ACTE DE COMIAT DEL POBLE DE PALOL DE REVARDIT

M' abelleix moltissim publicar la festa que es va fer a la sala noble del castell de Palol de Revardit en motiu de la meva jubilació el dia de Santa Llúcia de 2014. A Palol celebren festa grossa; te molta anomenada a tota la contrada. La jornada estava plena d'actes, com poden veure a continuació:

Com podem veure una diada molt aprofitada. Els actes al castell van començar amb una exposició de dibuixos dels germans de Palau, gran assistència de públic.  Com sempre vam disfrutar de les seves paraules i dels seus dibuixos, ho fan molt be i per això agrada la seva obra; es per sempre. 

Vista del poble de Palol de Revardit des dels prats abans de Can Vila.

Palol de Revardit te un terme molt gran uns 18,28 Km2. El poble està situad al sud de la capital de comarca , Banyoles i en el seu municipi te inclòs els nuclis de Sant Marti de la Mota i Riudellots de la Creu, que fa pocs dies vam celebrar la nova plaça i restauracio de l'esglesia.

La veritat es que es va inagurar amb una gran festa, amb castellers i tot, després un pica-pica abundant per tothom, fins i tot hi van haver caragolls, que jo no vaig probar, però si que vaig veure disfrutar veïns de Palol que es xupaven els dits.

L'alcalde Jordi Xargay i Congost fent el parlament.
Be tornem al castell, on es va  fer l'acte de reconeixament al metge titular que s'havia jubilat feia un mes.

El Sr. Alcalde es va esplaiar amb la meva persona, va fer una síntesi molt entranyable de la meva carrera i vida academica i també de lo que havien sigut els meus 23 anys ocupant-me de la salut de la gent , i de viure el poble en totes les seves vertens. 

Em va entregar un document aprovat per unanimitat pel  Ple de l'Ajuntament de Palol de Revardit.

També em va obsequiar amb  unes litografies numerades de l'artista Tabuenca l'una del poble i l'alta del castell.

El castell medieval de Palol de Revardit te molta història. 
qui van les meves paraules d'agraïment a l'Alcalde president de l'Ajuntament i al poble que m'acompanya.

Bon dia a tothom, il.lustrissim Ajuntament de Palol de Revardit, Sr. Alcalde Jordi Xargay, Sr. Alcalde de Cornellà del Terri Sr. Salvador Coll, Diputada al Parlament de Catalunya Sra. Dolors Rubirola, Sr. Pere Vila regidor de l’Ajuntament de Cornella del Terri, mossèn Marc,  la nostra directora del CAP Banyoles Carme Graboleda, Dra. Dolors Masó aquí present i que ja es la vostra metgessa d’ençà el passat dia 18 de novembre, data de la meva jubilació,  amics i amigues, veïns del municipi, que durant 23 anys he considerat també el meu. No m’hagués important gens ni mica haver nascut aprop del Revardit, i esperem que molt aviat puguem augmentar la  familia, serà un motiu més per estar aprop vostre ; Can Magot està molt aprop de Can Redressa, tots ho sabeu millor que jo.

Abans que tot dir-los que em costa deixar-vos després de 23 anys, no es fácil, entre nosaltres s’han creat molts lligams afectius i això fa més dura la separació. Però si algo he après des de jove, es que no hi ha res que duri per sempre.

Gràcies Sr. Alcalde per les seves paraules d’agraïment vers la meva persona, que també són les del poble de Palol, al menys així ho sento jo.

Agraïment i reconeixament, són dos paraules d’un gran contingut, dos paraules que ens fan humans. Des de molt petits que els pares ens ensenyen a donar gràcies i alhora a veure les coses bones que passen al nostre costat. Així també m’ho van ensenyar a mi. Accepto amb profund agraïment tot l’escrit aprovat pel ple de l’Ajuntament de Palol, per unanimitat. M’honoren les vostres paraules, igualment m’honora que em digui que formo part del municipi i que en continuaré formant-ne part. Gràcies, espero que així sigui si la salut m’ho permet.

Durant 23 anys Palol i la seva gent, els seus masos i el castell han format part de la meva vida i ja formen part de rerafons de la meva ànima. Sempre m’ha interessat tot el que ha passat en aquest poble petit i senzill com diu el nostre alcalde, encara que jo mai mi he fixat , perquè el poble d’on sóc fill a la baixa Segarra, només te 32 habitans, per això considero Palol com molt gran, amb molta activitat social, un pabelló que es l’enveja de les contrades, els pessebres que cada any s’exposen son una meravella, l’aprenentage de sardanes cada hivern al pabelló, la festa de Sta. Llucia que avui celebrem i que sempre es molt concorreguda per gent de les contrades, Sant Miquel molt lluida, les exposicions d’art al castell recent restaurat i que tant be a quedat; el local social amb tant d’èxit en participació, cosa mai esperada abans de començar i això fa poble, no en tingueu cap dubte. He de dir que vaig viure la total restauració del castell setmana a setmana,una obra que tots n’estem orgullosos,una feinada colosal.

Encara tinc el record de les dos pujades a peu per la vora del Revardit a Biert, passant per cal Sereno, he de dir que les dos vegades vaig ser l’últim en arribar. Un dia us ensenyaré alguna foto d’aquelles entranyables pujades, puc dir-vos que els primers en arribar van ser el nostre jutge de pau en Pere Xargayo i Llaho, en els moments de publicar l’escrit (e.p.d) i el seu cosí Josep Xargayo i Ametller.

Puc dir que els ultims 15 anys per on he caminat més es el terme de Palol, cada dia feia un gran recorregut, vaig veure tota la restauració de Can Cuaranta i us recomano als que no ho coneixeu que feu aquest recorregut, la carretera de les Ribes, es un passeig de pau, de frescor a l’estiu.Un no troba  ningú excepte en Martinez amb el seu gos, ell si que sempre ha donat bon exemple de caminador. Un bon dia el nostre jutge de Pau i millor persona, em va ensenyar com escursar el camí i anar asortir a prop de cal Carreteric. De vegades per escurzar passava per can Colom, on veia les vaques que sempre m’han agradat, perquè a la Segarra mai ni ha hagut, tot es cereals, oli, ametlles i vinya. Quantes vegades he passat per can Batlle i trobar l’Emilia (a.c.s.) prenent el sol o fent feina, sempre amb el seu somriure. Tot  s’ha de dir el primer malalt que vaig atendre a Palol va ser en Rosendo (e.p.d.)

Des de la meva arribada a Palol sempre he admirat la vostra gran hospitalitat, sempre a l’aguait que no em faltés de res, s’assegui, mengi, begui,prengui un cafè, s’escalfi a la vora del foc, no vull dir noms, per no dexiar-me cap, però si que m’he trobat com a casa. Una altra qualitat o virtud vostra es l’ajuda mutua amb el mas del costat o amb altres cases del poble, per compartir les feines de camp, el preocupar-vos de les malalties dells veïns, fins i tot el vostre alcalde també visita el malalt, es un detall que s’agraeix en tot moment. Alcalde és una bona virtud, a mi sempre m’ha agradat !!! Les visites de metge per definición són més curtes, les d’Alcalde fan més companyia i són més llargues.

 Estar pendent del necessitat només passa en un poble petit i senzill com diu el nostre alcalde. Que duri.

Ens coneguem mutuamente, sabem la vida i miracles de cadascú, això que podria semblar tafaneria, i no ho es,tot plegat es converteix en saber lo que li pasa al veí i  disposats a ajudar-lo en les seves mancances.

El que tots hem après des de petits es que res es per a sempre com he dit abans oi?.

 Tot te un principi i un fi i aquí ha arribat el meu.

De tots vosaltres he après i molt, tots sou únics e irrepetibles, amb 23 anys m’he passat hores parlant i escoltant histories de toca mena sobre l’història del terme de Palol, de com anaven a bosc a tallar aulines per fer carbó, on es trovaben les múrgules, com es podia arribar millor a Can Eras, o pasi per Can Bufarol que arribarà millor a l’església de la Mota, o quantes vegades els vaig preguntar si un mas com can Farinelis perteneixia a Palol o no ¿ o Si la casa del barco ens teocava a nosatres o no, o si  de’n Mingo en aval Can Llusca ens tocava o no, gràcies a ells vaig poguer surtir-me’n en les meves visites als malalts. ¿les històries dels cassadors, quin era la millor època per anar a collir esparguls, les grans caminades que feien per a anar a escola des de masos molt distants, tot un mèrit i de vegades amb el calçat moll que calia assecar a la vora del foc per possar-se l’endemà per repetir el mateix cami, i de petits petits que la mainada anaven sols i tornaven sols a les bosques, no com ara que els deixem a dos metres del cole, perquè no els passi res, com han canviat els temps.

Tot el que us he dit abans m’ho havient explicat els vostres pares, i avis ara tots al cel, com l’Andreu Camps i la Pilar , en Ramón de can Redressa, els avis de can Garriga , amb els avis de Can janassa en Josep i la Pepa, amb la Maria la tia soltera de’n Josep Parella, l’ Esteve de Can Banyeta i la seva esposa Conxita,amb en Peret de ca l’Estany, amb en Josep Xargay, pare de l’alcalde , amb la Montserrat Cargol mare d’en Vicenç Soler del qual vaig apendre molta història de la vida d’un ferrer, també llargues xarrades amb ex alcalde Jaume Ribas (e.p.d), amb en Josep Carreras i i la Carme pares de la Fina, i un record especial pel seu oncle Joaquim Farrer Rovira,  amb en Paquito Cervià Sala i la Maria de cal Rajoler devant de la República, tant hospitalaris ells, amb la Mercè de cal Oliva i tots els seus sogres i en Met, Can Serrat amb l’àvia Teresina, la Concepcio Capell, els avis de can Perich en Peret i la Montserrat, amb en Pitu Bosch de Can Martorell,amb els avis de can Garraba en Josep i la Maria pares de la Joana, amb en Peret de Can Bosch que feien mercat a Girona, la Siseta de Can Gifreu, en Felix Bosch que ho sabia tot de Palol , home polifacetic, fins ja gran encara tallava els cabells a la gent que li tenia confianza i em donava els bons dies quan obria el consultori, tot cuidant l’hort; també un grat record per la seva esposa Rosa Reverter (a.c.s.). També vaig atendre moltes vegades a la Rosa Badia de can Carrer i la seva mare Angela Mir , ambdues  en pau descansin. 

Segur que em deixo algú, en demano perdó, encara que metge  també em falla la memoria. De vegades, també no se on posar el mas si a Ravos o Palol. Amb tots ells vam compartir més d’una confidencia, pors, preocupacions, problemas amb veins, etc, tot queda guardat per sempre. Tots ells descansen en pau.

L’Ajuntament de Palol es molt actiu en tot, he viscut totes les obres publiques des dels pou d’aigua, el dipòsit i  la portada d’aigües de la xarxa publica a totes les cases i al mas més allunyat, com el pavimentat de camins veinals, com la construccio del pabelló d’esports, també he assistit a les sessions del Consell Social Municipal des de la seva fundació.

I no oblidem la gran festa de la inaguració del consultori local, que completa els serveis sanitaris al poble.

Be, no em vull allargar més, si dir-los que aquests anys a Palol m’han fet be a la meva persona, mai m’ha dolgut fer una visita més a casa vostra, he rebut més que el que he donat. Seguiré siguent un vehi més, a la meva edat  ja no puc passar sense la vostra amistat.

Gracies per aquest reconeixement a tot el consistori i al poble.

Només dir-vos que us deixo en bones mans, la Dra. Masó es una bona metgessa i millor persona. La vostra salut està en bones mans. Benvinguda Dra .Masó

Adeu siau a tots, però tambe us dic a reveure si a Déu plau. I ara tots a missa a celebrar la festa de Sta. Llucia ,

Josep Capdevila 

Abans d'anar a celebrar la missa de Sta. Llúcia ens vam fer aquesta foto com a record de la festa.
No vull acabar sense publicar la Resolució de la Secretaria General del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya.

Per la qual és declara la jubilació forçosa per edat del senyor Josep Capdevila i Vila.

Document implacable que posa fí a la meva vida de funcionari de la Generalitat de Catalunya; redactat quasi un més i mig abans de la jubilació. Manera d'actuar de l'Administració.  
Ha estat tot un honor treballar per la Generalitat de Catalunya.

Rectoria de Riudellots de la Creu, per la part del darrera.

No vull acabar sense escriure una mica d'història de Palol de Revardit que m'ha explicat l'Encarnació Pallerols :  L' últim mossen que va viure a la rectoria de Riudellots es deia mossèn Joan Vilar, fill de Mieras; vivia amb les dos germanes la Victoria i la Lola aquesta, com a majordona. 
L'Encarnació les va cuidar molt de temps. El mossèn va estar de rector a Palol durant molts anys.
Pep.

QUAN NO HI HAVIA CARRERA PROFESSIONAL A CASA NOSTRA

M´abelleix publicar un document, a hores d'ara històric. Una gran iniciativa del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya d'acreditar d'alguna manera la formació continuada dels metges, molt abans de que hi hagués la carrera professional a l'ICS.  No ho publico per lluïment propi, sinó perquè molts companys més joves mai han vist aquest document, que va ser pioner i que si ens va donar un impuls i un reconeixament als professionals que estudiàvem a ratos perduts i sempre  fora de l'horari de la feina.
Corrien els anys abans del famós Decret 84/85 de reforma de l'Atenció Primària, que tant van fer els Drs. Jordi Gol i la Elena Ris. Anteriorment a aquests anys cada metge de poble estava obligat per llei a residir al mateix municipi, prendre possessió davant l'Alcalde, comunicar-li i demanar-li el seu vist i plau per sortir del poble, per gaudir d'un permís de 4 dies o per disfrutar de les vacances reglamentàries o fins i tot per nomenar substitut en cas de malaltia. L'Alcaldia sabia tots els teus passos i si no estaves be amb l'alcalde dons senzillament a patir.

No hi havia cap norma, mentre estiguessis localitzat les 24 hores del dia tots els dies de l'any. La consulta diària que era de dos hores i mitja, la podies fer com i quan volguessis, jo vaig tenir un company que visitava cada dia de les 22 hores fins a la 1 de la matinada. algun altre company que visitava de les 6 del mati a les 8,30 h. un company que no va volguer telefon i  ningú li va poguer obligar, ni el cap territorial de sanitat ni el propi governador,ni l'inspector, tothom que el necessitava calia que  anés al mas on vivia i donar-li l'avís, un altre company metge que visitava durant anys sota un grup de pins gegants i feia servir el capó del cotxe d'escriptori, els pins també li servien per  resguardar-se del sol a l'estiu, un altre company que anava pels masos, i  si veia en el trecant una mata d'enciam, o unes tomàquets, o una col, o unes pinyes de pi, o unes pinyes de blat de moto,  un forc d'alls o un mocador vermell penjat just en el creuer de camins,volia dir que t'hi arribessis que tenien un malalt o sigui que no passava consulta física en un local, però ho feia de casa en casa. Un mateix, puc dir que vaig passar visita en una casa particular que feien de correus, una bodega abandonada, també en un hostal sota un sostre ple de pernils i també sota uns pins,plens d'orugues, en la barra d'un bar i en locals poc recomanats, i qui ho havia de dir també sobre el capó del meu cotxe. La història es repeteix !!!!!!!!!!!. Ah ! un company visitava els diumenges al mati al sortir de missa. Un altre metge de la costa, feia de paleta i es feia la casa, i entre fer morté i posar totxos, feia diagnòstics i firmava receptes, no em digueu que no te el seu encant; i tothom content, que curiós ? com poden veure de tots colors.

El poble que no disposava de vivenda pel metge aquest n'havia de llogar una per passar la visita de la seguretat social, aquesta no et facilitava les coses ni molt menys, si no tenies local tu mateix, era el teu problema. Calia llogar un pis per tirar endavant i atendre als pacients lo millor possible. La S.Social, només facilitava les receptes i els talonaris per les ambulàncies i per demanar rx i anàlisis , res de material, cadascú s'havia d'espavilar per fer les cures i material d'urgencies i per fer diagnòstics com un otoscopi o oftalmoscopi.  Clar la família pel mig i la esposa fent de telefonista i de secretaria per agafar els encarregs , obrir la porta en qualsevol moment del dia, anotar domicilis, problemes que anaven sorgin, consultes, dubtes, trucades de la farmàcia, de l' ajuntament,  del jutjat, en fi també accidents, defuncions i tot el que sortís . Ho deixo aquí, perquè la majoria ja sabeu com anava l'història i no aporto res nou.

Un altre metge que passava la consulta en un bar amb un cubata a les mans i els pacients al voltant d'una gran taula amb un carajillo a les mans o una cervesa o fins i tot amb un anissette i no cal dir amb un cafetó a les mans i la consulta anava sobre rodes, tot un aconteixament en aquell indret i no segueixo perquè hi han casos per tots els gustos, d'altres companys que al mati passaven consulta per la S.Social i per la tarda pels aconductats en el mateix local. Vaig conèixer un facultatiu que no va volguer llogar un pis per passar la consulta de la seguretat social i va visitar sempre dins el seu cotxe aparcat al carrer, impressionant i ´únic, a mi, mai m'hagués passat pel cap. Cada metge de poble era un personatge únic e irrepetible, com un  " reino de taifas ", s'explicaven anècdotes molt curioses del metge de Calonge, encara una vida molt rica la  d'un metge de la Costa Brava que vivia amb la seva senyora, amb la mare dels seus fills, amb la minyona i la senyora de neteja, a més dels sogres i fills, també del metge de Les Preses, o del famós metge de Bescanó que era el que cobrava menys per posar injeccions, i sempre que estava a casa,  anava amb la bata posada, dedicació cent per cent al municipi,  un gran servei al poble, d'aquest bon metge hi han moltes anècdotes curioses. Vaig conèixer un metge molt estudiós, que es preocupava molt dels malalts, fins i tot els acompanyava a l'especialista o a l'hospital, però solia enfadar-se molt si s'acabava la tinta del boli, deixant anar - sóc un fill de puta !!!! o altres sortides de to, que acollonien al personal. Fa molts anys que vaig tenir la sort de conèixer un col.lega amb un expedient brillant que sempre que es moria algú, ell el vestia, en cap cas la funerària o la família.

També era coneguda la fama de bon metge del Dr. Ricard Deulofeu i Carbona de Vidreres, que els dissabtes passava visita a La Granja Llenas de la Plaça Marquès de Camps al fons a l'esquerre,  tenia molta clientela i era molt valorat. com el  Dr. Verdaguer de Mieres, que mai va parar d'estudiar i assistir a l'Hospital de Sta. Caterina i a Perpiñà,  un orgull per la professió mèdica.
 Així podríem anar parlant de molts metges, cadascún amb el seu caràcter, el seu tarannà que els feia únics. L'esmentat Dr. Verdaguer (e.p.d.)  anava a cavall d'un poble a l'altre i vestitRe d'un blanc escandalós. Recordo haver-lo vist també vestit de blanc de dalt a  baix , les sabates també blanques, ballant la sarna de l'Alcalde d'Amer. Era costum treballar fins a  altes hores de la nit. Els que no tenien cavall, tenien una moto i molts pocs tenien cotxe. El medi més emprat era anar a peu amb un bastó a les mans o un paraigües de pastor i pels viaranys de mas en mas i de poble en poble tant de dia com de nit. Era un bon costum de nit, si om necessitava al metge anar-lo a buscar i acompanyar-lo d'anada i de tornada i així es feia. Un dia us explicaré una anecdota molt divertida que em va passar una nit per anar a un mas de Cogolls.

Recordo que, quan estava a l'alta garrotxa en alguns masos quan arrivaba en deien bon dia mossèn, passi mossèn, vol un cafè mossèn ?... ep !  també ho he trobat al Pla de l'Estany; els joves solien dir pare que no es el mossèn i l'avi contestava - es igual ! poseu-li un cafè al mossèn. Penso que es tracta d'un gran respecte cap a la persona del metge.

En trobades de metges, alguns companys de Girona ma'n assegurat que a ells també els han dit mossèn més d'una vegada. A l'església el metge acostumava a asseure's a l'últim banc per si el necessitaven per alguna urgència o imprevist, igualment al cinèma. o a l'embelat per la festa major, asseures a la primera llotja, per si decàs. I així passaven els anys i els alcaldes, els pacients eren els únics que restaven, encara que algún per llei natural passés a millor vida.

Sí puc dir al cap de tants anys d'exercici que la gent dels masos d'aquesta Catalunya Vella, en general son molt més religiosos que a la Catalunya Nova. He trobat a molts i molts masos una imatge de la Mare de Déu posada en una posella com aquesta, presidint la sala noble del mas.

Si, que molts companys van anar de joves a un poble i ja no en van sortir mai més, com el Dr. Oliveras de Les Planes, metge molt estimat per tothom i de feliç memòria, fill del mas Morató d'Argelaguer.
Durant anys el metge d'APD, va donar un gran servei a la ciutadania i alhora ho va ser tot pels seus que hi confiaven a ulls clucs.

No cal dir un munt d'històries de la " Talla de Quintos ", els diumenges a la sala de plens de l'Ajuntament de la vila. Clar quan encara es feia la mili.  Podríem dir que el metge servia gairebé per tot. Trobar un penjat , un accidentat, un mort a bosc al marge d'un Camí o tancat dins de casa seva, Déu sap des de quan i hagué d´esperar a sa Senyoria i al forense que vinguessin hores i mes hores, fins i tot fer-se fosc i al final no venir i hagué d'aixecar el cadàver un servidor amb la presència del jutge de Pau i la guàrdia civil, més ençà els mossos d'esquadra i la majoria de vegades acompanyats pel sr. Alcalde de la vila, tot això no puntuava per la carrera professional, ni fer cedul.les d'habitabilitat per les tardes. Mai ens aborriem, calia fer inspeccions anuals dels locals d'espectacles, inclosos els esportius i locals de recreació, hosteleria, guarderies, institucions de repòs, centres d'ensenyament (exceptuant la cuina i el menjador) , centres culturals, perruqueries, instituts de bellesa.  Assistència als drogodependents, declaració obligatòria de malalties. Revisions de Programes de salut pública. Control i seguiment sobre la Brucel.losi, Hepatitis i Tuberculosi. Les vacunacions al dia. També calia vetllar per les piscines, inspecció en el moment de l'obertura i inspecció anual preceptiva; la cloració la feia el farmacèutic titular. A ratos perduts ens ocupàvem de les activitats incòmodes, insal.lubres i perilloses; de vegades era tant dens i complicat que havíem de demanar ajuda a tècnics municipals com: enginyer, arquitecte, aparellador, veterinari o farmacèutic, o algun altres. En restaurants i locals recreatius calia fer constar si l'abastament  d'aigua potable si era municipal, el clavegueram i l'evacuació de les escombraries eren municipals o pròpies. Control sobre els campings, sense oblidar les cases de colònies. O sigui que les activitats dels metges Titulars era molt amplia.

Calia estar al tanto de la situació sanitària de la població, conèixer l'abastament d'aigua potable, tractament de les aigües residuals, problemes de  fums.... Al finals calia aixecar acta de tot, recordo greus problemes de cabreig amb les persones afectades, fins i tot alguna vegada aguantar insults, mai contestar-los. ! l'administrat es mereix el màxim respecte ! Quines coses Déu meu ? Quants sacrificis que no han contat per a carregar-se de mèrits, tot al contrari ? No cal dir que podria passar si denunciava o millor dit declarava una febre de Malta !!!! Molt de lio i ho deixo, perquè et tema dona per molt i no es el moment.
Temps era temps i el metge que no estava aïllat geogràficament , ho estava per Llei, que el tenia lligat al poble com un veritable ermità.
No teníem carrera professional, però si teníem el carinyo, l'estimació i el reconeixament del poble. El metge formava part de la comunitat. El metge sovint s'hi passava molt anys.

" Deixes un passat / de llorers que florien / tan sols per tu./ Deixes l'ahir esplendorós / ben carregat de glòria " Firmat : Terri , de Sant Esteve de Llemena.

I no es maco,  trobar un colega agraït, per haver-lo curat ; vegin les seves paraules.

El Decret 84/85 de reforma de l'atenció primària amb la obertura dels CAPS ens ha canviat la vida, que no la coneix ni la mare que ho va parir. Ens hem tornat més eficients i clar, més resolutius, més iguals; tots seguim normes, direccions per objectius, protocols, guies de pràctica clínica, i també com no practiquem la medicina basada en l'evidència.

 La sanitat i la salut ha deixat de ser un "Reino de Taifas " de cada metge.  Dono les gràcies al Dr. Jordi Gol (a.c.s.) i a l'Elena Ris, per fer-nos entrar l'esperit de la Declaració  d'Alma-Ata ( 1978) i no cansar-se d'anar per tot el territori per inculcar-nos l'atenció primària de salut. Recordem amb carinyo el llibre publicat l'any 1979, EL METGE DE CAPÇALERA. Un nou sistema sanitari. Informe elaborat per un grup d'estudi del G.A.P.S.  Col.legi de Metges de Barcelona.  Dedicat : Als pocs metges de capçalera que encara queden. Als molts ciutadans que els troben a faltar.
Però a pesar de tota la reforma encara hi ha diferències notables entre la Catalunya Nova i la Vella, hi ha coses que ni les reformes poden canviar. Costarà anys que ens assemblin. Només el nom d'uns llibres que em van ajudar a ser feliç, vaja que em canviaren la vida de metge de poble, just l'any de publicació del Deccret 84/85 de Reforma de la Atenció Primaria de Salut.:
Manual de atención primaria de salud. Su naturaleza y organizacion per PETER PRITCHARD,  un altre molt bo però d'Hipertensiió del metge galès Tudor Hart, una meravella,,,,m'ha ajudat moltissim en la consulta del dia a dia, tothom s'hauria de llegir aquest llibre.   L'altre MITJANS DE DIAGNÒSTIC EN LA MEDICINA PRIMÀRIA  i per ultim el llibre INDEX FARMACOLOGIC 1980 i posteriors 1984, 1987, 1992, 2000. Un altre llibret que ens va ajudar a ser millors metges de capçalera , va ser  La Història Clínica per a l'assistència primària, publicat l'any 1984 i amb la presentació del Dr. Jordi Gol i Gurina.      

No vull acabar sense deixar constància d'un moment dificil que un servidor es va trobar en l'exercici de la professió; unes festes de Nadal havia d'anar a passar-les amb els meus pares i demès familia a Llorenç de Rocafort (Urgell) i no hi havia manera de trobar un metge que em fes els guardies al CAP de Besalú. Després de molt de buscar vaig trobar un jove metge cubà, però resulta que no tenia el titol reconegut ni estava col.legiat, la questió que li vaig proposar en ferm aceptant el que a mi em podia passar, perquè de cop entrava en un munt d'irregularitats administratives, com deixar-li els talonaris de receptes signats per mi, quasi res !!. Al final de la única trobada li vaig dir que sobretot que no em fallés cap de les tres guardies i ell em va contestar - como quiere que le falle si solo tengo mi palabra !!! La veritat es que va resultar un exel.lent profesional, molts altres companys vist l´èxit i la seva manera d'exercir la medicina es recordaren d'ell, fins que al cap del temps va tenir el titol reconegut i els problemes acabats; no le tornat a veure mai més.                        
El tema dona per molt, i queda molt en el tinter, però serà per un altre moment.
Ens veiem.

Pep