De moment deixo de parlar de l'agraïment per traslladar-me tot seguit quan jo exercia el càrrec de Cap Local de Sanitat, o sigui metge d'A.P.D. estic parlant de quan era metge de Les Planes d'Hòstoles i Sant Aniol de Finestres.
El càrrec portava lligat l'assitència als malalts de la Seguretat Social i la part de Salut Pública, que incloïa les inspeccions a les Activitats Classificades: informes e inspeccions sobre escorxadors, locals d'espectacles, esportius, guarderies, centres d'ensenyament, centres culturals, perruqueries o instituts de bellesa, fondes, fleques, cases de colònies, control de les xarxes d'aigües publiques i el seu estat,i de pous privats de bars i hostals, del tractament de les aigües residuals, problemes de fums, revisions escolars, talla de quintos, beneficència, policia sanitària mortuòria, Malalties de Declaració Obligatòria,
Eren els primers anys de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Joventut del Departament de la Presidència regulava les activitats de colònies, campaments, rutes, casals de vacances i camps de treball.
Els Ajuntaments rebien un comunicat sobre les dades bàsiques de les activitats de temps lliure, amb infants i joves, que es realitzaran en el seu municipi, dient:
Us Demano que comuniqueu al Cap de Sanitat Local, perquè en tingui coneixement, les dades d'aquestes activitats referents al lloc, els dies de realització i el nombre de participants.
L' Alcalde t'ho feia avinent i ja estava, el problema el tenies tu i de tu depenia tot. La pregunta que sempre em feia jo - assumeixo la salut pública del lloc on es fa l'activitat campament o casa de colònies i prou ? o també aquests dies he de vetllar per si el colecctiu està malalt i no se senti desemparat ? i no passi res ?, tot un interrogant per mi.
Evidentment, sempre vaig optar per ambdues coses !!! Que no passi res ! La mainada sempre requereix cuidados especials dit d'una altra manera cal estar més al seu costat.
On tenia més activitat de cases de colònies era al municipi de Sant Aniol, on tenia la Rectoria de la parròquia , encarregada a mossèn Jordi , de la parròquia de Sant Josep de Girona, he de dir que era un home de bon tracte i que a més feia totes les mesures correctores en be de la mainada que hi portava. Era ell qui cada any quan s'apropava el mes de juny, em demanava l'inspecció, això no ho feia ningú més, així de clar i que ningú s'enfadi.
També m'ocupava de la casa de colònies Can Mitjana, també del mateix municipi.
La meva lluita constant era per aconseguir unes aigües de boca potables, sinó els problemes podien fer estralls. Ep ! fora de la casa també, però cosa molt difícil de controlar, perquè les fonts del bosc no tenien cap mena de reglament. Eren els caps que calia que donessin consells als nens perquè no en bebessin. Calia portar l'aigua de la casa de colònies per passar el dia.
Tot s'ha de dir, els nens estaven de colònies per tenir una vida sana , caminar, cantar, fer redaccions, jugar, etc... per aquest motiu, els monitors no paraven d'organitzar sortides diürnes, nocturnes, focs de camp, etc.
Els mesos de juny i juliol eren els més forts i tenia les dos cases plenes i calia estar a l'aguaït.
Tenia molta relació amb els responsables i com a norma cada dia cap al tard hi anava a passar visita a les dos cases, per tal de veure els nens que estaven malalts o senzillament no es trobaven be.
Els monitors, m'explicaven com havia anat el dia i on havien anat d'excursió i recordo noms com :
Els cingles de Costabella, cap a l' ermita de Sant Miquel de Bustins, o a berenar a la font de la Planta, o fins a l'ermita de la Mare de Déu del Bell-lloc, caminada cap al Puigsallança, a les fonts dels Sucals, de la Bauma o de les Basses, font del Gorg, font de Can Janic, o caminada cap a l'ermita de la Barroca passant pel Bruguer, o a la font del mateix nom, o a la font de la Catau o al molí Camós, o al Veïnat de Les Carreres o a banyar-se a la riera de Sant Aniol o al torrent de Conques o a caminar cap el mas El Siubès......fins a Les Planes a la piscina de Can Ventura, que també sotmetiam a inspecció amb la farmacèutica titular de Les Planes la Sra. Mª Rosa Masó, i aixecavem acta . en fi excursions de tota mena, també pujaven fins a Sta. Maria de Finestres,
Mai faltaven, després de sopar, els focs de camp. que eren una meravella per acabar el dia. Tot molt romàntic, els cants i el cel estrellat alegraven el final del dia.
Recordo moltes cançons que cantaven com: PUFF, EL BRAC MAGIC
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però s'avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos varen preparar un viatge molt llarg,
volien anar a veure món travessant el mar.
Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt be,
enfilant-se a la cua d´en Puff vigilava el vent.
Nobles, reis i princeps s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit els pirates van callar.
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trist el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a ploure.
Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar
i, a poc a poc, molt lentament,
se-n va tornar al fons del mar.
 |
| foto agafada del Sr. Ramón Bosch |
D'altres cançons que em recordo que cantaven :
VIVA LA GENTE
Esta tarde de paseo
con la gente me encontré
al lechero, al cartero,
y al estudiante saludé.
detrás de las ventanas también
reconocí mucha gente que antes
ni siquiera la vi.
Viva la gente ! La hay donde
quiera que vas.
Viva la gente ! es la que nos
gusta mas.
Con mas gente a favor de gente
en cada pueblo y nación
habria menos gente dificil
y mas gente con corazon.
Gente de las ciudades
y tambien del interior
las vi como un ejercito
cada vez mayor.
Entonces me di cuenta de una gran
realidad: las cosas son importantes,
pero la gente lo es más.
Viva la gente.....
Dentro de cada uno
hay un bien y hay un mal.
Mas no dejes que ninguno
ataque a la humanidad
ámalos como són y lucha porque sean
los hombres y mujeres que Dios quiso
que fueran......
Viva la gente ......
Si vaig viure un cas molt serio de gastroenteritis , en mainada de 13 i 14 anys i monitors també, que per respecte no diré el nom del lloc; però si dir, que una vegada vista la gravetat dels malalts, em vaig traslladar al lloc amb l'ajuda de la meva esposa, eren cap a les 9 del vespre. No els podia deixar sols i valorant nen per nen, (eren 44 entre nens i nenes ), dels quals 21 estaven amb febre, vòmits i diarrea.
Amb la ajuda d'una jove que finalitzava la carrera de veterinària i de la meva esposa, vam començar a organitzar-nos i fer l'enquesta epidemiologica de quins aliments havien menjat cadascú d'ells. Valoració clínica, vam posar un foli al peu de cada nen i monitor, amb l'hora que havien començat els símptomes i l'estat clínic del moment present. Instruccions clares sobre que calia fer en cada nen i els horaris de les preses dels medicaments. Signes d'alarma també !!!
Cap a la una de la nit els monitors ens oferiren sopar, ho vam fer a l'eixida, perquè si estava més fresc a dins la calor era in suportable. D'aquell cordial sopar només recordo que els mosquits ens van fer la vida impossible, ens van xafar el sopar. Tota la nit de vetlla. Clar a les 8 del mati calia estar passant visita a les Planes d'Hostoles. Va sortir be. només recordar que al cap de dos dies marxaven els nens i els monitors cap a casa seva. Puc dir que tots es trobaven be; tant sols un de jovenet que li quedava algo de mal de panxa.
Al arribar a casa , tant sols es va explicar l'episodi de gastroenteritis als pares com una anècdota. Tots molt satisfets. El cas es va declarar a Sanitat Territorial.
He de dir que els monitors i responsables de la casa de colònies en agraïment a la intensa dedicació per millorar la salut dels nens i monitors, i que tot arribés a bon port, em van regalar un filferro, folrat amb un fil verd que posa Sr. Metge, que havien realitzat la mainada . De tant senzill, em va arribar a l' ànima i ho vaig agrair moltissim.
Després vaig reflexionar, clar, per fer la feina ben feta, ja tenim el sou; i quan fem més del que s'espera com a funcionaris, o sigui quan som transgresors de la nostra funció que tenim encomanada, llavors arriba l'agraïment, com es el cas del tema que ens porta en la reflexió . Cert, en cap cas ningú ens va demanar tant.
Coses de la vida 27 anys després encara m'acompanya el Sr. Metge, posat a la pared de casa. Petits regals que diuen molt. L'agraïment es lo més gran de les persones i ens deixa tous; perquè serà ?
Per acabar, he de dir , que no he vist mai una casa de colònies que en un temps o altre no patís un episodi de Gastroenteritis. Un cop fet l'estudi epidemiològic, la majoria dels casos no s'ha pogut dir amb seguretat quin aliment ha tingut la culpa; tot un misteri.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada