LA FONT DE LES CANELLES DE STA. COLOMA DE QUERALT NO BROLLA

 Un servidor és de la Catalunya Nova, tot és únic i caracteristic en aquesta terra plena de castells, temps era temps i des que el rei Jaume I el Conqueridor va anar guanyant territori als serraïns, la terra va anar quedant despoblada. Els reis de Catalunya van encomanar a l'ordre del Cister la tasca de posar en solfa la gran Conca de Barberà i la Segarra, crean els monestirs de Poblet, Santes Creus i el femení de Vallbona, va ser un gran encert que encara dura. A la Catalunya Nova no hi han masos, es terra de viles,  els pobles vivien a recer del senyor feudal, a Llorenç teniem la familia Cardona.

A tots els pobles, començan per Llorens de Rocafort, el pou d'aigua es de la Vila, el forn de coure el pa era de la Vila, el molí d'oli era de la Vila, una bassa on recollien l'aigua per abeurar els animals era de la Vila, la cisterna com a Montfalcó Murallat era de la Vila, els safaretjos de rentar la roba com el de Rocallaura, Vallbona, Maldà, Santa Coloma de Queral, Cervera, etc...... eren de la Vila, en fi tot del Comú, els camins també s'arreglaven pel Comú, les fosses del fossar s'obrien per rigurós torn, així com dur a braços el difunt a enterrar, tothom col.laborava.

Només vull aclarir que aquest mapa esta publicat a Paris l'any 1792 i es titula LA CATALOGNE, par le P. PLACIDE, Ingenieur geographe. 

Tinc 72 anys i encara no conec la majoria dels pobles de les Garrigues, de l'Urgell i de la Conca de Barberà, com : La Pobla de Cervoles, Velusell, Blancafort, Vimbodi, La Guàrdia dels Prats, Senant Ferran, Albiol, Albayés, Soleràs, Cabasses, Vinaixa, Pira, Omellons, Albi, Cervià de les Garrigues ( recordem que l'any 2009 li van donar el premi al producte  español de major qualitat pel seu oli extra verge  Cervus a Mónaco), Juncosa, .... no es estrany que quan tinc amics que em venen a passar un parell de dies a Llorenç, que aprofitem per anar des de primera hora del mati a conèixer el territori i els seus poblets 

Dimecres dia  13 d'abril ens vam aixecar ploguen, no em va costar res encendre la llar de foc, vam esmorzar be i sense perdre el temps vam anar direcció cap a la serra del Tallat, Solivella direcció cap a Conesa, una vila medieval amb el seu call jueu, amb racons únics, murallada, amb tres portals, el Reial, el de Santa Maria i el de Sant Antoni, fins i tot te un cafè que en altre temps estaria obert i ben segur que hi tornarà a estar; mai he estat dins l'església, encara que se que és gòtica segle XIV i com podem beure a la portalada hi ha la imatge de la Marededéu amb el nen als braços i amb dos àngels al costat.

 Com totes les esglésies sota la protecció del Cister, estava i encara està dedicada a Santa Maria com l´esglesia parroquial de Vallbona, a l'entrada de l'església del monestir de Vallbona, com a Llorenç de Rocafort, on a més la campana grossa posa " Oh ! Mater Deo ", el Cister sempre dedicava les esglesies a Sana Maria. Conesa te casa Delmera com Rocafort de Vallbona.

Caminar pels carrers de Conesa ploguent es molt gratificant, moltes parets i marges de pedra seca, a Conesa està tot ordenat, fins i tot els carrers estaven tallats per baranes de ferro per que no passessin els cotxes ni els peatons, tot l'entorn pavimentat, fa goig i farà més goig quan les baranes de ferro estiguin retirades.  El dia  13 d'abril erem a Conesa, preparats per anar cap a Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queral i cami de la Vall del Corb. 

Els que som fills de l'Urgell o de la baixa Segarra estem contentissims quan plou i aqui van els litres comtats per en Ramón Moix: el dia 13 d' abril a Llorenç van caure 12 litres d`aigua, el dia 19 dimarts de Pasqua 15 litres , el dia 20,  4 litres, i el dia 21, 13 litres , total mes d`abril 44 litres o més o distància mai se sap el que va passant a Llorenç , tot i aixi encara en fa falta més,  ja que venim d'una  molt llarga  sequera, els ordis i els blats fan molt de goig tot esta molt vert, l`ordi ja comença espigar, estem a vigilies de Sant Jordi i cal  que compleixi el refran "per sant Jordi espiga l`ordi" esperem que continui la bona ratxa de pluga i els arbres tinguin sao per poder passar l`estiu, ja que l`estiu som una comarca que d`aigua ens en donen molt poca.

 A Conesa i passava l'estiu el Sr. Duch, que en altre temps fou secretari de l'ajuntament de Vallbona i Rocafort, era un home d'una activitat fora mida, caminava molt, mai acceptava res de ningú, ni un got d'aigua, era molt amic del meus pares i per l'agost el pare li solia fer una visita a Conesa i  alguna vegada el vam acompanyar.

Vam passar de llarg Rocafort de Queral, si vam passar per Les Piles, pertany a la provincia de Tarragona. 

Una vegada arribats a Santa Coloma de Queral, vam anar directes a la Font de les Canelles, aquest monument sempre m'ha agradat molt, és un racó fresc i ple de pau per descansar tot oïnt la fressa de l'agua que fan les 8 canelles, (ara no), seguia ploguent, prouta falta que fa a tota la comarca i en general a tot el pais.

La gran sorpresa va ser trobar la Font de Les Canelles, sense ni una gota d'aigua, les 8 canelles i cap brollava. Bernat de Queralt virrei de Catalunya i la seva  esposa la van regalar a la vila, el millor regal, perquè a part de donar aigua abundant per les persones, al costat mateix hi han els safareigs publics, i molt grans i macos. No se, però l'abundat aigua , deu regar molts horts d' aprop de les muralles.

Era tard hi haviam de pensar en dinar, però estava programat coneixer els poblets de la Vall del Corb, començant per Raurich  a 726 m d'altitud, municipi de Llorach

Sense perdre el temps vam començar a baixar pels petits poblets laterals del naixement del riu Corb, com La Sala de Comalats, Savallà del Comtat, Montornès, Conesa, L'Albió, i Vallfogona amb el seu històric i esplendid Balneari, no vam entrar al poble. 

La Cancó sobre el Riu Corb està feta per mossèn Ramon Bergadà i Solà i el music Francesc de Paula Brunet Recasens que tenia una filla monja al monestir de Vallbona, Donya Mercedes Brunet de feliç memòria, que pasada la guerra va donar classes a unes noies de Llorenç  om la Tecla de cal Martí, la seva germana la Maria de cala Milia la Teresina Pons i la mare de la Cecilia de cal Ton i d'altres que no me'n recodo.

Be, el verd de les parades a la vora del riu, endolçia moltissim la nostra passejada fins a Guimerà, on vam para per dinar.

Sí vam dinar molt be, potser el fet de tenir gana va ajudar molt. No vam entrar a Guimerà, per altra banda mai ho he fet, desconenc Guimerà.

D'aqui vam seguir cap a Ciutadilla, Nalec, tot explicant el fabulós mapa de pergamí  ( 255x68) de tres peces, que hi ha al monestir de Vallbona, representa el tram de la Vall del Corb entre Ciutadilla i Sant Martí de Maldà, es creu que data de l'any 1580, del temps de l'abadessa Arcàngela de Copons (1576-1601).

El vaig veure per primera vegada en una exposició a l' Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 2014 titulat CARTOGRAFIA. TESTIMONI VISUAL DE LES TERRES DE LLEIDA A TRAVES DEL TEMPS (SEGLES XIII-XIX). També si troben quantitat de gravats de castells de la provincia de Lleida i diferents gravats de la capital com aquest.

Planol de Lleida dibuixat per Jacques Moulinier.

El jove Alexandre de Laborde arribà a España l'any 1800 com agregat a l'ambaixada que ostentava Lucien Bonaparte, germà de Napoleó. Laborde viatjà per tot el pais recollint la ingent informació gràfica que després publicarà en sengles obres monumentals com L' Itinéraire Descriptif de l'Espagne (1809) sis volums i un atles i el Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya)
La tarde ja anava a tota pastilla, teniam al cap anar a coneixer el mausoleo de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig, però primer calia anar a visitar el poble que sempre m'ha atret i que està rodejat d'un cert halo misteriós, un poble que no ve de pas, és un poble aïllat,  com resguardat de les mirades, és un poble que si ha d'anar ; de jove mai hi vaig anar, la primera vegada va ser als 58 anys.

No em digueu que no és meravellós, tot al voltant del castell i de l'església, com Déu mana a la Catalunya Nova.

L'Espluga Calva, que és un poble molt interior, medieval, el rei Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, dona al monestir de Valbona, la vila , el castell i tot el terme de l'Espluga Calva, en franc alou. Fixeu-vos fins on arribava el poder de l' Abadessa de Vallbona ELIARDA D' ANGLESOLA (1246-1258); l'Espluga Calva no va formar mai part de la baronia de Vallbona, com Preixana, Rocafort o Llorenç.

Els meus amics el van trobar únic, impresiona la monumental església de tres naus, amb obres, no sé on, a la porta hi havia posat el llistat de misses de la comarca.

Vam anar a la botiga de la part alta del poble per veure si venien orelletes i estava tancat, però pels vidres vam veure que no en tenien, no vam esperar que obrissin, com a l'hivern, que uns joves ens van dir que obrien quan tornaven de collir olives.

A la plaça del castell, una casa de l'esquerre estaven fent obres, però a part dels dos paletes no vam trobar ningú més pel poble. El castell molt ben conservat. I aqui es va acabar la visita, des de la carretera de Maldà om podem observar un poble allargat, però mai em tingut la intenció de caminar i gaudir d'aquest racó ple d'historia.
A tota pastilla vam anar cap a Bellpuig, saben que trobariam tancat el convent de Sant Bartomeu, que només obren dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Sense perdre el temps vam anar buscar aparcament devant de l'ajuntament de Bellpuig i pujar per la impressionant escala. Teniam aparcat el cotxe devant d'una façana que es del mateix picapedrer de l'església de Llorenç de Rocafort de Vallbona.

SINT OCULI TUI APERTI DOMINE SUPER DOMUM ISTAM DIE AC NOCTE (1583)

Que els teus ulls, Senyor, estiguin oberts  sobre aquesta casa, de dia i de nit  (1583), de la façana de la  Cort del Batlle de Bellpuig, data de l'any 1583,

Després d'esperar a dalt devant de l'església més de mitja hora, es va apropar una jove dient-nos que l'església l'obrien a les 7 del vespre; ens vam rendir i vam donar per perdut veure el monument tant ilustre.

Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya).

Els meus amics, van dormir una nit a la hostatgeria del monestir de Vallbona i una altra al de Poblet, una bona experiencia i la última a casa a Llorenç. Els bons amics han compartit de tot, fins i tot la collita d'olives, quan colliam encara amb les mans, amb la raspa i el banc. Un altre amic també ha vingut a Llorenç a compartir altres feines com ordenar la brosta dels ametllers esporgats i separar les rames de la fusta. Sóc molt afortunat. 

Pep

EL QUE HAGUÉS DIT EL DIA DE LA INAGUARICIO-BENEDICCIÓ , SI HAGUÉS TINGUT MES TEMPS.

El parlament del que vaig llegir a l'església de Llorenç de Rocafort la tarde del dia vint-i-vuit d'octubre de dos mil divuit,ja està publicat en el present blog.

Curiosament des de diferents llocs se'm va insistir que no m'allargués, que ho fes curt, cosa que coneguent-me una mica, es una petició dificil de cumplir, perquè tots vostès sabem de sobres que m'agrada l'història de les relacions humanes, l'història en general, però molt més la que ens afecta a tots nosaltres habitants de la Vall del Corb i més estretament per raons que ja estan dites amb el monestir de Vallbona i la seva antiquissima baronia, també m'agrada la vida de pagès perquè sóc fill de pagès i m'encanten totes les tradicions d'aquells anys i dels estris que es feien servir a la vella pagesia i que miro de guardar tots els que puc, i després van tenir el goig de veure passar de la dalla a la màquina abavelladora de la marca Trepat i més tard la cosetxadora que en una hora feia la feina de tota una setmana de tres homes, saltant-se el segar, el fer les garbes, afilerar-les en garberes, portar-les cada dia a l'era per batre, i tot el procés d'estendre la batura, donar voltes amb el trill i mes trill, ventar si feina marinada si nó problemes al canto, passar-ho tot per l' erer, perque el gra quedés net, pujar els sacs a les golfes en fi una feina monumental, tot el pes anava a l'esquena del pobre pare, i precisament els sacs no pesaven cinquanta kilos; anys després vaig entendre perque el pare s'adormia a qualsevol lloc, fins i tot sopant, l'home anava esgotat, però mai el varem sentir dir que no tenia temps ni queixar-se de cansament.

  

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..."

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..."

Quan era petit no estava gaire orgullós del meu poble, ep! històricament parlant, practicament només podiam lluïr de la creu de terme, clar la  més alta de Catalunya, encara que a Torrefeta ( municipi de Torrefeta i Florejacs), pensaven el mateix amb una creu de 8 metres d'alçada, l'any 1936 va ser enderrocada. (Llegir : Història Gràfica de la Segarra, pàg.  175, sota la direcció de Max Turull Rubinat, Editat el 2001 per Consell Comarcal de la  Segarra, Institut d'Estudis Ilerdencs, Centre municipal de Cultura i la Paeria de Cervera.

en canvi Maldà i Vallbona que eren els meus referents, tenien molt més, com Maldà una esglesia parroquial de tres naus, la capella romànica de sant Pere i el cinema prou important per la nostra joventud i Vallbona tenien el monestir o  lo convent, quasi res.

(Teula de l'època de l'abadessa LEOCADIA DE RICART I DE CARDONA (1631-1657, abadessa que va viure de ple la guerra dels Segadors )

Repassant l'història i el document més antic de l'arxiu del nostre arquebisbat trobem que ens parla de l'abadesa Arcangela de Copons (1576-1601), abadesa just després del concili de Trento que li va tocar viure a la Abadessa Estefania de Piquer ( 1563-1576), que va canviar la vida de Vallbona, perquè amb les families que s'havien traslladat de Montesquiu els va donar carta de municipi. Nosaltres ja erem municipi (Universitat) , un orgull històric. Ara traduit del llati (ep! no se llatí, m'ho han traduït al bisbat de Girona), especialment per aquesta festa d'inaguració-benedicció , hauria llegit tot el tros traduït del document  de l'abadessa Arcangela de Copons perquè veuran que són les nostres arrels. Després entendran que la primera sepultura antiga de l'església de  Llorens de Rocafort sigui d'un tal Pere Capdevila ( Any 1624) i després d'un tal Pere Timoneda   

En nom de Déu. Amén. Sigui conegut de tothom que el dia 24 del mes de gener de l’any de la Nativitat del Senyor mil cinc-cents noranta set, intervenint jo Lluís Marquès, prevere vicari, notari per autoritat apostòlica  i notari públic del present monestir de la Puríssima Verge Maria del lloc de  Vallbona i de tota la dominació del seu monestir, de l’orde cistercenc en la diòcesi de Tarragona, en presència dels testimonis infrascrits per a això especialment cridats i pregats, havent-se convocat i congregat el Consell General en el mercat públic del dit lloc de Vallbona, tal com es costum de convocar i congregar i reunir el dit consell general i per semblants i infrascrits acte o actes i altres assumptes de la present Universitat infrascrita del lloc de Llorens, de la dita diòcesi tarraconense, per tractar i deliberar sobre les coses infrascrites.

S’aplegaren en  consell i foren presents aquests: Joan Bargadà, batlle del lloc de Llorens per la noble i reverenda senyora domna Arcàngela de Copons, per la gràcia de Déu abadessa i senyora del dit monestir i de tota dita senyoria de Vallbona, Antoni Mora, major de dies i  jurat durant el dit any, Andreu Capdevila, [To]màs Capdevila, Antoni Capdevila, Jaume Jan[er], Joan Banyer, tots agricultors naturals de Llorens, de la dita diòcesi, formant l’Universitat i celebrant Consell General del dit lloc, i representant com a.... Però tirant uns quants segles enrera trobem que Ramón Folc I de Cardona dona (1060) la Roca de Sant Llorenç, amb la seva Quadra, Ferreria i capellania a Joan Gombau i d'altres. Llorens des de la venda que va fer el rei Pere el Cerimoniós del Mer i mitx  imperi, de la alta i baixa jurisdicció , de la jurisdicció civil i criminal a la Abadessa Saureneta d'Anglesola, sempre em pertanescut a la Baronia de Vallbona (Piquer Jover , La Baronia de Vallbona).

Llorens va viure uns anys de molt esplendor amb la molt ilustre abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, sota el seu govern es varen construir totes les cases  de fora de la plaça, i totes les pallisses, no cal que les enumeri, deien ser anys de molt bones collites.

Be, avui si que estic més orgullós del nostre poble, que no s'ho prenguin malalment els alcaldes de Maldà i de Vallbona que els dos pobles els aprecio i els porto al cor, però la nostra esglesia parroquial a part de ser la més antiga de la ex-baronia de Vallbona, en aquests moments llueix l'ànima del Cister,senzillesa cent per cent, l'unic luxe que artistic que podem gaudir a dins l'església es el la primera clau de volta amb la Marededéu portant el nen Jesús i amb l'altra la Rosa de Jericó i les boniques arcades gotiques de la resta de la nau, l'ambient que respirem  es com si estiguéssim dins el monestir de Vallbona. L'aspecte no deu ser molt diferent de com ho van deixar la familia Cardona, amos de tot aquest ampli territori, perquè les contades families que vivien al clos de les muralles prouta feina tenin al tros, amb les sequeres que en aquell temps ja afectaven la Baixa Segarra, ara l'Urgell.

Comparo perque sempre m'ha agradat comparar, el document més antic de Llorenç es el diploma inicial de donació del vescompte Ramon de Cardona de data 11 de desembre de l'any 1060, a favor de Gombau Joan i altres de la roca que es diu deSant Llorenç, junt amb la seva Quadra, segueix una segona donació del mateix donant l'any 1076 a Gombau Joan i la seva muller " 

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..." " de la roca ques diu de Sant Llorenç y de la quadra y de la capellania y ferreria y demés drets ".

Aprofitant l'avinentesa del que estem parlant sobre la donacio de Ramón Folch, copio directament del llibre de  La Baronia de Vallbona  del Sr. J.J. Piquer i Jover:

Un segle més tard o sigui l'any 1193 el Vescomte de Cardona cedeix tot el dret que tenia en el terme de Llorenç  a l'Abadessa de Vallbona Ermesen de Rubió que fou la segona de les abadesses i parenta del fundador Ramón d'Anglesola.

Una altra cessió fou per Pere de Belvis a l'any 1181 i Pere de Pavia i Arnau i Ramñon de Montros a l'any 1193 cediren a favor del monestir de Vallbona tots els bens i drets que teenien en el poble de Llorenç i en el terme de Maldanell . Sembla que la casa més antiga de Llorenç era cal Cantó, abans casa Pons i primitivament estatge i possessió dels Cardona.

El  document mes antic coetani que ens parla de Vallbona com a monestir consagrat a la Mare de Déu, porta data del 28 de febrer de 1153. L'any 1173 arriba Oria Ramirez procedent del cenobi cistercenc de Tulebras (Navarra).

O explico com un punt d'orgull per un petit poble com Llorenç de Rocafort o de Vallbona. Vam tenir primer capellà abans qe Vallbona, algo es algo. No vam ser parroquia fins l'any 1634, depeniam de Vallbona pels sagraments. Possats a dir noticies també vam ésser primer municipi abans que Vallbona, segons document abans esmentat l'abadessa Arcangela de Copons es va reunir amb la Universitat de Llorenç.

El monument més important de Llorenç és la Creu de Terme, que hi ha a la part vella del poble, davant de l'antic portal. 7,10 metres de canó tot d'una peça. Abans era cami ral i actualment hi passa el Camí de Sant Jaume, en honor a l'història.

El document més antic que guarda l'arxiu de l'arquebisbat de Tarragona que parla de Llorenç es del temps de l'abadesa Arcangela de Copons, que hi figuren els cognoms Bergadà , Timoneda i Capdevila. 

La data d'edificació de l'església es de 1593.  L'any 1359 consta  Llorenç amb 10 focs pertanyents a la vegueria de Montblanc i l'any 1787,segons el llibre de mossen Bergadà  hi havia 20  cases, o sigui totes elles estaven dins de les muralles.

Queden testimonis sobrats de que la nostra parròquia estava dedicada a santa Maria , com tots els temples edificats en l'entorn del Císter. Dona testimoni la primera clau de volta només entrar a l'església trobem la representació de la Verge amb l' Infant Jesus i que a més porta a la ma la Rosa de Jericó, simbolisme que veiem al menys tres vegades a l'esmentat cenobi.En la nostra façana queda  palès la inscripcio : AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS, amb l'any 1593 i per sort encara resten les campanes originals, a la mitjana hi ha una inscripcio amb lletra gòtica que diu AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENETICTA TU IN MUL (ieribus). 

La campana gran te un enbelliment fastuós, el text es sumament decorat amb amb fullatges al voltant de la lletra gòtica, es sumptuós i trobem una fornícula amb la Marededéu amb el nen jesus als braços i posa O MATER DEO, que traduït vol dir O MARE DE DEU. Les campanes també són tot un orgull per nosaltres.

A l'època devocional arribà els dessitg força general a l'Espanya dels Austries de tenir sants Locals, dels primers segles cristians, ni que fossis llegendaris , foren declarats patrons del poble  Sant Abdó i San Senen, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, protectors dels hortolans.

Be, aquesta esglesia restaurada no s'assembla amb res a la d'abans. Gaudim d'aquesta joia renaixentista única en el nostre contorn, no seria molt demanar que la nostra esglesia tant lligada al Cister, fos inclosa a la mateixa ruta.

Com li hagués agradat esta avui present al nostre amic l'historiador per exel.lència de Vallbona i de la seva baronia .J.Piquer Jover i també a en Joan Yeguas i Gassó i que tant sap sobre Llorens i de tot l'Urgell

Estaran d'acord amb mi, que a hores d'ara el que conta es el resultat final.  La nostra església es un bombó arquitectonic de primer ordre, sembla que estiguessin dins al monestir de Vallbona. La llum que hi entra ens alegra les hores. M'agrada que la restauració no s'hagi endut el griu de ferro  que està al cim de l'altar del Santissim, que porta dos pullitges per pujar i baixar l'aranya de ferro que suportava els ciris que servien  per il.luminar la fosca esglesia renaixentista de Llorenç, que només rebia llum per la petita finesta del cim de la pica baptismal i per la petita finestra de la façana que no s'assemblava gens ni mica a l'actual, que no hi tinc res en contra, sempre l'he vist així.

Felicitats a tots els que heu fet possible que ara  ens sentim orgullosos d'aquesta joia arquitectonica.
Aquest escrit es d'abans de la inaguració-benedicció,o sigui que alguna cosa la trobareu repetida en el del dia important, perdoneu, però no trobareu cap foto del dia de la festa, perquè encara s'havia de fer.

Pep

TRENTA VUIT RAONS PER A CONTINUAR PLANTANT OLIVERES ARBEQUINES I GAUDIR DEL MILLOR OLI DEL MÓN

Fa més de 40 anys un veí del pare, al veure´l plantar ametllers li va dir Sisquet no els veuràs grans ! El pare li va contestar, si altres no n'haguessin plantat tu no en tindries. El veí li va dir, noi, tens raó. El pare sempre explica que durant  els seus 89 anys, d'abres n'ha plantat més de 2000 entre ametllers i olivers; ah ! i sempre fent els clots a cops de magall i amb l'aixada, no com ara que ve una màquina i amb un minut et fa un clot d'un metre de profunditat, traient la pedra i sauló del fons i posant-hi terra bona del damunt, d'aquesta manera l'arbre arrela molt millor; ben diferent de temps passats.

Abans de continuar vull deixar una vista del paisatge en que creixent aquestes oliveres, no deixe de ser una paisatge típic urgellenc, amb  totes les seves característiques, que el fan únic.

Els ametllers es moren molt i s'han de tornar a replantar, per tal de tenir ametlles, no sabem perquè , encara que al tros del Perdigó al pla, hi ha mitja dotzena d'ametllers que son grandiosos i que el pare els ha vist grans tota la vida, no s'explica o sigui que ell ha optat per plantar olivers, els quals no es moren mai, segur ! A més són una meravella, aguanten l'adversitat, tant la sequera com el fret, com la falta de cuidados. Un veí, fa a prop de 40 anys que te la finca abandonada i tots els olivers estant vius; això si plens de molsa i amb moltes rames seques, molt de llucs a les soques i molta malesa al seu voltant, però vius. Amb una mica d'esforç, esporgant els arbres, llaurant, tallant els llucs i amb una mica d'adob, al proper any tornen a fer olives, increïble, però cert, és un arbre molt agraït.
Aquest petita olivera que veieu a dalt i que te un any de vida, una mica més que menys, amb 4 anys ja tindrà olives com les que veieu davant els vostres ulls. Un tresor !

Autèntiques olives arbequines

Aquest és el resultat, les olives que tenim ara davant dels ulls, fixeu-vos quina gama de colors tant bonics, així són les olives arbequines a mig novembre, el resultat serà el millor oli del món. Disfrutin d'ell ara i al seu temps poden anar a qualsevol molí o cooperativa dels pobles de la Vall del Corb.

Anem per les raons : 

1.  Perquè els grecs ja ens les van deixar a casa nostra.

2. Perquè hem nascut rodejats d'oliveres, no sabem ben be des de quan.

3. Perquè ben mirat, l'oli forma part del nostre ADN.

4. Perquè els nostres avantpassats més propers van viure rodejats d'elles i tanmateix  van   seguir plantant; el pare amb 89 anys  i la mare amb 85 estan encantats de seguir plantant oliveres, mantenen la il.lusió de  quant eren més joves..

5. Perquè les oliveres han sigut testimoni de molts esdeveniments.

Mapa fet per P. Placide ingenieur geographique. Paris  1792, Vallbona encara era baronia.

6. Perquè ens parlen de La Quadra de Mas Déu, de quan era un terme per si mateix i pertaneixia a l'Abadiat de Vallbona , on els nostres avantpassats van néixer en un territori independent dels reis de Catalunya, d'ençà Pere el Cerimoniós , que es va vendre la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi, alta i baixa jurisdicció, de tots els habitants de la baronia, pel preu de 22.000 sous, a la abadessa Saurena d'Anglesola (1379-1392). De cop i volta l'abadessa, es converteix en el centre del poder polític, religiós i cultural de la contrada. Vallbona és un " estat " dins d'un altre estat.

7. Perquè aquestes oliveres son quelcom seriós, ens expliquen tant que es impensable viure la nostra història sense elles.

8. Perquè sota seu molts han menjat, han patit, explicat històries de tota mena i molts hi han trencat la son " migdiada ".

9. Un oli que forma part de moltes receptes culinàries, no se quantes.

10. Perquè també forma part de molts remeis de les àvies, de curanderos, de metges i farmacèutics.

11. Perquè nosaltres som testimonis que les escriptures dels nostres avantpassats ja parlen d'un món únic.

12. Perquè de petits, ja sentíem que venien els italians a comprar-nos l'oli arbequí, això ens omplia d'orgull i alhora ens sentíem afortunats.

13. Perquè nosaltres els de la Baixa Segarra o com en diuen ara, l'Urgell,  l'oli està sempre present en les nostres vides.

14. Perquè per Llorens i d'altres pobles de la ex-baronia de Vallbona l'oli és un tema molt important.

15. Perquè  segons el premi atorgat,a l'oli "Cervus" de Cervià de les Garrigues l'any 2009 a Mònaco, fa honor a l'oli de denominació d'origen Les Garrigues. L'oli arbequí, al mapa de dalt, poden veure on es troba el poble de Cervià i el d'Arbeca i el de Llorens. Aquest premi honora a tota la denominació d'origen.

Foto del poble de Llorens de Rocafort, abans Llorens de Vallbona. Foto de'n Lluís Capdevila.

16. Perquè l'olivera és símbol de pau des de sempre.

17. Perquè és un arbre estimat i ben vist per totes les cultures del Mare Nostrum.

18. Perquè un ou ferrat amb aquest oli és quelcom  únic.

19. Perquè quan venen amics, sempre ens treu d'un compromís fent un pa amb tomàquet.

20. Perquè sempre podrem seguir fent torrades a la llar i l'oli li dona tot el sabor del món.

Perquè vostès ,puguin seguir, els pobles que conformen la Vall del riu Corb.

21. Per curar ferides i llagues de la pell.

22. Perquè els compositors i poetes puguin continuar fent cançons tant boniques com  A collî Olives, del mestre i compositor Francesc de P. Brunet Recasens i mossèn Ramon Bergadà i Solà.

23. Perquè pugui seguir il·luminant-nos de nit des d'un llum d'oli amb un bon ble.

24. Per untar els panys de les portes perquè no grinyolin.

25. Perquè sí,perquè  no sabríem passar sense ell.

26. Per mirar-lo dins una bonica ampolla i deixar la ment en blanc.

27. Perquè poguem seguir confitant el tocino (porc), posant-lo amb oli dins la tupina.

28. Perquè poguem continuar fent sabó casolà, que si es  fa servir amb aigua de pluja (dolça), deixa els cabells molt brillants, vaja tot un espectacle.

29. Per seguir fent " oli de cop ", tan apreciat per la gent del camp.

30. Perquè les persones que enyorin els remeis casolans puguin seguir el camí de les àvies d'abans i per exemple fer aquest remei per perellons : recepta molt antiga : prendràs una porció dels cascos de las bestias cuant les ferran, las faràs courer ab oli comú y untarne bent calent los perellons ...

Del  remeis, que usaba, lo celebre Señor Vehí de la Péra, lo any 1845.

31. Per seguir fent oli d'arrel de carbesina.

32. Perquè l'església catòlica pugui seguir amb els Sants Olis: del Crisma, dels Catecumens, dels Malalts, de l'Ordre.

33. Perquè els pintors puguin seguir pintant a l'oli.

34.  Perquè al voltant d'un pa amb oli, pot canviar la teva vida.

35. L'oli uneix les persones.

36. Perquè tres generacions puguin gaudir una setmana junts rodejats de la boira, el fred ja el donem per descomptat. Disfrutant d'algun  dia de destorb pel mig i junts gaudir de la història de la família, del poble i de la comarca.

37. Perquè l'oli sempre ha donat per molt i és un bon tema de conversa als cafès dels pobles de Les Garrigues, fins i tot quan no hi ha collita.

38. Perquè és un plaer  quedar-se bocabadat guaitant l'ampli ventalls de colors de les olives arbequines a mig novembre, i fent cua enmig dels tractors carregats,  al molí-cooperativa de Sant Martí de Maldà.

Agraïments: Als meus estimats pares, pel seu exemple al llarg de tota la seva vida, a la família del compositor Brunet Recasens en especial a la seva neta Soledad Torrent i Brunet per la seva generositat, al meu amic Jaume Culleré Caimons de Belianes, amic d'ençà molts anys, al meu amic Dr. Miquel Fabré per la seva estimació a la nostra comarca i l'oli arbequí, tant present en les seves receptes culinàries. Agrair a la Reina Capdevila la correcció de l'article i a Pepe Iglesias, home cultíssim, exel.lent catador de vins, amb moltes publicacions a l'esquena , molts llibres publicats, molts premis literaris, expert en periodisme gastronòmic i  millor persona ; la seva increïble i fastuosa web: enciclopediadegastronomia.es , es per quedar-se meravellat i bocabadat, és algo gran.  Un brindis a ell per la  seva permanent valoració de l'oli arbequí. Veure els que els interessi la Revista Vinos y Restaurantes, podran passar una bona tarda de dissabte i de qualsevol dia de la setmana.

Aqui tenim les plantes Fel de Terra i el Dit de nostra Señora, de les  dos se'n treien receptes prou importants. De  la Digitalis Purpúrea, encar a se'n treu la Digoxina pel cor, actualment en ús.

Vostès mateixos, però ara que més d'un fa vacances, podrà  aprofondir en el tema del nostre oli, i de tots els enllaços que els proposo, que no són pocs; molta cultura a les nostres mans.

Llorens de Rocafort,  el territori més avançat de la familia Cardona, als límits amb els musulmans, que estaven a Lleida i  a les Montanyes de Padres. 

Bona Festa Major 2012 a tots els  veïns de Llorens de Rocafort. Festa dels sants patrons Abdó i Senen, vulgarment anomenats " Sant Nin i Sant Non ". Cal recordar que durant l'edat mitjana la patrona de la parròquia fou Sta. Maria, tema molt propi de la ordre del Císter; com a testimoni, la podem veure a la primera clau de volta al damunt del cor de la nostra església. Llorens, com altres pobles de la Vall del Corb, formava part de la Baronia de Vallbona.

La Verge amb el nen i la rosa de Jericó a la ma.

Cordialment.

Pep

Veure: Abaciologi de Vallbona. Història del Monestir 1153/1990. Segona Edició. Josep Joan Piquer  i Jover .