dilluns, 23 de maig de 2022

LA FONT DE LES CANELLES DE STA. COLOMA DE QUERALT NO BROLLA

 Un servidor és de la Catalunya Nova, tot és únic i caracteristic en aquesta terra plena de castells, temps era temps i des que el rei Jaume I el Conqueridor va anar guanyant territori als serraïns, la terra va anar quedant despoblada. Els reis de Catalunya van encomanar a l'ordre del Cister la tasca de posar en solfa la gran Conca de Barberà i la Segarra, crean els monestirs de Poblet, Santes Creus i el femení de Vallbona, va ser un gran encert que encara dura. A la Catalunya Nova no hi han masos, es terra de viles,  els pobles vivien a recer del senyor feudal, a Llorenç teniem la familia Cardona.

A tots els pobles, començan per Llorens de Rocafort, el pou d'aigua es de la Vila, el forn de coure el pa era de la Vila, el molí d'oli era de la Vila, una bassa on recollien l'aigua per abeurar els animals era de la Vila, la cisterna com a Montfalcó Murallat era de la Vila, els safaretjos de rentar la roba com el de Rocallaura, Vallbona, Maldà, Santa Coloma de Queral, Cervera, etc...... eren de la Vila, en fi tot del Comú, els camins també s'arreglaven pel Comú, les fosses del fossar s'obrien per rigurós torn, així com dur a braços el difunt a enterrar, tothom col.laborava.


Només vull aclarir que aquest mapa esta publicat a Paris l'any 1792 i es titula LA CATALOGNE, par le P. PLACIDE, Ingenieur geographe. 

Tinc 72 anys i encara no conec la majoria dels pobles de les Garrigues, de l'Urgell i de la Conca de Barberà, com : La Pobla de Cervoles, Velusell, Blancafort, Vimbodi, La Guàrdia dels Prats, Senant Ferran, Albiol, Albayés, Soleràs, Cabasses, Vinaixa, Pira, Omellons, Albi, Cervià de les Garrigues ( recordem que l'any 2009 li van donar el premi al producte  español de major qualitat pel seu oli extra verge  Cervus a Mónaco), Juncosa, .... no es estrany que quan tinc amics que em venen a passar un parell de dies a Llorenç, que aprofitem per anar des de primera hora del mati a conèixer el territori i els seus poblets 

Dimecres dia  13 d'abril ens vam aixecar ploguen, no em va costar res encendre la llar de foc, vam esmorzar be i sense perdre el temps vam anar direcció cap a la serra del Tallat, Solivella direcció cap a Conesa, una vila medieval amb el seu call jueu, amb racons únics, murallada, amb tres portals, el Reial, el de Santa Maria i el de Sant Antoni, fins i tot te un cafè que en altre temps estaria obert i ben segur que hi tornarà a estar; mai he estat dins l'església, encara que se que és gòtica segle XIV i com podem beure a la portalada hi ha la imatge de la Marededéu amb el nen als braços i amb dos àngels al costat.




 Com totes les esglésies sota la protecció del Cister, estava i encara està dedicada a Santa Maria com l´esglesia parroquial de Vallbona, a l'entrada de l'església del monestir de Vallbona, com a Llorenç de Rocafort, on a més la campana grossa posa " Oh ! Mater Deo ", el Cister sempre dedicava les esglesies a Sana Maria. Conesa te casa Delmera com Rocafort de Vallbona.


Caminar pels carrers de Conesa ploguent es molt gratificant, moltes parets i marges de pedra seca, a Conesa està tot ordenat, fins i tot els carrers estaven tallats per baranes de ferro per que no passessin els cotxes ni els peatons, tot l'entorn pavimentat, fa goig i farà més goig quan les baranes de ferro estiguin retirades.  El dia  13 d'abril erem a Conesa, preparats per anar cap a Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queral i cami de la Vall del Corb. 
Els que som fills de l'Urgell o de la baixa Segarra estem contentissims quan plou i aqui van els litres comtats per en Ramón Moix: el dia 13 d' abril a Llorenç van caure 12 litres d`aigua, el dia 19 dimarts de Pasqua 15 litres , el dia 20,  4 litres, i el dia 21, 13 litres , total mes d`abril 44 litres o més o distància mai se sap el que va passant a Llorenç , tot i aixi encara en fa falta més,  ja que venim d'una  molt llarga  sequera, els ordis i els blats fan molt de goig tot esta molt vert, l`ordi ja comença espigar, estem a vigilies de Sant Jordi i cal  que compleixi el refran "per sant Jordi espiga l`ordi" esperem que continui la bona ratxa de pluga i els arbres tinguin sao per poder passar l`estiu, ja que l`estiu som una comarca que d`aigua ens en donen molt poca.


 A Conesa i passava l'estiu el Sr. Duch, que en altre temps fou secretari de l'ajuntament de Vallbona i Rocafort, era un home d'una activitat fora mida, caminava molt, mai acceptava res de ningú, ni un got d'aigua, era molt amic del meus pares i per l'agost el pare li solia fer una visita a Conesa i  alguna vegada el vam acompanyar.
Vam passar de llarg Rocafort de Queral, si vam passar per Les Piles, pertany a la provincia de Tarragona. 
Una vegada arribats a Santa Coloma de Queral, vam anar directes a la Font de les Canelles, aquest monument sempre m'ha agradat molt, és un racó fresc i ple de pau per descansar tot oïnt la fressa de l'agua que fan les 8 canelles, (ara no), seguia ploguent, prouta falta que fa a tota la comarca i en general a tot el pais.



La gran sorpresa va ser trobar la Font de Les Canelles, sense ni una gota d'aigua, les 8 canelles i cap brollava. Bernat de Queralt virrei de Catalunya i la seva  esposa la van regalar a la vila, el millor regal, perquè a part de donar aigua abundant per les persones, al costat mateix hi han els safareigs publics, i molt grans i macos. No se, però l'abundat aigua , deu regar molts horts d' aprop de les muralles.
Era tard hi haviam de pensar en dinar, però estava programat coneixer els poblets de la Vall del Corb, començant per Raurich  a 726 m d'altitud, municipi de Llorach
Sense perdre el temps vam començar a baixar pels petits poblets laterals del naixement del riu Corb, com La Sala de Comalats, Savallà del Comtat, Montornès, Conesa, L'Albió, i Vallfogona amb el seu històric i esplendid Balneari, no vam entrar al poble. 
La Cancó sobre el Riu Corb està feta per mossèn Ramon Bergadà i Solà i el music Francesc de Paula Brunet Recasens que tenia una filla monja al monestir de Vallbona, Donya Mercedes Brunet de feliç memòria, que pasada la guerra va donar classes a unes noies de Llorenç  om la Tecla de cal Martí, la seva germana la Maria de cala Milia la Teresina Pons i la mare de la Cecilia de cal Ton i d'altres que no me'n recodo.
Be, el verd de les parades a la vora del riu, endolçia moltissim la nostra passejada fins a Guimerà, on vam para per dinar.


Sí vam dinar molt be, potser el fet de tenir gana va ajudar molt. No vam entrar a Guimerà, per altra banda mai ho he fet, desconenc Guimerà.
D'aqui vam seguir cap a Ciutadilla, Nalec, tot explicant el fabulós mapa de pergamí  ( 255x68) de tres peces, que hi ha al monestir de Vallbona, representa el tram de la Vall del Corb entre Ciutadilla i Sant Martí de Maldà, es creu que data de l'any 1580, del temps de l'abadessa Arcàngela de Copons (1576-1601).


El vaig veure per primera vegada en una exposició a l' Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 2014 titulat CARTOGRAFIA. TESTIMONI VISUAL DE LES TERRES DE LLEIDA A TRAVES DEL TEMPS (SEGLES XIII-XIX). També si troben quantitat de gravats de castells de la provincia de Lleida i diferents gravats de la capital com aquest.

Planol de Lleida dibuixat per Jacques Moulinier.

El jove Alexandre de Laborde arribà a España l'any 1800 com agregat a l'ambaixada que ostentava Lucien Bonaparte, germà de Napoleó. Laborde viatjà per tot el pais recollint la ingent informació gràfica que després publicarà en sengles obres monumentals com L' Itinéraire Descriptif de l'Espagne (1809) sis volums i un atles i el Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya)
La tarde ja anava a tota pastilla, teniam al cap anar a coneixer el mausoleo de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig, però primer calia anar a visitar el poble que sempre m'ha atret i que està rodejat d'un cert halo misteriós, un poble que no ve de pas, és un poble aïllat,  com resguardat de les mirades, és un poble que si ha d'anar ; de jove mai hi vaig anar, la primera vegada va ser als 58 anys.

No em digueu que no és meravellós, tot al voltant del castell i de l'església, com Déu mana a la Catalunya Nova.

L'Espluga Calva, que és un poble molt interior, medieval, el rei Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, dona al monestir de Valbona, la vila , el castell i tot el terme de l'Espluga Calva, en franc alou. Fixeu-vos fins on arribava el poder de l' Abadessa de Vallbona ELIARDA D' ANGLESOLA (1246-1258); l'Espluga Calva no va formar mai part de la baronia de Vallbona, com Preixana, Rocafort o Llorenç.
Els meus amics el van trobar únic, impresiona la monumental església de tres naus, amb obres, no sé on, a la porta hi havia posat el llistat de misses de la comarca.


Vam anar a la botiga de la part alta del poble per veure si venien orelletes i estava tancat, però pels vidres vam veure que no en tenien, no vam esperar que obrissin, com a l'hivern, que uns joves ens van dir que obrien quan tornaven de collir olives.


A la plaça del castell, una casa de l'esquerre estaven fent obres, però a part dels dos paletes no vam trobar ningú més pel poble. El castell molt ben conservat. I aqui es va acabar la visita, des de la carretera de Maldà om podem observar un poble allargat, però mai em tingut la intenció de caminar i gaudir d'aquest racó ple d'historia.
A tota pastilla vam anar cap a Bellpuig, saben que trobariam tancat el convent de Sant Bartomeu, que només obren dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Sense perdre el temps vam anar buscar aparcament devant de l'ajuntament de Bellpuig i pujar per la impressionant escala. Teniam aparcat el cotxe devant d'una façana que es del mateix picapedrer de l'església de Llorenç de Rocafort de Vallbona.



SINT OCULI TUI APERTI DOMINE SUPER DOMUM ISTAM DIE AC NOCTE (1583)

Que els teus ulls, Senyor, estiguin oberts  sobre aquesta casa, de dia i de nit  (1583), de la façana de la  Cort del Batlle de Bellpuig, data de l'any 1583,



Després d'esperar a dalt devant de l'església més de mitja hora, es va apropar una jove dient-nos que l'església l'obrien a les 7 del vespre; ens vam rendir i vam donar per perdut veure el monument tant ilustre.

Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806--1820), en 4 volums, el primer dedicat a Catalunya).

Els meus amics, van dormir una nit a la hostatgeria del monestir de Vallbona i una altra al de Poblet, una bona experiencia i la última a casa a Llorenç. Els bons amics han compartit de tot, fins i tot la collita d'olives, quan colliam encara amb les mans, amb la raspa i el banc. Un altre amic també ha vingut a Llorenç a compartir altres feines com ordenar la brosta dels ametllers esporgats i separar les rames de la fusta. Sóc molt afortunat. 

Pep