L'Ester va sacrificar un merescut descans després de tants i tants mesos de no dormir i estudiar mati, tarda i nit. Em va demanar si la volia al meu costat en el nostre consultori de Cornellà del Terri i un cop demanat el permís preceptiu als meus superiors, sense posar-hi cap trava, em van autoritzar i vinga endavant; però abans que tot , cal bordar el nom a la bata blanca i demà ja pots venir .
Ella va començar entre nosaltres el dia 8 de març de 2011, amb una joia immensa, amb totes les ganes del món per aprendre, puc dir que mai va parar a les onze per esmorzar, aprofitava per informar electrocardiogrames i més electros que la nostra infermera Maria , ens anava donant . L'Ester, a tots els electros els informava el ritme, l' eix, les ones p, la llargada del PR, l'amplada del QRS, i si havia trastorns de la repolarrització i sempre passava, tres test per vigilar la Hipertrofia Ventricular Esquerre : el Cornell, el Sokolov i el Lewis , o sigui una feina ingent, però d'un cost-efectivitat impressionant. D'aquesta manera sempre podem comparar amb l'electro de l'any passat i poguer felicitar el pacient si s'ha reduït la hipertrofia.
Marxa cap a l'Hospital Trueta impregnada de Primària, de totes les activitats preventives de la casa, de repàs de fàrmacs recomanats i no recomanats,( Estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica 2010) sap totes les substàncies úniques, està al dia de la bibliografia i sap molta medicina, s'ha fet un tip de mirar tensions arterials, pesar i tallar per calcular el IMC, quasi sempre era ella qui aclaria conceptes nous sobre malalties cròniques. Ha calculat molts i molts REGICORS I RISC CARDIOVASCULAR de pacients hipertensos, diabètics, etc.També s'ha impregnat del tractament i profilaxi de les infeccions adquirides a la comunicat sense criteris d'ingrés).
Clar, tenir al costat una persona que ha superat amb bona nota un MIR es quelcom serio, sap tot i més. He de dir que al seu costat he après molt, m'ha obligat a repassar molts conceptes, de vegades una mica oblidats per l'exercici del dia a dia.Deu ni do del que preguntava. Junts hem fet domicilis, urgències, hem fet els electros urgents, quan la infermera no hi ha sigut, hem disfrutat de les noves tecnologies que ens ofereix internet, valorant i estudiant les radiografies, les ecografies, les RNM, els TAC, les gammagrafies ossies, hem cultivat els correus electrònics amb els diferents especialistes hospitalaris , sobretot les consultories, etc.
(La Dra. Ester Oliva i Poch la seva àvia Pilar Batlle Anglada i jo mateix, metge de Cornellà del Terri)
Puc dir que la empatia per tractar als pacients, ja la porta al damunt, amb ella el malalt se sent com a casa.
La seva mirada transparent anima al pacient a explicar les seves preocupacions i malalties. Mai te pressa i la doctora sempre dona consells per escrit sobre la posologia i manera de prendre la medicació. Vigila i s'adelanta als fets, veu i olora la patologia, es seria i assertiva, quan parla es clarificadora, el malalt marxa havent entès el que li preocupa i l'acomiada com cal, amb un somriure joiós, gratuït o sigui dient-li adéu i pel seu nom i deixant sobreentès que conti amb nosaltres.
DIA DE COMIAT DE LA DRA. ESTER OLIVA I POCH
El dia 14 de maig de 2011 ens vam trobar al restaurant l'ALL de Cornellà del Terri per cel.lebrar dos fets, el primer per acomiadar a la Ester i la segona per reunir-nos amb les ex-alumnes com diuen elles i que a mi també m'agrada : La Dra. Anna Bustins i Tarrats, que va estar amb nosaltres realitzant l'internat rotatori del 4/XI/91 al 4/XII/91. Després la Dra. Montse Figueras de Banyoles, també fent les pràctiques ordenades per la universitat a Primària.Més tard la Dra. Rosa Coll i Jordà , actualment hematòloga com la Dra.Bustins i per últim la Dra. Ester Oliva i Poch que acaba de començar la especialitat de radioteràpia.
(D'esquerra a dreta: Dra. Oliva, Dra. Figueras, Josep Capdevila, Dra. Coll i la Dra. Anna Bustins que porta la direcció del Sintrom de l'Hospital Trueta de Girona i sap molta hematologia ).
Van trobar-nos al restaurant l'ALL de Cornellà del Terri i no cal dir la immensa alegria de trobar-nos per cel.lebrar l'acomiadament de la Dra. Oliva , però també per celebrar que fa anys , molts anys va començar la nostra relació professional, per tal d'enriquir-nos els uns als altres. La veritat es que sempre, personalment ne tret més profit del que jo he donat ; no sabeu que es tenir un ESTUDIANT DE 6e`CURS DE MEDICINA o ja MIR acabat de fer, ho saben tot i més, compta, no es pot dir cap tonteria, i si no saps la pregunta , millor dir que t'ho miraràs, honradesa per damunt de tot. Aprenen molt depressa i en cap cas cal repetir les coses, quedo meravellat d'aquestes col.legues joves. Tot un orgull per mi. Que diferent es tot des que jo vaig començar ? Em quedo amb la manera d'exercir la medicina ara. Mai li agrairé prou al Dr. Jordi Gol i Gorina i a la Dra. Elena Ris la feina ingent per tot Catalunya promoguen i explicant ambulatori per ambulatori de la seguretat social la implantació de l'Atenció Primària i siguen els artifics del Decret 84/85 de reforma de l'Atenció Primària de Salut a casa nostra; en va obrir uns horitzons mai imaginats; el Dr. Gabriel Coll de Tuero va acabar d'encomanar-me l'esperit d'Alma-Ata.
EL DINAR
No us explicaré que vam menjar, però si dir-vos que vam menjar el menú del dia, que per unanimitat va ser el mateix i molt bo; podeu provar-ho, L'ALL es un excel.lent restaurant i preu-qualitat ho fan molt be.
Aquí van les quatre paraules que els vaig dir:
En primer lloc, em sento més que agraït de que totes vosaltres: Anna Bustins, Montse Figueras, Rosa Coll i Ester Oliva, en altre temps joves postgraus, ep!!! encara ho sou, practicament unes nenes, que ja han trobat el seu camí, un camí ple de servei als altres, que no es poc.
El Professor Dr. Ciril Rozman diu que només un home/dona bo/bona pot ser un bon metge. Sempre hi he cregut ! Que curiós amb vosaltres quatre es dona aquest fet ! Diria jo, que es la premissa única i necesaria per començar aquest llarg camí. Perdoneu, encara que vosaltres sigueu especialistes en diferents camps; jo només crec en els metges ben preparats, responsables, estudiosos , honestos i treballadors, com vosaltres quatre. Els metges només poden ser de primera i prou. Esteu d'acord oi? Totes somriuen tímidament.
No hi ha diagnòstic fàcil ni tractament senzill, fins i tot per donar un paracetamol es necessita solidez professional i decència, que tant trobem a faltar en alguns companys nostres especilistes que sistematicament canvien el fàrmac genèric per un de marca comercial més car; encara que ells diran el mateix de nosaltres els metges de família i es cert, fem el Camí al revés i vinga es un "cuento" de mai acabar, es un tema que cansa i esgota a qualsevol.
Jo em considero una persona afortunada, això ja ho sabeu totes vosaltres. Ser metge es algo gran, un metge no es ser un pringat, encara que la societat de vegades ens hi faci sentir. Cadascú ha de cuidar del seu prestigi, es molt difícil cuidar-lo com a col·lectiu es cert o no? Com cada pare mira de dur el nom de la família o de la casa ben alt, donç en medicina ens hem d'esforçar fent el mateix. Des de fa molts anys que quan m'aixeco, em dutxo, em poso perfum, m'encomano a Déu i surto amb l'Antoine (el meu gos que ja te 11 anys), que em considera únic i especial i no busco una segona opinió, es un més de casa; sempre penso que avui pot ser un gran dia, encara que als 20 minuts d'obrir la porta del consultori s'hagi espatllat, perquè ve algun pacient estúpid, i ja tenim els primers problemes, jo fa anys que estic convençut que la estupidesa perjudica seriament la salut i no s'ho creuen.
Einstein, deia que la estupidesa es infinita, o dit d'una altra manera l'univers està ple d'estupids. Si un estúpid m'altera la consulta, reconverteixo el tema i penso que es un infeliç i no li dono voltes.
Avui, ja em perdonareu que parli una mica de la Dra. Ester Oliva i Poch, la conec de molt petita, conec els seus pares, els seus avis, en fi tota la seva família i puc dir amb tota veritat, que aquesta jove promesa, ha arribat al final de la seva brillant carrera, amb tots els valors que li van inculcat els seus pares i que li serviran per anar pels camins de la vida i de la medicina; veien la seva àvia Pilar, ja passats els 90 , que a hores d'ara encara esta fent punta al coixí i treballant a totes hores a casa seva i a l'hort, no faltan mai a missa els diumenges i aplegant al seu voltant a tota la familía, tot plegat un bon mirall per la Dra. Oliva, que ja n'està molt orgullosa dels de casa seva, em consta.
Aquests dies al nostre Centre Sanitari de Cornellà del Terri tot treballant em repassat moltes coses i principis que cal no oblidar mai, encara que hom façi radioterapia: com gestionem la demanda al dia dia, ens hem submergit en el problema de les altes i les baixes per malaltia, el problema i embolics del dia a dia, els usuaris que alternen la medicina privada i la pública, l'esperit del X congrés de metges i biòlegs de llengua catalana, la salut com un dret, la promoció de la salut, l'accessibilitat als serveis sanitaris com apunt importantissim a casa nostra, ha pogut veure com funciona el nostre centre i la coordinació amb la infermera Sra. Maria Gonzalez, la nostra auxiliar administrativa Gemma Ros, que sempre es preocupa de nosaltres, i dels pacietns, la treballadora social la Vanesa, les relacions amb l'altra UBA, amb la pediatra i el seu infermer, ha pogut veure com funciona un equip d'atenció primària de salut, aquí i fent el rotatori a un CAP de Barcelona, ha pogut veure com es la nostra relació amb els nostres especilistes, l'usuari es pot canviar de metge i no es cap problema per ningú. Ha vist l'agraïment de la gent, sempre tant present en la consulta. El Dr. Cebrià Andreu (e.p.d.) deia que "Nos motivamos en la gratitud, pero en la ingratitud nos curtimos ". L'Ester ho ha pogut viure en primera persona, i ho ha interioritzat. No tot són flors i violes.
Jo, ja vaig tenir una gran alegria quan els seus pares em van dir que començava la carrera de medicina, fixeu-vos com ha aprofitat el temps. Enhorabona.
Ella, no se si recorda el seu avi, però el vaig tractar molt i també era de la mateixa pasta, sincer, treballador, bonhomiós, generós amb tots els veïns i més amb el metge, aquí ja ho puc dir "mai em van faltar les figues" les primeres eren per mi i les últimes també; ell disfrutava que jo pugués anar a agafar-les, directament de l'arbre. "De tal palo, tal astilla ".
El Divendres Sant uns quants homes van a tallar l'arbre, un poll o un àlber, dels més alts del terme, li esporguen be el ramatge i el deixen a punt pel dia de la festa major).
I que dir de la Dra. Ester Oliva, d'entrada no se perquè no ens la quedem? Potser al Trueta s'enfadarien ? potser la trobarien a faltar al passar llista ? ben segur que si !, de totes maneres qualsevol institució farà esforços en la seva plantilla per tenir-la. Aquesta noia es un tresor, els que la coneixeu ja ho sabeu i jo ho he sapigut durant aquests tres mesos. De totes maneres preval la seva vocació, serà una bona especialista en Radioteràpia, i nosaltres contents de tenir-la a l'Hospital Trueta. A Cornellà sempre ens trobaràs.
La primera qualitat de l'Ester és que mai m'ha dit un no per resposta, cosa important a l'Atenció Primària de salut, aquesta gran disponibilitat personal ens fa atractius i eficients als ulls de la gent i dona pau als companys. La nostra relació sempre ha de ser SI, i d'aquesta manera som resolutius, en el dia a dia.
En aquesta curta estada entre nosaltres,l'Ester ha actuat d'entrada com si fos l'ultim destí, amb dedicació sense mirar el rellotge, que ha hores d'ara no se si en portava. Ha fet el mateix horari que jo. Simpatia a dojo, empàtica a més no poguer, respectuosa amb tothom. El resultat final no podia ser millor, la gent pregunta constantment que quan torna ? Ja veus, t'enyoren, vol dir algo. La feina feta amb il.lusió deixa rastre. Enhorabona.
He de demanar perdó a la Dra. Rosa Coll a la Dra. Montse Figueras i a la Dra. Anna Bustins que no hagi dit gaires coses d'elles. Penso que ja ho vaig valorar en el seu moment; però puc dir que el mateix que he dit per la Dra. Oliva, ho puc dir de les altres metgesses, semblen tallades pel mateix patró. Bondat a dojo i compromis amb els que pateixen.
He d'agraïr a la Dra. Anna Bustins i Tarrats que em volgués al seu costat per aprendre a dosificar el sintrom i també agraïr a la Dra. Rosa Coll Jordà, la seva disponibilitat per seguir ajudat-me en l'aprenentatge de d'aquest món tant interessant dels anati-coagulans orals.
 |
| Programa salvat d'aquells anys . |
Montserrat fa 5 anys. Content de tenir aquesta foto, perquè després de pujar al monestir durant anys i panys , d'ençà els meus 18 anys, mai havia tingut un record tant entranyable de la meva gran afecció, per les sardanes .
Una cosa més que ens uneix amb la Dra, Oliva es que els dos ens vam llicenciar al mateix Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau de Barcelona, però amb una diferència, que a la nostra promoció no ens van cantar "El Gaudeamos Igitur ", sincerament m'hagués encantat, sempre ho he trobat a faltar. Quines coses Déu meu? Ho havia de dir !
Abans d'acabar posaren una foto d'uns joves que van portar l'arbre del Maig.
Ja em perdonareu però en aquesta foto hi tinc els meus fills i els dos amics que son també els meus amics i també amics de la Dra. Ester Oliva. Per acabar una foto de tota la gent que van portar l'arbre del Maig i ha ballar el Ball del Cornut.
Que serveixi d'agraïment a aquests dos nois en Manolo Guetierrez(veí meu, i que sempre era tant cordial i no li faltava mai un somriure o adéu-siau doctor i molt servicial amb tothom) i Sergi Coll, que ens va deixar i que enyorarem cadascú a la nostra manera i totes les seves qualitats que els feien únics. Ahir en el missa-funeral des del nostre estimat mossèn a tots els seus amics del poble, de curs, i de fora de Cornellà i de les diferents entitats en que col.laboraven que els van llegir diferents escrits, i que a tots ens van arribar al cor i ens van fer reflexionar , a partir d'ara tots em de fer nostres els seves qualitats i que ens facin millors ciutadans. M'abelleix moltissim que tots vostès puguin disfrutar del Ball del Cornut 2011, siguent un homenatge per totes les persones grans i no tant grans que ajuden a dur a bon port tota la festa de la plantada de l'arbre del Maig.
Mentre els poguem recordar seran presents entre nosaltres.
Els recordarem segur!.
FESTA MAJOR DE 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada