SANTA LLUCIA MOLT FREDA A SANT ANIOL DE FINESTRES

Una setmana de sants, el dilluns passat Sant Damas, sant Pare, fill d'Argelaguer, poble de la nostra mare (acs), ahir la Verge de Guadalupe, avui dia 13 de desembre Santa Llúcia, segons l'adagi , s'allarga el dia : Per Santa Llúcia un pas de pusa. Tot pujant de Sant Gregori a les 10,30 h. el termòmetre del meu cotxe marcava 3º, sense variar ni a l'arribar al pla de Sant Joan; està fent un dia molt fred, un cel ennuvolat propi del mes en que estem,ens acompanya;  la poca gent que he vist a la vora de la carretera a Font Sabeu, Llorà, Sant Martí de Llémena i algun al passar per l'alçada de les escoles de Sant Esteve de Llémena, tots anaven abrigats molt seriosament, amb gambuix i bufanda, el dia pintava dur. Al passar pel revolt de can Riera, casa natal de la Nati Oliveras, de la Dolors i de la Dolça (epd), m'he aturat a fer una foto, perquè ens fessim una idea de com pintava el dia de la Santa.

Can Riera

Dilluns vinent dia 18, festa de la Marededéu de l'Esperança, o de la Cinta o de la Expectació al part, o de la O, per començar  amb aqueixa vocal totes les antífones del Magnificat  de les Vespres  d'aqueixos dies.

 Retaule de Santa Clara de Vic, on apareix la Mare de Déu de l’Esperança acompanyada d’un àngel amb un filacteri que diu que dintre de vuit dies la Marededéu parirà un  Infant...

Aqui va la música  de les segones vespres " In Festo Expectationis B.M.V. " Del prontuario del Cantollano Gregoriano, de 1799.

Noteu  que l'antifona comença amb una O : O Virgo virginum, quó modò ....

Una visió que m'ha tret una vegada més la meva infantesa, i la meva vida ciutadà i de metge de poble, es la visió de sortir fum per les xemeneies començant pel Pla de Sant Joan, Sant Martí, Sant Esteve de Llémena i la pròpia Can Tura, aquest entranyable senyal vol dir que hi ha vida en els masos i cases; la veritat es que feia molt temps que no me'n adonava.
A l'arribar a Can Tura, en Pla, l'escriptor, deia que era una casa de pagès que feia menjars i realment jo la vaig conèixer així amb l'Andreu a vora del foc, amb la seva gota a tranques i a barranques i el tio Miquel atent com un nen a tot el que jo deia. He anat a abraçar a la Nati i en Pepe, que es com estar a casa, mútuament una gran alegria, dons no ens aviam vist d'abans d'anar jo a Lourdes a finals de juny. En Pepe intentava mirar-se la pressió arterial, sense resultat, dient-me que ben be no sabia el que li passava a l'aparell. Per sortir de subtes em provat unes quantes piles i cap era aprofitable. Be, un altre moment serà. En Josep Serra i Plantés, estava a calent al santa-santorum de la casa, o sigui a l'habitació del costat de la cuina i allí reb les visites. Quan hi era jo ha arribat l'Àngel Grabulosa, que per anys s'havia estat al mas el Castell, l'home te bon aspecte. A l'entrada de la casa que es el bar amb la seva històrica màquina de fer cafè, ja es començava a omplir de clients per resguardar-se del fred i viure la festa, però jo anava per oir la missa del dia de Santa Llúcia, en una paraula per celebrar la festa gran del poble de sant Aniol de Finestres. 

La decoració nadalenca d'aquesta farola no desdiu gens amb el cel nuvolós, que augura fred.

Estem en un racó de món amb molta història, des de les Medes, al Santuari de Finestres, Sant Andreu de la Barroca, Sant Miquel de Bustins, Sant Esteve de Llémena, Sant Aniol on estem i d'altres oratoris i esglésies que mai hi he estat, formen un tresor molt  valuós que l'alcalde Sr. Francesc Oliveras ho ha posat en un llibre titulat  " Masos i Molins e Sant Aniol de Finestres; vida, records i transformació. " Llibre recomanat per a tot tipus de persones ja fills, nets, o besnéts que fa anys van marxar dels masos i per altres persones dels voltants  que estimin aquestes terres plenes de cingles i boscúries que m'esgarrifen , cada vegada  que contemplo aquest paisatge o que llegeixo les primeres pàgines del llibre " En Josep de Costabella ", em posen els pels de punta;  boscos desconeguts per mi, però estimats;

a la baixa Segarra no en tenim cap de semblant, i tampoc tenim cap cingle; les nostres muntanyes són turons de poca alçada. També son de bon llegir les excurssions escrites en la col.leció Pirineu Català. Guia Itinerari per Cesar August Torras.  Volum VI : Comarca d'Olot, per exemple: Itinerari nº 43, Del Santuari de Finestres a l'Estació de les Planes, del Ferro-carril de Gerona a Olot.
Molt interessant, perquè es veuen masos, oratoris, ermites que encara estaven senceres, Any 1918. 
Al arribar a peu al poble, que són dos cases i la rectoria, m'he trobat a la família de la Mercè Serra Serinyà antiga pacient meva, persona amb moltes qualitats, entre elles l'haver cuidat a tota la família política i el mosso en Met; totes conegudes per mi, persona molt treballadora i estimada pel poble de Riudellots de la Creu, si podia fer un favor el feia sense més, s'adonava de les necessitats dels veïns. 

Mercè Serra , amb la Cecilia, l'Anna i un servidor. 

La gent i els feligresos devots de Santa Llúcia, començaven a acostar-se cap a l'esglesia, tot pujant . jo agafat de la ma de la Mercè, així era més segura la pujada, al passar per davant de cal Sastre, vaig recordar molt a en Quim Batlle i la seva dona Conxita (acs)  dos bellissimes persones i molt recordades per mi i molta gent degut que tota la vida havien tingut el conegut Hostal de cal Hosta. 

Un preciós i gegant grèvol, amb tot el seu esplendor, aquest arbre el va plantar la Conxita, mare de la Salvadora Batlle de cal Hosta, es veu que el lloc li va agradar. Poca gent ha vist grèvols tant grans; jo només conec un de semblant a la porta de Can Tura.

A la plaça de l'església més gent coneguda, de Banyoles, de Les Planes d'Hostòles la Irene , el seu marit, la seva filla Alexandra, gent de Girona, etc,molts eren ex-pacients meus, de la meva època de metge de Les Planes d'Hostòles i Sant Aniol de Finestres, això si quasi tots jubilats, vaja com jo.
Com que feia molt de fred  varen anar entrant a dins i un quart d'hora abans de començar la missa ja no s'hi cabia. Els devots de Santa Llúcia no paraven d'encendre espelmes a la santa confiant amb la seva protecció per prevenir i  fins i tot per curar les moltes malalties de la vista; molt de respecte, ben mirat la fe mou muntanyes.
Mossèn Enric va començar la missa pròpia del dia , tant pedagògic som sempre. 

Mossèn Enric Costa acompanyat d'un diaca

El sermó va ser molt planer, el que va dir ens va interessar a tots, no vaig sentir ni respirar a ningú i em va agradar , ens va dir moltes coses, entre alguna ens va deixar clar que tots hem de tenir una meta, una il.lusió, un convenciment , que ens ajudarà a ser feliços i a fer feliços als altres,  un bon desitg i no deixar-nos arrastrar pel que fa la gent, no perdre el temps en coses inútils, que amb el pas dels anys seguiran essent inútils. Va seguir amb el seu extens sermó i ens va dir que confiem amb els sants, i el que va demanar a Sta. Llúcia que apart de protegir-nos de la ceguera, ens obri molt els ulls del cor, per poguer veure més àmpliament els problemes que pateixen els nostres germans i que hi veiem més enllà del nostre nas. Ho vam entendre tot. Gràcies mossèn !!!
Durant la missa, van portar els cants un grup de dones del poble, que  van donar un to més festiu a la missa . Vam passar a besar a la imatge de Sta. Llúcia gloriosa, amb el càntic dels goigs.

D'esquerra a dreta : Maria Cornellà del Correu, Salvadora Coma, Salvadora Batlle de cal Hosta, i la Dolors Oliveras la germana de la Nati de Can Tura.

Al final de la missa ens van obsequiar amb dos cançons pròpies del Nadal, ho van fer molt be i van ser llargament aplaudides. Gràcies.
Jo també vaig encendre dos espelmes a la Santa per diferents intencions.
Al sortir de missa, no a sota el porxo, perquè no ploia, sinó al mig de la placeta on el fred es feia sentir, cap problema tothom anava abrigat, vam continuar les salutacions i petons i abraçades amb els amics i coneguts de sempre. 

D'esquerra a dreta : L'anna o Nita de Can Sala, la Dolors de Can Tura, un servidor, la Maria de can Font i la seva jove Carme Cortals.

Tot seguit van baixar mes avall de ca l'Hosta on l'Ajuntament tenia el vermut preparat  i on venien números, sortejaven un xai, un pernil i una caixa de cava, interessant; tothom amb la il.lusió de tornar cap a casa amb la sort al damunt.

Com molt be poden veure, la gent disfrutant d'un exel.lent vermout, fins i tot amb mol.luscs cuinats a Can Tura, segons informació, amb moltes més tapes i tot servit amb un cava fresquissim, servit pels regidors i alcalde deSant Aniol de Finestres, atents a tot el que podia faltar a la gent. L'altra part de persones estaven molt atentes al sorteix que s'estava fent. Per la roba que porta la gent i aquest cel tant gris, poden endevinar que feia fred oi ? Sí 3ºC.

Com que no teníem pressa l'estona del vermut, va continuar amb preguntes sobre com anava la vida de cadascú, que es el que se sol fer quan fa molt que no et veus. Molts fills del poble, que fa anys van marxar es presentaven, dien jo vaig neixer al Salavedra o can Mitjana, jo cal Culubret, etc ; les arrels et lliguen per sempre més . També recordàvem els absents. A sant Aniol, entre la gent gran encara hom pot sentir les velles paraules, ara totalment en desús per la normativa com :

ull   /uiera/

ullal  /uial/

ovella  /oveia/

rellotge  /reiotge/

vell  /vei/

abella  /abeia/

vermell  /vermei/

palla  /paia/

gall /gai/

fulla  /fuia/

al coll  /alcoi/

llavi  /iavi/

lluna  /iuna/

llet  /iet/

medalla /medaia/

cavall  /cavai/

Al ieisme de la Garrotxa el tinc ficat al cor, era el parlar de la meva mare als seus divuit anys quan va casar-se amb el pare, els dos (e.p.d.).

Parlar amb l'alcalde  Francesc Oliveras, sempre es un plaer i un pocura coneixements de totes les barriades i parròquies del municipi, que jo donava per molt petit i em va recordar que quan ell era un noi hi vivien unes 1600 persones, totes les masies estaven habitades i plenes de gent; temps era temps.  Aqui estàvem esperant a la resta dels regidors per fer-nos una foto tots junts com a record final de la festa. Tot aquest consistori quan jo era metge del poble eren mainada.

Tot s'ha de dir, estaven recollint i ordenant totes les taules que havien servit pel vermut, i guardar el que no s'havia fet servir i tirar les deixalles.

D'esquerra a dreta : Joan Varderi i Vidal, en Pere Portules de ca l'Oriol, la Salvadora Coma, en Francesc Oliveras, en Josep Maria Triadú i  l'Andreu Espígul.

Després de que la foto hagués quedat be, junts vam marxar a dinar a Can Tura. Acompanyats dels mossèns i d'un exel.lent foc, que donava caliu a un dia tant d'hivern com gelat. La companyia sempre necessària i exel.lent per gaudir sense pressa i el menjar pels qui conegueu Can Tura, no cal que us l´expliqui.  Tots teniam records per compartir. Començant per l'alcalde i els regidors vam anar desgranant les millores del poble, camins i esglésies. Tots estaven molt orgullosos de tenir totes les esglésies del municipi restaurades i que dona bo de visitar-les, la Barroca no la coneixeria em va assegurar l'Andreu Espígul, la de sant Esteve que ja la vaig visitar fa exactament un any, ha quedat impressionant, han sortit totes les velles pintures, ( em va agradar quan l'alcade em va dir que la rectoria de Sant Esteve era propietat de l'Ajuntament) , la de Sant Aniol està impecable, un romànic que junt amb l'encens que el mossèn va repartir al voltant de l'altar i que va deixar perfumada tota l'església, els fidels vam viure quelcom sagrat.Romànic tant propi d'aquesta Garrotxa,(el nostre romànic) que dona molta intimitat a la devoció, per la seva poquissima llum.  També vam parlar dels bonics i grandiosos porxos de totes les esglésies de la Vall del Llémena i encara els comunidors de Llorà, de Sant Martí i de Granollers de Rocacorba, i fins i tot sant Gregori en te un. Tot aquest art sigui el romànic, els comunidors, els oratoris,els porxos els masos i molins i els seus pobles be val passar un dissabte per la Vall del Llémena , els seus habitants són molt hospitalaris i us trauran de qualsevol dubte. Tota la Vall està farçida de camins. 
Quan estigueu cansats podeu  dinar a Can Tura , restaurant al cap de la Vall. 
L'alcalde ens va dir que tenen totes les rutes ben senyalitzades com aquesta que us poso

Be, la sobretaula va ser molt profitosa, interessant i bonica, tots vam poguer dir la nostra sense tocar la política, que ja te mèrit fins i tot vam prendre cafè, però sense la copa i el  puro. L'Andreu em va convidar una vegada més a anar al Llapart que tenen una molt bona carretera des de Sant Esteve, encara em sembla impossible, donç jo havia anat a visitar a casa seva per Sant Climent d'Amer.
Abans de deixar-los, estiguin tranquils , en Josep Serra, tenia una pressió arterial aceptable, mentre dinàvem va enviar algún amic a comprar piles a Sant Esteve.
Una vegada més, Bones Festes a tots !, els meus estimats veins de Llorens de Rocafort també. 
Ya hace dos mil años de la primera Navidad.
Su promesa de esperanza, nos invita a la bondad y a la plenitud como personas. 
Un regalo espiritual que llena de sentido nuestra vida !
Maria de la O, te deseo una feliz fiesta de tu patrona, que hace muy pocos años no conocia. Que seas muy feliz al lado de las personas queridas. La felicitación Navideña tambien va por ti. Un Abrazo.

Pep