Disfrutin d'aquest discurs escrit per l'emperador Napoleo I , i adreçat al Cos Legislatiu d´Italia. Posterior a la batalla de Marengo. La impressionant correpondència de Napoleó I (trenta-cinc mil cartes ), la va manar publicar Napoleó III. Vostès tenen davant seu la portada del tom X ( 1858), n'hi han tretze en total. Un aclariment per no perdres, també parlo per a mi mateix : Napoleó Bonaparte va ser considerat un del grans estratègues militars de la història i personatge clau del segle XIX, va acabar amb la mort del seu fill, el princep imperial Napoleo II, que va morir degut a una tuberculosi (conegut vulgarment per la tisis) als vint-i-un anys, era l'any 1832.
Ah ! a les llibreries i biblioteques de França s'hi poden trobar fins a 80.000 libres, des de la seva mort, impressionant oi ?.
Penso que a aquestes alçades de la vida, no cal que els digui que un servidor és un enamorat de França i de Napoleó Bonaparte, amb totes les seves grandeses i misèries.
Puc dir que Napoleo Bonaparte va sembrar Paris d'arcs de triomf, columnes, temples grecs i va omplir els museus d'històries i de banderes. Us he posat un gravat de l'expedició a Egypte que va tenir més èxit cientific i cultural, que militar; encara la epyptomania gala es molt forta, així com la seva napoleònicaadicció).
Era l'any 1975 -76, quan vaig coneixer un Dijous Sant a Notre Dame en persona a monsenyor Lustiger, més tard cardenal de Paris, i va ser ell qui va negar cedir la catedral de Notre Dame a la Fundacó Napoleó que desitjava commemorar " in situ " el bicentenari de la coronació del 2 de decembre de 1804 i encara oficialment , França ignora l'aniversari. Els recomano llegir un llibre seu que jo vaig comprar l'any 1989 , titulat : La elecció de Déu. Editorial Planeta.
Tot s'ha de dir el trio de personatges preferit pels francesos són : Napoleó, De Gaule i Lluis XIV, (un emperador, un general i un rei).
Carta traduïda per l'amic Quim Estivill, estudiós i gran coneixedor de la llengua i literatura francesa.
 |
| Description de l'Egypte ou recueil des observation et des recherches qui ont été faites en Egypte pendant l'expédition de l' Armée Francaise. Dediée au Roi. Tome cinquieme . Seconde edition. Paris MDCCCXXIII. |
DISCURS
DE L’EMPERADOR AL COS LEGISLATIU D’ITÀLIA [1]:
A Milà,
7 de juny de 1805
Senyors del Cos legislatiu, m’he fet lliurar un informe detallat de
totes les parts de l’administració. He introduït en les seves diverses branques
la mateixa simplicitat que, amb l’ajut de la Consulta i la Censura, he dut a
terme en la revisió de les constitucions de Lió. Allò que és bo, allò que és
bell, és sempre el resultat d’un sistema simple i uniforme. He suprimit la
doble organització de les administracions departamentals i les administracions
de prefectura, perquè he pensat que fent reposar únicament l’administració
sobre els prefectes, s’obtindria no només un estalvi d’un milió en les
despeses, sinó també una major rapidesa en la tramitació dels afers. Si he
situat vora els prefectes un Consell pels afers contenciosos, és a fi de
cenyir-me a aquell principi que determina que l’administració sigui obra d’un
sol, i que la resolució dels litigis sigui feta per varis.
Els estatuts, dels quals heu escoltat la lectura, estenen als meus súbdits
d’Itàlia el benefici del codi, la redacció del qual jo mateix he presidit. He
ordenat al meu Consell la preparació d’una organització de l’ordre judicial que
atorga als tribunals el rang i la consideració que és la meva intenció donar-los.
Jo no podia aprovar que un únic magistrat fos cridat a pronunciar-se sobre la
fortuna dels ciutadans, i que jutges ocults de la vista del públic decideixin
en secret, no només sobre llurs interessos, sinó fins i tot sobre la seva vida.
En l’organització que us serà presentada, el meu Consell s’aplicarà a fer
gaudir el meu poble de tots els avantatges que resulten dels tribunals
col·lectius, d’un procediment públic i d’una defensa contradictòria. És a fi de
garantir-los una justícia més evidentment transparent, que he establert que els
jutges que emetran la sentència siguin també els que hauran presidit els
debats. Jo no he cregut que les circumstàncies en que es troba Itàlia em
permetin pensar en l’establiment de jurats; però els jutges han de dictaminar,
com els jurats, a partir de la seva sola convicció i sense lliurar-se a aquest
sistema de semi-proves que compromet més aviat la innocència que no pas serveix
per a descobrir el delicte. La regla més segura d’un jutge que ha presidit els
debats, és la convicció de la seva consciència.
He vetllat personalment per l’establiment de formes regulars i
conservadores en les financers de l’Estat, i espero que els meus súbdits es
trobaran bé amb l’ordre que he donat als meus ministres de Finances i del
Tresor Públic per incloure en els comptes que seran publicats. He autoritzat
que el deute públic dugui el nom de Monte
Napoleone, a fi de donar una garantia addicional de fidelitat als
compromisos que la constitueixen i un nou vigor al crèdit.
La instrucció pública deixarà de ser departamental, i he fixat les
bases per a donar-li l’estructura, la uniformitat i la direcció que ha de tenir
tanta influència sobre els costums i hàbits de la generació naixent.
He cregut que convenia, des d’aquest any, posar més igualtat en el
repartiment de les despeses departamentals, i d’acudir en ajut d’aquells dels
meus departaments, com el Mincio i el Baix Po, que es troben aclaparats per la
necessitat de defensar-se contra els estralls de les aigües.
Les finances es troben en una situació del tot pròspera, i tots els
pagaments són al corrent. El meu poble d’Itàlia és, entre tots els pobles
d’Europa, el menys carregat d’impostos. No suportarà cap nova càrrega i, si
s’han fet canvis en alguna contribució, si s’ha establert el registre en el
projecte de pressupost a partir d’una tarifa moderada, és a fi de poder reduir
les imposicions més oneroses. El cadastre és ple d’imperfeccions que es
manifesten cada dia; per tal de posar-hi remei venceré tots els obstacles que
oposa a tals operacions, no tant la naturalesa de les coses com l’interès
particular. No espero tanmateix arribar a resultats tals que facin evitar
l’inconvenient d’elevar una imposició fins al punt que aquesta pugui assolir.
He pres mesures per a restituir al clergat una dotació adequada, de la
qual havia estat privat en part des de fa deu anys; i, si he fet una algunes
agrupacions de convents, he volgut conservar, i la meva intenció és protegir,
aquells que es consagren a serveis d’utilitat pública, o que, destinats al medi
rural, es troben en llocs i en circumstàncies on supleixen el clergat secular.
Al mateix temps, he disposat el necessari per tal que els bisbes tinguin els
mitjans de ser útils als pobres, i no espero altra cosa, per a ocupar-me de la
sort dels capellans, que els informes que he ordenat recollir ràpidament sobre
la seva veritable situació. Sé que molts d’ells, sobretot a les muntanyes, són
en una situació de penúria que tinc el desig imperiós de fer cessar.
Independentment de la ruta del Simplon, que s’acabarà aquest any, i en
la qual treballen en aquest moment 4.000 obrers, només en la part que travessa
Itàlia, he ordenat començar el port de Volano, i que treballs tan importants
siguin empresos sense retard i continuats activament.
No he negligit cap dels temes sobre els quals la meva experiència en
administració podia ser útil al meu poble d’Itàlia. Abans de retornar,
recorreré uns quants departaments per tal de conèixer de més a prop llurs
necessitats.
Deixaré, com a dipositari de la meva autoritat, aquest jove príncep que
he educat des de la seva infantesa, i que estarà orientat pel meu pensament.
D’altra banda, he pres les mesures per dirigir personalment els afers més
importants de l’Estat.
Portaveus del meu Consell us presentaran un projecte de llei per atorgar
al meu Canceller (i guardià dels segells)
Melzi, durant quatre anys dipositari de la meva autoritat com a
vicepresident, una propietat (una finca)
que, restant per a la seva família, deixi testimoniatge als seus descendents de
la satisfacció que m’ha quedat dels seus serveis.
Crec haver donat noves proves de la meva constant resolució a fi de
satisfer els meus súbdits d’Itàlia en tot allò que esperaven de mi. Espero que,
al seu torn, ells voldran ocupar el lloc que els destino en el meu pensament, i
no trigaran a convèncer-se que la força de les armes és el principal suport
dels Estats.
És ja temps, en fi, que aquesta joventut que viu en el confort de les
grans ciutats deixi de témer les fatigues i els perills de la guerra, i que es
prepari per fer respectar la pàtria, si vol que la pàtria sigui respectable.
Senyors del Cos legislatiu, rivalitzeu en zel amb el meu Consell
d’Estat, i amb aquesta convergència de voluntats cap a l’únic objectiu de la
prosperitat pública, doneu al meu representant el recolzament que ha de rebre
de vosaltres.
Atès que el Govern britànic ha acollit amb una resposta evasiva les
proposicions que li he fet, i el rei d’Anglaterra les ha fet públiques tot
seguit insultant el meu poble en el seu Parlament, he vist com s’afeblien considerablement
que jo havia concebut per al restabliment de la pau. Tanmateix, des d’aleshores
els esquadrons francesos han obtingut victòries a les quals no dono més
importància que la del fet que haurien de convèncer els meus enemics de la
inutilitat d’una guerra que no els ofereix res a guanyar i tot a perdre. Les
divisions navals i les fragates construïdes a càrrec de les finances del meu
regne d’Itàlia, i que avui formen part dels exèrcits francesos, han prestat
serveis útils en vàries circumstàncies. Conservo l’esperança que la pau del
continent no sigui pertorbada, i tanmateix em trobo en la posició de no témer
els riscos de la guerra; jo estaré entre vosaltres des del mateix moment que la
meva presència esdevingui necessària per la salvació del meu regne d’Itàlia.[2]
Espero que hagin disrutat d'aquest escrit de l'emperador Napoleo I, manat publicar pel Napoleo III.
Es el segon escrit de Napoleó que publico, amb l'ajuda del meu amic Quim Estivill.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada