RADIO TARREGA I LA CANÇO A COLLI OLIVES

Benvolguts amics, després d'una curta estada a Llorens de Vallbona, per tal de fer una bona " toilette ",  als trossos d'aulivés i d´ametllers, de les destrosses que va fer una intensa nevada, carregada d'aigua, molt pròpia d'aquest temps, perquè la neu dels mesos d'hivern es més seca, els dia 24 i 25 de març d'enguany, amb una pluviositat mesurada de 28 l. el primer dia i 35 l.el dia 25 i d'un fort vent posterior, que va com caragolar les rames, i d'altres les va partir, deixant-les o be arrencades o be penjades de l'arbre, va tombar pins de més de 8 metres  d'alçada, i ajeure ametllers d'un tamany considerable, d'aquells que tenen més 80 anys, i que estaven saníssims, en fi un paisatge desolador, també va partir la guia (la part més alta ) d' aulivés jovenets plantats al 2008 i per a més inri els va bellugar tant que a la part aprop de les arrels i va fer un gros espai que mi passava la meva ma ; jo amb 67 anys que tinc mai ho havia vist.  La qual cosa ha portat una feinada a cada casa i també a casa nostra i s'ha de fer i no es pot ajornar, tota rama fora de l'arbre es motiu de fabricar el que anomenem el cuc de l'oliver, fa un forat i pon ous i així continua la cadena per seguir infectant tota la plantació; que no te res a veure amb la bacteria xilella fastidiosa del sur d'Italia i de les illes Balears, excepte Menorca.
Tot aquest enrenou, no desitjat per ningú m'ha portat a remoure  racons aimats de la meva memòria i com no pot ser d'una altra manera, m'ha vingut a la ment la família Collas-Brunet. Ells van tenir una tia monja que es dia Maria de las Mercedes Brunet, que quina casualitat , avui que hem enterrat a la nostra estimada Tecla de cal Martí, es bo recordar que Donya Maria Mercedes Brunet, passada la guerra civil, va donar classes a un grup de noies de Llorens que entre elles hi avia la Tecla,   Amb ella s'acaven aquesta munió de noies que cada dia anaven a escola a Vallbona. Descansi en pau la Tecla de cal Martí. Però deixeu-me parlar encara una mica més de la Tecla
Un hivern, parlant amb la Tecla Ruera de cal Martí, ara ja (acs), em va dir  que ella de joveneta al tros cantava la cançó A collî Olives, amb la seva germana la Maria de cala Milia (a.c.s) i també la sabia la Pepita Moncusí de cal Ton, també (acs); clar això em va fer pensar, en que algú l'hi havia posat la música. 

També he dir, que enguany vam assistir al decés del nostre estimat Dr. René Collas, espós de la Sole Torrent Brunet, neta del famós compositor de la cançó A collí olives, Francesc de P. Brunet Recasens, la seva mare era filla de Bellpuig . Solia anar, un parell de cops a l'any al seu pis de l' Avinguda de Sarrià, prop de la plaça Belianes, en René escoltava i disfrutava quan jo explicava la història de les abadeses de Vallbona. Em feia un gran honor. Segur que en sabia més ell que jo, però era molt humil, i sempre volia aprendre.
No cal dir que tota la història de la busqueda i troballa posterior de la partitura, de la cançó A collî olives, en René ho va viure de manera extraordinària, se li notava l'afecte que sentia per l'avi de la Sole. El Dr. René Collàs va treballar la major part de la seva vida de metge per Nacions Unides a l´Àfrica.
Davant de tots els fets que us he parlat i que amb el decés de la Tecla Ruera de Llorens, s'acaba un tros de l'història relacionada amb la monja Brunet, que en aquells anys l'anomenaven com Donya o Domna Mª Mercedes, ( el concili Vaticà II, ho va capgirar tot ),  " m'abelleix" o també dit , em ve degust, publicar tota l'entrevisa  per tornar a ser escoltada per segona vegada; molts de vostès no l'han escoltada mai . Es va fer al vuit de desembre de dos mil vuit; els olivers plantats quell any ja són molt macos. 
Molt agraït a moltes persones, molt al Professor Dr. Josep Mª Gregori i Cifré.D'altres agraïments que ja estan posats dins l'apartat d'etiquetes de la gravació.

Aéu-siau.
Pep

SANT FRANCESC DE SALES

Bon diumenge a tothom, avui es la festa de Sant Francesc de Sales, el nostre pare Sisquet Capdevila se'n deia. Un gran sant , pels qui els agradi llegir la seva biografia.

El pare va fer sel servei militar a diferents llocs, un d'ells va ser destinat a Sant Ferriol,ermita i alli hi va passar uns quants mesos, vigilant els maquis que no es colessin per França i l'entrada cap a España pel riu Borró. que tots coneixeu.
El Borró és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Neix als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvià, entre Argelaguer i Besalú després d'uns 14 quilòmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.
El municipi de Sant Ferriol, està format per tots aquets petits poblets, tots molt dispersos, però plens d'història:

Ausiñá²

Farás

Juiñá

La Miana

Almor

El Torn

 Alli la única distracció que tenien els soldats, era baixar al ball dels diumenges a Besalú i allí el pare va coneixer a la mare una jove , molt jove, potser massa, perquè quan es van casar feia 18 anys.

Partitura feta pel músic Francesc de P. Brunet Recasens, mestre de capella de Les Saleses de Bacelona.
Aquest músic va estar molt relacionat amb el nostre veï de llorens de Vallbona, mossèn Fco Bergadà i Solà, capellà que fou de lesmonges de Vallbona durant 32 anys.

Arrel de que el nuviatge va arribar a bon port i es van cassar a l'esgésia parroquial de Sales de Llierca, el pare sense persar-ho també es va canviar el sant. Arrel de llavors, sempre més va fer la festa per Sant Francesc de Sales i que ningú s'ho prengui malament. 
Aquest es el mapa on es podria trobar el poble de Sales de llierca, molt aprop de Besalú, però no el trobo, ni Tortellà, sí Argelaguer que es on va viure la mitat de la joventud la meva mare.

Mapa fet a Paris l'any 1792 pel Pare Placide, Ingenieur Geographique.

Avui celebre la seva festa les monges Saleses de Barcelona i Salamanca.
Pare el vostre sant el viviau ple de joia i mai us saltaveu la missa, clar que no hi faltés la corbata; feia més festa.
Que passeu una bona diada en companyia de la mare i dels avis de cada costat i dels germans absents i  tots els vostres avantpassat i que la Misericordia de Déu us acompanyi sempre.
Pep.