dimecres, 11 de gener del 2017

CRISTIÀ A POSTERIORI. " POC ES MOLT "

Lluc , escriu els Fets de Jesús, i després els Fets dels Apòstols. La nostra conversa eren retalls per a escriure els Fets dels cristians del s. XXI, des de les nostres contrades, en una diversitat tan enorme que passa pel P. Estanislau ermità de Montserrat, Santuari de Lourdes, el Pla de l'Estany ...Tot això va sorgir d'un e.mail d'agraïment per part del pare F. Riera, d'una estona de companyia mentre sopava un saborós entrepà, després de la xerrada sobre l'Envangeli de Lluc a l'auditori de la parròquia de Sta. Maria dels Turers .
Dons , agafant la paraula al pare F. Riera s.j, dono pas a una vida, d'un cristià modèlic, es tracta d'un capellà de poble, amb una entrega total a la comunitat, on servia amb tota la devoció que el seu ministeri l'impregnava. Ell que ho havia deixat tot per amor al Crist, es va llençat de ple en el patiment dels homes, en la seva manera de ser, vaja va anar  a corre-cuita a  fer-se un més de les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sta. Esteve de Llémena i la Barroca, els problemes de la gent, eren els seus, tant com les alegries.Tenia ben entès que a Vós només si pot arribar per mitja dels germans, sense cap viarany.



Es tracta de : Mossèn Eugeni Serra i Sala, nascut a Vilafreser el 10 de juny de 1933. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 6 de juliol de 1958. Va exercir el ministeri primer com a vicari d'Hostalric. Del 1960 al 1961, Vicari de la parròquia de Sant Josep de Girona. Del 1961 al 1964, Regent de Sant Miquel de Cladells i Encarregat de Sant Pere Cercada. Del 1964 al 1971, 



Regent de Maià de Montcal i Ecònom de Segueró. Del 1971 al 1984 (13 anys), primer Regent i després Ecònom de Sant Martí de Llémena, Regent de Sant Esteve de Llémena i Ecònom de Granollers de Rocacorba, 
Porxo-comunidor de L'església de Granollers de Rocacorba.

Sant Aniol de Finestres i la Barroca. Del 1981 al 1984 fou nomenat arxipreste de l'Arxiprestat del Llémena. 



Porxo a la sortida de l'església de Sant Martí de Llémena.

 Des del 1984, Rector de Sant Climent Sescebes, Espolla, Mollet d'Empordà i Masarac. Del 1990 al 1994, arxipreste a l'Arxiprestat del Cap de Creus. Va morir a Girona el 17 de desembre de 2006 als 73 anys.




Això, ho trec ara , arrel d'haver sapigut la gran historia d' aquest capella de poble, que al cap de onze anys de ser mort, s'ha trobat en un armari els tiquets de pagament mensual al " Regien Especial Agrario " Tesoreria General de la Seguridad Social, matrius que els hauria de tenir cada interessat i no els tenen . Com que no us puc posar cap matriu dels pagaments mensuals d'aquesta bona gent,  xafaria de ple, aquesta bonica història. 
 Perquè us feu una idea del resguard-matriu que es quedava el pagès us poso un exemple : un rebut de casa, clar la data no es la que toca, així sabreu de que es tracta:




Mossèn Eugeni pagava de la seva butxaca, el tiquets de cotització mensual, parlem de l'any 1974 (dos-centes pessetes), d'unes   família pobres del municipi de Sant Aniol de Finestres , cada més, durant molts anys, tants que ..... ......i que ells/elles mai ho van saber, i que a l'edat corresponen van cobrar i encara cobren la pensió, sense preguntar-se res, sense fer-se cap plantejament ni raonament, com si fos la obligació de la S.Social pagar-los, mai van pagar però cobren; quina sort oi?. 
Quin mèrit te mossèn Eugeni Serra ...., que va estar més de 15  anys, del 1971-1986)  a Sant Esteve de Llémena i les altres dos parròquies, i que mai ho va dir a ningú i que segurament un cop a Sant Climent de Sescebes va haver de  continuar pagant en el més estricte anonimat, perquè sinó actualment no estarien cobrant la pensió.
Ara al cap de molts anys s'ha descobert i que em deixa trastocat, perquè això si que es cristianisme pur " el que faci la teva ma dreta que no ho sàpiga l'esquerra " o sigui que els interessats mai han sapigut res del gran favor que els va fer aquest mossèn, que per mi representa l'esperit de Jesús i em porta a les Benaurances. Aquest mossèn si que tenia entès l'evangeli del Senyor. Tot s'ha de dir en aquells anys 1975 ell, cobrava 3000.- pessetes cada mes.



 No se on vaig llegir, que un només es pot considerar cristià " a posteriori ".  Si ajudes algú i ho expliques als 4 vents, això no te cap mèrit, també ho fan els pagans. Segur que aquest mossèn de pagès que cobrava " quatre duros al mes ", ep ! és un dir, però no massa més, i que era pobre, o pobrissim, el poc que tenia ho va invertir i molt ben invertit. Com m'hagés agradat conèixer aquest mossèn, aquest home de Déu. Clar, els beneficiats mai li han pogut donar les gràcies, perquè no saben res de res;  que gran...... jo no se si hagués pogut seguir pagant aquesta quota mensual, a lo llarg de gairebé tota la seva vida.
Ho publico perquè es una història que desborda amor al proïsme per tots costats.


Tothom,  que ho explico queda meravellat. El mossèn mai ho va dir a ningú i se'n va anar a la casa del Pare sense fer-ho public. Vostès mateixos, sense paraules. Veieu com hi han homes d'església exemplars ? per sort ni han molts i n'he conegut encara més  !!!, la llista seria llarga. Sí , que en l'història , hi han hagut capellans poc evangèlics, però en conec més d'exemplars i que segueixen el Crist a ulls clucs.
 Estic convençut que els justos aguanten aquest món.


Els regidors de l'Ajuntament de Sant Aniol que vam dinar junts el dia de Santa Llúcia, em van dir que només d'arribar de mossèn el varen nomenar secretari de la càmera agrària de Sant Aniol de Finestres.
Expliquen, els que ara tenen seixanta anys , entre ells  l'alcalde de Sant Aniol Sr. Francesc Oliveras i Torrent, que es recorden que mossèn Eugeni Serra, va arribar conduint un cotxe Dos cavalls, turisme Citroën (sobre descapotable), destartalat. Aquests mateixos homes que llavors tenien 17 anys i anaven a classe d'extensió Agrària, van decidir i organitzar una colecta per tal de comprar un Diane 6 pel mossèn, ho van haver de fer en dos vegades perquè, a la primera no van reunir la quantitat necessària, el cotxe costava 80.000,- Ptes. assegurança inclosa. A la segona ho van aconseguir, tot una gran alegria per part del jovent de l'època. Ells i totes les famílies estaven orgullosos que el seu mossèn anés una mica vestit. Aquest cotxe va donar grans serveis a la gent de la Vall del Llémena, no solament al jovent.
El diumenge portava a la mainada al cine de la Caseta de Les Planes d'Hostoles. Els poso aquesta propaganda del cinema perquè la trobo única per ser un cinema de poble. Tot un luxe.



La veritat es que no se com va venir a parar a les meves mans aquest tarjetó tant entranyable com anunciant la pel.licula El  Hombre de Hierro. Només poso l'anunci de la pel.licula, perquè poca gent ha tingut a les mans una propaganda del cine de La Caseta .




Així ,van estrenar el cotxe,  amb la pel.licula BEN-HUR, que el mossèn amb tota la paciència del món  anava fent viatges cap a Les Planes, fins a 10 o més, vaja  els que van convindre.  Tothom estava content.
En quant a futbol, jugaven tots els poblets de la Vall, contra el Sant Gregori. Com anècdota dir que el mossèn de sant Martí de Llèmena, mossèn Dídac Faig i Vinyes, si jugava al futbol amb la sotana lligada a la cintura.
Puc dir que als meus 67 anys , he conegut capellans exemplars, modèlics, cent per cent evangèlics, persones que ja són santes, encara que l'església no els farà mai sants. Ep!!! també he conegut persones seglars amb una bondat que els feia dignes, d'admirar-los i d'imitar-los en fi , persones de tota mena, però el quid de la qüestió era que tots ells no donaven el que els sobrava, sinó lo que necessitaven per viure, des de les seves sabates, donades al carrer mateix, la seva roba, el seu llit i matalàs, el seu armari, la seva taula i quedar-se amb l'habitació buida i haver de dormir al terra, per amor a Aquell que tant estima als més pobres i germans: quan a un d'aquests petits ho féreu, a mi m'ho féreu. Veient aquest relat si poden dir ben alt que " La bondat aguanta aquest món "
. Gent que han portat les Benaurances al límit entre ells l'escolapi pare Josep Maria Segura, que va fundar la Olivera a Vallbona de lesMonges i que serà un més de la llista dels fets dels cristians del segle XXI. La llista serà llarguíssima.

Pep

1 comentari:

  1. Realment exemplar, i dificilíssima, la generositat de Mossèn Eugeni Serra. Confio que em serveixi d'estímul i d'inspiració personal. Moltes gràcies a ell i a tu!

    ResponElimina