JA TENIM UN POEMA DE'N PALOMINO EN CATALA

Benvolguts amics, he de donar-me pressa en retirar la meva queixa del Blog. L'amic Quim Estivill s'ha afanyat per fer quelcom important, ha adaptat al català aquest poema d'en Miquel Palomino que es titula LA CASA , a més de dir la seva opinió sobre el contingut. Gràcies Quim per la teva valuosa aportació, Sincerament és la primera vegada que el llegeixo en català, mai m'ho hagués pensat, el vaig conèixer fent la mili i mira, l'he llegit i rellegit sempre en castellà durant quaranta anys. Es un canvi que t'agraeixo en lo que val. Aqui va la traducció i el que ell pensa del contingut del poema.

Ningú no viu aquí, la casa és vella.
Anyosa i resignada resisteix.
El seu plor trist ha conegut
l’aranya grisa i la pols que la cobreix.

Ningú resideix aquí. La casa és bona
i és bonic el jardí, avui descurat
perquè ningú li ha trobat la porta...
i la casa resta sola amb la seva pena.

La casa trista abriga una esperança
de redempció i fe entre els seus murs,
el seu cor espera entre les xarxes
de teranyines, amor ... i confiança.

Cada matí espera un pelegrí
Sense llar, per donar-se tota sencera.
Cada matí blau la casa espera
Un miracle d’amor pel camí.

I mor lentament, sense mirar-se
en els seus propis miralls interiors,
per por a desfer-se, i esfondrar-se.

I neixen i moren, dies, nits i flors,
i pel corriol no es veu ningú acostar-se:
La vella casa està morint d’amors. 


Quina tristor que transmet aquest poema! I potser té una clau, i la situació de la casa expressi també, poc o molt, la situació de qui escriu el poema. Qui sap.

No afeigeixo res al tema, vostès mateixos. Se que la Lali Vadivieso , la Rosaura Rosell i en Francesc de Marti de Tàrrega estaran contents. 
La resta de poemes  que queden són tant interessants com aquest. Pot ser tota una descoberta per tots vostès.
Pep.