SANT NARCIS I TOTS SANTS , FIRES DE GIRONA

Quan els pares, uns quatre dies abans de la diada de Tots Sants, enviaven des de casa nostra a Llorens de Rocafort o de Vallbona, per mitja del recader o més endavant per mitja de Correus, una paquet molt gros, amb una lletra claríssima sobre a qui s'havia d'entregar i amb l'adreça del remitent ben clara al dors, jo pensava que duraria tota la vida, sempre s'havia fet i en cap moment m'havia passat pel cap que un dia s'acabaria; que innocent oi ?. Sí ,una manera de viure que va durar tota una vida, es va acabar l'any 2013, que vam fer l'ultima collita d'ametlles , collita que la fèiem tots junts, quasi una festa.  

M'abelleix posar-los com era una tornada cap a casa després d'una intensa jornada al tros, batzacant ametlles. Si ens fixem pel somriure dels ocupants de la crysler, podriam dir que tornàvem cap a casa amb un grapat de kilos oi?, sí, és cert, però a la posta de sol, es l'hora de comentar com ha anat el dia i com que fins aquells anys,(abans que arribés el vibrador), era una activitat que afavoria el parlar sota l'ametller, dons déu ni do, del repàs que dia a dia fèiem a la nostra història (familiar, dels avantpassats, dels veïns i dels pobles veïns, dels tiets morts arrel de la guerra incivil española, dels oficis ambulants que passaven pel poble , com els cadiraires, que feien sota el pont de cal Bergadà els culs de bova de les cadires velles,(tota una història) o els que arreglaven paraigües, o gent que canviaven plom per ceràmica de tota classe, de capellans i mestres que haviam tingut, secretaris de l'ajuntament de Vallbona, curiosament no de Rocafort,potser perquè era el mateix (Senyor Duch) de parents de lluny i d' aprop, dels que embalaven la palla, de les anades a peu del germà de la padrina al poble de  Pira a la Conca de Barberà, a no se que fer, dels matalassers que sovint passaven per tal de refer el matalàs,

 soldadors de peces d'aram, del estraperlo, perquè l'economia estava intervinguda per l'estat (1939-1954), de gent que passaven pels pobles comprant conills, gallines,ous, de la ex-baronia de Vallbona, del enigmàtic terme de la Quadra de Mas Déu, etc). En fi que treballar sota un ametller quatre o cinc persones, donava per molt. Encara que ara la realitat no s'assembla en res, jo vaig batzacar 4 dies sol després de la mort dels pares i tot es diferent, sol del mati al vespre i ja sempre més serà així; però pels trossos veïns tampoc se sent cap colla cantant o parlant mentre treballen. Si et fan companyiaels tirs dels caçadors, que no reciclen en absolut, per tots els trossos de casa, per no parlar dels altres , trobo montissims cartutxos buits abandonats.

mesura per omplir de perdigons i de polvora tots els cartutxos igual.

 Recordo quan el pare els diumenges per la tarda posava tota la paramenta al damunt la taula del menjador i vinga a tornar a fer nous aquells cartutxoss ja utilitzats, i això ho feien la majoria dels cazadors de les terres de Ponent, com els de la Garrotxa i el Pla de L'Estany.

Avui dia 4 de novembre de 2107 a plogut, feia tant que ho esperavem, ep! parlo del Pla de l' Estany.

Parlant de la gran sèquia que estem patint a tot arreu, ja fa dies que hauríem de veure pagesos com els del dibuix de dalt, carregant ràpidament els tractors d' userda o alfals, o melga, perquè de carros tirats per dos bous, ja no se'n veuen i vinga cap a casa perquè no es mulli o portar el ramat a corre-cuita cap al corral perquè estigui a aixopluc junt amb el pastor, la qüestió es que aquesta imatge no l'hem vist en molt mesos.

 El setembre,  permet fet de les teves, és un mes molt bonic, encara fa bon temps, el dia es llarg,  no hi ha humitat als ametllers, o sigui que facis el que facis cap problema. La calor es pot combatre amb aigua i una bona gorra o barret.

Mans del pare en Sisquet Capdevila, carregant el cabàs per tal d'ensacar les ametlles.

Pots començar a batzacar ben dematí, és una feina molt agraïda i s'espera tot el que tu vulguis; es un fruït que no es fa malbé.

Com que els pares sempre feien una bona esporgada als ametllers, donç per mica de be que es portés la climatologia , la collita estava gairebé garantida.

Collita d'ametlles al tros de Les Pintades, terme de La Quadra de Mas Déu. Vallbona de les Monges.

I a mesura que va augmentant el munt a les borrasses, cal anar ensacant i  fer viatges cap al tractor, així quan s'arriba al final de la jornada ja els tenim tots carregats.

Sí ha sigut un any amb pluges, no sec com enguany, les ametlles estan ben obertes com les que estan veient, o sigui que la clofolla se separa correctament de la ametlla, sinó és així tindriam molts cascalls, en els quals la pela no se separa , encara que dins tenen l'ametlla intacta, si les bellugues aprop de l'oïde sonen,; el pare els guardava tots, per casa, si us fixeu amb la foto que posaré, on els dos estem trencant ametlles, la majoria son cascalls.
Explico tot això , faig aquesta necessària volta, per tal d'arribar al dia que la família es posa d'acord per començar a fer els panellets.
Quan les ametlles arribaven a casa, calia esquetllar-les, abans ho fèiem a ma a l'entrada de casa i ja fa anys que el pare  ho feia amb una màquina, que en una hora feia tota la feina d'una tarda de dos persones; o sigui et deixa totes les ametlles netes, només caldrà posar-les a assecar al sol, per tal de deshidratar-les, una feinada pel qui no ho conegui, abans els carrers del poble estaven plens de borrasses plenes d'ametlles, però va arribar un moment que ja no es podia fer, perquè els pocs veïns que eren estaven a treballar fora i ningú vigilava les ametlles; després els pares les estenien a la terrassa de casa, cosa que donava més seguretat i no es veien.
D' ametles com tothom en teníem de : Llargueta o Desmai, Marcona, Esperança i Mollar.

Quan els pares resolien que ja teníem proutes hores de sol, llavors començava la classificació de cada classe d'ametlla, feina que es feia a recer i molt plàcidament , durava molts dies. També tot classificant ametlles, donava peu a llargues tertúlies sobre infinitat d'anècdotes de la vida de pagès, que s'anaven presentant, com repassar el vocabulari de la vida rural,ja molt en desús, les feines de la vella pagesia que s'anaven perden, els vells oficis que junts haviam viscut al poble com l'ofici de carreter, que el pare sempre comentava que s'usava moltes fustes diferents com: L'alzina, fusta de faig, fusta de freixa de casa, fusta de lladoner  d'Albarrasí, fusta de freixa de Girona, fusta de roure del pais,  d'om , de plàtan de Lleida, fusta d' àlber, etc... el pare coneixia molt be al carreter de Vallbona i moltes altres històries . En aquell temps cada casa tenia un carro, costaria de trobar-ne algun, han desaparegut, uns s'ha venut i d'altres s'han podrit a l'era o millor dit a 
l' intempèrie.
Be, ja tenim moltes ametlles a casa, ara ja podem començar a partir-les per tal d' obtenir-ne per fer tot el procés dels panellets. A casa meva n'he vist fer-ne sempre, així com les orelletes. 

fotod'arxiu, el pare i jo partint ametlles a Llorens de Vallbona

No vull passar per alt,que a casa nostra també al mes d'octubre s'ha fet el " membrillo " o codonyac, tant bo, a l'hivern com a postres quan et quedes a dinar al tros, si es fort millor, a la mare sempre li quedava ben fosc i molt fort, de vegades costava tallar-lo amb el ganivet.

Codonyac antiquissim del tros del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges.

La mare en feia molts quilos, i tenia diferents llaunes-motllos, en forma de flor, de peix, de cor, etc..., quedaven molt ben presentats, mai en faltava a casa, fins i tot quan venia algun parent ni regalava algun.

 Sí, servien en primer lloc per fer panellets, encara es fan avui dia, uns quants si posa un tros de codonyac al mig.

Ja, tenim les ametlles i com el pare, em toca posar-me al soterrani a partir-les.

Després d'aquest pas en el més estricte anonimat, ningú recorda qui va partir les ametlles. Llavors passem a escaldar-les i treurels-hi la pell, perquè quedin blanques i un cop seques cal procedir a muntar el molinet, que es ben històric, perquè el pare (acs) explicava que sempre l'havia vist a casa seva, o sigui ja era de la meva padrina Dolors.

Déu sap d'on va sortir, però si dir, que en el procés de passar les ametlles per tal de fer-les quasi farina, aquestes no s'escalfen, i no deixen anar l'oli, que es una cosa indessitjable que apareix si es fa amb el turmix, segons l'expert del meu fill Lluís que ho va aprendre a l'escola Hofman de Barcelona. Nosaltres, amb tota la precaució les tenim fresques a la nevera, per més seguretat.

Aqui ja tenim la ametlla triturada, o sigui panellets 100% d'ametlla, a la venda de vegades hi troben petites quantitats de boniato o patata barrejats.

Tot seguit en Lluís ens explica el que ell i dos ajudants mes de la família han tirat endavant tot el procés dels panellets, durant el pont de Tots Sants.

Evidentment que perquè la cosa funcioni, cal una bona marxa a la cuina, no dic una cadena, però algo semblant, perquè quan el forn està en marxa i mantingui la temperatura, ben segur que cal seguir unes normes, que els altres t'ajuden a cumplir-lo.

Tots concentrats en lo que es important i no saltar-se cap element ni gram, ni especies com la vainilla i el cafè. La bàscula cal tenir-la aprop i amb piles. També puc dir que cada any fent-ho be, surten diferents. Ànims !!!!!

Massapà: 

500g de farina d'ametlla

250g de sucre glaç / sucre normal

2 ous

*Vam utilitzar 2,6kg de farina d'ametlla

*Han sortir 314 panellets

*Les peces de panellet haurien de pesar entre 12g i 15g cadascuna

* S'aconsella deixar reposar la massa de massapà la nit abans dins la nevera

* La majoria de panallets coure'ls a 220º durant 6 minuts

Ingredients necessaris:

- 2,6 kg de farina d'ametlla
- 1 kg de sucre normal
- 700 g de sucre glaç
- 18 ous

- 100 g Avellanes torrades
- 150 g Ametlla granulada (per a decorar)
- 300 g Pinyons del país
- 40 g Avellanes deshidratades
- 18 g Cacau pur
- 15 g Cafè soluble
- 350 g Coco ratllat
- 2 Unitats de baines de Vainilla
- C.S. Cireres confitades
- C.S. Taronja confitada
- C.S Codony

12 Varietats:  

- Panellet de taronja confitada i revosada en cacau pur. (200 g massapà + C.S taronja
  confitada, tallada a talls molt petit)

- Panellet de vainilla (200 g de massapà 2 baines de vainilla)

- Panellets d'avellana (200 g farina d'ametlla + 100 g de farina d'avellana torrada, amb
  un detall d'ametlla deshidratada a sobre)

- Panellets de cirera confitada ( 200 g massapà + meitats de cireres confitades)

- Panellets de pinyons (400 g massapà + 10 g aproximadament de pinyons per panellet *un panellet sol estar sobre els 12 grams. Per tant caldria comprar    aproximadament 300 g de pinyons)

- Panellets d'ametlla (200 g de massapà + quantitat suficient d'ametlla granulat uns 150 grams) 

- Panellets d'ametlla clàssica (200 g de massapà + ametlla clavada vertical)

- Panellets de cafè (400 g de massapà + 15g de cafè soluble barrejat amb un rovell d'ou)

- Panellets de xocolata (200 g de massapà + 18g de cacau pur + rovell d'ou per fer la barreja)

- Panellet de coco (200 g de massapà + 150 g de coco ratllat + 50 g coco ratllat per revosar-lo per fora)

- Panellet de codony ( 200 g de massapà + quantitat suficient de codony)

* Rocas de Coco (Procedimiento)

Ingredientes: 

• 200g Coco rallado
• 200g Azúcar
• 80g Clara de huevo

• Mezclar los tres ingredientes en un bol
• Una este lista la mezcla volcar en un cazo
• Llevar al fuego si usamos inducción ( si usamos gas, debemos mezclar-lo al baño María)
• Remover hasta lograr una consistencia pastosa, sin llegar a tostar el coco. (Técnica parecida a escaldar una pasta Choux) La masa debe formar una pelota y despegar-se de la pared del cazo. 
• Una vez tengamos la masa lista, formar rocas sobre un Silpat, encima de una bandeja de horno. 
• Precalentar el horno a 230ºC
• Hornear 2 minutos
• Abrir el horno, dar la vuelta a la bandeja y dejar 2 minutos más. 
• Las puntas de las rocas deben dorar-se. 

Jo , figuro a la foto, perquè m'han convidat, però el mèrit es dels altres quatre.

Tots contents, perquè un any més a casa nostra s'ha pogut continuar amb la tradició de la família i del poble de Llorens de Rocafort.

Els panellets han sortit bonissims, ho diuen persones no de la família, o sigui ben neutrals. Tot un honor, a la mare també li sortien molt bons.

Ara continuem amb el mati de la festa de Tots Sants, a Girona ; celebren la Fira del Dibuix, que d'ençà anys tota la família hi assistim, és l' únic dia a l'any que no cal dir a ningú dels de casa que anem a passar el matí a Girona.

Constitvtiones Synodales Diocesis Gerunden convocades pel Illustrissimo et Reverendissimo Episcopo Gervndensi D. Fr. Michaele Pontich

Feia una setmana que la Sra. Yosiko Takase , gran amiga de la nostra estimada Naohoko Nakamoto (a.c.s.), ens havia enviat un watssap dient que venien tota la família junt amb la Miki Kawamura, també olim amiga de la Naoko i que els feia il.lusió de trobar-nos. Rapidament vaig dir que  sí perquè l'alegria del retrobament a Girona ens abelleix a les dos families.Ens uneix l'esperit de la Naoko, carregat de bondat, d'empatia, de ganes de viure el moment present, de fer feliços als altres, de valorar i estimar l'art, autoexigent en tot, però molt amb la seva obra artistica, d'estimació als seus amics, de disfrutar de la vida en tots els seus aspectes, d'estimar Montserrat,  i d'estar cofoia de tenir un amic monjo al monestir, sovint en feia gala i ho explicava amb joia, a qui, sense pensar-s'ho va deixar la seva obra. El juny passat (2016), el Pare Josep de C.  Laplana li va dedicar un important i entranyable article en el fascicle El Propileu nº 18,   Just en celebrar el seu jubileu sacerdotal.

Aquí a les escales de Sant Feliu ens vam trobar amb la família de la Sra. Yosico, ella pensava que eren les escales de la catedral de Girona. Com que el Lluís mentre esperàvem, va decidir anar a fer una visita a casa de la seva amiga l'Espe Boada. Jo, per tal de començar la jornada a Girona, vaig convidar als nostres amics a visitar la basílica de Sant Feliu, ho van acceptar sense més. Tot pujant la solemne escalinata, els fills de la Sra. Yosiko es van fixar amb la pedra de les escales,

La van trobar maquíssima. Jo els vaig explicar que eren  Nummulites fossilitzats, es la pedra càlcaria de Girona , es un exl.lent material per a la construcció.En Santi,el seu pare, no va parar d'explicar detalls de l'església al seu fill, segle, estil, el perquè de les galeries laterals de la basílica i tant altes; del segle XIII-XIV. Tots bocabadats.

Foto del llibre Nocions d'Arqueologia Sagrada Catalana de Josep Gudiol i Cunill, Prev. Segona Edició .  Josep Porté. Llibreter. Barcelona. 

Tots, vam quedar meravellats una vegada més, els vaig explica que significava la umbrel.la groga a la dreta de l'altar. No ens vam poguer acostar més perquè estaven dient missa; tots ho van entendre, vam sortir per la porta que dona al costat mateix del pla on hi ha l'impressionant casa de l'arquitecte Masó. La van contemplar i els va agradar molt. Alli mateix van trucar al Lluís que estava a dintre amb l'Espe i vam quedar que nosaltres seguissim, que ja ens atraparia.Van baixar per la Pujada de sant Fèlix, carrer de Les Ballesteries. Abans d'arribar a la Carbonera, en un racó de la muralla vam trobar una colla de Puntaires, molt trempades i totes amb una interessant punta, fins i tot un parell, les estaven fen de dos colors, mai ho havia vist.

El passeig va ser plaent, perquè com que no teniam pressa ens vam poguer recrear amb la casa que venen juguets infantils tots molt curiosos e interessants, i molts oficis que es un plaer observar-los com treballen.

A poc a poc vam arribar a la joieria Quera , en Lluís ja ens esperava i vam renunciar fer una visita a la plaça de l'Oli i anar cap a l'escalinata de Sant Martí Sacosta, que per temps havia sigut dels jesuïtes, aquest passeig ja el vam fer l'any passat. 
Un cop arribats a la Rambla, de lluny estan vam veure la gran parada del pintor Corvus, ell no hi era, paciència !.

Tots els de casa, el LLuís el primer ens vam adonar que en Corvus havia portat moltíssima obra, vaja, mai n'haviem vist tanta.

En Lluís va ser el que més estona s'hi va passar i remenar, tot s'ha de dir a tota la família Capdevila-Martin ens agrada aquest bon pintor, que fa molts anys que el coneixem.

Penso al veure tanta obra, que alhora es un gaudi per la nostra vista, vaig pensar, aqui hi ha pocs clients, 

En Corvus en persona, pels qui no el coneixiau. Foto molt bonica, mai n'haviam aconseguit una tant espectacular.

acostumats a veure la seva obra amb dificultat, perquè sempre ha estat molt sol.licitat. Algo de crisi es respira en el tema de l'art.

Vam continuar caminant Rambla amunt con si haguessim de trobar-nos amb la parada de la Nahoko a la plaça de Catalunya, ho vam fer tants anys que ens costa veure que ja no hi serà mai més. Si vam trobar els seus dos companys de parada, que la van compartir molts anys; d'esquerre a dreta : El de l'esquerre es diu Antoni Giramé i es de Vic, i el de la dreta en Josep C. Alonso d'Olot. Ens han dit que ells també tenen algun dibuix de la Naoko, i que hi ha una forta crisi de l'art i es ven molt poc.

Fa dos anys que la Sra. Yosiko Takase i la Sra. Miki Kawamura, que venen a la Fira del dibuix i de la pintura de Girona en honor a la seva estimada amiga Naoko Nakamoto (e.p.d.) i també molt estimada i anyorada per la nostra família.

Aquesta foto entranyable per tots cantons, es un testimoni d'una bonica història, que volem que continui amb els dos amics pintors i tots nosaltres, a més aquesta foto va directa a l'altra gran amiga la Sr.a Setsuko Suzuki,que recentment li han fet una exposició al Japó i que ens ha portat un programa per a cadascú de nosaltres i que els hi poso a continuació, molt bonic tot plegat, des del cel la Naoko ha d'estar molt contenta.

Afegeix la llegenda

La Yosiko en el seu moment ens va fer saber de la exposició que els seus amics del Japó, inclosa a seva incondicional amiga Sra. Setsuko Suzuki li havien preparat.

També en el seu moment ho vaig comunicar al Museo de Montserrat perquè en tinguin coneixament.

Poso aquesta bonica fotografia de Girona, perquè a Naoko li encantava. Va venir sempre a la Fira del Dibuix i de la Pintura per  Tots Sants , fins al final.

M'encanten els teulats de Girona, des de la muralla també se'n veuen més.

En Lluís Es va assebentar que a la Copa, diferents entitats de Girona feien un concurs d'arrossades.

Mai hagués esperat tant, de la colla que ens va servir l'arròs, SALSA JOVE , eren molt bona gent, amables, molt acollidors, nosaltres pensavem menjar-nos el plat d'arròs drets, i mira asseguts amb mantell, un bon plat d'arròs, pa tou del dia, un got de vi pels qui en van volguer, postres fets per una senyora una mica gran, en fi no ens va faltar de res, AH! també ens van posar aigua envassada a manta.

Vam fer una llarga sobretaula, el temps i la companyia i convidava, al final ens vam aixecar perquè ja els joves del grup ja estaven desmontant tot el parament. Tot plegat ens va costar 3 € per persona, no es podia demanar més. Encara que els que van guanyar el premi no van ser ells. Però l'arròs els va sortir per llepar-se els dits.
Finalment per acomiadar-nos vam quedar que el proper any tornariam i que entremig fariam algun dinar amb els amics Josep Cambras i en Jordi Catafal a Barcelona.
No puc acabar l'escrit sense dir que a casa ja em fet conserva d'olives, unes amb sal, segons la tradició dels meus pares (a.c.s.): 
Recepta per confitar  les olives de : 1 a 9  ( una de sal per 9 d'aigua ) . Arribat el Dijous Sant s'ha de canviar l'aigua i es posa 0,5 de sal per 9 d'aigua i es posa una rama de timó o també coneguda per farigola, a cada pot  ).La conserva està assegurada més de 6 anys; evidentment s'inpregnen del gust de la farigola
Les altres les matem amb sosa càustica, foto que veiem a continuació.

i són per menjar-les amb 15 dies, després de treure la sosa, en rentades, llavors si posa grans d'alls pelats i orenga i vist i no vist ja es poden menjar i no hi ha mai proutes.
També en tenim de la mateixa classe però negres, aquestes els hi hem fet dos talls i els anem canviant l'aigua fins que ja no són amargues i llavors si posa pell de taronja, alls, vinagre, oli, etc...
Podem dir que diumenge passat va ploure una mica, molt necessari. Porto quasi 27 anys al Pla de l'Estany i no havia vist cap casa que enfonses el pou per manca d'aigua. Molta sequera fins i tot a la Catalunya Humida.
Esperem en candeletes poguer collir algunes olives per fer oli Arbequí Extra Verge, haviat ho sabrem.
Be, no podem deixar perdre les nostres arrels per petites que siguin
Bona tardor

Pep