J. SALSES, UN BON AMIC

Fa molts anys que vaig coneixer en Joan Salses i la seva muller. Ells irradien pau, per tots costats. Van caure al meu "cupo" de medicina general " a la babalà " o sigui " de la ma de Déu " i sense més, vaig decidir ser el seu metge i ells em van acceptar; per altre costat no hi havia cap més metge al poble, o sigui que tot plegat havia d'ésser així, ben curiós, coses de la vida. Sempre més he sigut el seu metge i ells els meus amics.
Es un home que d'entrada impressiona la seva aureola de beatitud, cabells blancs, una gran barba blanca,ulleres rodones, somriure a flor de llavis , ulls vivissims, home senzill, humil, mai es posa mèrits de cap tipus, no gosa a demanar res, passa pel món sense volguer molestar a ningú, a més no vol ser una càrrega pels altres, te molta paciència i sap esperar per sobre de tot, home recte, no imposa les seves idees, disciplinat, auster, sap escoltar i disfruta fent el be i per més inri confia amb el seu metge a ulls clucs.

Ermita de Sant Dimas

A poc a poc em vaig anar assabentant que va ser escolà de Montserrat, amb tot el que això comporta per sempre més, diria que imprimeix caràcter.  Sempre ,en les llargues converses que he tingut amb ell, te molts bons records dels que van ser els seus superiors o millor dit els seus mestres a l'Escolania i te molt bon record del Pare Gregori Estrada.
Més endavant va assistir a classes el pare Robert de la Riba, a l'església de Pompeia a la Diagonal de Barcelona.
Després de ser el seu metge durant més de 15 anys i fruit de la nostra sincera amistat, un bon dia em va regalar aquest Vals, ben mirat un regal inmaterial del tot,  molt adequat vinguen d'ell : L'Alegria de viure, fet pel febrer de 2010. ( una entranyable històriaal voltant d'aquest vals , ara no es el moment d'explicar-ho, un altre dia serà, és molt llarg, però molt bonica ..... )

Explica entranyables records dels anys passats a l'Abadia de Montserrat i sovint explica fets concrets dels seus companys i professors. El que si puc dir es que va aprofitar el temps.

M'explicava que va ser professor del conservatori de Badalona, on el seu pare  era un gran mestre de piano, junt a músics molts importants com Josep Soler i la pianista  Eulàlia Solé, que no ha vist mai més. Quines coses Déu meu ? Un pensa tenir companys de camí per sempre i vet aqui que es van perdent i perdent, fins a quedar practicament només amb el record, aquest si que mai es perd.

Te un CD gravat : GNOMUS

ASI EN LA TIERRA COMO EN EL CIELO

Composat per: Tres miniaturas,  Enamorados bajo la lluvia, Sinceramente tuyo, Caballero Angélico, Cementerio Espacial en marte,  Nana estelar en Navidad, Eros en el Everest, Seres de Luz

Signat: Gnomus.

       

Segur que per aquests jardin, havies sortit a passejar o a resar o també a cantar amb els teus companys ecolans.

Persona cultissima, gran humanista, finament educat,  religiós i home d'una gran fe, jo diria que místic, escriptor i poeta. Es nota que va fer el batxillerat com li aradava diir al difunt pare Miquel Batllori s.j. Aqui com a mostra va un bonic poema, que a mi m'agradat molt, que es titula GARNATXA DE L'EMPORDÀ.

Poema manuscrit de J. Salses.


Encara un altre poema sobre l'Oli de l'Empordà :

Fa 6 mesos que el destí els va portar a viure  .....nord enllà, on diuen que la gent és neta/ i noble,culta,rica,lliure/ desvetllada i feliç ...., com a agraïment dels anys passats junts en va regalar un libre de LANZA DEL VASTO: Principios i Preceptes del retorn a l'Evidència. Si, n'estaven molt d'aquest bon bome, i sempre en parlaven, jo practicament mai he passat de que em sonés el seu nom, però, en cap moment i havia aprofondit en la seva persona, ara m'adono que es prou important, miraré de posar-me al dia i llegir-me el llibre.

