diumenge, 18 de juliol de 2021

JOB, UN TEMA QUE DONA PER MOLT FINS I TOT TENIM PER LLEGIR UN LLIBRE DE JOSEPH ROTH

 

J. I. González FausQuizá puede ayudarnos ahora una reflexión sobre el coronavirus desde el libro de Job, uno de los textos más impresionantes de la historia de la humanidad. Retomo para ello un antiguo texto:

El libro de Job es una especie de discusión sobre Dios: Job sostiene que sus dolores son inmerecidos e injustos y, por tanto, o no son un castigo de Dios o es que Dios es injusto. Pero, tras vindicar eso, Job no sabe qué hacer ni cómo explicar su sufrimiento.

Sus amigos, en cambio, carentes de toda experiencia espiritual (de todo “conocimiento de Dios” si queremos mantener una expresión muy querida al Nuevo Testamento) y que, sin saberlo, sólo profesan una religión meramente sociológica que les sirve como manto de seguridad, acusan a Job de blasfemo por pensar como piensa, le remiten a todo el misterio incomprensible de la creación y le obligan a reconocerse culpable.

En esta discusión, el drama tiene un momento de inflexión cuando Job se da cuenta de que no sólo su dolor particular es injusto sino que todo este mundo está poblado de dolores y sufrimientos injustos porque es un mundo en el que siempre acaba triunfando la maldad. Veamos este párrafo impresionante: “Los malvados mueven los linderos, roban rebaños y pastores, se llevan el asno del huérfano y toman en prenda el buey de la viuda; echan del camino a los pobres y los miserables tienen que esconderse. Como asnos salvajes madrugan para hacer presa… Arrancaron del pecho al huérfano y toman en prenda al niño del pobre” (24, 2-5.9).

Si en vez del huérfano y la viuda ponemos el parado y el inmigrante, y en lugar del buey y rebaño ponemos la casa o el trabajo recobrarán actualidad esas palabras de Job sobre nuestra historia.

Com sempre que se'm presenta un tema dificil, el poso en coneixament del Dr. Fabré; m'abelleix posar la seva resposta:

Bon dia.

M'ha agradat la reflexió sobre el bé i el mal que em fas a mans. És del tot correcte... tanmateix segueixo sense saber on és ni de que versava el meu escoli sobre el Llibre de Job.

Seguiré cercant.

Ara, en temps ardus, molt difícils per a molts, aspres per a tots només se m'acut pensar que en aquesta Terra hi estem com a rellogats... ni tant sols com a llogaters titulars. No som altre que una nosa en el decurs de la Gran Vida... ni ciutats, ni lluminàries, ni descobriments científics o albiraments geogràfics... som una nosa.

No som necessaris en aquesta Terra ni molt menys els amos, com venim dient. Els petons i les abraçades són eines perilloses i no anar a saludar amics i parents signe de respecte.

El poder, la bellesa i el diner no valen per a res... per a res en front la Vida. Així doncs, que és? Que vol dir el Bé? que és el Mal? Job ho encara amb fermesa en la darrere Teofania.

Cercaré el que tants anys fa vaig escriure, però crec que, com ja fa temps faig, deixava Déu al marge. No m'atreveixo a negar-lo... no puc afirmar-lo, a Déu. Mala cosa és la religió.

Gràcies pels teus quotidians pensaments amic, gràcies. Són amor destil·lat. És això el què hem de conèixer com a "pregària"?

Ens calen sacs, sacs i més sacs d'humilitat. Som uns rellogats, nouvinguts i mal educats, mal instal·lats en la Vida.



Una confitada i molt amorosa abraçada.... extensiva a tots els teus. Tot esperant llegir el llibre de Joseph Roth : Història d'un home senzill. Ediorial Acantilado.

Be, ho deixo aquí tot esperant el document definitiu que algun dia ens aportarà el Dr. Fabré.
Tot esperant la tardor, aprofitem la fruita que arriba en aquest principi de setembre a l'Urgell, que són les figues i els raïms de moscatell.

Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada