Li demano perdó per no haver-li dedicat una estona des de la seva mort just avui fa un any a Llorens de Rocafort com vostè volia a escriure-li les emocions i records que vaig escriure per la mort de la nostra mare el juny de 2013.
Tot s'ha de dir vau tenir una vida rica i plena d'amor entre els dos, només trencada per la mort. Ara que ja han passat un any i dir-li que la Marta i l'Oriol van tenir una preciosa filla, la vostra neta, que es diu Mar, us agradaria molt haver-la tingut als braços o a la falda i recitar-li el el patrip, patrap,cap a fira de Montblanch.... li puc dir que ja li faré jo, perquè ho vaig veure fer tantes vegades a vostè amb l'Oriol i després amb en Lluís que ja forma part de la meva vida, l' únic que hauré de canviar es el recorregut des de Can Magot fins a arribar a Banyoles, que els dimarts es mercat.
No us vaig escriure ràpidament perquè la Marta estava en cinta i tots estàvem a l'aguaït del seu embaràs. He de dir-li que la Mar va néixer a l' u d'abril, o sigui just als 3 mesos de la seva mort. Va tenir un bon part. Ara la Mar ja te 9 mesos i està guapissima, quan somriu em recorda el seu somriure innocent i amb un to de picardia, que mai el va deixar, de vegades somreiau per sota el nas, per no molestar a ningú. La cara de la Mar també em recorda la seva bondat, curiositat, per tot i la voluntat i tossuderia de ser un bon pare, avi i...... La Mar el dia de Reis va anar a esperar a ses majestats d'Orient. i em va recordar la quantitat d'escrits que vostè havia dedicat en aquesta diada als tres mags d'Orient. Els te publicats perquè tothom els pogués llegir abans de la nit de Reis. Jo he de dir-li que de petit sempre vaig creure en els Reis d'Orient, sense haver-los vist mai; tot gràcies a vostè i la mama, que van saber mantenir el misteri i el desitj i la il.lusió per una nit tant gran. Quan la mama ens posava a la finestra, perquè havia sentit passar els Reis, la meva germana i jo només veiem foscor i només podiam sentir en la foscor els esquellerics del collar dels cavalls o camells de ses majestats. Més grandets ens vam assabentar que era vostès que estava amagat darrera d'una pallissa en la foscor, lloc just perquè ho poguéssim sentir; gràcies papa per crear i mantenir el misteri d'aquesta nit.
Avui que escrit aquest petit relat fa just un any que us vau morir. Després no hi ha dia que passi que pensem em vos i en tot el que ens vau ensenyar de petits, per tal de ser uns bons ciutadans, bons veïns i bons cristians....Sempre ens deiu a la meva germana i a mi al fer-vos l'amistat, que fora de l' Urgell o de la Baixa Segarra ningú sap el que és....que Déu us faci bons.... gràcies per aquest bon desitj, sempre ens ha acompanyat.
A mesura que van passant els dies i ja en fa 365, que anem descobrint els vostres centenars de pàgines escrites, per no dir milers. Hi ha de tot,molts poemes a la mare de Déu del Tallat, en les festes majors, festes parroquials, en les visites Pastorals del Sr. Arquebisbe de Tarragona, i moltissims escrits dedicats a la nostra mare Isabel, la nineta dels vostres ulls, o la papalloneta del vostre cor i molts més escrits amb encapçalaments molt amorosos.
Vull posar-vos un escrit que li vareu dedicar a la mare l'any 2009 al peu de la Mare de Déu del Tallat :
Avui fa un any, estimat pare només vaig poguer-te dir unes paraules a l'esglesia de Llorens
molt ben acompanyat per la família de Girona que sempre l'havia considerat la seva , per tots nosaltres, per les estimades joves Marta i Maria, els seus nets que tant t'estimaven i per una multitud d'amics, parents i coneguts de tots els pobles que conformes la Vall del Corb.
El toc de difunts que tantes vegades havia sentit des de petit i fen d'escolar , aquesta vegada tocaven a difunts, el difunt que estava a punt d'entrar a l'esglesia on us varen batejar erau vos i com a record de tants anys d'escoltar-les he decidit posar-les aquí que us facin companyia.
Us hagués agradat veure lo ben acompanyat que vareu estar, hi havia gent de Bellpuig , en Jaume el vostre estimat amic que segons deiau feia el pessebre més bonic del món i que quan vau passar una llarga temporada a Cornellà del Terri el meu poble us va venir a visitar.
El mossèn va fer un bonic sermó de com vos erau, com estimàveu, com valoràveu la vida, la família, els veïns en resum tot el poble i com havia posat a la pràctica tot l' Evangeli, com a norma de la vostra vida. Va donar bo sentir-lo repassar els vostres valors i també va recordar a la mare morta l'estiu del 2013.
Jo us deixo escric, el que us vaig llegir a l'església, per si hi va haver persones de lluny o d'aprop, que us estimàveu i no varen poguer venir al vostre enterrament.
Estimada família aquí presents i també els que per raons de salut o
d’edat no han pogut venir com l’oncle Martí, la tia Emília, la Tia Mercè i la
Roseta del Palau; veïns de Llorens,
amics que heu vingut de lluny, gràcies per acompanyar-nos en la missa funeral
pel nostre pare. Tots ens vam trobar fa un any i mig per acomiadar a la nostra
estimada mare i iaia com li agradava que l’anomenessin els petits de casa. Pel
pare sempre va ser la nineta dels seus ulls, ho ha deixat dit en infinitat d’escrits, que fan palès un gran
amor a l’Isabel, aquella jove garrotxina que es va endur per sempre. Amb ella
van compartir 67 anys, ben mirat tot una vida. La mare ho va ser tot per ell i per
la mare, tot el seu món era el seu Sisquet. Es tenien l’un a l’altre i els dos
estaven enamorats de les qualitats de l’altre, sorprenen però real.
Abans de continuar, dir-vos que avui el pare està content, ens deia no
ploreu quan me mori, perquè jo estaré content. Ho desitjava amb tota l’ànima,
mai va canviar de parer. Volia acabar per reunir-se amb la seva esposa. Sempre
ha trobat llarga l’espera, la família ho sabem i els veïns de Llorens també.
Ell sempre va ser una persona transparent. Sempre va deixar dit que li
encantaria morir sota d’una olivera o a casa.
Que dir del pare, donç que era un home de bon tracte, bonhomiós,
senzill, alegre, rialler, disfrutava del ball amb la mare per les festes majors
de les contrades, va viure amb plenitud la vida de pagès, als seus 86 anys
encara va plantar 200 olivers , li encantava anar els diumenges a veure com
creixien els sembrats, cosa que de petit no entenia, es veu que sí, que la cotemplació es diferent que el
treballar. Ep ! algun pagès aquí present
m’ha dit en més d’una ocasió que a ell també li passa el mateix.
Qui no recorda els seus horts, tant bonics, com ben treballats, donaven
bo de veure´ls i les estones que passaven la mama i ell a sota el lledoner a la
fresca de la marinada no tenien preu, també hi disfrutaven els veïns del poble,
l’era de casa, durant molts anys va ser un punt de trobada, que ara mateix, ja
enyorem .
Qui no es meravellava de veure´l fer la façana de pedra de la casa de
la Dolors en Josep i l’Eli, sempre deia – me’n va ensenyar l’Ayats de Vallbona.
El Lluís el nostre fill petit, deia que de gran volia ser com el padrí, que
sabia fer de tot, no com el pare que només sabia fer de metge.
Tots recordem els seus escrits a la Marededéu del Tallat en les
romeries, en els dinars de caçadors, en les festes familiars, els parents de
Girona ho saben molt be, fins i tot es va atrevir a donar la benvinguda
l’arquebisbe Martinez Sistach en la visita pastoral a Llorens, i encara més ,cada
any feia un parlament d’acollida als Reis Mags d’Orient i a l’acabar, els feia
un petit obsequi, amb ametlles garapinyades de la mare, això sempre em va
emocionar; igualment que ens emocionava
a tots trobar pels matins , quan estàvem aquí, un paperet sota la porta escrit
amb el nom de cadascú.
Qui no recorda el seu doll de
veu,al llegir les lectures dominicals , no li calia altaveu, fins que un dia va tenir el primer ictus o feridura i les
paraules se li travaven; li va dir al mossèn, a partir del Nadal no llegiré
més, no s’ho prengui malament
No podem deixar de banda que el pare va fer el pessebre cada any d’ença
l’any 1958. Tot començava anant a buscar diferents tipus de molsa i
branquillons de diferents plantes com el reboll,
l’alsina, pi, olivera, arbós, ginebre, timó, espigol, arbre blanc, i no
continuo. Gaudia com un nen fent el gran pessebre, i alhora cada vespre dels
dies del Nadal anava a contemplar la màgia del
naixement. El millor regal era fer una visita al pessebre amb la seva
companyia, disfrutava explicant com estava fet. La gent de llorens en són
testimonis i en Jaume de Bellpuig també. Els dos s’admirven mutuament.
El pare se’n ha anat havent
interioritzat que lo més gran del cristianisme es el perdó , ell ,el va practicar amb els ulls tancats. No suportava que
els de casa parléssim malament de cap veí. Ell sempre veia les qualitats de les
persones.
La noticia de l’embaràs de la Marta, la nostra jove, li va omplir el
cor de goig, encara veiem el seu somriure de felicitat.
Aquest Nadal va ser molt gratificant per ell,ens tenia a tots asseguts
a taula, ens va dir amb veu alta i clara
que ens estiméssim, visquéssim en pau i armonia, perquè amb l’estimació
s’aconseguia superar tots els problemes.
Papa intentarem seguir seu Consell.
Una vegada més us donem les gràcies per tornar-nos a acompanyar en
aquests moments tan difícils per tots nosaltres; i que tots ens emportem un
trosset del Sisquet en el nostre cor i estic segur que dintre d’un temps
arribarà un petit regal per cadascú dels que l’hem estimat.
Adéu-siau, pare.
Demano perdó al Josep i la Maria Rosa Pons i Cos , per haver-me oblidat de citar a la estimada Rosita, la cosina germana del papa, que viu a Campmany ( Girona).
Llorens 9 de gener de 2014
 |
| Esglesia parroquial de Llorens de Vallbona , on el papa va ser batejat, confirmat, casat .Esglesia dedicada alssants patrons Abdó i Senen, selges enrera dedicada a Santa Maria. |
Vos sempre ens vau emparaular la nostra vida, no recordo des de quan ens passàveu per sota la porta de casa un escrit individualitzat , desitjant-nos que haguéssim descansat i sempre ens recordàveu la festa del dia i ens deiau si plovia, si feia boira, o hi havia fet una gran gelada i que no corressim que no podriam anar al tros, degut a un temps no propici per treballar i que seria un dia de destorb.
Si recordo els poemes que us havia sentit recitar a dalt d'una roca després de dinar a Rocallaura dedicats a la marededéu del Tallat, donant-li gràcies per superar les malalties que a casa havíem passat.
Tots tenim guardat infinitat d'escrits , que al llegir-los ens porta a recordar la història de la nostra família, del poble, de l'església, del coto, del local social, dels dinars dels caçadors, etc...
Us vull posar la poesia queus va fer el vostre net gran el dia del cinquantè aniversari del vostre casament a l'església del poble de Sales de Llierca.
ODA ALS CINQUANTA
És l' amor, que en el silenci del vent
esbotza paraules mudes.
Que xiuxiuegen en les orelles sordes del temps,
no obstant això la marinada, les recull amb delicadesa i
recel.
Cinquanta estels intranquils i juganers s' enfonsen en
rribera d'eterns,
ribera afluïda de vida.
Puix quan encara sento dir a l'home,
t'estimo, amor meu !
El cor se'm trenca i se'm fa un nus.
Oriol Capdevila Martin
Ara he escollit un escrit del vostre net Lluís que se que us va agradar molt el dia que ell us el va llegir a la la mare i a vos i us acompanyarà en el present escrit o relat, que feia temps que us el devia.
Aquest escrit que ja hem llegit també ens el vam fer nostre perquè estem d'acord amb tot el que escriu el Lluís. Mil gràcies per tot. Ho vau fer tot per nosaltres des de molt petitets.A part de l'escrit d'abans, el lluís sempre estava pendent del que vos puguessiu necessitar com transportar les canyes que un cop a l'any haviau de tallar per les necessitats de l'hort; com que ja no les podiau transportar-les amb el carretó, en lluís sempre trobava un mitja,comal damunt de la crysler, acostumat a portar-hi els esquís quan anava a esquiar. Ara us puc explicar més coses que no les fa ningú, abans les feiau vosaltres i ara no les fa ningú. Venir a casa era un plaer, la mama sempre tenia a punt el menjar i les ametlles garapinyades i més coses i vos la llenya d'ametller per cremar al foc de la Dolors, i teniau preparats els trossos per fer les collites d'ametlles, o les d'olives, que per cert les plantades a l'any 2008 junt amb el Lluis , la mama, vostè i jo mateix, ja s'han fet d'un 1,40 metres estan guapissimes, de la primera tongada no en va morir cap i de les altres del segon any d´abaix el fondo, ni han de mortes 10 i dos a dalt la solana de Les Pintades. Enguany degut a la gran caiguda de les olives dels olivers grossos, no n'he fet collir cap. Només n'he collit dels petits perquè n'estaven molt carregats i molt guapes en total uns 300 kilos, jo sol només amb la raspa, perquè no puc portar el vibrador, perquè vos ja no porteu el tractoret. Feia anys que no collia amb la raspa, fins hi tot l'he trobada simpàtica, una eina que tots els de casa haviam fet servir fins fa 10 anys.
M'emporto el dinar i dino arrasserat al sol, com vos feiau, no sento ni trobo ningú, ni veig cap ocells ni grives, la soletad més absoluta, com a única senyal de vida només veig de tant en tant els cotxes que passen allà dalt a la carretera dels Omells de Na Gaia i els dijous els tirs dels caçadors que no perdonen i deixen tots els cartutxos pel terra.
També m'agrada explicar-vos que aquest estiu amb el meu cunyat Josep Subirà vam plantar 50 nous olivers que el Josep Ramón Amenós ens va fer els forats. També dir-vos que als vam regar ben regats 14 litres a cada clotet, sense fer trampa. Als 15 dies els conills havien fet estralls i se'n havien menjat 13, que vaig haver de plantar de nou. També i degut a l'estiu més calorós dels últims 50 anys, els hem hagut de regar altres vegades. Estem al dia 9/1/16 i n plou ni neva, o sigui que a hores d'ara no se com estaran els sembrats que si que havien sortit pel 20 de desembre.
També puc dir-vos que a Llorens la gent no us obliden i segueixen parlant de com troben a faltar el somriure de la mama i el vostre, i l'era ja no es la mateixa, sense el vostre hortet i la quantitat de viatges que la mama feia al cap del dia, ella sola donava vida al poble i no es cansava de regalar les hortalisses a la gent, fins i tot portant-les a casa seva. Curiosament vos pare mai a la vida la va renyar per donar-ne tanta; la mama era feliç repartint i així ho va fer fins al final.
Curiosament ahir també va morir el nostre gos Antoine, amb 15 anys complerts el dia de Nadal i que vos tant estimaveu i tanta companyia us va fer la llarga temporada que vau estar a casa a Cornellà del Terri. Be, estimat pare, tot això que us he explicat el dia del seu enterrament no us ho hagués pogut dir, us vaig dir altres paraules que us mereixia de sobres, per ser tant bon pare.
Se que els dos esteu al cel. Reseu per nosaltres.
Tots us estimem i us portem al cor.
L'Eli te la vostra foto a la pantalla de la seva tablet.
A la fi me decidit a publicar el que vostè desitjava que posessim a la seva esquela mortuoria, donç aqui va :
El vostre fill Josep,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada