dijous, 30 de maig del 2019

UN PREMI NO ESPERAT : BONASTRUC ÇA PORTA




 Aquest es l'Hospital de Sant Pau, on jo hi vaig fer la carrera de medicina. Era una Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra), junt amb l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebró; vaig ésser molt afortunat i aquí vaig aprendre molta medicina, al costat de grans professors com el Dr. Cèsar Díaz López, Dr. Nolla, Dr. Moragas, Dr. Solé Balcells, Dr. Cabero, Dr. Vilaplana, Dr. Barraquer Bordas, Dr. Puig la Calle, etc... junt amb companys molt brillants que els estimo molt, i d'altres que ja no hi són, arribar junts al final és demanar molt, la contingència sempre està present.
Anant al premi Bonastruc Ça Porta, el primer contacte que vaig tenir amb el nostre Col.legi oficial de Metges de Girona va ser una trucada personal del president Dr. Vilaplana, comunicant-me que havia sigut designat premi Bonastruc Ça Porta i que em donava l'enhorabona i si l' acceptava !! Clar que sí president  i tant !!! molt agraït !!. En aquells moments amb la meva neta de 4 anys estàvem regant el jardí, imagineu-vos la il.lusió que em va fer i la ràpida deriva emocional que vaig patir (llàgrimes), que la petita Mar em va dir avi ens estem mullant; com poden imaginar-se l'alegria era immensa, la vaig omplir de petons i ràpidament vam entrar a casa per comunicar-ho a la meva dona, que no podia estar més contenta, i al vespre quan van venir a buscar a la nena ho vaig comunicar als dos fills, una gran alegria els va omplir el cor, al veure al pare tant content. 



Als pocs dies va arribar aquesta carta del col.legi, comunicant-me de manera oficial la concessió del guardó Bonastruc Ça Porta, vostès mateixos.



Dies després, una comunicació del dia de la edició dels premis Bonastruc Ça Porta :


Benvolgut/da,
Amb la present, em plau convidar-lo/-la a la celebració de la quarta edició dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica, que tindrà lloc aquest mes de maig a Girona.
Amb aquests Premis, el Col·legi Oficial de Metges de Girona vol retre un homenatge a l’extraordinària tasca professional que metges i equips mèdics d’arreu del territori duen a terme en l’àmbit assistencial, quirúrgic i de recerca. Es tracta d’una iniciativa impulsada l’any 2016 i amb la qual, tenim el propòsit de contribuir al prestigi del col·lectiu mèdic i de donar valor a la dedicació i el compromís dels professionals.
En aquesta quarta edició, i coincidint amb el 10è aniversari de la Facultat de Medicina a Girona, ens proposem també posar el focus en la importància i la definició del model de formació que reben els futurs professionals de les nostres comarques. Durant l’acte de lliurament dels guardons, també es farà entrega de les beques Joan Bruguera de formació mèdica, preferentment, a la Universitat de Montpeller que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, una de les entitats més emblemàtiques de Catalunya, i, també, la segona beca e-Health COMG destinada a projectes de recerca i innovació en tecnologies de la salut que atorguem conjuntament amb el Campus Salut de la Universitat de Girona.
L’acte de lliurament dels Premis Bonastruc ça Porta tindrà lloc el dijous 16 de maig a les 19.00 a l’Espai Caixa (Plaça Poeta Marquina, 10, de Girona).
Prego confirmin assistència posant-se en contacte amb Laura Rivera, secretària de direcció del COMG, mitjançant la següent adreça de correu electrònic: secretaria@comg.cat
Serà un plaer saludar-lo/la aquest dia.
Ben cordialment,
Josep Vilaplana i Birba
President del Col·legi Oficial de Metges de Girona
President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya
Girona, 29 d’abril de 2019



Bona tarde a tothom, Autoritats acadèmiques, autoritats civils, col.legues, família, amics i coneguts.
President  Vilaplana , volguda i distingida Junta del nostre col.legi, gràcies per atorgar-me aquest premi Bonastruc ça Porta, el qual accepto de tot cor i m'honora. Mai havia esperat arribar tant lluny. 


Jo després de 4,6 anys de jubilat ja en tenia prou cuidant i jugant amb la nostra neta Mar de 4 anys, fent amb ella l'hort de Camós, amb els antics pacients, amb els meus companys de Càritas Pla de l'Estany i de l' Hospitalitat de Lourdes, i amb els ametllers i olivers de (Llorenç de Rocafort) .
 De totes maneres l'agraïment dels malalts arribava amb el primer somriure i continuava amb les primeres cireres, les primeres tomàquets, les primeres múrgoles, el present en la matança del porc, el bunyols de dijous sant, amb tantes atencions ja em sentia pagat,  la veritat no esperava cap honor. 

Visitant al pacient al seu hort, junt amb els veïns que estaven de tertúlia. El pacient, donada la patologia que patia al mati tenia d'haver vingut a control de la frequencia cardíaca i no se'n va recordar.

Però un metge de rural ? Jo i perdoneu-me sempre havia pensat que els honors eren pels companys que jugaven a la primera divisió com el Dr. Ramon Brugada i el seu equip, o pel Dr. Àngel Izquierdo i el seu equip, els quals felicito de tot cor , pels seus merescuts guardons, no  pels que estàvem a les trinxeres, ara rectifico, estava equivocat, la primària es present en aquesta quarta edició dels Bonastruc Ça Porta.



La mitat del premi es de la meva dona  i dels meus fills , sense la seva ajuda i comprensió no estaria avui aquí. Gracies Tere i gràcies Oriol i Lluís ; us estimo molt.


Visitant un pacient al seu cobert, tot prenent el sol un dia de primavera a Pujals dels Pagesos

 Eren temps que el metge de poble calia que posés a disposició del seu municipi, la seva vivenda,  la seva família, el seu telefon, el seu cotxe,el seu despatx a més calia que comprés tots els estris per passar consulta, la llitera, la taula on escriure,la bata, otoscopi, oftalmoscopi, fonendoscopi, xeringa de ferro per fer rentat d'oïdes, aparell de la pressió arterial, estris per suturar ferides, maletí per portar el material per anar pels  masos, etc....Després del nomenament a Sanitat a Les Pedreres, calia anar a la Seguretat Social  al carrer Santa Clara i molt amablement et feien un altre nomenament , sense cap consell sobre el que calia que fes en el poble, calia fer de metge ben senzill, i al moment  et donaven dos paquets de receptes l'un de vermell pels pensionistes i l'altre de color verd pels treballadors, lligats amb un cordill d'embalar o sigui ben rudimentari i vinga un paquet a cada ma i ala a agafar el cotxe de linia i cap al poble , ja erets metge amb majúscules ; abans de marxar encara una pregunta i les xeringues ?, els funcionaris somrient, però callaven, pensant ja s'ho farà.. que innocent, però amb el meu nomenament de metge titular interí més content que un gínjol i a exercir la medicina que tant desitjava i tant m'agradava.
Un viatge amb el cotxe de línia em va convertir en un parell d'hores en metge titular interí , no sense donar-me el vist i plau l'alcalde a l'acte de presa de possessió de la plaça a l'Ajuntament, davant del secretari de la vila com a testimoni que donava fe i deixant-ho tot ben signat, i de cop i volta, vinga a exercir en serio, sense manual d' instruccions, ni horari,ni altres poblets o municipis agregats, una curiositat , el meu antecessor visitava dins el seu cotxe, fent-se unes cues llarguíssimes, l'Ajuntament no li va deixar el consultori per motius que em fa vergonya explicar-los i mira, ell a la seva manera complia..... ànims....o deixo aquí.
Fotos com aquesta costarà de veure, l'alcalde, el metge un servidor, el sergent de la
Guàrdia Civil, falta el mossèn, el mestre i el farmacèutic, el mossèn havia acabat la missa i encara estava dins l'església, el director del campament fent un parlament.

La dona com a secretaria d'obrir i tancar el despatx, de parlar amb la gent, de prendre nota dels avisos quan trucaven a la porta o pel telefon, ordenar els domicilis per gravetat dels símptomes, mai deixar desatès el domicili pel que pogués passar i els fills també formaven part d'aquesta intendència que rodejava la meva persona : els nois també obrien la porta i sense passar ni un minut s'enfrontaven amb una pregunta : - noi on esta el teu pare ? - ha anat a la Barroca, 

r
Església de Sancti Andree de Sobre  Roca (Barroca) Sant Aniol de Finestres.

- tardarà molt ?, - sol tardà, però vostè que es fill d'aquí sabrà millor que jo on es La Barroca, el  pare parla de que hi va per sant Climent d'Amer i amunt  fins El Llapart - he passat tota la nit amb mal de cap, que puc prendre ? l'Oriol contestava - això ho diu el meu pare, resposta :- el meu fill està estudiant per ingenier i quan ve els caps de setmana munyeix les vaques, alguna cosa sabràs tu de medicina?, - quan tinc mal de cap el pare em dona paracetamol ? - ho veus com en saps ! -moltes gràcies, i així molts exemples, una altra qüestió - el nen de dos anys te molta febre, on he el teu pare ? 

El mas de Costabella a la vista, sota els singles de Santa Maria de Finestres, casa del Dr. Candi Agustí i Trilla.

el pare ha anat a Costabella sota Finestres, tardarà molt ?, - sol tardar , que puc fer amb el nen  ? - això ho ha de dir el meu pare?, com sempre algo sabràs tu de medicina ? -be, el pare quan estem amb molta febre ens posa a la  banyera amb aigua freda? - o veus com en saps ! , curiosament dels consells donats pels meus fills i dona, mai en va resultar cap denuncia, el poble donava per entès que la família del metge també hi entenia. En aquest tema dels consells, a la dona i als nens sempre se'ls posava contra les cordes.  Els metges d'aquell temps ens trobàvem de tot, fins i tot aviam hagut de passar visita sota uns pins a prop d'Anglès , a una bodega  abandonada a El Perelló o a la casa de la família que portava el Correu a Estanyol , allí fèiem les receptes de tots els masos del voltant,  o a la vora del foc a una fonda de viatjants de comerç i senyors estiuejants de Barcelona i com a Sant Aniol de Finestres, que no tenien un lloc on el metge pogués passar visita, perquè el consultori era situat a Sant Esteve de Llémena, el poble de Sant Aniol tampoc no tenia ni capellà, que vivia a Les Encies, ni el senyor mestre que vivia a Sant Esteve, ni el metge que vivia a Les Planes d' Hostoles, estaven arreglats. 
Els habitants dels masos de la Vall del Llémena es van posar d'acord amb l'Andreu Serra que era el masover de Can Tura i aquest va deixar la taula gran del bar perquè el metge  passés visita; com a nota curiosa el sostre estava ple de pernils penjats, sorpresa, de tant en tant queia una gota de greix i una recepta menys, però curiós ningú protestava, era considerat lo més normal del món .

En aquesta taula de Can Tura, (Sant Aniol de Finestres) molt diferent d'ara, perquè hi havia molt pernils penjats al damunt, en aquesta taula vam passar visita un dia a la setmana, sense cap mena de problema, no existia el dret a la intimitat ni la protecció de dades; tothom donava per entès que en els petits llogarets no hi ha intimitats, tot es públic. A la foto podem veure la Nati, en Josep Serra i el metge del moment Josep Capdevila i el gos; més rural impossible.

Vostès han estat a Can Tura ? Can Tura era una casa de pagès que feia menjars. En Josep Pla hi va escriure el llarg capitul del llibre Un petit món del Pirineu " Mieres i la Garrotxa".
Dons dit i fet ," li deixem el bar ", al bell mig de tothom vaig passar visita  cinc anys i mig més o menys. Tothom opinava de tot , fins i tot em donaven consells sobre com tractar una depressió..... doctor una noia de Sant Gregori te aquests símptomes i li van diagnosticar una depressió i el Seroxat li va anar molt be !, Ep ! el metge sóc jo. Un operari d'una companyia elèctrica que estaven treballant al mas em diu : un consell doctor abans de tot faci-li uns anàlisis de tiroides, pot tenir sorpreses, increïble però cert, tenia exel.lents  "clínics " a la barra del bar tot remenant un tallat amb unes gotetes de whisky, la consulta era interessant i la gent no tenia pressa en marxar per si de cas  es perdia quelcom. 
Quan arribava, ja trobava tots els pacients asseguts a la taula, l'un prenent un cigaló, l'altre amb una cervesa, l'altre amb una copa d'anís, l'altre amb un cafè sol, l'altre amb unes Aromes de Montserrat, l'altre amb un Pipermint i una dona gran amb una aigua de Cua de Cavall, i algú  es despenjava dient poseu-li una cervesa al metge i la portaven. Jo recordant aquells fets em ve a la memòria lo escrit per en Josep Pla, en el seu llibre Un petit món del pirineu, diu que tota la filosofia de la Garrotxa es basa en  un alcoholisme ordenat, i segons el que jo acabo d'explicar dona entendre de que així era; mai, vaig veure cap borratxo cridaner pels camins.



Ofereixo aquest premi als meus companys metges de poble, dits d'APD, o Titulars, i també a les infermeres i llevadores titulars , que tota la vida van estar en municipis, dispersos per aquestes muntanyes o be aïllats geogràficament o  pel BOE. Eren temps que no et podies moure del poble sense permís de l'alcalde ( que no s'ho prengui malament cap alcalde aquí present ), però cert, si el metge no tenia bona relació amb l'alcalde estava llest, podia patir molt i molts van patir. L'Alcalde tenia molta autoritat sobre nosaltres. Personalment ho vaig patir amb un alcalde que " per raons del servei "" havia arribat la grip ", em va suprimir els 15 dies de vacances que em quedaven, podia haver vingut un substitut que en aquell temps en teníem, no com ara . A tots aquests col.legues metges rurals la societat els hi deu molt, es van passar la vida visitant masos allunyats, llargues caminades amb el paraigües a les mans per si de cas, treballant amb mitjans diagnòstics escassos, amb molta eficiència, diagnòstics  lo més acurats possibles sense ajuda d'imatges, acompanyant, cuidant, i sempre consolant aquella bona gent que a part del mestre, el capellà i el metge, poca cosa més tenien al seu entorn i molts no havien anat mai a la capital Olot o a Girona.  Perdoneu però no s'assembla en res, ser metge d'un Cap, a ser un metge rural, tot es diferent, coneixies els hàbits de cada  persona, si eren caçadors, si  jugaven a cartes, si anaven a missa, si els agradava el futbol, els trobaves pel carrer, si fumaven ho sabies, etc. , participaves de les seves vides, costums i festes, i a poc a poc et feies en un mes d'ells, fins ha quedar-te de jubilat al poble.
 A aquests metges abnegats ofereixo aquest guardó. També als metges  de família dels CAPS, que  tant he compartit amb ells amb guàrdies, formació de tota mena i més, són clau per tots nosaltres. He tingut la sort de fer-me gran al costat dels companys especialistes de l' Hospital Trueta, que sempre m'han ajudat amb els ulls tancats.


Foto propietat Josep Capdevila, aquí el Dr. Domenech ja estava malalt. Foto en el seu despatx de Bellaterra.

A primer curs de medicina, tothom sabia que s'enfrentava a una assignatura dura de rosegar, al menys a l'Hospital Clínic amb el famós Dr. Taure, que era l'anatomia humana, molts repetien i a hores d'ara he sabut que algun gran catedràtic de medicina havia suspès l'anatomia humana. Dons be, jo estava convençut que si aprovava aquesta assignatura seria metge !. El primer dia de classe a Bellaterra, va entrar un senyor amb una bata blanca impol·luta, i es va dirigir a nosaltres dient : - em dic Josep Maria Domenec i Mateu, sóc professor titular d'aquesta facultat per oposició " para que nadie se llame a engaño ", vostès i jo em vingut a Bellaterra a treballar, el seu problema sempre serà el meu, si un altre professor els posa un  altre examen al mateix dia , jo sempre els canviaré el meu, el meu despatx estarà obert mati, tarde i nit per vostès, podrem parlar d'aquesta bonica assignatura, de la carrera i de la vida en general. Tots vostès trauran matricula d'honor, tots vostès seran uns grans metges ! 



Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns grans metges. Feia tanta llum la seva assignatura, que indirectament va influir perquè totes les altres brillessin i tiressin endavant. 
Personalment li dec estar avui aquí, ell va ser clau per estudiar l'Anatomia Humana i arribar a bon port ; el passat 7 de febrer li rendíem un homenatge In memoriam, al col.legi de metges de Barcelona, acompanyat amb vells professors com el Dr. Ramon Segura catedràtic de Fisiologia i amb metges de més de 20 promocions.


D'esquerra a dreta : Dra. Margaret Creus, Dra. Elvira Bisbe, Dr. Josep Capdevila i Dr. Cristian Delgado.

 Avui una vegada més li dono les gràcies estimat Dr. Josep Maria Domenech i Mateu i li ofereixo aquest premi Bonastruc ça Porta .  

També l'ofereixo el premi als meus pares (a.c.s.).


Dia 3-XI-96, dia d'entrada del Dr. Josep Maria Domenech i Mateu a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.
Al seu costat el catedràtic  d'Anatomia Humana de Bellaterra Professor Dr. Alfonso Rodriguez Baeza.

Els poso una foto del dia que el Dr. Josep Maria Domenech va entrar de membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, acompanyat de l'altre catedràtic d'Anatomia Humana de l' Autònoma Professor Dr. Alfonso Rodríguez Baeza.


D'esquerra a dreta: Dra. Ester Oliva i Poch, Dra. Montse Figueras Bajona, Dra. Rosa Coll i Jordà, Dra. Anna Bustins i Terrats; falten la Dra. Neus Gonzàlez Arnau, el Dr. Toni Borés i Domenech, la Dra. Mariona Teixidor i Camps i el Dr. Joan Padrosa i Pulido. a part de moltes infermeres de Santa Madrona de Barcelona, el que passa que en aquell temps no teniam càmeres fotogràfiques tant a ma, com ara es el telèfon mòbil.

Arribar fins aquí, també m'han ajudat en altre temps tenir estudiants d'infermeria de Santa Madrona de Barcelona en pràctiques de salut pública,i estudiants de medicina començant per la Dra. Maria de les Neus Gonzàlez Arnau (Neurofisiologa clínica) , la Dra. Anna Bustins i Terrats (Hematologia clínica), la Dra. Montse Figueras i Bajona (Medicina del Treball), Dra. Rosa Coll i Jordà (Hematòloga clínica).


Dra. Rosa Coll i Jordà.

 el Dr. Toni Borés i Domenech (Otorrino), el seu besavi havia sigut el metge A.P.D. de Cornellà del Terri , conegut com el senyor Pepet, a seques.


Amb el Dr. Toni Borés i Domenech ja metge i de pràctiques al nostre consultori de Cornella del Terri., no recordo la data.

La Dra. Mariona Teixidor i Camps, que està fent el MIR de família a l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, la Dra. Ester Oliva i Poch (Oncologia radioteràpica)


Dra. Ester Oliva i Poch

i el Dr. Joan Padrosa i Pulido, que està fent el MIR de medicina interna a l'Hospital Clínic de Barcelona. 



Joan Padrosa i Pulido, fent index de YAO amb un diabètic.

Perdó a la Dra. Neus Gonzàlez i a la Anna Bustins, en aquells anys no teníem el mòbil a la butxaca i no tinc cap foto de la vostra estada, només el record que vosaltres i jo guardem.
Tots ells van fer una estada d'un mes o més al meu costat aportant-me coneixements universitaris recents i la il.lusió per aprendre, tot ells em meravellaven de les seves ganes de posar en pràctica els seus coneixements que eren molts. Tots ells van aprendre molta medicina i els protocols del moment de l'ICS, i com tractar als malalts de totes les edats, sobretot els més grans i una qualitat que els ha fet semblants ha sigut la bondat, cosa molt necessària per ser creïbles i bons metges, el malalt es conforma amb poc, mai demana el teu currículum. Tenir estudiants de medicina també es una manera de mantenir la il.lusió per arribar a bon port i no patir pel camí la síndrome de Burnout.


Mariona Teixidor i Camps, alumna de segon curs del grau de medicina de la Universitat de Girona a Cornellà del Terri. Juliol de 2012.

Ara els llegiré el correu que em va dedicar l'últim dia de pràctiques la Dra. Mariona Teixidor i Camps, a més ho faig per doble motiu, enguany es  celebren els 10 anys de la Universitat de Girona i ella es alumna d'aquesta Universitat i dos perquè algun bon record li va quedar del nostre Centre Sanitari de Cornellà  del Terri, perquè  està fent el MIR de medicina familiar i comunitària a l'Hospital de Sant Pau. Enhorabona doctora Teixidor.

Dra. Mariona Teixidor i Camps, Dr. Wilfred Ricart, Josep Capdevila, el dia del premis Bonastruc Ça Porta 2019





Hola Doctor,



Moltissimes gràcies per les fotos, són molt xules i és un record molt bonic! L’escrit també, ja me l’he imprès i guardat, m’ha agradat molt J



La veritat és que m'he sentit molt afortunada de poder venir i que dediquéssiu un temps tant preuat per vosaltres en ensenyar-me el que fes falta. 



M'he adonat que el món de l'atenció primària és molt més interessant del que ens fan creure als estudiants. Tenim com a referència els hospitals, en canvi, el que primer utilitza la gent és el metge d’atenció primària i el seu equip. La gent explica les seves intimitats, i això, en un hospital no és tant freqüent. He conegut la part més humana de la medicina. Perquè al teu costat he pogut aprendre que a part de ser metge, primer ets humà.



He de confessar que la nit abans de començar les pràctiques em vaig adormir pensant en com seria la meva primera experiència dins aquest món i m'ha servit per veure que realment m'agradava allò que estava estudiant, perquè és molt diferent posar-se davant dels llibres que el dia a dia davant dels pacients.

També m’ha agradat molt la bona convivència entre vosaltres i que treballar en equip és bàsic! M’ha sorprès el que els pacients poden arribar a estimar el metge!

Els llibres són importants, però ho és molt més, una persona amb experiència!



Estic molt contenta d'haver vingut a Cornellà del Terri i m'encantaria poder tornar a repetir l’experiència més endavant! 



Moltes i moltes gràcies per tot!!  

Mariona Teixidor i Camps


Be, sense paraules, però es molt entranyable que la Dra. Teixidor estigui fent metge de família a l'hospital de Sant Pau, que va ser el meu. Enhorabona Dra. Teixidor, ets la primera metgessa/metge que ha passat pel meu costat i ha escollit com a primera opció ser especialista en medicina familiar i comunitària.

Hospital de Sant Pau (Barcelona)

No puc deixar passar per alt infermeria que ha treballat amb mi i de la qual he après molt, i em van ajudar a ser feliç en l'exercici de la medicina : Mercè  Mundet, Lourdes Fort, i Maria Gonzàlez i la Mercè Masoliver del CAP Besalú.



 La infermeria sempre ha sigut important, ara es una part fonamental  de l'atenció primària.

Mil gracies a  tots els amics que m'acompanyeu aquest capvespre, vosaltres ens heu alegrat la nostra vida en el vostre poble. Gràcies als grup de metges jubilats aquí presents..

Ser metge de poble ha estat un honor, un servei i un prestigi, tornaria a passar una vida en aquesta entranyable i estimada Garrotxa terra de la meva mare i també tornaria a repetir a Cornellà del Terri i els seus poblets que configuren la Vall del Terri, sense oblidar Les Planes d'Hostoles,Sant Aniol de Finestres, Palol de Revardit  i Besalú per molts motius.


Amb el Dr. Toni Griera i López amb els seus dos fills un dia de guàrdia al CAP de Besalú l'estiu del 2002

Al CAP de Besalú hi vaig fer guàrdia els dijous durant 5,5 anys, al ser una àrea pionera en l'atenció primària , allí vaig tenir l'avantatge d'aprendre de tot, sobretot en el moment d'informatització de l' història clínica , de fer els informes de cada persona, al sortir d' urgències i de la prescripció electrònica, al costat de la infermera Mercè Masoliver, a la qual agraeixo la paciència que va tenir en mi.


L' entrega de premis va ser una gran i fastuosa vetllada, jo em sentia important, perdoneu-me l'expressió, però per un senzill metge de poble era com haver-se endinsat a la boda del segle, enmig de metges tant importants, .....


Un cop finalitzat l'acte, ningú tenia pressa, per marxar, al cap d'un bon rato encara estàvem parlant a la platea de l' Espai La Caixa, amb vells amics especialistes del Trueta i un estimat metge d'APD de Sils, fill d'Extremadura  i millor persona, ja jubilat, que en altre temps em va ajudar a preparar temes de les meves oposicions a metge Titular. Encara que no present també li dono les gràcies al primer metge especialista en medicina familiar i comunitària , que vaig conèixer i fill de Santa Coloma de Farners un home savi, i millor  metge, ell també em va ajudar a fer part del temari de les meves oposicions. Mil gràcies als dos.



Poden llegir la premsa de l'endemà


No puc altra cosa que donar una vegada més les gràcies al president Vilaplana i a la Junta del nostre Col.legi de Metges de Girona per  concedir-me aquest preuat premi Bonastruc Ça Porta. El portaré amb molt d'honor.




Pep

EL QUE HAGUÉS DIT EL DIA DE LA INAGUARICIO-BENEDICCIÓ , SI HAGUÉS TINGUT MES TEMPS.





El parlament del que vaig llegir a l'església de Llorenç de Rocafort la tarde del dia vint-i-vuit d'octubre de dos mil divuit,ja està publicat en el present blog.
Curiosament des de diferents llocs se'm va insistir que no m'allargués, que ho fes curt, cosa que coneguent-me una mica, es una petició dificil de cumplir, perquè tots vostès sabem de sobres que m'agrada l'història de les relacions humanes, l'història en general, però molt més la que ens afecta a tots nosaltres habitants de la Vall del Corb i més estretament per raons que ja estan dites amb el monestir de Vallbona i la seva antiquissima baronia, també m'agrada la vida de pagès perquè sóc fill de pagès i m'encanten totes les tradicions d'aquells anys i dels estris que es feien servir a la vella pagesia i que miro de guardar tots els que puc, i després van tenir el goig de veure passar de la dalla a la màquina abavelladora de la marca Trepat i més tard la cosetxadora que en una hora feia la feina de tota una setmana de tres homes, saltant-se el segar, el fer les garbes, afilerar-les en garberes, portar-les cada dia a l'era per batre, i tot el procés d'estendre la batura, donar voltes amb el trill i mes trill, ventar si feina marinada si nó problemes al canto, passar-ho tot per l' erer, perque el gra quedés net, pujar els sacs a les golfes en fi una feina monumental, tot el pes anava a l'esquena del pobre pare, i precisament els sacs no pesaven cinquanta kilos; anys després vaig entendre perque el pare s'adormia a qualsevol lloc, fins i tot sopant, l'home anava esgotat, però mai el varem sentir dir que no tenia temps ni queixar-se de cansament.
  

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..."

Quan era petit no estava gaire orgullós del meu poble, ep! històricament parlant, practicament només podiam lluïr de la creu de terme, clar la  més alta de Catalunya, encara que a Torrefeta ( municipi de Torrefeta i Florejacs), pensaven el mateix amb una creu de 8 metres d'alçada, l'any 1936 va ser enderrocada. (Llegir : Història Gràfica de la Segarra, pàg.  175, sota la direcció de Max Turull Rubinat, Editat el 2001 per Consell Comarcal de la  Segarra, Institut d'Estudis Ilerdencs, Centre municipal de Cultura i la Paeria de Cervera.





en canvi Maldà i Vallbona que eren els meus referents, tenien molt més, com Maldà una esglesia parroquial de tres naus, la capella romànica de sant Pere i el cinema prou important per la nostra joventud i Vallbona tenien el monestir o  lo convent, quasi res.


(Teula de l'època de l'abadessa LEOCADIA DE RICART I DE CARDONA (1631-1657, abadessa que va viure de ple la guerra dels Segadors )



Repassant l'història i el document més antic de l'arxiu del nostre arquebisbat trobem que ens parla de l'abadesa Arcangela de Copons (1576-1601), abadesa just després del concili de Trento que li va tocar viure a la Abadessa Estefania de Piquer ( 1563-1576), que va canviar la vida de Vallbona, perquè amb les families que s'havien traslladat de Montesquiu els va donar carta de municipi. Nosaltres ja erem municipi (Universitat) , un orgull històric. Ara traduit del llati (ep! no se llatí, m'ho han traduït al bisbat de Girona), especialment per aquesta festa d'inaguració-benedicció , hauria llegit tot el tros traduït del document  de l'abadessa Arcangela de Copons perquè veuran que són les nostres arrels. Després entendran que la primera sepultura antiga de l'església de  Llorens de Rocafort sigui d'un tal Pere Capdevila ( Any 1624) i després d'un tal Pere Timoneda   





En nom de Déu. Amén. Sigui conegut de tothom que el dia 24 del mes de gener de l’any de la Nativitat del Senyor mil cinc-cents noranta set, intervenint jo Lluís Marquès, prevere vicari, notari per autoritat apostòlica  i notari públic del present monestir de la Puríssima Verge Maria del lloc de  Vallbona i de tota la dominació del seu monestir, de l’orde cistercenc en la diòcesi de Tarragona, en presència dels testimonis infrascrits per a això especialment cridats i pregats, havent-se convocat i congregat el Consell General en el mercat públic del dit lloc de Vallbona, tal com es costum de convocar i congregar i reunir el dit consell general i per semblants i infrascrits acte o actes i altres assumptes de la present Universitat infrascrita del lloc de Llorens, de la dita diòcesi tarraconense, per tractar i deliberar sobre les coses infrascrites.
S’aplegaren en  consell i foren presents aquests: Joan Bargadà, batlle del lloc de Llorens per la noble i reverenda senyora domna Arcàngela de Copons, per la gràcia de Déu abadessa i senyora del dit monestir i de tota dita senyoria de Vallbona, Antoni Mora, major de dies i  jurat durant el dit any, Andreu Capdevila, [To]màs Capdevila, Antoni Capdevila, Jaume Jan[er], Joan Banyer, tots agricultors naturals de Llorens, de la dita diòcesi, formant l’Universitat i celebrant Consell General del dit lloc, i representant com a.... Però tirant uns quants segles enrera trobem que Ramón Folc I de Cardona dona (1060) la Roca de Sant Llorenç, amb la seva Quadra, Ferreria i capellania a Joan Gombau i d'altres. Llorens des de la venda que va fer el rei Pere el Cerimoniós del Mer i mitx  imperi, de la alta i baixa jurisdicció , de la jurisdicció civil i criminal a la Abadessa Saureneta d'Anglesola, sempre em pertanescut a la Baronia de Vallbona (Piquer Jover , La Baronia de Vallbona).

Llorens va viure uns anys de molt esplendor amb la molt ilustre abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, sota el seu govern es varen construir totes les cases  de fora de la plaça, i totes les pallisses, no cal que les enumeri, deien ser anys de molt bones collites.




Be, avui si que estic més orgullós del nostre poble, que no s'ho prenguin malalment els alcaldes de Maldà i de Vallbona que els dos pobles els aprecio i els porto al cor, però la nostra esglesia parroquial a part de ser la més antiga de la ex-baronia de Vallbona, en aquests moments llueix l'ànima del Cister,senzillesa cent per cent, l'unic luxe que artistic que podem gaudir a dins l'església es el la primera clau de volta amb la Marededéu portant el nen Jesús i amb l'altra la Rosa de Jericó i les boniques arcades gotiques de la resta de la nau, l'ambient que respirem  es com si estiguéssim dins el monestir de Vallbona. L'aspecte no deu ser molt diferent de com ho van deixar la familia Cardona, amos de tot aquest ampli territori, perquè les contades families que vivien al clos de les muralles prouta feina tenin al tros, amb les sequeres que en aquell temps ja afectaven la Baixa Segarra, ara l'Urgell.
Comparo perque sempre m'ha agradat comparar, el document més antic de Llorenç es el diploma inicial de donació del vescompte Ramon de Cardona de data 11 de desembre de l'any 1060, a favor de Gombau Joan i altres de la roca que es diu deSant Llorenç, junt amb la seva Quadra, segueix una segona donació del mateix donant l'any 1076 a Gombau Joan i la seva muller " 



" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..."
" de la roca ques diu de Sant Llorenç y de la quadra y de la capellania y ferreria y demés drets ".

Aprofitant l'avinentesa del que estem parlant sobre la donacio de Ramón Folch, copio directament del llibre de  La Baronia de Vallbona  del Sr. J.J. Piquer i Jover:

Un segle més tard o sigui l'any 1193 el Vescomte de Cardona cedeix tot el dret que tenia en el terme de Llorenç  a l'Abadessa de Vallbona Ermesen de Rubió que fou la segona de les abadesses i parenta del fundador Ramón d'Anglesola.
Una altra cessió fou per Pere de Belvis a l'any 1181 i Pere de Pavia i Arnau i Ramñon de Montros a l'any 1193 cediren a favor del monestir de Vallbona tots els bens i drets que teenien en el poble de Llorenç i en el terme de Maldanell . Sembla que la casa més antiga de Llorenç era cal Cantó, abans casa Pons i primitivament estatge i possessió dels Cardona.



El  document mes antic coetani que ens parla de Vallbona com a monestir consagrat a la Mare de Déu, porta data del 28 de febrer de 1153. L'any 1173 arriba Oria Ramirez procedent del cenobi cistercenc de Tulebras (Navarra).
O explico com un punt d'orgull per un petit poble com Llorenç de Rocafort o de Vallbona. Vam tenir primer capellà abans qe Vallbona, algo es algo. No vam ser parroquia fins l'any 1634, depeniam de Vallbona pels sagraments. Possats a dir noticies també vam ésser primer municipi abans que Vallbona, segons document abans esmentat l'abadessa Arcangela de Copons es va reunir amb la Universitat de Llorenç.
El monument més important de Llorenç és la Creu de Terme, que hi ha a la part vella del poble, davant de l'antic portal. 7,10 metres de canó tot d'una peça. Abans era cami ral i actualment hi passa el Camí de Sant Jaume, en honor a l'història.

Llorens de Rocafort.jpg

El document més antic que guarda l'arxiu de l'arquebisbat de Tarragona que parla de Llorenç es del temps de l'abadesa Arcangela de Copons, que hi figuren els cognoms Bergadà , Timoneda i Capdevila. 
La data d'edificació de l'església es de 1593.  L'any 1359 consta  Llorenç amb 10 focs pertanyents a la vegueria de Montblanc i l'any 1787,segons el llibre de mossen Bergadà  hi havia 20  cases, o sigui totes elles estaven dins de les muralles.

Queden testimonis sobrats de que la nostra parròquia estava dedicada a santa Maria , com tots els temples edificats en l'entorn del Císter. Dona testimoni la primera clau de volta només entrar a l'església trobem la representació de la Verge amb l' Infant Jesus i que a més porta a la ma la Rosa de Jericó, simbolisme que veiem al menys tres vegades a l'esmentat cenobi.En la nostra façana queda  palès la inscripcio : AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS, amb l'any 1593 i per sort encara resten les campanes originals, a la mitjana hi ha una inscripcio amb lletra gòtica que diu AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENETICTA TU IN MUL (ieribus)



La campana gran te un enbelliment fastuós, el text es sumament decorat amb amb fullatges al voltant de la lletra gòtica, es sumptuós i trobem una fornícula amb la Marededéu amb el nen jesus als braços i posa O MATER DEO, que traduït vol dir O MARE DE DEU. Les campanes també són tot un orgull per nosaltres.

A l'època devocional arribà els dessitg força general a l'Espanya dels Austries de tenir sants Locals, dels primers segles cristians, ni que fossis llegendaris , foren declarats patrons del poble  Sant Abdó i San Senen, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, protectors dels hortolans.





Be, aquesta esglesia restaurada no s'assembla amb res a la d'abans. Gaudim d'aquesta joia renaixentista única en el nostre contorn, no seria molt demanar que la nostra esglesia tant lligada al Cister, fos inclosa a la mateixa ruta.
Com li hagués agradat esta avui present al nostre amic l'historiador per exel.lència de Vallbona i de la seva baronia .J.Piquer Jover i també a en Joan Yeguas i Gassó i que tant sap sobre Llorens i de tot l'Urgell
Estaran d'acord amb mi, que a hores d'ara el que conta es el resultat final.  La nostra església es un bombó arquitectonic de primer ordre, sembla que estiguessin dins al monestir de Vallbona. La llum que hi entra ens alegra les hores. M'agrada que la restauració no s'hagi endut el griu de ferro  que està al cim de l'altar del Santissim, que porta dos pullitges per pujar i baixar l'aranya de ferro que suportava els ciris que servien  per il.luminar la fosca esglesia renaixentista de Llorenç, que només rebia llum per la petita finesta del cim de la pica baptismal i per la petita finestra de la façana que no s'assemblava gens ni mica a l'actual, que no hi tinc res en contra, sempre l'he vist així.
Felicitats a tots els que heu fet possible que ara  ens sentim orgullosos d'aquesta joia arquitectonica.
Aquest escrit es d'abans de la inaguració-benedicció,o sigui que alguna cosa la trobareu repetida en el del dia important, perdoneu, però no trobareu cap foto del dia de la festa, perquè encara s'havia de fer.

Pep