MISSA AMB ORQUESTRA

Aquest primer cap de setmana de tardor de 2011, ha sigut la festa Major de Palol de Revardit. Un poble amb encant, on les families encara s'ajuden els uns als altres. Un món de pàges amb majúscules, camps ben treballats, on uns pocs pagessos porten tot el municipi i part d'un altre, amb grans tractors que fan una feinada, i ben segur que en treuen més que anys enrera. A mi em deixen astorat. Tot es verdissim fins i tot el blat de moro de l'hort de'n Martinez, que es una meravella, com aquest també fan goig altres horts del poble com el de Can Cases.

Antiga fotografia del castell de Palol de Revardit.

En cap cas vull deixar debanda les altres activitats del poble com la Ferreteria Soler que són únics en el seu compromis de servei , tots, de més grans fins als més joves. El pretigiós restaurant La Banyeta, amb tot el seu encant i atractiu, un déu pel cava "Revardit" que ells han creat i que hem tastat en la inaguració del monument. Enhorabona ! , es exquisit. Altres activitats industrials com la l'empresa de terminals Escubedo en honoren pel seu prestigi arreu del món. Gracies. El Sr, Antoni Escubedo també dos anys enrera va ser pregoner de la festa Major.

La festa va començar ahir dissabte amb la inaguració del monument als Donadors de Sang del municipi. Una festa amenaçada amb quatre gotes d'aigua, però que no va fer desdir a ningú d'assistir-hi.
Es el municipi amb el percentatge més alt  de donadors de la comarca del Pla de l'Estany i tots n'estem més que orgullosos començant pel seu alcalde Sr. Jordi Xargay, home entregat cent per cent al seu poble i la seva gent.

Durant tot l'acte presidit per les autoritats locals, amb el Director provincial de Sanitat Dr.Trias i el sosdirector de la Germandat de Donadors provincial , i el responsable comarcal i local.
Tot l'acte traspuava valors, com generositat, altruisme, solidaritat, tendresa, bondat, fins i tot mossèn Marc ens va emocionar amb la seva reflexió sobre el monument que estavem inagurant. També va ser un honor per nosaltres que ens acompanyés el Dr. Profitós eminent Hematòleg de l'Hospital Trueta de Girona.

Tots els parlaments, han voltat en l'agraïment als donadors, que són l'anima de l'homenatge d'avui. Fins i tot l'autor de la escultura  Jordi Bosch "Barraca", també s'ha apropat a l'esperit altruista dels donadors.  El public enbadalit escoltavem atentament tant profundes paraules que ens omplien el cor de goig. S'ha fet palès la responsabilitat d'un poble amb aquesta activitat tant i tant altruïsta; no tenen cap dubte i actuen en responsabilitat, tots a una. Admirable.

Si la crisi que vivim es de valors, al poble de Palol  com tots vostès poden veure, encara en queden un grapat, seguiran endavant per molts anys.
Tot el programa està farçit d'actes de germanor per disfrutar-lo tots junts.  Felicitto a tota la joventut de poble per la seva intensa activitat  i per les ganes de treballar  perquè la gent s'ho passi be. Tenen un gran esperit de servei. Per molts anys.
Avui festa del  patró l'Arcangel Sant Miquel de ( Sancti Michaelis de Palaciolo de Rivovitis ) hem tingut missa amb orquestra presidida per mossèn Marc el nostre estimat mossèn.

L'església lluïa com mai i feia tot  el goig del món. Estava plena de gom a gom, de propis, de nascuts a Palol i que fa anys que viuen fora, d'amics i forasters.
El mossèn ens el sermó ens ha recordat que els publicans i les dones de mala vida ens passen davant al regne del cel. El mossèn sempre aprofita al màxim l'Evangeli per alliçonar-nos, no li calen altres exemples, que les paraboles del Senyor.
Tota la missa em estat acompanyats per l'Orquestra que ha donat un toc de solemnitat a l'ofici.

Per acabar em cant els Goigs en honor de l' Arcangel Sant Miquel:

Puix fulgeix om una brasa

en la terra i en el cel.

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA

AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL !

Vosotre nom sagrat omplena

nostre poble i nostre pit

sou d'excelsa llum que ens mena

pel camí de l'infinit.

Sol que el cel ens asserena

quan el dol estén llur vel.

DFENSEU AMB VOSTRA ESPASA

AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL !

A Palol de Revardit

que per Patró us venera

feu-lo per a lluitar ardit

sota els plecs d'eixa bandera.

Vostre escut sia cuirassa

per la conquista del cel.ç

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA

AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL

Puix fulgeix com una brasa

en la terra i en el cel.

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA

AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL.

He de dir que al final de la missa, el mossèn ens ha felicitat per què em cantat fort, be i amb entusiasme. Ben mirat un bon piropo. Gràcies mossèn. Vostè ens anima .

Com podoeu veure el castell quasi està restaurat, els queda molt be, on bonic lloc per passar uns instants de repòs, fins i tot per llegir el diari.

Tot seguit el pregó de festa Major fet pel Dr. Santi Giol , del centre Creixent de Can Comas. A tots ens ha deixat clarissim la seva manera de pensar, de cuidar a les persones en la fase preventiva, o sigui adelantant-se a la malaltia,  te molt clar el seu lloc a la societat com a metge. Compromís ecològic al màxim. Medicina naturista com a meta. Biblioteca al costat de l'hort. Es fill de Bellvis a l'Urgell.Molt resumit però es  així. Fa molts anys que el conec i soc testimoni de que moltes persones darreu i confien amb els ulls tancats.Autor de nombrissimes publicacions entre elles INTEGRAL, es incansable i ha estat a tots els medis de comunicació del païs. Es cert, Can Comas te aire de Balneri, de Monestir i tot l'encant d'un Mas de pagès. un bon lloc per veure passar el temps. Tot plegat una exel.lent conbinació per repòs del cos i de l'ànima. Tot el centre de Creixent respira l'esperit que en Santi ens ha explicat. Enhorabona.

La sala de l'Ajuntament estava plena de gom a gom, és palès que el Pregó aplega molta gent i saber coses sobre els ciutadans del municipi o vivències antigues que van ligades a les nostres vides sempre es atractiu.
La festa ha continuat, amb sardanes , un pica-pica per tothom i amb un gran esperit festiu. Tots hem viscut intensament Palol de Revardit.
 Fins un altre any si Déu vol.

Pels que no ho sapiguen o pels encuriosits les pintures de l'altar major de l'església parroquial de Palol, estan fetes pel pintor olotí  Vilà Moncau, que fou director de l'escola de Belles Arts d'Olot. Pintor completissim, que domina totes les tècniques de la pintura, tal com ha de ser un artista.

Aquí us poso dos olis sobre tablex del pintor , perquè ben bé s'ho mereix i així tots vostès coneixaran una mica més d'aquest important pintor, que tant lligat està a Palol de Revardit, amb les pintures de l'altar major de l'església parroquial.

 Per molts anys Sr. Vilà Moncau.
Disfrutin de les fotografies del castell del segle XII-XIII, ja restaurat .
M'oblidava pels amants de fer caminades, els recomano la millor i més planera i tranquil.la dels voltants, La carretera de les Rives, un lloc on practicament no trobes ningú, home algú si, en Martinez i el seu gos i alguna vegada llaurant el nostre jutge el Sr. Xargayó amb el seu tractor, molt bona persona. Lloc molt fresc a l'estiu, i assolejat a l'hivern, l'única casa que trobes es Can Quaranta, que està restaurada però mai he tingut la sort de trobar-hi ningú.

Adéu-siau.

LES MORES DEL TALLAT

Fa molts anys que a casa nostra, a Llorenç de Vallbona, al segon cap de setmana de setembre fem melmelada de mores. La iniciativa la te la Tere, amb l'ajuda dels nostres pares ,Sisquet e Isabel, que dies abans ja van collint mores pels voltants de Llorenç i pels trossos de casa Les Pintades, El Perdigó, Les Sorts, La Parada del costat de casa, en fi alli on hi hagi un esbarzer amb mores, alli cal anar-hi i molt més enguany que degut a les altes temperatures i a la baixa pluviositat, les mores quasi eren inexistents i si en trovabes, eren molt petites i quasi seques; els pares estaven preocupats perquè altres anys n'havien recollides moltes més. Ep ! la tia Mari cada any ajuda i supervisa les llargues hores de cocció de les mores, vigilant en tot moment el procés, aqui tothom te ocupacions; ningú es pot distreure.

Foto feta per en Lluís Capdevila

El dia 10/9/11, després de passar un parell d'hores a les Sorts del Fondo camí de Vallbona de les Monges, per recomanació de la mare i que ja n'havia collit dos dies abans,  i com podeu veure a la foto, Déu ni do le lo guapes que eren,però en pocs esbarzers i després de repassar la part obaga de les sorts, vam decidir per iniciativa del pare, anar al Tallat, que per la festa de la Marededéu , n'havia vist .

I no es maca aquesta foto ?, unes quantes mores be valen una escalada .

Estan aquí dalt de la serra del Tallat, que la veritat feia uns 5 anys que no hi havia pujat, em va venir a la memòria tot els poemes, cançons, i treballs històrics fets per Mossèn Ramón Bergadà i Solà, rector que fou de Rocallaura, com  La Memòria Històrica de la Miraculosa Imatge de Ntra. Sra. del Tallat . Tarragona 1900. Us poso només la introducció:

 Imprès a la Tipografia de F. Aris y fill. Any 1900.

Gràcies al llibre ROCALLAURA de M.Moix, F. Bergadà i A. Moix i A. Moix. sabem que es diu Hostal del Manta.

Llorens de Vallbona, patria de Monssèn Ramón Bergadà. Foto feta per en LLUIS CAPDEVILA, L'any 2009.

Colutea arborescens L. de la familia de les Papilionàcies.  En català Bufa llop, Esclafidors, Espantallops, Espeteeguers. En castellà : Espantalobos, Espantazorras, Fresnillo loco.

Mossèn Ramón Bergadà pels que no ho sapiguen va fer el cambril de la Marededéu del Tallat  a Rocallaura.

Antic hostal del Tallat, dit Hostal del Manta, Rocallaura. (Vallbona de les Monges)

Aqui, en les quatre parets que queden de l'antic Hostal del Tallat, lloc de pas pels que anaven camí de la Conca de Barberà , cap a Solivella, Blancafort, Montblanc....ens vam quedar. Anavem amb la Maria, en Lluís i el pare, Déu ni do de les que vam collir.

Sisquet Capdevila Pons, el nostre pare i avi.


Com podeu veure tots enfeinats, collin mores, ningú s'estavia més d'una punxada dels esbarzers, com diu el pare, o sigui normal acabar amb els dits tocats.

Ja se, que ho sabeu, que al Tallat i ha un important parc eòlic, es un bon lloc, donç i toca molt el vent , sobretot la marinada. Aquesta foto dona fe que les mores són del Tallat. La veritat es que va ser una sort , creure al pare, vam poguer collir les necesaries per fer la melmelada. 

Durant les quasi dos hores i mitja que hi van ser, només vam trobar un grup de caballistes que segons ens van dir venien de Blancafort, totes molt simpatiques, alegres i animades. No se el destí final, però ben be podia ser dinar al balneari de Rocallaura.




Fa mig any que busco el nom d'aquest arbust, que el conec i el recordo des de molt petit. Quan era la primavera el pare sempre al capvespre me'n portava un ram, que el trobava aprop de la cabana de cal Perlo de Llorens, (el propietari es deia Ramón Martí, la seva mare era de Rocafort de Vallbona, filla de cal Ventura) , anat cap al Perdigó, apretaves aquestes bosses o globos i petaven com un petart i era molt divertit. Si algú sap el nom vulgar o científic d'aquest arbust, agraïria que m'ho diguessin.

Són tants els records d'aquest lloc, que no tinc valor de continuar, sense posar-vos la cançó amb la lletra original de Mossèn Ramón Bergadà i Solà, la música del compositor Francesc de P. Brunet i Recasens, Cantich de la Romeria a Ntra. Sra. del Tallat. Vull fer notar que el càntic que es canta actualment a la Marededéu no es l' orignal de Mossèn Ramón, sinó que un altre de diferent. Encara que la música es conserva la original del músic Brunet. Aquest bon músic, fou un tresor de persona, i també de compositor, de professor, de músic, d'avi, de pare, d'amic, la guerra civil española li va partir la vida de compositor per la meitat, que era la principal i a Castellterçol va viure amb la seva famlia com va poguer; això si ,va dibuixar al llapis totes les masies . La familia te un album editat,que es una meravella.

Per la comarca  les fulles d' esbarzer ( Rubus ulmifolius ) es couent i l'aigua seveix com a astringent.

Parlant de plantes medicinals la nostra comarca te: l'Agram, el card o penical, Aubi (Populus Alba) l'escorza serveix com a tònic i les seves gemmes com a espectorant. També tenim l'Espigol, el Fonoll, l'Herba Prima, el Lligabosch, l'Om que suavitza les irritacions de pell i mucoses... etc.

Aquest trosset de mapa pertany a d'un altre ben complet fet a Paris l'any 1772 per P. Placide, Ingénieur Geographe, que es troba al hall de la biblioteca  del Seminari Diocesà de Girona. El mapa es de tot el territori del Principat de Catalunya. Hom pot veure, els pobles de Llorens, Val Bona, Montesquiu (ja no existia com a poble en aquest any), M.Blanquet, N. S. de Tallat, Omells de Nagaia. Segur que disfrutareu cercant pobles d'aquestes terres i a tots us portaran molts records.

Hom pot veure Rocallaura al fons.
Tot collin les últimes mores ens adonem que ja són un quart de tres de la tarda i pleguem.

Mai m'havia adonat de les restes de l'hostal del Tallat. Per altra banda no trobo cap data històrica d'aquest hostal. Només se que el Santuari era propietat del Monestir de Poblet, fins la desamortització de Mendizabal.

No  puc acabar sense posar  aquesta vista del Santuari, on es veu la part vella i la part restaurada

Trobant-nos aqui al Tallat, repassant el mapa d'aquest trosset de païs, m'ha  vingut a la memòria, veien els pobles de Llorac i Robinat, el llibre de'n Xavier Baladia " Abans que el temps ho esborri "  Records dels anys d'esplendor i bohèmia de la burgesia catalana. Per cert molt ben escrit i que ens aporta una visió sociologia completissima del seu temps.Un llibre per disfrutar. LLegint  tot l'esplendor viscut pels personatges de la novela, m'ha vingut a la ment la meva amiga (a.c.s.) Sra Glòria Sacrest Recolons, bellisíma persona , elegant a més no poguer, educadíssima,  respectuosa amb tothom , recordo que venia a Les Planes d'Hostòles amb la seva institutriu, persona ja molt velleta però d'una exquisita cultura. La senyora Glòria s'emocionava amb valors com amistat, que sempre va cultivar, fins a l'extrem , també li abellien les persones educades com ella mateixa. La Sra. Gloria, va viure tot el  glamur del món a Barcelona i a tot arreu on ella es movia. Jo només la vaig tractar a les Planes d'Hostòles, siguent un honor per a mi. Em va deixar, a part de la seva amistat, moltes hores de vivències de la seva vida a Barcelona i a Suïssa i al Liceu de Barcelona amb els seus amics, com el President Tarradellas, el senyor Ortinez, el Sr. Castella, el Marquès de Comillas, l'actriu Mari Sampere, etc.... També vam passar moltes hores parlant de l'amistat que unia el seu pare amb en Josep Pla.

Paisatge de Les Pintades terme de la Quadra de Mas Déu; molt aprop dels Omells de Na Gaia.


Per acomiadar-me us he de dir que ja portem dotze anys d'experiència  amb la melmelada de MORES i amb aquest tretze. La Tere de molt joveneta, va veure com a casa seva, la seva mare i la seva tia Mari en feien.El seu avi feia dolços i els anava a vendre pels pobles veïns. La noia s'hi fixava i com podeu veure encara li dura.  D'aquesta melmelada de mores, només se que porta moltes hores de cocció i molt de sucre, o sigui ingredients 100% naturals.

Llorenç de Vallbona segon diumenge de setembre de 2011.

DEL POEMA QUE GUARDO D'ENÇÀ ELS MEUS 20 ANYS

Aquest poema que tot seguit us faré a mà ,el guardo d'ençà els meus vint  anys, sempre m'ha acompanyat i curiosament mai l'he perdut, tot i haver fet la tira de canvis de domicili. Sóc gairebé un nòmada en el sentit estricte, poca gent ha mogut tantes vegades de lloc les seves poques o moltes pertinences. Jo i la meva familia ho em fet; molts ho saben, la vida ens ha portat per aquest camí, aquesta feina sempre ha sigut de moure's, molts metges que jo conec, també ho han hagut de fer, fins ha trobar el repòs definitiu, o sigui que no tinc cap més  mèrit que altres no tinguin. El nostre repòs ja fa vint anys que el vam trobar amb la Tere i els nens, que ja no ho són.
Me'l va regalar la Sra. Bibliotecària de la biblioteca Pública Arús de Barcelona, un lloc amb encant . No se si encara està oberta al públic ?

 molt interessant per lo petitona que és, clar el Sr. Rossend Arús, nascut a Hospitalet, era fill d'una família amb sólida possició econòmica. la va fer per ell i els seus, al morir la va deixar en testament a  la ciutat de Barcelona. Els seus testamentaris acompliren la voluntat de contribuir amb el seu patrimoni a l'educació de les masses populars.

 En tres anys aconseguiren trenta mil volums, vint.i.dos mil dels quals comprats en llibreries del païs i estrangeres i vuit mil  pertanyents  a la biblioteca particular d'Arús; el domicili del qual fou arranjat i habilitat com a sales de lectura, de música i de magatzems de llibres. Tot s'acompli puntualment. A finals de 1894  és formà el patronat sota la presidencia formal del Alcalde de Barcelona. Us poso només un troset dels estatuts:

La biblioteca serà siempre libre, no pudiendo excluir ningún género de libros por motivos sociales, políticos oreligiosos,,,
Durante las horas de lectura no se podrá impedir la entrada ni de los medios de leer o estudiar a ninguna persona por razón de sexo, edad, ni classe...

Jo, aqui hi viag trobar uns llibres  d'edició monumental, estil imperi , de la campanya de Napoleó Bonaparte a Egipte, una meravella, titulat :  Description de l' Egypte ou recueil des observations et des recherches, qui on étè en Egypte pendant l' espedition de l' Armeé .... cada llibre es transportat en un carretó que la edició ja incorpora; no se si actualment encara duren; estic cunfós, potser que el carretó sigui de la edició de Le Voyage pittoreque et historique pour l'Espagne, d' Alexandre de laborde. Perdoneu.
Com vostès poden veure l'espai per a llegir era d'unes 24 persones com a màxim i la Sra. Bibliotecaria al mig per vetllar la bona marxa del centre i servir als lectors.

Sempre hi ha hagut gent generosa, però la Sra. Marta Algueró i Puigdellívul,  era atenta, servicial, empàtica, cultíssima, amb varies carreres com mestra,  practicant, estudis de farmàcia, etc.... amb una memòria exepcional i recordo que el seu marit era metge especialista en medicina del treball. Mai més n'he sapigut res de res. La Sra. Algueró, era la que ens feia classes de català en una sala gran de la mateixa biblioteca, tenia una taula molt llarga, que ara no hi és. Vam començar primer amb les fitxes d'ortografia del Dr. Josep Ruaix, que va ser company del seminari del pintor Benet Sarsanedas de Rupit, una bellissima persona i millor pintor.

Be, el poema us farà pensar i molt; ànims a tots i si el coneixeu donç, passeu de llarg i cap problema.
El poema es titula GENT i es d'Evgeni Evtusenko:

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins cón com històries de planetes.
Cadascú és únic, soll, ell sol.
No n'hi ha cap altre que se li assembli.


I si algú ha viscut en silenci
feliç en el seu racó,
la seva propia insignificança 
l'ha fet interessant.


Cadascú te un món secret, molt seu,
on si amaga el millor instant
on si amaga l'hora més terrible,
però nosaltres no en sabem res.


I sí un home mort,
mort també la seva primera nevada,
i el seu primer petó i el primer convat,
sí tot s'ho emporta.


Sí, queden llibres i ponts,
màquimnes i teles de pintors
sí, moltes coses queden aquí,
però alguna se'n va.


Així es la llei d'aquest joc sense pietat.
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
però en realitat  ¿que en sabiam d'ells ?


Que sabem dels nostres germans, dels nostres amics ?


Que sabem de la nostra estimada ?
fins i tot del nostre pare,
sabent'ho tot, no en sabem res.
Se'n va la gent, no la podem retornar
no podem fer reneixer els seus mons secrets.


I cada cop,
tinc ganes de cridar davant
d'aquesta impotència.


Be, us deixo amb la vostra reflexió, i us desitjo el millor estiu per tots vosaltres. Cada dia em recordo de la marinada del meu poble de Llorenç, pels qui no coneixeu l'Urgell, us diré que es un airet fresquissim que cada dia arriva cap a les 16 hores i la calor intensa del matí se'n va, costa de creure, però sempre ha sigut així.

El pare i jo l'estiu passat en La Sort, camí de Vallbona de les Monges

Aquesta vall que es forma més amunt de Rocallaura i va més enllà de Maldà, cap afinals del segle XVII i fins la primera mitat del XVIII presentava una imatge totalment diferent a l'actual. Aquests fondos no es podien cultivar acausa de l seu estat quasi pantanós,  jo de jovenet , recordo que aquest fondo, incloent les  dos parades de casa tot era aiguamolls, fins hi tot hi havien  polles d'aigua ( Gallinula Chloropus) que hi van ser-hi molts anys, tants com els aiguamolls. Encara hi ha un sector que es diu ( Els Prats), degut als magnifics prats, i  espessos  canyars, se'n diu ( Els Canyars ) , i les frondoses albaredes (Les Albaredes).  Aquests noms avui dia encara els conserva la toponimia.

Al centre de la vall encara trobem  grans fileres de freixes,salzers, àlbers i  xops.

De la mateixa edat,es el llibre d'Emili Teixidor (e.p.d.)  " Didac, Berta, i la Màquina de lligar Boira " Any 1969, finalista del Premi  Foch i Torres 1968 ", edicions Galera. Barcelona 1969

Es el primer llibre que vaig llegir en català, el mateix any de la seva publicació, i sempre m'ha acompanyat, he fet molts canvis de domicili i m'hai le perdut, segueix amb mi. Digueu-me si per algun de vosaltres, també va ser el primer llibre ?

El segon va ser  " Un lloc entre els morts "  de Maria Aurèlia Capmany, també l'any 1969. No és cap mèrit, però temps era temps i les coses no estanven per orgues i mira a poc a poc vam anar agafant el gust per la lectura en català, no sóc un gran lector, tot s'ha de dir, però sempre m'he sentit orgullós d'escriure en català en la meva relació amb la família , amb els pacients i amb la Generalitat de Catalunya d'ençà els primers anys  de la democracia i mai ho he deixat de fer-ho..Tampoc em costa parlar i escriure en castellà, primer perquè hi vaig ser educat a l'escola i més tard perquè em vaig casar amb la Tere.

Ara als meus 61 anys em permeto tornar a fer servir el  lo tant sonor de lels meves terres de l'Urgell i pronunciar sense tenir pèls a la llengua: ginoll, sinyor, siroll, silló...ja que degut a l'estimat Fabra, durant anys ens hem hagut de mossegar la llengua, per no incorrer en una falta. A la meva edat que pensin el que vulguin.

Les últimes vegades que vaig frequentar la biblioteca Arús, vaig llegir  el llibre de Paul Valery  " EL CEMENTERIO MARINO perAlianza Editorial

Ce toit tranquille, où marchent des colombes
Entre le pins palpite,entre les tombes;
Mili le juste y compose e feux
La mer, la mer, toujours recommencée !
O récompense après une pensée
Qu´un log regard sur le calme des dieux !

Recentment el meu estimat amic Cesc Rovira m'ha dit que també per a ell va ser el primer llibre en català que va llegir. Vaja tota una al.legria per mi, compartir aquest llibre amb algú.

Adéu-siau.


Pep

PASSEIG DE FESTA MAJOR

Feia anys que la nostra Festa Major  de Llorenç de Vallbona, no s'esqueia el 30 i 31 de juliol com Déu mana; sempre es canviaba per no coincidir amb les festes majors dels pobles veïns. Un tema de convivència que sempre es bo de respectar, perquè el territori petit com és no dona per dos festes el mateix cap de setmana; de poguer-se fer es poden fer, però el públic s'ha de partir i llavors l'ambient es més pobre. Enguany la veritat es que el ball de tarda del diumenge estava ple de gom a gom, gràcies als forasters, parents i amics, que omplien la pista del ball. De veritat que dona bo veure a un poble tant petit, tanta gent, encara que sigui per quatre hores.
La nostra festa se cel.lebra en honor als sants màrtirs  Abdó i Senen, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, patrons de la pàrroquia i protectors dels hortalans. Per aquestes terres se sent a dir, referent als sants patrons dels pobles de la rodalia:

A Belianes, fou sant Jaume,

a Maldà, sant Agustí i

a Tàrrega, santes Espines

i a Sant Marti, sant Martí.

