'era ".</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij__TUNg0jJR2ktas4wBnq768zjee0_mBG6_y_IuPo35dWLZsh0hic2mLVFuTo1_jO3lAxQEmM5KzVAtH6bymyWqsAdon7zFQuwoLVD7hZ0m9Ql9-q__TyseHPS0sFsVsAr5DZTQ51-j-a/s2048/IMG_4295.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij__TUNg0jJR2ktas4wBnq768zjee0_mBG6_y_IuPo35dWLZsh0hic2mLVFuTo1_jO3lAxQEmM5KzVAtH6bymyWqsAdon7zFQuwoLVD7hZ0m9Ql9-q__TyseHPS0sFsVsAr5DZTQ51-j-a/w640-h480/IMG_4295.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;">Avui es el primer dia de tardor, a Girona fa un sol que enamora, aquest mati he anat a donar un vol per aquestes carreteres tant tranquil.les com boniques que pasen per Pujals dels Cavallers, atravessa el riu Garrumbert, puja cap a Can Frigola i baixa cap a xocolates Torras i abans surt una carretera a l'esquerra que s'endinsa a Borgonyà i d'aqui tot planejant cap a Cornellà del Terri. A la tardor es veuen els arbres de fulla caduca, a l'hivern veus el pirineu nevat, i els sembrats que donen el color verd a les grans extensions de cultiu, a la primavera el primer que comença es el color groc i al juny om pot veure els rastolls que deixen les cosetxadores, i la resta d'estiu quietut en els camps.</span><br /><span style="font-size: large;">Tornem a la baixa Segarra, una vegada feta la melmelada de mores, ja tenim una certa tranquilitat i alhora estem contentissims, perquè agrada a tota la familia que hi ha participat i l'han probat . </span></div><div><span style="font-size: large;">Al diumenge dia 12 de setembre vam anar a fer el vermut a Bellpuig, es la seva festa major, amb la Eli, el Josep, la Dolors, en Lluis i la Gal.la i un servidor a la plaça del castell de la familia Cardona-Anglesola, parents amb els Cervera, en altre temps senyors de Bellpuig i d'un amplissim territori</span><span style="font-size: x-large;">. </span><span style="font-size: large;">No oblidem que el mausoleu fet de marbre de Carrara de Ramon Foch III de Cardona, està en l'església parroquial, Alexandre de Laborde diu que aquest monument es lo millor que ha trobat a Catalunya a part de les ermites de Montserrat. Tot i que critica la vila de Bellpuig dient que està mal dissenyada.</span></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdUw1suuUV5GdzX3or2GOK5Wcn9WrGgs7p2DomYpLH3sVn7_ytnoQ98SgSRXm7HME_adF87BfVMn5193QbriPOhdWW0aU0_hF7fCCxAzMMZMG2EsQ7ZEufuqCk4Ky1gHWE3_s9XZ9aTNNC/s2048/IMG_4383+3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdUw1suuUV5GdzX3or2GOK5Wcn9WrGgs7p2DomYpLH3sVn7_ytnoQ98SgSRXm7HME_adF87BfVMn5193QbriPOhdWW0aU0_hF7fCCxAzMMZMG2EsQ7ZEufuqCk4Ky1gHWE3_s9XZ9aTNNC/w640-h480/IMG_4383+3.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Feia anys que no feia un vermut de festa major amb uns musics tocan temes de Cuba, no se si es pot dir salsa, però si donaven tot el sabor de festa major, no hi faltava de res.</span></div><div><span style="font-size: large;">Al marxar cap a Llorenç a dinar, el Lluis havia vist una pasteleria que feien <b>orelletes</b>, el seu nom és : <span style="color: #6aa84f;">Confiteria i Forn de pa, servei de cafeteria. Plaça de Sant Roc, 8. Telèfon 973.320.750. Bellpuig (Lleida), les fan els divendres, millor encarregar-les per telèfon. </span>Fa un grapat d'anys estavem collint olives amb el Lluis i al deixar-les a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà,vam anar ja ben fosc a l'Espluga Calva que segons internet hi havia una botiga que en venien. Estava tancada i al preguntar a uns joves que estaven allà mateix, ens van contestar que obrien quan la familia tornava de collir olives. Be, vam esperar una hora i sí van obrir, un cop a dins a la botiga ens van dir que sí que en tenien, però tant sols en quedaven una capsa (5 orelletes); les vam comprar i al pujar al cotxe vam començar a menjar-nos-les, i a l'arribar a casa no en quedava ni una, això vol dir que estaven ben bones.</span></div><div><span style="font-size: large;">El dimecres 15 després de fer una estona de migdiada i amb les ametlles a casa, amb en Ramon de cal Giné vaig cumplir un somni d'anys anar a conexier on havia estat el poble de Montesquiu. De cop em va venir a la memòria el Concili de Trento : <b>" </b><i style="font-weight: bold;">Decretum de regularibus et monialibus " </i>Disposava que els convents de religioses siguin traslladat a llocs segurs per tal d'evitar saquejos i profanacions. L'abadessa Estefania de Piquer va tenir un cop de vista polític i va convidar a la gent de Montesquiu a anar a viure a Vallbona a dins de la muralla. El 1565 a Montesquiu ja no hi ha ningú, no obstant son referits la muralla de la vila i el castell posat al cim i el portal de Vallbona, les forques , etc... En 8 anys (1565-1573), han augmentat nou families a Vallbona. Montesquiu ha desaparegut com a lloc de vivenda. L'any 1573 Estefania de Piquer funda el municipi de Vallbona. L'any 1575 a Vallbona hi viuen 25 families amb un total de 121 veins. Hem de recordar que mentre a la Catalunya Vella subsistient els vells cenobis benedictins i era una terra de masos, la Catalunya Nova fou la terra dels cartoixans (Escaladei) i dels cistercencs i fou el pais de les viles i ciutats.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMHkWvdoD8cv5vV72KfnBd6QYhT0wEu1enUFKB3hXJY2AZXHcexZDu2Ir4jMIZ8FBTGELCI5U6bgZdGLVm0nwzzGIrydt8ahW2FtYSi9-AhOcF1UniExQhDawLG99jxSSzqoXWIvgUlqL/s1280/IMG_3653.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMHkWvdoD8cv5vV72KfnBd6QYhT0wEu1enUFKB3hXJY2AZXHcexZDu2Ir4jMIZ8FBTGELCI5U6bgZdGLVm0nwzzGIrydt8ahW2FtYSi9-AhOcF1UniExQhDawLG99jxSSzqoXWIvgUlqL/w480-h640/IMG_3653.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Em plau posar-vos una pàgina del llibre que ha editat un amic meu Jordi Catafal, que ella sola està carregada d'història, gaudiu del moment present, i de la gran informació que ens aporta, no tothom te aquesta sort... vostès sí !!!</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtftBPF60mgqREYMkNmjKrXc4eWAt4hv4esGpxvdRgP-O3O0DhWQ0MDsHeGfFkH4OpSZcUY3aOpgQWwhVLd-MnpOJWUQrb8WOaI_x9vmrN1SvHFOg1S0xZSvU6RWFYE8onJLCtVhO7j639/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1600" data-original-width="1075" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtftBPF60mgqREYMkNmjKrXc4eWAt4hv4esGpxvdRgP-O3O0DhWQ0MDsHeGfFkH4OpSZcUY3aOpgQWwhVLd-MnpOJWUQrb8WOaI_x9vmrN1SvHFOg1S0xZSvU6RWFYE8onJLCtVhO7j639/w429-h640/image.png" width="429" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Scala Dei abans de la restauracio</td></tr></tbody></table><br /><div><span style="font-size: large;">A dins del llibre hi han deu gravats fets pel Sr. Jordi Catafal, aquest n´es un.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA1_dgdqJo7kkQsLA4lVo9fo9TZnAvIZ5JFOGPj-2c_p813k2SoBbI6ikCcqjJg9Ry5SMQ4dKx7HjoCfb3rvbuYbil4fx-CLMIm-6ihe7p_REHVrua0jghP1BbB-D-FOl-XTeOP4oJK7a8/s2048/IMG_4287.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA1_dgdqJo7kkQsLA4lVo9fo9TZnAvIZ5JFOGPj-2c_p813k2SoBbI6ikCcqjJg9Ry5SMQ4dKx7HjoCfb3rvbuYbil4fx-CLMIm-6ihe7p_REHVrua0jghP1BbB-D-FOl-XTeOP4oJK7a8/w640-h480/IMG_4287.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vallbona de les Monges al caure la tarde,noteu que les llums de la vila estan enceses.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">A les cinc de la tarde pugem al cotxe amb en Ramon Moix direcció cap a Vallbona de les Monges, just devant dels famosos espantaocells a l'esquerre la carretera va a Nalec, donç nosaltres cap a la dreta com si anessim als Omells de Na Gaia, als pocs metres un cami a l'esquerre cami dit de les Comes Heuques, passant la Torre o era de cal Manco, que circulem per la part obaga de la vall, veient a l'altres costat tota l'estona la carretera comarcal que va a Rocallaura; de cop a la dreta em trobat la Font de la Pica, on hi havia hagut un bonic sarcofag, procedent de Montesquiu, tret l'any 2011 pel propi ajuntament de Vallbona per restaurar-lo i donar-li un us més adient. Acualment no raja res d'aigua ?? tot un misteri, al seu lloc hi ha una pica no se si de poliester ? revestida de llosetes de pedra; a l'altres costat del cami hi ha un vell dipòsit per recollir l'aigua d'aquesta font, ara totalment buit.</span></div><div><span style="font-size: large;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik-MJnwtEQ8CuG4uR5NGXv1FRr5GB89czAoaTuWj0SYJrEnl-2PvCIaX4P9Q3ex-V8ua1b2ZsMmoZMqeJDay6GfszfSy-G8Z_vllAu156GbdamLNMc-yFML-5FynyvkRPko0OP9hT_egXx/s2048/DSCN5292+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik-MJnwtEQ8CuG4uR5NGXv1FRr5GB89czAoaTuWj0SYJrEnl-2PvCIaX4P9Q3ex-V8ua1b2ZsMmoZMqeJDay6GfszfSy-G8Z_vllAu156GbdamLNMc-yFML-5FynyvkRPko0OP9hT_egXx/w640-h480/DSCN5292+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Després d´aqui camí cap a Montblanquet , bon camí, (a Vallbona cuiden molt els camins), nervis per arribar a l'antic poble de Montesquiu i lo primer que hem trobat abans d'arribar a lo que havia sigut l'antic poble de Montesquiu, em trobat a l'esquerre una cabana de volta, (de les que li agraden al <a href="http://www.foixblog.com/2011/07/20/el-silenci-en-el-vell-territori/">Lluís Foix</a> i a molts), mig amagada per la vegetació, alguns arbres que han crescut devant la cabana, preciosa, coquetona, ben feta, l'entrada reduïda a la mínima expresió i un sostre propi d'un gran mestre d´obres.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1lg_pEV6A99aJDq5xoJEcpligeFeE3Id8ye-HtKuos8DXj1fl3psuvuQCz3_dq5rJFtxBBq9gq9_nri4A_MVkY7wHJv8arNhDQyz3dqYRSFI82W-xjMS3KffSRDkOVInPSUlFdrrDwAyH/s2048/DSCN5296.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1lg_pEV6A99aJDq5xoJEcpligeFeE3Id8ye-HtKuos8DXj1fl3psuvuQCz3_dq5rJFtxBBq9gq9_nri4A_MVkY7wHJv8arNhDQyz3dqYRSFI82W-xjMS3KffSRDkOVInPSUlFdrrDwAyH/w640-h480/DSCN5296.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Entre tot plegat podies passar de llarg i no enterar-te, però no ens va pasar per alt, vam aparcar en una petita explanada al cim de la cabana, era l'era, en Ramon ho va confirmar, però no sabia qui era el propietari.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqhIlpJMvdOSiZuVqclmVFiC9mYfhfDH6_yIHMEypJZlJWZDH4-OWkMbSqDHZHTjyZdLZRBsMRJaiW0Tt82HcMwHWTw_2YjP4WIIvsyv_DV279mf-VJB5_POJLNZxdZqhCiYGwreAFEig/s2048/IMG_4419+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlqhIlpJMvdOSiZuVqclmVFiC9mYfhfDH6_yIHMEypJZlJWZDH4-OWkMbSqDHZHTjyZdLZRBsMRJaiW0Tt82HcMwHWTw_2YjP4WIIvsyv_DV279mf-VJB5_POJLNZxdZqhCiYGwreAFEig/w640-h480/IMG_4419+2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">L'entrada reduïda, per resguardar-se del temporal de vent i pluja i l'espai just perquè pasin les mules. Sense entrar dins, de fora estan veiem que al fons de la cabana hi entra una llum natural. La petita finestreta tot un detall.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdomK7xVHc1JvxwaFrz_MaKVZ15al8NNABYcv9erVlG9GhDwEeeIWx4pVNPsvQ0LDSXmZUFnGEaRWEZmhA2vzmZDFndOuftCQ6mrLapTJzAH41cdeNTmKjoS0b9seBTcNM7GbcGO25H3M/s2048/IMG_4426+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdomK7xVHc1JvxwaFrz_MaKVZ15al8NNABYcv9erVlG9GhDwEeeIWx4pVNPsvQ0LDSXmZUFnGEaRWEZmhA2vzmZDFndOuftCQ6mrLapTJzAH41cdeNTmKjoS0b9seBTcNM7GbcGO25H3M/w640-h480/IMG_4426+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Això es algo excepcional, mai ho havia vist a LLorenç de Rocafort. Veient tanta bellesa m'abelleix posar-vos aquesta important noticia :<b>Al 2008, la UNESCO va incloure l'art de construcció de murs de " pedra- seca " en la llista de Parimoni Inmaterial de la humanitat</b>. Recordo quan el meu padrí m'explicava de cami a Vallbona tots els murs que havia fet ell i el Josep Ayats de cal Manco, d'entrada el llarg marge de la curva que fa la carretera al passar per dins de la població, després un important mur de la part de l'hort del monestir, i d'altres que no recordo , ell n'havia fet molts de <a href="https://www.gencat.cat/big/visormedia/base/index.html?type=default&idBig=7361464310110419&idNice=a0dc1cd90f53750dc170&subt=true">pedra seca</a>, a més ho explicava amb un cert orgull, reconeixia publicament que li agradava i tornava al vespre a casa content tot dient - <i>el marge ens ha sortit be !!, </i> el meu fill Lluis ho havia comprovat.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQHGR_MuBmo4Rmr0cO13kyFj9pfhCPXkXPrnOLGT1NXesUjyZPZ6qLP-bEgNs7_Nl8RO_WaMZ4mW5dfuWUplEgocHjZa9-3XxpgNUVh14Fvqr7KDwiWrAiVbCQ_Q3UM4arkWITMWwQN3_9/s2048/IMG_4420+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQHGR_MuBmo4Rmr0cO13kyFj9pfhCPXkXPrnOLGT1NXesUjyZPZ6qLP-bEgNs7_Nl8RO_WaMZ4mW5dfuWUplEgocHjZa9-3XxpgNUVh14Fvqr7KDwiWrAiVbCQ_Q3UM4arkWITMWwQN3_9/w480-h640/IMG_4420+2.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Bonica volta oi ? aqui va la que havia sigut la menjadora de les mules.</span></div><div><span style="font-size: large;">Jo mateix de molt jove havia vist fer dos vegades el mateix marge al fondo del Perdigó que una rubinada s'havia endut. <span style="color: #cc0000;">Un Art milenari, un coneixement traspassat de generació en generació.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX41GFRFndb1Kok_AhU3iTxYI_SwXY1o5EWMI2AXy33jxojWY6zorAYlz_z-1HKDc1S6EoNSOYG35Y-YzAYB-Jgcm1bdBmnhqKoFLBTCcmxzgkEWa_hUwiVHvJzxSC9lLePbFGoTXnt4Hv/s2048/IMG_4421+2+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX41GFRFndb1Kok_AhU3iTxYI_SwXY1o5EWMI2AXy33jxojWY6zorAYlz_z-1HKDc1S6EoNSOYG35Y-YzAYB-Jgcm1bdBmnhqKoFLBTCcmxzgkEWa_hUwiVHvJzxSC9lLePbFGoTXnt4Hv/w640-h480/IMG_4421+2+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Queda clar que la llum que entra de fora al fons de la cabana, no ve d'un corral, vam arribar a la conclusió que havia sigut la pallissa de la casa, perquè el poble era allà mateix.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzw2-D7mRhuTDq-IkvJO255EXiPbcgvho2UVRdW8-4_ZA9Ekpogf7l3etg_JkJfQvaNLrkDSBagncK5_gqJlg7lIOyP5Ex432AszIFblktKxPOH35Gh49mEgGCGslb9_qOmGc47-B_hlpT/s2048/IMG_4422+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzw2-D7mRhuTDq-IkvJO255EXiPbcgvho2UVRdW8-4_ZA9Ekpogf7l3etg_JkJfQvaNLrkDSBagncK5_gqJlg7lIOyP5Ex432AszIFblktKxPOH35Gh49mEgGCGslb9_qOmGc47-B_hlpT/w640-h480/IMG_4422+2.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tunel que comunica la cabana amb la pallissa,</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div><span style="font-size: large;">Ben segur que passaven la palla directament a la menjadora, molt practic i a més la reducció de la portalada era per tancar-la, en altre temps segur que fins i tot tenia una porta de fusta, els animals dormien dins.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyN51aNGc-DGmDRX-X3PCw_EeVneJIXbgPla4FVmeY1KfYJw-6EWmfx9ubqgMr40tfBpO7nr1eoDPnUAes06zQSjZl6mSTdkL4Amu3dj54WIHCxGbXFNcejT63ETg7_sN0IOxgXbO_5cnX/s2048/IMG_4424+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyN51aNGc-DGmDRX-X3PCw_EeVneJIXbgPla4FVmeY1KfYJw-6EWmfx9ubqgMr40tfBpO7nr1eoDPnUAes06zQSjZl6mSTdkL4Amu3dj54WIHCxGbXFNcejT63ETg7_sN0IOxgXbO_5cnX/w640-h480/IMG_4424+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Ja que la petita era , estava al damunt de la volta recordem activitats que si feien en el batre com estendre la batuda, donar voltes amb el rodet i el trill, girar la batuda, estirassant, desembollant amb la forca, escombrar l'era amb l'escombra de botxa, berenar, ensacar, fer paller o tirar la palla a la pallissa ......</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7dAy-iqNh5pOOeKGclOs3IJBTxjwQKEEjRnXy4ISigjZjjeOvJJbAUf-p7KRkrifU8-n65Ro52goePU4n0GKOV0taJqq5tAVsuXsK8-PI7b3F3At6Nf_8PqUevr9kcfaXlTcpMOLZ72q-/s2048/DSCN5297.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7dAy-iqNh5pOOeKGclOs3IJBTxjwQKEEjRnXy4ISigjZjjeOvJJbAUf-p7KRkrifU8-n65Ro52goePU4n0GKOV0taJqq5tAVsuXsK8-PI7b3F3At6Nf_8PqUevr9kcfaXlTcpMOLZ72q-/w640-h480/DSCN5297.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Unes parets altissimes, i molt ben fetes, realment eren les d'una pallissa, tothom en necessitava una.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-p2e3O8LjHuCx8qe3SlwZ_KeZIyQ0LxL02Qp3Mq8mVKmqe-b2PjDeptULpOId6AlfbVOUSjxXevfRqj3RdelUG_flj5B2hSl9IvwYDvhkboXiiDrczmAlh6MTeMjxIcnQSA3ytDbuS0PM/s2048/IMG_4423.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-p2e3O8LjHuCx8qe3SlwZ_KeZIyQ0LxL02Qp3Mq8mVKmqe-b2PjDeptULpOId6AlfbVOUSjxXevfRqj3RdelUG_flj5B2hSl9IvwYDvhkboXiiDrczmAlh6MTeMjxIcnQSA3ytDbuS0PM/w640-h480/IMG_4423.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Pensem i segur que ho encertem que aquesta cabana es va veure abandonada més recentment, no diguem cap data, però igual havia donat servei fins els anys 1960 , a Llorenç el terme està escampat d'eres que funcionaven perfectament els anys cinquanta i seixanta, totes tenien les seves pallisses, com la que vam veure en un article anterior, l'era de cal Cabalé a la Convidal, un meravellós edifici.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGF_orgZcViBKymUsmnw8QUt5BF_NSoT3DXZV47ebJIk3rtWnyUv5A6gqnuvWUVq1iJ1m2xWV9AsOX45chFFUcxkMxJOhQIXk__WJAvAX_LpRa6j1Sv8alUildPcGTcMlGOoYx4CEP-3Jp/s2048/escales+per+pujar+a+l%2527era+i+evitar+una+volta+me%25CC%2581s+gran.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGF_orgZcViBKymUsmnw8QUt5BF_NSoT3DXZV47ebJIk3rtWnyUv5A6gqnuvWUVq1iJ1m2xWV9AsOX45chFFUcxkMxJOhQIXk__WJAvAX_LpRa6j1Sv8alUildPcGTcMlGOoYx4CEP-3Jp/w640-h480/escales+per+pujar+a+l%2527era+i+evitar+una+volta+me%25CC%2581s+gran.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Vam intuir que de la porta de la cabana pujava una escala de pedra per no haver de donar la volta i així es va posar de manifest al retirar el Ramon tota l'herba seca que cubria les pedres. L'escala no es un model de perfecció, però ha aguantat fins als nostres dies.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP8CiEnDtI38ulmdkL0tt60hQ3ehc07XV1Sl-CSDYazL7nP-rCI6KVLZ0PNp36gzPBgaWRz-o64E27gJQ3c92C0K0H5a5_Ljz_m_sw2V6A5Qqdd-ADDHx2uxA8W_gtm0Lkb4bGE3v0WBNn/s640/IMG_7080%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP8CiEnDtI38ulmdkL0tt60hQ3ehc07XV1Sl-CSDYazL7nP-rCI6KVLZ0PNp36gzPBgaWRz-o64E27gJQ3c92C0K0H5a5_Ljz_m_sw2V6A5Qqdd-ADDHx2uxA8W_gtm0Lkb4bGE3v0WBNn/w640-h480/IMG_7080%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Al mateix terme de Vallbona, hi ha la Torreta de cal Manco, que és la foto que teniu als ulls; fixeu-vos quins marges tant ben fets, tant bonics, i amb una pedra molt ben ordenada i que dir de les escales que pujen d'una feixa a l'altra o d'un bancal a l'altre ? Aquests marges tant ben fets són llaguissims, dona bo fer una excursió només per contemplar-los.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuyMogNcEwB2K5DbrEFsC2K_MLwItnZOS1QUOrCzygUKfwyg6m7OxcMsox8YhKq-Lv5jGNPyUFJdC3WFiOISkGxZ9-xcYUFXqKz8M4hCu-gzgzhGIQ3iwP_zWOjFbZGaEUmudIz-sFmoM/s2048/CABANA+DE+CAL+CABALE+O+POTSER+ERA+.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUuyMogNcEwB2K5DbrEFsC2K_MLwItnZOS1QUOrCzygUKfwyg6m7OxcMsox8YhKq-Lv5jGNPyUFJdC3WFiOISkGxZ9-xcYUFXqKz8M4hCu-gzgzhGIQ3iwP_zWOjFbZGaEUmudIz-sFmoM/w640-h480/CABANA+DE+CAL+CABALE+O+POTSER+ERA+.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La pallissa-cabana de cal Cabaler junt amb l' era i el corral de tàpia.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Vam tirar uns metres més amb el cotxe, però ens vam haver de deturar, no sabiem on ens ficavem.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMYCQjnV6secxxLIIAIx2C25eaQwVHy22rT2vBsRtBeB-vLmqi34pl6cJ5OLQ-rGBo2aUjk8ayVrYdI7PkwX_kwrObGl0hCYpIfmy9SLtRU_K8GU4SX202UXbRIR_paJ08SliXKUmFcDh/s2048/DSCN5294.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMYCQjnV6secxxLIIAIx2C25eaQwVHy22rT2vBsRtBeB-vLmqi34pl6cJ5OLQ-rGBo2aUjk8ayVrYdI7PkwX_kwrObGl0hCYpIfmy9SLtRU_K8GU4SX202UXbRIR_paJ08SliXKUmFcDh/w640-h480/DSCN5294.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">En aquest turó estava arrecerat el pable de Montesquiu, ara tant sols pedres per tots cantons, si hagués estat tot molt més net haguessim arribat a veure la mesura enclavada a la roca <span style="color: #cc0000;">dels tres quartans</span>. Vaig trobar moltes plantes d'espantallops <b>(Colutea arborescens). </b>Les cases són posades al recer de la muntanya i d'espatlles al nord. ´DEs un tipic poblet arrecerat, com Omells de Na Gaia, com Rocafort de Vallbona, com Montblanquet, mentre les cases llisquen pel pendent assoleiat, a dalt emergeix el castell o lo que havia sigut. He llegit segurament al llibre del Sr. Piquer i Jover que el casal i l'església varen ésser desmuntats pel comú de Vallbona, a mitjans del segle XIX, per a fer l'església de la parròquia. Al llibre de l´Inventari de l'Arxiu de Santa Maria de Vallbona de l'any 1992 diu a la pàg. 124 : <i> El rector de la parròquia de Rocallaura demana a Francesc Armanyà i Font, arquebisbe de Tarragona, que façi deturar l'extracció de pedres de l'església de Montesquiu, per pard del monestir de Vallbona, per a construir dos molins nous (1792).</i></span></div><div><span style="font-size: large;">Demanat al Ramon sobre el nom dels trossos de Montesquiu diu que no ho sap i que la gent de Vallbona en diuen : <b>Montesquiu del Bisbe, Montesquiu del Tato, Montesquiu del Lluïsa, etc ...</b></span></div><div><span style="font-size: large;">Li dic a en Ramon que li dic uns noms de partides de Montesquiu per si li diuen algo : <b>Vall de Poblet, Puig, Celadella, Coll de'n Claret, Era de Vallbona, Puig del Tallat, Coll o Coma de les Ballestes, Os, Domenge. </b>( Ep!! , ho he trobat escrit swel Sr. Piquer Jover. La Baronia de Vallbona 1981). Encara he trobat el nom d'una partida més de Montesquiu ( <i>Venda atorgada per Pere Belart i Serra, botiguer de Valls, com a procurador de Ramon Borras, marqués de Bárcena, a favor de Ramon Jové i Torremadé, pagès de la Vila de Vallbona, d'una peça de terra amb oliveres i en part erma, situada </i><b>a la partida de Gargot, </b><i>dins el terme de Montesquiu (1818).</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Al deixar les terres de Montesquiu i continuar pel mateix camí</i> fins al pla del <b>Cul-roig, </b>fins a la cabana de volta ovalada, la que teniu a sota </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnvtgSUAwYrHGKZl5LOYieIBbYz8sHJ5GIS0gTlfjjhMJtjGUGAXKMec0EcARvh3SMZ2TeP8qF7aT_V83a1t6oBIPqtdblOR6WO-StdJsHV6sl6BlRTqLwZTTbtHzFaNeaPOKOCWfjIGe/s2048/IMG_4496+%25282%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnvtgSUAwYrHGKZl5LOYieIBbYz8sHJ5GIS0gTlfjjhMJtjGUGAXKMec0EcARvh3SMZ2TeP8qF7aT_V83a1t6oBIPqtdblOR6WO-StdJsHV6sl6BlRTqLwZTTbtHzFaNeaPOKOCWfjIGe/w640-h480/IMG_4496+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Sorpren els grans prats o grans parades de cereals, algo mai vist a Llorenç de Rocafort. Quan pujem un turó a l'arribar a dalt de tot del pic, després ve una baixada, mai una explanada com aquesta que tenim a la vista. Sí que trobem el gran pla del Tossal Gros impresionant o el pla les Eres quan agafes el camí que va cap a la carretera dels Omells també tot es pla, quan puges per la Solana abans de baixar cap a Sant Marti sí tires a l'esquerre direcció Maldà també hi han grans plans ; però la pregunta que em faig jo, -son del nostre terme ? o cap d'ells ?</span></div><div><span style="font-size: large;">Fa molts anys que pujant cap al santuari del Tallat, es van trobant inmenses parades de rostoll que alguna no te límit, i quan més amunt puges mes parades de rostoll desproporcionades, penso que serà així fins a Montblanquet.</span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPiyN4tR1xJ2GP2Fi_ojc4zNznmIwCC6NDurdRA9EqFpG2Ou7OKupkfy2MWZqhqOl6oDEbLhoMfmS2bQowxXbRi8OJrL8vIp-QoymbDpTkJgDoCYso3fu4LUeNRkNe1UUo7zG7QSojQUL/s1280/DSCN6503+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPiyN4tR1xJ2GP2Fi_ojc4zNznmIwCC6NDurdRA9EqFpG2Ou7OKupkfy2MWZqhqOl6oDEbLhoMfmS2bQowxXbRi8OJrL8vIp-QoymbDpTkJgDoCYso3fu4LUeNRkNe1UUo7zG7QSojQUL/w640-h480/DSCN6503+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dins del santuari del Tallat, actualment tancat.</td></tr></tbody></table><div><br /></div><span style="font-size: large;">Després de la gran cabana ovalada o en forma d'ametlla continuarem pel camí de les Vinyes o de Montblanquet, travessar la carretera i continuar pel mateix cami encara en la partida de les Vinyes ( aqui vam trobar una era i una pallisa i una senyora que segons el Ramon era la dona del Ramon de cal Pep Bernarda; fins a arribar a Vallbona o fins al damunt de Vallbona, aqui en diuen Partida de Sant Miquel, en aquest pla hi han </span><span style="font-size: x-large;">tres indicacions en un pal de fusta o cap a Vallbona, o Llorenç de Rocafort, o cap a Montblanquet. Be del Cau-gros al cami dels Perdigons primer trobem: lo Perdigo de cal Saltó, Perdigo del J.Ramón Amenós, Perdigó del Perlo, i per últim Perdigó de cal Mano, fins <b>al racó del San-Gros</b>, on hi ha la famosa font? de raijar no raja.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLWWDiECXPUcX7V6qCc6l59IOOwfG29F7L-INnybXcJ-weMsbVP38Of9600Y1BCPnjXxTm_QiQzWrYfqkz0YdqCKL3PZ3ebzmVwsnGMXcTtiSuxg_CwHuYO8fHfY20z3hyphenhyphenqgEOaQ00OUZ1/s2048/cabana+de+grosses+llambordes+per+dins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLWWDiECXPUcX7V6qCc6l59IOOwfG29F7L-INnybXcJ-weMsbVP38Of9600Y1BCPnjXxTm_QiQzWrYfqkz0YdqCKL3PZ3ebzmVwsnGMXcTtiSuxg_CwHuYO8fHfY20z3hyphenhyphenqgEOaQ00OUZ1/w640-h480/cabana+de+grosses+llambordes+per+dins.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: x-large;"> i la cabana de llambordes, en un tros una cabana fos com fos era necessària per a protegiur-se de les tempestes i calmarçades.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm_uwR-bDYaUPDnbcVtF1fYP19OJxVAAIbKu8U-B9mm8rsgSdTj7Y9jwkO9OaaJSESgDEAv4OKtMIoGHqYSpJjXPHXtN1T2I1POlvDbjNyYT2BZ-L2k9yPYhv0QaE0DYkPJ1n-ErRsOXmx/s2048/DSCN5301.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm_uwR-bDYaUPDnbcVtF1fYP19OJxVAAIbKu8U-B9mm8rsgSdTj7Y9jwkO9OaaJSESgDEAv4OKtMIoGHqYSpJjXPHXtN1T2I1POlvDbjNyYT2BZ-L2k9yPYhv0QaE0DYkPJ1n-ErRsOXmx/w640-h480/DSCN5301.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aquesta boca, dona lloc a cavitat grandiosa, molt fonda i llarga, quan ha de ploure diu la llegenda que s'omple d'aigua, un fet curiós, en parla el qui ho coneix des de petitó, jo mai l'havia vist amb anterioritat, tot i que es molt aprop del nostre Perdigó. El sostre es tot una grandiosa roca, impressionant.</span></div><div><span style="font-size: large;">La tarde ha donat per molt, ja es hora d'anar a retiro, vaja cap a Llorenç donant l'excursió de coneixer el territori i l'història de l'antiga baronia de Vallbona, per acabada. La finalitat més important era coneixer Montesquiu i la seva història, el Sr. Jacinto Bonales Cortés en el seu llibre <b>Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu</b>. Un territori i un poble a redós del Monestir, ho ha a conseguit i dona per molt, molta història en aquestes 388 pàgines. </span></div><div><span style="font-size: large;">A l'hora de cloure el present escrit ens ha vingut a visitar el meu amic i company de l'últim quart de segle el Dr. Jordi Turró, home intelectualment molt potent, psiquiatra, és voluntari a l'Hospitalitat de Lourdes, voluntari a Càritas, és un home del renaixement, ha llegit molt, i gaudeix que els altres pensin i llegeixin, avui m'ha deixat el llibre de'n Joan-Carles Mèlich, <i><b>La Fragilidad del Mundo. </b>Ensayo sobre un tiempo precario. Tusquets Editores, Barcelona 2021.</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i>Pep<br /></i></span><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> BIBLIOGRAFIA</span><p></p></div></div><div><span style="font-size: large;">Història de Vallbona i de la Vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir. Jacinto Bonales Cortés. Intitut d'Estudis Ilerdencs. 2011. Fundació Pública de la Diputació de Lleida.</span></div><div><span style="font-size: large;">Breu Història del Monestir de Vallbona . Episodis de la Història,de Gener Gonzalvo i Bou.1ª Edició Editor Rafael Dalmau. Barcelona 2003.</span></div><div><span style="font-size: large;">Precerdents i orígens del monestir de Santa Maria de Vallbona ( 1154-1185) Josep Maria Sans i Travé. Pàgès Editors.Lleida 2002.</span></div><div><span style="font-size: large;">VALLBONA. Guia espiritual i Artística. Josep Joan Piquer i Jover. Impremta Saladrigues de Bellpuig. 1983.</span></div><div><span style="font-size: large;">EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA. HISTÒRIA MONAQUISME I ART. Josep Maria Sans i Travé. Pagès Editors. Lleida 2010.</span></div><div><span style="font-size: large;">Inventari de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona. Isabel Navascués, Carme Bello i Gener Gonzalvo. Primera Edició 1992. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></div><div><span style="font-size: large;">ABACIOLOGI DE VALLBONA. Història del Monestir 1153-1990. Josep Joan Piquer i Jover. Segona edició. 1990. Fundació d' Història i Art Roger de Bellfort.</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-10908078681993592652021-09-20T12:00:00.002-07:002022-01-17T06:28:19.967-08:00LA DOMESTICACIO DE LA ESPIRITUALITAT, POLITEISME-MONOTEISME.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxN0uMiPw4FcHpAaeSxUs69AcxnCkHRNiBGsvDYzo2kYJZaoUzniEIixf3c4aYb0-YrR_9R8UO6IQxoOvB6lphOGmDIlAtRgvxtYo24xEO9zJU5UrYOQTBTExKpKpWB-D9LgKbPLQzyJ9S/s2048/IMG_3790.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxN0uMiPw4FcHpAaeSxUs69AcxnCkHRNiBGsvDYzo2kYJZaoUzniEIixf3c4aYb0-YrR_9R8UO6IQxoOvB6lphOGmDIlAtRgvxtYo24xEO9zJU5UrYOQTBTExKpKpWB-D9LgKbPLQzyJ9S/w640-h480/IMG_3790.JPG" width="640" /></a></div><br /><p>El present article és del Doctor Miquel Fabré , llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i ex-professor universiari, ara totalment dedicat a cuidar la seva familia i cuinar per ells i pels amics (domina la pasta italiana després d'haver viscut tres anys a Roma), quasi mai repeteix un menú, cosa dificil, altres tasques seves són, la música, el piano, la pintura, qualsevol tema li serveix per pensar, perquè ell d'entrada no es creu res. Home enamorat del monestir de Poblet des de molt jove, i li agrada passar de tant en tant uns dies la baixa Segarra, ara dit l'Urgell, on gaudeix de collir olives al novembre i batzacar ametlles ara al nostre troç El Perdigó o Les Pintades els dos situats en el terme municipal de Vallbona de les Monges; i també li agraden les mores igual que a la seva esposa, o sigui que Llorenç de Rocafort per ells es com estar al paradís terrenal, però de secà, malgrat els camins polsegosos ,i les dos fonts que trobem que per omplir un litre d'aigua perdriam a paciència. Ho consideren un be de Déu, encara que els dos siguin no creients.</p><div class="page" title="Page 1">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFhKWldSr3txoaJlk8JvYrrRgoiSoyg2oulXbxIUDYyqVW3PrDWCkDM0Tn1vh8_mbpyNTgcz5iLdCIbeE3WpElSbGIqBPjKB5f-7d1nzGTmWXUtN9f9DxSOhl-QnUBxnEhGvcxhb_M11a/s2048/IMG_2454.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFhKWldSr3txoaJlk8JvYrrRgoiSoyg2oulXbxIUDYyqVW3PrDWCkDM0Tn1vh8_mbpyNTgcz5iLdCIbeE3WpElSbGIqBPjKB5f-7d1nzGTmWXUtN9f9DxSOhl-QnUBxnEhGvcxhb_M11a/w640-h480/IMG_2454.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p><p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Els ésser humans, </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">Homo sapiens</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">, nosaltres, tenim sentit i consciència certa de l’inefable. Sentim la
presència d’allò que copsem, que percebem i vivim tot i saber-ho tan immaterial com real. Amb el
coneixement de tot allò que no podem fer tangible ni explicable als sentits físics ni tampoc a la raó,
però que tanmateix experimentem amb solidesa ben present, li hem volgut donar forma i nom.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Aquests munt de fenòmens que frueixen d’una experiència íntima, ben nostrada, li donem a voltes
una vàlua externa, exterior al nostre tarannà íntim. Altres vegades, molt més recents i noves en la
història del nostre grup zoològic, els hi conferim atributs i particularitats neurològiques centrades
principalment en la </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">Insula de Reil </span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">esquerra, cinquè lòbul de l’escorça cerebral.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Afirmem, els components de la nostra espècie, amb molta freqüència, vaja, sempre, que aquest és
el nostre més exclusiu atribut que ens fa humans, el què ens distingeix i enalteix per sobre dels
demés habitants del planeta Terra, a qui, a tots plegats els neguem impietosament aquesta pregona,
subtil qualitat, la percepció, la vivència de l’incomprensible. Per això els volem sotmetre.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Massa vegades, però, hem pogut observar la consciència i l’angoixa de mort, la mort pròpia o
aliena, passada o en proper avenir, que fou o que és a punt d’esdevenir. El sentiment de la mort en
éssers no humans l’hem copsat massa vegades com per no abominar la nostra superba arrogància.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">No podem atribuir-nos de cap manera honesta el notori privilegi singular de la consciència de
l’inefable, el flaire, la seva intuïció, la percepció d’allò immaterial, ni la seva discussió, cavil·lació
o reflexió, àdhuc ens atreviríem a dir la seva circumspecta meditació no només són nostres.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Si iniciem el present escrit amb aquestes afirmacions és perquè no ens podem atribuir tampoc la
noció d’una divinitat, ni el sentit de la divinitat, ni l’experiència de l’inefable en exclusiva.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">De fet només podem esmentar-nos a nosaltres mateixos, </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">H. sapiens</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">, ja sigui per referència directa,
en l’experiència pròpia o bé contada, la glossada per altri. Només és amb nosaltres amb qui podem
cavil·lar sobre aquesta percepció, aquesta sensació de presència i les seves discussions i debats.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Perquè només és entre nosaltres amb els qui ens podem arribar a comprendre, i no pas amb gaire
fluïdesa ni desimboltura. En compte! Però, parem compte no ensopeguéssim amb les versàtils
tanques de les molt diferents parles, que ens allunyen, i distancien, i no pas per ser parles distintes,
no, sinó perquè són palesament diverses i esparses maneres d’entendre i explicar-se el món</span><span color="rgb(58.039200%, 54.117600%, 32.941200%)" face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Hi ha encara un altre obstacle present en aquest concepte “</span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">entendre el món</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">” que evidencia la parla
i es formalitza amb molta més solidesa i constitueix la més infranquejable de les barreres amb què
ens distanciem els grups dels ésser humans, ens referim als insuperables reixats culturals.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">La cultura, aquesta immensa caterva de coneixements i maneres de fer tant diferents, mai trameses
biològicament però que tanmateix estructuren la biologia personal i de grup. Exorbitància d’idees,
visions i conceptes, estils de vida i modes d’actuar conforme l’estructura d’una pensa.
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxBuRmiCZFxkACOTr0p7-K8daUahKnsPXKF7ZFX4RCT7j6DKH-_2dvJTXkdD2JIwuySHIcL36Jc3RW-2hr0MSoT6FrPUNlQcvwDCkfgkrIecvQhyf8_m27oW0hqtyQmXm2irEm88iIcCE/s2048/orobanca+del+galio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxBuRmiCZFxkACOTr0p7-K8daUahKnsPXKF7ZFX4RCT7j6DKH-_2dvJTXkdD2JIwuySHIcL36Jc3RW-2hr0MSoT6FrPUNlQcvwDCkfgkrIecvQhyf8_m27oW0hqtyQmXm2irEm88iIcCE/w640-h480/orobanca+del+galio.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p>
</div>
</div>
</div><div class="page" title="Page 2">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Enmig d’aquesta immensa, innombrable disbauxa de diversos pensaments que formulen actes,
molts d’ells obligats, algú podria dir-nos què és la divinitat? Què és la divinitat?
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Quina, quina és la cultura, quina és la pensa, quina civilització és creu capaç d’afirmar amb tota
honestedat i en universalitat: Què és la divinitat? Qui ho sap respondre? (Quan demanem afirmar
vol dir que es digui el què és i es pensa, no en el que ens convé que sigui dit que és i es pensi).
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Per a cada pensament afermat, afermat com foment en el si d’una comunitat, la resposta pròpia a
què és la divinitat, la seva resposta és sempre l’única, incontestable i, a més, és la verdadera. La
veritable. Per a cada grup constituït i jerarquitzat, i mai no són permeses les dissensions.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Hi ha una coneguda entelèquia prou astuta, una argúcia, un sofisme garneu que ens vol respondre:
La divinitat és un misteri. Un misteri. Gràcies, no només no ens val, no tan sols no ens satisfà. Ens
podria arribar a fer mal. Perquè ens bandeja, ens exclou el pensament, el que sentim internament,
ens anorrea amb un sol mot el sentiment de l’inefable. Simplement ens allunya del nostre jo més
íntim, com que és un misteri no hi pensis més i fes el què et dic.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Sabem que en moltes, potser en totes les cultures arcaiques es concedeix un esperit, una ànima, un
‘inefable’ a tot, a qualsevol objecte o esdeveniment però no se’ls atorga la qualitat de divinitat. La
deïtat és només per aquells fenòmens més generals i que regeixen els temps: el sol, el vent, el foc,
la pluja, el mar! El cel i l’ordre dels seus estels... l’anhelat i etern més enllà que apaivaga la por.
</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7dSY74nS7sHoR0IpR4KigXSsTMH7UxR69GaDqqHfMOSvHSyu4v4hpSfJgBVB6wIseyjF08uFppN2ZpBsUGXU6vizaR-291g3jYjgLoB0Oj4sjEfwYkCY4hVn3osQUNPMHK_CC0IvgDaQO/s2048/IMG_2599+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7dSY74nS7sHoR0IpR4KigXSsTMH7UxR69GaDqqHfMOSvHSyu4v4hpSfJgBVB6wIseyjF08uFppN2ZpBsUGXU6vizaR-291g3jYjgLoB0Oj4sjEfwYkCY4hVn3osQUNPMHK_CC0IvgDaQO/w640-h480/IMG_2599+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Segurament, fruit de l’incert descrit, atorguem diferents categories i relacions als fenòmens de la
Natura que ens aclaparen, i també a totes aquelles manifestacions de les nostres emocions (amor,
bellesa, odi, tendresa, confiança...) tan difícils d’entendre segons la nostra comprensió i les hi
disposem un lloc d’importància a cada una d’elles, i, això és cabdal, les personifiquem.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Potser és aquí on hi ha una tergiversació important de l’ordre més intern, més profund de la
persona, la confusió dels sentits íntims de personificació de emocions connaturals, les pròpies,
aquelles sensacions profundes d’espiritualitat, allò que sense poder-se mai explicar hom sent
pregonament al marge de cap divinitat, la recerca de l’ineludible, que és del tot allunyada de cap
creença i religió, i algun discurs aliè a la pròpia pensa que falsia i deforma el propi ser.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Lluny de cap religió, de cap dogma que ens dictin, de cap creença irrevocable, lluny de cap corpus
religiós, doncs en la religió només s’hi pot trobar culpa, la religió és inducció de la culpa, la
consciència de l’ésser miserable, la proposta de contrició, oferta de redempció segons el què es
dicta, l’atorgament del perdó (no sempre, en segons quins casos), la religió és cànon, ordre, regla,
llei, manament, imposició, dogma, ritus, jerarquia,categoria, condició, dòcil submissió... i mort.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Podria ser que aquesta categorització de religió molesti, o ofengui qualcú, no és en absolut la
nostra pretensió, però no tenim constància de cap observança, cap ordre, cap religió, no en sabem
de cap que doni ales i llibertat de pensament i que estimuli el propi albir, el propi vol intern.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">L’intent de classificació, de categorització de les emocions i sensacions inexplicables, per intimes
i pregones és transportat al mon dels déus... déus acabats de definir... desconeguts i tan a prop del
caos i l’horror, (només l’Art pot organitzar el caos, però això és tot un altre negoci no pas tan
allunyat del sentiment de l’inefable per bé que prou llunyà per tractar-lo un altre dia).
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLBp9HdOK-YkePeU6nsqo2ZDOsq0BAQi9a33mBrfD9lURFk2OSm7GqCzcTAPenm6BYTw-XVxq6fGwupvr00DGWYqMJbUzYb64hT22UDuqANf7R8H8nYA8BRQVmqlGD_HmKvBkX9FE3Y7HO/s1280/IMG_4227.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLBp9HdOK-YkePeU6nsqo2ZDOsq0BAQi9a33mBrfD9lURFk2OSm7GqCzcTAPenm6BYTw-XVxq6fGwupvr00DGWYqMJbUzYb64hT22UDuqANf7R8H8nYA8BRQVmqlGD_HmKvBkX9FE3Y7HO/w640-h480/IMG_4227.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p>
</div>
</div>
</div><div class="page" title="Page 3">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Així és que hom vol cerca de trobar relacions entre l’intern i l’incomprensible extern, en la solitud
personal o en l’escalf de la colla. Tanmateix, des de la dissolució del grup íntim i de cohesió, des
de l’abolició del clan, sempre ha aparegut qui sap que la sacralització d’un conjunt de principis
ètics de conducta, respectes de convivència i cerimonials és una extraordinària font de poder.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">També ho férem així per a totes les jerarquies divines, en totes les complicades mitologies pròpies
de cada cultura, seguint un clavat calc dels rangs de les civilitzacions fetes pels humans amb les
seves clares distribucions de poder i embellint-ho tot plegat de ritus prou estrafolaris.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Això, segurament, degué aparèixer fa uns sis mil o vuit mil anys abans de la nostra Era en certs
indrets, coincidint amb el sedentarisme, la domesticació de diverses espècies, vegetals i animals
(el mot ‘domesticació’ prové de </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">domus</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">, casa) en la Revolució Agrícola, amb la fi del clan, amb
abandó del nomadisme, en l’invent de la ciutat i l’inici de la propietat de terres i bens.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Tot plegat és el començament de la propietat privada, de la divisió de classes i posicions socials i
els distints i jerarquitzats exercicis del poder en els diversos membres de la comunitat. Llavors
també es domestica l’espiritualitat que tan bon punt endreçada i duta a cleda, domesticada, serà la
seva gestió una gran font de domini i autoritat. S’ha acabat el sentit propi, íntim, de l’inefable.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">És dóna ordre i concert a l’Univers. El que s’ordena a la terra s’ordena a l’Olimp. La categoria
dels déus, els seus poders i les seves potestats, les seves condicions, essències i castes són dictades
per uns pocs escollits, els sacerdots, estirp molt potent i vigorosa en qualsevol cultura i no només
perquè gestiona la por, no, sinó perquè se l’apropia, la forja, l’enfondeix, la apregona i li confereix
nom i forma per cadascú i per a cada grup.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Aquesta poderosa nissaga sacerdotal fou particularment notable en la civilització més excepcional
del nostre Occident, insòlita per ser de les primeres i sobretot per ser la més duradora, amb els
seus més de quatre mil anys, l’Egipte fou un poble insòlit, que a redós de les crescudes del riu
Nil, forní una cultura formidable, sempre amb el pensament i en la presència de la mort i la viva
creença i visualització de l’altra vida plena i eterna, tostemps gestionada pels sacerdots en les
seves distintes i notables influencies sobre els diferents déus del seu intricat panteó.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Sembla ser que el poder d’aquesta classe que es constituí de l’alta societat, els sacerdots, va
preocupar molt un faraó en concret, Akhenaton, qui el segle XIV abans de la nostra Era els
arrabassà tot el seu domini substituint el complex panteó pel senzill, planer, monoteisme, va
canviar la capital i el temple i s’adorava tant sols a Aton. El déu Sol. El déu de la vida eterna.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">No cal dir que l’únic hierofanta, el singular enviat i sacerdot d’aquesta nova, novíssima religió que
només contemplava un déu i cap d’altre era ell mateix, Akhenaton, que significa l’estimat del sol.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Aquesta breu explicació de la història d’Akhenaton s’ha d’admetre que és volgudament simple,
molt, potser massa simplificada, i que tot plegat fou molt més envitricollat i complex.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Lluites a sang pel poder, corrupcions, prevaricacions, traïcions i perversions. Morts i assassinats.
Tanmateix l’adoració a Aton trabocà bastant tot l’Egipte i la seva quotidiana vida però només fou
vigent amb Akhenaton. A la seva mort es restituí el politeisme i s’esborrà per sempre més
Akhenaton de la història del antic Egipte. No se’n sabé res fins a la fi del S. XIX de la nostra Era.
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuw_r_LiyaN_aSrT65lC7wp1zk4GZ2Vitt27QhTa1i-_2Uzc-Flmwdm5lqSJcl031XOfVfFZAu-1j2HrRRGVUM8GYreaDFQmRVC_M30Z_Do_0T6GWlZVQB8B-7iuPXT9zOPTHKt7_TvlXN/s2048/IMG_3587.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuw_r_LiyaN_aSrT65lC7wp1zk4GZ2Vitt27QhTa1i-_2Uzc-Flmwdm5lqSJcl031XOfVfFZAu-1j2HrRRGVUM8GYreaDFQmRVC_M30Z_Do_0T6GWlZVQB8B-7iuPXT9zOPTHKt7_TvlXN/w640-h480/IMG_3587.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p>
</div>
</div>
</div><div class="page" title="Page 4">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Així i tot, la llavor d’aquell monoteisme, que esdevingué la font del poder, va germinar en mig de
tantes i tant diverses cultures i civilitzacions d’arrels essencialment politeistes (sumeris, caldeus,
hitites, cretencs, grecs...) politeistes com s’esdevenia de l’heretat de l’estructura animista del clan,
però tot i ser rebutjades, les essències politeistes varen deixar petja en el imaginari monoteista.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Fou un noble de la cort d’Akhenaton, que hagué de fugir per les consegüents persecucions a la
mort d’aquest faraó, qui es feu càrrec i cabdill d’una ètnia sotmesa a l’Egipte, els hebreus.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Aquest noble, de nom Moshe, o com el coneixem nosaltres Moisès, estudiós i devot del poder que
pot inferir el monoteisme fou qui induí aquets conceptes a un poble captiu però molt cohesionat.
Dictà i va instaurar la que anomenem llei mosaica. Aquesta concepció del monoteisme hebraic
inspirada per un egipci es veu referenciada per manta autors de molt diverses disciplines.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Així doncs tenim que de la sagnant jugada per unificar i adjudicar-se tot el poder d’un faraó neix
la primera (i única!) cultura monoteista, les altres doctrines monoteistes són derivades sectes del
judaisme. El sentiment jueu no era gaire o bé no gens monoteista, serveixi d’exemple que així que
Moisès els deixa una estona sols s’aboquen al culte d’un bou d’or.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">El tremp monoteista dels jueus mai no ha estat monolític, de sempre que va haver-hi, hi ha
infinitud de diferències, contrastos i discrepàncies. Corrents i glosses, exegesis antagòniques i
discordants. Però la cohesió de l’ètnia, endogàmica, amb el ferm convenciment de ser ‘</span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">el poble
escollit</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">’ s’ha mostrat impertorbable, recolzada, a l’empara aixopluc del Llibre.
</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9xpx7dtdxyD9PXfPspG3lFIXpX08SD9NaStX8maFlLSlH1PTFdBx719l9scZE4NkM7nkar4_fFduUZChh2eBPEEiy2LeDHZ7qRDVq8YyvMF3o-RKSKUSgAQY62RVfRDFNEyHinr0pxj2q/s1280/IMG_0726+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="778" data-original-width="1280" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9xpx7dtdxyD9PXfPspG3lFIXpX08SD9NaStX8maFlLSlH1PTFdBx719l9scZE4NkM7nkar4_fFduUZChh2eBPEEiy2LeDHZ7qRDVq8YyvMF3o-RKSKUSgAQY62RVfRDFNEyHinr0pxj2q/w640-h390/IMG_0726+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">La Bíblia, un recull de tradicions orals, històries exemplars, lleis de conducta, contes i poemes, i
llegendes molt sovint manllevades de les ètnies veïnes, refetes i traduïdes a mida, cercant sempre
el monoteisme i esquivant el maniqueisme Persa, és una antologia caòtica, inconnexa, però que
uns set-cents anys abans de la nostra Era fou fermada per escrit.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Els diferents documents es varen formalitzar per escrit en texts fixes i tancats per més d’unes tres
dotzenes de diferents autors, segons es calcula per estils i dates, i aquests recull de llibres ha estat
el pal de paller de la cultura mosaica. De fet és la seva </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">terra promesa</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">, el llibre, el seu estudi i
interpretació, i ha aconseguit que, en el si d’una ètnia endogàmica, no s’hagin establert corrents
enfrontats, irreconciliables i bel·ligerants ni a mort, ni a odi. Mai en el sí del mateix judaisme.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="color: #38761d; font-size: 12pt;">Ah! Però... i defora, i els gentils, és a dir els que no són fills d’una jueva... que no són jueus...
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Un ciutadà romà, un gentil, no circumcidat, Saule de Tars, conegut més tard com Pau de Tars, feu
una interpretació prou personal d’un personatge, un dels discrepants de les lectures ortodoxes dels
llibres judaics a qui no va conèixer sinó per referències.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Pau instaurà una secta cismàtica del judaisme fomentada en el què va sentir dir d’aquest dissident
hebreu que acollia a tots i també els gentils i, sobretot, acollia els esclaus, els serfs, els ilotes i a les
dones, en rang inferior dels homes lliures, es clar! Però arrogats, integrats en el culte, en la seva
predicació, i l’esperança de redempció i els albirs de la salvació! Acollia tothom que el reconegués
com a déu i fill de déu, (no pas en les jerarquies ni categories, classes o distincions eclesials. Les
dones integrades en la jerarquia sacerdotal! No! Mai! Ni els esclaus ni els eunucs).
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPoROOX6eBR9tWrzafRWuV3WsOSr4A7wMq6fdTHjjdLTPZjI2awoybdrS-e1hGxPcZu_GubvFv8XGGOjdLU5O5ByRGchcOuqymj0RuaTKJYS3d5hR848-GFoXKcVI-JPC0TPIHS-6uTFZ/s1280/IMG_0602.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPoROOX6eBR9tWrzafRWuV3WsOSr4A7wMq6fdTHjjdLTPZjI2awoybdrS-e1hGxPcZu_GubvFv8XGGOjdLU5O5ByRGchcOuqymj0RuaTKJYS3d5hR848-GFoXKcVI-JPC0TPIHS-6uTFZ/w640-h480/IMG_0602.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p>
</div>
</div>
</div><div class="page" title="Page 5">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Introduí, Pau, les seves epístoles i alguns texts nous al Llibre, que foren modulats i canonitzats tres
segles més tard, en el concili d’Hipona. No sense haver de purgar abans diverses discòrdies,
dissensions, heterodòxies dites heretgies. Heretgies que anaren apareixent regularment en els
segles amb la mateixa regularitat que eren combatudes amb cruesa a sang i foc.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Uns sis segles després de Pau de Tars, molt al sud de la Mediterrània, en una recol·lecció prou
sincrètica i arreplegada de ritus, mites, faules, fantasmes, manaments i preceptes de diverses tribus
de ramaders de dromedaris algú, que s’erigí com a profeta, va presentar un llibre (dictat, segons
s’ha d’afirmar, a risc de la pròpia vida si hom ho nega, per un arcàngel) que conformà una nova
versió del monoteisme mosaic, molt més rotunda en el concepte d’un sol únic déu, que l’anterior
cisma hebraic, en aquest nou cisma no hi ha ni sants quasi divins, ni triumvirats de persones
divines empeltades d’humanes ni mares divines. Tampoc no hi ha dones.
</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZDU0Ny_DnP2NbwygwYffiFCeV9jI7kIHKb5t5cO4QxKtPGMyjMpUWQfI166D9WSuo1pM0xhRD-E9z6yejcH7fu0NLgxWbc_IOcPcPQfZ7Hpwcm-u-z_NoRxECCIorINysZGx0p1IT2YT/s2048/IMG_3795+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPZDU0Ny_DnP2NbwygwYffiFCeV9jI7kIHKb5t5cO4QxKtPGMyjMpUWQfI166D9WSuo1pM0xhRD-E9z6yejcH7fu0NLgxWbc_IOcPcPQfZ7Hpwcm-u-z_NoRxECCIorINysZGx0p1IT2YT/w640-h480/IMG_3795+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Més propera al judaisme, aquesta nova secta, pel què fa a l’estricta coerció i constrenyiment a un
sol únic déu verdader, a la veneració del seu profeta, i només a ell, a la inflexible ritualització de la
vida quotidiana, a les molt severes prohibicions alimentàries (sense arribar als extrems maníacs de
l’hebraisme) i a la submissió de classes socials i sexes, relegant absolutament les dones al no res,
aquesta nova branca del monoteisme, molt més ferotge que no pas el judaisme primigeni pel seu
tarannà més de conglutinació que no pas d’acollença, presenta discòrdies irreconciliables entre les
diferents corrents d’interpretació, propietat i partició de poders i veritats que duen, encara ara, a
cruentes guerres i matances del tot inimaginables, inaudites en el sí del què és el sentit d’un sol
poble, que es comporta com ‘</span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">el poble escollit</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">’.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Tanmateix aquell beat principi de l’acollença que feu prevaler l’escissió de Pau a l’Occident,
l’acolliment, respon a l’atàvic deure del clan d’hospitalitat envers el nòmade, qui ha de prosseguir
el seu camí i no restarà mai integrat en el sí d’aquella col·lectivitat closa.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Per tant, tampoc no és molt inherent ni al sentiment ni a la pensa pregona dels prosèlits de la
segona escissió del judaisme ortodox proposada per Pau a l’ombra del què es deia que va dir un
natzarè executat pels romans per apaivagar el neguit dels comandaments judaics.
</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdVFkiptJ0o11pkdeW_HkzYPWDFR-Mn409wrAwsjpv84jvaC-qAAbYhPBtE4N4aacClXN0YK6QNlaKVaByfYmg_oCtUhdPopnd54XCmSig9Qsq5H_GmhpWM8hkjVSbIq-azNRk9NfpdX1/s1280/IMG_0356+4+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdVFkiptJ0o11pkdeW_HkzYPWDFR-Mn409wrAwsjpv84jvaC-qAAbYhPBtE4N4aacClXN0YK6QNlaKVaByfYmg_oCtUhdPopnd54XCmSig9Qsq5H_GmhpWM8hkjVSbIq-azNRk9NfpdX1/w640-h480/IMG_0356+4+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Molt aviat no es pogué controlar l’aparició dels cismes i dissensions que exclouen a tot l’agosarat
que no és obedient a la veritat dictada per aquell qui s’afirma l’il·luminat i coneixedor del ‘</span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 12pt;">camí</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">’ i
ara ens trobem que hi ha congregacions i confraries que es diuen monoteistes a balquena, quina
més rigorosa que l’altre i totes elles hereves i bastardes del primigeni monoteisme mosaic.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Tot i que es defineix com a confessió monoteista estricte, la secta que fundà Pau, té disfressat un
dels politeismes més amplis, complexes i bigarrats que cap panteó ha presentat mai, amb infinitat
de variants i covariants, amb l’arrogació i apropiació de totes les divinitats, festes, ritus i epifanies
menors, o majors, sense cap renitència, aversió ni fàstic, sempre que siguin subjectes totes elles a
les diferents cultures que hagin sigut adherides, de grat o per força, a la religió de Pau.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Aquesta que ara presentem és una qüestió de les més punyents i silenciades en l’allunyament de
l’estreta cohesió del clan i les seves connexions íntimes tant d’individus com de les compartides
interpretacions del món, dels sentiments, a la fi, dels indefinibles lligams i vincles d’un clan.
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifrbK-AjjMv_hLL9fLQzKIjOo0b8FiwiCi0LqELU8M2RwSCP3NO3Z6tE2N_E0hcATiAzn7Ykg9_w-iMCI2bQD-rQ8Kl5IBZCIA5jxIE2FwLY73Em_o6lPAIESG4Rpy2N170BnxG33ughP/s2048/ametller+empeltat+de+prunes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifrbK-AjjMv_hLL9fLQzKIjOo0b8FiwiCi0LqELU8M2RwSCP3NO3Z6tE2N_E0hcATiAzn7Ykg9_w-iMCI2bQD-rQ8Kl5IBZCIA5jxIE2FwLY73Em_o6lPAIESG4Rpy2N170BnxG33ughP/w640-h480/ametller+empeltat+de+prunes.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un ametller que dona prunes i ametlles llarguetes.</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>
</div>
</div>
</div><p>
</p><div class="page" title="Page 6">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">L’amalgama, el conglomerat de penses i fermes estructures tant socials, de grup, mentals, o
espirituals en un temps evolutiu ínfim (vuit mil·lennis, a tot estirar?), l’heterogeneïtat forçada per
la ‘ciutat’ duu a un batibull, a uns aliatges i guirigalls prou difícils de cohesionar i en voler-la fer
coherent amb un pensament bastant únic, a l’Occident, s’ha embolicat més encara la troca i del
què era ‘sent, prea i prega com t’és donat’ s’ha anat a un rigorós ‘creu el què jo et dic, i prou!’.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">El monoteisme que prové de la voluntat d’aconseguir centralitzar el poder, i si pot ser absolut,
millor, segueix manifestant els seus orígens i massa sovint, ara i al llarg de la història, en
l’aplicació implacable de la fórmula de Montalembert: “Quan sóc feble us reclamo la llibertat en
nom dels vostres principis, quan sóc fort us la nego en nom dels meus”.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">El politeisme és fruit de l’inefable indefinit i borrós, i acomboia neguits. Prové, tan bon punt fou
anihilat el clan com estructura i estructuració personal i de grup, de l’intent de fer suportables els
fenòmens atemoridors que s’esdevenen a la Natura, al de fora i al de dins. La tronada i l’angoixa.
La tempesta i la rialla. Tanmateix ha estat font d’espavilats que han sabut viure amb l’esquena
dreta. Però també d’una manera de viure on hi caben certes dissidències. Hi caben molts déus.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">En la base, en la naturalesa i profunditat de tots aquests enrevessats afers no hi ha Déu, ni déus, el
què si que hi ha és l’íntim, l’innegable intransferible, l’inefable sentit i sentir d’una consciència
inexplicable i, voldríem repetir el mot íntim, propi intern i pregon i intransferible de cadascú.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Hom s’ha oblidat de cercar-ho, sentir-ho i conrear-ho a dins seu. De fet no s’ha oblidat sinó que
per a poder domesticar l’individu juntament amb vegetals i animals (agricultura i ramaderia) per a
poder-se fer sedentari i domèstic, s’ha de domesticar també l’espiritualitat. S’ha fet oblidar, s’ha
amagat, s’ha ocultat aquest propi sentit. S’ha fet deixar de banda i ha estat arrabassat per unes
castes, uns subgrups dins del grup que hom anomena religiosos, sacerdots.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">S’han fet mans i mànigues perquè oblidem, negligim el propi sentir de l’inefable, i que no ho
cerquem mai més, que seguim a ulls clucs el que ens dicten en benefici del que en diem, credos,
religions i fes.
</span></p>
<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzUWecf5fTiEaGjjrzHnegD-Jxg42krFKl_y-dC4VuFU5XilU5drPl-qmGnTYlNtepdwpeK5a0KYBtbV5eEk5FxpY4eT7K50l8K8mdmIkYPXUy8no4BCnqyyIIDmozkOf-AGMhR0KC4mgh/s1280/IMG_0869+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzUWecf5fTiEaGjjrzHnegD-Jxg42krFKl_y-dC4VuFU5XilU5drPl-qmGnTYlNtepdwpeK5a0KYBtbV5eEk5FxpY4eT7K50l8K8mdmIkYPXUy8no4BCnqyyIIDmozkOf-AGMhR0KC4mgh/w640-h480/IMG_0869+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p><p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Han estat precisament aquestes religions, credos i fes que ens han dut, amb aquesta domesticació a
la pròpia misèria espiritual per l’abandó per part de l’individu del seu lliure conreu i ens han dut a
cleda tot creant, inventant-se déus, i manaments i ritus com més estrambòtics millor, en aquell
convenciment, a més, de, com hem dit més amunt, que sacralitzar conductes i maneres de fer en
vers els altres confereix el poder, que és, a la fi, el propòsit de qualsevol religió:
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">Sotmetre al poder d’algun llest l’home domesticat en perdre el seu hàbitat natural, el clan</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 8pt; vertical-align: 6pt;">1</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 12pt;">.
</span></p>
<p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 9pt;"><br /></span></p><p><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 9pt;"><b>Miquel Fabre
Maresme, estiu 2021
</b></span></p>
<p><span face="'CIDFont+F1'" style="font-size: 6pt; vertical-align: 5pt;">1 </span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 10pt;">Grup social primigeni i genuí dels </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 10pt;">Pan </span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 10pt;">i els </span><span face="'CIDFont+F4'" style="font-size: 10pt;">Homo</span><span face="'CIDFont+F3'" style="font-size: 10pt;">, que és caracteritza per ser un redol d’unes trenta a cinquanta
persones, totes elles emparentades de sang o de tòtem i que conviuen tres o més generacions plegades.
</span></p>
</div>
</div>
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><br /></p>
</div>
</div>
</div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Molt dens, però ens assegura l'autor que ho ha redactat lo més planer possible, perquè tothom hi arribi.Un altre dia en parlarem llargament. Gràcies Miquel.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">PEP</div><br /><br /><p></p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /></div><br /><br /><p></p>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-6492944726283238482021-08-28T02:33:00.003-07:002021-09-05T12:07:01.339-07:00MES DE QUARANTA ANYS PASSANT L'ESTIU A GATA, ALTA EXTREMADURA (CORDILLERA CARPETO-VETONICA )<p> <span style="font-family: georgia; font-size: x-large;">Quaranta set anys estiuejant a la Sierra de Gata, concretament al poble de Gata, inserit a la cordillera Carpeto-Vetónica, formada per la : Sierra de Gredos, la Sierra de Gata i la Sierra de la Estrella a Portugal, per mantenir un ordre. Tot el vessant de la muntanya està ple de fonts, en les escriptures notarials s'anomena " la madre del agua " i alhora ple d'antics horts, que es veuen abandonats totalment, es nota que fa anys que ningú se'n ocupa, o perquè els propietaris han mort, o perquè els fills viuen a Santander o la Toscana,ves a saber on; he de dir que tots els horts tenen un diposit per a acumular aigua per a</span><span style="font-family: georgia; font-size: large;"> </span><span style="font-size: x-large;">regar, però actualment no n'he vist cap de ple, sí, estan plens d'esbarzers i d'altres plantes; nota curiosa a totes les entrades dels horts, la porta és un vell somier, la majoria diferents , però tant li fa, cumpleixen la funció de deixar tancada la propietat, dona la sensació que no hagi de tornar ningú els propers vint anys. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu0rXJaIZTPi_WKwm7erYBrbC-Nz7ib3Mf7brcPPKXttwfbdfnzH3bEBmzPl769U2EK8sO3vvAdwMqcnQyY_1fP3Ky2N7v7AR_9OFJEV_w75ePPhtLFQKkj7MmSDDuXucyYqHzU-HPhloR/s2048/IMG_3972.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1178" data-original-width="2048" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu0rXJaIZTPi_WKwm7erYBrbC-Nz7ib3Mf7brcPPKXttwfbdfnzH3bEBmzPl769U2EK8sO3vvAdwMqcnQyY_1fP3Ky2N7v7AR_9OFJEV_w75ePPhtLFQKkj7MmSDDuXucyYqHzU-HPhloR/w640-h368/IMG_3972.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">L'excés l'aigua fa que les finques abandonades s'amarin igualment, perquè l'aigua no es pot guardar ni aturar i va muntanya avall i les terres s'omplen, de pins, de roures, d'alzines sureres, de lledoners, de castanyers, molts castanyers i amb paciencia pots anar albiran petits o grans olivers com a record de lo que en altre temps havia sigut aquella finca. Aquí, totes les finques i horts estan vallats amb una pared de pedra i moltes a més a més amb filferro ple de punxes per asegurar una mica més que no es coli cap cavirol ni porc senglar ni cap turista, ni passavolant, ni cap pòtol místic que passi per allí, enamorat de la natura. Una excursió bonica, es pujar caminant cap a la Manforta que es un camí que surt del poble i a poc a poc va pujant diria fins al castell o torre de defensa o torre de guaita, anomenat per la gent d'aqui l' Almenara (origen àrab), possiblement en algun moment de la història havia estat en mans dels cristians, després dels àrabs i altra vegada conquerida pels cristians, ningú te certesa de res..... </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq8TfpoKc0HF7Sa2sLw9Q2knvDEmzK_taP7BI3m1429KgbcpFXv0CUapxWJU2pW5gFSDzKUVYjJfVNkzogvoVCWVGOe9y_Jx5qB9OtL9TWWIwdNH6Ey2mjpimGR6etZNhVIclAOINhFOME/s2048/IMG_3410.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq8TfpoKc0HF7Sa2sLw9Q2knvDEmzK_taP7BI3m1429KgbcpFXv0CUapxWJU2pW5gFSDzKUVYjJfVNkzogvoVCWVGOe9y_Jx5qB9OtL9TWWIwdNH6Ey2mjpimGR6etZNhVIclAOINhFOME/w640-h480/IMG_3410.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">Donç be, caminant a plaer sense presa hom pot anar observant aquest verd o verdissim paisatge, mai vist en km a la redona a l'Urgell, que t'acompanya durant dos hores, junt amb una munió de fonts que raijen per els marges entremig de les pedres, hom sent la fressa (soroll) que fa l'aigua tot el camí, no us puc posar els videos perquè no tindria espai, si alguna foto com aquesta . </span></p><p></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifBkWwC7G8KhBu9NECCpNLcRFLrXe_d0hks0MsCg63ZQpXjiPExBNVFfm50kNN_W0XNoQSvtauQpvZnrVjm6cPP2MU8i0yw9MQsH9Yu5fYbrmMZxl1YCtnIFP4uqO6QcjZY-uWb4GRKmvQ/s2048/IMG_3618.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifBkWwC7G8KhBu9NECCpNLcRFLrXe_d0hks0MsCg63ZQpXjiPExBNVFfm50kNN_W0XNoQSvtauQpvZnrVjm6cPP2MU8i0yw9MQsH9Yu5fYbrmMZxl1YCtnIFP4uqO6QcjZY-uWb4GRKmvQ/w640-h480/IMG_3618.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">També tenim agradables sorpreses, situacions ja vistes en la nostra joventut com trobar-te un pastor amb un ramat de cabres, amb gran alegria de tots els nets de la familia, no ho havien vist mai, un relat bonic d'explicar. Recordo que a casa teniem un parell de cabres per tenir llet, encara no se'n venia a la botiga del poble i al sortir del col.legi el pare em feia anar a fer un feix de rames de freixe (Fraxinus), les cabres les rosegaven fruint sense parar.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">I quedar-te bocavadat al veure el ruc, que es un animal quasi de la familia i molt social , al passar pel seu costat s'aixeca i et segueix fins que no pot més (pared o valla ); la Mar li va recordar en Sauc de casa de la Clara i en Mateu.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVNCsZlwmG3LtAztoxYVm1ly05TKS1CjUsCLGCTDDB3_UCChI8Uj_fX-IFNpY1H_dlnRB_b1g92QP7wkXpHHBfzLIi4OA1Sw5J_rP4rfU_v3vMl8P0Tml3WrROio3bzb7Mk8w00EuXsy2T/s2048/IMG_3420.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVNCsZlwmG3LtAztoxYVm1ly05TKS1CjUsCLGCTDDB3_UCChI8Uj_fX-IFNpY1H_dlnRB_b1g92QP7wkXpHHBfzLIi4OA1Sw5J_rP4rfU_v3vMl8P0Tml3WrROio3bzb7Mk8w00EuXsy2T/w640-h480/IMG_3420.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-size: large;">No em diguin que la postal no és idil.lica del tot ?, ep !! no és veu cada dos per tres, només el vam trobar en aquest hort, fa tant sols 40 anys n'haguessim trobat un a cada hort. El ruc formava part de la nostra vida a pagès. ep !! i la mula també.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZec3ueHAAq838WY-juMk0Rjp57Qc6u8QWmuUCjzq2Y5kKMuN-pTChIpuEclcMzXfcTvNoleCikpFm-8tCRSxyn46oNmwsK-nNkyDlIJzRhX2NgPzQLOptnoPrP3aywZbpOJKR63pC36b-/s2048/IMG_3643.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZec3ueHAAq838WY-juMk0Rjp57Qc6u8QWmuUCjzq2Y5kKMuN-pTChIpuEclcMzXfcTvNoleCikpFm-8tCRSxyn46oNmwsK-nNkyDlIJzRhX2NgPzQLOptnoPrP3aywZbpOJKR63pC36b-/w640-h480/IMG_3643.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">El meu cunyat li va donar herba i se la va menjar, amb tota la confiança del món.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVbLJJF4KHeSlBfm9CHzJSCXLIrDi2KpYXOtMKWVaCovi0R5sxGwZvdGVIfZwwZJbMfnvH-TUi9F94KH6-uzwrfxl8D_zlXzBtF254fJMGwXzuoQgE397nctOJOSfGLQwAo11-qcNuIcVj/s2048/IMG_3405.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVbLJJF4KHeSlBfm9CHzJSCXLIrDi2KpYXOtMKWVaCovi0R5sxGwZvdGVIfZwwZJbMfnvH-TUi9F94KH6-uzwrfxl8D_zlXzBtF254fJMGwXzuoQgE397nctOJOSfGLQwAo11-qcNuIcVj/w640-h480/IMG_3405.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">I al costat mateix pasa aquest rierol, amb una aigua fresquissima com la de la font que veureu més avall. Quan estic cansat de pujar i pujar i decideixo tornar cap (degut al dolor dels meus genolls) a Gata em poso <b>l' IPod de Apple </b>amb música del grup <b>Manel </b>, van ser els meus fills Oriol i Lluis que en plena crisi del 2008, em van recomanar que escoltes les cançons d'ells en <i>Guillem Gisbert, Martí Maymó, Arnau Vallvé i Roger Padilla</i> i puc dir que rapidament mi vaig enganxar amb <i style="font-weight: bold;">Els millors professors Europeus </i>i després totes les que el grup van treure i encara segueixo escoltant-los. També escolto entre d'altres <i>Georges Moustaki, Raimon, Llach , en Sisa i de tant en tant repaso les cançons sobre l'Història de Catalunya que van editar les Caixes d'Estalvis, era l'any 1978, cantades per : Guillermina Mota, Josep Maria i Toni de la Trinca, Cor d'Escoles Virtèlia i com a narradora Angels Moll, també Els Avantpassats, El comte Guifré el Pilós, Catalunya i Aragó, Jaume I, El compromis de Casp, L'Emperador Carles V i El Tractat dels Pirineus. </i>Va ser la primera vegada que ens explicaven la nostra història en català, si no l'han escoltat mai, paga la pena, jo tinc el cassette que s'aguanta pels pèls, és una meravella, i a base d'escotar-lo em va quedar per sempre més, em poden fer preguntes.</span><div><span style="font-size: large;"><b>Catalunya i Aragó : </b>El cavall, galopant ja se'n va a Lleida...
Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant cap a Ponent.
El cavall, galopant ja se'n va a Lleida...
Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant i molt content...........<br /></span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPVe_oFLyS_kCaS3d16c1Br_eVp0EIP_VW3CXe1DQmGr1ECluZ82LIKUgeStrFG6WOr7ecybHVjkZjTNVgYSsTMoyBCthbwALdVompnj9qGQQqGxzGLnPz3wLN-FH4WBw3oUDPo96_V-th/s2048/IMG_3611.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPVe_oFLyS_kCaS3d16c1Br_eVp0EIP_VW3CXe1DQmGr1ECluZ82LIKUgeStrFG6WOr7ecybHVjkZjTNVgYSsTMoyBCthbwALdVompnj9qGQQqGxzGLnPz3wLN-FH4WBw3oUDPo96_V-th/w640-h480/IMG_3611.jpg" width="640" /></a></div></span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;">Al costat mateix de la font, hi passa aquest rierol, ple d'aigua a vessar. Tota l'estona que no m'aparto del tema de l'aigua, donç avui dia 18 d'agost de 2021 l'Ajuntament de la Vila de Gata, ha començat a tancar les aigües durant la nit. Que això passi a casa nostra a l'Urgell o a la Segarra ningú ho extranyaria, porta mesos sense ploure. M'han dit que a Llorenç que hi ha moltes olives però ja veurem si la sequera les deixa petites i amb poc rendiment, o que es quedin a dalt del oliver/olivera. Sempre hi ha una sol.lució portar cubes d'aigua de manera periodica, perquè els arbres no pateixin, però no tothom te aquesta facilitat, jo no. Déu sobretot !!!, esperem que plogui. En el pais de l'aigua casi es subrealista el fet de quedar-te sense aigua de nit, encara que les dotzenes de fonts segueixen raijan a dojo. Curiós oi ? Ara a finals d'agost ha quedat arreglat el tema de l'aigua de boca.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqVhn8wEq5QfcLPpZmiRbpv7iOUJOa5092ygsixVdgf_fpOvwUm-wc6YPlYrtd5-OdlHD4BKOc_Pjx0N9b6c0PkRGAxH8_KsCfqieoIGJlJkEqBcmiwq0vFnRGqA51y9Lnvbxx-R1Gn563/s2048/IMG_3602.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqVhn8wEq5QfcLPpZmiRbpv7iOUJOa5092ygsixVdgf_fpOvwUm-wc6YPlYrtd5-OdlHD4BKOc_Pjx0N9b6c0PkRGAxH8_KsCfqieoIGJlJkEqBcmiwq0vFnRGqA51y9Lnvbxx-R1Gn563/w640-h480/IMG_3602.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Durant el passeig el que més molesta no són els horts abandonats, amb la fruita caiguda sota els arbres , no, sinó la gran quantitat de mosquits que generen els roures, roures grandiosos, centenaris, i clar protegits, ningú en pot tallar cap, hi han grans boscuries que arriben fins a Castella i evidenment la excesiva humitat ajuda a la cria de mosquits i també els cast</span><span style="font-size: large;">anyers gegants, algo mai vist. Es recomana portar un brot de falguera per complicar la vida dels mosquits i apartar-los de la cara, són pesadissims.</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxvjtsGvzPHeZE1KbeenIvu7fz9IydNZBUPbn8f3nGs6Fbi3e8WnkeIxehc0WJJpeDi8On6167XxBNPIZAOYceB7zP-OqJ0Co3IN93wzIejCIEbqW_NB6jRtPyfxTrnDFlVnJqV4x-juHK/s2048/IMG_3788.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxvjtsGvzPHeZE1KbeenIvu7fz9IydNZBUPbn8f3nGs6Fbi3e8WnkeIxehc0WJJpeDi8On6167XxBNPIZAOYceB7zP-OqJ0Co3IN93wzIejCIEbqW_NB6jRtPyfxTrnDFlVnJqV4x-juHK/w640-h480/IMG_3788.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">D'aquest arbre en diuen <b>Negrillo</b>, en català <b>Om, </b>són grandiosos, tots estan vora el riu, és veu que necessiten aigua, però es fan altissims, amb un tronc dos vegadeds més gruixuts que el meu torax i fan molta ombra, cosa que ja em va be, sobretot aquest estiu que estem sobrepassats per la calor .</span></div><div><span style="font-size: large;">Us poso una foto d'un castanyer perquè us agradarà veure les castanyes en ple mes d'agost, maquíssimes, mai he estat aqui per collir-les quan cauen.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiedvr1AjSSNrMRApOt7yon5mzn4kQtLSGWtDASjumMiTzkUMx-LF9hFq9V9ue8fshmHSQcNuKehElwx-FTVf-Rd0s1uSttXnwLoyoqsSoMnOIamzW5jIs6wqGfgR31354MK6A5FBuUmJ3l/s2048/DSCN5045.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiedvr1AjSSNrMRApOt7yon5mzn4kQtLSGWtDASjumMiTzkUMx-LF9hFq9V9ue8fshmHSQcNuKehElwx-FTVf-Rd0s1uSttXnwLoyoqsSoMnOIamzW5jIs6wqGfgR31354MK6A5FBuUmJ3l/w640-h480/DSCN5045.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Estan plenes de punxes, això no és cap novetat, però indiquen que dintre de dos mesos justets serà Totsants i ben segur que tots en torrarem o les comprarem torrades a la Rambla cantonada Portaferissa, o a la plaça Urquinaona o a la Devesa per les fires de Girona o a la plaça de Sant Agusti . Dona bo passejar per Girona ben abrigat i amb una paperina de castanyes ben calentona a les mans i si potser convidar a algú a menjar-ne millor, i així neixer una bonica conversa tot pasejant i recordar el llibre <b>Ciutat petita i delicada, </b>de'n Jaume Ministral, ben cert l'home és un animal de relació.<br /></span><div><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vX8x_uIhlNCdIVFCBKuIdF6JBDX1SPWSehU7UL9zGW6FKdTesI4wb1TF10Eu-IXEwvs59-zKEL17R4syTMDOb4roXcrOIIepAS0uDHBGOve09mTgpUbRMw96s6xeO4PPvDLuDx5vrEuE/s2048/IMG_3413.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vX8x_uIhlNCdIVFCBKuIdF6JBDX1SPWSehU7UL9zGW6FKdTesI4wb1TF10Eu-IXEwvs59-zKEL17R4syTMDOb4roXcrOIIepAS0uDHBGOve09mTgpUbRMw96s6xeO4PPvDLuDx5vrEuE/w480-h640/IMG_3413.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Els horts estan farçits de fruiters : peres, pomes, prunes, figues de tota mena, fins ni ha que donen "brevas exclussivament" en català figues bacores, pressecs que aqui en diuen <b>duraznos o alberchigos, </b>llimones, taronges, mandarines aqui en diuen <b>tangerinos, </b>raims. Lo bo del cas es que els terres estan plens d'aquestes fruites, cauen i ningú les cull, tot un misteri, la majoria amb sort se les mengen els animals, però les persones ni cas. Per altre costat està la vergonya que algú et vegi collint els pressecs que ningú agafarà, està mal vist, rapidament dirien: que no en tenen a les seves finques ?, que no es guanyen la vida ??. Ningú n'agafa ni un, ni ara ni mai, es podriran tots i segur que són bonissims, però ....</span></div><div><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0IYroEVrLak8h9v597soTiOkPN929t65agVRNpPa9HcGYHnHvMRu-Ef9xo4gYH0kcuO_AeEWVBbQLvtJl4NnC5QIm-x4VtHaNEXTj5nW308jTLnYWL8hdlgnDP_7c_TelpCiOpo20mz5u/s2048/IMG_3988.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0IYroEVrLak8h9v597soTiOkPN929t65agVRNpPa9HcGYHnHvMRu-Ef9xo4gYH0kcuO_AeEWVBbQLvtJl4NnC5QIm-x4VtHaNEXTj5nW308jTLnYWL8hdlgnDP_7c_TelpCiOpo20mz5u/w640-h480/IMG_3988.jpg" width="640" /></a></div><br /><b><br /></b></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Per un home nascut a la baixa Segarra, on praticament tenim el Riu Corb que es més testimonial que abundós, si mirem el mapa de pergamí a tot color que tenen les monges del monestir de Vallbona fet en temps de l'abadesa <b>Estefania de Piquer l'any 1673, que va fundar el municipi de Vallbona</b>, l'artista que el va fer va exagerar el cabal del riu perquè tothom sapigués per on passava i que "nadie se llamara a engaño", donç la poca aigua feia funcionar una dotzena de molins o més i així estalviar mal estar entre els veins. A Llorenç de Rocafort ens " conformem " amb les cisternes de casa i dels trossos, les basses dels trossos ( ara crec que no en queda cap, al Cau-gros de cal Pere-Jaume ni havia una de molt gran, amb parets de pedra bona, ben feta i fonda, recordo que amb el pare (acs) en treiem amb una galleda o amb un silló lligat amb un vencill, o sogall o una corda, per abeurar la mula tot i que alguna vegada veiem una serp pel mitg de l'aigua, el pare deia que purificava l'aigua ); recordo que el Cau-gros de cal Timoneda tenia una bona cisterna, feia l'aigua molt fresca i bona i una cogulla en alguna roca perduda , a casa nostra encara queda la de la foto junt amb el somriure del Dr. Toni Griera de Sant Cugat del Vallès, company de carrera a Bellaterra, que mai n'havia vist cap. Aquesta aigua serveix per què beguin els ocells, els conills, les llebres, i evidentment els porcs-senglars o "jabalis", teixons .... , però amb la greu sequera fa mesos que està buida, <b>la vam trobar plena el dia 15 de maig d'enguany</b>. Al Perdigó en teniem una altra de molt més gran a la part de la solana, que la van fer el meu padri i un home dels Omells, fa més de 130 anys i abans de començar a picar, aquest home va convencer al meu padrí que si la feien en territori seu hi hauria més pendent i sempre tindria més aigua !! Va convencer al padrí i vinga es van posar a picar i picar, la pedra es durissima, però amb dies i mesos els dos van aconseguir fer una cogulla de 120 cm de diametre i uns 35 cm. de profunditat; tots contents i si quan hi havia una tempesta s'omplia ràpid i els dos tenien aigua, per fer tractament a la vinya. Van passar els anys i els fills d'aquest bon home dels Omells es van vendre la propietat i el nou amo, va enterrar la cogulla, perquè havia quedat absoleta per la nova tecnologia i ja portaven l'aigua amb una cuba de 5000 litres des del poble. Quines coses que pasen Déu meu, ningú dels dos ho hagués dit mai que la vida de pagès evolucionaria, tot s'havia fet com el temps dels romans. Al poble les families benestants disposaven d'un <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/04/un-aljup-en-arab-tambe-es-diu-aljup.html">aljup</a>, era un gran diposit a l'aire lliure, recollia l'aigua de pluja que baixava per la costa, i amb ella regaven el seu freginal, l´hort o altres jardins particulars.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUbpuRxvwLWf16OXjsNZI5K73LIC03ZZJoV57ccsU0dHwrEQWvD74PwsHjNK3reBJ4O2hrjVq6m-KThwkAA0Iz3XtEfvTLaYAELKRNQrzUNC-dNbT9QYvRM5jrfRVSOG-SoRXRpTZOpFVs/s2048/IMG_2557.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUbpuRxvwLWf16OXjsNZI5K73LIC03ZZJoV57ccsU0dHwrEQWvD74PwsHjNK3reBJ4O2hrjVq6m-KThwkAA0Iz3XtEfvTLaYAELKRNQrzUNC-dNbT9QYvRM5jrfRVSOG-SoRXRpTZOpFVs/w480-h640/IMG_2557.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aqui va un petit poema de Mn.Ballarin o potser de Josep Maria Espinàs, que em perdonin la memòria se'n va, però, sí parla de la nostra terra de l'Urgell.</span><p></p><p><span style="font-size: large;"><span><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>En aquesta terra austera</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>d'horitzons esbalandrats,</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>de rostolls i guaretades</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>i Poblets de murs torrats,</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>de cisternes i de basses </b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>d'aigua bona i d'abeurar,</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>de coscolls i farigola</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>d'aspra fulla i ressecats,</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>de camins esmunyedissos</b></span><br style="font-family: Helvetica;" /><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><b>plens de pols i pedregam...</b></span></span></span></p></div></div></div></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">L'estiu a Gata es plaent, els dies són més llargs que al Pla de l'Estany, el sol es pont una hora més tard, i això dona sensació de que et sobra temps; els carrers estan totalment en silenci fins les nou del mati, ni la mainada/canalla respira, els carrers són estrets i la llum costa de que entri, o sigui que estàs be al llit, però enganyat. De calor en fa molta, però encara no he suat cap dia, a dins les cases si està força be, com que les parets son gruixudes donç costa més que hi entri la calor i si baixes a la planta baixa estàs fresc, no cal anar al celler. La vida al poble durant l'agost es bulliciosa, s'omple de propis i fills del poble que viuen fora i alguns excursionistes i gent del camping que diariament pujen al poble a comprar o senzillament a veure que diu la prempsa o a prendre un "<b>vino de pitarra, tant propi de l'Alta Extremadura</b>". La Vanguardia no la venen, la llegeixo per internet.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El poble te piscina municipal, clar amb limitació estricta de l'aforament i la gent va a banyar-se al riu que està al costat mateix, que fa anys van fer una presa que aguanta l'aigua que baixa de la muntanya sense passar per cap granja ni cap activitat humana, aigua no contaminada, per cert molt fresca i aqui no hi ha límit, tant sols preval el sentit comú de la gent que hi va.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzf0XMvFfGRt-cWPjN1YsTaD-7RZ8mIZ1ng-1bdLfdhSvlwbU7TYR2FPDRQD_KqM3LmWWdn-Zmn2dgT_wrSx0TzUJ2y5LhLWQ814K6ojiDKZoNvNAT7B14zl2ay_wJgGTofhbPqveTTmke/s640/puente+la+huerta+con+otro+ojo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzf0XMvFfGRt-cWPjN1YsTaD-7RZ8mIZ1ng-1bdLfdhSvlwbU7TYR2FPDRQD_KqM3LmWWdn-Zmn2dgT_wrSx0TzUJ2y5LhLWQ814K6ojiDKZoNvNAT7B14zl2ay_wJgGTofhbPqveTTmke/w640-h480/puente+la+huerta+con+otro+ojo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Puente la Huerta</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El terme municipal te un altre riu que baixa de l'ermita de Sant Blas, aquesta zona tant alta, camí de Castella, te grans manantials, fins i tot a sota l'ermita i neix un bon doll. Recordo que el dia de la peregrinació pel mes d'agost hi posaven les begudes en fresc, segur que abans del Covid encara els hi posaven i seguiran post-Covid.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFo1nd3ux-jnS_K7wLZMVyS9vYYcpLfPtN35ZJr9q9IYLwJbIwDAYGJd_m0B_QSVl2kf24SBtYWDjnX3N7G_PIk48B-60kQq18p60Tq9AiXtZUNowM_7sdbsxPA9rbZWqXhJTqtaOm8Z6N/s1280/FUENTE+DE+SAN+BLAS+EN+EL+PUERTO+GATA+.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFo1nd3ux-jnS_K7wLZMVyS9vYYcpLfPtN35ZJr9q9IYLwJbIwDAYGJd_m0B_QSVl2kf24SBtYWDjnX3N7G_PIk48B-60kQq18p60Tq9AiXtZUNowM_7sdbsxPA9rbZWqXhJTqtaOm8Z6N/w640-h480/FUENTE+DE+SAN+BLAS+EN+EL+PUERTO+GATA+.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"> Quan aquesta aigua arriba a la vall, s'atura, l'ajuntament de Gata ha fet una altra presa " piscina natural", i te molta concurrència, fins i tot dels pobles veïns, es diu el Puente la Huerta, foto ja vista; és realment bonic.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5uu9btSXvZK-2rFkAYL-Pg3xUE48uJyaAHtEvE7U9RNwsM2vSf9OXVvCiOxZqGM7bp7rBSVPEuVed0fX_jay56LfC5zedq7hI6cbJpO3dwjtM7ZA93p6skWMFGFMNhTVt2UxqDNx1UQR/s1280/teulats+de+gata+al+capvespre.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="914" data-original-width="1280" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5uu9btSXvZK-2rFkAYL-Pg3xUE48uJyaAHtEvE7U9RNwsM2vSf9OXVvCiOxZqGM7bp7rBSVPEuVed0fX_jay56LfC5zedq7hI6cbJpO3dwjtM7ZA93p6skWMFGFMNhTVt2UxqDNx1UQR/w640-h458/teulats+de+gata+al+capvespre.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Lluis Capdevila</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Jo sempre havia vist el poble de Gata des de la part més alta, cal tenir present que el poble esta a la solana del vessant de Castella i llavors només contemples teulats i més teulats; el poble tot són carrers que pujen molt amunt, la calçada romana també. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKpD5GWlsVt9c-b8CICX7wnxJB3_UuJvPay0wtjKkLKDfrlyPXbHmRmDEkAeys4ueEsuMCWNhMmKG650eq81SN5DeghHm12sckzPsDbWsFkFi_sLULAB43d638Sthj8ELrqFcAIattx0rE/s640/calzada+romana.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKpD5GWlsVt9c-b8CICX7wnxJB3_UuJvPay0wtjKkLKDfrlyPXbHmRmDEkAeys4ueEsuMCWNhMmKG650eq81SN5DeghHm12sckzPsDbWsFkFi_sLULAB43d638Sthj8ELrqFcAIattx0rE/w640-h480/calzada+romana.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calzada romana, que puja fins a dalt del tot "del Puerto", ja és Salamanca.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Ben empedrada, puja fins a castella, amb molt bones condicions, trobant de tant en tant una derivació inclinada perquè l'aigua no malmeti l'empedrat. Els romans amb aquestes vies es desplaçaven amb molta velocitat per tot l'imperi (100.000 km.)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSEvGRIX0iiQCbpQPF2ZhAoGDI1J31NbKR5Yj9vOegtlxszmXG67eqjYqPOiDuvIn6CDy0opq7MvlwJzEXqCK8_5trb5KJ2t8lbkjm4bWtdXCK_a9DOV1KKfGl15O1pz8Piepj5tedqdie/s1600/tejados+de+gata+%2528ca%25CC%2581ceres%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSEvGRIX0iiQCbpQPF2ZhAoGDI1J31NbKR5Yj9vOegtlxszmXG67eqjYqPOiDuvIn6CDy0opq7MvlwJzEXqCK8_5trb5KJ2t8lbkjm4bWtdXCK_a9DOV1KKfGl15O1pz8Piepj5tedqdie/w640-h480/tejados+de+gata+%2528ca%25CC%2581ceres%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aquest estiu l'Ajuntament ha obert el campanar a la ruta turistica pel poble, per mi molt interessant perquè per primera vegada em permetria veure els teulats del poble des del centre del poble; be també alguna zona verda d'alguna casa , vull dir algun corral, però tant sols un parell o tres. Em vaig apuntar ràpid, es puja per una escala de cargol de bona fàbrica i des de dalt </span><span style="font-size: large;">s'observen més teulats, racons i raconets mai vistos.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IqAH5NZuntzNK26LmVXr9x4TwgavhvDpUhTT36vgViuiqxhwTa8QnFzcxLsotyTrwwM2w8B9-W9aItSe8C6jIlhNTKAgOT7DYK1o2JhgueGxS_0tgoUrl1URYVg-h3YSrsRODzK7syfe/s2048/0a12634b-9864-4343-9943-6a749a4279dc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1537" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IqAH5NZuntzNK26LmVXr9x4TwgavhvDpUhTT36vgViuiqxhwTa8QnFzcxLsotyTrwwM2w8B9-W9aItSe8C6jIlhNTKAgOT7DYK1o2JhgueGxS_0tgoUrl1URYVg-h3YSrsRODzK7syfe/w640-h480/0a12634b-9864-4343-9943-6a749a4279dc.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><span style="font-size: large;">En primer terme tenim el gran teulat de l'església , acabat de restaurar, així com la façana principal que dona a la font del Canyo.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">A la font del Canyo hi ha l'escut de l'emperador Carles V. Recordem que l'emperador es va retirar al monestir de Yuste comarca de la Vera, nordest de la provincia de Cáceres. Al monestir hi han monjos Jerònims; diocesi de Plasència. Amb això està tot dit molt aprop de Gata.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijYYU7IEVh3cwg_R48FaeHoDTUD2U2GnTGUPOEqmkD8ZbZIOKFZwFJZdh-xKxEU-zv5UzCG_AVjk_sZh7q4dKkWVt4dm1C04qqTL_iethPfp7lSY40SWEzJ99M4Wyujm9NZM69N4D-63Ud/s2048/76295fcf-2244-4bec-b16c-44e80f211508+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1537" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijYYU7IEVh3cwg_R48FaeHoDTUD2U2GnTGUPOEqmkD8ZbZIOKFZwFJZdh-xKxEU-zv5UzCG_AVjk_sZh7q4dKkWVt4dm1C04qqTL_iethPfp7lSY40SWEzJ99M4Wyujm9NZM69N4D-63Ud/w640-h480/76295fcf-2244-4bec-b16c-44e80f211508+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Una segona vista del poble, des de dalt el campanar. a la dreta de la foto podem veure pel cim un gran jardí botànic que el va fer l'ilustre boticari Dr. Emilio Crespo, hi podem trobar tota mena d'arbres propis e importats de tota España i de fora, com : </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2fl0lwPydrs9ZZAHTMRy4qP2FaINLX3CoMLj-8IPO8nQhjY_V1c5ySIHLPg4_2rwmW8N0WvrIqbxdQLV2z_KRRo4EJ4efjquUssI8D4MbHqibO4CRf4DNd7nTfOOqwalAPEex4ANB_-H9/s2048/IMG_4507.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2fl0lwPydrs9ZZAHTMRy4qP2FaINLX3CoMLj-8IPO8nQhjY_V1c5ySIHLPg4_2rwmW8N0WvrIqbxdQLV2z_KRRo4EJ4efjquUssI8D4MbHqibO4CRf4DNd7nTfOOqwalAPEex4ANB_-H9/w480-h640/IMG_4507.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Palmeres altissimes, llimoners de tota mena, tarongers, cedres, pomelos, uns pins gegants que donen la imatge del poble de Gata, canyes americanes, lledoners, castanyers gegant, un magnoli gegant, cirerer d'arboç; a molt pocs metres al costat d'una font hi trobem grans garrofers de uns set metres o més d'alçada.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggL_E1t7ocuQrEYkWiAzBXO-bFZaRZB73YL2eH0CNyn6CSncx3FtQozmHH-5UN7QlfQ2A_IKkaSf5Rh901Zdh_dfosNQytmEc-ppa6ebJisdP_UOkoabKLa8HhNzpInfG0MBt_1vQbMidY/s1333/IMG_4233.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1333" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggL_E1t7ocuQrEYkWiAzBXO-bFZaRZB73YL2eH0CNyn6CSncx3FtQozmHH-5UN7QlfQ2A_IKkaSf5Rh901Zdh_dfosNQytmEc-ppa6ebJisdP_UOkoabKLa8HhNzpInfG0MBt_1vQbMidY/w640-h480/IMG_4233.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Garrofer carregat de manats de garrofes, algo mai vist.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Si amplieu la foto podreu gaudir de l'abundància de les garrofes.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El jardi dona la volta per darrera la vila; en altre temps bastant llunya una carretera va partir aquest jardi botànic per la mitat, cosa que va entristir aal senyor boticari.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3KGsFPsaP1Gdj9ZfZ60dX-b8E-0BQWm_GTiO-HQgsFCNLO7g4NvBbJCHNy29_W6S_-IqjVkhuq1kOxMeSwAxgMUZUOhEy1Y2370whyphenhyphen4cSukK2TtJarJ_HiEq5X9VASf-uDqTEjbBpqqGQ/s2048/IMG_3439.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3KGsFPsaP1Gdj9ZfZ60dX-b8E-0BQWm_GTiO-HQgsFCNLO7g4NvBbJCHNy29_W6S_-IqjVkhuq1kOxMeSwAxgMUZUOhEy1Y2370whyphenhyphen4cSukK2TtJarJ_HiEq5X9VASf-uDqTEjbBpqqGQ/w640-h480/IMG_3439.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">És l´església gòtica més gran de la diòcesi sense contar la catedral de Coria ni la de Plasencia, és una gran nau, altissima i amb un gegant retaule a l'altar major, que preten imitar el retaule de l'Escorial.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH2EM46Q_GizdqKRTAqo8T_tsrtl9cHwVD4UobPAocgtppna20rzJKfCM5AIgF-vtVEJcpU_OHFtbx0mLW3H8bwaL_Zrw0R5Pz4CvfOHfhc_UwUh2fa9SwvM2MFraqDCuDM7WJKVUyk0SZ/s2048/IMG_3655.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH2EM46Q_GizdqKRTAqo8T_tsrtl9cHwVD4UobPAocgtppna20rzJKfCM5AIgF-vtVEJcpU_OHFtbx0mLW3H8bwaL_Zrw0R5Pz4CvfOHfhc_UwUh2fa9SwvM2MFraqDCuDM7WJKVUyk0SZ/w480-h640/IMG_3655.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Passen els anys i no deixa de sorprendrem aquesta impressionant església en aquest racó de món, segur que es deia aixecar en anys de molt bones collites d'oli. Hi han mils i mils d'olivers, es monocultiu. Però la majoria de finques estan abandonades plenes d'esbarzers o en venda, una llàstima ningú en compra, el preu de l'oli diuen que va com fa vint-anys i no paga la pena cullir-les. Tenir un tros de 700 olivers es com no tenir res. Igual que tenir una plantació de roures i alzines sureres o castanyers , es com no tenir res; si valdria tenir-la a Cassà de la Selva o a Llagostera o a les Gavarres.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7S6aM16o9rX-IddLlqRYfKbLmmFJAoJFf2pJbwC6_pgGabNTcG5agrfgNfBIvX2-J3zTUQnWdaHKs7SiGtgEVxuhbiRxqt7OPfDKIPnbFJfhf5MObc6W7nixHJH6yY9KeoAcAPi_COwSJ/s2048/IMG_3996.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7S6aM16o9rX-IddLlqRYfKbLmmFJAoJFf2pJbwC6_pgGabNTcG5agrfgNfBIvX2-J3zTUQnWdaHKs7SiGtgEVxuhbiRxqt7OPfDKIPnbFJfhf5MObc6W7nixHJH6yY9KeoAcAPi_COwSJ/w640-h480/IMG_3996.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Castanyers gegants, enormes, ni han molts.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Aqui al poble es tradició de tota la vida, cap a les 12 hores anar de bars a pendre vins o d'altres refrescos i sempre amb familia. No m'agraden els bars, com a metge de poble me mantingut apartat a proposit i no els he frequentat mai, perdó alguna vegada si hi he anat, però tant sols al de la Mari de la Llar; ho feia per trobar i compartir un tallat amb el Dr. Pla Bartrina gran persona i millor endocrinòleg, els metges gironins li ddebem molt, escoltar-lo era un plaer, era un home del reneixament, . Quan va acabar l'especialitat a Barcelona , es va presentar personalment metge per metge a tota la provincia, una feinada ingent, mai vist. M'abelleix recordar que va ser el primer especialista en diabetes del nostre col.legi de Metges de Girona. Una altra persona que m'agradava trobar era el nostre rector Mossèn Marc Farré (acs). Ell era frare Franciscà a la Bisbal, i per obediència al Sr. Bisbe va sortir del convent per fer de sacerdot diocesà, no n'hi havien . Home religiós fins i tot dormint (<i>me´n vaig al llit i dormo en pau fins que em desperto...)</i>, auster , amb bondat, mai s'apartava de l'evangeli , escoltava i parlava amb tothom, <b>sabia de "Qui" s'havia refiat</b>. Patia i es preocupava pels pobres, sempre s'avançava i és feia proïsme abans d'hora.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Junts, al poble de Cornellà amb les seves múltiples parròquies i Palol de Revardit, vam ser molt feliços cadascú al seu lloc; parlar amb ell quan el visitava a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla era un aprenentatge, amb paciència parlavem de tot i ens enteniem, donava les gràcies per haver sigut franciscà, entenia i acceptava la malaltia i agraïa el bon tracte al personal que tenia cura d'ell.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkS11a00S0WA2bA5nycaXE_k_TTjgtn9-_dcwvlP0i5cqO15rkh_5x2Fj_NO8U4DdFNysEQKBzhR3nzjSQvaKss4-92iPTPQY7xypBSkJsxXkqUZ_RHZ6jfJYEzVBm303JklHYJqZ-fuO/s1724/ESCRIT+DE+MOSSEN+MARC+FERRER.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1264" data-original-width="1724" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkS11a00S0WA2bA5nycaXE_k_TTjgtn9-_dcwvlP0i5cqO15rkh_5x2Fj_NO8U4DdFNysEQKBzhR3nzjSQvaKss4-92iPTPQY7xypBSkJsxXkqUZ_RHZ6jfJYEzVBm303JklHYJqZ-fuO/w640-h470/ESCRIT+DE+MOSSEN+MARC+FERRER.jpg" width="640" /></a></div><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Sense paraules, només un gran agraïment per haver compartit tant.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">El tracte era que ajudessim a qui ajudessim, mai ho sabria ningú; el que façi la ma dreta que no ho sàpiga l'esquerre i puc dir que es va cumplir. Encara guardo els impresos d'ingresos fets a La Caixa d'estalvis, ell no els volia guardar, em va tocar a mi. Déu sobretot !</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh20r2m0pxYsq90FcbawkTulkCxgb8xkVEnw5kCemNgH0yqQ5y7fV7YexbAZugrl_lJpFR6MAuuppmSwPO0VW_01qaXjK2FPnd7d0Rqhvjmb831TgbSOspybQm3qHFbi9i-LolJc8RVk_um/s1280/IMG_4227.jpg"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh20r2m0pxYsq90FcbawkTulkCxgb8xkVEnw5kCemNgH0yqQ5y7fV7YexbAZugrl_lJpFR6MAuuppmSwPO0VW_01qaXjK2FPnd7d0Rqhvjmb831TgbSOspybQm3qHFbi9i-LolJc8RVk_um/w640-h480/IMG_4227.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">No tot es tant romàntic en aquest poble tant bonic com pintoresc, també hi ha xafarderia i molta, (cal dir que l'home és xafarder per naturaleza) encara que al meu poble de la baixa Segarra que son poquets també ni ha; les relacions humanes en un poble son més denses, tupides i són públiques en el sentit de molt conegudes. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Sembla mentida però de vegades gaudim si el veí li van malament les coses, llavors som més feliços, - que s'havia pensat !!!! . Sempre he sentit a dir que el que no te feina el gat pentina !!. La nostra felicitat en cap cas pot dependre de la infelicitat del vei. Siguem bones persones i gaudim del fet. Hi ha un llibre titulat <b>El tallador del diamante </b>que diu : <i>No te sientas infeliz por el éxito ajeno !!!!!!!. </i>Vinga ànims !</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Avui al migdia prenen un vi amb el meu cunyat, amb veu alta es discutia sobre que el govern no governa, que els boscos estan abandonats, que els funcionaris es dediquen a viure com que no els poden acomiadar, donç "feliços ", que van a comprar en horari laboral, que els 20 minuts d'esmorzar es converteixen en 45 i no passa res dia rera dia, encara dura " el vuelva usted mañana", que no es vigila la gent que no porta la mascareta o que la juventud va en grups, etc.... que el numero de Covid ha augmentat al poble.....cosa que no havia passat durant la llarga pandèmia.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK54Y0hruStq1_vBcO5hQP94E0-HtrEP9zmMb9GMVvf7sM1t-1tntDuQwNG5cN0kDpsntp07x-JDQWO7qSvzuGA7VLwyOtb0NtyDbaSOTZamDCWysBLts1ezDoTc5GOExXvfldLIGVnzmL/s1600/758df333-546f-4947-927d-f74a0279e943+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK54Y0hruStq1_vBcO5hQP94E0-HtrEP9zmMb9GMVvf7sM1t-1tntDuQwNG5cN0kDpsntp07x-JDQWO7qSvzuGA7VLwyOtb0NtyDbaSOTZamDCWysBLts1ezDoTc5GOExXvfldLIGVnzmL/w640-h480/758df333-546f-4947-927d-f74a0279e943+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Gata està farcit de racons plens de pau, propis per contestar correus, per llegir, per meditar per passejar amb la familia i fins i tot per resar les vespres. La lectura es un bon company, però es la que pateix més perque un servidor es va endur dos llibres: El corazon con que vivo i la vida de un medico rural en Irlanda regalat per la Dra. Reina Capdevila i els dos estan a la mitat, sempre surten entrebancs encara que estiguis a una zona molt aillada. Les excursions han sigut abundants tant en les muntanyes del poble com anar a visitar els pobles importants de les rodalies, (Alta Extremadura) en diuen " pueblos bonitos ".</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFXmVd4SOsrKtZUhSiL3C_otSsN6lCOfnpQnLZsVv9d7RUnFHE8sPgd8YSOaYEyQq1LDQnHqeRnyL-CIs1S984JTxiCXWz7dirfxzwtyPdMs9nqLObDvJMCw88TFlNVPl6arq8RlN6UVG/s2048/IMG_3438.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFXmVd4SOsrKtZUhSiL3C_otSsN6lCOfnpQnLZsVv9d7RUnFHE8sPgd8YSOaYEyQq1LDQnHqeRnyL-CIs1S984JTxiCXWz7dirfxzwtyPdMs9nqLObDvJMCw88TFlNVPl6arq8RlN6UVG/w640-h480/IMG_3438.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">En certes hores del dia i després de sopar la plaça s' omple de families amb els seus petits, que amb tota llibertat juguen, corrent, donen voltes a l'ajuntament i no es perd ningú, així creixen feliçment els infants, amb total llibertat, encara que els pares no són lluny, cosa que a certs pobles no es pot fer, oi que no veuen cap cotxe ?, estan prohibids per l'ajuntament. Quan els infants i més grandets estan cansats, i els porten a dormir, llavors continua la festa de tota la gent jove i més gran fins a les 3 de la matinada, cantant, parlant en veu molt alta, en fi cap problema, encara que els bars tanquin a la una, la gent es queda al carrer.<br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijf6u8WODLPK3NnJtOXhxF6eQer_HYYH7co_ogH83uSQf5Ef0OoUFhSQvESHG0WvWxIJhfseZZViXkeqKMSxKKbPJBMszkMKkSG6oUDzqGm_eq6uqFDzuftQfrOB5OaY8Ii6iJu8KCLq7Q/s2048/IMG_3452.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijf6u8WODLPK3NnJtOXhxF6eQer_HYYH7co_ogH83uSQf5Ef0OoUFhSQvESHG0WvWxIJhfseZZViXkeqKMSxKKbPJBMszkMKkSG6oUDzqGm_eq6uqFDzuftQfrOB5OaY8Ii6iJu8KCLq7Q/w640-h480/IMG_3452.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Encara em fet més tasques que cal fer cada dos anys i que no podem oblidar que es rentar la llana dels coixins i coixineres de tota la casa, que son de Llana Merino, aquesta llana te moltes qualitats :</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Té una propietat termoreguladora, el teixit es manté càlid a l’hivern i
fresc a l’estiu, no fa picor en contacte amb la pell, com passa amb
altres tipus de llana. Un altre dels avantatges de la llana merino és
que degut a a seva transpiració i al seu contingut en escames de
lanolina repèl les bactèries, els àcars i evita les males olors.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNgQ92YlCQH55kVO1VOOscYVTzFqt9ZhDbRYC7paLKrEhaCSP2uu891qjmsUsyfltTeq3JJnMs40a4QIf2wrULSMB-CjLLdtM3rMmEFApDBFxjrGYYv_aNQgo6EkxI81OKTlMQje-ZWb9s/s2048/IMG_4176.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1195" data-original-width="2048" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNgQ92YlCQH55kVO1VOOscYVTzFqt9ZhDbRYC7paLKrEhaCSP2uu891qjmsUsyfltTeq3JJnMs40a4QIf2wrULSMB-CjLLdtM3rMmEFApDBFxjrGYYv_aNQgo6EkxI81OKTlMQje-ZWb9s/w640-h374/IMG_4176.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Tot ordenant calaixeres i armaris i baguls, hem trobat una capsa plena de mantellines de tota mena, de mainada, de noietes adultes, de dones grans, d'anar de festa, de casades, de vidues, de casament, de primera comunió, etc... tot s'ha de dir a casa de la meva dona fa molts anys havien tingut una d'aquelles botiques de poble que om hi podia comprar de tot, fins i tot et tallaven un vidre a mida, o venien sal a dojo, bacallà, claus i objectes de ferreteria, orinals, llits, roba de tota mena com : <span><i style="color: #a64d79;">Sarga per fer camises, Popelin per fer camises de vestir, Hilo per fer manteleries, i llençols, Llenç per fer llençols, la Franel.la per fer tota mena de peces de roba, Batista per fer roba interior, roba de Cruzadillo, per fer roba interior, Piqué eraper roba pel bresol o la canastreta dels nadons, Vellut per fer xaquetes o capes, Seda natural per fer mocadors de coll per les dones, Pana per fer pantalons d' homes, roba de Drap (paño), Vichy per fer roba de les nenes de diari, roba de Perkal per fer bluses i xambres pels homes (blusa curta normalment de color negre), Lli per llençóls,Viscosilla roba de poca qualitat, Viyela, per fer vestits elegants, Crep per fer estovalles de taula, Panamà especial per bordar amb punt de creu . </i>deixem-ho aqui.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgoTzpXIPPLIhcOddqkMHRbehpI3rxFUKBFKWuvPuR5iHb2uWNERm2xWwkDwUbaGTkDnvj3MFXKa4wMm3U1cJtdF0Y4G0vXTpdK0uhdaNIkIWB9xJaIMghmHmDarev99lmzN908dcqjzkt/s1280/IMG_0869.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgoTzpXIPPLIhcOddqkMHRbehpI3rxFUKBFKWuvPuR5iHb2uWNERm2xWwkDwUbaGTkDnvj3MFXKa4wMm3U1cJtdF0Y4G0vXTpdK0uhdaNIkIWB9xJaIMghmHmDarev99lmzN908dcqjzkt/w640-h480/IMG_0869.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teler del segle XVIII</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: large;">Estem acavant l'agost i no ha plogut, no se que ha fet a Llorenç a casa nostra, però aqui que abunden les fonts , l'ajuntament ha reduït el cabal de les fonts públiques i de nit unes hores tancada, pel be de tots, com a tot arreu, alguns pocs reguen l'hort, però el mal no be d'aqui, també ho feia el pare (acs) a Llorenç, el problema es que no plou, el canvi climàic va en serio.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUGJLKhwi0Y6vg8QO7Fi5Lq1XpIwoFvFxDUhH4-SlvV5LYMtz2gi3PQDFyBN6ouOnc3-4TWsJct2TXcY6nrRpSpTtUthN1v6CN7sO6OGVQv_EL0ddelRbBXxvTncwnqrQBS2EL1rthAova/s2048/IMG_4185.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUGJLKhwi0Y6vg8QO7Fi5Lq1XpIwoFvFxDUhH4-SlvV5LYMtz2gi3PQDFyBN6ouOnc3-4TWsJct2TXcY6nrRpSpTtUthN1v6CN7sO6OGVQv_EL0ddelRbBXxvTncwnqrQBS2EL1rthAova/w640-h480/IMG_4185.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Avui dia vint-i-quatre d'agost veiem el primer nuvol de l'estiu, penso que és un bon auguri, esperem que la pluja sigui una realitat, ho esperem en candeletes. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzMN2jVmPekL4MnPVgeSPk1l8VlwHl0hDixRf5Xbq1iVt5GoCEvHGr_xu_O38031MxE7tnS7PIiHKEq2aDTyZNd2a1xntzVO-3efIIVJVNBKy-NWiH5Q3vm2trRKUOvdamixHuSEzGnQBU/s1280/IMG_4132.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzMN2jVmPekL4MnPVgeSPk1l8VlwHl0hDixRf5Xbq1iVt5GoCEvHGr_xu_O38031MxE7tnS7PIiHKEq2aDTyZNd2a1xntzVO-3efIIVJVNBKy-NWiH5Q3vm2trRKUOvdamixHuSEzGnQBU/w480-h640/IMG_4132.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Abans d'acabar em lau posar-vos una altra font, aquesta està a la vora de la carretera, raja tant que hi han cotxes a carregar aigua, ahir un amb 200 garrafes i així mati i tarda, evidentment aigua potable.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Cada dia he anat a caminar amb els dos bastons, donç l'artrosi dels genolls es present a cada moment, ho trampejem amb paracetamol i visites al traumatòleg de l'Hospital Josep Trueta. Pels carrers trobo molts avis asseguts als portals de casa seva o en un pedrís a l'ombra d'uns grans garrofers junt amb una font que surt una aigua fresquisima i parlem de com era el poble quan eren mainada , ara aquest bon home te 92 anys em va explicar els oficis que hi havien hagut al poble, quan era un noi : <i>serradores, ferrers, boters, flequers, terrisers, sabaters, llauners, paletes, sastres, fusters, orfebres, cadiraires, basters, cereries</i>, .... </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzuBoLIDqIYLdnEmzeUoLhzIiHbx6B_B04QbxVPjR3KexTEyfqaDeIeMCEYg6-QPjZI0jLHnnzFVT8Mc9qPxdykXhIByKgyww1p27592XYzG76vzlmor8pQU7uODrshbsjD5coocJ4P788/s1280/IMG_4358.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzuBoLIDqIYLdnEmzeUoLhzIiHbx6B_B04QbxVPjR3KexTEyfqaDeIeMCEYg6-QPjZI0jLHnnzFVT8Mc9qPxdykXhIByKgyww1p27592XYzG76vzlmor8pQU7uODrshbsjD5coocJ4P788/w480-h640/IMG_4358.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lliris carregats de llavors, aqui en diuen calas, tenen la tija molt llarga més de 1,10 cm.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Be, m'acomiado de vosaltres i del meu estimat poble, donan dos voltes al pany de casa amb la clau de tota la vida, no tenim valor per canviar-la per una de més petita. <br /></span><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW5KFRGXfKWXNY-2V7C15-O7A8P-2IdK73a7v02HdI1VxXa2MwjOiyljUjwmDuSHJsnnmC5n5iIYcezr1w-lOCSXwn8e8D4wM3Hj6-thJc5tm1JN6lT13VG3uFXmDOlBS2pc_0VYKmnMlm/s2631/IMG_4179.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1195" data-original-width="2631" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW5KFRGXfKWXNY-2V7C15-O7A8P-2IdK73a7v02HdI1VxXa2MwjOiyljUjwmDuSHJsnnmC5n5iIYcezr1w-lOCSXwn8e8D4wM3Hj6-thJc5tm1JN6lT13VG3uFXmDOlBS2pc_0VYKmnMlm/w640-h290/IMG_4179.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Felicitats als Ramons, se que uns quants anireu al convent de Sant Ramon situat al poble de Sant Ramon a la Segarra, conegut per l'Escorial de la Segarra, està al costat de l'Eix Transversal, molt aprop de Cervera, això pels no iniciats.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Una abraçada i fins dintre d'un any o no ????. La contingència sempre està present.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;">Pep</span></div><br /><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-35859942615829663682021-08-03T16:20:00.006-07:002021-09-27T11:45:33.241-07:00L'ESTIUEIG , QUAN UN ESTA JUBILAT<p><span style="font-size: large;">Al meu poble de Cornellà del Terri, on he exercit la medicina durant quasi un quart de segle, em diuen - apa, ara de vacances !!! jo contesto, no sabia que els jubilats tinguessim vacances ?, les vacances es una cosa molt bona per la gent que treballa de sol a sol o pels funcionaris o per la gent que treballa en oficis varis, alguns molt cansats, o no, escribents, treballadors per comta d'altri, talladors de diamants o fins i tot per autònoms, en fi jo no sóc concient que ara estigui gaudin de vacances, penso en l'estiueig que mai vaig poguer gaudir de jovenet. A Calonge Sant Antoni aquest mes de juliol els pocs que som a la platja, al passeig, a missa, a les grands superficies, fent esport, a la biblioteca, sí, dona la sensacció que els que som, estem estiuejant.</span></p><p><span style="font-size: large;">No puc parlat de l'estiueig sense tirar molt enrera, vaja quan jo era molt petit a Llorenç aquell temps Llorenç de Vallbona (baixa Segarra); de cop i volta quan s'acostava el mes de juliol , algú deia la familia de cal Timoneda han marxat al Balneari de Sant Hilari de Sacalm, la gran noticia que era com una bomba, perquè en aquells finals dels cinquanta, ningú més estiuejava, cal dir que la <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2015/10/un-marge-de-pedra-seca-dins-de-la-vila.html">familia Català</a> era la més adinerada i amb més propietats de la vila; també cal dir que <b>els senyors estiuejants no feien vacances </b>.<b> </b>Catalunya està plena de balnearis. Els metges i els apotecaris, sovint recomanavem un canvi d'aigües, que era molt ben acollit per la població que podia, recordo que ningú hi posava cap pega, també aconsellavem als malalts que per la malaltia que patien que els aniria millor un balneari concret (<b>cal dir que no hi havien encara els viatges de l'Imserso Turismo y termalismo)</b>, i no un altre, en cap cas deixavem de banda si una familia disposava d'una <b>Torre</b>, s'havia d'aprofitar, per fugir de la ciutat i obtenir un aire net i el relax necesari per la familia, tenir una torre a Valldoreix o a Tiana, o a la Garriga o a Vallfogona de Riu Corb, Viladrau o a Sant Vicenç de Calders era també un bon remei per la salut, per anar a fer excursions perquè els bessons que van néixer amb baix pes, els vingués gana, sense oblidar l'oli de fetge de bacallà abans de dinar, fet servir a manta per la classe mèdica, i mira que era dolent de prendre, però els metges d'aquell temps i confiaven amb els ulls tancats i els pares també; jo en el meu exercici de la medicina mai el vaig fer servir, potser perquè personalment el tenia aburrit, però sí, encara existeix. Alhora donavem consells com aquest: pocs banys a la piscina o al riu perquè l'agua dissipa, sincerament mai he sabut que vol dir -" que l'aigua dissipa "; era un contra-sentit recomanant un balneari, però la responsabilitat queia en de la família.</span></p><p><span style="font-size: large;">Mai, havia vist cap estiuejant de veritat, fins que em van nomenar metge del poble d'Anglès a principis dels anys vuitanta. Com que el municipi no disposava de casa del metge, en vaig haver de llogar una , però donada la gran feinada que tenia vaig optar per anar a menjar a la Fonda Selga, una fonda de tota la vida, amb molt de predicament a la comarca, rodalies i encara a la capital. Can Selga, era una institució i es menjava molt be, tenien una bona cuinera. Puc dir que als vespres sobretot es formava una taula llarga on hi sopaven tots els viatjants de Barcelona que tenien clients per la zona, gent molt especial, xerraven molt i explicaven anecdotes de tota mena (tot cridant)i de l'alçada d'un campanar, es criticaven mutuament i tothom portava millor producte que l'altre, tothom venia més que l'altre, uns i altres explicaven molts sopars de duro. Alli vaig conèixer el Sr. Joan Palau viatjant de rellotges de la casa Seiko, puc dir que vam fer una gran amistat que va durar uns vint-i-cinc anys, home preocupat per ser el millor venedor de la casa i cal dir que ho va aconseguir durant molts anys. Vivia a una urbanització al costat de Manresa; la familia ho era tot per ell i trucava a la seva esposa cada dos per tres, era un gentelman i sabia vendre; persona molt hipocondriaca, li preocupava molt la seva salut, em trucava als vespres durant anys a les vint-i-dos hores i si no em trobava parlava amb els meus fills, la meva esposa, la tia Mari (epd), fins que li deien on era i llavors es quedava tranquil per una estona, però novament trucava, i passavem revista a les lectures de la PA del mati al vespre i de la frequència cardiaca, i se'n anava a dormir en pau.... llàstima que moris tant jove.</span></p><p><span style="font-size: large;">Us he d'explicar una anècdota de'n Joan Palau que diu molt de com era ell, un bon dilluns anat a una reunió a Seiko </span><span style="font-size: large;"> a la Diagonal, veu una cua de cotxes, un bon home oferia la
revista LA FAROLA que penso que només la venien gent que estava a l'atur i
vet-aqui que el mercedes que estava davant li va dir que no i en Joan al veure la negativa el va cridar fent-li un xiulet: - <b>escolti jove, donguim'en 4, o millor dit
quedisse-les i tingui els 4 euros que era el cost total</b>. Tota una lliçó
pel mercedes del davant i per l'altre cotxe que estava al darrera, ser solidari sempre es una lliçó. En Palau se sentia un home afortunat, es guanyava la vida, era el millor venedor de la casa Seiko, tenia una familia única, i uns amics sòlids i això el feia anar pel món
amb l'autoestima alta, molt alta, ningú el parava. Tossut com ell sol, i sempre va practicar l'art de compartir amb la gent marginada, pobra, sense sostre, vaja excluïda, no podia veure gent que passés gana.</span></p><p><span style="font-size: large;"> La senyora Amparo, mare de'n Jaume el propietari, era l'ànima de la casa, ella sempre donava la sensació que dormia amb la boca oberta en un sofa a la vora de la llar de foc, però veia passar qui anava a donar un vol al despatx de la fonda, o per obrir la nevera i agafar quelcom per rosegar, o beures un gotet de vi, lloc que no estava obert al públic ni a l'abast de tothom. La Fonda es destacaba per ser gent de paraula per la seva bondat, " saboir faire " de'n Jaume i s'havien guanyat la confiança de tot el poble, fins i tot els recaders hi deixaven paquets. Els diumenges les families considerades "ben situades o senzillament riques " venien a dinar a la Fonda. La Fonda estava farcida de bona pintura com Opisos, Cuixarts, Gussinyers, Maifrens, Iu Pasqual, de l'avi Berga, escultures de la Rosa Serra, de'n Lluis Curós, Emiliaq Xargay, Sarsanedas, ... centenars d´olis, aquarel.les, guaxos, gravats, dibuixos al llapis; entre d'altres detalls els passadissos estaven plens de rellotges de paret i tots tocaven , quan eren les dotxe tant del migdia con de la nit, s'engegava un veritable concert; en Jaume els tenia tots dos minuts adelantats, perquè li encantava com sonaven els carrillons, molts eren carrillons i tocaven els quarts i repetien l'hora, vostès mateixos, o estaves molt cansat o et costava dormir. Aqui entre aquestes parets em va neixer el cuc per la pintura i al costat de'n Jaume i el seu amic en Pep (acs) vaig començar a estimar i valorar l'art, cal dir que als vespres quan no tenia guardia anavem a visitar els estudis de pintors d'Olot o de Girona Capital a casa del pintor Perpiñà o fins i tot a l'Escala a casa del pintor Lluís Roura, molt abans de fer el llibre Les quatre estacions, per cert meravellós, els pobles de l'Empordà amb poesia de la Montserrat Vayreda, de l'estada a Terra Santa , que va editar un meravellós llibre titolat <b>Terra Santa any 2000, </b>per Josep Valls i Lluís Roura.</span></p><p><span style="font-size: large;">La senyora que em servia el menjar es deia Lola, una dona molt apersonada i que sabia l'ofici i l'excercia amb molta elegancia, "sabia llatí amb els viatjants". Una nit al portar-me els postres em va dir : demà haurà de canviar de taula perquè arriben de Barcelona els <b>senyors estiuejants, </b>vaig quedar estorat perquè pensava que apartir dels anys setanta ja no existien, o s'havien exhaurit, donç no, a la Fonda Selga n'arribaven.</span></p><p><span style="font-size: large;">Tal dit, tal fet, quan acabo la consulta, me'n vaig a dinar a la Fonda i sorpresa veig una taula llarguissima plena de persones vestides de blanc, amb barret blanc tant les senyores com els senyors, o sigui que es diferenciaven totalment de la gent del poble, en cap cas podien ésser confosos, Déu meu quina elegància.</span></p><p><span style="font-size: large;">Al mati no s'aixecaven mai abans de les nou, esmorzaven vestits de blanc i tots recollien La Vanguardia que hi estaven subscrits i junts en procesó cap al parc de la Font del Canyo aigua que neix a les Mines del Sant Pare, està canalitzada per un tunel com si fos una galeria d'una mina, al menys ho recordo així, pasava èpoques que no era gaire potable i als senyors estiuejants els provocava una mica de diarrea, i venien al metge, i els mateixos em deien doctor no es preocupi deu ser el canvi d'aigues i jo confirmava el diagnostic i mai vaig tenir cap problema.</span></p><p><span style="font-size: large;">El parc esta fet, d'arbres centenaris, inmensos i que fan una ombra impenetrable, molt apta per matar les hores els mesos d'estiu . Els senyors estiuejants com els anomenaven la gent del poble, dinaven i tot seguit migdiada fins a les cinc de la tarde que tornaven a sortir però amb roba ben diferent, de vegades venien tots en procesó a la consulta a mirar-se la pressió arterial que li donaven molta importància i també solien comentar les seves malalties com si un servidor no les hagués vist mai, vaja havia d'estar cofoi perquè m'ho vinguessin a explicar, un privilegiat, perquè al poble certes malalties no es donaven.</span></p><p><span style="font-size: large;">Un dia mentre esperava que la Sra. Lola em servis el sopar una estiuejanta, que ja m'havia conegut a la consulta em va dir, que lo que portava pitjor era posar les fundes de roba a tots els armaris, al piano, taules, llits, sofas, cadires, vitrines, el rellotge de pared, les làmpades de tot el pis, les taules del porxo, tot, tot, tot, perque no si posés la pols, clar deixaven el pis de Barcelona tancat durant tres mesos i que venien a Anglès perque tots eren amics i coneguts d´altres anys, no hi havien sorpreses vaja els de sempre, i això tenia molt de valor. Ben mirat aquella bona gent mataven les hores, amb un relax impressionant, mai vist i l'estiu sels hi escapava de les mans de la manera més planera i a poc a poc; jo personalment no ho hagués resistit, perquè a casa meva ens van acostumar a treballar i a l'estiu quan haviem acabat el col.legi anavem a segar, a fer les garberes de blat, després venia el portar garbes a l'era amb el carro, batre amb tot el que comportava aquesta paraula ( veure el llibre <b>Les feines de la vella pagesia </b>de Miquel Pont) , fins a aconseguir tenir el blat ben net i la palla a la pallissa o fent un paller i després el pare amassava argila i amb el fang l'escampava amb la ma per sobre el paller com si fos un teulat, perquè al ploure l'aigua no penetrés i fes malbe la palla i així dia rera dia fins que s'havia acabat de batre; ben diferent de l'estiueig.</span></p><p><span style="font-size: large;">També vaig trobar estiuejants a Amer que anaven a prendre les aigües de la <b>Font Picant, </b>que surt amb gas directament. A Les Planes d'Hostòles també vaig trobar estiuejants a la fonda de Can Remena, però eren diferents, vestient normal, també i potser d'una manera més fixa a sant Feliu de Pallerols, a l'estar a l'ombra de la muntanya on hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, donç si està molt fresc. Jo, hi havia anat moltes vegades a visitar quan el Dr. Xavier Oliu anava a portar la seva mainada a estudiar musica a Figueres. Molts vespres d'estiu anavam a prendre un cubata amb el meu amic Josep Massegur i Frigola, fill de Sant Feliu de Pallerols; al Firal, als vespres a la fresca, estava ple de gom a gom, si estava d'allò més be i parlavem de les masies que jo visitava com a metge titular i ell coneixia a Cogolls com: la Codina, l'Estanyol, Pla Buscas, El Fontanil de la familia Arnau, la Catedral, la Pruenca, Molí de Sant Pelegri, El Rigall, La Clota, ja se que me oblidat de més de la mitat i també de Les Encies com : El Valls, L'Armangué, Gironella, Vilamala, L'Olmera, L'arbosset, l'Oliveda, El Campvell, El Siubès i l'Hostal del Fang, més endins hi havia una masia que hi vivia una dona que es deia Flor Maria Abascal amb la seva parella que era un periodista . Déu ni do de les masies que em recordo i que alguna vegada hi havia anat i deixo les de Sant Aniol de Finestres. En Josep al ser fill d'aquestes contrades te records de totes les families que hi vivien i alhora voltava tots els masos venen vi i pernils, o sigui que coneix tots els racons i raconets d'aquests pobles, recordo que sempre era molt benvingut als masos. Jo també tinc històries, de vegades moltes històries que no totes es poden explicar, més haviat he de guardar silenci sobre les questions personals (jurament Hipocràtic) i de salut pública sobre contaminació del riu Brugent o de la riera de Cogolls o del riu Llèmena i moltes més. Tanmateix he de guardar silenci de les malalties que vaig atendre de la gent d'aquestes contrades que per raons de titularitat o de suplències de companys necessitats vaig arribar fins Sant Iscle de Colltort i Sant Piquel de Pineda, per altra banda fins a Sant Climent d'Amer i fins a sant Marti Sacalm, no cal dir els pobles d'Amer, de Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, La Barroca, Les Encies i Cogolls, mai vaig anar al veinat de Les Medes perquè no hi vivia ningú, penso que si hagués hagut d'anar a peu, per exemple al mas més gran que potser era Ventós o La Plana, hagués tingut greus problemes, clar calia anar a peu, no ho se però potser el millor camí era passar per la font dels Socals ??. Tot sigui dit també una temporada vaig pujar a peu a Costabella a visitar el vell Pere Torra, fins que un home d' Àngles dit l´Albó, propietari d'una gran boscuria va obrir una carretera suposo per treure la llenya d'aulina , per mi tema solucionat, ja podia pujar a Costabella amb cotxe.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFA-Sm17iI6iaalRyhUK3nWayWVIAoLKuv1SEmPSS1-3tA2KvYmUvq1r6XBQfhAP6O-Bl8a7qs3tIffi68GO1Obea7HjfbRg_n-blTMAdoOzTe67G-fbpqp0LmdN7xXCuQCwOG2Fhwp9F/s640/DSCN2896.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFA-Sm17iI6iaalRyhUK3nWayWVIAoLKuv1SEmPSS1-3tA2KvYmUvq1r6XBQfhAP6O-Bl8a7qs3tIffi68GO1Obea7HjfbRg_n-blTMAdoOzTe67G-fbpqp0LmdN7xXCuQCwOG2Fhwp9F/w640-h480/DSCN2896.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Masia La Plana, una gran pairalia avui totalment abandonada i en desús.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Tornant a la nostra estada a Calonge i Sant Antoni, el mar de devant de casa te un efecte apaivagador, al mati cap a les onze baixem a la platja a fer el bany reglamentari, sempre amb un llibre, jo llegint <b>Aventuras de un médico rural en Irlanda </b>de Patrik Taylor, també <b>El corazon con que vivo </b> de José Maria Pérez, encara un altre d'<b>Arturo san Agustin " Amanecer en el Gianícolo" </b>m'encanta aquest home,<b> </b>la Tere es una gran lectora i ja porta tres llibres de 800 pàgines com <b>A la sombra del Arbol Kauri </b>de Sarah Lark...... Dinar i després de fer migdiada cada dia me'n vaig a la biblioteca municipal per tal de repassar els ultims anys de la revista Serra d'Or de Montserrat. Hi vaig estar subscrit molts anys, però també en deu fer uns dotze que em vaig donar de baixa. No us explicaré els motius. Ara estic subscrit al butlleti del santuari.</span></p><p><span style="font-size: large;">El primer que em trobo es un article de Teodor Suau del maig d'enguany <b>Aprendre a Perdonar, </b>bon tema , important per a tothom, però molt més per a qualsevol cristià. Més articles de Teodor Suau com : <b>Al servei de la veritat, Cal recuperar l'acció ètica, Responsables ? Un nou projecte moral per a la societat global </b>i un premi per mi que sóc un enamorat de la familia Riquer, sobre tot de Martí de Riquer i Morera (epd) que, per que em dediques el llibre <b>Quinze generacions d'una familia catalana, </b>li vaig demanar amb una carta de dos folis i tot el meu escrit parlava del seu avi Alexandre de Riquer, el primer noble de la seva familia que es va guanyar la vida amb les seves mans i puc dir que n'estava cofoi, autor de les pintures de l'altar major de Montserrat i dels mobles del Cercle del Liceu i d'un llibre titulat <b>Quand jo era noy, </b>reeditat per l'Ajuntament de Calaf, <b>Crisantemes, Anyorances, Aplec de Sonets, </b>entre d'altres treballs de poesia i ..... un artista de primera...., el doctor De Riquer em va telefonar personalment per agrair-me la carta, cosa que em va omplir de goig i tot un honor........es molt llarg però ho deixo; també he trobat un bonic article d'Alexandre de Riquer i Palau <b>" Bellesa intel.lectual i bondat espiritual "</b>us el recomano<b> .</b></span></p><p><span style="font-size: large;">Repassar sempre es bo i alhora un deure que tots tenim i guaitar Serra d'Or es com tenir una finestra oberta al món, una gran finestra al món de la cultura, del periodisme, de l'art, de la vida contemplativa del teatre i cinema i de la vida religiosa en general, museïstica, només cal llegir els interessants articles de Teodor Suau, que un servidor els guarda tots i també de l'Armand Puig i Tàrrech, el primer llibre que vaig llegir d'ell va ser <b>Jesús un perfil biogràfic, </b>meravellós, us el recomano, podria dir que en sóc un enamorat de tot el que representa Serra d'Or en la meva vida. Cada revista que obro des de l'any 1969 tot són records alguns viscuts personalment i d'altres seguits per la premsa, el primer que vaig llegir va ser l'enterro del pare abat Escarré i la sortida del feretre del monestir de sant Pere de les Puel.les amb un jove president Pujol devant de tot.</span></p><p><span style="font-size: large;">La biblioteca de Sant Antoni es un racó de pau, atès per dues noies molt servicials, amb un somriure molt empàtic i sempre a punt d'acompanyar-te en el que demanes, poca gent, afegeixo que si està molt fresc. El silenci i és present , només trencat per una mare llegint un compte al seu fill, però és molt agradable el fet i més agradable veure la cara del nen que és fa preguntes i escolta a la mare tot embadalit, el poder de les mares, admirable, ! ho ha dit la mare !, ningú més ho pot fer, la mare es la mare i tot el que diu una mare dura tota la vida, recordo fa anys que vaig tenir una mestra jove que patia una anemia i li vaig dir que ben segur que era culpa de la menstruació i que hauria de prendre una tanda de ferro i ella em va contestar gràcies, no ho faré, beuré més vi, la mare sempre em va dir que el vi feia sang ??? no vaig perdre el temps dient el contrari, no podia lluitar contra el que li va dir la mare (acs). Les creences són per sempre.</span></p><p><span style="font-size: large;">A casa de la meva neta, fem un petit hort, sincerament mai he tingut èxit en tot, cada anys falla quelcom, un any no hi han tomaquets de penjar o d'hivern, un altre any han fallat les tomaques de Montserrat, l'altre les mongetes son altissimes però no hi ha mongetes, d'altres els carbassons estan esneulats, o es queden grocs , d'altres no he tingut cogombres, en fi una cosa tant senzilla com un hort, com feia tota la vida el meu pare a l'era de casa de Llorenç de Vallbona o de Rocafort.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEQTYrBWY8P4Hm4Po2jBkPOyAD22T4VPkG7PfhFeQi0QpDybiwVL-09_OgTXs3BSnqALpSRK_RjJHJleBrhCjf3jjRMiEQMuE9pD5g4A1xMg7QjMnwLV_i6H5X-a1LqaYhInywN1miiwYp/s640/El+pare+i+la+meva+dona+a+l%2527hort+de+l%2527era.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEQTYrBWY8P4Hm4Po2jBkPOyAD22T4VPkG7PfhFeQi0QpDybiwVL-09_OgTXs3BSnqALpSRK_RjJHJleBrhCjf3jjRMiEQMuE9pD5g4A1xMg7QjMnwLV_i6H5X-a1LqaYhInywN1miiwYp/w640-h480/El+pare+i+la+meva+dona+a+l%2527hort+de+l%2527era.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Puc dir que tot li creixia be, tenia de tot, i quan dic de tot es de tot, no li faltava res, es guardava la llavor de les tomaqueres d'un any per l'altre, cosa que un servidor ha deixat perdre. La lletra és del pare; a sota hi han altres cartrons amb l'altres tipus de llavors enganxades, mai en comprava, cosa que si faig jo. Penso que a Llorenç en alguna casa o dos encara guarden les llavors com el Jordi de cal Mora o en Josep Maria de cal Mano, que te unes tomaques diria que gegants, una meravella i no parlo d'altres plantes com els carbassons o les oberginies, en fi no en se i prou.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXG1FnmNzoqR_cmRPH-FmRgmD6BF_V6WUeULEXac-5ib_3SHkx3xRQ6g-CwE7Z26nAAeTKBg8at2i91_6Bbj4QzTO15b8i5_NT3-QEr5YVwdeOsjpZ6isQDgVgt0Ce9qhB2yQ2RZg-9IT/s583/llavors+de+tomaquera+del+meu+pare+Sisquet+Capdevila+Pons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="353" data-original-width="583" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXG1FnmNzoqR_cmRPH-FmRgmD6BF_V6WUeULEXac-5ib_3SHkx3xRQ6g-CwE7Z26nAAeTKBg8at2i91_6Bbj4QzTO15b8i5_NT3-QEr5YVwdeOsjpZ6isQDgVgt0Ce9qhB2yQ2RZg-9IT/w640-h388/llavors+de+tomaquera+del+meu+pare+Sisquet+Capdevila+Pons.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Fer hort també relaxa, el pare hi anava mati, i tarde i a sota el lledoner a la fresca de la marinada i descansava, de vergades se li feia fosc acompanyat de veins, era el lloc més frequentat de LLorenç, ara ha canviat, els pares ja no hi són i la verdor que donava l'hort, ha passat a ser tot sec, coses de la vida, sort de la parra de moscatell que enguany va carregada gràcies a les mans del Ramón (pare) de cal Giné que en sap molt, o sigui que només podem lluïr de la parra i de l'ombra del lledoner, i d'una petita figuera que va regalar en Jaume de cal Xepe (epd) al papa, es de la Gota de la Mel, fa molts anys que està plantada i no creix, potser hi ha massa pedra i poca terra, puc dir que sempre l'hem regat, però ......</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Be, deixem l'hort que un cop a la setmana el vaig cuidant amb l'ajuda de la neta i dels seus cosinets.</span></p><p><span style="font-size: large;">Tornant al seguiment de Serra d'Or estem al desembre de 2020 trobem la mort del pare Hilari Raguer historiador i biblista de renom, amic de Paul Preston, el primer llibre que vaig llegir d'ell va ser <b>La polvora y el incienso. La iglésia y la guerra civil española 2001</b>, encara un altre sobre la vida que segueixen els monjos de Montserrat i els horaris de les hores liturgiques. Llegir l'homilia que va fer el pare abat Soler el dia del seu funeral, impressionant. D'aquest 2020 deixo anotat tots els articles de Teodor Suau:<b> Que els vostres cors no s'entristeixin, Jo som el teu ametller, El Salm, Meditació en dies de pandèmia, Jo som la llum, Un dubte no resolt, Tot comentant un clàsic. </b></span></p><p><span style="font-size: large;">Del meu admirat Lluis Duch (acs), <b>Una reflexió a proposit de Déu </b>per l' Ignaci Moreta , al llegir el nom de LLuis Duch em porta al primer llibre que em vaig comprar d'ell <b>Déu un estrany a casa seva, </b>de l'any 2001 i avui dia encara es més estrany. Un altre dia us explicaré una llarga història sobre un sopar col.loqui a la Fundació Barcelona, que el pare Duch n'era el convidat.També he llegit d'ell <b>La sortida del Laberint. </b>Encara queda en el tinter una visita a Montserrat amb un grup de professors que duran l'estiu havien treballat a una onge d'una ordre religiosa de Bolivia, una odisea que va sortir molt be quan podia sortir faltal, va salvar la festa el monjo Jordi-Agustí Piqué, fill de Mollerusa, no puc explicar més.<b> </b></span></p><p><span style="font-size: large;">Una alegria un article del Dr. Josep Pont i Gol arquebisbe de Tarragona fet per Mn. Armand Puig i Tàrrech; encara recordo la seva visita pastoral al meu poble de Llorenç tot pujant la costa a l'arribar al repla de la creu, primer li van ensenyar la pica segons la persona que parlava de donar de veure als animals, recordo que el Dr. Pont el va corretgir, :- <b>es diu la pica d'abeurar</b> !!!, després la gran creu, es la més alta de Catalunya, la veritat es que en aquell moment era cert perquè en la guerra civil van destrossar la creu de terme del poble de Torrefeta i Florejacs que tenia 8 metres, i ell va fer un somriure i va dir que era molt maca; llàstima que no estigués l'església restaurada. Una festivitat de la Mare de Déu d'agost al santuari del Tallat, vaig escoltar el millor sermó sobre la Mare de Déu. Temps més endevant el Dr. Deig se'l va endur al palau episcopal de Solsona per cuidar-lo i compartir la vida, resant, menjant, caminant, el Dr. Pont i Gol s'havia envellit molt, però mai va anar a parar a una residència d'avis.</span></p><p><span style="font-size: large;">El Dr. Pont i Gol es fill adoptiu de Bellpuig, li he enviat l'article al meu cunyat en Josep Subirà i Sala, que ben segur que gaudirà i molt, aprendrà coses que no sabia de tant ilustre vei del seu poble.</span></p><p><span style="font-size: large;">Seguim de tarde a la biblioteca, avui no hi ha nens ni mares, només tres dones grans que no s'entenien i havien de cridar per enterar-se del que deia l'altra. Estem al 2019 i començem per Teodor Suau : <b>Pregaria en temps de crisi, La lliço de les pedres, Vosaltres heu estat cridats a la llibertat. La meva pau es la vertadera pau, l'Experiència de la resurrecció, Temps de victoria o de pau, Allò que Jesús pensa de l'art d'estimar, Sóc jo el guardià del meu germà ? Abraçar, Tot recordant a LLull, Una manera de crear futur .</b></span></p><p><span style="font-size: large;">Entremig ep ! un gran article sobre <b>L'Eixample Malagrida d'Olot, la força d'un meandre. </b>De la revista Serra d'Or<b> </b>setembre 2019.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUzJn0O9V-w6LskiMkqYUYSg6r7kQiZ1pTjP8iSpAw_deB3UhMGeRmuIJJBPeI3aiZT-sriXniZEYylEYSdj16x1wOF16qWW_Tz24feCMC1x4j6wOVvevNHHUdyx7n6o-GtRgIbn2sKole/s2525/IMG_2990.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1245" data-original-width="2525" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUzJn0O9V-w6LskiMkqYUYSg6r7kQiZ1pTjP8iSpAw_deB3UhMGeRmuIJJBPeI3aiZT-sriXniZEYylEYSdj16x1wOF16qWW_Tz24feCMC1x4j6wOVvevNHHUdyx7n6o-GtRgIbn2sKole/w640-h316/IMG_2990.jpg" width="640" /></a></span></div><p><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p><span style="font-size: large;">Malagrida estava enamorat del Pla Cerdà i volia desplaçar el centre la la ciutat d'Olot en contraposicio del Paris del baró Haussmann, del temps de Napoleó III, la higiene per damunt de tot. Sempre m'ha agradat aquesta ciutat-jardí. Quan era metge de Les Planes d'Hostòles, quan anava a Olot a buscar les receptes a l'ambulatori, on el Sr. Massegur ens atenia tant amablement, o a veure algun malalt que tenia ingressat a l'Hospital de Sant Jaume, sempre feia un passeig amb cotxe per darrera de la torre Malagrida, una maravella del Noucentisme. També anava a visitar al pintor Josep Pujol i Ripoll a la carretera vella de la Deu, amic del president Tarradelles i que a l'exili frecuentaven la casa d' Antoni Planagumà a <b>Ivry sur Seine, al XIII districte de Paris</b>, </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7A29TsL4rWgoDbS-fIexG5RoB1s24SIgHtOZ4mSW8_9uc5SU2tsO31wGS9XzJM2BebElceXp31jpvJZ6aVruedw9NtdOlK3HEj4PBe6pFOaHO3LIsmHN7CWD1cbFVrJEVXl4ergH6rKuL/s800/IVRY+SUR+SEINE%252C+GRAVAT+FET+PEL+PINTOR+JOSEP+PUJOL+I+RIPOLL+D%2527OLOT+.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7A29TsL4rWgoDbS-fIexG5RoB1s24SIgHtOZ4mSW8_9uc5SU2tsO31wGS9XzJM2BebElceXp31jpvJZ6aVruedw9NtdOlK3HEj4PBe6pFOaHO3LIsmHN7CWD1cbFVrJEVXl4ergH6rKuL/w480-h640/IVRY+SUR+SEINE%252C+GRAVAT+FET+PEL+PINTOR+JOSEP+PUJOL+I+RIPOLL+D%2527OLOT+.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gravat fet per en Josep Pujol i Ripoll, de les cases de Ivry sur Seine, fet l'any 1970 i guardat en un calaix, el va editar el seu fill Josep després del trapàs del seu pare.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Una llarga història; també a l'escultora Rosa Serra i el seu marit en Xavier Carbonell (acs)al seu estudi haviem parlat moltes vegades de l'escultor Lluis Curós queen Josep Pla el deixa a dalt de tot com a millor esc ultor del moment a casa nostra i que va fer l'escultura del Dr. Candi Agusti a la Caritat d' Olot i del Dr. Fleming i a en Rafel Griera gran pintor, i el pintor Clapera Mayà, en Congost apart de pintor era un avi encantador, no em puc oblidar del millor dibuixant de Catalunya en Joan Granados LLimona, exel.lent persona, haviem passat moltes hores al seu estudi de Sant Joan Les Fonts, fins les tantes de la matinada, (acs).</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDRileHl76gn_kkfPVCIaxI4v_CaM7F-WT0fQizd9lSIklyT-qgpeYtwt7gHPpr38CnO9N-Eh8oppqEGfoFT3Wa-1eUwy6ODtk-cooH01wU8W4p_nZ9a6J98Mp93LphY45kPQszTUtrZam/s1556/IMG_2991+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1416" data-original-width="1556" height="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDRileHl76gn_kkfPVCIaxI4v_CaM7F-WT0fQizd9lSIklyT-qgpeYtwt7gHPpr38CnO9N-Eh8oppqEGfoFT3Wa-1eUwy6ODtk-cooH01wU8W4p_nZ9a6J98Mp93LphY45kPQszTUtrZam/w640-h582/IMG_2991+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br />La plaça central de l'eixample Malagrida i la disposició en planta de bona part dels edificis que la circunden està feta a imatge i semblança de l'emblema urbanistic del Paris de Haussmann, la place de l' Etoile.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Olot sempre formarà part de la meva vida.</span></p><p><span style="font-size: large;">De cop veig citat el llibre de <b>l'Eclesiastes també anomenat COHÈLET, </b>és per gaudir llargament.</span></p><p><span style="font-size: large;">Tornem a fullejar Serra d' Or i compta ens parla de Bella-Terra ( jo sempre he dit Bellaterra), una ciutat - Jardí entre el Noucentisme i la modernitat. Rapidament m'ha transportat a la meva carrera de medicina, que cada dia atravessava el municipi de Bellaterra; sí, veia uns carrers amplissims, moltes torres i de luxe, però es veia que eren habitades tot l'any i no solsament d'estiueig, però un servidor anava al gra, tenia l'anatomia humana, la bioquimica, la biologia, l'estadistica al cap i no em preocupava gaires altres coses, com l'estil arquitectonic. El llibre </span><span style="font-size: large;"><i><b>De humani corporis fabrica libri septem</b></i> (<i><b>Estructura del cos humà, en set llibres</b></i>), ens acompanyava a tots cantons, importantissim per nosaltres en els dos primers cursos i després el De Sedibus, no vaig perdre mai el temps estudiant el <i style="font-weight: bold;">musculus coracobrachialis, </i>una curiositat no necessària devant dels més de 650 musculs que te el cos humà, vustès mateixos ? <i style="font-weight: bold;"> </i>en fi, no vaig veure mai el club esportiu, ni l'hostal de sant Pancraç, ni la Font de la Bonaigua, ni la plaça del Pi, segur que el Dr. Toni Griera ens ho explicaria fil per randa, ell es fill de Sant Cugat del Vallès. Deixem-ho per un altres estiu. </span></p><p><span style="font-size: large;">Per acabar la distribució urbanistica era la ciutat-jardí com Olot i S´Agaró, que va exercir una gran influència sobre Bellaterra.</span></p><p><span style="font-size: large;">La llarga sequera que patim em preocupa molt, perquè ahir divendres a missa al monestir de Solius, vam resar perquè el Senyor ens envii pluja, ells, els monjos em van confessar que tenen els dos pous secs, un gran problema i penso que com ells molta gent. Un servidor es fill de la baixa Segarra, ara dit l'Urgell i historicament no plou i patim els efectes de la sequera a llarg plaç tot hi que hi ha hagut una bona collita de gra, ja veurem el que passa amb les olives, d'ametlles no ni ha perquè a finals de març van baixar dos dies les temperatures sota zero i va matar les ametlles, però em de pensar amb els arbres dels ametllers, aquests poden morir per falta d'aigua, tot una pena, els ametllers sempre s'han mort, encara que ara els pagesos amb grans cubes els reguen i aguanten mès, encara que no tothom te aquest tipus d'estris. Els monjos de Solius em va dir a cau d'orella que la comunitat de Vallbona estava de sort, acabaven d'entrar dos joves per fer-se monges, una gran noticia, jo també estic molt content i els envio la meva enhorabona. Ep ! ahir dia 25 de juliol de 2021 va ploure a Llorenç, una gran alegria i el dia 1 d'agost també, algun poble veí una important calamarssada, llegir l'article de'n LLuis Foix: <b><a href="https://www.foixblog.com/2021/08/01/una-vinya-trinxada-per-la-pedra/">Una vinya trinxada per la pedra</a></b></span></p><p><span style="font-size: large;">Continuem amb les sorpreses que em dona Serra d'Or, al trobar un titol dit : Vicent Ferrer o la construcció d'una santedad ? per en Tomàs Martinez. Em crida molt l'atenció des que vaig seguir la publicació del Diplomatari Borja, amb un preciós article del professor Ximo Company i trobar un jove Alfons de Borja doctor en dret canònic, en dret civil, en dret romà, al servei del Magnanim i que a la Seu vella de Lleida va coneixer a Vicent Ferrer (frare dominic); en les seves prèdiques, un dia Vicent Ferrer li va dir -tu un dia seràs Papa i a mi em faràs sant !! si no es cert és ben trobat !! La veritat es que Alfons de Borja va arribar a Papa, sobretot Sant Pare Calixte III. Paga la pena llegir l'article; encara estem al maig de 2019. Ara estic llegint <b>Roma i nosaltres </b>de Josep V. Boira amb pròleg d'Antoni Puigverd. <b>La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna</b>, una meravella, apoteòsic. Antoni Puigverd acaba dient : <span style="color: red;">" Els italianòfils estem d'enhorabona amb el llibre que tenim a les mans "</span><span>. És cert, és un comopendi de saviesa per nosaltres enamorats de Roma i dels dos papes Borja.</span></span></p><p><span style="font-size: large;">Amb gran alegria trobo un article del pare Josep C. Laplana director del museo de Montserrat titulat : <b>Per l'art cap a la trascendència (abril 2019). </b></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrQGRZHJdDHquerIrTlHYDUq_QZjS3Z-MRQ32s9a_uM4Yt6PPIsKUyAHICT7iNW8yU0Mag7YoPLhoDNA1aeCWWZBgZ8gQBF6TUL9C54kzFaEyBdvGxckOXqZG4zX0sXhDNXinRUIMm9f9Y/s1600/Naoko+Nakamoto+25.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1045" data-original-width="1600" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrQGRZHJdDHquerIrTlHYDUq_QZjS3Z-MRQ32s9a_uM4Yt6PPIsKUyAHICT7iNW8yU0Mag7YoPLhoDNA1aeCWWZBgZ8gQBF6TUL9C54kzFaEyBdvGxckOXqZG4zX0sXhDNXinRUIMm9f9Y/w640-h418/Naoko+Nakamoto+25.jpeg" width="640" /></a></div><p></p><p><span style="font-size: large;">El pare Laplana el vaig coneixer arrel de la greu malaltia de la nostra amiga japonesa <a href="http://heladiesofvallbona.blogspot.com/2015/12/naoko-nakamoto-in-memoriam.html">Naoko Nakamoto</a> , la millor grabadora de Barcelona fins a la seva mort el 2016 i de la seva donació del seu taller i obra al museo de Montserrat. Llegir <a href="http://www.museudemontserrat.com/docs/el-propileu---18_756_ca.pdf">El Propileu nº 18 </a>titolat : <b>El llegat de Naoko Nakamoto.</b></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_M_rVltvEBy6ZVQze11EXMZaC1emZgaH01PxpFHtfLaq3lShyAbpm_Xt8j_zSK8ox9uUvF3mN2QX5Y_t_X8WUjDHIVEfFz2uNhO6o9JIzlqSqR8FhMXrsdYGLfxGSasxCaxUW0vEJGck/s1087/naoko+no+esta%25CC%2580+signat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="723" data-original-width="1087" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_M_rVltvEBy6ZVQze11EXMZaC1emZgaH01PxpFHtfLaq3lShyAbpm_Xt8j_zSK8ox9uUvF3mN2QX5Y_t_X8WUjDHIVEfFz2uNhO6o9JIzlqSqR8FhMXrsdYGLfxGSasxCaxUW0vEJGck/w640-h426/naoko+no+esta%25CC%2580+signat.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bibuix de la Naoko fet els últims dies abans de la seva vida. No està firmat.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ara que parlem del pare Laplana, em trobo un altre article a Serra d' Or de'n Josep Maria Subirachs, que dona per molt, puc dir que la primera obra d'art que vaig veure d'aquest gran artista, va ser el monument a Narcís Monturiol amb "l'Ictineo", xaflà del carrer de Girona amb l'avinguda de la Diagonal devant de la Mutua Metalúrgica; el segon va ser a la façana del diari Tele/Exprés.Puc dir que sóc un fan d'aquest escultor català de renom internacional, conec moltes obres, més als carrers que en museus, es a l'abadia de Montserrat on n'he vist més. Punjant caminant pel carrer de la Força amb la pujada a la catedral de Girona, monument als metres d'obres en la primera reunió per decidir com continuar la catedral de Girona. </span></p><p><span style="font-size: large;">Vaig sentir molta pena quan l'any 1986 alguns necis van volguer desprestigiar a l'escultor, sort que a poc a poc es va anar deixant. Sí, he visitat el petit museo de Sant Julià de Ramis amb 30 escultures i dotze dibuixos i les escultures de Montserrat, com l'altar del Santissim que lo sagrat queda palès, impressionant. Al Poble Nou hi ha un centre dedicat a Subirachs a l'antiga Cooperativa Pau i Justicia ( Sala Beckett) on jo de jovenet hi anava un dia a la setmana a assajar sardanes i després anavem de concursos per tot Catalunya. </span></p><p><span style="font-size: large;">Lo que realment em fa orgullós es que a <b>L'Hispanic Society of América de Nova York</b> tenen una obra seva que es un diptic Autoretrat 1999 pintat de manera hiperrealista sobre fusta i escaiola. Això em porta novament a més història, em porta al fundador de l'Hispanic Society of América a l'hispanista Archer M. Huntington, que va fer un poema sobre Vallbona titulat <b>The Ladies of Vallbona </b>, trobat per l'esposa de l'historiador J.J. Piquer Jover a la biblioteca de Catalunya, en el llibre Rimas i traduït a l'español per Marià Manent. aquest relat em va agradar tant que vaig titular el meu blog amb el nom de <b>The Ladies of Vallbona </b>(<i>Les Dames de Vallbona). </i>Hi ha més història, però ho deixo aqui.</span></p><p><span style="font-size: large;">Us he de parlar de l'article titulat <b>El coratge de Job </b>pel monjo Damià Roure, estic esperant un interessant article sobre Job del professor ¨Dr. M. Fabré, fa temps que me l'ha promès i no acaba d'arribar; no tindrà desperdici com tot el que ell toca. Paciència, abans publicaré un nou article del professor titolat : <b>POLITEISME - MONOTEISME </b><i>. La domesticació de l'espiritualitat.</i></span></p><p><span style="font-size: large;">Els dissabtes vaig a missa a Sant Antoni i m'alegro molt de veure sortir de la sacristia a mossèn Josep Lafont, gran capellà i millor persona, es dels pocs capellans que es posa be el gel hidroalcoholic, ho fa tant be com un metge-cirurjà, es renta les mans abans d'entrar al quirofan. Fa molts poquets anys que era l' únic poble de Girona que deia la missa internacional totalment en Llati i els cants en gregorià, una delicia per l'esperit, em portava a recordar abans del Concili Vaticà II que jo feia d'escolà, i ens sabiem totes les respostes en llatí i els cants també fins i tot el <b>Page Lingua</b> del dijous sant.<b> </b>De les exèquies de difunts <b>Miserere mei Déus. Liberame, Dómine de morte aeterna. In paradísum
dedúcant te Angeli. Benedicus Dóminus Déus Israel. Ego sum resurréctio
et víta. De profúndis clamávi ad te Dómine ( </b>aquest psalm 129 em posava la pell de gallina siguent escolà). Actualment poca cosa queda, per no dir res d'aquests cants. Era l' únic moment que el Dr. Fabré m'acompanyava a missa i puc dir que cantava un gregorià perfecte, se sabia </span><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem </span><span style="font-size: large;">de memòria. Em dol, perquè era un moment que compartiem i ara ja no tenim la missa internacional i ....</span></p><p><span style="font-size: large;">Del 2018 citaré els articles de Teodor Suau : <b>No façis al altres allò que no t'agrada que et facin a tu.. Memòria dels justos, Reflexions a l'entorn de la resurrecció de Jesús, L'acció transformadora, La biblia un llibre interessant, Sacerdot, profeta i rei, La pau es obra de la justicia, la Posveritat.</b></span></p><p><span style="font-size: large;">Un plaer que em parlin del Requiem de Gabriel Fauré, no sóc músic, ho és el Dr. Fabré, ell, te escrit un rèquiem no publicat, titulat <b>Dolens Rèquiem, </b>segur que quan s'estreni serà un èxit tant per ell com per el músic P.J. Puértolas.</span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqFOeg4jhdL7wu6hwWTfN15YQynVb6RlrVVSkXYNn84nzklwOT3fbj1JpmUBkXY8ysRN1rwNEEm94EDduVTnZd8u_6Uj1sd53ZnqehOzdRNmOYWMM9nuhwGxHXQ9PEhBlr6kJFdy1XVvnr/s640/IMG_8350.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="640" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqFOeg4jhdL7wu6hwWTfN15YQynVb6RlrVVSkXYNn84nzklwOT3fbj1JpmUBkXY8ysRN1rwNEEm94EDduVTnZd8u_6Uj1sd53ZnqehOzdRNmOYWMM9nuhwGxHXQ9PEhBlr6kJFdy1XVvnr/w640-h464/IMG_8350.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /><b><br /></b></span><p></p><p><span style="font-size: large;"> La Dra. Reina Capdevila és professora de pedagogia musical i dona del Dr. Fabré. Al ser un servidor persona no iniciada en música, ella, quan hem tingut l'ocasió m'ha anat explicant com avança el Rèquiem que Fauré, explica que el va escriure ple d'espiritualitat, de bellesa i de dolçor. Sí, recordo haver llegit el preciós article d'Arturo San Agustín que el van cantar en el funeral de Jaume Vallcorba a la basílica sant Jus i Pastor, mort el 30 d'agost de 2014 en La Vanguardia; recentment he trobat un article publicat a Serra d' Or d'octubre de 2018 per en Xavier Chavarria, titulat <b>Una cançó de bressol per al viatge més llarg, </b> referint-se al Rèquiem de Gabriel Fauré. </span></p><p><span style="font-size: large;">Encara una troballa més i aquesta molt joiosa i bonica, de cop obro el Serra d'Or del juny de 2017, trobo un article de Marta Porter sobre el cineasta <b>Christophe Farnarier, </b>titulat <i>El cinema com a acte de resistència.</i></span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZgNbaO86KOFMVNRLfYEqVXdJuQsT1gAuRXYWv04G1h_XbvK93k3Zce3KRvBzj3qUMwzlJyQt3GwTeFOAlUDnqLQv8rk0ZJAGGecLOFpRLP6uuKLcK5tHdzdUJp87MgQ9Fg-gweo4rxBrl/s2048/IMG_3135.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZgNbaO86KOFMVNRLfYEqVXdJuQsT1gAuRXYWv04G1h_XbvK93k3Zce3KRvBzj3qUMwzlJyQt3GwTeFOAlUDnqLQv8rk0ZJAGGecLOFpRLP6uuKLcK5tHdzdUJp87MgQ9Fg-gweo4rxBrl/w480-h640/IMG_3135.JPG" width="480" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Dona la casualitat que vaig ésser el seu metge i el de la seva familia durant uns quants anys. Sempre em va tenir al dia de les seves pel.licules i sempre convidat als estrenos començant pel Somni, La primavera i El Perdut. Sincerament les meves ocupacions de metge no em van permetre anar a veure-les , sí, El Perdut, que em va agradat molt i molt. D'ell i la seva esposa tinc grats records i va tenir un detall que el recordaré tota la vida, sense dir-me res, <b>em va venir a acomidar el dia de la meva jubilació</b>, o sigui l' últim dia al centre sanitari de Cornellà del Terri i em va demanar el mòbil i em va fer aquesta foto</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsw_Xdmt6uoufLnfNzIIw-eE9b9xIxieNsqtw3lGq1tFAt6Iyn8wkgoNWD-cnlwUE5ITrXdetw2BhK4RdVLaJ14Nfgz3rjHuTKhWmk-4Hpp5RhJquQGjA5NxR42dlfGIpj5LGqaTB5WUf/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKsw_Xdmt6uoufLnfNzIIw-eE9b9xIxieNsqtw3lGq1tFAt6Iyn8wkgoNWD-cnlwUE5ITrXdetw2BhK4RdVLaJ14Nfgz3rjHuTKhWmk-4Hpp5RhJquQGjA5NxR42dlfGIpj5LGqaTB5WUf/w640-h480/image.png" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-size: large;">Si podeu passeu una estona aquest estiu veien alguna de les seves pel.licules.</span></p><p><span style="font-size: large;">El dia 27 de juliol ja a les portes de deixar sant Antoni, vaig trobar un article fet pel pare Daniel Codina titolat Gregori Estrada i Gamissans, monjo i músic. Un mes de juny amb el pare estavem segant el blat a la sort en plena migdiada i veiem de cop i volta una persona caminant amb l'habit negre i amb l'escapulari recolzat a l'espatlla, anava direcció a Vallbona de les Monges, i al saludar-lo va quedar sorprès que algú el cridés pel seu nom, i em va dir que anava a ensenyar una mica de cant a la comunitat cistercenca de Vallbona. Impressionant, caminant a peu desde Bellpuig.</span></p><p><span style="font-size: large;">Encara cap a finals de l'horari de la biblioteca em va caure a les mans un article de Serra d'Or de Montserrat Guiol, filla de Josep Gudiol i Ricard gran expert en pintura antiga e historiador de l'art. La primera vegada que vaig veure un quadre de la Sra. Gudiol va ser el sant Benet de Montserrat, que ben segurt que tots vostès l'han vist, perquè tots vostès si van a donar un bes a la Moreneta i passen pel costat.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05EfkxRFpSFE2MJgPlLKZk_zvIjVYR7r1tymhhjTmQqRlWTsLehpzx7TqcNDBRJfhocv2jXeFLPA_LfUFUNS25iakuL7gcNBVw0oxRI-hUhvaT95eVtEmsUdmSc1KzBXkpcXU-Ark9Xfb/s640/jo+amb+montserrat+gudiol+l%2527any+1986+sala+Gaspar+de+Barcelona+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="640" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05EfkxRFpSFE2MJgPlLKZk_zvIjVYR7r1tymhhjTmQqRlWTsLehpzx7TqcNDBRJfhocv2jXeFLPA_LfUFUNS25iakuL7gcNBVw0oxRI-hUhvaT95eVtEmsUdmSc1KzBXkpcXU-Ark9Xfb/w640-h398/jo+amb+montserrat+gudiol+l%2527any+1986+sala+Gaspar+de+Barcelona+2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">A la sala Gaspart compartin tertulia amb Montserrat Gudiol, no se quin any era, potser l'any 1990, que recordo que em va dir que ella sempre s'havia fixat més en la part tràgica de la vida.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">El primer llibre que em va caure a les mans sobre pintura i ornamentació sacra va ser de de mossèn Josep Gudiol i Cunill, (tinc els dos volums), titulat <b> Nocions d'arqueologia sagrada catalana </b>(1-9-1931) conservador e impulsor del Museo Episcopal de Vic, que actualment es dels millors museus diocesans que hi ha a Catalunya.</span></p><p><span style="font-size: large;">Be dono per acabada la investigació del juliol de 2021, sobre Serra d'Or, en busca del que he sentit dir i he viscut, de les meves vivències de jovenet i de gran, que ben segur comparteixo amb molts de vostès. Tothom mata les hores com pot o com el deixen. He après molt i alhora he deixat moltes anècdotes en el tinter per no fer-me pesat.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtNVNqE2tTUd3vZLTgh1Rf2NW_iL10DymAPb8Vv9HGRG-fDR_YiHIobuUr7Jul0uzfl24Ipaan2KdTA6P4218-BjVCumF31unMTtGYuNI3CRllfUNw27h3rXxqWs4T-BkckroA9vanSmBZ/s900/ESTEL+ENLAIRAT.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtNVNqE2tTUd3vZLTgh1Rf2NW_iL10DymAPb8Vv9HGRG-fDR_YiHIobuUr7Jul0uzfl24Ipaan2KdTA6P4218-BjVCumF31unMTtGYuNI3CRllfUNw27h3rXxqWs4T-BkckroA9vanSmBZ/w426-h640/ESTEL+ENLAIRAT.jpg" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest estel te molta història per explicar</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">.<br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">L'estiu vinent si tenim salut seguirem tirant enrera amb Serra d'Or, fins a arribar als inflables de'n Ponsatí i a la catifa o <b>estel enlairat </b> de bosses d'escombraries que vam fer a les plaçes de Montserrat. l'any 1972. Bon estiu a tots.</span></p><p><span style="font-size: large;"> Pep </span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-11676386095680468442021-07-18T13:39:00.023-07:002021-10-04T08:16:19.951-07:00JOB, UN TEMA QUE DONA PER MOLT FINS I TOT TENIM PER LLEGIR UN LLIBRE DE JOSEPH ROTH<p> </p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;"><span style="text-decoration-line: underline;"><strong>J. I. González Faus</strong></span><strong>. </strong><em style="font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif;">Quizá puede ayudarnos ahora una reflexión sobre el coronavirus desde el libro de Job, uno de los textos más impresionantes de la historia de la humanidad. Retomo para ello un antiguo texto:</em><span id="m_-6656908776764868479gmail-m_-1149881550197326933gmail-more-27255"></span></span></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;">El libro de <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://blog.cristianismeijusticia.net/2020/03/20/donde-esta-dios&source=gmail&ust=1626725232692000&usg=AFQjCNHMDvf1VKlmZq8mJF13Zq8UohNWCg" href="https://blog.cristianismeijusticia.net/2020/03/20/donde-esta-dios" rel="noopener noreferrer" style="color: #dc3b34; text-decoration-line: none;" target="_blank">Job</a> es una especie de discusión sobre Dios: Job sostiene que sus dolores son inmerecidos e injustos y, por tanto, o no son un castigo de Dios o es que Dios es injusto. Pero, tras vindicar eso, Job no sabe qué hacer ni cómo explicar su sufrimiento.</span></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;">Sus amigos, en cambio, carentes de toda experiencia espiritual (de todo “conocimiento de Dios” si queremos mantener una expresión muy querida al Nuevo Testamento) y que, sin saberlo, sólo profesan una religión meramente sociológica que les sirve como manto de seguridad, acusan a Job de blasfemo por pensar como piensa, le remiten a todo el misterio incomprensible de la creación y le obligan a reconocerse culpable.</span></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;">En esta discusión, el drama tiene un momento de inflexión cuando Job se da cuenta de que no sólo su dolor particular es injusto sino que todo este mundo está poblado de dolores y sufrimientos injustos porque es un mundo en el que siempre acaba triunfando la maldad. Veamos este párrafo impresionante: “Los malvados mueven los linderos, roban rebaños y pastores, se llevan el asno del huérfano y toman en prenda el buey de la viuda; echan del camino a los pobres y los miserables tienen que esconderse. Como asnos salvajes madrugan para hacer presa… Arrancaron del pecho al huérfano y toman en prenda al niño del pobre” (24, 2-5.9).</span></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;">Si en vez del huérfano y la viuda ponemos el parado y el inmigrante, y en lugar del buey y rebaño ponemos la casa o el trabajo recobrarán actualidad esas palabras de Job sobre nuestra historia.</span></p><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans", sans-serif; margin: 0px 0px 1.69231em;"><span style="font-size: large;">Com sempre que se'm presenta un tema dificil, el poso en coneixament del Dr. Fabré; m'abelleix posar la seva resposta:</span></p><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Bon dia.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">M'ha agradat
la reflexió sobre el bé i el mal que em fas a mans. És del tot
correcte... tanmateix segueixo sense saber on és ni de que versava el
meu escoli sobre el Llibre de Job.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Seguiré cercant.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Ara,
en temps ardus, molt difícils per a molts, aspres per a tots només se
m'acut pensar que en aquesta Terra hi estem com a rellogats... ni tant
sols com a llogaters titulars. No som altre que una nosa en el decurs de
la Gran Vida... ni ciutats, ni lluminàries, ni descobriments científics
o albiraments geogràfics... som una nosa.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">No
som necessaris en aquesta Terra ni molt menys els amos, com venim dient.
Els petons i les abraçades són eines perilloses i no anar a saludar
amics i parents signe de respecte.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">El poder, la
bellesa i el diner no valen per a res... per a res en front la Vida.
Així doncs, que és? Que vol dir el Bé? que és el Mal? Job ho encara amb
fermesa en la darrere Teofania.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Cercaré el que
tants anys fa vaig escriure, però crec que, com ja fa temps faig,
deixava Déu al marge. No m'atreveixo a negar-lo... no puc afirmar-lo, a
Déu. Mala cosa és la religió.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Gràcies pels teus quotidians pensaments amic, gràcies. Són amor destil·lat. És això el què hem de conèixer com a "pregària"?</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Ens calen sacs, sacs i més sacs d'humilitat. Som uns rellogats, nouvinguts i mal educats, mal instal·lats en la Vida.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVjnLGM0jBZiEJNXI56OMBak3b3slRdlUj_z0iI2Ngv1Mt8tZsQoqreQVHWrEVX3YX6r23qDA-DdbfF1fX1RTZgemK_22www6-djPVmot4AVWjh-nt8hBwELUbfB_csHb6JQoY_n4A2wKr/s640/SANTA+LLUCIA+46X55+CM..jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="541" data-original-width="640" height="540" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVjnLGM0jBZiEJNXI56OMBak3b3slRdlUj_z0iI2Ngv1Mt8tZsQoqreQVHWrEVX3YX6r23qDA-DdbfF1fX1RTZgemK_22www6-djPVmot4AVWjh-nt8hBwELUbfB_csHb6JQoY_n4A2wKr/w640-h540/SANTA+LLUCIA+46X55+CM..jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Una confitada i molt amorosa abraçada.... extensiva a tots els teus. Tot esperant llegir el llibre de Joseph Roth : <b>Història d'un home senzill. </b>Ediorial Acantilado.</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Be, ho deixo aquí tot esperant el document definitiu que algun dia ens aportarà el Dr. Fabré.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tot esperant la tardor, aprofitem la fruita que arriba en aquest principi de setembre a l'Urgell, que són les figues i els raïms de moscatell.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Pep</span></div><div><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-10308199629230073672021-06-01T04:35:00.004-07:002021-09-20T11:57:20.190-07:00MOTIU PRINCIPAL DE L'ESTADA A LLORENÇ DE ROCAFORT: PORTAR TOTA LA LLENYA DE LA GRAN ESPORGADA D'OLIVERS I AMETLLERSDEL MARÇ PASSAT. CONEIXER EL TERME DE LLORENÇ DE ROCAFORT TOT EMPELTANT AMETLLERS. LLORENÇ ESTÀ SITUAT A L'URGELL POBRE O DE SECÀ<p> </p><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">A les 16 hores del divendres dia catorze de maig de dos mil vint-i-u, va venir el Ramon de cal Giné, per anar a empeltar ametllers i coneixer el terme de Llorenç, com he dit en l'anunciat del post situat en l'Urgell pobre o de secà, cosa que feia temps que li demanava, i amb la Covid tot s'ha retrassat, però alhora tot arriba. Tots els temes que toco, em porten al meu pare o millor dit als meus pares. El pare ho sabia fer tot, tant que al meu fill Lluis de petit li van preguntar si volia ser metge com el seu pare i va dir que no, que volia ser com el seu padrí que ho sabia fer tot, en canvi el pare només sabia medicina. Del pare recordo que s'havia fer el planter d'ametllers i després els empeltava i els plantava al tros que calia; em deia n'he plantat més de tres mil, però se m'han mort més de la mitat, no plantis ametllers, es moren, planta olivers, i la proba de que s'ho creia, l'any 2008 any de la greu crisi de les hipoteques subprime on les agències de qualificació de riscos van caure en una valoració errònia i es van estabellar bancs com el </span><span style="font-size: large;"><b>Lehman Brothers, </b>que va presentar una declaracio formal de fallida financera. El pare el mateix any va plantar 230 olivers d'un any de vida i a més va fer el teulat de la cabana del Perdigó terme de Vallbona de les Monges totalment nou; d'això sen diu tenir <b>esperança. </b>Aqui teniu una foto feta des del damunt de l'hort del Gallo, on es veu el Culroig de cal Martí.</span><br /><b> </b></div><div class="gmail_default"><b> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBrtnja5rQhA6sA141MMjOmIjnJNxmEjJWKL9wJ6tq81plHDnbfZ0xjFolrCmKSbmMcbzP5S3srWuTpHSpsDI8eBBtdUPV2cMmjcUxt15WXCC_Yr7T8XGl3S9anWGl9KcwAG-xVnTo086p/s640/hort+del+Gallo+inici+dels+Culroig.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBrtnja5rQhA6sA141MMjOmIjnJNxmEjJWKL9wJ6tq81plHDnbfZ0xjFolrCmKSbmMcbzP5S3srWuTpHSpsDI8eBBtdUPV2cMmjcUxt15WXCC_Yr7T8XGl3S9anWGl9KcwAG-xVnTo086p/w480-h640/hort+del+Gallo+inici+dels+Culroig.jpg" width="480" /></a></div><br /></b></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Junts hem anat directe cap al principi de la partida del <b>Culroig </b>, que ja no me´n recordava on es trobaven; primer cal recordar totes les partides del nostre poble : </span><b><span style="font-size: large;">Alsina, Astinclar, Cau-gros, Collada,
Comametlla, Comapregona, Comunclat, Comunsaris, Convidal, Creueta,
Culroig, Devall de la bassa, Fondo, Forques, Mallola, Perdigó, Pla del
tres, </span></b><b><span style="font-size: large;">Serra-fosca, Solans, Tornellet, Tossal gros, Vinya.</span></b><span style="font-size: large;">, el primer com em dit es el de cal Martí; després be la pallisa de cal Gallo que està en ruïnes, cosa normal als nostres dies, la Costa les Vinyes que baixa cap a la Roca-Sabata, tot baixan troben dos pallisses sense teulat, la de l'esquerre es la pallissa dita de cal Mora i a la dreta hi ha la de cal Tomàs (amb el seu rodet de pedra pel batre en un racó, que dona testimoni que allí hi havia una era; propietat de la Madalena el Forn i la seva germana la Ramona del Rafelet, actualment els propietaris son la Mari Carmen i el Costa el seu home. Passem per la Carrerada (antic pas de bestiar). Al <b>Culroig del Bergadà </b>ens aturem per empeltar el primer ametller amb el Ramon ... hi ha moments que l'esperiència en un grau i cal aprofitar el moment, que no ni han gaires.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEskVd56rj_QfD4wMZqKc0zY9hWVbBAjtJnqHS5oCUpIWsVMrB_XtedsKwS0d0SLloAHa79DpJc0AR4RX_kvGw94GuCGtxLVZLYT5hnfEKK1UCKd53Srjob_AbAIoqjmuCc7TnPHWrik5m/s2048/IMG_2484.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEskVd56rj_QfD4wMZqKc0zY9hWVbBAjtJnqHS5oCUpIWsVMrB_XtedsKwS0d0SLloAHa79DpJc0AR4RX_kvGw94GuCGtxLVZLYT5hnfEKK1UCKd53Srjob_AbAIoqjmuCc7TnPHWrik5m/w640-h480/IMG_2484.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">En Ramon en sap molt i amb ganivet precís i molt antic, li va regalar el Tonet de cal Damià, fa molts i molts anys, ( sincerament he de dir que les cares de la Radolfa, l'Angeleta i el Tonet se m'han esborrat de la ment, o sigui que no ecordo la seva cara); primer busca un lluc d'enguany i comença a tallar les fulles i amb el ganivet marca i talla una gemma i aprofita la pell que se la posa a la boca, fins que arriba l'hora de col.locar-lo a la incesió feta a la branca de l'arbre en forma d'una T majúscula.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdMSPhEAH9g-1VBlFNx7mC19JFEBPu2FaBWuvjR6ql6UAsCDRYhDxY-opyZMeXX9rawvgIqd94rx0BMpukrFVcIVWxzI80t4toIshofFHGHHbgCQMXXtUuGy6c3JGsjf1VZyuRywIvQaxa/s2048/IMG_2493.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdMSPhEAH9g-1VBlFNx7mC19JFEBPu2FaBWuvjR6ql6UAsCDRYhDxY-opyZMeXX9rawvgIqd94rx0BMpukrFVcIVWxzI80t4toIshofFHGHHbgCQMXXtUuGy6c3JGsjf1VZyuRywIvQaxa/w640-h640/IMG_2493.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Una vegada te l'empelt ben col.locat, llavors l'embolica amb un plastic i l'anusa perquè quedi apretat i aprofiti la sava per consolidar-se i creixer i tema solucionat. No em diguin que no és tot un art. Trobant-se per aquets mons de Déu homes que ho saben quasi tot de la pagesia</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW-5yDkiwf3IpAHwZYe-lnhtiptTgMF093tcUpIdChOMXFmilYY3qxdmlLQ6OmUUb26lIX0S8g6UUpN3h-aahZzxMdctAwNhfisQj795V6Y8d0Qqud1Bq5Kk5AUV6P-RSgcekaDIfM31MT/s2048/IMG_2501.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW-5yDkiwf3IpAHwZYe-lnhtiptTgMF093tcUpIdChOMXFmilYY3qxdmlLQ6OmUUb26lIX0S8g6UUpN3h-aahZzxMdctAwNhfisQj795V6Y8d0Qqud1Bq5Kk5AUV6P-RSgcekaDIfM31MT/w640-h640/IMG_2501.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Si amplieu la foto podreu veure el que fa més d'aprop.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;">Qualsevol activitat és bona per aprofundir en el coneixement del terme: caminar com fa en Lluis Foix de Rocafort, anar els diumenges al sortir de missa a veure com creixen els sembrats, anar a diferents trossos a empeltar ametllers (encara que siguin d'algun fruiter com un presseguer o un pruner, al pla del Perdigó, veins del Josep Ramón Amenós i del Ramón Moix).</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVsP1gbWXtimO2IiD3Dp5tGv7pKKXrs25BQ_K0QZpNVlnwQvNQGboV6wOLNTDXuP_arCy1M61vEJmbQCu9ptbtLtUmUcqZplHv1UWT0ttoZ_M3uTB-C93mT5I1hVGuCu9sLu8HPLR7KBt1/s2048/ametller+empeltat+de+prunes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVsP1gbWXtimO2IiD3Dp5tGv7pKKXrs25BQ_K0QZpNVlnwQvNQGboV6wOLNTDXuP_arCy1M61vEJmbQCu9ptbtLtUmUcqZplHv1UWT0ttoZ_M3uTB-C93mT5I1hVGuCu9sLu8HPLR7KBt1/w640-h480/ametller+empeltat+de+prunes.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ametller empeltat de pruner, fet pel meu pare.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"> Entrar la llenya d'oliver trencada pel temporal Filomena, parlar una bona estona amb el vei per jove que sigui, sempre sap més que tu, etc...</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Com en Ramón que va aprendre l'ofici de pagès de molt jove i que ha anat millorant, observant als més grans i aprenen de cursos i cursets que continuament es fan, al Departament d'Agricultura de la Generalitat, o al Consell Comarcal de l'Urgell, a la Cooperativa de Guisona, etc.... </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhy0igCf6vDcZqkYdTqT73r66MRR-UNeyEKI3PdpYOKgBDUw3y1Q0SOLvLpSnA7AlD_OB-_y4wnMLjzWfmeX0tdEZMmdTISXnoVGK2HOWxMzffLQDjsGj3g0qCGB9BANc9EBuSZyHTpzAH/s2048/IMG_9894%25281%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhy0igCf6vDcZqkYdTqT73r66MRR-UNeyEKI3PdpYOKgBDUw3y1Q0SOLvLpSnA7AlD_OB-_y4wnMLjzWfmeX0tdEZMmdTISXnoVGK2HOWxMzffLQDjsGj3g0qCGB9BANc9EBuSZyHTpzAH/w640-h480/IMG_9894%25281%2529.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ametller empeltat de pruner al tros de les Pintades (l'Obac), terme de la Quadra de Mas Déu. Empelt de més de vint anys d'antiguitat i encara dura.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Ell és molt humil i no li agrada que l'ensabonin, però dona bo escoltar-lo en diferents temes referents a les nostres collites (cereals, vinya, ametlles, olives) i els camins del terme municipal que els coneix tots, a més se sap de qui són totes les propietats que ens trobem a la vora del camí o be les que allarga la vista, tot ho sap, admirable !!!!</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdV5ANQk6spy3Y87aL-LvHiXCnWQG5AQIhvWGF1nnCKcI_4LxySBRjSZ4szAT-dqWvTskFCPiliCoY1BpXzv_7XseBWLXgs7skzUR0Uf7BAM0x7KP10F06xemCmB0OCLsbPern8YKIJ76H/s2048/Convidal+del+Mora.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdV5ANQk6spy3Y87aL-LvHiXCnWQG5AQIhvWGF1nnCKcI_4LxySBRjSZ4szAT-dqWvTskFCPiliCoY1BpXzv_7XseBWLXgs7skzUR0Uf7BAM0x7KP10F06xemCmB0OCLsbPern8YKIJ76H/w640-h480/Convidal+del+Mora.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto feta des de l'era de cal Cabalé, on es pot veure un tros de pared de tàpia, i al fons una mica de la convidal del Mora..</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;">M'agrada que en els temps que corrent quedin en el terme parets de Tàpia, que els joves no saben el que vol dir, com més vas cap a Bellpuig, més en trobes, cap a Belianes en comença a està ple, els corrals tots són gairebé de tàpia i han durat molts anys; han resistit el pas dels anys, no recordo de quins materials estan fetes.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGE-arUNN8eznWU3IjRhoonl-9jcvtKRAoudDhKFdzYx1TtVWWttJAlwaXJ-PBoOULVvF8JF_kdXspnTeNXQ2LTRKP2lKBiUmeiS6zge7Hq7u7e7J84JzAxuXAdee0OIW3WPD9ZYWlewx/s2048/DSCN4997.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjGE-arUNN8eznWU3IjRhoonl-9jcvtKRAoudDhKFdzYx1TtVWWttJAlwaXJ-PBoOULVvF8JF_kdXspnTeNXQ2LTRKP2lKBiUmeiS6zge7Hq7u7e7J84JzAxuXAdee0OIW3WPD9ZYWlewx/w640-h480/DSCN4997.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pared de tàpia de la pallissa de cal Cabalé.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">En Ramon explica que estem veient la Convidal del Mora pel damunt de la teulada de la pallissa i també pel cim veiem una mica el Tossal. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjj_TB2q41qPW77Vr2t5NmJN-hrg0ZW5xTq4xMNt9Ja9Epi2rvZvWDLmac-AlpNaHuwPJ909eJM9IzWjOjmEJeblmyxGR2t17hfjGXldeDbkHOnYsMBJJQVYtFV9-ywEOxpgvze0ndxSEg/s2048/IMG-2523.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjj_TB2q41qPW77Vr2t5NmJN-hrg0ZW5xTq4xMNt9Ja9Epi2rvZvWDLmac-AlpNaHuwPJ909eJM9IzWjOjmEJeblmyxGR2t17hfjGXldeDbkHOnYsMBJJQVYtFV9-ywEOxpgvze0ndxSEg/w640-h480/IMG-2523.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'era de cal Cabalé de la partida de la Convidal.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Baixant de la costa de Les Vinyes he vis la cabana dels Comunsaris de cala tia Andreu, d'on era fill el meu padrí Pep Capdevila i Pons, no l'havia vist des que hi havia anat quant tenia 14 anys a fer una berenada; la sorpesa me la vaig endur quan en Ramon em va dir que només hi havien <b>dos Comunsaris el de cala Andreu i el de cal Mora, </b>dona molt que pensar oi ??. Tot parlant de la gran Convidal de cal Giné, en Ramon diu que la de cal Cabalé si que és una gran Convidal , no podem deixar de banda la de cal Mora, de cala Milia. En Ramon explica que el Pepito de cal Cabalé(a.c.s.) hi feia hort, perquè sota un marge, devant de la cabana hi ha un pou que tota la vida ha tingut aigua, també alli mateix hi ha una plantació de noguers i un palosanté i un nesprer molt guapos.</span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTl3IVOfM8y83Z2GaA9yiTi1fmXG-3nvrI9Pa8P0a1HQRsDqZ9Xkg3QE9ZX4A07bgw1NnUTD5no1wQf0iYw0bJUfDeCxAazQZLL3AvBHke8q8VOMpWD58hwK5a_51Xrv-oqDQEUuxHPOFD/s2048/RUDA+BORDA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1802" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTl3IVOfM8y83Z2GaA9yiTi1fmXG-3nvrI9Pa8P0a1HQRsDqZ9Xkg3QE9ZX4A07bgw1NnUTD5no1wQf0iYw0bJUfDeCxAazQZLL3AvBHke8q8VOMpWD58hwK5a_51Xrv-oqDQEUuxHPOFD/w564-h640/RUDA+BORDA.jpg" width="564" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ruda borda</td></tr></tbody></table></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">En Ramon em diu que la <b>seva Convidal limita amb el terme de Llorenç de Rocafort, amb el de Maldà, i amb el de Vallbona de les Monges, donç es terme de la Quadra de Mas Déu</b>, mai m'hagués pensat que el terme de la Quadra arribés tant lluny. Vostès han visitat mai l'edifici de <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2011/02/el-mas-deu-607-metres-daltitud-en-el.html">La Quadra de Mas Déu</a>???</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Estem fent el primer descans a la cabana de cal Cabalé.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhCWrHuoysq7_lSSj1feQR-hXRzMfI-osoQEhUWPLrn3nPPRCHsoPeVOHhK5rhyphenhyphenTiKKDWWkQ5W3bE8T70dZiZBWwrwjULgYMS4PtgRVi4iTRCMhtQjQluhKd1IG8xABNz7AKGlY5NZAjZ/s2048/IMG_2530.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhCWrHuoysq7_lSSj1feQR-hXRzMfI-osoQEhUWPLrn3nPPRCHsoPeVOHhK5rhyphenhyphenTiKKDWWkQ5W3bE8T70dZiZBWwrwjULgYMS4PtgRVi4iTRCMhtQjQluhKd1IG8xABNz7AKGlY5NZAjZ/w640-h480/IMG_2530.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Crida l'atenció que en la pròpia era hi hagin tres considerables olivers, que pel diametre del seu tronc demostres una vida de més de 120 anys i l'estat del teulat i del tancat de tàpia, si dona entendre que fa molts anys que ja no te cap utilitat. Tot te un rincipi i un fi. Nosaltres també.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Em pregunto cal cabalé tenia que ser una gran propietat tinguen dos eres per batre els cereals, la del poble i aquesta molt allunyada, però després d'escoltar lo Ramon que la seva Convidal es enorme, potser te sentit tenir una era amb la pallisa en el propi tros, cal dir que la cabana-pallisa tenia un trebol, vol dir que els propietaris podien quedar-se a dormir si convenia; també en tenim d'altres de trossos amb era com el Sant Miquel de cal Giné que encara hi ha rodet i d'altres, com que pesava molt ni els anticuaris d'estris de la vella pagesia han tingut interès per endur-se´ls.</span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large;">A l'esquerre de la foto</span> <span style="font-size: x-large; text-align: left;">veiem el teulat de la cabana del Tossal del Coix que tenia l'era, que està molt aprop de la font que es propietat de cal Giné, també hi tenen una cabana de volta de pedra, a Llorenç no ni han moltes, a Rocafort de Vallbona si, en altre tems havien tingut problemes entre l'Albert del Conde i el Coix, un es tallava l'aigua a l'altre sobretot el dilluns que el Coix anava a mercat a Tàrrega, fins que un dia va deixar d'anar al mercat i ....... deixe-m'ho aqui.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;">Si dirigim la mirada des d'abaix de tot fins la punta del Tossal Gros, veiem molta verdor, serà que aquesta raconada de les Convidals tenen molta aigua, segur que si, a dalt de tot tenim la font la més coneguda, que raija com un rajolí, més avall a cal Coix tenen un pou que sempre hi ha aigua i a la parada de la cabana del Cabalé, ja ho em dit abans hi trobem un pou amb aigua tota la vida, serà aquesta raconada molt priviliejada ??? Ho és.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;"><br /></span></div></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7KMUCH4IAhZqO5bGM4FWzgRhSwVDKmFbRWMpKZj_09v8_r55TB56KJ0sOvnrvqiLhZFSd1Ji3G46FJiqj0WRDcfy_SntKhJ05O8bvfJtIj6fE_FFtnFU14SfYrrDcCC96-jXbnSn4EccB/s2048/vista+des+d%2527abaix+de+la+Convidal+de+cal+Gine%25CC%2581+tota+la+raconada+molt+verda.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7KMUCH4IAhZqO5bGM4FWzgRhSwVDKmFbRWMpKZj_09v8_r55TB56KJ0sOvnrvqiLhZFSd1Ji3G46FJiqj0WRDcfy_SntKhJ05O8bvfJtIj6fE_FFtnFU14SfYrrDcCC96-jXbnSn4EccB/w640-h480/vista+des+d%2527abaix+de+la+Convidal+de+cal+Gine%25CC%2581+tota+la+raconada+molt+verda.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div class="gmail_default"><br /></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Mentre pugem en Ramon em diu que el pla del Tossal Gros que es lo millor de "Llorenç " tot i no ser de Llorenç; un queda bocabadat del gran pla que un es troba a l'arribar allí tot són ametllers , no us imagineu la quantitat d'ametllers diria que incontables i a més molt carregats d'ametlles, un any que les baixes temperatures les va matar.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdpzvnRo3z2TCgQNn4IyvEOGYNXF1PxYZtciPUSy98cL6tgE79Nxd3HKif0JwVx8S60ha5PVrhMwLgqudwqOeOCKZyOjbZ9mpsutJ8kWv15qRnGjy4OcrN-3PSRRFyLEMEvqReIbD9UYjy/s2048/DSCN5001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdpzvnRo3z2TCgQNn4IyvEOGYNXF1PxYZtciPUSy98cL6tgE79Nxd3HKif0JwVx8S60ha5PVrhMwLgqudwqOeOCKZyOjbZ9mpsutJ8kWv15qRnGjy4OcrN-3PSRRFyLEMEvqReIbD9UYjy/w640-h480/DSCN5001.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Tots són ametllers de marcona, menys un de llargueta.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGbN6pMCS2860pV66J7XrkLV7bBODUEGQzUg6gXjxx0999_vcKnwLa5eY9iIVPSvmYT8x20mKK7LdTk3n6Wb4LJhlbug0KmNqf7nrK6o4eSfKibzDMSl3dSVZU_vOWG9mttX2iXhEmRhi/s2048/DSCN5004.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1620" data-original-width="2048" height="506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGbN6pMCS2860pV66J7XrkLV7bBODUEGQzUg6gXjxx0999_vcKnwLa5eY9iIVPSvmYT8x20mKK7LdTk3n6Wb4LJhlbug0KmNqf7nrK6o4eSfKibzDMSl3dSVZU_vOWG9mttX2iXhEmRhi/w640-h506/DSCN5004.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Del Pla del Tossal de Cal Marti es veu ben be Bentall, pertany a l'Ajuntament de Passanant, arxiprestat de Sant Martí de Maldà, situat a 800 metres d'altitut, fan festa major per la Marededéu de Montserrat.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Sincerament només hi estat una vegada.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">També vam veure els Perdigons, la Cabana de cal Perlo, vaig veure el tros del Josep Ramon el germà del Magi que està darrera la serra del nostre obag i que també som veins al Pla del Perdigó..</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZS_nxVnl3RU6gvOvG5oAaVGvjJaCEODeVijMHHN6h1GHSIm8zf_-FLYvMvTcRgPI8nmQDKQoCBAkEP8kPjhhZ0JsxFd2n0l8kjQHuR87ImM9W8vX2gL6X9w_1XQsexJnTP7OjEmCI8XtW/s2048/DSCN5008cabana+de+cal+Perlo+als+Pderigons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZS_nxVnl3RU6gvOvG5oAaVGvjJaCEODeVijMHHN6h1GHSIm8zf_-FLYvMvTcRgPI8nmQDKQoCBAkEP8kPjhhZ0JsxFd2n0l8kjQHuR87ImM9W8vX2gL6X9w_1XQsexJnTP7OjEmCI8XtW/w640-h480/DSCN5008cabana+de+cal+Perlo+als+Pderigons.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Com diu molt be en Vicenç Villatoro en la seva carta sobre El Sagrat i el Profà del llibre "<b> amb Déu o sense</b> ".... Lo meu ha estat l'història de <b>la repetició</b> durant l'any i en temps de vacances : Llorenç de Rocafort, Gata a l'alta Extremadura i Sant Antoni de Calonge i anar repetint fins els setanta-u anys. Sempre he anat mirant tots els matisos del paisatge, tinc la vora dels camins a la ment, se quin tipus de plantes i creixen i quines no, ho tinc fotografiat al mes de novembre, a la primavera, per setmana santa, a l'estiu, tinc fotografiades les flors del Corpus, que de joves les tiravem pels carrers on havia de passar el Santissim sota pali.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjYHjpUz9d8t3xHNQLwN7Kc1Qk1XR4DaKGjB_a4on8QwhlSA-n7BW0UDAV1_1aPeW9DdfOOBq1D_QPq4G5LPyIPUDhKAwI8hn-CdeTXb16we3FDjpxBGSmiPMQetsxJ1cgjClDE12peNMS/s1600/sempre+viva%252C+manzanilla.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjYHjpUz9d8t3xHNQLwN7Kc1Qk1XR4DaKGjB_a4on8QwhlSA-n7BW0UDAV1_1aPeW9DdfOOBq1D_QPq4G5LPyIPUDhKAwI8hn-CdeTXb16we3FDjpxBGSmiPMQetsxJ1cgjClDE12peNMS/w640-h480/sempre+viva%252C+manzanilla.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sempre Via o també dita Manzanilla al pla del Perdigó, encara que al cultivar molt poc la terra campa, aquesta planta s'escampa com una taca d'oli.</td></tr></tbody></table><br /><br /></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Es cert que ben mirat, si tinc fotografies del mateix paisatge una i una altra vegada i més, com per exemple aquesta :</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVIYy9EwBlue5JcpbcgF9tURM24ntdzs6GhO_Hi1vKY8pCm9RQVLloGJy6lBVrK-4nOPdo5pEZOlMpLA_AdVYDlmh7lM_rsV6pjWFjZ7nE4w_T2Y5UKnL9qIQ1G5KhFItEYtmay9Zg8xD/s2048/IMG_2434+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkVIYy9EwBlue5JcpbcgF9tURM24ntdzs6GhO_Hi1vKY8pCm9RQVLloGJy6lBVrK-4nOPdo5pEZOlMpLA_AdVYDlmh7lM_rsV6pjWFjZ7nE4w_T2Y5UKnL9qIQ1G5KhFItEYtmay9Zg8xD/w640-h480/IMG_2434+2.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;">Cada fotografia canvia el paisatge i cada dos per tres canvia la flora del lloc.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXnF1LXBlZxTLz8gvEmFk4LEluUpQHLXYbruIUaalHNnFsZLDsOrRAuFiP2BAdkN-uZykfetk2KlE71u1bolI40E4Wen41eq5Wrjtc2iPsZl7x8rBOxVJDHp_T-pxtlWE69XW4yYYnro_/s1280/IMG_5033.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXnF1LXBlZxTLz8gvEmFk4LEluUpQHLXYbruIUaalHNnFsZLDsOrRAuFiP2BAdkN-uZykfetk2KlE71u1bolI40E4Wen41eq5Wrjtc2iPsZl7x8rBOxVJDHp_T-pxtlWE69XW4yYYnro_/w640-h480/IMG_5033.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Sembla que no pot ser, el mateix lloc, però en temps diferents.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVsRmYqP05FTu9fUUUN3C0QX3vQgoL3nr0KMxKYl43LD7psnNqGv3NxJkgM6G9UAf1S7dsbw_W01xkuDJWE2ysp_3Q_GAWeEgt4TFwodkBhtAusgssxKaqzKcWGYDIK1g6j_Iw-QIaueM/s2048/LLorens_Festa_Major_2011_2927.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVsRmYqP05FTu9fUUUN3C0QX3vQgoL3nr0KMxKYl43LD7psnNqGv3NxJkgM6G9UAf1S7dsbw_W01xkuDJWE2ysp_3Q_GAWeEgt4TFwodkBhtAusgssxKaqzKcWGYDIK1g6j_Iw-QIaueM/w640-h360/LLorens_Festa_Major_2011_2927.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">El lloc on hi ha aquesta cisterna, es privilegiat, om pot veure tot el fondo de Maldanell i el poble de Maldà. Les cisternes a l'Urgell sec o pobre són o eren necessàries del tot, a la vall no correr cap riu, el més proper es el riu Corb que passa per Rocafort, o sigui una mica lluny de Llorenç. Donç convenia tenir cisterna a casa per beure les persones, els animals, rentar la roba, .... La vila tenia un pou que era comú, tothom podia anar a treure aigua per beure les persones i per abeurar els animals de casa, a fora hi havia unes piques de pedra on s'omplien d'aigua. A casa encara hi han dos cisternes una que hi va l'aigua dels primers moments de la tempesta i quan el teulat es calcula que està net, es canvia el tap i aigua bona per les persones.Quines coses Déu meu !! De totes maneres jo desde petitet que vaig veure l'aigua del poble portada a l'entrada de casa.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU90wnUKUcZqBwt3DlX0fh2M4bhMXbw587e2iTWONtPx1WmHLnRHC-cWwlo9P6MLbv7GMsSQEDpDRFsV5Dff8_kkOnunk2BqKrVLRur0a9Qc1EQ3oKbwxRCTj9Y3uEMDdBro1AOd-sjn4A/s2048/DSCN5010.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU90wnUKUcZqBwt3DlX0fh2M4bhMXbw587e2iTWONtPx1WmHLnRHC-cWwlo9P6MLbv7GMsSQEDpDRFsV5Dff8_kkOnunk2BqKrVLRur0a9Qc1EQ3oKbwxRCTj9Y3uEMDdBro1AOd-sjn4A/w640-h480/DSCN5010.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altra imatge de la partida dels Perdigons</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Coneixia els gallarets o dits rosella ( Papaver Roheas) que om pot veure pels sembrats durant la primavera i molts, també tinc ficat el paisatge de l'estiu de l' Urgell o de la Baixa Segarra, el verd ha desaparegut i només queden rostolls, de color de la palla, un paisatge molt diferent i menys atractiu, queden verds els ametllers, els noguers, les figueres de tota mena: sajola, blancal, negral, de coll de dama, gota de la mel, cocorella; </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8giF278fcQml2WE40eS0OP_lnHVMG0EJGgLo_e8fjRol5stJRj1pPklOGiMFSQ9_v3dKXyX0mV_vQ-sRpAMGhDGFMhOr3EpGu7ecvy6gW_6uSvfLff8rxRdazsdgUaJ-iPNsiGyEFwhdq/s2048/DSCN4969.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8giF278fcQml2WE40eS0OP_lnHVMG0EJGgLo_e8fjRol5stJRj1pPklOGiMFSQ9_v3dKXyX0mV_vQ-sRpAMGhDGFMhOr3EpGu7ecvy6gW_6uSvfLff8rxRdazsdgUaJ-iPNsiGyEFwhdq/w640-h480/DSCN4969.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pupurri de flors en terreny a la vora del camí</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">també mantenen el verd les serveres i les pruneres i d'altres arbres, però especialment els lledoners, que es un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (celtis australis), de fruits drupacis i comestibles anomenats lledons; el nostre pare li agradaven molt, en tenim al tros del Perdigó al voltant de la cogulla, a l'era per donar una bona ombra i gaudir de la marinada per les tardes, devant de la porta de la cabana al Perdigó, en fi a la parada de sota casa a la costa que va a l'era de cal Xepe, en tenim a tots cantons, de petits ens menjavem els lledons de gran que vols que els digui, alguna que altra vegada. Amb el canvi climàtic convindrà tenir molts arbres que donguin ombres per aguantar els increments de temperatura.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6GowgcHRIy5VmaSBP5p52sE5B-yIXVtndkWRnJoG66s_tYyLUy4NmVNJRNERFaJKVUB3jbGaJccKr4wLj3pWmZXgdAESv6D6FIHCS_yxrfTRrUXuu3Y4iX3nUIij3FF58CwtHWGAonqJn/s640/espantallops%252C+colutea+arborescens.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="640" height="494" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6GowgcHRIy5VmaSBP5p52sE5B-yIXVtndkWRnJoG66s_tYyLUy4NmVNJRNERFaJKVUB3jbGaJccKr4wLj3pWmZXgdAESv6D6FIHCS_yxrfTRrUXuu3Y4iX3nUIij3FF58CwtHWGAonqJn/w640-h494/espantallops%252C+colutea+arborescens.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Colutea arborescens L, familia: Papilionàcies, génere: Colutea. Es
diu Bufa de llop, Esclafidors, Espantallops, Espeteguers, en castellà:
Espantalobos, Espantazorras, Fresnillo loco.</b></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;">L'espantallops es trobo a la vora dels camins, així com l'herba de cop, mai a dins el bosc.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Si realment sóc un repetidor, i m'encanta el dia a dia de la baixa Segarra, el fred i la boira de l'hivern, m'encanta la sequetat de l'estiu gaudint del vent de Serè pel mati i de la Marinada per la tarde, els camps verds del nostre Urgell que estan a punt de fer el tombant cap a color de la palla, trobar nius de lo més variats, com el que fan les perdius enmig dels sembrats, en conec poquets, els més llamatius son els de les merles pels seus ous de color verdós, que no passen desapercebuts, una vegada al poble gaudim del nius dels pardals que fan als forats de les parets de pedra seca de les pallisses i de les cases, també els d'orenetes, de roquerols de falcilles, que cadascuna fa l'entrada del niu diferent. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinYctYgZFvAY3ojGHodrHJwCXN_2aTqGDvdz8adUDoJzELYyzI9jidZ3UjX2ZGoD7V5l_7pDK2sEOp4640ynks6H6Btjbl5aiScR7_oICBF0tcpkWV76m7nZpY72gA0vH6-Xeps9tDhpJy/s2048/IMG_2458.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinYctYgZFvAY3ojGHodrHJwCXN_2aTqGDvdz8adUDoJzELYyzI9jidZ3UjX2ZGoD7V5l_7pDK2sEOp4640ynks6H6Btjbl5aiScR7_oICBF0tcpkWV76m7nZpY72gA0vH6-Xeps9tDhpJy/w640-h480/IMG_2458.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Llorenç en diem peus de Nostre Senyor, també Mareselva, també Lligabosch, quan la trobes al costat d'un cami t'has de parar per la seva bellesa.</td></tr></tbody></table>M'encanta quan comença a florir el timó, l'espígul, quant les pinyes dels pins són petitones, quan els lladoners tenen els primers lladons madurs que són negres i comestibles, de canalla ens em feiem un tip.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Fen neteja de la golfa de casa, vaig trobar un petit opuscle de les trobades de Joves de Santa Cecilia de Montserrat (1971) inspirades originariament en el moviment de Taizé.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Recordo que quan tothom anava a Paris arrel dels fets de maig del 68 o a Taizé del germà Roger, en aquells anys no tenia un duro i m'havia de conformar amb la remor de la contracultura de les universitats californianes com la de Berkeley, gràcies a lo que ens explicava en Salvador Guasch s.j. i ens parlava del nom de les persones que havia conegut en l'ambient contracultural com Alan Watts, Norman Braun, Herbert Marcuse,.....</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">També la Carme Felipe em va recomanar llegir a Krishnamurti, Jack Kerouac ( En el Camino ). També tenia dos amics que anaven a Paris no ha visitar el Louvre sinó a visitar el Marché aux puces per comprar coses rares. Com podeu veure hi ha noticies de tota mena. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUPWI8KyNE7jYWyzczeIvpHPJdj5H7ip2EOeCrx_Ps_j1DFm0xiPLOKsAEED-sVK3hZAUqRp1pHfDq9u6_rixVjb_xCXDjPbfDiTQ3wV-as3SoRe-ws30BwMxtikuIc3k6_Gb-SJef8emy/s2048/DSCN5013.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUPWI8KyNE7jYWyzczeIvpHPJdj5H7ip2EOeCrx_Ps_j1DFm0xiPLOKsAEED-sVK3hZAUqRp1pHfDq9u6_rixVjb_xCXDjPbfDiTQ3wV-as3SoRe-ws30BwMxtikuIc3k6_Gb-SJef8emy/w640-h480/DSCN5013.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El fondo de sant Miquel , mai l'havia vist, tant aprop i tant lluny es grandiós.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Be, el motiu principal d'estar a Llorenç de Rocafort o de Vallbona segons ens plagui , era entrar la llenya d'oliver tallada entre els dies vint-i-cinc de febrer al dinou de març i deixada al tros. Tots sabem que aquesta llenya s'ha de treure del camp i portar-la a casa i això es el que vam venir a fer el passat dia 10 al 18 de maig.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcwr-LZBth2dS05jKNOP0OV7WSOPc-UI3sqAueAcdC9u4mIidS3pqtbiofa6YCe6tUalQmHdmkfzMAG23gKANz7vLvfNpU_ISaAe2NvTvKR5csA09MoZvwpBqQe3P5FJlECJFwMzmlKQRj/s2048/IMG_2549+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcwr-LZBth2dS05jKNOP0OV7WSOPc-UI3sqAueAcdC9u4mIidS3pqtbiofa6YCe6tUalQmHdmkfzMAG23gKANz7vLvfNpU_ISaAe2NvTvKR5csA09MoZvwpBqQe3P5FJlECJFwMzmlKQRj/w640-h480/IMG_2549+2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Amb tota la paciència del món cal anar serrant lallenya tros per tros i carregar-lo al remolc.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">El remolc pot carregar fins set-cents kilos, però mai passo dels cinc-cents, no cal apurar tant i vinga fer viatges i clar a l'arribar a casa cal descarregar-la i apilar-la per què no ocupi tant d'espai.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEcNiOH1bhxICoX7uNztGxAIR6fzgNl1gJBKzZpcQTNEE48HI6OtF4SgY_Jm0uj4uYMouKMCuWAsdmCPNTNofp5dwB1P9bjahuePnYuR_foY7QytFmgb2k3i7Obl3ZuyHk_xi9nSIg4ZY_/s2048/IMG_2462+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEcNiOH1bhxICoX7uNztGxAIR6fzgNl1gJBKzZpcQTNEE48HI6OtF4SgY_Jm0uj4uYMouKMCuWAsdmCPNTNofp5dwB1P9bjahuePnYuR_foY7QytFmgb2k3i7Obl3ZuyHk_xi9nSIg4ZY_/w640-h480/IMG_2462+2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">Recordo de petit, que abans de carregar aquesta llenya grossa, es guardaven totes les rames petites es feien feixos i es portaven amb el carro cap a casa, s'assecaven posant-los al sol, per després sacudir-los perquè caigués la fulla d'oliver, que es venia per fe pinso pels animals; els feixos un cop nets, es guardaven a la pallissa per tenir branques seques per encendre el foc a l'hivern. </span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdSkA2Xx7ePtehkcO_0qRSdNFObvdI8YjCjnxt_RO-X7BCXiBuFhsFSi3zf2sQN3vS63J2T-_XscRQFYK50K9driJ8iblcX6t_0vJ3PcJ2jFdXifiKZbTCmMSdIENcYyJG6CwmAW2baFT/s2048/IMG_2566+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLdSkA2Xx7ePtehkcO_0qRSdNFObvdI8YjCjnxt_RO-X7BCXiBuFhsFSi3zf2sQN3vS63J2T-_XscRQFYK50K9driJ8iblcX6t_0vJ3PcJ2jFdXifiKZbTCmMSdIENcYyJG6CwmAW2baFT/w480-h640/IMG_2566+2.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No conec aquesta planta</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Es guardava tot, recordo que després d'esquetllar les ametlles, la clofolla resultant s'escampava a l'era perquè s'assequés i poguer vendre-la i sinó, es guardava per cremar-la a l'estufa, tot tenia el seu aprofitament. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">També he de dir que tenia la intenció d'endreçar la pallissa, la gran pallissa, històricament les families del meu poble al perdre la funció que tenia la pallissa de guardar la palla per tot l'any per la mula, va passar a ser el cuarto dels mals endressos, tot hi tenia cabuda, d'entrada es van guardar tots els estris de la vella pagesia, com els trills, la màquina de segar i d'agabellar Trepat, el carro (2) que tant servei havia fet a la familia , va quedar arraconat per la compra d'un tractor, els estirassos, el rampill de treure la palla, els bancs de collir olives, un barraló, 4 portadores, unes dos dotzenes de rateres, 6 rateras grans, bascula romana, 2 dalles, unes quantes borrasses de tela sintètica, de canem només en queda una i petitona, cap banderado normal, 3 botges d'escombres, dos brocas, 1 pala de fusta de ventar els cereals a l'era, dos volants, dos dalles, una dotzena de vencills d'espart , vaies forques, colecció de tascons per esberlar els troncs, una tenalla, un sedàs, 50 feixos de rames d'oliver, una muntanya de clofolla, un rascles de pues de ferro, 2 porgadors de netejar les olives de pedres, de fang i de fulles, abans de portar-les al molí, estrijol per respatllar el pel de la mula, porgador, tres lluns d'oli, un carro i mig amb una roda, perquè l'altra el pare va fer una taula i aquesta que ha estat anys sola, la vaig regalar al Joan pare de la Minerva, ell te molt de puesto. Parlant de carros he conegut : carro d'estaquirots, carro de trabuc, tartana, carro amb bosses, carro de transportar bucois, i dos esclopets de fusta, un escalfallits, un cercapous, un entrescador, una esofradora, un coixi de llaurar, ......un fanal amb un ciri encès a dins perquè el segarró dels matins no l'apagués, que portava el carro a la part del devant per anar a Bellpuig o senzillament per marxar a les 5 del mati cap a mercat a Tàrrega a fer les compres de la setmana o a carregar els sacs d'adob "guano" o "el nitrato de Chile ", en fi el que calgués..... No cal dir que certes coses les hem llençades i d'altres no, tot ens recorda als pares.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijPGiPcsQHgZusCayBbT6AHmVaShzCvbtfcTcFhZngbe-wzmRNq0ReCu_z1AWMVfvzm9mUXT-qDCpEBdKOJVBazPUtrJ8PxRsfgyN4t_p7bbQ4GJIDAXoHDIv4-cj_DYTZ8KZMZ8F5sYhz/s2048/orobanca+del+galio.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijPGiPcsQHgZusCayBbT6AHmVaShzCvbtfcTcFhZngbe-wzmRNq0ReCu_z1AWMVfvzm9mUXT-qDCpEBdKOJVBazPUtrJ8PxRsfgyN4t_p7bbQ4GJIDAXoHDIv4-cj_DYTZ8KZMZ8F5sYhz/w640-h480/orobanca+del+galio.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Orobanca, son plantes parasites de consistència carnosa de colors variats, de tots colors, però mai verdes, no poden fer la fotosintesis, són paràsites.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">El més sorprenent de tot va ser trobar el gran contenidor que periodicament posa el Consell Comarcal a les afores del poble de Llorenç (molt afortunats), amb el meu cunyat no paravem de mirar com podiam partir el que quedava del carro, perquè tot ell es una obra d'art, tot ell està ple de ferro forjat, una veritable obra d'artesania. No podiam posar el moto-serra en marxa per er perillós de trobar ferro i carregar-me´l.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Per eliminar el suspense, puc dir que vam trobar uns 4 cm a cada costat que només hi havia fusta, i va ser la nostra salvació, la resta va ser a base de picar amb maces de ferro fins a reduir-lo i destrossar-lo per a ser transportat fins al contenidor. Però tant jo com el meu cunyat cada cop ens dolia perquè veiem la gran i noble obra que estavem destrossan. Va com vint anys que un dia de destorb, que feia una boira espesa i pijanera, vent fort, i els termometres ratllant al zero, que li vaig dir als pares que amb aquell temporal haviam de marxar del tros i donar el dia per perdut; per aprofitar el temps me'n vaig anar a passar les hores a la Biblioteca Josep Finestres que està dins l'edifici de laUniveritat de Cervera, oh sorpresa vaig trobar tot el fons de l'historiador deVallbona J.J.Piquer-Jover, impressionant, vaig gaudir moltissim com si m'hagués colat a la boda del segle.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Entre d'altres interessants llibres i articles de les nostres terres, em va cridar l'atenció el llibre A<b>proximació a l´Ofici de Carreter</b>, escrit per en Modest Guinjoan i Carles Marti. Centre d'-estudis Riudomencs. 1981. A mesura que anavem destrossan el carro, quan descansavem consultavem el llibre i ho explica fil per randa; es per gaudir lo ben fet que està el carro.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Puc dir que tots els tipus de fusta que està fet un carro : <i><b>fusta d' alzina, de faig, de freixa del pais, de lledoner (d'Albarrasí), de freixa de Girona, de roure del pais, d'om, de platan de Lleida, de xop o pollancre (</b>bo per fer taules i empostissats) <b>Fusta d'Àlber o Alba.</b></i>, tots estan en bon estat després de més de cent anys, cap fusta corcada, al veure que els ferros tenien dibuixos grabats al foc, vam quedat meravellats, abans mai els haviem vist. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Aprofitant que encara estem amb el Sr. J.J.Piquer - Jover, ell l'any 1935 va publicar un estudi de casa nostra sobre la flora i la fauna i hi han 48 ocells, dels quals en conec molt poquets com : <i>les merles, les caderneres, els corbs, els enganya-pastorsm, la garsa, la mallarenga, el mussol, l'oreneta,les falsilles, els roquerols, els pardals, les perdius, el picot verd, el tudóp i la polla d'aigua. </i>Si visités més sovint <a href="http://elsentitsdevallbona.blogspot.com/">els Sentits de Vallbona de les Monges</a>, de la Minerva Sallés, ben segur queja sabria els 48 ocells publicats pel Sr. Piquer-Jover. </span><span><span style="font-size: xx-large;"> </span><div class="separator" style="clear: both; font-size: -webkit-xxx-large; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirxv3ZUlDzQgUIyNH6lXwMj9GUsddGCUZEBxqgPdUcN0BJ3pYqTcUahjctPZ0OMXXqqgQ4ojOg5tpWJRe-3il_1JhvHSyBXqBmUY7mpRvtWSpoxm983nkWBq7_mtW7fK-Lyx1XNlXgdtNu/s2048/IMG_2690.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirxv3ZUlDzQgUIyNH6lXwMj9GUsddGCUZEBxqgPdUcN0BJ3pYqTcUahjctPZ0OMXXqqgQ4ojOg5tpWJRe-3il_1JhvHSyBXqBmUY7mpRvtWSpoxm983nkWBq7_mtW7fK-Lyx1XNlXgdtNu/w640-h480/IMG_2690.jpg" width="640" /></a></div><div class="gmail_default"><span><br /></span></div><span style="font-size: large;">Abans d'acomiadar-me, dir que l'estada a Llorenç de Rocafort va ser profitosa en tots els aspectes, la llenya dels trossos a casa, la pallissa més endreçada, les parres de l'era i de la parada ben podades i ben esofrades, en fi només dir que les orenetes no paren de fer nius, quan tornem farem el recompta; també dir que de petit volia tenir algun niu i no vaig tenir sort, ara que no ho he "envejat " ara en tinc a dojo, coses de la vida ???. Acabo amb una visió autèntica del nostre Urgell : </span></span></div><div class="gmail_default"><span><span style="font-size: large;"><span style="color: #6aa84f;"><br /></span></span></span></div><div class="gmail_default"><span><span style="font-size: large;"><span style="color: #6aa84f;">E</span></span></span><span style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;"><span style="color: #6aa84f;">n aquesta terra austera, d'horitzons esbalandrats, de rostolls i guaretades i poblets de murs torrats, de cisternes i de basses, d'aigua bona i d'abeurar, de coscolls i farigola d'aspra fulla i ressecats, de camins esmunyedissos, plens de pols i pedregram.</span></span></span></div><div class="gmail_default"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="font-size: large;"><span style="background-color: white;">Recomano no esperar als 71 anys per coneixer el nostre terme amb els seus camins, jo el considerava petit i es grandiós. Ànims.</span></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white;">Pep<span style="color: #6aa84f;"> </span></span> </span><span style="font-size: -webkit-xxx-large;"> </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /> </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-67204124744738886492021-05-12T16:45:00.001-07:002021-05-24T00:27:08.109-07:00Resposta tramesa per l’Emperador a S.S. El Papa La Malmaison, 30 de ventôse del XIII (aprox. 21 de març del 1805)<p> </p><p>
</p><div class="page" title="Page 1">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span style="font-family: BookAntiqua; font-size: large;">Bona setmana de l'Ascenció del Senyor (13 de maig), a França aquest dia es festa a tot el pais, igual que el Pentecostés , tot i ser un pais laic, admirable, a més fa anys que ho pregunto a la meva veina una joveneta que ja te 15 anys i sap molt be la festivitat, a casa nostra no ho puc preguntar , quasi ningú sap que se celebra aquest dia " a cada bugada perdem un llençol ".</span></p><p><span style="font-family: BookAntiqua; font-size: large;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdhUubfT85JNxC5c7tfqIBjRyWvbM232HkI4RW9rk8dK0h-b1nHG2irkInqHXv14j163J-H970DUMdj3w6n-plpl2Z11v7421dCw7OYDTVuCWTYl-dGBaK3izSbHK_Vws5yPImF4QI6nLJ/s1280/correspondance+de+napoleon+I.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="896" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdhUubfT85JNxC5c7tfqIBjRyWvbM232HkI4RW9rk8dK0h-b1nHG2irkInqHXv14j163J-H970DUMdj3w6n-plpl2Z11v7421dCw7OYDTVuCWTYl-dGBaK3izSbHK_Vws5yPImF4QI6nLJ/w448-h640/correspondance+de+napoleon+I.jpg" width="448" /></a></div><br /><span style="color: #cc0000; font-family: BookAntiqua; font-size: large;">NAPOLEON Ier. Correspondance de Napoléon Ier, publiée par ordre de l'empereur Napoléon III. Paris, imprim. impér., 1858., in-4</span></div><div class="column"><span style="color: #cc0000; font-family: BookAntiqua; font-size: large;"><i>Cette correpondance formera environ 15 vol., dont 9 paraissent en mai 1862. L'edit, in-4. n'est pas dans le commerce, elle a été tirée pour l'empereur; mais la reimpression in-8., faite chez Plon, paraît en même temps que l' édition originale, et se vend 6 fr. par volume.</i></span></div><div class="column"><span style="color: #cc0000; font-family: BookAntiqua; font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div class="column"><span style="font-family: BookAntiqua; font-size: large;">Enguany a França se celebra els dos-cents anys de la mort de Napoleó Bonaparte, ha sortit gran informació escrita, que al ser un servidor un fan de tot el que representa Napoleó I Bonaparte, jo, per participar-hi publico aquesta carta-resposta al Sant Pare el Papa Pius VII, que va traduir el meu amic Quim Estivill.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibAchpduoMX3rzI2QW-xs1P9dTSjrKg9hyIoT3krnS8hUe61ukDB19kap-WSdVLtFfluEiWnn7n7lA9xS1xi68hsHjppH5OlZ84GZsDe6ip6EahcU1g5NvUKX_8X971FCHi4ppFBXG-4Kg/s919/unnamed+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="919" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibAchpduoMX3rzI2QW-xs1P9dTSjrKg9hyIoT3krnS8hUe61ukDB19kap-WSdVLtFfluEiWnn7n7lA9xS1xi68hsHjppH5OlZ84GZsDe6ip6EahcU1g5NvUKX_8X971FCHi4ppFBXG-4Kg/w640-h426/unnamed+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: BookAntiqua; font-size: large;"><br /></span><p></p><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><span face="verdana, sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Fa un temps en Josep em va demanar que li traduís alguna<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="il">carta</span><span class="Apple-converted-space"> </span>d'aquest
tom, i d'entre les que ens van semblar més sucoses vam seleccionar
finalment la que adjunto (adjunto la traducció, s'entén). És la
resposta, molt florentina (no pas en sentit futboler, sinó en
el d'esgrima expressiva, de maquiavelisme refinat) de<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="il">Napoleó</span><span class="Apple-converted-space"> </span>al Papa Pius VII, datada el 1805, a partir de les peticions que aquest li hauria fet poc abans. Llàstima de no disposar de la<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="il">carta</span><span class="Apple-converted-space"> </span>original
del Papa, perquè també devia ratllar a gran alçada en la forma, si bé
el seu contingut es pot desprendre de la contesta napoleònica. Es pot
entendre que el Papa reclamava:</span></span></div></div></div></div><p></p><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</div><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</div><blockquote dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin-right: 0px;">
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt
1.- Que el codi civil (el "codi napoleònic") fos canviat en els punts
referents al divorci per tal d'acomodar-se a la doctrina catòlica sobre
el matrimoni.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt
2.- Que la jurisdicció sobre els delictes comesos pressumptament pel
clergat quedés reservada a l'Església, i no a la justícia civil.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt
3.- Que s'incrementessin les dotacions estatals a les despeses de
l'Església francesa, i que el reclutament militar no s'apliqués als
joves "que voldrien dedicar-se a l'estat eclesiàstic".</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 4.- <span lang="ES">La renovació de les antigues lleis sobre la celebració<span class="Apple-converted-space"> </span>dels diumenges i les festes catòliques, que el Codi havia substituït.<span class="Apple-converted-space"> </span>Sobre el calendari republicà, vegi's<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=http://fr.wikipedia.org/wiki/Calendrier_r%25C3%25A9publicain&source=gmail&ust=1462735442533000&usg=AFQjCNHQoZ2gjqbLC3aHJsFwErDrCncWVA" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Calendrier_r%C3%A9publicain" target="_blank">http://fr.wikipedia.org/wiki/<wbr></wbr>Calendrier_r%C3%A9publicain</a></span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt
5.- Que l'educació religiosa estava negligida en els instituts públics,
on per exemple es donaven casos de capellans que s'havien casat i
seguien donant classes.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 6.- Alguna cosa en relació als bisbes dits "constitucionals" (vegi's</span></span></div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=http://fr.wikipedia.org/wiki/%25C3%2589v%25C3%25AAques_constitutionnels&source=gmail&ust=1462735442533000&usg=AFQjCNEPJN2SVV9yExVl2LsNtpX2AR5KVw" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89v%C3%AAques_constitutionnels" target="_blank"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">http://fr.wikipedia.org/wiki/%<wbr></wbr>C3%89v%C3%AAques_<wbr></wbr>constitutionnels</span></a></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 7.- El restabliment de les congregacions religioses, que s'havien suprimit.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 8.-<span class="Apple-converted-space"> </span>Que la religió catòlica fos declarada la religió oficial de França.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 9.- Restablir els col·legis i seminaris fundats a França pels catòlics irlandesos.</span></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt 10.- Suport a les ordes religioses "consagrades a les missions" (vegi's</span></span></div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=http://fr.wikipedia.org/wiki/Missions_catholiques_au_XIXe_et_au_XXe_si%25C3%25A8cles&source=gmail&ust=1462735442533000&usg=AFQjCNG5m_F2lQhA7Oss-l02KUZdUXIyOQ" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Missions_catholiques_au_XIXe_et_au_XXe_si%C3%A8cles" target="_blank"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">http://fr.wikipedia.org/wiki/<wbr></wbr>Missions_catholiques_au_XIXe_<wbr></wbr>et_au_XXe_si%C3%A8cles</span></a></span></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div dir="ltr">
<span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Punt
11.- Restablir el pagament que feia el Govern francès pel manteniment
de l'església i el capítol de Sant Joan de Letran, a Roma.</span></span></div></blockquote><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc5Fi_JJVcPFuQ1EyuNKTe6WOLtcwymMeHWOxJnLc7sV7S_tTXu5zibYbrMksVa3GR9wRiAHFHnTwBahWhLwTimkmuPpuMXVcS08VPNdLYM4pG641Svf1PmdsX_tKzQRARign1WvSiIylQ/s2048/IMG_2661.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc5Fi_JJVcPFuQ1EyuNKTe6WOLtcwymMeHWOxJnLc7sV7S_tTXu5zibYbrMksVa3GR9wRiAHFHnTwBahWhLwTimkmuPpuMXVcS08VPNdLYM4pG641Svf1PmdsX_tKzQRARign1WvSiIylQ/w640-h480/IMG_2661.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><br /><p></p><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</div><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</div><p>
</p><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
<span face="verdana, sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">A
mesura que traduïa, podia veure la imatge de l'Emperador dictant,
caminant amunt i avall per la sala (amb l'escrivent anant de bòlit per
la rapidesa d'expressió) i de tant en tant aturant-se, gesticulant
nerviosament i deixant anar expressions com "Bien entendu que ...", "Sa
Majesté ...", "Votre Sainteté ...! ó "L'autorité séculière ...". O
sigui, una petita peli particular que em va regalar aquesta feina tant
plaent.</span></span></div><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><span face="verdana, sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><br /></span></span></div><div dir="ltr" style="background-color: white; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"><span face="verdana, sans-serif"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span></div><div class="page" title="Page 1"><div class="layoutArea"><div class="column">
<p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: BookAntiqua;">Sa Majestat, commogut per l’afecte paternal del qual Vostra Santedat no deixa de donar-li
testimonis evidents, i convençut que la major prosperitat de la religió només pot tenir la
millor influència sobre el bé dels seus estats i sobre la felicitat del seu poble, ha examinat
amb una atenció filial les observacions i les peticions que li han estat presentades en nom
de Vostra Santedat. Ella </span><span style="font-family: "BookAntiqua,Italic";">(Sa Majestat) </span><span style="font-family: BookAntiqua;">s’afanya a respondre els diferents articles que
contenen aquestes observacions i peticions.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">I
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Vostra Santedat manifesta que les disposicions del Codi civil sobre el divorci no estan gens
en armonia amb el dogma religiós de la indisolubilitat del matrimoni. Vostra Santedat
desitjaria un canvi en aquesta part de la legislació francesa.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">La llei civil no podia proscriure el divorci en un pais on es toleren els cultes que l’admeten.
Hauria estat poc assenyat, en tot cas, voler canviar de sobte una jurisprudència que quinze
anys de revolució havien naturalitzat a França, en el moment de procedir a la confecció del
nou Codi civil.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">En general, les lleis civils només són d’una bondat relativa. Haurien de ser adaptades a la
situació en la què un poble es troba. És amb el temps que es van perfeccionant. Només és
propi de les lleis religioses recomanar el bé absolut, que és, per la seva naturalesa,
immutable.
</span></span></p>
<p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: BookAntiqua;">Tanmateix, per tal que la conducta dels ministres del culte catòlic no estiguin mai en
contradicció amb els dogmes que professen, Sa Majestat ha establert, a través del seu
ministre dels cultes, en una carta circular del 19 de prairal de l’any X </span><span style="font-family: "BookAntiqua,Italic";">(1802) </span><span style="font-family: BookAntiqua;">que els
ministres del culte catòlic són lliures de negar la benedicció nupcial als esposos que es
casen després d’un divorci, abans que el primer matrimoni sigui dissolt per la mort d’un
dels cònjuges. Sa Majestat ha establert també que el refús per part dels ministres del culte
catòlic no podia ser objecte de recurs per part del Consell d’estat.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">II
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Es tracta, en aquest article, de reservar als bisbes la inspecció natural que els compet sobre
els costums i la conducta dels clergues sotmesos a la seva jurisdicció. Las lleis franceses han
evitat d’atribuir als agents de l’autoritat civil els drets essencials quin exercici no pertany
sinó a la jurisdicció episcopal.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">L’autoritat secular ha de conèixer incontestablement els delictes dels eclesiàstics, quan
aquests delictes vulneren les lleis que obliguen tot ciutadà; atès que hom no deixa de ser
ciutadà pel fet de ser capellà, i en conseqüència hom continua estant sotmès a les lleis i a les
autoritats, a les quals tot ciutadà deu submissió i obediència. Tanmateix, si es tracta de
delictes purament eclesiàstics, de delictes que només afecten a la disciplina, i que són
únicament susceptibles de penes establertes pels cànons, és intenció de Sa Majestat que els
bisbes siguin els jutges d’aquests delictes. L ’autoritat secular pot només prendre’n
coneixement en cas d’abús.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Així mateix, en nombroses d’ocasions, els eclesiàstics han estat adreçats, per les ordres
expresses de Sa Majestat a la censura pastoral dels bisbes, quan aquests eclesiàstics han
</span></span></p>
</div>
</div>
</div><p>
</p><div class="page" title="Page 2">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">estat denunciats per fets relatius a faltes que podien vulnerar els deures o la dignitat del
sacerdoci. Si es donen comportaments discordants per part d’alguns agents de l’autoritat
civil, és perquè no tothom és prou assenyat per actuar tothora dins dels termes precisos de
les seves atribucions. Sa Majestat desitja que aquests comportaments siguin evitats o
reprimits.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">III
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Aquest article conté vàries peticions quin objectiu general és donar al clergat catòlic els
mitjans de viure decentment i de perpetuar-se per a la religió la qual no pot subsistir sense
ministres.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">La llei del 18 de germinal de l’any X havia dotat només els arquebisbes, bisbes i capellans.
La benèvola generositat de Sa Majestat s’ha fet extensiva successivament a la resta de les
categories de ministres.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">D’altra banda, per donar esplendor al restabliment de la religió catòlica, Sa Majestat ha
desitjat que els prelats francesos fossin revestits amb la porpra romana; Vostra Santedat ha
accedit a aquest desig, i l’Església de França, reprenent la seva antiga magnificiència, ha
incorporat varis cardenals, que han estat dotats per les decisions dels 7 de ventôse i 15 de
thermidor de l’any XI, i dels quals tres formen part del Senat, primer cos de l’Estat.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Una disposició del 14 de ventôse de l’any XI ha assegurat la retribució dels vicaris generals
i els canonges.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Des de l’estada de Vostra Santedat en aquesta capital, Sa Majestat s’ha ocupat de la sort
dels ministres que atenen les parròquies i, per un decret del 5 de nivôse darrer, 24.000
d’aquests ministres reben cadascún una assignació de 500 francs, i s’han pres mesures per a
garantir el manteniment i la subsistència dels qui no reben cap assignació del tresor públic i
resten al càrrec dels municipis.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Vostra Santedat veurà, en aquestes diverses operacions, l’especial protecció que Sa Majestat
atorga al culte i als seus ministres, i el desig que aquesta complagui sempre Vosta Santedat
pel major bé de l’Església. Enmig de les necessitats de la guerra, Sa Majestat ha desplegat, a
favor del culte i els seus ministres, recursos que no semblava possible materialitzar més que
després de varis anys de pau.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">El culte catòlic comporta despeses indispensables per a la reconstrucció i la reparació dels
edificis consagrats a aquest culte, pels ornaments i guarnicions necessàries pel servei
religiós. Una disposició de Sa Majestat, del 7 de thermidor de l’any XI, ha lliurat a les
esglésies els bens no alienats que havien estat propietat de les antigues cúries, i quins
rendiments poden sumar-se a la pietat dels fidels en el sufragi de les despeses del culte.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Pel cas que els bens restituits que hem esmentat no fossin suficients per acomplir l’objectiu
que Sa Majestat es proposava, la llei de finances de l’any XIII, publicada després de l’estada
de Vostra Santedat a Paris, autoritza els consells generals de departament a imposar un cert
nombre de taxes addicionals per a reparacions, manteniment d’edificis i suplement de
despeses de culte.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Ja Sa Majestat havia convidat en diverses disposicions els consells generals de departament
a expressar les seves propostes sobre aquests assumptes. La nova llei els posa a l’abast la
realització d’aquestes propostes, tot autoritzant els impostos necessaris per a sufragar-les.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat pensa, com Vostra Santedat, que l’establiment de seminaris és l’únic mitjà de
perpetuar el clergat i de formar els ministres que han de reemplaçar els que moren o es fan
</span></span></p>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 3">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">vells. De fet, segons el Concordat, el Govern no tenia cap obligació de dotar aquests
establiments; tanmateix Sa Majestat, tenint en compte només el desig de fer prosperar la
religió, atorga diàriament els bisbes que les reclamen, les cases de propietat nacional que
poden destinar-se a l’ús esmentat, i autoritza totes les donacions i llegats, fins i tot en
immobles, que poden fer-se als seminaris. A més, Sa Majestat, per una llei de l’any XII, ha
fundat ella mateixa deu seminaris metropolitans, que estaran totalment a càrrec del tresor
públic.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">La llibertat donada als departaments de cobrar impostos per a sufragar les despeses de
culte s’estén indefinidament a totes les coses i a totes les persones consagrades al culte;
aquesta mesura acabarà d’equilibrar els recursos amb les necessitats.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat s’ocuparà de proveir de capellans les tropes de terra i de mar, així com els
hospitals militars, quan les circumstàncies ho permetin. Ha autoritzat ja els capellans en els
hospitals civils; aquests capellans són remunerats a càrrec de les administracions a les quals
són assignats.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sobre les admonicions de Vostra Santedat en favor dels religiosos i religioses quina pensió
no ha estat encara abonada, Sa Majestat ha renovat les ordres que ja havia donat
anteriorment al director de la liquidació, de continuar aquesta feina sense dilació. És
impossible reparar tots els danys que ha produït la revolució; però han estat preses totes les
mesures per a suavitzar els que no poden ser reparats pels homes.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Els religiosos vàlids i de bones costums estan gairebé tots empleats en l’organització
eclesiàstica. Sa Majestat, per tal de facilitar a les religioses els mitjans de subsistir amb més
comoditat, les ha autoritzat a viure en comú, a condició de fer-ho conforme a les lleis de
l’estat. D’entre les religioses, les que per la seva antiga orde estaven consagrades a la
instrucció pública, han estat autoritzades, quan ho han demanat, a incorporar-se a la seva
institució anterior, per tal que puguin obtenir els recursos que la seva pensió no els oferia.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Una de les principals demandes i observacions de Vostra Santedat fa referència als
obstacles que el reclutament militar posa als candidats que voldrien consagrar-se a l’estat
eclesiàstic. Sa Majestat, prenent aquest assumpte en la més gran consideració, farà tot el
possible per a conciliar els més alts interessos de la política amb les necessitats urgents de
l’Església.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Així, posarà atenció a la situació de cada diòcesi, al nombre de capellans que hi són
empleats, al de candidats que s’ofereixin a entrar en l’estat eclesiàstic, als bons testimonis
que donaran els bisbes de la vocació provada i de la capacitat reconeguda d’aquests
candidats; i autoritzarà les ordenacions que siguin necessàries pel bé del servei.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">IV
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Vostra Santedat desitjaria la renovació de les antigues lleis sobre la celebració dels
diumenges i les festes. Sa Majestat comparteix els sentiments de pietat i les raons de bon
ordre que animen Vostra Santedat; tanmateix està convençuda que, en tot allò que es
refereix a l’observància de les pràctiques religioses, els bons exemples i les exhortacions
tenen sempre més força que les lleis, d’ordinari mal executades. Si bé és de lamentar que els
diumenges i les festes no siguin dignament observades, aquest fet es dóna menys als pobles
que a les ciutats. La gent del camp és més religiosa, i el dur treball al qual es lliuren fa que
per a ells sigui més necessari el descans i el repòs. A les ciutats, la religió no té un
predicament igual en tots els cors i, fins i tot en els homes que segueixen al màxim els seus
deures religiosos n’hi ha que hom no podria prohibir-los tota mena de treball els
diumenges i les festes sense comprometre la seva existència i la seva vida; l’experiència
</span></span></p>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 4">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">prova d’altra banda que, a les grans ciutats, tots els moments robats al treball són dedicats
als vicis o al delicte.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">L’essencial és que els funcionaris i els ciutadans illustrats donin exemple a les masses. De
fet, amb les lleis actuals, tot treball exterior i públic resta prohibit als funcionaris de tots els
rangs i de totes les classes. Serà suficient advertir les administracions públiques de no
desenvolupar cap obra pública els diumenges i festes, excepte en els casos urgents que no
admetin pausa ni demora.</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">V
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">La intenció de Sa Majestat és que no s’admeti en l’educació pública cap capellà o religiós
que sigui casat. Aquesta intenció s’ha manifestat des de fa molt de temps. Sa Majestat
donarà ordres precises per tal que l’educació de la joventut no sigui mai confiada a
capellans que no estiguin en comunió amb llur bisbe.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat no creu en absolut que l’educació religiosa estigui negligida en els instituts; i,
per assegurar-se que les seves intencions no siguin mai ignorades en aquest punt, collocarà
els bisbes en les institucions que dirigeixen aquests establiments.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">VI
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Havent-se dut a terme la reconciliació dels bisbes dits constitucionals amb Vostra Majestat,
Sa Majestat tendirà la mà al manteniment de la pau religiosa que ha de ser el feliç resultat
d’aquesta reconciliació.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">VII<br />
Sa Majestat lliurarà al culte el temple de Santa Genoveva, patrona de Paris.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Així mateix, invitarà els bisbes a fer celebrar l’ofici quotidià a llurs catedrals. Ha estat
sempre el seu desig mantenir la dignitat i la solemnitat del culte. Quant al restabliment de
les congregacions religioses, Sa Majestat es reserva d’examinar amb deteniment aquesta
important qüestió. En els primers anys d’una nova organització eclesiàstica, cal que el
clergat pugui prendre una certa consistència abans de constituir al seu costat institucions
que podrien esdevenir aviat més fortes i poderoses que el mateix clergat.</span></span></p><p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Tanmateix, Sa Majestat s’ha apressat a restablir totes les congregacions conegudes sota els
noms de germanes de la Caritat o de germanes Hospitalàries, consagrades per la seva
institució al servei dels malalts i a l’educació de les noies pobres. Així mateix, a fi de donar
un signe particular de protecció a establiments tan útils a la humanitat, ha anomenat la
Senyora mare de l’Emperador, protectora d’aquests establiments.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">VIII
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Vostra Santedat ha demanat que la religió catòlica sigui declarada dominant a França. De
fet ja ho és, atès que aquesta és la religió de Sa Majestat, de tots els membres de la família
imperial i de la gran majoria dels francesos. Una llei que declarés dominant la religió
catòlica no tindria doncs cap utilitat real, i comportaria grans perills per a la religió
mateixa. En la disposició actual dels esperits, una tal llei desvetllaria antics odis, i
procuraria nous enemics al catolicisme.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">IX
</span></span></p>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 5">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Les circumstàncies no han permès Sa Majestat mantenir els diferents collegis o seminaris
fundats a França pels catòlics irlandesos. Cap d’aquests establiments hauria pogut sostenir-
se per sí mateix ja que, amb la revolució, tots haurien perdut recursos considerables. Ha
estat necessari reunir tots els bens i totes les administracions per a formar un collegi o un
seminari que pugui respondre dignament a l’objectiu dels primers fundadors.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Com que tots els collegis o seminaris destinats a la instrucció dels catòlics irlandesos tenen
el mateix objecte, la reunió de tots els establiments en un de sol ha estat possible i fins tot
sensat o, millor dit, necessari.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">La unitat no pot resultar un inconvenient en circumstàncies on es tracta de donar i rebre la
mateixa instrucció. Aquesta unitat és, pel contrari, un gran avantatge, doncs garanteix el
mateix esperit i la mateixa doctrina en homes consagrats a seguir i a ensenyar la mateixa
religió.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">X
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Existien a França tres establiments consagrats a les missions: els pares Lazaristes, el
seminari anomenat de les Missions estrangeres, i el del Sant Esperit. Independentment
d’aquests establiments, vàries ordes religioses, tals com els Recolets, els Caputxins i
d’altres, estaven dedicats a les missions.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">El decret imperial del 7 de prairial de l’any XII ha restablert l’orde anomenada dels
Lazaristes. Aquest decret els atorga una casa i els assegura una dotació anual de 15.000
francs. També estableix una procura per augmentar els recursos dels missioners. Aquesta
missió, així com l’establiment eclesiàstic, es troba sota la jurisdicció de M. l’arquebisbe de
Paris per tot allò que es refereix a la disciplina i el bon ordre de la diòcesi. Però M.
l’arquebisbe no dóna ni pot donar cap poder als eclesiàstics que van a exercir el seu
ministeri a les altres diòcesis o a l’estranger. Aquest prelat no és el director de les missions.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat dotarà de bon grat els seminaris de les Missions estrangeres i proveirà amb
abundància tot allò que la propagació de la fe pugui requerir. Per un objectiu tan
important, els majors sacrificis li semblaran lleugers.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">XI
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat reemplaçarà per una quantitat equivalent la que el Govern francès pagava
antigament en favor de l’església i el capítol de Sant Joan de Letran a Roma, a condició que
Sa Majestat gaudirà dels drets, prerrogatives i honors que han gaudit sempre els sobirans
de França.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Sa Majestat no deixarà passar cap ocasió favorable de concórrer, amb Vostra Santedat, al
major bé de la religió i dels seus ministres.
</span></span></p>
<p><span style="font-family: BookAntiqua;"><span style="font-size: large;">Per ordre de l’Emperador
</span></span></p>
</div>
</div>
</div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Ja que a França om celebra els dos-cents anys de la mort de Napoleo I Bonaparte, jo aporto el meu petit món sobre Napoleó, tot va començar quan l'any 1976 vam anar a Paris i vam visitar l' Hôtel des Invalides, on hi ha la tomba de Napoleó Bonaparte.</span><div><span style="font-size: large;">Recomano gaudir dels cinc volums de gravats de la campanya de Napoleó a Egypte, és una meravella. Els poso la primera pàgina dela colecció , perquè ho tinguin més fàcil.</span></div><div><span style="font-size: large;"> </span><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5LUcjx6dT112qwhYkwL1-uOAOYQlulayOhnAxFJKpRzGKZuDhGPHkCSTlXP0Zj62kpHlnthm5c8OoEaXTrAznGvUKQqg6hYv6kGyGcgNQmGGsHS3q4kXq_ruLH7lLy0XkPew9Kl0tfGWw/s1280/IMG_9016.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5LUcjx6dT112qwhYkwL1-uOAOYQlulayOhnAxFJKpRzGKZuDhGPHkCSTlXP0Zj62kpHlnthm5c8OoEaXTrAznGvUKQqg6hYv6kGyGcgNQmGGsHS3q4kXq_ruLH7lLy0XkPew9Kl0tfGWw/w480-h640/IMG_9016.jpg" width="480" /></a></div><br /></div><div><span style="font-size: large;">Pep</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-25909647469214363992021-04-29T15:55:00.005-07:002021-05-01T10:17:16.127-07:00TOTA LA VIDA ENCOMANANT-SE A LA VERGE DEL TALLAT<p> </p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">En honor a la propera romeria del poble de Llorenç de Rocafort a la Verge del Tallat (Rocallaura), em plau fer pública una poesia que el nostre pare Sisquet Capdevila i Pons que va fer l'any 2000 en agraiment a la Verge del Tallat, vaja com cada any. Ha estat extraviada fins al principi de la pandemia del Coronaviurs, març de 2020, seguint un llarg confinament decretat per les autoritats sanitàries, vaig tenir més temps i va apareixer aquest poema del pare, ple de fe en aquella noia del Magnificat i que Simeó li va dir a la Verge .... <i style="font-weight: bold;">i a tu una espasa de dolor t'atravessarà l´ànima.</i></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: x-large;">Tot escrivint el present post, em ve a la ment que, la poesia del pare la podeu trobar anticuada i carca i no adequada als valors actuals de la societat i no us diré que no !, però sí, que en aquell any dos mil, els nostres veins de Llorenç ho creient amb tota l' ànima, igual que el pare, però els anys van passant i el temps s'ho emporta quasi tot i que dintre de molt poc tant sols ens quedarà una remor de tot això que els vostres pares i els meus van creure i viure. Vetllem pels valors que els els de casa nostra ens van deixar tant materials com espirituals.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJyc7tWwxEtCGc4Q_ky-Vz5pD6qiAIOV9YL0oQ0rF7P9RdvVlvGyTGI1u_ipEhRepQuY-1G9E4ug6XncyvUomNqua1Os61rD52KDA9AfPTsRucIwfB_P4Khlr8gq29sFlmHMQk8yzB1YQ_/s2048/IMG_9639.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJyc7tWwxEtCGc4Q_ky-Vz5pD6qiAIOV9YL0oQ0rF7P9RdvVlvGyTGI1u_ipEhRepQuY-1G9E4ug6XncyvUomNqua1Os61rD52KDA9AfPTsRucIwfB_P4Khlr8gq29sFlmHMQk8yzB1YQ_/w640-h360/IMG_9639.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><i style="font-weight: bold;"><br /></i></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Una mica de paisatge urgellenc per començar, esta just a sota els Omells de Na Gaia, terme de la Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-t2k3fimhozunfj25AUwAJ8Bm-txR7Y-wJf8K1bKPj5ADCxyx4d8ueJb3nq4iZpN071X8KT9UIVj1ThsYkSvX3DgX-t40Ql2fPOJMYhfZqGrJiePkwBT1j2fYJwaOnNr5r73yYFYL_Bnz/s2048/DSCN6502.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-t2k3fimhozunfj25AUwAJ8Bm-txR7Y-wJf8K1bKPj5ADCxyx4d8ueJb3nq4iZpN071X8KT9UIVj1ThsYkSvX3DgX-t40Ql2fPOJMYhfZqGrJiePkwBT1j2fYJwaOnNr5r73yYFYL_Bnz/w640-h480/DSCN6502.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior del Santuari del Tallat</td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">La poesia apareix en borrador, tal qual, la va deixar el pare; te totes les faltes d'ortografia :</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmF3riPw0Zyv0lTTxTE_h6U4kF_42JuGgm4iq-4Ggjh1pUGE2eb3g5lRk9OABvrnk9jl7Qs_6d8gpT5skpyTsevFm8WED00HBrtJSBYY4-Bjx1qt6LRf3cBoRKFlvAMHRDsOvPgsgyKPpV/s2048/ALA+VERGE+DEL+TALLAT+%2528ROCALLAURA%2529_20210225_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1684" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmF3riPw0Zyv0lTTxTE_h6U4kF_42JuGgm4iq-4Ggjh1pUGE2eb3g5lRk9OABvrnk9jl7Qs_6d8gpT5skpyTsevFm8WED00HBrtJSBYY4-Bjx1qt6LRf3cBoRKFlvAMHRDsOvPgsgyKPpV/w526-h640/ALA+VERGE+DEL+TALLAT+%2528ROCALLAURA%2529_20210225_0001.jpg" width="526" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br />El pare i la mare quan acabaven de treballar, al arribar amb cotxe a casa , la mare deia gràcies a Déu i la mare de Déu del Tallat.</span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSo1SdSM0wP2rM3F8LVe6GMjgUldTSSDGFjSJCko2Rq3BebmnLo0RZT4RyuwF8PR1766XR_RIk4uadi1kOo2PCNfXZlOGnsHQcKH7RZrZIZfiOxjP5Gi0p3tOpnR2nR8PbWlc0ieu0msls/s1280/DSCN6503.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSo1SdSM0wP2rM3F8LVe6GMjgUldTSSDGFjSJCko2Rq3BebmnLo0RZT4RyuwF8PR1766XR_RIk4uadi1kOo2PCNfXZlOGnsHQcKH7RZrZIZfiOxjP5Gi0p3tOpnR2nR8PbWlc0ieu0msls/w640-h480/DSCN6503.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de l'interior del l'antic santuari de la Mare de Déu del Tallat.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br />El pare te moltes poesies dedicades a la Mare de Déu del Tallat que va viure de petit.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6Z45KoqThA0_pOcn3oUhEX2l67lW_y8tT-vOQt6Kwa_QmIOHA_Oe0tmKY_Ahq0AQ-l6uBqhRwjmb0K8CvAXEI-QG_6ZlQbgkR3BkWXhjtPI1_qpcgH1QKUFcoekbiIUhWBbPBbk2rpzps/s2048/A+LA+VERGE+DEL+TALLAT+%2528ROCALLAURA%2529+2_20210225_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1667" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6Z45KoqThA0_pOcn3oUhEX2l67lW_y8tT-vOQt6Kwa_QmIOHA_Oe0tmKY_Ahq0AQ-l6uBqhRwjmb0K8CvAXEI-QG_6ZlQbgkR3BkWXhjtPI1_qpcgH1QKUFcoekbiIUhWBbPBbk2rpzps/w520-h640/A+LA+VERGE+DEL+TALLAT+%2528ROCALLAURA%2529+2_20210225_0001.jpg" width="520" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Be, dedicat a tot el poble de Llorenç de Rocafort o de Vallbona, segons convingui, desitjant-los un bon pelegrinatge a Rocallaura i a la Verge del Tallat, encara que sigui diferent degut per la pandàmia. Ella us espera. Bona peregrinació.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Pep</span></p>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-43952221860901565732021-04-06T16:33:00.006-07:002022-03-29T13:43:03.208-07:00UN ESCRIT QUE ENS POSA CONTRA LES CORDES, : L'EXCLUSIVITAT DE LA NOSTRA ESPÈCIE. HOMO SAPIENS. NO HI PENSAVA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBEo3TjZjDCyOD1dYmUuH9N5tYn7XJ3lQpko_YGPxUDHz8TR5WdgWJbQmVDABQqS-GUzPAH-TskB96nc-ZTCFwh7qbAZBfkHH0wBD5A4nImTqs1rvxqGeQTD-EQnpezKT1MJ4oxoCvtALy/s640/0-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBEo3TjZjDCyOD1dYmUuH9N5tYn7XJ3lQpko_YGPxUDHz8TR5WdgWJbQmVDABQqS-GUzPAH-TskB96nc-ZTCFwh7qbAZBfkHH0wBD5A4nImTqs1rvxqGeQTD-EQnpezKT1MJ4oxoCvtALy/w480-h640/0-1.jpg" width="480" /></a></div><div><br /></div>Niu d'un Picot (pájaro carpintero) en un ametller. El Deuteronomi 22, 4.6 diu que ...<i>si trobes pel camí en un arbre un niu d'un ocell, si hi ha la mare sobre els ous , no prendràs la mare amb els ous.</i><div><br /></div><div><span style="color: #ff00fe; font-size: medium;">Aqui va un regal del Dr. Fabré, sincerament no me l 'esperava, la veritat es que el va escriure no per publicar a cap revista d'alt impacte, no, el va escriure només per mi. Com podran llegir en sap molt, es un savi, podria tractar-se d'una classe magistral a la facultat on ha sigut professor tota la seva vida, o una potent reflexió amb la companyia d'altres intelectuals. No, es per fer-se perdonar, pel sol fet de no cumplir una promesa de venir a Llorens amb la seva dona per a donar-nos un cop de mà a pulir tots els troncs trencats pel fort temporal Filomena que va deixar un gruix de neu important i va partir alguns olivers per la meitat i sinó va trencar troncs gruixuts com la meva cuixa o el meu braç, ep !! no com el canell, perquè ens aclarim. Dos dies abans van trucar dient que no vindrien a Llorenç de Rocafort, causes el confinament perimetral i la por al Covid, tothom te dret a la por, jo abans d'agafar el Covid també tenia por i mira no em va servir de res la por.</span></div><div><span style="color: #ff00fe; font-size: medium;"><br /></span></div><div><br /></div><div><b>L'EXCLUSIVITAT DE LA NOSTRA ESPÈCIE. Homo sapiens. </b><div><p>Homo sapiens. D'aquesta manera ens anomenem a nosaltres mateixos. Tot seguint la taxonomia de Carl von Linné ens anomenem l'home savi. </p><p>L'Home. És el què es diu: nosaltres som l'Home! Per a fer-ho en discurs sexualment correcte direm que nosaltres, tots, som l'Ésser Humà. </p><p>Som els Senyors de la Creació, en el pensament dels creacionistes. Som els Sobirans i dominants del Món, pels monàrquics i patriarcals. Som els Propietaris i posseïdors de la Terra, pels qui no coneixem la comunitat i el bé comú del clan, i nosaltres, com cabdills, disposem dels béns a pleret. </p><p>De fet, els diversos clans que encara es poden anomenar a ells mateixos, el mot amb que es defineixen, amb el que s'identifiquen i s'anomenen significa en llurs llengües "ésser humà": Bantu, Cherokee, Sioux, Watutsi, Gaoshan, Arapahoo, Xeien, Goushan... vol dir Ésser Humà. </p><p>És així com es descabdella en el pensament del clan, i implica que l'altre (el que no és anomenat com jo dic en la meva llengua) el que no és com jo, el que no és jo, no ho és, d'ésser humà. No ho és, i en puc disposar, i sotmetre, possiblement fins i tot és comestible, per tant comerciable. </p><p>El 'tu'? de fet el tu és una pregona reflexió sobre el 'jo'. Qui sóc 'jo'? Jo sóc perquè hi ets 'tu'? Llavors, qui és l'altre? L'altre només és un 'jo' com jo. </p><p>Així som, així ens considerem, això pensem i sentim, i aquest concepte que tenim fermament calat al moll dels ossos, que trametem de generació a generació, justifica tota la nostra predació, l'anihilació de l'entorn. </p><p>Tanmateix és un pensament sustentat en una transmissió de faisó atàvica, és un llegat des de la cultura, no pas des d'una base biològica, volem dir genètica, no és una essència genètica, no, és cultural. </p><p>La Cultura, que és entesa com tota aquella transmissió de coneixements, enteniments, concepció de l'entorn i del món, de les formes de fer, de la manera de col·lectivitzar-se i entendre la socialització, tramesa d'una generació a la següent o següents sense cap participació genètica. </p><p>La nostra espècie es creu, se sent, declama i pregona a tot vent i amb tota la convicció que és molt diferent a les demés espècies del Planeta, i no pas en una diferència comparativa en les formes i els afers, innocent i de primera apreciació, càndida. No, no! És una diferència del tot rotunda, inapel·lable, violentament excloent. En fonament, en essència, en caràcter i natura. No som pas diferents, no, som superiors, preeminents. Suprems. </p><p>Som els triats dels déus. Som les seves criatures. Som el seu pensament i convicció. "Som les delícies de Déu". Som creats i fets a la seva semblança. Som l'essència de la vida divina. Som els reis de la natura. Què dic els reis... som els déus, la deïtat, deuets, la divinitat baixada dels cels! </p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5-8O3H_vC6fpnW_a4tHEgeTz_Y56ec7gCXP0mMNDy9AK5EnyUnnoBQLkRYtePcY9HgNccn-v5oQktihfbmESTFd4avsKepgpazlBj4boa03FMHR_BoPAmkKcwmoouYI7mkF5OeTO6KqZo/s1664/Le+de%25CC%2581but+d%2527un+grand+re%25CC%2580gne...._20210411_0002.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1664" data-original-width="1014" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5-8O3H_vC6fpnW_a4tHEgeTz_Y56ec7gCXP0mMNDy9AK5EnyUnnoBQLkRYtePcY9HgNccn-v5oQktihfbmESTFd4avsKepgpazlBj4boa03FMHR_BoPAmkKcwmoouYI7mkF5OeTO6KqZo/w390-h640/Le+de%25CC%2581but+d%2527un+grand+re%25CC%2580gne...._20210411_0002.jpg" width="390" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La création du Monde par Jean Effel</b></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p><br /></p><p>"Fem l'home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que ell sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s'arrosseguen per terra." La Bíblia (Gn 1:26). </p><p>No només és en la nostra mitologia, la judeocristiana, que se'ns situa com dominadors, amos i senyors de la Natura. Totes les altres mitologies de la gènesi de la nostra espècie així ho relaten de manera semblant. </p><p>Som fets, pels déus i a la semblança dels déus i pel gaudi d'allò creat, no ens hem d'amoïnar per res ni per cap criatura, tot és nostre a pleret. </p><p>Però aquí, qui escriu, poc que creu. No volem creure. No creiem en déus ni en cap Déu. Certament no creiem. No podem acceptar cap revelació, ni una creació, ni cap de les moltes intervencions foranies a la Vida d'aquest Planeta Terra que se'ns proposen per explicar la nostra existència. </p><p>Voldríem per tal de cercar coneixement, per poder saber, valdre'ns només de la Ciència (feta per nosaltres, els humans, d'acord! Com les doctrines i dogmes de les religions, oi?) que no imposa ni manipula al llarg del seu curs, del seu mètode, de la seva manera de fer, cap, ni una creença és irrefutable. És la falsació, la refutabilitat la seva eina. El dubte ho és tot. </p><p>Volem observar un tret molt singular de l'Ésser Humà des de la biologia: la seva irreverent, immensa i ufana petulància, la seva ridícula presumpció, l'arrogància, la fatuïtat fatxenda i immodesta que sense cap discreció ni pudor empudega, empesta i corromp la seva pròpia dignitat i, si se'm permet, la dignitat de la vida. Volem considerar la suposada superioritat. </p><p>Bé, de fet no és pas un tret que vulguem pas observar, no és gens difícil de detectar, car és prou palès i per tot és prou present l'orgull superb. No cal esmerçar-s'hi gaire ni en considerar-lo ni tan sols en estudiar-lo. És prou palès! És evident i manifest en fets i discurs. No ens n'he amaguem! </p><p>Volem destrossar i fer pols, anihilar, aquest arrelat convenciment d'ésser superior que sostenim i exercim envers la Natura. El volem posar en evidència i escarnir-lo. Ho volem esmicolar. El volem ridiculitzar! </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvV3RhNX5Q1PkwAPS0Q6qcno2_6PXoYO2V-_JbrzDTeUV9hyphenhyphenCQj8mbEYxQwDTEBW1mBiCMsrvYGXyymmHsem1C0lgUfOrK3HmL2bYzNCtvglosuD_tKc_64pPPnxnI-uuO9mMQcZ7n9xeN/s2048/DEU+DONA+CLASSES+DE+COM+FER+UN+NIU+I+ALS+CUCS+DE+SEDA+A+FILAR.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1433" data-original-width="2048" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvV3RhNX5Q1PkwAPS0Q6qcno2_6PXoYO2V-_JbrzDTeUV9hyphenhyphenCQj8mbEYxQwDTEBW1mBiCMsrvYGXyymmHsem1C0lgUfOrK3HmL2bYzNCtvglosuD_tKc_64pPPnxnI-uuO9mMQcZ7n9xeN/w640-h448/DEU+DONA+CLASSES+DE+COM+FER+UN+NIU+I+ALS+CUCS+DE+SEDA+A+FILAR.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Som els uns! Els triats! Els superiors! Els trumfos! En què? En què som tan notoris? Tan diferents? Què destaquem tant per sobre dels altres? Tan que ni som capaços de considerar cap dignitat als altres? És més... qui diu que són aquests que diu que són els altres? </p><p>En què som tan singulars? Què ens diferencia qualitativament? Què és el què ens permet de sentir-nos tan superiors als demés cohabitants d'aquest planeta? Quina gran diferència podríem observar? </p><p>Quin tret natural, quin caràcter, quina específica qualitat ens ha donat la Natura que ens diferenciï i ens elevi per sobre de tots els altres? </p><p>Quin negoci amb Natura ens referma com els seus senyors? </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQvBST626sL8jBNI0aWwDn-lmJ_q3ONw6q1ixTDmOmZvS0DzsK1843TYfPwC-UfdUCU_FV_4WuN-GB7LoGaRCN5tYV62QtmclisK3HnDIRsRoc55_JEMV3AyxxF4aV5crTgg9qGMI_FAcL/s2048/IMG_9639.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQvBST626sL8jBNI0aWwDn-lmJ_q3ONw6q1ixTDmOmZvS0DzsK1843TYfPwC-UfdUCU_FV_4WuN-GB7LoGaRCN5tYV62QtmclisK3HnDIRsRoc55_JEMV3AyxxF4aV5crTgg9qGMI_FAcL/w640-h360/IMG_9639.jpg" width="640" /></a></div><p><br /></p><p>La Natura mai no negocia. Mai. </p><p>Tal i com ens va alliçonar T. Dobzhansky, "Res no té cap sentit en biologia fora de la consideració evolutiva". Ens dispensareu, no és una cita literal, perquè ens ho va repetir i repetir de moltes maneres diferents aquest concepte en multitud d'escrits i conferències, i a més, ha estat recollit i parafrasejat per molts altres insignes autors: Tot, tot, en biologia ho hem d'analitzar des de l'Evolució. </p><p>Hem cercat amb tota consciència alguna característica, aquell atribut que només puguem presentar els H. sapiens i que cap altre Gènere mostri. Cap altre Gènere ni espècie presenti. </p><p>Cap, cap, ni un sol tret, ni un, des de la vesant biològica i evolutiva, és definitiu ni categòric, concloent ni decisiu, per poder sustentar per res alguna superioritat respecte a d'altre. Tanmateix... qui és altre? </p><p>Bé, si que hem observat una qualitat estranya, una manera de fer única, enlloc més considerada ni apercebuda. Tanmateix és una manera de fer, una conducta, no una és condició genètica. És cultural. </p><p>De fet creiem que només hem sabut trobar un tret, un sol tret exclusiu de la nostra espècie. Nosaltres, H. sapiens que tan exclusius ens volem definir, fins i tot amb l'ajut de déus... en què som únics en front de les demés espècies i Gèneres en aquest vast Món? </p><p>Què és allò que només podrem observar en L'Homo sapiens, tots, i que en cap, insisteixo en cap altre espècie o Gènere trobarem? Per tal de reblar el clau volem categoritzar: en tots, tots els humans, en qualsevol cultura en qualsevol expressió grupal, clànica o cultura humana és present? </p><p>Hi hem cavilat, cogitat, rumiat i pensat molt, fins l'extenuació.</p><p>Només hem trobat un tret absolutament exclusiu:</p><p>Digerim la menja abans d'ingerir-la. Som els únics amb aquesta qualitat. Digerir abans d'ingerir. Digerir l'aliment abans de menjar-se'l. </p><p>És a dir, preparar el menjar que hem de prendre. El què hem de menjar. Cuinem! Guisem les menges. Cuinem el menjar. Cuinem sempre, sempre, per fer-nos la menja més digerible, més agradable, més apetible i també més sociable. És el menjar, per nosaltres, l'acte social preeminent. </p><p>És el menjar, sí, sona prosaic, sòrdid, esquàlid, potser fins i tot pot fer riure, que l'elaboració culinària sigui aquest únic tret que no trobem en cap altra espècie i que sempre és present en la nostra, però sí, és aquesta l'única diferència observada. Més que res, i, sobretot, és com preparem el menjar abans d'ingerir-lo el què ens caracteritza com humans. </p><p>Aquesta afirmació potser és massa punyent, però a la pregunta "Quina és l'acció, quin és l'acte observable, verificable i comprovable i que només és perceptible en Homo sapiens, en tots, tots com espècie i en totes cultures, totes (no s'hi val alienacions mentals, malalties i accidents o malures modals sense fonament cultural) i que no trobem en cap altre espècie?" I encara més: "Quina és aquesta acció que no trobem en cap altra espècie fora d'H. sapiens?" L'única! Només ens sorgeix una resposta: la cuina! La culinària. Totes les cultures preparem el menjar abans d'empassar-nos-el, i, cap no H. sapiens no ho fa. Sap greu, sabem que és consternant. </p><p>Ja sentim la remor, la protesta irada referida a la parla, al culte als morts, al vestit... no podem afirmar amb raó de causa ni amb la necessària rotunditat que dofins o roncuals no es parlin. S'ha observat manta vegades en grans primats (i no només els grans) l'agombolament del cadàver, a més de l'acompanyament al traspàs, l'elefant, com exemple, exhibeix ferma consciència de mort... i... no cerqueu, si us plau, objeccions a salt de pensa, penseu-hi amb capteniment. </p><p>Hi hem cavilat durant molts anys, i ara us convidem a passar-vos temps a cercar això que només, 'només fem nosaltres (H. sapiens) i que tots, tots ho fem i que ningú, ningú més no ho fa'. </p><p>No tots anem vestits, ni tots escrivim, ni tots pensem, o raonem amb mètodes establerts, o filosofem, o calculem, o legislem... </p><p>Sí que tots, tots cuinem, ens preparem el menjar (bullir, coure, fermentar, fregit, guisar, sofregit, enfornar, escalivar, estofat, brasejat, fumat, adobar, dessecat, matxucar, rostir, torrar, macerar, amanir, gratinar... n'hi ha molts més, oi?) i, en canvi, no hi ha cap, cap no sapiens que cuini, cap que elabori la menja abans d'ingerir-la, ni molt menys amb l'acurada tradició i hedonisme que mostrem nosaltres, en propi grup, clan o cultura. </p><p>Voldríem preguntar: Des de quan, per què els preceptes culinaris ens tenallen i presenten fronteres infranquejables? Per què ho assumim? Quin és el propòsit d'aïllar diferents grups, ètnies i cultures en la menja? </p><p><b>Es pensa i reflexiona molt sovint en les llengües, en les infranquejables fronteres d'enteniment que suposen entre comunitats els diferents idiomes. Fins i tot es consideren les lleus variants locals de les parles, els trets diferencials que bandegen i exclouen "l'altre". Són sovint motiu de befa, rebuig i repudi de qui no és com el comú. </b></p><p>I la menja? I la cuina, la manera de preparar i engolir els aliments, no ens diferencien, no ens assenyalen, i tan sovint, no ens exclouen? </p><p>Si la 'Torre de Babel' bíblica és el símbol de l'espars que amb ferotge crueltat els déus gelosos de la seva hegemonia ens han imposat en la parla tot confonent els diferents llenguatges, quina és la 'Torre de Babel' de la menja? On és? On se'ns varen confondre els àpats i les menges? </p><p>Són trets estructurals insuperables, d'intricat procés de comprensió. Són fruit de la conformació biològica que la cultura imprimeix. </p><p>Pensi per un moment el lector d'estructura cultural occidental benestant en ell mateix davant l'impossibilitat de menjar porc, o de beure's un bon vi. Vegi's el lector davant la poc coneguda i poc acceptada entomofàgia, és a dir cruspir-se insectes, larves, cuques i aràcnids, això sí! Sempre cuinats. </p><p>Som plenament conscients que de cada un dels propòsits plantejats, àdhuc de cada un dels paràgrafs es podria desenvolupar una dissertació aspra i, sense cap dubte, fructífera. Enfrontant molt diversos punts de vista que podrien fins i tot enlluernar-nos. No és pas la nostra voluntat, només volíem pensar, reflexionar a l'engir d'aquesta maldestre, patètica, tan perniciosa supremacia manifesta en la nostra voluntat de ser i de fer en el Món, conducta que, a més, volem posar a l'empara de déus que nosaltres mateixos hem creat. </p><p>I només un tret, un sol punt ens diferencia dels nostres menyspreats i molt torturats veïns, la menja... en el demés... tot igual... com els déus. </p><p>Res més. Jo no vull cap discussió ni sostindré cap controvèrsia... jo... jo... com altres vegades he manifestat, només vull parafrasejar que... </p><p>..."Globalment puc dir-vos, en tot cas, que he assolit el que volia assolir. Que ningú no digui que no hauria pas valgut la pena. Al capdavall, no vull el veredicte de cap ésser humà, només vull difondre coneixements, jo, jo tanmateix només informo, i també a vostès, a vostès, Il·lustre Senyors Acadèmics, m'he limitat també només a informar-los" </p><p>Franz Kafka, 1919. Un report per a una acadèmia. Ein Landarzt. </p><p>Miquel Fabre. Vilassar de Mar. Març del 2021 </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLddvDmqQ8VS6wItYtMFpQ5F74_u7MA1Iti2NACpjkErVNXc_lDT2MfvNlUsBvap2AXBgCwYIvVDTev48rTTEMfyvTUKKCK9OA7hyphenhyphenbXaEJF-teXyBYJVgTWrDLJFq_Wg2jUgEa3s_j2yLh/s2048/IMG_1901.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLddvDmqQ8VS6wItYtMFpQ5F74_u7MA1Iti2NACpjkErVNXc_lDT2MfvNlUsBvap2AXBgCwYIvVDTev48rTTEMfyvTUKKCK9OA7hyphenhyphenbXaEJF-teXyBYJVgTWrDLJFq_Wg2jUgEa3s_j2yLh/w480-h640/IMG_1901.JPG" title="Niu de Merles" width="480" /></a></div><br /><div>Niu de Merles, enmig d'un coscoll, es troben en llindars de camps amb arbres o arbustos.</div>Una vegada llegida aquesta més que interessant reflexió sobre L'EXCLUSIVITAT DE LA NOSTRA ESPÈCIE. Homo sapiens. No tinc més remei que tirar ma de l'enciclica <b>Laudato Sí </b>del sant Pare Francesc, on aclara i fa el meua culpa de tot el que no haviem entès i alhora ho haviem fet molt malament els homes. <b><i>Pàgina 53 , nº 67 .... Si es verdad que algunas veces los cristianos hemos interpretado incorrectamente las Escrituras, hoy debemos rechazar con fuerza que, del hecho de ser creados a imagen de Dios y del mandato de dominar la tierra, se deduzca un dominio absoluto sobre las demás criaturas. Es importante leer los textos bíblicos en su contexto, con una hermenéutica adecuada, y recordar que nos invitan a " labrar y cuidar " el jardin del mundo (Gn 2,15 ). Mientras "labrar" significa cultivar, arar o trabajar, "cuidar" significa proteger, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Esto implica una relacion de reciprocidad responsable entre el ser humano y la naturaleza.</i></b><div>Puc dir que es la segona enciclica que llegeixo, mira que m'estimo molt a Joan XXIII, l'any 1971 no vaig llegir la <b>Pacem in Terris</b>, em sap greu, però potser la juventut em traicionava i tenia molts ocellets al cap,, segur que si. Però fins als setanta tampoc, fa un mes vaig començar a llegir <b>Laudato Sí, </b>una meravella que recomano. Fa dos dies vaig acabar de llegir l'altra enciclica del sant Pare Francesc <b>Fratelli Tutti.</b></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvS95SESpRBGLBZ71xDcMgz5RWZWUY9GDN5WrcOffiPD1b3cqRPdhtZtlWhUCIjeasL-ZWAU9XTme7X_v54R2tGs4xVUpewdlgY0ifVe9zozNs3JPkWjMcJxei3vGwiDFNQE-wSWZ0_Tdc/s2048/DSCN4862+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvS95SESpRBGLBZ71xDcMgz5RWZWUY9GDN5WrcOffiPD1b3cqRPdhtZtlWhUCIjeasL-ZWAU9XTme7X_v54R2tGs4xVUpewdlgY0ifVe9zozNs3JPkWjMcJxei3vGwiDFNQE-wSWZ0_Tdc/w640-h480/DSCN4862+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Aquest ametller que està florin (25-2-21), hom pot veure que guarde totes les ametlles de l'any passat, si amplieu la fotografia es veuen tal qual i són ben bones, increible i em porta a recordar lo seguent del <b>Lv 19,9-10 </b><span style="color: #674ea7;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke;">Quan seguis les messes de la teva terra, no segaràs fins a l'últim racó d'ella, ni espigolaràs la teva terra segada.</span><br style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><br style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: whitesmoke;">10 I no rebuscaràs la teva vinya, ni recolliràs el fruit caigut de la teva vinya; per al pobre i per a l'estranger el deixaràs. Jo Jehová el vostre Déu.</span></span></span></div><div><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><br /></span><div><span style="font-size: large;">Si portes al damunt un tros de pa, i vas trencant les ametlles, qualsevol que passi per aquest lloc pot gaudir d'un bon berenar o dinar, no cal res més, i a més porten moltes proteines vegetals i calories.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div>http://www.bisbatlleida.org/sites/default/files/enciclica%20Laudato%20si%E2%80%99%20en%20catal%C3%A0.pdf</div><div>https://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/312810/408347</div><div><p><span style="font-size: large;">Encara que posa el nom, amb lo que heu llegit i rellegit d'articles anteriors, sabeu que es un escrit del Dr. Miquel Fabré, tots gaudim dels seus escrits i no ens cansem.</span></p><p><span style="font-size: large;">Pep</span></p></div></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-15123102389780865832021-03-26T16:47:00.010-07:002021-04-17T03:59:31.863-07:00ESPORGAR OLIVERS I AMETLLERS POST TEMPORAL FILOMENA, ESPECTACLE DANTESC, ELS 40 CM. DE NEU VAN SER NEFASTOS.<p> </p><p><span style="font-size: large;">Feia quasi 6 mesos que no haviem estat a Llorens de Rocafort, el meu poble on vaig neixer ara fa setanta un anys. Llorenç a la Catalunya Nova es un be de Déu, poble medieval cent per cent, que va formar par de la baronia de Vallbona des del temps de l'abadessa Saureneta d' Anglesola (1380) que comprà al rei Pere III El Cerimoniós la jurisdicció sobre els seus dominis per vint-i-dos mil sous, d'aquesta manera obtingué la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, el mer i mixt imperi, dels llocs i termes de Vallbona, Llorenç, Preixana, Valerna, els Eixaders, els Omells de Na Gaia, Vilamanyanor, Rocafort de Vallbona, Montesquiu i el Mas del Sant Esperit i terme de la Quadra de Mas Déu. De tal "sort" Vallbona es constituïa en un domini feudal de tipus eclesiastic. Així els 1200 habitants de la baronia passaven a ser vassalls de la prelada (Abadessa). <b>Era el ple triumf del sistema feudal en terres de Vallbona.</b> Dit això, em resta dir que la Catalunya vella estava formada per masos </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7u2vYkgfTeoYRNW5aWthDIiv8BIKPHvvX3yZ36A3PK3YJvqr95eqql5dp2z_7YefHpU0yfsvugCXcYdJiPMTLfOSFYjZe2M90Icbvl06nPgYjkB2YST_A0YaBTeb0Y1ISGAX4QaLMuOM/s640/Cingles+de+Costabella+a+Finestres.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7u2vYkgfTeoYRNW5aWthDIiv8BIKPHvvX3yZ36A3PK3YJvqr95eqql5dp2z_7YefHpU0yfsvugCXcYdJiPMTLfOSFYjZe2M90Icbvl06nPgYjkB2YST_A0YaBTeb0Y1ISGAX4QaLMuOM/w640-h480/Cingles+de+Costabella+a+Finestres.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">i vells cenobis benedictins, els masos (solitut) significaven pau al territori, cosa que no trobem en la Catalunya Nova, aquesta va ser en comanada al Cister amb un gran encert. La Segarra i l'Urgell estan plens de castells, (volia dir fragilitat) i els pobles van anar creixent al voltant de les fortificacions que alhora els " protegia " de les incursions dels serraïns que es trobaven a Lleida a la Suda i a les muntanyes de Prades. Fixeu-vos en aquest mas, està rodejat de grans boscuries que no s'acabven mai, realment un servidor pujava a dies alterns a visitar a l'avi li curava les llagues i parlavem del temps de la guerra, dels maquis que s'amagaven per aquells racons intransitables; la soletat era lo pitjor. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOqKns5rx8kUk1PoV48t5ybaa2RLgHGG0z69R-04pCXlwJoi4DVE-wPH9CXsGBOtVQYzyFVtyPswnny5mNDjz7xlEkBVqg_EqNeU-jyhjelNzzY-qMOf-ufjv7dcqHjnY_LdvuCEfjNYFL/s2048/DSCN4897+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOqKns5rx8kUk1PoV48t5ybaa2RLgHGG0z69R-04pCXlwJoi4DVE-wPH9CXsGBOtVQYzyFVtyPswnny5mNDjz7xlEkBVqg_EqNeU-jyhjelNzzY-qMOf-ufjv7dcqHjnY_LdvuCEfjNYFL/w640-h480/DSCN4897+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p></p><p><span style="font-size: large;">Llorenç vist des de la solana, cami del Vilet que ens portarà als trossos dels Solans. També veiem unes petites casetes al fondo (la vall), que són propies dels horts, i a dins totes tenien el pou, la vila també tenia pou propi, ep! encara el te; la vila tenia més coses comunes com el moli per molturar les olives, el forn per courer el pa municipal, els sefareig per rentar la roba al fondo aprofitant l'aigua que baixava per la siquia (sèquia), els camins del terme també s'arrejaven de manera comunal entre els veïns del poble, la fossa al cementiri per enterrar els morts també es feia per torns, el cercapous també era comunitari </span><span style="font-size: large;"><span>(</span>Peça de ferro proveïda de crocs o ganxos i fixada al cap d’una corda,
que serveix per a pescar les coses caigudes al fons d’un pou, o d’una
cisterna, que en aquell temps en tenien en totes les cases, a casa meva encara en queden dos una pels animals, on hi anava la primera pluja i una altra per les persones, on si girava el doll d'aigua quan consideraven que els teulats ja estaven nets. </span><span style="font-size: large;">segur que m'oblido de més solidaritat i reciprocitat, parlo dels anys seixanta.</span></p><p><span style="font-size: large;">Des del temporal Filomena el 10 de gener d'enguany, que sabem la destrossa que havia provocat en els olivers a praticament tot l'Urgell i estan nosaltres confinats, vam creure a les autoritats sanitaries i no ens vam moure de Cornellà del Terri, fins que el 25 de febrer rebent els advertiments del departament d'Agricultura de la Generalitat, sobre les seves recomanacions que calia fer als olivers partits o amb rames arrencades de qualsevol manera, retorcides, recargolades, vam decidir anar cap a Llorenç amb un full d'autodeclaració a les mans; realment no sabiam quin mal havia fet tanta neu al teulat de casa ni en el de la pallissa i evidentment tampoc a de les oliveres. </span><span style="font-size: large;">La veritat es que no vam trobar cap Mosso d'Esquadra des de Girona a Llorenç de Rocafort. El primer que vaig fer es anar al tros de Les Pintades , molt aprop del poble dels Omells de Na Gaia a veure que havia fet el temporal de neu batejat com Filomena,</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjGtpsrbGDE5-jtituS00NmQkr3sw5QmZ5lua4nOKoGtXQqsVY3DF_AF5yrAWFZNoA46hNacjL0fhizVir54ua89u2gqYH-5zV4mQ9tghAf6oPOtQBjeU_v78t_W0al-Df9ZKL8UmRowL/s2048/IMG_1723.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjGtpsrbGDE5-jtituS00NmQkr3sw5QmZ5lua4nOKoGtXQqsVY3DF_AF5yrAWFZNoA46hNacjL0fhizVir54ua89u2gqYH-5zV4mQ9tghAf6oPOtQBjeU_v78t_W0al-Df9ZKL8UmRowL/w640-h480/IMG_1723.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Com poden veure la primera foto, al terra està farcit de grans rames trencades altres no trencades del tot penjen dels olivers.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6z2XqX5hRI0drtew6KxlIjF14bK9DRbpHi8oC-wUiiYxMLA6OVl_JGvBk_i12huzSY_2Qlns6aYEKZ5GeojC4KPJ6HIoE2c74MFq6EFbD2llE5NQDO2eNmSlxMS_rfDiEtxsjIhCSn8Oq/s2048/IMG_1721.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6z2XqX5hRI0drtew6KxlIjF14bK9DRbpHi8oC-wUiiYxMLA6OVl_JGvBk_i12huzSY_2Qlns6aYEKZ5GeojC4KPJ6HIoE2c74MFq6EFbD2llE5NQDO2eNmSlxMS_rfDiEtxsjIhCSn8Oq/w640-h480/IMG_1721.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Son olivers de l'obac i tant al terra com a dalt dels arbres, de rames arrencades o trencades per la mitat, donen un aspecte desolador.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">El problema em va venir de cop a la ment, mai havia esporgat, o practicament mai perquè ja ho feia el meu pare. Fa uns nou anys el pare ens va agafar a mi i a l'Oriol i al Lluis i vam anar a fer una practica d'esporgar, perque si ell faltava algo sapiguessim</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJop_Wt28yjXIv_Yzj6kGIyMcPMIcsyKKv_VppgC_XVy4vJFxcRAFEkmxklT0lbiIoPIs7SE9Wri1etBDwRxm16k0YU9u7j90M_nr60iTMEwGEFMxyHXVkpNMYfZNj2HcFriASjedm3vNs/s1280/IMG_0063.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJop_Wt28yjXIv_Yzj6kGIyMcPMIcsyKKv_VppgC_XVy4vJFxcRAFEkmxklT0lbiIoPIs7SE9Wri1etBDwRxm16k0YU9u7j90M_nr60iTMEwGEFMxyHXVkpNMYfZNj2HcFriASjedm3vNs/w640-h480/IMG_0063.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Be, un mati va servir de poc, i ja al final de la seva vida li vaig preguntar - pare no se esporgar ? i ell em va contestar : - tu esporga, si ho fas malament a l'agost totes les oliveres/olivers faran molt de goig !! i amb aquest record vaig començar una feina immensa junt amb la Tere, la meva dona, sóc molt afortunat.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ja erem al vint-i-cinc de febrer i es plantejava un dilema, per on començar si pels ametllers o que ? Pels ametllers començava a ser tard, i vaig cosultar-ho al meu amic Ramon, un home que ja ha complert els vuitanta anys, amb molts coneixements sobre tot el que toca a la pagesia, ha après des de la més tendra joventud , a la seva edat sap l'ofici amb els ulls tancats, està joiós del que ha fet i gaudeix del que sap, està orgullós de ser pagès i ell amb el cotxe es velluga per tot el terme, els diumenges junt amb la deva dona li agrada donar una volta per les seves propietats i veure com creien els sembrats i com floreixen els ametllers, gaudir de la feina feta, com recordo que feia el meu pare (epd), però ell a peu; en fi veure com la primavera va a tota pastilla. El nostre Urgell abans dit Baixa Segarra quan es més maco es durant la primavera.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdyPuy482ZQ3C9hQ1eyxhzJB6CB2VlEkLqhHkiBAIGeyXSCpuCzCZqReDdAKG0Q5APavfGpLE9tBNltK3NByZNLLAzWANot91bpwrho_G-s8iZ10hWS6Nwv6VvX8iAYRRWdVfEeW_zHST/s2048/DSCN4929+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEdyPuy482ZQ3C9hQ1eyxhzJB6CB2VlEkLqhHkiBAIGeyXSCpuCzCZqReDdAKG0Q5APavfGpLE9tBNltK3NByZNLLAzWANot91bpwrho_G-s8iZ10hWS6Nwv6VvX8iAYRRWdVfEeW_zHST/w640-h480/DSCN4929+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">El territori es vesteix de festa, es trasmuta, s'engalana com mai, a més enguany em vist en persona durant 21 dies i en càmera lenta com esclatava la floració dels ametllers, i la bona marxa dels sembrats, aqui tenim una vista de la vall que va de la Portella cap els Perdigons, que tant li agrada al meu fill Oriol, fer esport tot veien aquest luxe le tombades de verd que son diferents si estracta de blat, de l'ordi o de l'espelta. El verd segarreta és únic, espès. Enguany es nota que i ha una bona saó. Després cap al juny, tot s'asseca i s'ha de mirar amb uns altres ulls, fins i tot les plantes aromàtiques ja han perdut les flors. Quan veig aquests sembrats tant guapos i que tiren endevant, m'ha vingut a la ment quan erem petits que dins dels sembrats trobavem els nius de les perdius sobretot al segar al mes de juny recordo que primer el pare ho feia amb la dalla, després amb una agavelladora Trepat i més tard ...... quan trobavem les perdius començaven a correr i mai vaig aconseguir d'agafar-ne una, tant petitones i com corren impressionant, i admirable, alhora també voltaven les serps que si trobaven un niu de perdius es menjaven un ou darrera l'altre.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUczRVHB3WjpXpbgz9c7Vji-lTuZWT295PSiTZrg6SmVtII4KGUA0K1EDQwvtSRa8AWk5_r5R5aZRz7_kkXDWtsbE28JzbfDkFoWmQSPrlgQEZ16YMubau8uA3v3H3_SS4cM1NwRtgyNgo/s2048/DSCN4895+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUczRVHB3WjpXpbgz9c7Vji-lTuZWT295PSiTZrg6SmVtII4KGUA0K1EDQwvtSRa8AWk5_r5R5aZRz7_kkXDWtsbE28JzbfDkFoWmQSPrlgQEZ16YMubau8uA3v3H3_SS4cM1NwRtgyNgo/w640-h480/DSCN4895+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Vam decidir amb la Tere començar per esporgar els ametllers del fondo de les Pintades, perquè tenen una alçada desproporcionada, molt i molt alts, massa, ametllers amb molts de llucs, alguns gruixuts el doble dels meus canells i segons el Ramon això no es bo, diu que els ametllers quan més baixos millor i aquests llucs de 5 metres d'alçada cal treure´ls perquè són xupadors, i no paren de creixer arribarien al cel. Ep ! ho he après enguany, els ametllers només han de tenir tres branques i prou, per tallar els troncs tant gruixuts sempre s'ha de fer per damunt d'un petit brot que està naixent, com el que teniu a la foto.</span><div><span style="font-size: large;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaDkYWXlTQom5a_AdxfUczywo09sxdu7DodWm8Kn2iIl-7E3gjZ0zb5oOk_P5-AsM5tdwIxkKc3rm0yrawOgNmwL5KOSsYJ1PV69rw0E2Em9s6TQdihwbNkLqwPcqp-1YGfLcWChzuz7GW/s640/0-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaDkYWXlTQom5a_AdxfUczywo09sxdu7DodWm8Kn2iIl-7E3gjZ0zb5oOk_P5-AsM5tdwIxkKc3rm0yrawOgNmwL5KOSsYJ1PV69rw0E2Em9s6TQdihwbNkLqwPcqp-1YGfLcWChzuz7GW/w480-h640/0-1.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">El forat es d'un picot o " pájaro carpintero ". Aquest petit brot verd es tot un tresor, s'ha de guardar, perque l'ametller te la pell molt dura, atravessar-la es tota una proesa. El cuidem i el deixem per si un dia les rames de mes amunt es morissent, aquest brot ens salvaria l'ametller. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitTAJaF_3HhVMJcJtlPI5bZhG6d58wQsiDCDK3W357BggFIwtUCn_Ge317RloLDxSzkhb1eQdf3uhnygJJA_-qcJIq1idFh_-QGxTOhklXh8FteUbAq_xRI4-SpvtZTzgAhW9bu_4ksoJo/s2048/DSCN4873+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitTAJaF_3HhVMJcJtlPI5bZhG6d58wQsiDCDK3W357BggFIwtUCn_Ge317RloLDxSzkhb1eQdf3uhnygJJA_-qcJIq1idFh_-QGxTOhklXh8FteUbAq_xRI4-SpvtZTzgAhW9bu_4ksoJo/w640-h480/DSCN4873+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Al terra podem veure les rames esporgades i al peu de cada ametller la fusta tallada. Com he dit abans era la primera esporgada de la meva vida i potser la última mai se sap, em faig gran o millor dit sóc gran i van sortin malalties sobretot de les articulacions, no cal enumerar-les, segur que les encertariau, be gràcies als consells del Ramon vaig perdre la por a fer aquesta feina tant necessària, diuent que les ametlles no surten dels troncs, amb això està tot dit, llavors cal ser agressiu i eliminar metres de fusta que no aporten res, el que passa, que tampoc et pots passar, tinguent en compta que un arbre ha de tenir la mateixa proporcio d'arrels que de branques per respirar, i si treus moltes rames, l'arbre no podrà fer aquesta funció importantissima la funció clorofílica, o sigui que enguany no hem pogut ser tant agressius com si haguessim esporgat pel gener, un altre any serà. Per primera vegada vaig veure altres partides del terme de Llorenç de Rocafort de les mans del Ramon com : La Comunclot, l'Alsina del Portumeu, Alsina Prejaume amb la seva cabana en estat ruinós, l'Alsina del Cantó (erma), Alsina de cal Mano, l'Alsina de cal Xepe, l'Alsina de cal Puça, lo Vals (terme del Vilet) La Collada de cal Ton, els Solans del Sileta de Vallbona, Solans del Saltó, Solans de cal Xepe al damunt de cal Mano. Mai a la vida havia conegut aquesta part tant gran de la solana o dels Solans, en tenia moltes ganes, es tot un món molt gran i desconegut per mi. Segur que en Lluis Foix de Rocafort ja ho te tot caminat. De la solana només coneixia la masia de cala Adelaida i al costat del cami un tancat de pedra amb uns quants olivers i una cabana era de cal Damià o encara o es ? o no ?.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfO5yWJg04JQ685Tk5IV3RQ0A6QyF8wbzFgjZ8p_tU5BCWzhuX6t7AzoYVhuxEKIQMeXW258L8JYF0J_d3yKucEuBur6cmy6kXGpMnnu-9TBqdeE2-xInfdljwACimHzQR6yUeDXRk5mfG/s2048/IMG_1834.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfO5yWJg04JQ685Tk5IV3RQ0A6QyF8wbzFgjZ8p_tU5BCWzhuX6t7AzoYVhuxEKIQMeXW258L8JYF0J_d3yKucEuBur6cmy6kXGpMnnu-9TBqdeE2-xInfdljwACimHzQR6yUeDXRk5mfG/w640-h480/IMG_1834.JPG" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Ara una fotografia del poble de Llorenç des del punt més alt els Solans de cal Coix.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiyMLtTrGtlcAWat57oFbtB6jrj3dNHrKSCCRO4TZGc-UrloLg8lm0c6hKsNhSCgtk1NRsETx6Tpe1QJvt5vgWU_hcL1lrTrrHrIIz_9CIlrR90ZGYQIiKX1UM5CTDifS8U8AdUIMXHe6z/s2048/IMG_1840.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiyMLtTrGtlcAWat57oFbtB6jrj3dNHrKSCCRO4TZGc-UrloLg8lm0c6hKsNhSCgtk1NRsETx6Tpe1QJvt5vgWU_hcL1lrTrrHrIIz_9CIlrR90ZGYQIiKX1UM5CTDifS8U8AdUIMXHe6z/w640-h480/IMG_1840.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br />Abans de dinar vam anar cap a la Convidal del Mora i de cal Cabalé on veiem la casa o pallisa perquè hi ha l'era i un tancat amb pared de tàpia molt frequent cap a Belianes, Preixana, a Llorenç com podeu veure també en tenim, per exemple la pared del freginal de cal Mora també te un bon tros de tàpia; el tancat de darrera la Cabana de cal Cabalé no se si servia de corral per criar gallines o conills o també tenir alguna cabra o un tocino ? no ho sabrem mai; segons el Ramon, hi ha un pou que sempre te aigua a uns 50 metres de la cabana. També trobem una altra era al Tossal del Coix amb un pou que te aigua.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiED1XExg3cNVRbA6VkIcCTXkuwaiUAlOaOG3QHrNvdpl_V42NhBIjcQlwiUoEx9EsxsiiUo50HWij6KYOCBgPM0alIz3bNlVMD5MryMDHd8sQz5c4A1k6F2fro9ZfH3r_Znys3xLCPrgag/s2048/DSCN4917+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiED1XExg3cNVRbA6VkIcCTXkuwaiUAlOaOG3QHrNvdpl_V42NhBIjcQlwiUoEx9EsxsiiUo50HWij6KYOCBgPM0alIz3bNlVMD5MryMDHd8sQz5c4A1k6F2fro9ZfH3r_Znys3xLCPrgag/w640-h480/DSCN4917+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">També la Comametlla i a la vista teniam la Rocasabata de cal Saltó. Tot verdissim.</span></div><div><span style="font-size: large;">Quan vaig veure aquesta construcció que no puc assegurar si era una simple cabana, perquè te una finestra al damunt de la porta i això vol dir un possible pis per quedar-se a dormir, o feia de pallissa per guardar la palla, no es petita, segurament també hi havia una era, la foto està feta de lluny. Quan la vaig veure vaig pensar amb el meu amic Josep Maria Boix-Masramón ex-monjo de Montserrat (Zumm per als amics) , company del que en altre temps fou el nostre rector en Joan Costa; quan venia a LLorenç en Zumm</span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;"><span>sempre em demanava una foto d'alguna cabana, li agradava aquesta terra eixuta i els seus camins, que en deia camins d'eternitat.</span><span> En Josep Maria era nebot del que fou prior de Montserrat en temps de l'abat Cassià Mª Just. L'any 1988 va publicar un llibre titulat <b>KINNERET. Allibereu Els Salmistes</b>, molt interessant perquè narra la seva vida després que va sortir del monestir, estada al kibbutz Ga´aton a la Gal.lilea Nord, als EE.UU, el pelegrinatge es important en la seva vida, va al Mar Saba, al desert de Judà i a la Gal.lilea, enamorat de l'Urgell a la Terra Ferma ( va fer una temporada de collir fruita, deixan molts amics a Tàrrega), parla del Petit Princep amb tot el carinyo, comparant els dos Princeps el de Maquiavel i el de Saint-Exupéry i com a final deixa apuntada la frase " <i style="font-weight: bold;">L'essencial és invisible als ulls. Només s'hi veu be amb els ulls del cor "</i>..... Amb en Josep Maria haviem fet moltes guardies junts al CAP DE BANYOLES, ell tenia la plaça de zelador i rebia els malalts amb tota l'empatia del món i amb un somriure mai vist, fins i tot i afegia si era una criatura " on va aquesta reina tant bonica, guapissima, entra-entra,vine que et presentaré al metge, porta barba, i afegia ens encanten les visites ", perquè no veniu més sovint ?; rebia a la gent com mana sant Benet en la seva regla : "acollir als altres (pelegrins) com si fossin el mateix Crist " , i me'ls feia passar, i als vespres junt amb l'infermera parlavem fins a les tantes de la matinada de qualsevol tema, i així dies i dies i mesos, dormiem poc però sempre era interessant i junts ens enriquiem. Abans de morir em va regalar un altre llibre seu editat de la seva butxaca titulat : BIBLIA DELS NÀUFRAGS, que també li va regalar a en Joan Costa, va ser una bonica trobada després de molts anys de no veure's a la clínica Salus Infirmorum de Banyoles.</span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG-MtJPNiLx368H5kmnc98nHalnaAdLrCz20m6V-lfAJYC3IzLG1SfWlritbJyjTiJX8xS-lISe51887c1FJjazQeAKGpOQxMWhH-WW82o_nKlD95JSQqIg3hn17wwO7CEKeQ_CPo1N3CL/s2048/DSCN4893.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG-MtJPNiLx368H5kmnc98nHalnaAdLrCz20m6V-lfAJYC3IzLG1SfWlritbJyjTiJX8xS-lISe51887c1FJjazQeAKGpOQxMWhH-WW82o_nKlD95JSQqIg3hn17wwO7CEKeQ_CPo1N3CL/w640-h480/DSCN4893.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Sovint els meus amics em pregunten quines classes d'ametlles hi han, i quines son les primeres en florir : </span><span style="font-size: large;"> la Desmai o llargeta es la que floreix primer després la Marcona ,
una mica mes tart la soleta i la belona, les mes tardanes son Ferragnès, Ferranduel , Frajulio, Cristomorto, Tuono, Planeta, Garrigues....i algunes
mes que no recordo. A casa nostra les que més abunden són la Marcona , la Llargueta i la Mollar. A hores d'ara les 4 nits que les temperaures han estat sota zero les ha mort.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaau66g76N7FuoIKrMx9E1a0iKSb0z69fTnMbyhXk4MS_JMQO1QIAoZc1V4sjA9CCZnRIMkZCNj3NmQRUv3cqQuA_3-2iA0wSh1_uUpWc6t40D_bezXGxDlZApKXYplyUm4C0Kucdhn8zC/s2048/IMG_1901.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaau66g76N7FuoIKrMx9E1a0iKSb0z69fTnMbyhXk4MS_JMQO1QIAoZc1V4sjA9CCZnRIMkZCNj3NmQRUv3cqQuA_3-2iA0wSh1_uUpWc6t40D_bezXGxDlZApKXYplyUm4C0Kucdhn8zC/w480-h640/IMG_1901.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Ja portavem 10 dies esporgant, i pujant amunt, amunt al tros de Les Pintades, practicament els últims marges abans del bosc, que el nostre pare ja feia 2 anys que les deixava per perdudes pel mal cami, fent neteja per passar vaig tallar un Coscoll i al moment vaig descobrir un niu preciós amb aquests ous verdosos, es tracta d'un niu de Merles, confirmat pels entesos; quan devant dels ulls apareix aquesta bellesa, surt el nen que portem a dins, de petit trobar un niu era tot una proesa, i ho comunicavem a tothom pares, amics, parents, com si haguessim trobat una perla.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcCsTAVvZzese7t3S1JMtC_w2AJijtWWGiUbwlf4X_NrDGoLWg7Ab4MoRROPZKgKKs1CIoo3l2kBMJmi2BhFQ161glBvZHqVg7sfqPsInSJL2BezATZcUAIY0Re6C30JkY7eiUx4Si8u_R/s2048/Llorenc%25CC%25A7+de+Rocafort.+Urgell.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcCsTAVvZzese7t3S1JMtC_w2AJijtWWGiUbwlf4X_NrDGoLWg7Ab4MoRROPZKgKKs1CIoo3l2kBMJmi2BhFQ161glBvZHqVg7sfqPsInSJL2BezATZcUAIY0Re6C30JkY7eiUx4Si8u_R/w640-h480/Llorenc%25CC%25A7+de+Rocafort.+Urgell.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">La vida al poble es d'allò mes tranquil.la, hi ha molta pau, degut a les poquetes persones que hi dormen cada dia, una trentena, pots caminar pels carrers practicament no es troba ningú, però si que a cada racó veus les persones que un servidor he conegut, que son moltes, amb les seves virtuts i la seva manera de viure i de fer, i de com era la vida quan jo era petit, persones amb bondat, altres persones que mai van criticar a ningú, persones que amb el seu somriure ho omplien tot, solidaritat a dojo, encara em venien a la ment veure una dona portant una olla amb 3 litres de caldo de gallina per una familia que tots estaven malalts, o de portar verdura de l'hort a qui no en tenia, alguna bali-balaga, bretols amb la seva història, cada persona porta el seu relat, cada persona es una novel.la; </span><span style="font-size: large;">segur que m'oblido de més solidaritat i reciprocitat, parlo dels anys seixanta.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Gwo0zlZnQbREo7ijcmCBQM1gaIYUuPR13TelCnr6OyLOzirdqldeJ0RnoJYY6UJZDyVaKYS_I3tOrKQFAqDgujwj-oJe0BtZrpl_3WOvvIDEjfazJhNYx5SegVlPu9A66ds4BGEJA662/s2048/Esglesia+gotico-renaixentista+de+Llorenc%25CC%25A7+de+Rocafort.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1592" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Gwo0zlZnQbREo7ijcmCBQM1gaIYUuPR13TelCnr6OyLOzirdqldeJ0RnoJYY6UJZDyVaKYS_I3tOrKQFAqDgujwj-oJe0BtZrpl_3WOvvIDEjfazJhNYx5SegVlPu9A66ds4BGEJA662/w498-h640/Esglesia+gotico-renaixentista+de+Llorenc%25CC%25A7+de+Rocafort.jpg" width="498" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Any 1593, no va ser parròquia fins el 1634.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">L'església gotico-renaixentista contribueix a l'assossec d'aquest racó poble, on hi ha uns piques de pedra picada que servien per rentar la roba al costat del pou de la vila o per abeurar el bestiar, ara fan companyia al visitant que des del mirador contempla la solana tant gran i el poble de Maldà. A l'interior sota les voltes de creueria es troba la primera lauda sepulcral d'un tal Pere Capdevila anys 1624. L'església parroquial es la més antiga de la baronia de Vallbona, data del temps de l'abadessa Arcàngela de Copons .</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUManePgeC48Lqm3hDeYseDfkMB0S5DbynWzvdVxdBtEG0xWR3fjSKQ-wt4nDZOijQGfipEqpm57Tn53VTyVxSsSl9UM33mn7dChoiYY_ECEEErQWfEEv9UNV6J1dNDGtYIgBs3CuyyuHJ/s1280/PA160065.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUManePgeC48Lqm3hDeYseDfkMB0S5DbynWzvdVxdBtEG0xWR3fjSKQ-wt4nDZOijQGfipEqpm57Tn53VTyVxSsSl9UM33mn7dChoiYY_ECEEErQWfEEv9UNV6J1dNDGtYIgBs3CuyyuHJ/w480-h640/PA160065.jpg" width="480" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div><span style="font-size: large;">Sí, un pot sertir dringar les campanes plenes de filigranes i unes lletres gòtiques precioses; són les campanes originals, que vam tenir la sort que durant la guerra civil española no es toquessin. En aquesta campana major pose la imatge de Maria amb la inscripcio OH MATER DEO, podrien estar fetes a Calaf, com la campana Grossa o dels Perduts del monestir de Vallbona, per la prelada Maria Teresa de Riquer i de Sabater, segons en Joan Yeguas i Gassó l'embelliment d'aquesta campana és fastuós.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tot just portem 4 dies a Llorens esporgant ametllers al fondo i al pla del Perdigó, veins de Sant Miquel, de cop em trobo un ametller amb la mitat empeltat de prunera i crida l'atenció quan el trobes. El pare li encantava empeltar als ametllers pruneres, ni ha en diferents llocs com en el racó del Perdigó i també a les Pintades, ep!! fan unes prunes grogues molt grosses i bones.</span></div><div><span style="font-size: large;">Del dolor articular que patim laTere i jo, practicament no ens enrecordàvem, ens fa fer uns dies de sol fins i tot calor i això i el estar sota el cel del mati al vespre, va ser un gran remei. Tot s'ha de dir al vespre arribavem cansats, però contents i orgullosos de la feina feta.</span></div><div><span style="font-size: large;">El diumenge dia 7 de març vaig anar a missa, no hi va haver missa, sinó celebració de la paraula per part de la germana Maria Magdalena de la comunitat Llum i Vida, fan unes celebracions molt dignes, però amb grandesa, es respira fe, tota la celebració a poc a poc, donant la sensació de que el temps no es igual a temps i amb abundància decants, quan acaben la celebració elles es queden a parlar al carrer amb els pocs feligresos, tots ells fidels al dia del Senyor, tot un detall, que fa parròquia i també fa festa. Que seria el nostre petit poble sense missa els diumenges ? Felicitats a tots vosaltres.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPw0QoKFVTVJsTAb0x6NPrDIX08sIXskq1z392yXnZMODgKcYtAO8l9mXVUtPf8AbMg4hOlFk3ac0QZghAE7y8mgBGnAJ2PjE8e2a9rhngaWmI3VGd6FcdIucoBvPrWuhN_t7XTXHAKQAT/s2048/IMG_1775.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPw0QoKFVTVJsTAb0x6NPrDIX08sIXskq1z392yXnZMODgKcYtAO8l9mXVUtPf8AbMg4hOlFk3ac0QZghAE7y8mgBGnAJ2PjE8e2a9rhngaWmI3VGd6FcdIucoBvPrWuhN_t7XTXHAKQAT/w480-h640/IMG_1775.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Entre oliver i oliver m'arriben noticies de persones que cap el tard van per Girona repartin menjar o un plat calent als pobres que viuen al ras o en un cotxe abandonat o en el caixer automàtic d'algun banc o caixa d'estalvis, ho fins una capsa de cartro amb una sola manta o sota un pont, us poso una reflexió d'una voluntaria i us en posaré alguna més, sense paraules, sense comentaris, només que cadascú ho llegeixi i s'ho guardi en el seu cor : </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="color: #ff00fe;"><i>Fidelitat diumenge rera diumenge, estimació, vincle...mirades, abraçaddes, algunes paraules... no trobem en Lluis, però al deixar en Joan llegeixo el missatge que hi ha algú dormint al caixer de Bankia i allà el trobo estirat al terra.... es desperta, agraeix el menjar...és tard, no sé expressar el que sento, no hi ha paraules, em passen de nou molts dels rostres tornant cap a casa, encara miro els racons que em vaig trobant per si queda algú que no hem vist.... no serà fàcil adormir-se ni el descans, però res comparat amb ells, em costa suportar-ho.</i></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="color: #ff00fe;"><i><br /></i></span></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1IpoKw1IUgy1-BVqjuLCLpWjjNBbr8GxH-xRIu_2nxLmiTaDvOWi0KcZf2SmEA0G-z9NHuMSjga2KkL2V4Fi6RORKYAG5v23AIUY3IhRYUDtNHKUJx_AgXo4_T_USm0BN9WU3bQg3E2HS/s2048/IMG_1876.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1IpoKw1IUgy1-BVqjuLCLpWjjNBbr8GxH-xRIu_2nxLmiTaDvOWi0KcZf2SmEA0G-z9NHuMSjga2KkL2V4Fi6RORKYAG5v23AIUY3IhRYUDtNHKUJx_AgXo4_T_USm0BN9WU3bQg3E2HS/w640-h480/IMG_1876.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aqui podem veure, l'oliver un cop esporgat, amb la llenya que ha sortit al peu, cosa que ens costarà uns quants viatges, ja ser que enguany tindrem una minsa collita, però s'havia de fer; el Filomena manava.</span></div><div><span style="font-size: large;">Tornant a la vida de poble, mai haviem estat tants de dies a Llorenç, quan marxem al mati cap al tros, sempre deixem la llar de foc preparada per a encendre-la, i així ho fem; hem cremat una bona pila de llenya d'oliver, assecada durant 5 anys, crema molt i molt be, de tant en tant i barregem un tronc d'ametller que sol durar més; si en pocs dies hem gastat una bona pila, si haguessim fet foc de novembre a final de març, no vull ni pensar-ho. A Llorenç no hi ha cap botiga, per la qual cosa hem d'anar a Maldà o a Bellpuig, aquests dies per esmolar la cadena del moto-serra hi he hagut d'anar varies vegades, ep! i també per comprar aliments,, per posar gasoil al Ranger Rover, visitar la farmacia que són molt amables i servicials, dona bo anar-hi.</span></div><div><span style="font-size: large;">Parlant de Bellpuig avui vigilia de la Mare de Déu dels Dolors, me conectat al Septenari que fins avui s'ha fet a la parròquia. Pels que no coneixeu Bellpuig, us recomano el convent de Sant Bartomeu i el mausoleo de Ramon Folc III de Cardona i Anglesola virrey de Catalunya, està fet de marbre de Carrara i es troba a la parròquia, segons Alexandre de Laborde es un be de Déu, lo millor de Catalunya, encara que Laborde troba el poble de Bellpuig mal fet i lletg, en una paraula mal dissenyat. Es admirable el grabat que va fer del mausoleu.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHiKJodHafybqTzAgQyrtZO_zwCNoxYULcbjcQwr3saO1WEUpe3OQT25vXDcA8spdhQsccr33iCMhcwESQVHlqXJwpS_tc22cRfvI8MMzUrw53HIGsIKoYd78gjgRNn8Ozh3FpslBPeV2g/s2048/DSCN4930.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHiKJodHafybqTzAgQyrtZO_zwCNoxYULcbjcQwr3saO1WEUpe3OQT25vXDcA8spdhQsccr33iCMhcwESQVHlqXJwpS_tc22cRfvI8MMzUrw53HIGsIKoYd78gjgRNn8Ozh3FpslBPeV2g/w640-h480/DSCN4930.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Aqui tenim una bonica troballa, olives mortes per les diferents glaçades, llàstima que només era una rama, si n'hagués trobat més millor, perquè a mi m'agraden com agradaven als meus pares. Si us en poseu una a la boca i la mastegueu la trobareu dolça. Aqui va una recepta per amanir-les, que és del Dr. Fabré, un cuiner de primera, te moltes qualitats, entre elles és la de fer un menú per dinar i no repetir-lo en un mes; aqui va un bon regal pels qui tingueu la sort de trobar olives mortes, no és fàcil:</span></div><div><span style="font-size: large;"><div style="font-style: italic;"><span style="color: #6aa84f;">El tema de les olives negres és apassionant, hi ha tants parers,
tantes menes de maneres d'abordar una exquisida menja que no sempre era
aprofitada per altri que els senglars o els esquirols o la mateixa
terra... són, les arbequines mortes, bones de debò.</span></div><div style="font-style: italic;"><span style="color: #6aa84f;">Cal
primer rentar-les amb força aigua clara, ben esbandides, en cabat cal
llevar-les-hi l'amargor, i això es fa deixant-les en abundosa aigua prou
salada un parell o tres de setmanes, no només per hidratar-les, per
treure'ls-hi l'amargor, com ja hem dit... i ací venen totes les
variants: en aquestes aigües jo hi poso fonoll i llorer, que després,
per amanir les olives llançaré. La pell de cítrics (taronja o llimona) a
mi no m'abelleix, tanmateix no és descartable. Tampoc no
augmento l'acidesa amb vinagre.</span></div><div style="font-style: italic;"><span style="color: #6aa84f;">Cambio l'aigua un parell o tres de vegades.</span></div><div style="font-style: italic;"><span style="color: #6aa84f;">Ja
està! Ací la fantasia! Un polsim d'orenga? un pessic de pebre negre? un
branquilló de farigola? El què sí és cert que uns dies en oli bo és el
toc fonamental.</span></div><div><span>Estan a l'era un dia al principi considerat de destorb per la boira pixanera, fent llenya petita per encendre la llar de foc, va parar un tractor i va pujar en Ramon fill i em va demanar el moto-serra i es va posar a esporgar els ametllers de l'era, un servidor vaig quedar sense paraules, devant la gran esporgada que els va fer, ell mateix va dir, es la única manera que algun dia façis moltes ametlles, encara que enguany no en faràs, en aquells dies ningú s'imaginava que al cap de 10 dies les baixes temperatures matarien les ametlles de floració primerenca. Una llàstima per tots !!. Un altre escrit sobre lo dur que es viure al carrer:</span></div><div><span><br /></span></div><div><span style="color: #ff00fe;"><i>Expressa ahir en Francesc com de dur li ha sigut l'hivern que ha passat, se l'hi ha fet dificil... i expressa que s'ha sentit sol i que els 15 minuts diaris a la <b>Sopa </b>( per anar a recollir l'entrepà) l'hi ha sigut el més dificil... aquests 15 minuts que defineix insuportables, enmig d'altres persones del carrer... Ell intenta ensortir-se´n estudia un curs, fa la rehabilitació cada dia, va a la biblioteca... una vida que intenta ser però que és al carrer.... avui he entès una mica més <b>el desastre que és per a les persones viure al carrer, la solitud, i el que han de suportar .....</b></i></span></div><div><span style="color: #ff00fe;"><i><b><br /></b></i></span></div><div><span>La feina d'esporgar continua dia a dia, no tenim cap més feina, a més una feina que mai havia fet, però que m'esforço per fer-la be, després Déu dirà. </span></div><div><span><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhDDnIHSvDQSDzXib994KxY6DBKJGoIKkSLh9NxtmKHGGbSks6Ci18xhtYlIsxiN3jUZG7z2xlGUCSp3-uMohkY-5ZCORGEFwaMaCRdlL9YvdyLRYy2VVl2OztvPp_bjkAJF5QoaIW9vbG/s2048/Destrosa+del+temporal+Filomena.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhDDnIHSvDQSDzXib994KxY6DBKJGoIKkSLh9NxtmKHGGbSks6Ci18xhtYlIsxiN3jUZG7z2xlGUCSp3-uMohkY-5ZCORGEFwaMaCRdlL9YvdyLRYy2VVl2OztvPp_bjkAJF5QoaIW9vbG/w640-h480/Destrosa+del+temporal+Filomena.jpg" width="640" /></a></div><br /><span>Aqui va una inpactant fotografia de com va quedar un oliver després del Filomena, poden veure dos troncs arrencats de socarrel, imagineu-vos el pes de la neu que si va dipositar, mai ho havia vist.</span></div><div><span>La meva dona afilera les rames que jo tallo amb les tisores electriques que van amb bateria i que fan un tall fins a 3,7 cm en rodó, una precisió absoluta i potent, a més porten un mànec telescopi que s'allarga fins a medir uns dos metres i mig en total mésde 700 euros.</span></div><div><span><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIw406-7kG-IW3hY-Oa08bqJYtpdWnLXjXzZHMaF1BBRjksnSY4AgGsRJg1TxqKUU1LJpiKOCjN3RMd-tvJ3Xi7CYz_lWu_SQ0bp_zuss5s2M-n-sax0k_Pj04NZtmfgyDbgBDS6bl9xAk/s2048/IMG_1813.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIw406-7kG-IW3hY-Oa08bqJYtpdWnLXjXzZHMaF1BBRjksnSY4AgGsRJg1TxqKUU1LJpiKOCjN3RMd-tvJ3Xi7CYz_lWu_SQ0bp_zuss5s2M-n-sax0k_Pj04NZtmfgyDbgBDS6bl9xAk/w640-h480/IMG_1813.JPG" width="640" /></a></div><div><br /></div>Imagineu-vos la gran quantitat de rames que caldrà triturar, perque si s'haguésde cremar seria impossible, perquè tota la finca està així , lo més bo es que una màquina ho trituri tot i que quedi al terra com adob.</div><div>Al anar a poc a poc pel tros, t'adones de moltes coses que anant depresa un no veuria com per exemple aquest bosc del pla del Perdigó que mai hi havia entrat. On caminar per dins es com un conte de fades, està ple de plantes aromàtiques com el romani, el timó, la farigola, l'espigul, la salvia, l'orenga, l'argelaga florida, el vesc i el reboll i com no també uns quants pins però no massa, ni han més a l'altre costat de la finca tocant amb el Nadal de Vallbona.... que ningú a trepitjat els ultims trenta anys. No es pot tocar, s'hauria de demanar permís als forestals, perquè a l'Urgell queda poquet bosc, donç els nostres abans passats o van arrabassar al màxim, gairebé fins al cim dels turons.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguW2YSikPRPew-exXmzzGCkPzGRKSyXivMyrxJ_zLlO4SA4YuFIzY-7ucpHLV4IuGMSCFX1s_EkJOc1KgPJ4yO7wzWxZpnBAIYpAe4HXN7gdROdfZ9dEa5TO37hqubFnvWty97nsGPygVy/s2016/bosc+del+pla+del+perdigo%25CC%2581.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguW2YSikPRPew-exXmzzGCkPzGRKSyXivMyrxJ_zLlO4SA4YuFIzY-7ucpHLV4IuGMSCFX1s_EkJOc1KgPJ4yO7wzWxZpnBAIYpAe4HXN7gdROdfZ9dEa5TO37hqubFnvWty97nsGPygVy/w640-h480/bosc+del+pla+del+perdigo%25CC%2581.JPG" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Clar, a Llorenç no llegiam la prempsa, tant sols una estona les noticies per la tele, però com que anavem molt cansats rapidament ens adormiem a la vora del foc, com uns nens a la falda de la mare.</span></div><div><span style="font-size: large;">Al tros de les Pintades tinc un vei molt jove, es el fill de la senyoreta mestra que un servidor va tenir, es un home enamorat de la pagesia, li agrada, i es nota, es una persona de bon tracte, quan parla amb tu sembla que te tot el temps del món, escolta amb empatia i gaudeix, no trobo massa gent com ell. Puija i baixa de Rocallaura el seu poble. Aquests dies m'ha fet molta companyia, un moment o altre del dia feia per trobar-me i una mica de relax sempre va be.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Tsj0moMhGb1duDT5i9WW4wDZPvMdppdMKRzvtV3bN7xSPoGnLCqfHEgIOwakUxn99DnPlrRpoFXH9nTJszq0KV76-6eBVinNiPqPQVrn59bcXRDxhH9zPq-DE-zDQMNnL4mHD7uyFdKz/s2048/DSCN4924+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Tsj0moMhGb1duDT5i9WW4wDZPvMdppdMKRzvtV3bN7xSPoGnLCqfHEgIOwakUxn99DnPlrRpoFXH9nTJszq0KV76-6eBVinNiPqPQVrn59bcXRDxhH9zPq-DE-zDQMNnL4mHD7uyFdKz/w640-h480/DSCN4924+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Paisatge que veig cada dia quatre vegades, una vista excepcional, a lo lluny el poble de Maldà, tot el fondo de Llorens i part de Maldà, on els sembrats ja fan el paisatge més dolç i en primer terme aquesta antiga construcció de pedra, que era ni més ni menys que la entrada de la cisterna, on guardaven l'aigua per rentar la roba i també pels animals; al costat mateix hi han dos piques amb les caracteristiques de safareig; l'aigua en un pais que no en te, la d'aprofitar de la pluja del cel i guardar-la per si decàs. Tothom feia el mateix. Els més grans recipients per a guardar l'aigua de pluja es diuen <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/04/un-aljup-en-arab-tambe-es-diu-aljup.html">Aljups</a>.</span></div><div><span style="font-size: large;">Estan enmig d'un gran silenci rodejat d'olivers i d'un estol d'ocells, vaig rebre per WhatsApp la noticia de la mort del meu amic mossèn Marc Farré, rector del nostre poble, havia nascut a Navàs 1936, havia sigut frare Franciscà al convent de la Bisbal, va ser ordenat prevere a Solsona , també havia estat a missions a Bolivia un bon dia el bisbe de Girona li va demanar si voldria sortir del convent perquè li faltaven capellans i ell va demanar dispensa a Roma i l'any 1985 aqquesta va arribar es va incorporar a la Diòcesi de Girona.</span></div><div><span style="font-size: x-large;"> </span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5W7vIsI8WVmpC92urMlVcOWT781Eunus9jjJRYtXduZddh-QBQ6BcLwBxVPDUNwq1A24IPU9ew9oal6xvKk9Bm-zbDHbC4O1yxKdkkHhKoXQA518a-bOyx3IyAwVnokIHVBMv__9A4Pc9/s2048/mossen+Marc+Farre%25CC%2581+i+Calmet.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1382" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5W7vIsI8WVmpC92urMlVcOWT781Eunus9jjJRYtXduZddh-QBQ6BcLwBxVPDUNwq1A24IPU9ew9oal6xvKk9Bm-zbDHbC4O1yxKdkkHhKoXQA518a-bOyx3IyAwVnokIHVBMv__9A4Pc9/w432-h640/mossen+Marc+Farre%25CC%2581+i+Calmet.jpg" width="432" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Junts vam col.laborar en les diferents tasques que ell tenia encomanades , una parròquia es un lloc de trobada de la comunitat i alli es comparteix tot. El mossèn era un home que cercava activament els pobres, o els que estaven en risc de pobresa, els excluits, les families vulnerables que no arribaven a final de mes, els sense sostre, patia pels que no tenien res en aquest món, ell era pobre però personalment es considerava "ric" e ingressava a Càritas cada mes quasi la mitat del seu sou, ell era el consol per un grapat de pobres. Jo també li enviava persones amb molta necessitat i puc dir en veu ben alta que mai es va rebelar el nom de les persones a qui ajudavem des de la parròquia, quan havia fet l'ingrés a la Caixa em donava els comprovants perquè jo els arxivés a casa meva perquè ningú de l'església els pogués trobar al netejar. Portava al cim l'esperit de sant Francesc. Com a Càritas ens alegrem dels petits èxits, ell també estava content si ajudava a una sola persona a viure millor, ja justificava tota la seva ajuda, dedicació i acompanyament . Els últims anys de la seva vida els va passar a la residència Bisbe Sivilla de Girona capital, una casa de repòs per a capellans malalts o molt grans, donç quan l'anavem a veure amb el seu cosi Ramon i la seva esposa Marta, estava molt content; el pobre estava molt limitat en la seva mobilitat i en la parla , però amb paciencia ens enteniem i molt. Un bon dia em va dir que totes les seves malalties e incapacitats les portava millor degut a la seva vida de disciplina rebuda i d'austeritat i pobresa al convent de la Bisbal i portant al damunt per sempre més l'esperit de Sant Francesc, que sempre l'ajudava, mai li va faltar una rialla a la boca. Home agraït per damunt de tot; trobava que el personal de la residencia el cuidaven molt be i cada dia els donava les gràcies. Quan estava be, sempre anava a fer un cafè amb llet al bar de la Mari de la Llar i d'aquesta forma anava coneguent al poble i es socialitzava amb tots tant els que anaven a missa com els que no hi anaven. Admirable, no va tardar a fer-se un més del poble.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjdHl1Yfq_rXj6NHeqB_efSrUPRH04S8-Xelh9_XqBA2fWbv7Us9PpwyPXyPZCWunMutlSmHixgMV99YaPFFEa5g7jqX6ZC4Jn5iHWwrwaGCYAagnj_2n5Ba7nlIh1das2YEY1wQ7rT9gx/s1724/escrit+de+mossen+marc+ferrer+i+calmet+a+centenys.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1264" data-original-width="1724" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjdHl1Yfq_rXj6NHeqB_efSrUPRH04S8-Xelh9_XqBA2fWbv7Us9PpwyPXyPZCWunMutlSmHixgMV99YaPFFEa5g7jqX6ZC4Jn5iHWwrwaGCYAagnj_2n5Ba7nlIh1das2YEY1wQ7rT9gx/w640-h470/escrit+de+mossen+marc+ferrer+i+calmet+a+centenys.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">M'abelleix posar aquest escrit seu, m'honra per haver estat en sintonia amb ell, durant els anys de rector del nostre poble i de Palol de Revardit i de totes les petites parròquies de la Vall del Terri. Descansi en pau. En memòria de Mossèn Marc Farré, ell si va viure a recer de l'Altissim.</span></div><div><br /></div><div><span style="font-size: large;"><h4 style="font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; margin: 1.12em 0px; padding: 0px; text-align: justify;"><div style="margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium; font-weight: bolder;"><span style="font-weight: normal;">Salm 90</span><br /><span style="font-weight: normal;"><br /></span><span style="font-weight: normal;"><i>Certesa de la protecció de l'Altíssim</i></span><br /><span style="font-weight: normal;"><br /></span><br /></span><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Tu que vius a recer de l'Altíssim</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">digues al Senyor: "Sou la muralla on m'emparo,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">el meu Déu, en qui confio".</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Ell et guardarà del parany de l'ocellaire</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">i del flagell de la pesta;</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">t'abrigarà amb les seves plomes,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">trobaràs refugi sota les seves ales;</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">et cobrirà fidelment com un escut.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: medium;">No et farà por la basarda de la nit,</span></div><div class="MsoNormal" style="outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: medium;">ni la fletxa que vola de dia,</span></div><div class="MsoNormal" style="outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: medium;">ni la pesta que s'esmuny a la fosca,</span></div><div class="MsoNormal" style="outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #3d85c6; font-size: medium;">o l'epidèmia que al migdia fa estralls.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Ni que et caiguin vora teu un miler</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">o deu mil al costat mateix,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">a tu res no et tocarà.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Només obrint els ulls,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">veuràs com acaben els injustos.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Quan deies: "M'emparo en el Senyor",</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">feies de l'Altíssim el teu refugi.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">No et passarà res de mal,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">ni s'acostarà a casa teva cap desgràcia,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">perquè ha donat una ordre als seus àngels</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">de guardar-te en els camins;</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">et duran a les palmes de les mans</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">trepitjaràs lleopards i escurçons,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">passaràs sobre lleons i serpents.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">"Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">el protegiré perquè coneix el meu nom.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">Sempre que m'invoqui l'escoltaré,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">estaré vora d'ell en els perills,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;">el salvaré, i tothom l'estimarà;</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-weight: bolder; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">saciaré el seu desig de la llarga vida,</span><br /><span style="font-weight: normal;">i fruirà de la meva salvació".</span></span></div><span style="color: #cc0000; font-size: medium; font-weight: bolder;"><br /></span></div><div style="font-weight: bolder; margin: 0px; outline: none; padding: 0px;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><br /><span style="font-weight: normal;">Ant. </span><span style="font-weight: normal;">T'abrigarà sota les seves ales, no et farà por la basarda de la nit.</span></span></div></h4></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7fsu2XRv23X73MTAEmjcxPQ7f8U8Mg3sWDQ19mLZ-GLZpKm7X1LC3j0NMofaeY9sN7myurRjuR5T7YDd7DeSvyQCUIJgKt-PINYl26pS8qSxUdzQnJJLzEhtISDrYphIub9RK3R-jiAU/s2048/IMG_1936.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7fsu2XRv23X73MTAEmjcxPQ7f8U8Mg3sWDQ19mLZ-GLZpKm7X1LC3j0NMofaeY9sN7myurRjuR5T7YDd7DeSvyQCUIJgKt-PINYl26pS8qSxUdzQnJJLzEhtISDrYphIub9RK3R-jiAU/w640-h480/IMG_1936.JPG" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div>A la part alta de la finca , hem trobat una gran ferida d'un oliver, que ja estava pintada amb sulfat de Coure, vol dir que fa uns 4 anys, ja hi debia haver algun temporal que va esquinçar aquest oliver i l'hem trobat pintat de blau.</i></span></div><div><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3fI1Babrp3DxwaErhEnySb-u4JnfJ8Frmc1sEn8KxZNLaTBzdlV_Pl4EoZ8xMu4YQ2KQgODV8C_WJufUDx0jdbiiXydtP8FWz5rqWEX_83dKLGoCz4Ph6PaUSFtIUutP4lqnkmpWmG3bS/s2048/IMG_1939.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3fI1Babrp3DxwaErhEnySb-u4JnfJ8Frmc1sEn8KxZNLaTBzdlV_Pl4EoZ8xMu4YQ2KQgODV8C_WJufUDx0jdbiiXydtP8FWz5rqWEX_83dKLGoCz4Ph6PaUSFtIUutP4lqnkmpWmG3bS/w640-h480/IMG_1939.JPG" width="640" /></a></div>A poc a poc amb la Tere anem pujant obac amunt, fixeu-vos que al peu de cada oliver trobareu la llenya de l'esporgar, llenya que un dia o altre servirà per escalfar-nos. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKvyg8-mLFifxbMds8DQ9h7qBbPRzgjMPkVvuCuAaKcHwBDa5fksLlp6Zc76QPYSnNmdyEaz_26LyXgzlhuI0EtOhVC2zXoaovdVNHU9vVfjGyCoqlfLp6OkkT4QkkdLA1tdHakQ9coZf5/s2048/IMG_1880.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKvyg8-mLFifxbMds8DQ9h7qBbPRzgjMPkVvuCuAaKcHwBDa5fksLlp6Zc76QPYSnNmdyEaz_26LyXgzlhuI0EtOhVC2zXoaovdVNHU9vVfjGyCoqlfLp6OkkT4QkkdLA1tdHakQ9coZf5/w640-h480/IMG_1880.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">No se quan acabarem, ni a quina hora acabarem, de moment anem tirant. <i><br />.</i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCmb_FF6KorH2m88RyYp7RwlD63HmAP5TXX55dUs0bC2Qtp4sTHeNcn7ig9P5GVVuGR1mFLqWoOvg9VOtCjBQpRRHFDyF7p01XVW_NhjWvf8KOPx-E70YXd_we9yn0w9k87L7y5D-x4gGz/s2048/IMG_1916.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCmb_FF6KorH2m88RyYp7RwlD63HmAP5TXX55dUs0bC2Qtp4sTHeNcn7ig9P5GVVuGR1mFLqWoOvg9VOtCjBQpRRHFDyF7p01XVW_NhjWvf8KOPx-E70YXd_we9yn0w9k87L7y5D-x4gGz/w640-h480/IMG_1916.JPG" width="640" /></a></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Un cel preciós. Ja es molt tard, em recorda al pare que sempre arribava al poble quan era fosc, jo faig igual, em costa deixar de treballar.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXHXqBHivnoh5FKaxFSo5EnSB0gX6wERiYuVRyCQ421Bfw5f3xJCmfj8uvJ0RoxUQ7lAAHT6O5Ktx3NFG_Hmxsb_eqQUXIuK-ckSWWIdMKiXQPofd4dOWyAt6bPbApXWpUoagYOEQWozUj/s2048/DSCN4862+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXHXqBHivnoh5FKaxFSo5EnSB0gX6wERiYuVRyCQ421Bfw5f3xJCmfj8uvJ0RoxUQ7lAAHT6O5Ktx3NFG_Hmxsb_eqQUXIuK-ckSWWIdMKiXQPofd4dOWyAt6bPbApXWpUoagYOEQWozUj/w640-h480/DSCN4862+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">Em ve de gust posar-vos aquesta foto, es tracta d'un ametller florit, que guarda totes les ametlles de l'estiu passat, l'ametller guarda el fruit. Jo quan esporgava ametllers al fondo de les Pintades, cada ametlla que trobava me la posava a la butxaca per guardar-la per la Mar, al final en vaig recollir un bon cistell, que a poc a poc les anem trencant junt amb la petita que li encanten.</span></div><div><span style="font-size: large;">El dia de Sant Josep , treballant del mati al vespre vam donar per acabada la feina desporgar , deixant totes les rames ben afilerades perquè fossin triturades per nostre amic en Xavier Amenós. O sigui vam celebrar sant Josep treballant, però molt contents després de 21 dies. Vaig escoltar la Carta apostòlica del nostre sant Pare Francisco PATRIS CORDE (Amb cor de pare).</span></div><div><span style="font-size: large;">Diumenge 21 de març va sortir publicat a La Vanguardia , el reportatge" Legado Dantesco " Parla del Novisimo Testamento: equiparacion con la pasión de cristo. Lengua Vernácula: El nacimiento del italiano literario. Neologismos:Rico vocabulario de factura propia. <b>Dante representa a la humanidad perdida y extraviada que necesita redimirse, afirma J.M. Micó. </b>Contrapaso : Concepto que ha hecho fortuna. "<i> El infierno y los castigos que describe se han incorporado en el imaginario popular" segun J.F. Mira. Alegorias: Un mundo de simbolos: Los hombres y las mujeres actuales siguen siendo personajes de la Comedia, una de las claves de su éxito. Numerologia: La constancia del numero tres. Politica: El modelo del monarca justo. Infierno :La vision occidental del castigo. Clasicismo: El maestro Virgilio. Sabiduria : El papel dela mujer. Estrellas: El fina de ls tres cantos. Modernidad: Un a obra inmortal. Sentido Vital: La salvacion por meritos propios.</i><br />Avui hem celebrat la Mare de Déu dels Dolors i aqui va per tots una bonica reflexió-oració que diu molt de Càritas :</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="color: #674ea7;">"Que aquesta festa dels Dolors de la Mare de Déu ens posi en comunió amb el dolor del nostre món, per així fer-nos propers als qui pateixen, i ajudar tots els qui es troben aixafats per la llosa del sofriment."</span><br /></span><span style="font-size: large;"><br /><div>Per acabar, us poso unes linies més d'experiències viscudes per les meves amigues que cada vespre parlen i reparteixen menjar pels barris de Girona :</div><div><br /></div><div><span style="color: #ff00fe;">Les darreres sortides han estat un mar de dolor... la trobada del noi marroquí amb el cop de calor, l'home tirat al mig del carrer, la discussió amb l'Ismael - que ens fa percebre els limits i com de profunda pot ser la seqüela del carrer, amb quina violencia ens respon-, la negativa d'ajuda d'en Rafael - en molt mal estat al caixer... tornem a casa amb molts impactes de dolor, " tocades "... és dificil pair-ho... estem exposades al seu dolor, malestar, patiment i sentim com aquest ens travessa el cor, d'una manera brutal, sens poder-ho controlar... com alliberar-nos? com poder-nos recuperar ? que fer-ne d'aquest patiment ? No som de pedra...<b>Intueixo un camí, el de no voler "resoldre", el d'estar al costat des de la impotència, la petitesa... i el d'arrapar-me fort a Jesús.... </b>no hi ha límits per l'AMOR i en aquests marges Déu també hi és present... ser-hi amb aquesta força i amb aquesta confiança.</span></div><div><span style="color: #ff00fe;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbtbPGci69C0raH-ectPvjWsP7_7n1Py_mty78-tZTeEZJOG4TcCDfOWc_aMsDAr5ho0OSx_rQofJAW1vUIfbm4D3L7OZSbdMALEFvvHMDr77QCK4zfaujE3fhc3Hy_zFAQ-WRw_rD0sLo/s2048/IMG_1898.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbtbPGci69C0raH-ectPvjWsP7_7n1Py_mty78-tZTeEZJOG4TcCDfOWc_aMsDAr5ho0OSx_rQofJAW1vUIfbm4D3L7OZSbdMALEFvvHMDr77QCK4zfaujE3fhc3Hy_zFAQ-WRw_rD0sLo/w640-h480/IMG_1898.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">De moment que tots plegats passem una bona setmana santa , aqui va un bon record del últim Via-Crucis pels carrers, que vaig viure a Llorenç, amb els meus veins i amb gent de Vallbona de les Monges o de Barcelona que estaven a l'hostatgeria del monestir, com en Josep que ja no hi es (epd).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOwCNWJdNnNVPyYF0XgJVcVo2b_ZfSstzKdWlfduXSib7Szq3E9jMu2ko0p3d_TYoxSy3pcqGgcwTG_2HRi1VkbdEEumeLC6BNA-hS5c8YtZjp2K74R90MT41zhd2Pj_zW8fBBQIXGbw-D/s1600/WhatsApp+Image+2019-04-19+at+19.35.19.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOwCNWJdNnNVPyYF0XgJVcVo2b_ZfSstzKdWlfduXSib7Szq3E9jMu2ko0p3d_TYoxSy3pcqGgcwTG_2HRi1VkbdEEumeLC6BNA-hS5c8YtZjp2K74R90MT41zhd2Pj_zW8fBBQIXGbw-D/w360-h640/WhatsApp+Image+2019-04-19+at+19.35.19.jpeg" width="360" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Una abraçada, al maig tornarem amb els olivers, això mai s'acaba.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Pep</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><br /></div>Bibliografia :</div><div><br /></div><div>Art de l´època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb, per Joan Yeguas i Gassó.</div><div>El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó. Joan Fuguet Sans i Carme Plaza Arqué. Col.lecció Nissaga, núm.14. Editor Rafael Dalmau, Barcelona 1998.<br /></div><div>Breu Història del Monestir de Vallbona. Gener Gonzalo i Bou. Episodis de la Història. Editor Rafael Dalmau , Barcelona 2003.</div><div>Kinneret, Allibereu els Salmistes ! Josep Maria Boix-Masramon. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Impremta de Montserrat.1988</div><div>La Baronia de Vallbona. Josep-Joan Piquer i Jover. Càtedra de cultura catalana " Samuel Gili i Gaya". Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida 1981.</div><div><span><br /></span></div></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-34418378102496098332021-02-02T17:34:00.002-08:002021-02-06T14:44:06.642-08:00QUAND LA CANDELERA RIU, L'HIVERN ES VIU, AVUI ES TAMBÉ LA PURIFICACIO DE LA MAREDEDEU I LA PRESENTACIO DE L'INFANT AL TEMPLE. DEMÀ SANT BLAI.<p> </p><p><br /></p><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Estimats,</div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Ja hem acabat el mes de gener, em sap greu, m'agrada que l'hivern sigui hivern, i façí fred de debò, però això ja es passat i fa un temps que " enamora " com diuen a Lleida capital quan un surt de casa a -10ºC sota zero però fa sol, si es troben dos amics i es, diuen noi " Fa un temps que enamora ". la questió es el sol, la boira els mata de debò, pels de les comarques interiors no podem entendre que la boira si pot quedar quinze 15 ben bons. Hi ha un llibre titulat EL JARDI DE LA BOIRA, que està escrit per en Sisco Pasqual Greoles, gran escriptor i molt prolific, fill de Castellnou de Seana. Us agradarà.</div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Avui ha vingut la Mar, perquè per Nadal li vam dir que tindriem el pessebre fins a la Candelera i com que ja ha arribat donç ella ha vingut a passar el diumenge per ajudar als avis a desfer el pessebre; tots recordem que el nostre pare Sisquet Capdevila, els ultims anys ja no el desfeia, el refeia quinze dies abans. </div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Primer quan he sortit de missa he trobat a la Tere, l'Oriol i la Mar amb el monopati donant voltes pel carrer, feia un sol meravellós, fins que al entrar jo a casa ha entrat ella. I hem anat per feina, ella i el seu pare ja s'havien menjat una ensaimada de cal Flequer i el temps de jo canviar-me o desmudar-me, quan erem joves per anar a missa ens mudavem, quines coses Déu meu ?? . Al baixar del pis de dalt, la Mar m'ha ensenyat les notes del seu col.legi El Pla de l'Ametller (Porqueres), he estat molt content, vaja més que content, són unes notes maquissimes, i de molt bona persona, de bona relacio amb els altres, que comparteix, que te empatia, mostra interès per aprendre, bona relació amb els professors, creu facilment, resolt conflictes,......se la veu contenta, es ordenada i recull les joguines, segueix les instruccions dels professors, i el ritme de treball de classe, es capaç d'explicar una historia i o un conte. L'avi no podia estar més content.</div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><div class="gmail_default">Li he donat doble paga i ella ha estat molt contenta, ho ha explicat ràpid al seu pare.</div></div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><span style="background-color: transparent;">Ja abans de dinar , ens em posat a guardar les figuretes del pessebre i ben embolicades
perquè no es trenquin per l'any vinent. M'ha dit avi, - m'agrada més fer
el pessebre que desfer-lo, m'ha encantat, a mi també., a poc a poc em
anat llençant la sorra dels camins, els arbres que hi vam posar, el niu petitó d'un ocell que estava ple de pinyolls d'olives.( no sabem de quin ocell es tracta); ben segur que els experts com la Minerva Sallés ens podria orientar . </span></div><div class="gmail_default" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;">Com que la Candelera
es dimarts i no podrem trobar-nos donç hem fet be de desmontar el
pessebre, de la Candelera també en diuen LA PRESENTACIO DEL SENYOR AL
TEMPLE. LA PURIFICACIO DE LA MARE DE DEU. A Valls poble del meu estimat
Dr. Josep Maria Domenech i Mateu (acs), es la festa major , celebren la Mare de deu de la Candela. <b><i>Un
adagi per l'Oriol : Per la Candelera , lo berenar se queda enrera. Si
la Candelera plora, lo fred es fóra, si la Candelera riu, lo fred es
viu. S'allarga el dia. Per la Candelera, una hora entera.</i></b></div><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;"><b><i><br /></i></b></div><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbQ1-auFLanzkHu06Yjpq7cBjVpuOisXJeiirGNpBsTXKqyzUeOmLpMH_-ip0xQ1j0JWbodTTnXyHpgCp0S4Db7Yk7hpVHVtdDYqH4YU5vb02OttFjKgxartTKF0TdqhFCx6Fm6WjJhiu6/s1991/seracmotiu+que+molts+caiguint+i+altres+s%2527aixdequin+a+israel_20210202_0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1991" data-original-width="1264" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbQ1-auFLanzkHu06Yjpq7cBjVpuOisXJeiirGNpBsTXKqyzUeOmLpMH_-ip0xQ1j0JWbodTTnXyHpgCp0S4Db7Yk7hpVHVtdDYqH4YU5vb02OttFjKgxartTKF0TdqhFCx6Fm6WjJhiu6/w406-h640/seracmotiu+que+molts+caiguint+i+altres+s%2527aixdequin+a+israel_20210202_0001.jpg" width="406" /></a></div><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;"><b><br /></b></div>Escrit en francès pel P. J. CROISET de la Companyia de Jesus. Tomo XIII, Paris, Libreria de A. BOURET Y MOREL, calle del Eperon nº 6 anys 1846. Es un gravat únic, si descarregueu la fotografia i l'amplieu, podreu gaudir de tot l'art que hi ha en aquest detallat gravat.<br /><i><br /></i></b></div><div class="gmail_default"><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif; font-size: 13px;"><b>Evangeli Lc 2,22-40</b></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif; font-size: 13px;"><b><br /></b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><i><span style="color: #ff00fe; font-size: medium;">Els meus ulls han vist el Salvador</span></i></div><div style="font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><i><span style="color: #ff00fe; font-size: medium;"><br /></span></i></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Lectura de l'evangeli segons sant Lluc</span></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Passats
els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació d'ells,
els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor,
complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui
consagrat al Senyor. També havien d'oferir en sacrifici «un parell de
tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #222222;">Hi
havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i
pietós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell
l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia promès que no
moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple,
guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per
complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en
braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent
se'n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el
Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; </span><span style="color: red;">llum que es
reveli a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble»</span><span style="color: #222222;">. El seu pare i
la seva mare estaven meravellats d'això que es deia d'ell.</span></span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #222222;">Simeó
va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: </span><span style="color: #38761d;">«Aquest noi serà motiu que
molts caiguin a Israel i molts d'altres s'alcin; serà una senyera
combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es
revelaran els sentiments amagats als cors de molts».</span></span></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Hi
havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser.
Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però
havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es
movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i
oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava
gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què
Jerusalem seria redimida.</span></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.</span></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.</span></div><div style="color: #222222; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div></div><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;">Demà es la festa de Sant BLAI, o Sant Blasi, diuen que les reliquies de Sant Blasi estan en les poblacions de <b>Palau
d'Anglesola i Castellnou de Seana, que van a adorar-les infinitat de
devots, avui que fan lluida festa major, aixís com a Sidamunt.</b></div><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; color: #222222; font-size: large; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuXVqxAS0YFpZ0IQKoKETVdkljbr4tqZRRUNsxxw4u7BPc9SJ65L8Vffh4Pr4dyiGGPr3P012LBwbpTigxAnFpj3INJlVY8zHjpVactdCOAnq0XOvFnUT30Z3SJNzsQ-zN2xJOyo0ROFO/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuXVqxAS0YFpZ0IQKoKETVdkljbr4tqZRRUNsxxw4u7BPc9SJ65L8Vffh4Pr4dyiGGPr3P012LBwbpTigxAnFpj3INJlVY8zHjpVactdCOAnq0XOvFnUT30Z3SJNzsQ-zN2xJOyo0ROFO/w640-h480/image.png" width="640" /></a></div><br /><div class="gmail_default" style="color: #222222; font-size: large;">A
Sant Blasi s'invoca contra els mals de gola i de totes les afeccions
del coll, sinó en tot Catalunya, aon es costum en aquest dia menjar
quecom <b style="font-style: italic;">BENEIT, </b><i> </i>es<i> a dir , menjar </i>raims<i>, panses, </i>aurelletes<i>, pa, pomes d'hivern, o ametlles, que es </i>beneeixent<i> del tot solemnialment, </i>despres de la missa<i>, tenint destapades les </i>cistelles<i> </i>o<i> paneres aont se </i>guarden<i> los fruits i encenent les candeles repartides en la festivitat d'ahir. </i><b style="font-style: italic;">Los
pagesos, ademes que per a les persones, preguen per a les besties, i
aixís en la benediccío de fruits del tres, hi porten un cabacet d'ordi. </b> ( diria que ja ha passat a l'historia ) donç no queda cap mula, ni ruc, ni matxo......</div></div><div class="gmail_default" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><div class="gmail_default">Us poso aquesta que
es la ultima foto que es va fer a Llorenç al sortir de missa del dia de
Sant Blai, mireu les senalles que algunes persones porten a les mans,
fins i tot alguna porta encara l'espelma, que la tradició explica que
es feia servir en temps de tempesta igual que la que es feia servir per
portar el santissim al Monument el dijous Sant. </div><div class="gmail_default"> <b><i>Es creencia popular que si trona entre la Mare de Déu de la Candelera i la Mare de Déu de març s'allarga quaranta dies l'hivern. També ho és que les violetes del bosc només fan olor lo temps que va entre aqueixes dugues festes de la Marede Déu.</i></b></div><div class="gmail_default"><b><i>Es molt comú dir als infants :</i></b></div><div class="gmail_default"><b><i><br /></i></b></div><div class="gmail_default"><i>La Mare de Déu de'n Candeler,</i></div><div class="gmail_default"><i>segón dia de Febrer;</i></div><div class="gmail_default"><i>Sant Blasi es lo tercer</i></div><div class="gmail_default"><i>endivina en quin mes es.</i></div><div class="gmail_default"><i><br /></i></div><div class="gmail_default">Cadascú
que pregui pels seus, falten moltes persones estimades, cadascú se sap
lo seu. Recordem coses bones de cada persona, gent que tothom els
demanava consell, pel seu bon criteri, d'altres per la seva bondat,
d'altres pels seus grans coneixements academics, d'altres per la seva
sabiduria, d'altres que ho van fer tot pel poble, d'altres pels seus grans coneixements de la pagesia, que ben
segur que totes en tenen, i moltes havien ajudat a d'altres en les
feines d'arreglar camins o com en deien anar al Comú, cosa que a Andorra l'Ajuntasment encara se'n diu LO COMU .D'altres quan sabien que hi havia un malalt al poble els portaven una olla del caldo de gasllina. Ben segur que junts podriam resar un
parenostre pels de casa que falten i que tots ells ho van fer tot i més pels seus, i pels seus venins més necessitats.Joan tu també vas ajudar a molta gent. No importava si eren fills del poble ho eren arribats, eren anys que tothom s'ajudava sobretot en les malalties.</div><div class="gmail_default"><b><i>Be un altre adagi , aquest no es per l'Oriol : Per sant Blay o Blasi se sembra l'all. </i></b></div><div class="gmail_default">Be
a l'església de Cornellà hem estrenat un nou mossèn es diu Joaquim, com
el pare de la MaredeDéu, el primer sermó m´ha agradat. Li agrada molt cantar anirem be.</div><div class="gmail_default">Tinc
moltes ganes d'anar a Llorens, moltes ganes, a esporgar els ametllers i
a arreglar les destrosses del temporal Filomena que ha trencant moltes
rames dels olivers, una gran feinada i arreglar els 240 olivers petits
que s'han trencat moltes rames. El problema serà quan la Generalitat de Catalunya ens deixarà bellugar-nos per venir cap a LLorens, igual es com l'any passat a primers de juny, Déu ni do quina injusticia pels que vivim fora vila. Diuen que cal fer lo seguent : <b><i>Per garantir un estat sanitari òptim de les oliveres afectades es recomana la neteja de les branques trencades deixant talls nets. Per protegir les ferides grans, o les més exposades, cal segellar-les amb pasta cicatritzant. Seguidament a l'eliminació de les branques s'aconsella realitzar tractament a base de coure, amb productes autoritzats a l'olivera. Cal llegir els escrits que fa cada diumenge al vespre el nostre vei periodista <a href="https://mail.google.com/mail/u/0/?pli=1#search/lluis+foix/KtbxLvhGNHHbvtpNwMfHlqwFvFDgRW">Lluis Foix de Rocafort de Vallbona</a>, pels que vivim fora es una bona manera de viatjar i prendre nota del que cal saber i fer .</i></b></div><div class="gmail_default">Us poso aquesta que
es la ultima foto que es va fer a Llorenç al sortir de missa del dia de
Sant Blai, mireu les senalles que algunes persones porten a les mans, ( dos homes també) fins i tot alguna porta encara l'espelma, que la tradició explica que
es feia servir en temps de tempesta igual que la que es feia servir por
portar el santissim al Monument el dijous Sant. </div><div class="gmail_default">Cadascú
que pregui pels seus, falten moltes persones estimades, cadascú se sap
lo seu. Recordem coses bones de cada persona, gent que tothom els
demanava consell, pel seu bon criteri, d'altres per la seva bondat,
d'altres pels seus grans coneixements academics, d'altres per la seva
sabiduria, d'altres pels seus grans coneixements de la pagesia, que ben
segur que totes en tenen, i moltes havien ajudat a d'altres en les
feines d'arreglar camins. Ben segur que junts podriam resar un
parenostre pels de casa que falten.</div><div class="gmail_default"><b><i>Be un altre adagi , aquest no es per l'Oriol : Per sant Blay se sembra l'all. A Llorenç saben un altre adagi però no me'l se.</i></b></div><div class="gmail_default">Be
a l'església de Cornellà hem estrenat un nou mossèn es diu Joaquim, com
el pare de la MaredeDéu, el primer sermó m´ha agradat. </div><div class="gmail_default">Tinc
moltes ganes d'anar a Llorens, moltes ganes, a esporgar els ametllers i
a arreglar les destrosses del temporal Filomena que ha trencant moltes
rames dels olivers, una gran feinada i arreglar els 240 olivers petits
que s'han trencat moltes rames.</div><div class="gmail_default"><br /></div><div class="gmail_default">Dr.
Griera una setmana més, el Ramon (epd) et diria explicanos lo mas
complicado de la semana, no seas raro, que un poco lo eres. A ver no ha
havido patologia del musculo LATISSIMUS DORSSI, que es muy frequente ? o
del INTERMEDIUM CRURIS ???? algo habra havido que valga la pena, o una
patologia muy rara que se trata del ADD MODULOS TRIDENTIS DE HALER ????
venga algo habrà habido ????</div><div class="gmail_default">Als meus germans de Lleida una forta abraçada a tots. i a la Gal.la que tot vagi be. Una abraçada.</div><div class="gmail_default">Bona setmana posats a recordar els nostres volguts veins de Llorenç de Rocafort i que fa anys que ens van deixar, si fem un esforç encara recordarem coses boniques d'ells i de lo be que us ho passaveu jugan acartes abaix al local social. Aquesta foto no desapareixarà mai. Són la n ostra gent.</div><div class="gmail_default"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLXlD8Zjy0BbrDRja_HiaB2exv4Um3lrWPPO2PSRUvZuQFFbdI2MrmCND5mEsKmXiZ8wkSSDApFc7O1Un5kLyaNuho-B1OezmWITImfhQjjcVVqNdfS8XMhPEG0-5ipppxr1Q9Iqdr98Os/s1280/UN+MON+QUASI+DESAPAREGUT%252C+LOCAL+SOCIAL+DE+LLORENS+DE+ROCAFORT.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="885" data-original-width="1280" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLXlD8Zjy0BbrDRja_HiaB2exv4Um3lrWPPO2PSRUvZuQFFbdI2MrmCND5mEsKmXiZ8wkSSDApFc7O1Un5kLyaNuho-B1OezmWITImfhQjjcVVqNdfS8XMhPEG0-5ipppxr1Q9Iqdr98Os/w640-h442/UN+MON+QUASI+DESAPAREGUT%252C+LOCAL+SOCIAL+DE+LLORENS+DE+ROCAFORT.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="gmail_default"><br /></div><div class="gmail_default">Dr.
Griera una setmana més, el Ramon (epd) et diria explicanos lo mas
complicado de la semana, no seas raro, que un poco lo eres. A ver no ha
havido patologia del musculo LATISSIMUS DORSSI, que es muy frequente ? o
del INTERMEDIUM CRURIS ???? algo habra havido que valga la pena, o una
patologia muy rara que se trata del ADD MODULOS TRIDENTISDE HALER ????
venga algo habrà habido ????</div><div class="gmail_default">Gràcies Mar per ajudar-nos tant.</div><div class="gmail_default">Als meus germans de Lleida una forta abraçada a tots. i a a Gal.la que tot vagi be. Una abraçada i repeteixo que puguem anar ben aviat a Llorenç que tot i la gran doledat si està molt be. </div><div class="gmail_default">Aquest Adagi va per en Lluis : <b>Per la Candelera, lo berenar se queda enrera. Si LaCandler plora, lo fred es fora, si la Candelera riu lo fred reviu. S'allarg el dia: Per la Candelera , una hora entera. </b></div><div class="gmail_default"><b>Per Sant Bay , se sembra l'all.</b></div><div class="gmail_default">A mi em va molt be llegi cada diumenge al vespre els escrits de'n <a href="https://mail.google.com/mail/u/0/#search/lluis+foix/KtbxLvhGNHHbvtpNwMfHlqwFvFDgRWDngB">Lluis Foix </a>sobre com ha anat la caminada pel terme , es una bona guia pels que vivim lluny. Gràcies Lluis.</div><div class="gmail_default">Bona setmana</div><div class="gmail_default">Pep</div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-32105635432501993712020-12-28T13:22:00.001-08:002020-12-28T23:42:45.854-08:00CAL LLARG VELL, UNA HISTORIA PER FER.<p><br /></p><br /><p></p><p><span style="font-size: large;">Encara dins la octava del Nadal, us desitjo unes molt bones festes i un millor any 2021 però per a tothom !!!!</span></p><p><span style="font-size: large;">Us poso un tros d'un mapa fet a Paris l'any 1792 titulat <b>Catalogne par P.Placide, Ingénieur Géographe. </b>Be, podria estar aprop de l'any que van fer la casa de cal Llarg, a casa a cal Bartomeu, van trobar una teula del teulat que posa 1637 i les dos cases pel darrera es tocaven o gairebé es tocaven, o sigui que "tanto monta, monta tanto ".... Llorenç era un poble medieval, no ho podem oblidar i molt més antic que el poble de Vallbona, que és va crear després del Concili de Trento.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQTlaN8z-sEV3wp4dfuu0b6v_4wO_v5ym-EnuJFcjTs6uSfmCLMCdXi3VIjoNwmlBxG3mMRm9LdYrzp1SkzV1g1cT_h_kCuDIcY2TpV55Qpe4tbsYTs5yJEEGVDGWrm2MbWvkQpI1sTyId/s2048/mapa+del+seminari+de+girona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQTlaN8z-sEV3wp4dfuu0b6v_4wO_v5ym-EnuJFcjTs6uSfmCLMCdXi3VIjoNwmlBxG3mMRm9LdYrzp1SkzV1g1cT_h_kCuDIcY2TpV55Qpe4tbsYTs5yJEEGVDGWrm2MbWvkQpI1sTyId/w640-h480/mapa+del+seminari+de+girona.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Tota la vida he sentit a parlar de cal Llarch (1851), el meu pare, la meva mare en un escrit que parla de quanta gent vivia a Llorenç i les cases que hi havia. Aquesta tardor, a principis de desembre, estan collint les poques olives que tenia al tros de les Pintades (moltes caigudes al terra, forman una veritable catifa d'olives) amb la meva dona , un dia de boira espessa e intensa, pixanera, amb vent, ens vam quedar a cada i remenant a la golfa vaig trobar entre d'altres coses unes quantes poesies a la Marededéu del Tallat i una fotografia d'un senyor molt elegant, vaja molt ben vestit que es deia <b>Miquel Vallverdú i Bergadà </b>junt amb un escrit que ma agradat molt i que ara publico per si algú pot completar la història d'aquesta persona , havia nascut a la casa de cal Llarch o Llarg de Llorenç de Rocafort?. Recordar es una obligació que tenim tots.</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="color: #a64d79; font-size: large;">30/12/2011 a les 16,30 h. </span></p><p><span style="color: #a64d79; font-size: large;">Benvolgut Sr. Francesc Capdevila,</span></p><p><span style="color: #a64d79; font-size: large;">El seu pare era molt amic del meu avi Miquel Vallverdú i Bergadà i li va demanar aquesta fotografia que li adjunto, quan va </span><span style="color: #a64d79; font-size: x-large;">tornar de Nova York el segle passat.</span></p><p><span style="color: #a64d79; font-size: x-large;">Vaig estar parlant amb vostè l'any 2008, ja que varem venir a Llorenç a cercar on havia viscut l'avi a " Cal Llarg ". Vostè ens va explicar això de la fotografia i li vaig prometre que li faria una copia com a record. Moltes gràcies.</span></p><p><span style="color: #a64d79; font-size: x-large;">Cecilia Vallverdú.</span></p><br /><span style="font-size: large;">No se d'on venen els cognoms Vallverdú i Bergadà, era parent de cal Giné o de la familia dels senyors canonges Ramon i Francisco Bergadà Solà ? O hauré d'investigar. Agrairia a la gent gran de Llorenç que miressin de completar els pocs o molts records dels últims habitants de cal Llarg i així donar més vida a aquesta foto que guardava el meu pare Sisquet Capdevila i Pons, molt ben guardada al costat d'una capa plena de poesies.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tWvoxx3SCT9zDy8dNiowlnwy1x4UgfPNpyKbT1V7Ifo6K3pqgMGh6q5-OFSGOkqnFTg69ibFNsBL4JTIB9W1-syAxJoPBtfoqg_tHdP25qjMf5vF_m-dB7fVkMFqjDGIadoRHa-imI9p/s2048/Miquel+Vallverdu%25CC%2581+Bergada%25CC%2580+de+cal+llarg_20201227_0001+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1560" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tWvoxx3SCT9zDy8dNiowlnwy1x4UgfPNpyKbT1V7Ifo6K3pqgMGh6q5-OFSGOkqnFTg69ibFNsBL4JTIB9W1-syAxJoPBtfoqg_tHdP25qjMf5vF_m-dB7fVkMFqjDGIadoRHa-imI9p/w488-h640/Miquel+Vallverdu%25CC%2581+Bergada%25CC%2580+de+cal+llarg_20201227_0001+%25281%2529.jpg" width="488" /></a></div><br /><span><br /><div><span style="font-size: medium;">Agraïria que tothom es llegís lo seguent :</span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><b>Elie Wiesel</b></span><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"> se pregunta: ¿ que es recordar ? Y responde así :</span><div><div style="font-size: x-large;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #20124d;">Es
vivir en más de un mundo, impedir que el pasado se extinga, reclamar el
porvenir para iluminarlo (....) es salvar seres desaparecidos, iluminar
rostros y acontecimientos con una luz blanca y negra, es hacer que
retroceda la arena que cubre la faz de las cosas, combatir el olvido,
rechazar la Muerte.</span></span></div><div><span style="color: #20124d;"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: medium;">Lluís Duch (a.c.s.), olim monjo de l' Abadia </span></span><span style="color: #20124d;"><span style="font-size: medium;"> de Montserrat, del seu llibre <b>Un extraño en nuestra casa.</b></span></span></div></div></div></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Si no us atreviu a escriure aqui, ho podem fer per correu electrònic o per watssap, o per telefon, ben segur que tots estarem molt contents de saber més i la familia també.</span></p><p><span style="font-size: large;">Novament agraït, bon any nou i que los Reixos us portin moltes coses.</span></p><p><span style="font-size: large;">Seguirem dintre d'un temps.</span></p><p><span style="font-size: large;">Cuideu-vos del Covid i del fred.</span></p><p><span style="font-size: large;">Pep</span></p>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-21868541666537412412020-11-21T11:16:00.001-08:002020-11-29T11:01:35.241-08:00BAGATEL.LA DE L'OLI. PENSAMENT D'UN POST-OPERAT DE PROSTATA<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe2bpQFinmBIRZMATHqTZQfeE-3_3xjNo8AZzwBw5HwihOOJrWOSPZXinzL2PWLZhQHX_6inWeoHA6JGKHQcAOGtXBLc1Wv5Cbuvi-y-T7VgQ6ndMEFrN4k-hXRTgfPzbeUmaLJ6xJEg-t/s2048/05.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1400" data-original-width="2048" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe2bpQFinmBIRZMATHqTZQfeE-3_3xjNo8AZzwBw5HwihOOJrWOSPZXinzL2PWLZhQHX_6inWeoHA6JGKHQcAOGtXBLc1Wv5Cbuvi-y-T7VgQ6ndMEFrN4k-hXRTgfPzbeUmaLJ6xJEg-t/w640-h438/05.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antic parament que feien els meus pares amb sacs de canem o d'espart, per tapar la soca de l'oliver, perquè no es perdés cap oliva.<br /></td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><span style="font-size: medium;">El meu amic operat de prostata, m'ha regalat tant sols per a mi, aquesta petita fotesa, com si digués cosa de poca importància, però jo la trobo tant ben escrita i molt curiosa, que la vull compartir amb tots vostès, cadascú que pensi el que vulgui i potser encertarà, no hi ha ordre ni concert en la seva narració del tema de l'oli, sí que l'autor si troba a gust, sí, hi ha una riquesa en el bocabulari que jo no tinc. A aquestes alçades de la vida, no els diré qui la escrit, perquè fa tant temps que em segueixen el blog i penso que no els ha de costar cap mal de cap encertar el seu autor, ben segur que ho endivinen la Lali Valdivieso i en Joan Bosch i d'altres, que ningú s'ho prengui malament. Anims.</span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi11F1Q0f8dOZ1qPovA8_O04meybUBDxHUhyOvYHgf-2STLWMwxnGF2t0UE7vS83ideo_S9nzxbrPsdHjvThwaE6ifepizTFH2reaUF1VSG9wKLeyRc_WJ56-WjZfzj7L4HhjXUYuz4_HP/s2048/IMG_9639.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi11F1Q0f8dOZ1qPovA8_O04meybUBDxHUhyOvYHgf-2STLWMwxnGF2t0UE7vS83ideo_S9nzxbrPsdHjvThwaE6ifepizTFH2reaUF1VSG9wKLeyRc_WJ56-WjZfzj7L4HhjXUYuz4_HP/w640-h360/IMG_9639.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges. Des d'aqui sempre hem sentit quan al monestir de Vallbona toquen les campanes a les hores liturgiques. La històrica i famosa campana dels Perduts, mai le sentit des d'aqui perquè ja fa hores que estem a la vora del foc.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">Bagatel·la de L’OLI</span></p><p><span style="font-size: medium;">Com una taca d’oli s’han escampat els comentaris del meu precari estat de salut, no he begut</span></p><p><span style="font-size: medium;">pas oli, encara. Per tal de no voler semblar oli sobre l’aigua i no cregueu que m’ha caigut l’oli</span></p><p><span style="font-size: medium;">us en faig un rajolí, que tampoc no farem oli amb dues bigues:</span></p><p><span style="font-size: medium;">Ja sabem que qui remena l’oli se’n unta la mà i jo no vull cremar l’oli en aquesta qüestió, per</span></p><p><span style="font-size: medium;">això no penséssiu en cap moment que no estic ben tret d’oli. Cert que me som untat i no he</span></p><p><span style="font-size: medium;">begut oli, que aquests mals lletjos com l’oli gelat volen el setrill molt foradat, tanmateix me’n</span></p><p><span style="font-size: medium;">estic sortint com l’oli a la plata. Ara bé, si algú em volia veure perjudicat, que s’ho pinti a l’oli.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Va, que ja estem prou oliats, us ho explico amb sal i oli.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Les nafres de les cames d’origen post operatori les guareixo amb oli de romaní.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Les engonals, sotmeses a les humitats perpètues dels bolquers són dolçament agombolades</span></p><p><span style="font-size: medium;">amb oli d’ametlles dolces.</span></p><p><span style="font-size: medium;">L’antiga lluïssor del meu llis ventre, ara solcat per set ferotges traus, és tractat amb fetilleres</span></p><p><span style="font-size: medium;">fregues d’oli de rosa mosqueta.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Sempre m’he mostrat arreu com un peix que es duu l’oli, mes, algú, pensant de posar-me oli a</span></p><p><span style="font-size: medium;">la polleguera m’ha fet present d’un bòtil d’oli de doll tot just brollat del trull i de veres que ha</span></p><p><span style="font-size: medium;">estat oli en un llum: per decòrum no me’l bec a raig, faig saboroses i nutritives, reconfortants</span></p><p><span style="font-size: medium;">‘moetes’ de ‘pamboli’. Sense depreciar-lo per a res és millor que l’oli de fetge de bacallà. Com</span></p><p><span style="font-size: medium;">tothom sap l’oli d’oliva tot mal esquiva!</span></p><p><span style="font-size: medium;">Tot esperant els sants olis, sense cap pressa que no se m’aflama l’oli, procuro no perdre oli.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Com podeu veure la meva vida és ben bé una bassa d’oli.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Ara us deixo: he d’anar al taller, que em canviïn l’oli del cotxe.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2q_lzhvsbmULIDVW7XVrtc1-jvJadWvlg1rQ60_g_BMQQgZF7vra-2H7eg_KshdFVxBbw3aPwGfwzdssBfxjkZ8kKFQapyJCPZaTOvuBw0EU1_SAai81kB13muTl5ePSbCYLa4kzmlExO/s640/IMG_2648.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2q_lzhvsbmULIDVW7XVrtc1-jvJadWvlg1rQ60_g_BMQQgZF7vra-2H7eg_KshdFVxBbw3aPwGfwzdssBfxjkZ8kKFQapyJCPZaTOvuBw0EU1_SAai81kB13muTl5ePSbCYLa4kzmlExO/w640-h480/IMG_2648.jpg" width="640" /></a></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Olives arbequines del terme de La Quadra de Masdéu, municipi de Vallbona de les Monges.</div><span style="font-size: medium;"><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div>A casa nostra el tema de l'oli ens toca de ple i també el nostre poble i els del nostre contorn com com Belianes, Maldà, Sant Martí i demès pobles de la Vall del Corb, sense oblidar, l' Albagès, el Soleràs, Cogul, l'Albi, Arbeca.... aqui van uns escrits que els agradaran i gaudiran molt: un d' Antoni Puigverd, periodista gironí enamorat de la Vall del Corb. Repassar sempre és bo.</span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IquPN9Q4hAGINlGnPyXI51E5vnovVIzKJJHCN_QBPD79wF3iWSuKaNwauzJDpzHGz0l4g1EHtVW5yKM7LxPtGSbcdLaMl2nR1huRoXWIVpqEgdze6mE9GNxpACPO_5I5gjtSiEsYWwi7/s2048/oli.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5IquPN9Q4hAGINlGnPyXI51E5vnovVIzKJJHCN_QBPD79wF3iWSuKaNwauzJDpzHGz0l4g1EHtVW5yKM7LxPtGSbcdLaMl2nR1huRoXWIVpqEgdze6mE9GNxpACPO_5I5gjtSiEsYWwi7/s16000/oli.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-size: medium;">Un altre de Santiago Botas publicat a la Contra de La Vanguardia, " Puedes disfrutar de aceites dignos de un emperador " </span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXeO05kN2QMRNVwe_FwN6qyXSitbutsW2QbAJrZHzkNQg5FTtXyQBzNms0IraVSrnrpPPCra4ng8ExZzsmx3ZYSQFfUKeViraJqp98jGlTHH_pEQH6K5QmjqxOpBHlYQB6DBzJI96VrMcV/s2048/Puedes+disfrutar+de+aceites+dignos+de+un+emperador+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1806" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXeO05kN2QMRNVwe_FwN6qyXSitbutsW2QbAJrZHzkNQg5FTtXyQBzNms0IraVSrnrpPPCra4ng8ExZzsmx3ZYSQFfUKeViraJqp98jGlTHH_pEQH6K5QmjqxOpBHlYQB6DBzJI96VrMcV/s16000/Puedes+disfrutar+de+aceites+dignos+de+un+emperador+%25281%2529.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-size: medium;"> i encara un altre sobre els beneficis de l'oli extra verge d'olives del Dr. Secundi Lopez Pousa, neuroleg de renom especialista en demencies, seduit pel nostre oli i pel romànic del Portico de la Glória de Santiago de Compostela i enamorat de Gaudí, comparteix la pintura amb la medicina, diria que a parts iguales, a part de la l'amor a la familia; és fill de metge de poble.</span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtGeo8wMX_6zK6ntJJTXW5i92oUX7TYEEfuCLYnzO_pCyYCR-iNQLcgoKWq0X9t4NqfAXP2fRQPHkgqRj6soCq8OrXyMX0rQ9_RVSYFUYh6O4ZxqNRzkLXkaYoBf5dso6rHZWxCqk8RqT-/s2048/els+beneficis+de+l%2527oli+extra+verge+d%2527oliva-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtGeo8wMX_6zK6ntJJTXW5i92oUX7TYEEfuCLYnzO_pCyYCR-iNQLcgoKWq0X9t4NqfAXP2fRQPHkgqRj6soCq8OrXyMX0rQ9_RVSYFUYh6O4ZxqNRzkLXkaYoBf5dso6rHZWxCqk8RqT-/s16000/els+beneficis+de+l%2527oli+extra+verge+d%2527oliva-1.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><div><span style="font-size: medium;"><br /></span><div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">Llegir el llibre del Sr. Secundi Lopez Pousa, " Adiós a las mariposas " Un interesan relat sobre la quotidianitat de l' Alzheimer.</span></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNES3fntbSa6DJGYHtO6QJfBwGuASkaH9FuOVgQHs5_pwXhjwuOp1gVtHn4B8Yac_0sjbucSfmZMGEE3nQvIH38hs9l6uc9o58E5d1e9Gctpw7f8pwk7VjNI-owZ11OMdky3-3t-du87eB/s2048/els+beneficis+de+l%2527oli+extra+verge+d%2527oliva-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNES3fntbSa6DJGYHtO6QJfBwGuASkaH9FuOVgQHs5_pwXhjwuOp1gVtHn4B8Yac_0sjbucSfmZMGEE3nQvIH38hs9l6uc9o58E5d1e9Gctpw7f8pwk7VjNI-owZ11OMdky3-3t-du87eB/s16000/els+beneficis+de+l%2527oli+extra+verge+d%2527oliva-2.jpg" /></a></div>Al caminar pel terme de Vallbona de les Monges, trobem de tot , fins i tot silenci, que en aquests temps de tardor es trencat tant sols pels caçadors; i de bon mati gotetes d'aigua a l'herba i al terra, humitat que comença acaure cap a leds 5 de la tarde.</div><div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0KvMJcOly6Mj3ueSUYX3ms1vtetpH1Ux4zTCPhyphenhyphenSL3QI-kMes-5WBm6TtHJ846PmhdVnH_yANervrAUCBPh1ufD1Sg6n-baTEX9G8jMAC1-8XPl1LwcTlwyo0hvhf2wjlWlHUsVS39AbU/s2048/IMG_9693.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0KvMJcOly6Mj3ueSUYX3ms1vtetpH1Ux4zTCPhyphenhyphenSL3QI-kMes-5WBm6TtHJ846PmhdVnH_yANervrAUCBPh1ufD1Sg6n-baTEX9G8jMAC1-8XPl1LwcTlwyo0hvhf2wjlWlHUsVS39AbU/w640-h360/IMG_9693.JPG" width="640" /></a></div><br />També vull posar un bonic article sobre la D.O. P Les Garrigues.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDOJwpNbWzFNAjD4e0HW-tA5dsiclPkN9YuDHEJ7Uif2ZLaDewKJsOs4RZdsdMwG5tqKRMRoT8OAWa0oPaq5jElEqHY_VMlgjHZUSvATpBD7l9sgz9pTw4QLqdkCyrUAZC-3Rj2kW0LUx/s2048/oli+les+garrigues-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDOJwpNbWzFNAjD4e0HW-tA5dsiclPkN9YuDHEJ7Uif2ZLaDewKJsOs4RZdsdMwG5tqKRMRoT8OAWa0oPaq5jElEqHY_VMlgjHZUSvATpBD7l9sgz9pTw4QLqdkCyrUAZC-3Rj2kW0LUx/s16000/oli+les+garrigues-1.jpg" /></a></div><br /><p>Un bon dia del mes de decembre, havent deixat les olives a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà, amb el meu fill Lluis ens vam arribar a comprar orelletes a una botiga de l´Espluga Calva, vam estar asseguts al carrer aprop d'una hora, tot fosc, pensavem que no haviem tingut sort, uns joves ens van dir que fins que no tornaven del tros a collir olives que no obrien i així va ser. Vam ser afortunats els quedava una caixa amb cinc orelletes gegants. Per cert, bonissimes, quan vam arribar a Llorenç de Rocafort només ens en quedava una. Enhorabona als qui les fan !!</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaFOw9X9-EYAVzkemvxWFIsiIhAPrt8kQSO2KjUAkSSQSslt8qMpXhaWwTHCgkIj08Ja07axZLQmJlKTyw2sJvJBBO_azwhEvUci3uETn1b4iAOYwfEBTpmPXh-yb_EE4-eYg2-ogsXG74/s2048/oli+les+garrigues-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaFOw9X9-EYAVzkemvxWFIsiIhAPrt8kQSO2KjUAkSSQSslt8qMpXhaWwTHCgkIj08Ja07axZLQmJlKTyw2sJvJBBO_azwhEvUci3uETn1b4iAOYwfEBTpmPXh-yb_EE4-eYg2-ogsXG74/s16000/oli+les+garrigues-2.jpg" /></a></div><br /><p>Quan començavem a collir olives amb els pares (EPD), no ens plantejaven cap excusa, tant si feia fred, com hi havia boira, com una bona glaçada, o que feia vent que giraba els banderados, carretera i manta, mai ens passava pel cap quedar-nos a casa. Això sí, moltes vegades s' havia de tallar un pi jovenet per posar-lo a dins del banderado, per fer pes, també posar una fusta per anar d'oliver a oliver degut al fangueig pel desglaç o perquè havia plogut, el calçat s'omplia de fang i pesava molt, en fi no vull cansar-los.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzqSN22fWeFyMbQGPhLaLdPSq4Dic0t3dI9qvbFlFiLaLk8dAgvv-kpxUGvC_wB6AE6-jk89gBWAhliHvRMt3VQjaZfYytSXKxdQrHidTa4H6QF1sg6hc9wnpDJl8IkYpBPrvOpeIjO9Ia/s2048/oli+les+garrigues-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzqSN22fWeFyMbQGPhLaLdPSq4Dic0t3dI9qvbFlFiLaLk8dAgvv-kpxUGvC_wB6AE6-jk89gBWAhliHvRMt3VQjaZfYytSXKxdQrHidTa4H6QF1sg6hc9wnpDJl8IkYpBPrvOpeIjO9Ia/s16000/oli+les+garrigues-3.jpg" /></a></div><br /><p>Tornavem cap a casa, si començava a fer un temporal de pluja, vent, boira, fred, de cap manera ens podiem quedar al tros. Jo aprofitava per anar a investigar al fabulós arxiu del Sr. J. J. Pique i Jover que la seva familia va decidir dipositar a la biblioteca Josep Finestres de Cervera. Es allí on buscant, buscant vaig trobar la partitura de la cançó A collî Olives del compositor F. de Paula Brunet Recasens i lletra de mossèn Ramón Bergadà fill de cal Bergadà de Llorenç de Rocafort, que més tard va resultar que la familia ni l'havia vist mai, durant la guerra civil s'havia cremat, junt amb moltes altres partitures.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVepFnMYew60WbKTp8gSZ2pJs_0vvUzFD4acggZesWbSNu5uFm3GEdd6n1sT_GSWS7iA2WQAIWv0wRkKtqFeBgzkfH0NTE17ED_AN13dbmDJGhU7Utp7xHK2JAhGnWs0vgrSJksaWXwz8o/s2048/oli+les+garrigues-4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVepFnMYew60WbKTp8gSZ2pJs_0vvUzFD4acggZesWbSNu5uFm3GEdd6n1sT_GSWS7iA2WQAIWv0wRkKtqFeBgzkfH0NTE17ED_AN13dbmDJGhU7Utp7xHK2JAhGnWs0vgrSJksaWXwz8o/s16000/oli+les+garrigues-4.jpg" /></a></div><br /><p>Des del meu record que a casa colliam les olives amb el banc , les borrasses, i la raspa, al fer el canvi el pare va ser delsprimers en comprar un vibrador manual, que anava amb bateria, i puc dir que va ser excepcional, feiam més del dobler der kilos que abans, el pare se-l veia molt content i vam deixar de banda el perillós banc de collir olives.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5ihtxVJyGT2H87NADvymM21kfYMdizi9E-fQ-K9F_7pxUs-GQjRhSr2oL9VV7abIlJqW3YnC47iSpbIqqgJhctvP-nNWHOutCdAs0Kc6-mtOLbTsVL8n-N7Y6Bxc_GzhoHRV8S9NaeVoW/s2048/oli+les+garrigues-5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5ihtxVJyGT2H87NADvymM21kfYMdizi9E-fQ-K9F_7pxUs-GQjRhSr2oL9VV7abIlJqW3YnC47iSpbIqqgJhctvP-nNWHOutCdAs0Kc6-mtOLbTsVL8n-N7Y6Bxc_GzhoHRV8S9NaeVoW/s16000/oli+les+garrigues-5.jpg" /></a></div><br />El pare mai hem va deixar pujar a dalt dels olivers perquè no em fes mal, ell tenia 88 anys i encara i pujava. Ara a aquestes alçades de la vida puc dir que una vegada vaig caure del banc, i caiguent vaig trencar tots els travessers, caiguent d'esquena al terra i quedant per unsmoments contusionat i sense poguer moure les cames, els pares es van fer un tip de plorar i jo també.<p></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkm3iB-ze3XFMr2G-gCtlF8Yy1XK2RFeh6AdnRxtmcGK-AyGhsmBms6FNVTMn9bg6dOJ6qarH7RCZPI7imY48G75klHSylIlRrEqxJRoUh16is7Nrmjup-G2QVKyeYmd9SteyHxsC_-mE2/s2048/oli+les+garrigues-6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1447" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkm3iB-ze3XFMr2G-gCtlF8Yy1XK2RFeh6AdnRxtmcGK-AyGhsmBms6FNVTMn9bg6dOJ6qarH7RCZPI7imY48G75klHSylIlRrEqxJRoUh16is7Nrmjup-G2QVKyeYmd9SteyHxsC_-mE2/s16000/oli+les+garrigues-6.jpg" /></a></div><br /><p>I perquè sapigueu on es troben tots aquets pobles us poso aquest mapa : <span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;"> Es d'un mapa fet a Paris l'any 1792, per un tal P. Placide, Ingenieur Geographique , es de les terres de la Catalunya Nova </span>: </p><p><b><i> Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, Belianes, Cervià, El Cogul, El Soleràs, El Vilosell, Els Omellons, Fulleda, Granyena, Guimerà, Juncosa, L'Algagès, L'Albi, L'Espluiga Calva, La Floresta, La Pobla de Cervoles, Les Borges Blanques, Maials, Maldà, Rocafort de Vallbona, Sant Martí, Torrebesses, Vallbona de les Monges, Vinaixa.</i></b></p><p><b><i><br /></i></b></p><p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4OBOx6Msr8w2b5LzJOAKUfnS4HkhCLo73uSzUct-6YxNZoJ2rlmIbL40AN7eJFl0EqXpECVMxsP6Rr-s7AMFL4d6ebeTLMBm7W-YIJjiZGh5jhmurphwlRLqABVO03okWfSQNOGx6AKEX/s2048/IMG_6928+%25283%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4OBOx6Msr8w2b5LzJOAKUfnS4HkhCLo73uSzUct-6YxNZoJ2rlmIbL40AN7eJFl0EqXpECVMxsP6Rr-s7AMFL4d6ebeTLMBm7W-YIJjiZGh5jhmurphwlRLqABVO03okWfSQNOGx6AKEX/s16000/IMG_6928+%25283%2529.jpg" /></a></b></div><b><br /><i><br /></i></b><p></p><p>Hem acabat parlant de l'Oli Arbequi, que es el de casa i puc dir que al dia d'avui ja ha començat la collita 2020-2021, ja veurem quan litres en treurem.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisTkbHERfS29SaTaJTYaiGFQpZvWUtVESWvNZrqsd76Oimw8VZoiViXaF_RD0Bm8Dd_zNinr11E9gu0j20dAiwuRjMc-ED_QADz-LQGxgxN3rqNI9EH0s5tQblpDcMm1tPCWXvwNhcjfvC/s2048/oli+arbequi.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1401" data-original-width="2048" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisTkbHERfS29SaTaJTYaiGFQpZvWUtVESWvNZrqsd76Oimw8VZoiViXaF_RD0Bm8Dd_zNinr11E9gu0j20dAiwuRjMc-ED_QADz-LQGxgxN3rqNI9EH0s5tQblpDcMm1tPCWXvwNhcjfvC/w640-h438/oli+arbequi.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; text-align: start;"> Del llibre </span><b style="background-color: white; text-align: start;">Guia de Catalunya</b><span style="background-color: white; text-align: start;"> , text de Josep Pla . </span><b style="background-color: white; text-align: start;"> </b><span style="background-color: white; text-align: start;">Editorial Destino any 1973.</span><br /></td></tr></tbody></table><br /><p>Us poso aquesta foto antiquisima, de quan l'oli de Lleida (LERIDA) es precintava en aquets bidons i anava a New-York, Londres, Sant Francisco, vaja per tot el món. Un fet que ens honra.</p><p>Pep</p><p><br /></p></div></div></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-35142839566628544982020-09-20T12:38:00.008-07:002020-09-26T08:00:08.326-07:00COSES DE SEMPRE, COSES DE MAI A LO LLARG DE LA PANDEMIA DE LA COVID-19<p> <span style="font-size: medium;">Mai he tingut dificultats per viure el moment present, o sigui quan estic amb una persona no penso amb la lluna de València, o amb lo que m'espera al cap de tres hores, on menys em costa es al meu petit poble de Llorenç de Rocafort o de Vallbona, on el temps es detura i quasi no em recordo de que sóc metge . Llorenç ho te tot el que pot tenir un petit poble medieval, la poca gent que hi viu està concentrada quasi tota a l'antiga plaça del poble, que debia ser la del castell dels Cardona, petita i tancada fins fa quatre dies, totes les cases donaven a la plaça, i moltes compartien l'entrada per dos cases i d'altres es comunicaven interiorment, per fora de la muralla ningú tenia entrada, totes són modernes, fins i tot si ens fixem, les cases no tenien obertures a la planta baixa, cap finestra per ventilar, tant sols la porta principal, la seguretat manava la vida dels habitants de Llorenç, eren temps molt dificils, el cami ral passava per devant de cal Bergadà on hi trobem la creu de terme més alta de Catalunya, </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgogJSIzsSIK4OlPv85rXB-TmHtLEV73IKC_6e1eRgRTZJlRCQPTWXL_Anc-O1zRT9jKBKxoR_37Sh1soarVUyfVA4zn-WxJGNVuG-vM5sSUdYG9-d6g5En3Fnn-DHwPWEh_jm45pdfDSa7/s2048/Creu+de+Torrefeta%252C+Segarra.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1136" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgogJSIzsSIK4OlPv85rXB-TmHtLEV73IKC_6e1eRgRTZJlRCQPTWXL_Anc-O1zRT9jKBKxoR_37Sh1soarVUyfVA4zn-WxJGNVuG-vM5sSUdYG9-d6g5En3Fnn-DHwPWEh_jm45pdfDSa7/w356-h640/Creu+de+Torrefeta%252C+Segarra.jpg" width="356" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">sense menysprear la creu que presidia el Fossar de Torrefeta (Municipi de Torrefeta i Florejacs) no inferior als vuit metres, fou enderrocada l'any 1931 i el cami ral continuava cap a cal Mano i amunt, cap a les Creuetes, les comitives reials i les noies que s'anaven a fer-se monges al monestir de Vallbona divisaven el cenobi des del cim del cami de la font dels Serradels com molt be ho explica Antonio Aulestia Pijoan en el seu llibre de viatges: España,<b> Cataluña , por Pablo Piferrer y Francisco Pi Margall, tomo II. </b></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJNZw0QPgnA09-Wue5epGZlu_YUQ412ynmPJiaoWTPYkMzmE5hmcpOhx8l0OO140Bf81Vck6JmpjHAFtq3ZWDWIF2G6HL44Vfjx0fUHEdYz3Emt6YDP2ssHuDCduBRwj2VtxiZbcEu8fN-/s2048/LLORENC%25CC%25A7+DE+ROCAFORT+O+DE+VALLBONA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJNZw0QPgnA09-Wue5epGZlu_YUQ412ynmPJiaoWTPYkMzmE5hmcpOhx8l0OO140Bf81Vck6JmpjHAFtq3ZWDWIF2G6HL44Vfjx0fUHEdYz3Emt6YDP2ssHuDCduBRwj2VtxiZbcEu8fN-/w640-h480/LLORENC%25CC%25A7+DE+ROCAFORT+O+DE+VALLBONA.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del poble de Llorenç des de l'antiga era de cala Milia, actualment propietat de la familia de la Montserrat Foix. Inmillorable vista del nostre poble.<br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Tornant al poble encara ens queda alguna casa que no te cap obertura a la planta baixa com l'antic cal Perejaume, és la millor casa conservada del poble, no s'ha tocat res de la façana. Les cases antigues del centre del poble, tenien una "petita sortida" al darrera de casa com a cal Damià, cal Jan, cal Cots, cal Llarc, o no en tenien encara que fossin cases principals com cal Quim que van heretar cal Magi i la van enganxar fent-ne una de molt gran, cal Lliberato germà de la meva padrina (abans es deia cal Glòria hi vivien els de cal Puça), cal Jaume el Rafel, cal Cames o cala Mestra, deixo les de fora del nucli del poble, com les del raval, del carrer de la bassa, del carrer del sol, de la carretera, del carrer de cal mano o de Montblanquet. En Joan Sallés propietari de cal Pasqualet i de la resta fins a cal Damià, ens podrà dir si tot el gran patí del darrera pertaneixia tot a cal Pascualet o no ? , no recordo si cal Cots tenien sortida al pati ?. Una nota curiosa el propietari de cal Pasqualet es deia Josep Capdevila Pons com el meu avi patern, una filla la Rosita (pubilla) es va casa amb l'hereu de cal Perlo Ramón Martí (Pubill) i es van ajuntar les dos hisendes. </span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuxD7gVfde3Rt1bO-OOhVczmYyL3QEzRKg1G6Z08a7UH1Tmq0SkxBuDw44hsU5xkAT3YNY50gXesTzAoq_DIfIzKh1obook9QeTR6usywqN7vH2PxWHPRZ6Ude9B1fhWnYqLg_taPzHn49/s1280/DSCN2396.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="574" data-original-width="1280" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuxD7gVfde3Rt1bO-OOhVczmYyL3QEzRKg1G6Z08a7UH1Tmq0SkxBuDw44hsU5xkAT3YNY50gXesTzAoq_DIfIzKh1obook9QeTR6usywqN7vH2PxWHPRZ6Ude9B1fhWnYqLg_taPzHn49/w640-h288/DSCN2396.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto que mostre les grans pallisses de Llorenç de Rocafort vista des de la carretera que va a Vallbona.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Les pallisses i les eren totes estaven fora de la vila, perquè de cap manera es podien encavir dins de muralles, algunes una mica apartades. Els trossos estan lluny del poble, molt diferent de Girona que és la Catalunya vella, que totes les terres estan al voltant del mas i l'era devant mateix de la casa, era una peça important i que la majoria quasi eren autosuficients perquè podien estar molt lluny d'una població; cada mas es feia el seu vi, el seu oli, tenien vaques, per la qual cosa tenien la llet que era molt important, amassaven el pa i totes tenien el forn per coure'l. Una vegada, a mi, una nit que vaig anar d'urgències a visitar al vell <a href="https://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=pagina&action=show_record&pagina_id=147&language=spa">Terme a la Barroca</a>, (San Aniol de Finestres) l'hereu quan el bon home va millorar amb el tractament, em va volguer regalar mig pa, increible, pesava 4 kilos, les llesques es tallaven amb un gran ganivet de dos mànecs: el vaig acceptar, puc dir que em va durar varios dies comestible, vull dir sense assecar.se. </span></p><p><span style="font-size: large;"> A Llorenç no tothom podia tenir els trossos al voltant de les muralles, cal caminar a vegades molt per arribar a la finca, per això molts trossos tenien una cabana per posar la mula, guardar la roba i el menjar o per tal de trobar aixopluc en cas de temporal o d'una calamarssada, i a l'estiu poguer fer migdiada i algunes fins i tot tenien una cisterna dintre com la de cal Perlo a la Portella...feia un aigua boníssima, avui tot s'ha perdut, no ens fa falta ni la cabana ni la cisterna, els grans tractors porten aire acondicionat a l'estiu, i calefacció a l'hivern i si plou cap problema, llauren conecció amb internet i el tractor va sol i no repeteix ni un centimetre si està sembran, increible pels que hem viscut el vell sistema. Us recordeu que era emprimar ? jo no !<br /></span></p><p><span style="font-size: large;">Hem diran que cada setembre parlo de lo mateix, i és ben cert, sóc un pessat, però cada vegada els meus ulls ho veuen diferent, amb colors canviants, amb els fruits més o menys verds o els codonys més grocs, més olorosos... un any hi ha més collita o d'altres poca, enguany puc dir que no tinc olives, veieu una cosa diferent , si plou al racó del Perdigó, que el Magi sap on és, es un lloc molt sec, fins i tot es moren grans ametllers , donç surten petits aiguamolls durant molt de temps i a la part alta de Sant Miquel de cal Giné de petit també n' havia vist.<br /></span></p><p><span style="font-size: large;">Del set al catorze de setembre d'enguany hem anat al tros cada dia; no sabem estar tancats a casa, voltar pel tros et dona molta satisfacció, encara que vegis que hi han coses que estan deixades, ametllers morts, d'altres sense esporgar, olivers per esporgar d'ençà cinc anys , terreny sense llaurar, els esbarzers omplen els marges, etc...El pare (acs) els diumenges al sortir de missa deia me'n vaig al tros a " veure com creixent els sembrats ", i jo dins meu pensava si tota la setmana està a la finca ?, i anava a peu, així encara gaudia molt més del que veia a càmara lenta. Recenment el Josep Maria Moix de cal Mano (un pagès de dalt abaix, vaja que pel que sembla no enveja res a ningú), em diu que ell fa igual, curiós, que cap dels dos es van dir res i resulta que la contemplació de la feina feta va innata en el pagès, segur que a Llorenç i han més homes que fan el mateix i potser també dones que no ho se.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKZf_S2pW68OAc_7yM22LONjQ5x0NhbnscjkbJSaRHEwezBYMzvZjoZsnOW6lL5FrR_-soDMnieMWPPNgJHObxaOYlTC7tzP1DPc1AVE_tPCc791KZ-Xvk6DWrVUyuq-t1F-BzuRuWGSPu/s546/EXPLICAT+PER+A+MI+PER+PRIMERA+VEGADA%252C+PER+L%2527ABAT+CASSIA+M%25C2%25AA+JUST+%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="383" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKZf_S2pW68OAc_7yM22LONjQ5x0NhbnscjkbJSaRHEwezBYMzvZjoZsnOW6lL5FrR_-soDMnieMWPPNgJHObxaOYlTC7tzP1DPc1AVE_tPCc791KZ-Xvk6DWrVUyuq-t1F-BzuRuWGSPu/w448-h640/EXPLICAT+PER+A+MI+PER+PRIMERA+VEGADA%252C+PER+L%2527ABAT+CASSIA+M%25C2%25AA+JUST+%25281%2529.jpg" width="448" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Viure el moment present, aquesta faula me la va explicar el pare abat Cassià Mª Just l'any 1973 i sempre m'ha acompanyat.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">Anar al tros per nosaltres es donar un repàs a tot plegat, mirar els ametllers, els codonyers,guaitar l' únic oliver "sevillano" a veure si en te per posar les olives grosses en aigüa, el pare les collia i les conservava per tal d'obsequiar al parent o visitant amb un vermout, cosa que la Tere, mentre jo passejava pel tros, si va collir-ne , ja fa anys que ho fa i li surten molt bones tant les verdes com les negres. El pare les arbequines, les terobava poca cosa per convidar a la gent, massa petites. El pare els hi canviava l'aigua pel dijous sant al sortir dels oficis, sempre igual. Hauriem de parlar de la formula de la sal, però no me'n recordo.</span><div><span style="font-size: medium;"><br /></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQzhhJBS12XnjWxlUOb4riKh6by7Z0xnNnOGFrnjvUoGGu95t7W6OO1nSps221O1HTPqLbhFBcB-HGJSDI_HYHzX-ZxKWY8VMSTWxdm0ed5kZl3sbKAOIounfKe7uGE4doa1AupZFhNVl/s2048/IMG_4005.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQzhhJBS12XnjWxlUOb4riKh6by7Z0xnNnOGFrnjvUoGGu95t7W6OO1nSps221O1HTPqLbhFBcB-HGJSDI_HYHzX-ZxKWY8VMSTWxdm0ed5kZl3sbKAOIounfKe7uGE4doa1AupZFhNVl/w640-h480/IMG_4005.JPG" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">La figuera monumental del costat de la cabana ( el doble o el triple més alta que aquesta), sembla que a les arrels hagin trobat una deu d'aigua , perquè sempre n'està carregada, encara que porti quatre mesos sense ploure, molt frequent al meu petit territori , enguany sembla que en porti més del compte, penso que després de collir-ne diariament un petit cistellet, fins ahir mateix, tindrem figues fins a finals d'octubre, ella en va donant i no es cansa, son bonissimes, recordo que la meva padrina i pares les clavavem en un <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%A7_blanc#Descripci%C3%B3_morfol%C3%B2gica">ars blanc</a></b> i de dia les posaven al sol i a les nits les entraven a dins de casa, de tal manera que quan estaven deshidratades, les guardavem per l'hivern i les posavem com a postres a taula o a la cistella del pare per tal de dinar al tros, com les ametlles, les nous, el codonyac, les panses, les serves, junt amb les peres i pomes . Tornant a les figues que ja està demostrat que ens encanten de totes les maneres possibles, he de donar les gràcies a en Josep Foix de cal Bergadà, que any rera any fa extensiva la seva voluntat de que anem a menjar-ne a la seva figuera de l'hort. Moltes gràcies Josep una vegada més, podriam dir que són les millors del poble.</span></div><div><span style="font-size: large;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhtexjqyHtdAINhFRnUcw1glixwKHVRZd5b2Wer8S2ogzWQ6Vc8ziMqYnwodltkciwjVypvjNAmHjmi3YWRUyvm5yliTbC6xCFOSt6GSOsQtxGKntcTufMaUWvEDHO-ku1nERN_WL-Brna/s2048/IMG_0575.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1517" data-original-width="2048" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhtexjqyHtdAINhFRnUcw1glixwKHVRZd5b2Wer8S2ogzWQ6Vc8ziMqYnwodltkciwjVypvjNAmHjmi3YWRUyvm5yliTbC6xCFOSt6GSOsQtxGKntcTufMaUWvEDHO-ku1nERN_WL-Brna/w640-h474/IMG_0575.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Peres que portava el Ramon pare, de cal Giné al cotxe, no les recordava com eren, si recordava que a casa a l'hivern tenien pomes i peres, i d'altres fruits secs ja parlats en aquest post. <br /></td></tr></tbody></table><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">d'hivern (peres dites de mala cara), a Llorenç teniam dos botigues, però de fruita del meu record no en venien, i si algun cop n'hi havia, eren platans, un gran ram de platans que penjaven al mig de la botiga i para de comptar. Els veïns que en volien l'anaven a comprar els dilluns al mercat de Tàrrega.</span></div><div><span style="font-size: large;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xKen1eDKdLxWCTzK7mPZv0OKKBTr4Uhaubx3LusuUEJ1K_FCmpUQ_8n_QkNc5xuj5wpqHndyRao8o-pk0qqRyEUErZozrYNpoIfTMOFpFRgYzyicdwT52XinfTCwAL1uYljAdaJDUgPf/s2048/IMG_0608.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xKen1eDKdLxWCTzK7mPZv0OKKBTr4Uhaubx3LusuUEJ1K_FCmpUQ_8n_QkNc5xuj5wpqHndyRao8o-pk0qqRyEUErZozrYNpoIfTMOFpFRgYzyicdwT52XinfTCwAL1uYljAdaJDUgPf/w640-h480/IMG_0608.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquesta es la cabana del Perdigó, abans el pare hi tenia un gran cirerer, però els tractors llauraven tant fondo que li van trencar les arrels i va morir; ja no vam tenir ombra. Dos anys abans de morir va plantar un lledoner, que treu el cap per la part alta dreta de la foto, al terra ja podem albirar l'hombra que fa, algun dia es farà més gran i farà el doble d'ombra. Amb el canvi climàtic necessitem moltes ombres al nostre voltant.<br /></td></tr></tbody></table>El Lluis i la Gal.la van anar caminant des de Llorenç fins al Perdigó, al passar per la Portella, van quedar enamorats de l'impacte que dona la gran parada de vinya que han plantat la familia de cal Giné, fa molt de goig, per molts anys; dona una nova verdor a la vall dels Perdigons, i en aquest temps trenca la sequetat dels rostolls.</span></div><div><span style="font-size: large;">El pare em va ensenyar que si els fruits secs s'oblidaven a casa, al tros sempre trobaries ametlles que no havien caigut, sempre ompliries una aumosta , més que suficient , les trencaves i amb pa eren bonissimes, jo ho he provat moltes vegades als meus setanta anys. Al fer la cistella tant matí tots oblidem coses, de vegades el que faltava eren els alls, o l'oli o la sal.....<br /></span><div><span style="font-size: medium;"><br /></span><div><span style="font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikOkaIXapOZLNIV2yN_l6HSxERf_lTDAzAnF6Cp5nEaRS9qH5yPCcR3JQVwNJM9sob1QE3DUVon1uG7wFkDHpO4X-PjB-jXrsygUfiF7k0tm37jKgL4ig4RB6augd321oYmMMySB-On3il/s2048/IMG_0602.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikOkaIXapOZLNIV2yN_l6HSxERf_lTDAzAnF6Cp5nEaRS9qH5yPCcR3JQVwNJM9sob1QE3DUVon1uG7wFkDHpO4X-PjB-jXrsygUfiF7k0tm37jKgL4ig4RB6augd321oYmMMySB-On3il/w640-h480/IMG_0602.JPG" width="640" /></a></div><br /> <br /></span><div><span style="font-size: large;">La pau dels seus habitants/veins, es nota en totes les activitats, les persones caminen a poc a poc, però, treballen de sol a sol, encara que fins a Sant Miquel fan migdiada; pots parlar amb ells/elles una bona estona sense que ningú li dongui la sensació que està perden el temps, no porten mascareta, perquè tampoc troben a ningú amb qui parlar i si es troben mantenen el doble de la distància de seguretat ; vaig veure mascaretes a tots els feligresos que estaven a l'església (8), tot un bon motiu de protecció, un fa a l'altre, però la sensació es que se senten protegits, alguna ventatge ha de tenir un petit poble, a favor de la parròquia, cal dir que es guardava la distància de seguretat, el gel hidro-alcoholic a l'entrada és d'obligat compliment. </span></div><div><span style="font-size: large;">A la sortida, tertúlia assegurada a l'ombra de cal Jan amb les dos monges ermitanes de Rocallaura són úniques, els germans Moix i un servidor que va aportar poca cosa, donat que els pagesos que en queden sis, i que porten tot el terme i a més fa molt de goig, són uns savis i no ti fiquis, val més fer-se l'ignorant que pots passar per un estúpid. A favor de les dos monges ermitanes he de dir que van fer la celebració de la paraula de manera dignissima, fins i tot amb uns bonics cants, un se sentia reconfortat després d'escoltar l'evangeli sobre la importancia del perdó: <b>... quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col.lega, com jo m'havia compadit de tu ?.... </b>impressionant lo de setanta vegades set. </span></div><div><span style="font-size: large;">L'església d'estil goticorenaixentista (1593) totalment restaurada també ajuda a la pregària.</span></div><div><span style="font-size: large;">També vaig parlar amb el Jordi de cal Mora i la seva esposa Carme. Escoltar en Jordi dona bo, ell si que no pare de treballar, cull les olives tot sol, les ametlles tot sol porta un bon hort i està molt content, això se'n diu estimació per la terra, se sent molt cofoi. Jo l'admiro !! Només hi ha una solució viure tot l'any al poble i sortir cada dia al tros com feia el meu pare i fa ell, llavors es pot fer tot i més. Cadascú que aprengui la lliçó, jo no ho podré fer mai. Tinc la vida muntada a Girona. Jordi, per molts anys.</span></div><div><span style="font-size: large;">Quan vaig a la nostra era, trobo a en Josep Moncosí que és un home que treballa amb coneixement tot el que toca, sap molt be l'ofici de pagès, jo sempre he après d'ell molt, tant i si es tracta de podar la parra de moscatell que hi tenim (ell m'ho ha ensenyat personalment) com segur que m'ensenyaria a empeltar-la) el que passa es que jo no aprenc, com consells de com cull els noguers i fa pocs dies em va enganxar infraganti fent tres escombres de botja, cosa que de lluny estan ho va encertar, tot un misteri, perquè segur que feia anys que no ho havia vist, a Llorenç penso que ningú fa escombres, el pare les va fer fins molt gran. Encara dura la última que va fer el nostre pare Sisquet, però ja molt deteriorada; serveixen per escombrar el carrer, abans també es fein servir per escombrar l'era. A en Josep Moncusi li debem més consells com fer servir el talla herbes, enguany que les pluges, vam fer creixer tant l'herba de l'era, dona bo veure´l treballar al tros tallants llucs dels olivers, o posan a la carreta del tractor a assecar les ametlles. O el nostre volgut parent Josep Maria Moix, que sempre està disposat a ajudar-nos en el que calgui, som molt afortunats de tenir bons veïns al poble, i ho deixo aqui perquè practicament hauria de parlar de tothom. Traient remolcs de clofolla de la pallissa per portar-los a escampar-los pel Perdigo o per Les Pintades, sovint trobo al Francisco de cal Timoneda, persona que dona bo de parlar, home assenyat com el seu pare (acs), no parlar per parlar, quant parla de la pagesia de les olives, ametlles, o plagues.... escolta´l, no s'equivoca, fa dos anys li deia que havia collit molt poques olives i ell em va dir, - jo ne collit moltes, però mai n'havia deixat tantes a dalt !!! fixeu-vos la sinceritat de'n Francisco, si tens un apuro pots demanar-li el que necessites, t'ho deixa o t'ho dona. Ja no parlo de temes de fora la pagesia, perquè es un home de criteri i m'encanta escoltar-lo. Bona gent a Llorenç ! Pocs, fan tota la feina del terme.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sFkBRVARYiiyQiyY6Rp_HX5aGUWYhWWR7AG79ejGHcBTy5TdiGCnjJpOKW-VGLlkwNdmOGI_UrNidUBI_JkdFvZkZVeEBEoe4bdsFcannvLE1_Iz4D5WGXg7_dhXbhq8umttKQu41yaD/s2048/IMG_0570+2.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0sFkBRVARYiiyQiyY6Rp_HX5aGUWYhWWR7AG79ejGHcBTy5TdiGCnjJpOKW-VGLlkwNdmOGI_UrNidUBI_JkdFvZkZVeEBEoe4bdsFcannvLE1_Iz4D5WGXg7_dhXbhq8umttKQu41yaD/w480-h640/IMG_0570+2.JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escombres de botja<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">A Llorenç cada setembre fem les coses de sempre, però puc dir que al final són coses que quasi ningú fa, anem tant atabalats que ni tenim temps d'anar al tros a omplir un cistell de figues, abans la canalla anavem a robar pressecs per les vinyes, serves, raims de moscatell, magranes (Púnica granatum) "les flors són astringents", nous de secà que tenen un gust especial, molt bo perquè no és reguen, tot era bo, prunes, pomes, fins i tot melons del fondo , teniem por del mosso de cal Timoneda en Salvador que anava molt en serio, el fet d'afeitar-se un cop a la setmana encara el feia més murri, corria com un xaval de 15 anys i molt de compta que t'atrapés. També robavem garrofes de l'entrada de cal Mora que tenien pel la mula o l´euga, eren dolcissimes i bonissimes, marxavem amb una bona aumosta, mai les havia vist anteriorment, a les tardes la Sra. Pepeta i la seva germana la Sra. Perfecta germanes del Sr. Jaume Timoneda Capdevila, sortien al darrera de casa seva a passar la tarde, on tenien <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/04/un-aljup-en-arab-tambe-es-diu-aljup.html">l'aljup</a> sempre ple d'aigua i el ferreginal amb la glorieta per estar més fresques, ambdues feien ganxet, que ben mirat no se perquè servia perquè tota la vida els vaig veure fer ganxet "tapetes", recordo que després els almidonaven i potser els regalaven , mentre estaven distretes ens colavem a dins del gran corral que tenien, la muntanya de llenya ocupava molt d'espai, i sabiem que les gallines hi amagaven els ous i moltes vegades trobavem vertaders tresors grups de vint i trenta ous, una gran troballa, que no servia de res pèrquè no els podiam treure, vaja un goig sense alegria; jo sempre m'havia preguntat perquè les gallines ponien fora dels ponedors o també dit nius de pondre, tots col.locats a la pared a una certa alçada des del terra i amb mitja entrada tapiada, necessitaven intimitat ?? , . Però la canalla també feiem coses profitoses pels grans com anar fer herba pels conills, això era inofensiu, o anar a fer un feix de rames de freixa abaix a la sèquia o síquia, per la cabra, tot sigui dit de gran he après que la freixa te propietats curatives per : l'artosi, la gota, sorra al ronyó, dolor muscular, etc...Avui dia tenim nous a l'era, peres de dos classes i una figuera amb figues de la gota mel que ens la va regalar en Jaume de cal xepe (epd), fa uns quants anys, ells en tenen una al fondo; tot i estar al costat dels contenidors de les deixalles , ningú n'agafa ni una, mai hagués pensat arribar a aquesta situació, de cop ja no interessa tot això i m'atreveixo a dir-li <b>coses de mai. </b>A sota la pallissa creix de manera abundant l'herba queixalera <b>(Hyoscyamus niger) </b>Beleño en castellà , herba que dilata la pupila, fa son i calma el mal de queixal , inhalant els vafos quan bull, es molt tòxica si s'ingereix; donç be ningú en cull per tenir-la guardada, abans a quasi totes les cases en tenien a la golfa penjada en un caviró. Ja no interessa; també es diu <b>barrets de capellà. </b>Només creix aprop de les parets de tàpia dels corrals o de pedra de les pallisses, mai al mig del camp, la foto es una bona imatge del que us estic dient.</span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdgO_W9sdHhkcDvjPMpHUEIh5PzEdwKk5HuVFOsOl5JRw8TKI3oYgSjVsxsZw-OqQHblPc40UUFFlOfHMuUIboCbKrLu1Y44u5_f7k35wptI-xYLk-Tg8bvin_rfcqxrdExivsF2B-opzK/s2048/IMG_0621.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdgO_W9sdHhkcDvjPMpHUEIh5PzEdwKk5HuVFOsOl5JRw8TKI3oYgSjVsxsZw-OqQHblPc40UUFFlOfHMuUIboCbKrLu1Y44u5_f7k35wptI-xYLk-Tg8bvin_rfcqxrdExivsF2B-opzK/w640-h480/IMG_0621.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parets de la pallissa de casa, cami del cementiri.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Fa anys i panys que anem a Llorenç a la segona setmana de setembre, i esperem veure tot un món de records i de "sorpreses", no per conegudes i esperades deixen de sorprendrens, com anar al tros del Perdigó a veure com estan els codonyers. A Llorenç tot s'espera, tot al seu temps i si no pots recollir el fruit, aquest s'espera, un any no vaig poguer batzacar les ametlles i tot l' hivern van estar dalt dels ametllers, al febrer vam batzacar amb els meus amics , em vam fer sis sacs en una tarde, deu ni do, això si totes ennegrides, però bones..</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiSGKQiBO13HKrVp8Loc-Q8lpH1pLo6qMP5ZdJQWKaZFNT9blu2FY5HVFHtSvIBIj9yoE_2c_-krEAWojU5Kd_tPqTN0nQaZcQ4YdCFBL-pmytOW6OpkwJoQ1FHVkG6zveaBr-X979F6_R/s2048/IMG_0540.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiSGKQiBO13HKrVp8Loc-Q8lpH1pLo6qMP5ZdJQWKaZFNT9blu2FY5HVFHtSvIBIj9yoE_2c_-krEAWojU5Kd_tPqTN0nQaZcQ4YdCFBL-pmytOW6OpkwJoQ1FHVkG6zveaBr-X979F6_R/w640-h480/IMG_0540.jpg" width="640" /></a></div><div><br /></div><span style="font-size: large;">Tenim uns quants codonyers al Perdigó, terme municipal de Vallbona de les Monges i he de dir que quasi mai carregavem, era una llàstima, són arbres que no reben cap tractament i no es reguen, només l'aigua cau del cel, sinó plou, donç son petits, però alguns arbres en tenien dos, altre tres, i algun cap. Fins que fa tres anys vaig fer una gran esporgada, eliminant les rames mortes, la multitut de plançons de la base que creixien i no servia per a res, tant sols per xuclar la poca aigua que tenien. En poques paraules, degut a tocar-los (esporgar-los), van fer un canvi radical.</span></div><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ebqWT9SSEwDjytQeDB-Ny1O7zftSwEhxxb1Ua1hSLqBkwoWMPkGyZ5brtNWARCKoFjWV7Z3jRlJJw2iYg1qlcFP5xD5qls-czYcpkandocW388FXjF00cBzUY6ktYZKge_AqbyKXkT77/s2048/IMG_0558.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ebqWT9SSEwDjytQeDB-Ny1O7zftSwEhxxb1Ua1hSLqBkwoWMPkGyZ5brtNWARCKoFjWV7Z3jRlJJw2iYg1qlcFP5xD5qls-czYcpkandocW388FXjF00cBzUY6ktYZKge_AqbyKXkT77/w640-h480/IMG_0558.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /><span style="font-size: large;">A l'obac del tros, també hi ha una bona llargada de bosc, també si trobem molts ametllers (uns quants morts) i alguns olivers, i tenim un Cirerer de Pastor o Cirerer d'Arboç, puc dir que de jovenet, quan trobava les cireres madures com que són comestibles i molt dolçes, si em passava m'entrava com una mena de mareig o com si hagués begut, de gran vaig saber que porten una certa proporció d' Etanol, o sigui que comta en menjar-ne massa, de totes maneres mai he vist cap altre arbre per terme, o potser que algú que passava per allí fa 200 anys el va plantar ??? Mai ho sabrem. A Girona caminant cap a Sant Martí de la Mota, terme de Palol de Revardit ni han a cents, moltissims, increible, i quan les cireres de pastor són madures tot es una espectacular vermellor, també puc dir que molt poques vegades he trobat veins menjant aquestes cireretes, o es que ja coneixen el resultat ??</span></span></div></div></div></div></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsA0SW73JqWWnf0JCQyivxNuWMPlXvM7uBnP5rxvDAjLCLyHKIqspbL2I2Z6a7oZXEA2AIsiq9Lt1Veulbj6dMqGjTv7dwBtQ0FNkJMRSgECVNceNh_1lX_OBxRJgu_DvAjf5PcOh3MUOG/s2048/IMG_0840.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsA0SW73JqWWnf0JCQyivxNuWMPlXvM7uBnP5rxvDAjLCLyHKIqspbL2I2Z6a7oZXEA2AIsiq9Lt1Veulbj6dMqGjTv7dwBtQ0FNkJMRSgECVNceNh_1lX_OBxRJgu_DvAjf5PcOh3MUOG/w480-h640/IMG_0840.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Pep caminant pel tros.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Tot estan a Llorenç i
visquen la vida des meus pares, recordo sense parar, el que ells havien
fet i van fer fins a la fi. Sempre rebien amb una gran alegria els
parents de la familia Serrano del Palau d'Anglesola el Ton i la Roseta, sobretot per anar a la romeria del Tallat, la familia Altisent-Pons de Barcelona o Illa-Altisent i el
pare de cop deixava d'anar al tros, fos l'època que fos, en una paraula
podia estar super-enfeinat, però ho deixava tot, <b>feia festa</b> i
acollia-convidava a un bon vermout, una variada amanida amb carn a la brasa a dojo, cosa que el tiet Sisco ho acollia de "
mil amores " i els altres igual. També acollia amb els braços oberts a
la familia de la meva mare, la familia de Girona com els anomeva ell, o
la mare amb el titol " els de casa ". Be , el pare sempre convidava a
tots a anar al tros, fos a la sort cami de Vallbona, on hi tenia un gran
hort o al Perdigó a ensenyar-los com anaven els raims que en aquells
anys tot el fondo estava plantat de vinya i ni havia algun de moscatell,
o a menjar cireres de gran cirerer del costat de la cabana, (Prunus
Avium) de la varietat blancal o a fer una berenada amb el tiet Rafel
Illa, que portava un petit ganivet a la butxaca i ens pelava la fruita, una delicadesa que era i tota una festa, o al setembre a gaudir dels pressecs de vinya
(Prunus persica) varietats groc primerenc i menys el groc tardà, sempre
bonissims i olorosos, la nostra mare Isabel en feia conserva que estava
molt valorada, i a collir figues de la gegant figuera del costat de la
cabana, bonissims i que les assecavem per l'hivern i a més duraven des
de principis de setembre fins a mig octubre, -sempre pots omplir el
cistell, al terra ni han a cents, o si venien pel temps de collir
olives, els convidava a collir codonys, en fi sempre portava a la gent
que estimava al tros i alli tots junts gaudiem de la natura i tots ens
agradava escoltar als grans, el tiet Rafel era un pou de coneixements,
fins i tot li va ensenyar a mirar les estrelles del cel al meu pare (no tenim contaminació llumínica) ,
avui poca gent s'entreté a ensenyar i menys a mirar el cel. Jo també
faig el mateix amb els amics i familiars que s'acosten, penso que porto
més vivències al damunt dels nostres pares de lo que em penso. El pare no l'importava regalar la fruita, mentre la persona anés ella mateixa a collir-se les cireres i no trenques les rames.</span></div><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><br /></div><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><img alt="Isabel amb el seu germà Pep Vila i la tia Mercè i jo a Llorenç de Vallbona amb un silló negre de Verdú.jpg" class="CToWUd a6T" data-image-whitelisted="" height="640" src="https://mail.google.com/mail/u/0?ui=2&ik=a49057764b&attid=0.7&permmsgid=msg-a:r4256934407294340668&th=17497b4af13d14c3&view=fimg&sz=s0-l75-ft&attbid=ANGjdJ8VzEDhQoKQcFCEQpCzgUeCT6K9XuNgiwsB8KWlUr2XZoSVP3qcUtMTaNuQDzel_rTYdW8pgbr41aUWTIrY-oFq1OOznsC_FUvWOf_OjGNgrY5TstBSk1VnpLg&disp=emb&realattid=ii_kf5l0kc78" tabindex="0" width="459" /></div><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><div><br /></div><div><span style="font-size: large;">Aqui estan
al tros, l'oncle Pep germà de la mama, un servidor al mig i la tia Mercè
i la mama molt jove, amb un silló negre de Verdú al terra, que feia
l'aigua molt fresca. De totes maneres fa anys i panys que no veig fer
servir els sillons per beure aigua , abans a casa ni havia , a
l'era, a la cabana del Perdigó a les Pintades, a tots cantons, etc.... ara els tinc
tots guardats a cal Bartomeu, al racó dedicat als estris de la vella pagesia. L' última vegada que vaig veure algú que el feia servir va ser el mecanic Niñet de Sant Marti de Maldà on tota la vida el pare va portar el tractor per arreglar, donç vaig dir-li que tenia set i em va treure un silló de la nevera, vaig quedar meravellat, perquè portava com 30 anys que no veia un silló ple d'aigua, no recordo si estava ple d'aigua dolça ?.</span></div></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Aquesta
setmana previa a l'onze de setembre que nosaltres fa molts anys que
dediquem a fer melmelada de mores, amb l'ajuda de la meva germana Dolors
i la complicitat del tio Pepe i la Eli, del Lluis, algun any de l'Oriol
o dels amics Miquel i Reina, que ja formen part del paisatge de la
baixa Segarra i que quan venen ajuden a batzacar els ametllers, a collir
mores, i sempre llargues sobretaules que el Dr. Fabré previament s'ha
passat hores cuinant, un cas curiós quasi mai repeteix plats, admirable,
i no se li pot donar pistes de com cuinar li sobren, val més punxar-lo a parlant de la psique, de biologia, de la conducta dels humans, de
fisiologia o d'antropologia o fins i tot dels palaus de Roma, sense oblidar la música, la tarde pot ser molt interessant i
entretinguda.</span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> <br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2J2_fcLp24ymqLcN-BOuZQu-meR-6ogjQz4uCtk1fH5FA0kTcYGm5jyAo3O7DfiKhkFTtheuBJuYUFYhmqAaG0JUU1JCEDmoTxIaAYTVx_KnA6ZzN7wtoq108rLh2FWhPxOjwGcLC7Eo/s2048/IMG_5874.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2J2_fcLp24ymqLcN-BOuZQu-meR-6ogjQz4uCtk1fH5FA0kTcYGm5jyAo3O7DfiKhkFTtheuBJuYUFYhmqAaG0JUU1JCEDmoTxIaAYTVx_KnA6ZzN7wtoq108rLh2FWhPxOjwGcLC7Eo/w640-h480/IMG_5874.JPG" width="640" /></a></div> <br /><br />Aqui tot esperant que s'ompli la galleda de l' aigua de pluja o "aigua dolça" que caau del teulat de la cabana per regar el lladoner i el noguer de devant de la cabana. Tot s'ha de dir abans als trossos o tenien basses i disposaven d'una pica que recollia o be l'aigua del teulat o la teien d'una cisterna, totes estaven preparades per rentar la roba, han desaparegut del tot, o s'han trenat degut a les glaçades. A Llorenç en tenim un parell al jardi del costat de l'església.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Sempre que anem al pla del Perdigó, passem per Vallona, aquest ajuntament es nota que te diners, perquè te molts de trossos de cami asfaltats i dona bo, sempre passem pel costat de la pallissa de la Cristina, o sigui la Dra. Sais que en temps passats va ser la nostra jefa d'atenció primària de Girona, eren els dies 9,10,11,12 de setembre i no la vaig veure, no passo mai sense parar si ella hi és, persona de bon tracte i amb una gran cultura, dona bo compartir una tertúlia amb ella a la fresca de la marinada o del serè. La propera vegada tornaré a parar per veure si la veig.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKp3K6-kuzLk8HUkgF8SMgnfkxnPYHLaFtS3yxOIWyKZnNdWa3zCq11i6onFs8Vw8lfO-8fDu12ZXSIXmQpv58MZppsNNVvj9jGP_-PsIGX-Yw-m_-EFK86c_MlTGk8r7KqhRQk1ZV07jr/s2048/IMG_0577.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1564" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKp3K6-kuzLk8HUkgF8SMgnfkxnPYHLaFtS3yxOIWyKZnNdWa3zCq11i6onFs8Vw8lfO-8fDu12ZXSIXmQpv58MZppsNNVvj9jGP_-PsIGX-Yw-m_-EFK86c_MlTGk8r7KqhRQk1ZV07jr/w488-h640/IMG_0577.jpg" width="488" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Historic cabàs dels meus pares de tota la vida, si amplien la imatge veuran els molts afegits.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;">La Reina va volguer fer aquesta foto d'aquest cabàs de casa de tota la vida, perquè els seus fills Guim, l'Alià i la Domnei els agradaria veure'l, perquè podrien parlar del que es apedaçar i allargar la vida d'un estri, i no -usar i tirar- com s'estar fent actualment, la cremallera dels pantalons no funciona, donç per sis euros una empresa de transports me'ls portarà nous a casa i igualment amics meus no cusen els botons que cauen de les camises, et ..... aquest cabàs de la foto porta a casa des que jo era petit i encara el feien servir quan van morir i enguany l'hem fet servir nosaltres.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji5__5TKv16pJ91TYA99emXYqiqrirYaH6ykdNx10HBn_GyS7283p6ka-yLSeMnOfGLbnzESNdXbRmv6rkm-xcI14AhnrhgfHqbal7VNbjqLtPGTEG-aM5ZUQlY-whnVtKnRvtjyF0xKlA/s2048/IMG_8588.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji5__5TKv16pJ91TYA99emXYqiqrirYaH6ykdNx10HBn_GyS7283p6ka-yLSeMnOfGLbnzESNdXbRmv6rkm-xcI14AhnrhgfHqbal7VNbjqLtPGTEG-aM5ZUQlY-whnVtKnRvtjyF0xKlA/w640-h480/IMG_8588.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabana del Perdigo</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">En el correu anterior podiau veure a la Reina i en Miquel
liats amb les ametlles i collint figues, ens van acompanyar durant dos
dies llargs, fins que el divendres van arribar el Lluis i la Gal.la que
tot s'ha de dir ens van fer molt feliços i sense mandra ja es van posar a
fer feina, dinar i anar a buscar mores. </span></div></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihxSZbT9DSylfX_x2oNX0Ngj0rBKz0FPIkModOGoH6CQEqNaPJ53HnaMeZYuXu3zFNf8iTOA3wqs2aLeKEENqZ4OPi0g5WPCuY2FVbcL4beyFRH7BUpb2m0-IVxBuIl_xivTSLXTLoNNUQ/s2048/IMG_1991.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihxSZbT9DSylfX_x2oNX0Ngj0rBKz0FPIkModOGoH6CQEqNaPJ53HnaMeZYuXu3zFNf8iTOA3wqs2aLeKEENqZ4OPi0g5WPCuY2FVbcL4beyFRH7BUpb2m0-IVxBuIl_xivTSLXTLoNNUQ/w480-h640/IMG_1991.jpg" width="480" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Quan els pares eren vius, quan pel dia 10 de setembre arribavem, ja teniem la nevera plena de mores, vull dir uns quants kilos, però d'ença fa uns sis anys que no trobem res de res i de cop hem valorat la gran feina que feien els dos avis recollint mores pels trossos dels Perdigons i per les sorts, etc... Tot està per fer.<br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOkDzCj14vf14hanay_ohnFAbaPluM5ZwEOZ-gAOS0cE75fh_1M5bAJhjgl5Sc8l_AOqJFaYlaeUqmBKorJ8KT_765V_hgPg8RdwtYVnpZ0_r2lVtMd97DspaTSlZviuBLZ63tnvz1jnWo/s2048/IMG_0139.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOkDzCj14vf14hanay_ohnFAbaPluM5ZwEOZ-gAOS0cE75fh_1M5bAJhjgl5Sc8l_AOqJFaYlaeUqmBKorJ8KT_765V_hgPg8RdwtYVnpZ0_r2lVtMd97DspaTSlZviuBLZ63tnvz1jnWo/w480-h640/IMG_0139.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Lluis remenant la melomelada de mores, perquè ha de bullir i no enganzar-se al fons de l'olla.<br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">La melmelada de mores ens ha ocupat tot el cap de setmana, primer es molt laboriós anar d'aqui cap allà a buscar mores, quan trobes un esbarzer, resulta que el pagès la ensofatat i totes les mores seques, cap un altre indret i de lluny a veus un grup d'esbarzers, però a l'arribar al lloc, resulta que el propietari hi ha passat la trituradora i res de res, en fi un constant canviar de lloc i d'aqui cap allà, molts esbarzers no tenen mores, potser degut a la sequera o al canvi climatic ? com han canviat les coses?? </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; display: inline; float: none; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">Collir mores requereix anar carregar de paciència i no tot son flors i violes, costa trobar-les sobretot en un any de tanta sequera com enguany, sense volguer et punxes els dits, fa molta calor i a més hi han poques ombres, les mans es posen enganxoses i s'omplen de mosques, en fi que requereix la il.lusió per aconseguir la preuada melmelada, que com diu la Gal.la, tots plegats en menjarem tot l'any , be paga la pena tots els sacrificis, jo penso que tot el que costa s'estima més. Segur que vosaltres penseu el mateix.</span><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; display: inline; float: none; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><br /></span></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioz-XCSZMlj56gTbhiySQwChwLb2FXFdDP2sb4tTKRgtR040M77XDepyUhtH89CY7_QVSNPYVrY634Ad82AgBB5MPzJQz4BqmlWNlv4VJnkFczPHxhxeCmBC1RZTz0Msqcb0f8ap8wXcjx/s2048/IMG_0688.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioz-XCSZMlj56gTbhiySQwChwLb2FXFdDP2sb4tTKRgtR040M77XDepyUhtH89CY7_QVSNPYVrY634Ad82AgBB5MPzJQz4BqmlWNlv4VJnkFczPHxhxeCmBC1RZTz0Msqcb0f8ap8wXcjx/w480-h640/IMG_0688.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb la pared de lapallissa al fons i ja el sol estava a punt de pondres, la canya sempore ha sigut l'element imprescindible per batzacar, ara poca gent la fa v¡servir amb els vibradors amb un vist i no vist ja han caigut totes, ja no cal posar-les al sol ni trigar-les per families<br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> Tots i col.laborem, be, que quedi clar, els que ens trobem a Llorenç, enguany degut al COVID-19 no hem tingut la sort de tenir al nostre costat a la meva germana Dolors, ni al meu cunyat, el tio Pepe i la meva nevoda Eli, ells per prudència s'han quedat a Lleida capital; però per altra banda em tingut al nostre costat al Lluis i a la Gal.la, que ens han fet companyia i molta feina a part de les mores, hem batzacat els nou ametllers de l'era, que per ser a prop de casa sempre estem a temps a collir-los.</span></div><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLSDkcxoBlTHXp7QV-ik3OQemnDDHdao6tNw89WZf9mOeVFyEK-5dA8mSNT-T4-xPvNRmJ_24ZlQ7UzJ7z4Mt2fMbZD7BL3ahyBMaxy_LvfseKgGq-M8aWfAAqAY665irg-yGxWBuZWY2L/s2048/IMG_0614.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLSDkcxoBlTHXp7QV-ik3OQemnDDHdao6tNw89WZf9mOeVFyEK-5dA8mSNT-T4-xPvNRmJ_24ZlQ7UzJ7z4Mt2fMbZD7BL3ahyBMaxy_LvfseKgGq-M8aWfAAqAY665irg-yGxWBuZWY2L/w640-h480/IMG_0614.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Lluis i la Gal.la batzacant els ametllers de l'era.</td></tr></tbody></table><div class="gmail_default" style="font-size: large;"><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; display: inline; float: none; font-size: large; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> Dos dies abans ens acompanyaven el Miquel i la Reina, els dos doctors, sempre per aquest temps estan presents, quan eren més joves cada any anavem a la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega, però ens em fet grans i pensem amb l'altres coses o dit d'una altra manera tenim d'altres interessos. Tot s'ha de dir els anys que vam anar a la Fira, ens ho vam passar d'allò més be, a Llorenç només hi anavem a descansar, quan els pares van morir en Miquel i la Reina es quedaven a dormir a casa del nostre estimadissim amics Francesc de Martí olim cap de la guardia municipal de Tàrrega i fill de cal Barra de <br />Verdú.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCCAlyHC_NK8L_D0I7n2eHld8K6iSo8cqVOzRn9KDvEEOB6WXtU8d4ZtzGrnYgBQdr7Y8of2Z5NZyRB4I7ZQlEW4kgH3KFQM1p-69gV8xpxfBUWErRTUC_We8Y9ZIkx_61zEyseMlWAyUs/s2048/IMG_0586.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCCAlyHC_NK8L_D0I7n2eHld8K6iSo8cqVOzRn9KDvEEOB6WXtU8d4ZtzGrnYgBQdr7Y8of2Z5NZyRB4I7ZQlEW4kgH3KFQM1p-69gV8xpxfBUWErRTUC_We8Y9ZIkx_61zEyseMlWAyUs/w640-h480/IMG_0586.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Tere i jo batzacant ametllers al pla del Perdigó (Vallbona de les Monges<br /></td></tr></tbody></table><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Enguany les poques ametlles que hem batzacat, entre tots les em esquetllat, estavem molt poc obertes i amb l'ajuda de la tia (94), i la resta quasi han quedat netes més de la mitat, fins i tot les hem estès les esquetllades a la terrassa un bon bany de sol les haurà anat d'allò més be.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> </span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbsHWZ6KpWWO5G54FXDrk_f6pYZupfmSNPm7A4PSymmMioWYTwDW2Hr_0S3UhT-dvrfW0U_Iyhs-vnuFbv8TOk3BDl7pXHchQUo3Qct6O5CDXHR5ygp_FkZEQ4mZv3fyNIZ3SwtRBMCNk/s2048/IMG_0593.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbsHWZ6KpWWO5G54FXDrk_f6pYZupfmSNPm7A4PSymmMioWYTwDW2Hr_0S3UhT-dvrfW0U_Iyhs-vnuFbv8TOk3BDl7pXHchQUo3Qct6O5CDXHR5ygp_FkZEQ4mZv3fyNIZ3SwtRBMCNk/w480-h640/IMG_0593.JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ametlles esquetllades encara verdes i posades al sol de la terrassa de cal Bartomeu.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; display: inline; float: none; font-size: large; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Fins i tot hem tingut temps de trencar ametlles amb en Miquel, en Miquel es un gran cuiner com ja ho he escrit, però no sabia fer ametlles garrapinyades, tant pròpies de casa meva i del nostre poble en general. Aquesta feina la va fer tota la vida el pare, hores i hores trencant en l'habitació de sota la terrassa, ploguent o als vespres, i quasi sempre sol, cadascú tenia la seva tasca a fer i la de la mama era fer-les i regalar-les, en regalava moltes de garrapinyades perquè li sortien molt be; curiosament tothom felicitava a la mama per lo bones que li sortien, però ningú al pare, lo de trencar les ametlles no es cap merit, ara sóc jo el que ocupa el seu lloc, la vida torna a començar. Es l'anonimat més absolut, ningú ho veu, però no em dol que felicitin a la Tere o a la meva germana Dolors.<br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVhShXssD9Mt3J_qyYAUAi5Hy6MeUWfcHgfedv6nXVVouxv6wHHe2QMz5N-0d5qJysRyZhyphenhyphenlS9u33rdxYQf-KqPSx35bNL30UAPt-GJo83PsolfBOTu1lt8BowzNH8DzqT8aQRTkS5ISoT/s2048/a1a0c904-eedc-4b7b-994b-2290cce07891+2.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVhShXssD9Mt3J_qyYAUAi5Hy6MeUWfcHgfedv6nXVVouxv6wHHe2QMz5N-0d5qJysRyZhyphenhyphenlS9u33rdxYQf-KqPSx35bNL30UAPt-GJo83PsolfBOTu1lt8BowzNH8DzqT8aQRTkS5ISoT/w480-h640/a1a0c904-eedc-4b7b-994b-2290cce07891+2.JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Dr. Miquel Fabré i un servidor trencant ametlles, un acte molt repetitiu i que al Miquel no l'estusiasme massa, però no va protestar.<br /></td></tr></tbody></table><br /> Be, dir-vos que el Dr. Fabré va marxar de Llorenç havent après a fer les ametlles garrapinyades, tot un èxit per ell i per la seva professora que ha sigut la meua dona. Els seus fills saltaran d'alegria, després de donar la volta al mon durant mes de dos anys.<br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Hem aprofitat que tenia a casa quatre braços forts per fer neteja de coses que eren dels pares, he de dir que fa set anys que va morir la nostra mare i encara no havien tocat res de res: papers de tota mena, les golfes sempre han sigut el magatzem de coses per si un dia s'han de menester, mobles que havien donat un servei pero que ja no en donent, llibres de tots colors i revistes velles de medicina, novel.les, llibretes passades de moda i mil coses més, la màquina de fer jerseys, roba, fustes, s'ha de continuar tirant trastos que tots guardem i que altres els han de tirar, temps a venir també els meus fills llençaran les coses que jo guardo. Al trobar la maleta de carregar els cartutxs del papa, em va venir al cap que a casa havien sigut tots d'Esquerra Republicana i amb la guerra civil van perdre dos fills el tiet Jaume mort al camp de concentració del Burgo de Osma i el tiet Baldomer cremat al camp de concentració alemany de Mauthausen a (Gusen) Austria, </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHFsKlZ-jpV3kO6TvyrHEFOhLniV3BJAOPP-ZrnSh0qiF7tpgeQVRoVK3AQS8X-_J6x9P2YDm-xXdwiB-WpulVauhsQzBfYrLMOk_-sIQ3h55ULtuvy4d7A-tmNm2TQBFvZWb_hOB83QY3/s2048/carta+del+govern+Alemany+a+l%25C2%25B4avia+Dolors+Pons+Capdevila%252C+quasi+es+perd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1038" data-original-width="2048" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHFsKlZ-jpV3kO6TvyrHEFOhLniV3BJAOPP-ZrnSh0qiF7tpgeQVRoVK3AQS8X-_J6x9P2YDm-xXdwiB-WpulVauhsQzBfYrLMOk_-sIQ3h55ULtuvy4d7A-tmNm2TQBFvZWb_hOB83QY3/w640-h324/carta+del+govern+Alemany+a+l%25C2%25B4avia+Dolors+Pons+Capdevila%252C+quasi+es+perd.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sense paraules, pensin el que vulguin.<br /></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">d'això fa molts i molts anys, aquest dies al trobar una vegada més la documentació del govern alemany d'Adenauer en que demanaven perdó a la meva padrina, em trobat a faltar la del govern español tant sols assebentant-nos que el Jaume havia mort al camp de concentració del Burgo de Osma, penso que encara tardarà en arribar. </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">M'ha vingut a la memòria que jo ja era gradet i el pare encara no tenia permis d'arma, per això a casa hi han moltes rateres de totes menes, rateres per caçar conills, perdius, teixons, mes petites per pardals i altres aus comestibles, recordo que a casa mai va faltar la carn, tenia un gust diferent de la criada a casa. Anys a venir, al pare la guardia civil li va tornar l'escopeta que era dels antics Somatens Armats de Catalunya, encara i porta la corretja, aquesta carn caçáda amb els tirs de cartutxos la padrina i la mare la cuinaven d'una manera especial, i sortia molt gustosa, l'únic que havies d'anar al tanto en no empassar-te els perdigons de plom. Curiosament podria dir que fa més de quaranta anys que el pare ja no les feia servir i penso que jo mai més les faré servir o sí ! Mai se sap amb els temps que corren.</span></div><div class="gmail_default"><span><span style="font-size: large;">No vull deixar de parlar del Magí de cal Martí que es l'home que em sembra els trossos, els cosetxa, em cull les ametlles, i si hi ha olives també, fa temps que no tenim sort amb aquesta collita. Be asseures amb ell , el seu fill Xavier, la seva esposa i la Sandra a la vora del foc , sense presses és tot un plaer, disfruto d'allò mes, es pot parlar de tot, viuen al maxim la realitat del camp del poble i de tota la comarca amb totes les dificultats que comporta , no tot es fàcil, ni molt menys, però cada dia es nou i s'esforçen perquè les coses vagin lo millor possible, enguany mateix ens va explicar lo del mildiu dels raims, tot una llàstima per ells i per tots els pagesos, per no parlar de la plaga de les ametlles </span><b><span style="font-size: large;">la Vespeta de l'ametller ( Eurytoma amygdalii )</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: green;">.</span></b></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz91-7tohd1X06CH2R8mk3k1BD5UgLvHWdI_hiUnRsSoDUredso9DlYI2gjNTKdbT7ZLkDHZWtDZ-sfJhbmvOGuhfDKkAJKnzuceIayddhXwZ4mDrwJDsHL-YDGkrTHn__Qhq-jahMBh1Y/s2048/IMG_6666.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1342" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz91-7tohd1X06CH2R8mk3k1BD5UgLvHWdI_hiUnRsSoDUredso9DlYI2gjNTKdbT7ZLkDHZWtDZ-sfJhbmvOGuhfDKkAJKnzuceIayddhXwZ4mDrwJDsHL-YDGkrTHn__Qhq-jahMBh1Y/w420-h640/IMG_6666.jpg" width="420" /></a></div><br /><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Seguint amb l'endreça en Lluis va trobar un arxivador de paret, en aquells anys no hi havia cap altre tipus d'arxivador, un ganxo servia per anar inserint citacions administratives, factures, també trobo un poema que el pare va fer a la Marededéu del Tallat en la seva romeria del primer diumenge de maig l'any 1957, <b>horario de trenes que salen con destino a Gerona, de la estación de Francia</b>, rebuts varis , receptes del metge, pagaments al farré de Maldà per farrà la mula i el ruc, rebuts de la contribució, contractes, fins i tot trobem el nom del recader de Gerona es deia Transports Tresserras, </span><span style="font-size: large;">mensualitats de la clinica Aliança de Lleida, kilos de pa comprats l'any 1935, una nota dels kilos de raim entregats a cal Timodeda l'any 1944, també està escrit, els kilos d'olives entregades al molí de cal Català l'any 1949 , un rebut pagat a Riegos y Fuerza del Ebro,S.A de l'any 1931.,es tractaba de la electra, jo sempre explico que a casa meva del meu record a Llorenç sempre vam tenir llum electrica, també un participació de la loteria del Nadal del tiet Rafel Illa de Barcelona, rebut de la compra de la màquina de cosir Singer (1951) per la mare (acs), També està escrit que l'any 1955-56 van fer 628 feixos de llenya al Perdigó, etc, a més a les golfes, ja ho he dit un munt de vegades, si guardava els cereals, es penjaven als cabirons les tomaquets d'hivern, els raïms de moscatell, s'estenien les serves,perquè maduressin es guardava el pa de tota la setmana dins d'una tenalla d'argila i es guardava molt be, també es guardava la matança del tocino i totes les tupines on es confitava la llonganissa, el llom, i d'altres coses que no em recordo, tot sortia molt bo, també es salaven els dos pernils i també es penjaven als cavirons els fuets i les botifarres negres, perquè s'assequessin, també guardavem la conserva de tomaquets, i tot tipus de conserves , també les olives que estaven en sal. Deu ni do de la informació que dona un senzill "arxivador", segur que en algun lloc de la casa hi ha d'haver algun més amb més documents sobre la història i la marxa de la casa de pagès, el pare era un home molt ordenat de sempre i fins i tot podriamn trobar-ne de ben guardats en maletes, amb molts de poemes pel mig.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZBhO62bIDsrLl3vIBxWnAyGiYw9FqllcBlWcYVkMai9ejRcBeq1Eh9FoUUh7ah83RmF6lWTX_hLVNJ9FBbKG3PGeoREIHCCv4W6Kf59f7njobnz7aZg7hUugCRMblbqGOSndRiJQs0eCh/s2048/IMG_6433.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZBhO62bIDsrLl3vIBxWnAyGiYw9FqllcBlWcYVkMai9ejRcBeq1Eh9FoUUh7ah83RmF6lWTX_hLVNJ9FBbKG3PGeoREIHCCv4W6Kf59f7njobnz7aZg7hUugCRMblbqGOSndRiJQs0eCh/w480-h640/IMG_6433.jpg" width="480" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Amb tanta feina la Gal.la ha trobat un moment de relax al costat de la seva estimada gata .<br /></span></td></tr></tbody></table><span><br /><span style="font-size: large;">Be, amics, al proper setembre de dos-mil vint-i-u tornarem a parlar de lo mateix, no farem coses noves, repassar sempre es bo, ja se que sóc un pesat, però a punt cumplir els setanta-u anys ja no canviaré. Aquest racó de la baixa Segarra dona per molt i vostès ho saben. Un record especial per la Minerva, i tota la seva familia que donen molta vida a la part del darrera de la vila, on els seus arbres ens donen verdor a casa.</span></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Els parents de cala tia Agustina també ens han donat molta companyia, un altre dia farem algun viatge cap al Perdigó, la questió es sortir de casa. El sol surt per tots.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Si algú com en Santi Arbós o d'altres coneixen al catedràtic lleidatà expert amb la familia Borja, sobretot amb Alfons de Borja m'encantaria que m'expliquessiu coses d'aquest savi, llibres que ha escrit, articles publicats, etc...</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;">Com que s'acosta sant Miquel , aqui va un adagi lleidatà : </span><b style="font-size: x-large;">Per sant Miquel, lo berenar se'n puja al cel; per sant Macià torna a baixar. Per sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va.</b></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Fins una altra o no, tot pot ser. Penseu en viure el moment present.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Una abraçada</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Pep</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Bibliografia: </span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Calendari Folklóric de l'Urgell. Valeri Serra i Boldú. Tròleg de l'Excel.lentissim Sr. Dr. D. Joan Benclloch i Vivó, bisbe d'Urgell i Pincep sobirà de les Valls d'Andorra. Desembre de 1914.</span></div><div class="gmail_default"><span style="font-size: large;">Història Gràfica de la Segarra, sota la direcció de Max Turull Rubinat.Edicio 2002. Pròleg de Josep Vallverdú. Escriptor. Premi d'Honor de les Lletres catalanes.</span></div>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5435883170427085062.post-70733925844854838732020-08-31T22:40:00.002-07:002020-10-17T12:45:33.129-07:00FAMILIA DURA-PIPÓ I SANT PERE CLAVER <span style="font-size: medium;">Vaig anar per primera vegada al santuari de la Marede Déu de Lourdes als 19 anys, amb la peregrinació de l'Hospitalitat de la arxidiocesi de Barcelona amb molts companys, tot una proesa, mai havia sortit a l'estranger, o sigui que plens d'il.lusió. Un bon dia vam marxar cap a Lourdes amb el tren de l'Esperança. Abans haviem assistit a varies xarles de preparació pels nous nois i noies que anavem per primera vegada, recordo que a Montserrat també vam fer alguna formació amb els monjos. Previ a anar a Lourdes vam fer la primera pujada a Montserrat d'un cap de setmana amb els malalts de Barcelona, vaig coneixer un jove monjo que era fill de la pasteleria Tassies de Tàrrega, el germà Pius, una bellissima persona, em consta que s'eforçava per a ser un bon monjo, home culte, senzill, atent, empàtic, acollidor, enamorat de la Mare de Déu ; temps després també vaig coneixer als seus germans. Vam mantenir una correpondència des de 1971 al 1981, cada setmana m'enviava els sermons del pare abat Cassià Mª Just (a.c.s) ciclostilats amb lletra color violeta i més tard en blanc i negre, potser que a Montserrat haguessin adquirit una fotocopiadora, evidentment acompanyat de cartes. El cas es que vam fer una molt bona amistat i molta companyia encara que ens veiessim poc; quan pujava a Montserrat feiem llarguissims passetjos pels jardins del monjos, sense mirar el rellotge.</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD35ZlPMgAlVOEycyQTgRrlq1XSr09k73e_fJ-xbMNUOdwHDpBW29kcF9RFvvbc66mc8_62Sz8aBvX3OMlcHMhfbZIHYsM3dvjL4rsfywvK4kg4rSi2gBtLelwdNGuDa8t-a5J8dzX41Lu/s2048/IMG_1439.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1512" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD35ZlPMgAlVOEycyQTgRrlq1XSr09k73e_fJ-xbMNUOdwHDpBW29kcF9RFvvbc66mc8_62Sz8aBvX3OMlcHMhfbZIHYsM3dvjL4rsfywvK4kg4rSi2gBtLelwdNGuDa8t-a5J8dzX41Lu/s640/IMG_1439.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xavier Durà i Riera de tertulia amb una persona amb mobilitat reduïda.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: large;">Pel mateix temps vaig coneixer als brancadiers X. Durà, en J.M. Cullell, en M. Conesa, en més tard el grup C.C. Joves i molts d'altres. Ara escric especialment per l'amic Durà (a.c.s.) un bon dia em va convidar a sopar a casa seva, en aquells anys mai es deia que no, un sopar era un sopar, també hi havia anat acompanyat de la Pilar Martí filla de cal Barra de Verdú (a.c.s.) . la Maite Pipó es filla de Pallerols, poble que l'any 1964 tenia 135 habitants, agregat a l'ajuntament de Talavera, situat a 574 m d'altitud. Els Durà passaven els dos mesos de vacances de la canalla a la casa pairal de Pallerols, i els dos nois ajudaven als pagesos del poble a arrencar patates, a segar, a carregar els carros, a cuidar els horts, en fi tots van creixer molt sans i espavilats i encara ho són, jo pensava si algun dia tinc fills vull que siguin com aquests; el matrimoni Durà-Pipó eren molt moderns i avançats en l' època en que viviam, van donar molta llibertat als seus fills. En Xavier i la Maite no es cansaven d'explicar que ells havien tingut molta sort d'assistir als curssets prematrimonials que feia <a href="https://revistaderipollet.cat/veus-aclariments/">el pare Josep Maria Gassó i Buxó</a> (acs), fill d'Anglès, mojo de Montserrat, els va unir i els va donar una solidesa com a parella i més tard com a pares; sempre més van estar orgullosos d'haver fet aquests curssets, més endevant editats en un llibre titolat : <b>Cinc aspectes de l'Amor conjugal. Edicions 62.</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhViD36esldRZQX6a0GIFx0U9FAg9lunuP43fyjtA4TSpwcmjhbJZSzG6hXMDPnI68MGY64UlVqycpljVI_RqCBbJwe8CnDFDP2r0fee4c8OhcTk-cr4vj659naNFvsIQD8UFoRc-y0GhRC/s1600/La+meva+preferida.+aguanto+un+sillo+perque+es+vegi+els+simbols+del+poble.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="640" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhViD36esldRZQX6a0GIFx0U9FAg9lunuP43fyjtA4TSpwcmjhbJZSzG6hXMDPnI68MGY64UlVqycpljVI_RqCBbJwe8CnDFDP2r0fee4c8OhcTk-cr4vj659naNFvsIQD8UFoRc-y0GhRC/s640/La+meva+preferida.+aguanto+un+sillo+perque+es+vegi+els+simbols+del+poble.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La seva bondat i alegria ens contagiava a tots.</span><span style="font-size: large;"> La Maite com a bona segarreta, li encantava voltar amb en Xavier pels pobles de comarca, com sant Ramón (l'escorial de la Segarra) , el santuari de la Bovera,Vallbona de les Monges, Rocafort de Queralt, Poblet..... Llorenç de Rocafort, L'Espluga Calva, els podies trobar a qualsevol lloc com a la <a href="http://theladiesofvallbona.blogspot.com/2012/01/vam-ser-felicos-fins-i-tot-la-mili.html">Fira del Silló de Verdú</a>, a Forès ; fins i tot l'any 1972 els vaig trobar celebran la Vetlla Pasqual al monestir deVallbona amb el secretariat d'Universitaris Cristians, que s'instal.laren per grups a totes les pallisses del poble, anaven amb el filipó pare Salvador Pié-Ninot.</span><br />
<span style="font-size: large;">Be tornem al sopar a casa dels Durà-Pipó, a l'entrar al menjador vaig adonar-me que a la paret hi havia enmarcat un article titolat Verdú, anava sobre sant Pere Claver.</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXTqpVs7WmOymaNfBwiswGhjr_vhAugYTGdR7ZxQFmT2RfKZ6J2Kzt4XUHwLGdvEPgHDJTPc82B2U-FVFoToPyPSJa_r5Yz43eNcYMznpRwUc9PpN6YTIZ0ewEVDuNA-nQvxZas4wEI0l/s1600/VERDU+ES+A+LA+SEGARRA%252C+SANT+PERE+CLAVER.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1472" data-original-width="1600" height="588" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXTqpVs7WmOymaNfBwiswGhjr_vhAugYTGdR7ZxQFmT2RfKZ6J2Kzt4XUHwLGdvEPgHDJTPc82B2U-FVFoToPyPSJa_r5Yz43eNcYMznpRwUc9PpN6YTIZ0ewEVDuNA-nQvxZas4wEI0l/s640/VERDU+ES+A+LA+SEGARRA%252C+SANT+PERE+CLAVER.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">.Si amplieu aquesta fotografia, ho podreu llegir més be.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L'article es de Mossèn Josep Mª Ballarin Montset i va principalment sobre la vida del sant, tot i que fa quatre pincellades de com son els segarretes, com va variant la geografia a mesura d'on ens acostem a Verdú i com són els pobles, la pagesia,i el clima al voltant de Verdú. A mi em va agradar moltissim, era la primera vegada que llegia quelcom sobre sant Pere Claver, mai n'havia sentit a parlar, tant es així que fa cinquanta anys que aquest tros de paper viatja amb mi de poble en poble, espero que vostès també gaudeixin d'aquesta bonica i tendra història del sant. Aquest escrit ampliat a 50x50 cm adornava el gran menjador de la familia Durà, sense més quadres de pintors rellevants i encara li tenen.</span><br />
<span style="font-size: large;">Verdú pertany al bisbat Solsona, i van tenir la sort durant 10 anys de tenir al bisbe Don Vicente Enrique y Tarancón, més tard cardenal, gran lluitador contra el franquisme .</span><br />
<span style="font-size: large;">Aquest altre que els presento titolat <b>Actualidad de san Pedro Claver </b>es de data disset de novembre de dos-mil-dinou.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLhawZRakysJzIu8JkJ6-iMPSkBQBEbHdjsajsSWhE-rDQljn8R4NGw3HTH2mpPIgdYTZRi3u7VEosm_8Un-mpfQb5woHChvLa_8-efZeLgvz71GgYra-xZI776ZLhcrTaUWESmArC0cse/s1600/IMG_6808.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1219" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLhawZRakysJzIu8JkJ6-iMPSkBQBEbHdjsajsSWhE-rDQljn8R4NGw3HTH2mpPIgdYTZRi3u7VEosm_8Un-mpfQb5woHChvLa_8-efZeLgvz71GgYra-xZI776ZLhcrTaUWESmArC0cse/s640/IMG_6808.jpg" width="486" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El present article sobre la vida del sant, està escrit entre : Albert Batlle, Josep Maria Carbonell, Miriam Diez i Bosch, Eugeni Gay, David Jou, Jordi Lopez Camps, Margarida Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Montserrat Serrallonga i Francesc Torralba, o sigui un preciós article, consensuat amb les millors professors universitaris que tenim. Espero que hagin gaudit de la trajectòria d'aquest sant tant de casa nostra.</span><br />
<span style="font-size: large;">El nostre gran poeta nacional de Catalunya li va dedicar un bonic poema :</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="375">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073732485 9 0 511 0;}
@font-face
{font-family:"trebuchet ms";
panose-1:2 11 6 3 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;">Puig lo cel us ha enviat</span></b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;"><br />
<b>com un altre Xavier,</b><br />
<b>gloriós Pere Claver,</b><br />
<b>daunos vostra caritat.</b><br />
<br />
<b>En ton cel, Església santa,</b><br />
<b>quin sol brilla tant hermós !</b><br />
<b>sa llum pura i clarejanta,</b><br />
<b>¡ oh Claver, la llenceu vos !</b><br />
<b>¡ Gloria a Déu, que bondadós</b><br />
<b>aqueix astre'ns ha enviat:</b><br />
<b>Gloriós Pere Claver,</b><br />
<b>dàunos vostra caritat.</b><br />
<b><br />
De la terra catalana</b><br />
<b>vos nasquereu en lo cor;</b><br />
<b>de familia cristiana,</b><br />
<b>tal es l'arbre tal la flor.</b><br />
<b>Tu ets, Verdú, lo gerro d'or</b><br />
<b>d'aqueix Lliri inmaculat.</b><br />
<b>Gloriós Pere Claver,</b><br />
<b>dàunos vostra caritat.</b><br />
<b><br />
Son cor d'àngel veu Maria</b><br />
<b>y del seu amor l'omplí;</b><br />
<b>y dantlo a la Companyia;</b><br />
<b>- Fésmen, - diu, - un serafí;</b><br />
<b>per mirall se l'escullí</b><br />
<b>lo meu Fill crucificat, -</b><br />
<b>Gloriós Pere Claver,</b><br />
<b>dàunos vostra caritat.</b></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;"><b>Mn. Cinto Verdaguer</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="color: #3d85c6; font-size: 13.5pt;"><b><i>El Sant Pare LLeó XIII, va dir que després del testimoni i vida de Jesús, era el que més l'havia impressionat.</i></b></span></div>
<span style="font-size: large;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff7ed; color: #1d1d1d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 15.4px;"><i><br /></i></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: #fff7ed;">Oi, que la vida del sant us ha arribat al cor ? impressionat com deia el Papa Lleo XIII i de tant aprop nostre que el tenim quasi oblidat. Ara havent llegit l'escrit de Mn. Ballarin i l'escrit dels deu il.lustres professors, l'estimarem més. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="background-color: #fff7ed;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Agafeu-vos aquestes quatre ratlles con el regal on-line de finals d'estiu, tenim la sort que tant Verdú com tota la vall del Corb estan carregats d'història, amb Vallbona al costat.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Una abraçada especial per en Francesc de Martí de Tàrrega i la seva familia de cal Barra.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">Pep</span>Pephttp://www.blogger.com/profile/01906317681440419600noreply@blogger.com2