LECTURA DEL POEMA DE NADAL A L'ESGLESIA DE SANT CEBRIA DE PUJARNOL

El dia u de gener de dos mil disset, comprès entre el dia del Home dels Nassos i la Setmana dels Barbuts, un grup de persones, la majoria veïns o molt propers a l'esglesia de Sant Cebrià de Pujarnol, fa molts anys que es troben en aquest entorn tant històric i alhora tranquil i solitari, dins l'església de Sant Cebrià per donar lloc a la lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. 

Lugduni, Sumptibus, Anissoniorum & Joannis Posuel, MDCLXXXV.

La cita es l'u de gener de 2017 a 2/4 de 7 de la tarda. La trobada te pinta de bon fat.
Arribava a Pujarnol just al caure la tarda, just al fer-se fosc. Al darrera la Torra que dona nom a Pujarnol, vaig trobar tres homes que encenien un foc de camp, perquè les temperatures pintaven baixes i calia que la gent que ens aplegàvem allí en  algun moment poguéssim escalfar-nos, cosa que d'entrada els vaig agraïr moltissim. Era la primera assistència per part meva i no sabia que a posteriori hi havia un berenar-sopar o piscolabis.
La guia fins a l'entrada de l'església era il·luminada per petites llanternes o làmpades o llums d'oli, per tal de conservar l'encant de la nit i tot el misteri de la preparació de la lectura del Poema de Nadal. A l'entrar em vaig presentar i eren unes 5 persones, amb el nen Jesús al bell mig de l'església, sonava música medieval , tocada per un jove, que tenia molta pinta d'home cultivat,amb un bell somriure, acollidor, empàtic, amb una mirada guaridora i que tocava un instrument que mai l'havia vist, després de preguntar-ho a l'expert, em va dir que se'n diu una viola de roda o també un organistrum. 
(La viola de roda o samfoina és un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la mà dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central. També consta d'altres dos tipus de cordes: els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.)

No es aquest, però el poso perquè tothom es façi una idea del que és una viola de roda.

 En certs moments o depenend de les cançons, utilitzava la guitarra, donava bo veure que sabia molta música. 
Em va dir que al pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostela, hi figura aquest  instrument, però tocat entre dos músics.

A poc ens vam presentar i alhora em van donar el poema de Nadal, marcat amb blau els trossos del Poema que em tocava llegir; cap problema.

Camí pelat i esqueixat,
ple de vent dalt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!,
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
Perquè a Roma hi ha de tot:
hi ha misèria i punyalades,
i la púrpura i el llot
i les mitres consagrades!
Perquè a Roma hi ha de tot!
Cap a Roma pots anar
amb plomall de capità
i amb xiulet de bergandatge,
amb crossa de pelegrí,
o amb garrafa o espasí;
tot és bo pel teu viatge!
Pots triar-te tu el camí!
Pots triar-te el vent que eslloma,
l’arada, la forca, el rem!
Tots els camins van a Roma,
A poc a poc van anar arribant i omplint l'església, gent de tota la comarca, fins i tot un matrimoni de Corts i de Banyoles, de Cornellà del Terri,  i segurament hi havia gent dels masos del voltant com de la Torra, la Rectoria, Can Vila, El Puig, Can Camós, Can Comes, Can Sutirà, Can Sopes, Can Gelada, Cal Rajoler, Jaldeus, El Molí, El Calç, Can Closes, Can Magrol, Cal Monjo, La Mata, Can Burniol, Can Vinyes, etc,  
Pujarnol pertany al municipi de Porqueres, situat a 200 metres d'atitud, al peu de la Serra  de Rocacorba.Te per sufragània  l'església de la Calç. Ermita de Sant Patllari.
Per fi va arribar el meu amic el Dr. Jordi Turró i Goula que es el responsable de la meva presència aquell vespre, anava acompanyat de la seva parella la Mariona, germana de la Pilar, elles sí tenen el mas molt aprop de l'església de Pujarnol; el Dr. Turró anava acompanyat de dos senyors d'uns 90 anys. 
 Tot s'ha de dir els que convidaven a la lectura del Poema de Nadal i al Concert de belles i antigues nadales  eren els veïns de Pujarnol, per tal embolcallar el poema amb la participació dels assistents.