 A Banyoles també els tenen com a patrons de Terme a Sant Abdó i Sant Senen.
Encara que per temps antica Llorenç n'era titular Santa Maria, com la major part dels temples edificats per les monges cistercenques de Vallbona,

La millor foto que tinc de Llorenç i el seu entorn. Foto feta des de la Roca la Bassa, per en Lluís Capdevila

En dona testimoni la clau de volta d'una arcada gòtica de l'esglesia, la que està damunt del cor. Representa la Verge amb l'Infant i que a més porta a la mà la Rosa de Jericó, simbolisme que veiem fins a tres vegades al Cenobi de Vallbona. A la façana renaixentista  de l'església de Llorenç i podem veure enculpit al damunt de l'entrada  " AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS ", i la campana mitjana es diu Maria Barbara,  el campanar es d'espadanya de tres finestrals. pensem que l'esglesia es de les més  velles dels pobles del votant , perquè les esglesies parroquials de Maldà, Vallbona, Omells de Na Gaia, Rocafort i Sant Marti de Maldà son renaixentistes, les primitives deien ser enderrocades per fer les actuals.

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donacionis nostre donamus vobis  ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis et  vallis cum pronis et planiciis.... "  

Es veu que tot això es antiquissim data de 1060 es una donació del vescomte RAMON DE CARDONA, a favor de Joan  Gumbau i d'altres de la roca que es diu de Sant Llorenç, junt amb la seva Quadra , Capellania i Ferreria i demès drets.

La roca no es un simple promontori natural, sinó una penya fortificada i encastellada; que la quadra no és  tampoc un simple corral de bestiar, sinó una extensio de terra.

Lo que queda de la Roca de la Bassa

Durant segles la roca de la qual parlem fou lloc  d'on ha estat extreta  la pedra per a la construcció de cases a Llorenç i ara no dona a entendre, ni de lluny, les proporcions que devia tenir aquesta roca gegant. Desde fa més d'un segle que l'existènica d'aquesta mola immensa és unida a un cas d'endemoniament, per part d'una dona , que amb un sol dit la volia traslladar al cim d'una teulada d'una casa del poble. El Sr. rector sempre li va donar a entendre que no ho fes. La dona va tenir seny, i mai ho va fer.

Era el primer dia de la festa Major, dia 30 de juliol de 2011, i per sorpresa van arribar la Maria i el Lluís , no vegeu la gran alegria dels avis, dels tiets , la Eli i de nosaltres mateixos. Vaja contentissims i després  de passar una bona estona saludant i parlant. Quan va arribar l'hora tots plegats ens van asseure a taula per saborejar un dinar de festa major, un dinar molt exquisit que ens va preparar la meva germana Dolors. Després d'una bona migdiada i un cafè, cafè de la màquina del tiet, vam decidir anar a caminar cap a l'era de cal  Xepe, la de cal Quim, la de cal Perlo i amunt cap a la Roca la Bassa. El cap vespre invitava a passejar, i tots ens va venir be. 

Amb la Maria, disfrutant d'un dolç paseig a la posta del sol i amb la frescor de la marinada, com vostès poden veure tots portem una peça de roba a les espatlles, es que aquest païs es fresc a l'estiu i fred a l'hivern.

Te molta importància el fet que Llorenç, que es un simple destacament dels Cardona situat a l'avantguarda del comtat de Manresa, tingui capellà i ferreria. Recordem que , malgrat de posseir una fundació monàstica, Vallbona no te capellà - el sacerdot Pere - fins pel juliol de 1157. 

La Roca la Bassa vista per tots cantons, aquesta llenya es del Joan de cala Milia, perquè està dins de la seva era.

L'existència d'una ferreria  es rara i extraordinària, si tenim en compte que aquella època el manyà és considerat com un orfebre que forja les llances i les espases dels herois i els instruments de treball complicats dels pagesos (Les eines senzilles, se les feien ells mateixos).

Crespinell rupestre (Sedum rupestre) 

El petit poblat de Llorenç, podia ésser un lloc d'avituallament on els ferits eren curats i rebien assistència espiritual - per això hi havia un capellà -, al mateix temps que els esmolaven les armes de tall, mentre que a la plana d'Urgell atacaven els serrraïns.

No tinc cap dubte que aquesta roca, era gegant i podia ser encastellada del tot, abans que la gent de Llorenç  li arranqués tota la pedra per fer les cases i les pallises del poble que es van fer en temps de l'Abadessa Mª  Teresa de Riquer i de Sabater, temps en que realment es va fer tot el creixament del Raval, del nostre carrer , del carrer de la Bassa, de cal Pere-jaume, cal Xepe, cal Mano i totes les de la carretera , excepte cal Xifré i cal Meca que són més antigues, i també totes les pallises de totes les eres del poble, que no són poques. Déu meu com havia de ser aquesta roca.

Cisterna de l'era de cal Quim, amb els seus safareig per rentar la roba, ara totalment en desús, potser  es la millor conservada , tota ella autèntica d'aquell temps; podriem dir que no en quede cap més d'aquestes caracteristiques aprop del poble, en el terme no ho puc assegurar perquè sóc un gran desconeixedor del territori.

En un poble com LLorenç situat a dalt d'un turó, guardar l'aigua de pluja era vital, cada casa tenia una cisterna, o aljup, dels  quals encara guardem els records de lo gran que era el de cal Timoneda, el de cal Perejaume al freginal, el de cal Bergadà inmens, que ens ha arribat fins als nostres dies, tots ells enterrats per donar-los -hi els seus propietaris altres usos, el de cal Tomaset , es l'únic que dona testimoni d'un passat on tot anava en serio i només es tenia el que es guardava i la gran cisterna de cal Mora davant de casa o sigui a l'era que porta el seu nom, i encara en bones condicions  i la de cal Cantó a l'hort de l'Abadia, ara totalment desapareguda; aprop o lluny del poble les families tenien una cisterna, moltes vegades lluny de casa com la cisterna de cal Rafelet que la tenien a l'era o la de cal Xepe,o cal Quim que també la teniem a l'era, en cap cas vol dir que a casa no en tinguessin una o dos. A LLorens guardar l'aigua de pluja sempre ha sigut importantissim.
Caminant cap a l'era de cal Xepe vam troba un esbarzer ( Rubus ulmifolius), i que en LLuis ja va trobar mores madures i les va donar a probar a la Maria, les va trobar molt bones. O sigui que al setembre tindrem mores per fer la melmelada, que farà la Tere amb molts ajudants.
Per acabar el passeig de Festa Major us poso una foto del nostre bosch, fixeu-vos l'encant que te, te un toc misteriós i respira molta pau, no cal que us ho digui, però cal al setembre podriem trobar-hi algun rovelló o alguna mucosa.

Be, la Festa Major va continuar amb les tres misses solemnes, la veneració de les relíquies dels sants patrons,el partit de fútbol (solters contra casats) , esmorzar popular,  la cantada d'habaneres, concert  a l'esglesia per la coral ARC de Sant Martí de Maldà (repertori de sardanes i un cant espiritual negre) i una sessió llarga de ball amb la Banda Sonora i el dilluns dia u d'agost , guerra de l'aigua i xocolatada preparada amb tot el carinyo del món  pel meu cunyat Josep Sobirà i la meva germana Dolors, que amb els anys que ho fan s'han convertit en uns experts en xocolatada pública.

Els va sortir tant bona, ho dic jo i ho diu la gent que la va probar i curiosament que ja tenen encarregada la de l'any vinent.
Com que convé saber on està situat Llorens , pels qui no ho sapiguin, aqui va un mapa de l'any catapum, però te el seu encant, historicament és per disfrutar, no es troba fàcilment aquest tresor. Us diré pel qui els convingui ; es pot trobar, al hall de la biblioteca del Seminari de Girona.
Podeu llegir LOPALAU, LOPOAL, Vª GRASSA,  CASTEL NOVO, V.N. DE BELLPUIG, PEDREGAL...

Mapa fet a Paris l'any 1792 per P. Placide, Ingenieur geografique. Fixeu-vos que al mapa, encara parla de Vilamajor (Vilet) Valdanel, Montesquiu,quan ja no existeix com a poble d'ençà molts anys.  Fa pocs dies que ha sigut publicat un llibre interessantissim que es titula  HISTORIA DE VALLBONA I DE LA VILA DE MONTESQUIU. Un territori i un poble a redós del Monestir. 
Fins la propera festa major si Déu vol.




Bibliografia: PIQUE I JOVER, J. J., La Baronia de Vallbona . Publicacions de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida 1981.