Alguna anècdota del món mèdic no va malament, nosaltres també som curiosos, som com som, personatges que de vegades donem la sensació que anem a la nostra i sense vergonya puc dir que si que cada metge es irrepetible, únic, que és cert que de vegades anem a la nostra, i no oblidar que els metges hem corregut la seca, la meca i les valls d'Andorra i tot es possible fins el relat que us faig a ma :
Fa molts anys que ho vull explicar, que ho tinc guardat a dins i que per fi m'atreveixo, quan ja han pasat 16 anys del fet i en fa set que estic jubilat de l' ICS.
Un bon dia em truquen de la Direcció de l' Àrea Bàsica de Salut, per demanar-me que fes una xerrada per l' endemà a la sala d'actes de l'Ajuntament de la ciutat de Banyoles sobre el càncer de colon; i jo vaig dir - perquè m'ho dieu amb tant poc temps ? i em contestem -es que varis metges han anat renunciant, donant excuses, vaja que fa quasi tres setmanes que ho sabem i que el que en primer lloc ho havia de fer, a la fi ens va comunicar que no tenia temps per prepar-ho i així ho hem anat dient metge a metge del CAP i a cap li ha anat be i a la fi em pensat amb tu -serà molt que el Dr. Capdevila no ho vulgui fer ?. Curiós, vaig pensar que em deixessin per l' últim ?, en fi no li vaig donar voltes, sincerament vaig veure la direcció tant apurada per haver-se compromès i a la vigilia no tenir sortida ?, -vaig dir que sí, però que no tenia temps de preparar-m'ho. Em van contestar cap problema tenim un pen-drive que hi ha un PowerPoint sobre el càncer de colon que et facilitarà la feina, vas passant les diapositives i tot sobre rodes, després només tindràs de contestar les preguntes que et façi el public. Mira, em vaig animar que em donguessin la xerrada quasi feta.
Dos hores abans, em van portar el pen-drive a casa meva i només em faltava duxar-me, posar-me la corbata i vinga.....
A l'entrar a la sala d'actes em ve a rebre la presidenta de la Oncolliga, dient-me que estava molt contenta que hagués sigut jo qui acceptes venir. Contents els dos, perquè els dos ens apreciem. Tot seguit li vaig demanar un projector i des d'on feia la xerrada i em va dir que no li han donat el tarjetó on explica com va estructurada aquesta taula rodona ? No, i se'n va i rapidament me'l porta, agafeu-vos i compta que l'ensurt va ser majúscul !!!!
 |
A l'asseurem a la taula i veure l'auditori ple, pensava que " hace un chico como tu en un sitio como este ", però ja no tenia escapatoria. Va començar l'escriptora Maria Mercè Roca, parlant del seu opuscle La vida de deprés amb les vivències que havia viscut com afectada de càncer de mama; a mesura que anava parlant , m'adonava que ho feia molt be, i explicava amb profunditat tot el que havia patit, i jo em feia cada vegada més petit. Entre moltes altres coses va parlar, del poder de les paraules i compta com les utilitzem: «Les paraules tenen el poder d'aixecar-te i també el d'enfonsar-te.» Aplaudiments llargs... s'ho mereixia. Durant els apladiments, em venir a la ment unes paraules del Petit Princep de Saint-Exupéry : El llenguatge és font de malentesos.
Jo vaig aprendre molt d'aquesta ilustre escriptora de casa nostra. Després va parlar l'oncoleg Dr. Jordi Rubió que va ser molt pegagògic explicant el Melanoma.
Mentre va parlar la Maria Mercè Roca, dins meu pensava i ara que els dic jo, a més el Melanoma no el diagnostiquem els metges de capçalera, sinó que nosaltres l' orientem cap el dermatòleg i aquest per mitja d'una biopsia fa el diagnòstic de Melanoma i el seguiment...
En fi, sense tenir res preparat, vaig tirar ma de la meva llarga experiència de metge rural o de capçalera , que sempre ha sigut acollir, escoltar, acompanyar de manera que la persona amb càncer mai se sentís sola, o a la deriva i sempre consolar, com no potser d' altra manera ; després d'hores d'escoltar, i valorar positivament tot el que el malalt/malalta havia fet durant la seva vida per humil que hagués sigut i posar-ho en valor - doctor, això, mai m'ho ha dit ningú de casa meva, mai ningú m'ha reconegut el que he fet !!! Vostè ha pujat 8 fills, ha cuidat els seus pares, els sogres i a portat la casa, ha treballat fora.... pot estar orgullosa de tot plegat. Contemplar la part espiritual, les emocions, i les relacions humanes, treu l'angoixa i el neguit , dona pau i benestar, la medicació fa la resta. Be, ho deixo aquí, perquè veien les cares de les dones de la sala, m' anava consolant jo mateix. Evidentment no vaig parlar del melanoma !!
L'endemà , sorpresa ! quan vaig anar enfadat a protestar a la direcció, em van dir, que dos senyores d' Oncolliga havien anat a primera hora al CAP a donar les gràcies per la meva xerrada !!! Un servidor no tenia el mateix concepte d'haver-ho fet be !, no tinc cap dubte que tots tenim un àngel !
Pep