Els bancs de l'església estaven posats de tal manera que feien rotllana, i en aquests ens hi asseiem els lectors del poema i als altres la resta del públic.
Tot s'ha de dir, mai havia llegit integre el Poema de Nadal, em fa vergonya dir-ho, però es així. Em trobava com un nen petit, amb moltes ganes d' iniciar la lectura del Poema.
El responsable de conduir la trobada, si sabia el que convenia. Abans de començar ens va tocar tres peces entre elles un mantra molt famós del Tibet.
Cal dir que la gent de la petita parròquia tenien enceses tres estufes de gas  butà que escalfaven perfectament la petitona església i estàvem tant a gust que vam haver de treurens roba.

Després de la gran introducció que va fer l'Alfons , va donar lloc a la lectura del Poema, començant ell mateix , no abans dir que el guió i ambientació musical amb l'instrument dit Viola de roda va donar tot el caliu que calia una vetllada com aquesta.  
CANT I
Aire d'aquesta nit !
Quina sentida de rosa
hi ha en l'aire gelat que es posa
sobre el pols esfereït?
Ai, aire d'aquesta nit !
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
hi ha una estrella que anuncia
dins l'aire d'aquesta nit !
Una estrella ! ...
Perquè l'escletxa que el cor veu,
i l'absoluta meravella
de la bellesa de la creu,
sols pot dir-la una estrella ! .....

Cada dos pàgines cantàvem nadales com : Santa Nit, El noi de la mare, La Mare de Déu quan era xiqueta, El desembre congelat, El vint-i-cinc de desembre, A Betlem me'n vull anar, Santa nit. El desembre congelat, El petit Vailet, Joia en el món, Les dotze van tocant, El dimoni escuat, Adeste Fidelis, etc.
Entre lectura i lectura, entre villancet i villancet, la cara dels presents es veia més desperta, alegra, joiosa, fins i tot cantar era un plaer, es notava mirant la cara de la gent i dels companys de lectura  del Poema de Nadal.
Al finalitzar l'acte, el músic-cantor-director i ànima de la trobada,  Alfons Encinas, em va deixar fotografiar 4 pàgines del seu llibre, per cert una meravella.

A la fi vam col.locat tots els bancs de l'església i tot seguit vam anar al bastarral de la casa , on els amos ens tenien preparat un exel.lent pa de pessic amb alguna altra tarta i alguna copa de moscatell. El foc anava molt alegre. Els que s'escalfaven tots contentissims, de la gran idea d'haver encès un foc. A fora feia un fred que pelava, però sense la pesada boira, que a Lleida ni ha hagut durant un mes i ara continua amb importants glaçades.
Tot seguit vaig rebre una trucada de la meva dona, dient-me que els nens havien arribat d'Andorra i que necessitaven el meu cotxe. Em vaig acomiadar directament de la gent, tot desitjant-los un bon  any 2017. Vaig ser l'encarregat de portar el tio de la Mariona a Banyoles, ja era massa tard. Durant el camí de baixada de Pujarnol, l'home em va explicar que la casa de la Mariona i la Pilar sempre ha sigut casa seva, que l'estimen moltissim.

C.C. RICARD

 El cami va ser lent primer pels molts giravols de baixada i segon per la recomanació del Dr. Turró sobre el glas existent ja a aquelles hores, eren les 21,30 . L'anar a poc a poc va donar lloc a que l'avi de 92 anys m'expliques fil per randa la seva intensa història, fins hi tot havia conegut en Francisco Vayreda del mas El Noguer de Segueró, vaig quedar parat perquè també l'havia conegut en una urgència mèdica fa molts anys, com 16, mai havia conegut un mas com aquell, impressionant per dins i per fora, fins i tot tenen l'habitació del bisbe, com esqueia a aquests grans casalots com el Subirà de Santa Creu aprop de Sant Hilari de Sacalm; també en masos més humils també he trobat l'habitació del bisbe, clar en les visites pastorals, havien de fer nit a cada poble, i era normal que algú l'hostatgés a casa seva.
Be, arribats a la plaça de les Rodes,el vaig deixar tot content per haver participat un any més en la lectura del Poema de nadal de JM de SAGARRA i el Concert de  Nadal.
Vaig tornar de Pujarnol tot reixit, va ser una bona opció en aquesta tarda del primer d'any 2017. Gràcies a tots i en especial al meu col.lega Dr. Jordi Turró.

Pep