Aquesta foto d'un gravat autèntic d'Alexandre de Laborde, va per tu Joan, ja que durant tres  anys l'Abadia de Montserrat va ser casa teva . Gravat tret del llibre VOYAGE, publicat cap al 1806.

Fixeu-vos la basílica  de Montserrat sense cap banc per seure. Que curiós oi?

Sempre passa el mateix, quan ens quedem sense l'amic, es llavors que voldriem saber més coses de la seva vida, com era el seu món musical, els anys de docència a Badalona, a part del piano, si dominava el violí ? quines altres afeccions tenia, li a gradava cuinar ? Se, que es un expert en plantes medicinals, pels seus profunds estudis en aquesta matèria, be, ben segur que algun altre dia ens retrobarem i podrem continuar parlant i aprofondin en aquest món humanistic que tant l'adorna. M'agradaria molt que m'expliqués com eren els músics importants del seu entorn d'aquells anys del final de la dictadura, com l'Eulàlia Soler i en Josep Soler i d'altres que de vegades n'ha parlat, però no m'enrecordo, la memòria a la meva edat ja em falla. Ell adora els seus antics professors tant els de l'Escolania de Montserrat com els del Conservatori.

El claustre del monestir de Montserrat que va trobar Alexandre de Laborde i que va dibuixar  i més tard va publicar en aquesta planxa, com moltes més, que estan en aquest article. Va trobar Montserrat i les seves ermites com " lo bo i millor d'aquest món".

Una abraçada pels dos i ....em quedaré aqui fins a la mort/ car sóc també molt covard i salvatge.....(S. Espriu).

Joan se que t'agraden les herbes medicinals i ets un entès en remeis naturals, aqui va aquest bonic Hypericum Perforatum, se que t'agradarà.

Avui dia 21 de juliol de 2011, vigilia de Sta. Maria Magdalena, una molt amiga del Dr. Griera, la Nuria Casadesús i Sarabia pianista, em va  tocar al piano el vals que em va dedicar el bon amic Joan Salses, escoltar-lo per telefon va  estar  del tot emocionant, gratificant, un plaer; perquè d'entrada només em van dir  que escoltés, sense saber el que tocaven. Sí, ho vaig fer i que mentre escoltava m'agradava el que sentia, només ha sigut al final que ma'n dit el que m'havien tocat. Es preciós, maquíssim com l'ànima de'n Joan. Molt agraït Joan per haver escrit un Vals únic.

La història no acava mai, un bon dia la conversa amb un pacient em va portar ,no se com a explicar-li el gran regal que m'havia fet en Joan Salses i ell sense pensar-ho em va di:  la meva esposa i jo el tocarem i li gravarem en un CD i podrà escoltar-lo amb mp3. Dit i fet i la vigilia de Nadal me'l van regalar, en dos versions l'una només per piano i l'altra amb piano i saxo, les dues precioses.  El poso penjat perquè tots vostès el puguin escoltar i gaudir de la finura de la pianista: Meritxell Roura i del saxofonista : Xavier Constans i com no del compositor que va escriure la partitura.

Aquesta imatge de la montanya de Montserrat, molt misteriosa, tots la portem gravada a la ment. M'encanta

Seguiré posan reflexions escrites  de l'amic Joan Salses, que són una meravella i donen pau:

A LA VERGE DE MONTSERRAT

per Victor Balaguer

Verge santa d'amor, patrona mia,

dels pobres i afligits guarda i consol,

més pura que la llum quan naix lo dia,

més hermosa que el cel quan surt lo sol.

Tal com se veu a l'àliga orgullosa

en la roca més alta fer lo cau,

tu la serra més alta i més hermosa

vas escollir per fer-ne ton palau.

Reina del cels, Mare de Déu, perdona

si fins avui no et dediqui un record;

sols quan veu són vaixell presa de l'ona,

busquen los ulls del navegant lo port.

sols quan se veu en la presó angustiosa

sa llibertad recorda lo catiu;

sols quan la tempestad brama furiosa

l'oreneta s'acull dintre son niu.

Jo vinc, com lo catiu entre cadenes,

un consol a buscar per mon dolor,

Los plors, mon front han arrugat. Les penes

m'han, Mare meva!, rosegat lo cor.

Com soldat que, fugint a tota brida,

les armes va per lo cami llançant,

aixís jo pel camí d'aquesta vida

a trossos lo meu cor he anat deixant.

Verge de Montserrat, casta madona,

perla de les muntanyes i dels cels,

a qui els àngels per fer una corona

arrencaren del cel un puny d'estels.

La grandesa, Senyora, no repare

si avui te parla en català ma veu,

que el català és la llengua en què ma mare

m¡ensenyà un jorn a beneir a Déu.

Ta imatge en los palaus i en les cabanyes

se veu, voltada d'or com un joiell;

tothom vol visitar eixes muntanyes

que són de tes espatlles lo mantell.

Ton nom invoca, oh Santa Verge pura,

l'orfe ferit de pena i desconsol,

ton nom la mare ensenya a la criatura 

quan l'adorm carinyosa en lo bressol.

Joan, aqui t'adjunto un poema del poeta EVGENI EVTUCHENKO que et va com fet  a mida.:

El poema es titula GENT i es d'Evgeni Evtusenko:

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins cón com històries de planetes.
Cadascú és únic, soll, ell sol.
No n'hi ha cap altre que se li assembli.


I si algú ha viscut en silenci
feliç en el seu racó,
la seva propia insignificança 
l'ha fet interessant.


Cadascú te un món secret, molt seu,
on si amaga el millor instant
on si amaga l'hora més terrible,
però nosaltres no en sabem res.


I sí un home mort,
mort també la seva primera nevada,
i el seu primer petó i el primer convat,
sí tot s'ho emporta.


Sí, queden llibres i ponts,
màquimnes i teles de pintors
sí, moltes coses queden aquí,
però alguna se'n va.


Així es la llei d'aquest joc sense pietat.
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
però en realitat  ¿que en sabiam d'ells ?


Que sabem dels nostres germans, dels nostres amics ?


Que sabem de la nostra estimada ?
fins i tot del nostre pare,
sabent'ho tot, no en sabem res.
Se'n va la gent, no la podem retornar
no podem fer reneixer els seus mons secrets.


I cada cop,
tinc ganes de cridar davant
d'aquesta impotència.

 aquest  poema m'ha acompanyat tota la vida, d'ençà els meus 18 anys, ja llavors el vaig trobar únic i bonissim i veig que encara ho és, i a més es confirma el que diu.

Aquesta xilografia es del Pare Oriol Mª Diví, monjo Benedictí de Montserrat, se que t'agradarà; a més és un monjo cent per cent, vaja com la majoria de monjos de l'Abadia.

Avui dia 13 de setembre de 2011, afegeixo dades que em venen a la memòria del teu pare Ramón Salses Blanch, alumne aventatjat del professor Joaquim Canals de piano i un dels millors alumnes d' Enric Morera. El teu pare segons m'havies explicat era un bon amic d' Antoni Massana (jesuita).  També recordo que  m'havies explicat que era íntim amic d'en Pompeu Fabra.

Fa pocs dies que els amics músics Meritxell Roura al piano i en Xavier Constans com a saxofonista m'han gravat el Vals " l'Alegria de Viure " en dos versions una només al piano i l'altra amb el piano i el saxo. Segons en Josep MªGregori, aquest Vals es un bombó, dolç, delicat i innocent.

Amics Joan i Montse veniu quan volgueu, estar amb vosaltres sempre es motiu d'una gran al.legria i alhora quedo empapat de la vostra pau, que prouta falta em fa. Sou únics e irrepetibles. Per molts anys. Que la pau us acompanyi sempre. A Cornellà del Terri sempre tindreu un amic.

Una càlida abraçada pels dos.

Pep Capdevila.