Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris missa de nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris missa de nadal. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de gener del 2012

NADAL I SANT ESTEVE AL PAIS DE LA BOIRA

Enguany com fa molts i molts anys hem passat el Nadal a Llorens amb els avis, ja grandets i que valoren molt que la seva familia, passi aquests dies tant entranayables al seu costat. Per altra banda he de dir que no ens costa gens ni mica aquest estar junts, els nostres fills els primers.  LLorens  per aquestes dades pot esta cobert de boira, boira espesa ,propia d'aquestes terres de la baixa Segarra i del Pla d'Urgell, o trobar-ho tot gebrat com les imatges que els posaré a continuació, no es fàcil de veure-ho, però es dona cada any; aquesta imatge de la creu es de l'any 2009 i les altres també; enguany per Nadal feia un bon sol amb una temperatura molt agradable. L'escriptor Sisco Pasqual Greoles, te un llibre que es titula El jardí de la Boira, us el recomano pels que es vulguin iniciar en un interessant passeig per les terres de la Baixa Segarra i l'Urgell. Altres llibres seus són: Pas de Pardal, Les Bigues mestres, Perfum d'alfàbrega...


Oi que aquest paisatge fa més Nadal ?, clar que si i ens encanta escoltar cançons de Nadal com " La cançó del Breçol )

Mentres Maria breçava y vestía
són ros y tendre Fillet que no dorm,
per que no plore, ni en terra s'anyore,
dolça li canta dolceta cançó,
No plores, nó, Manyaguet de la Mare,
no plores, nó, que jo canto d'amor.

Cada gronxada't daré una abraçada,
cada abraçada un besset amorós;
mes rosses trenes seràn tes cadenes,
niu y arcobeta les ales del cor.

¡ Que n'es de bella ta galta en poncella !
¡ Que'n són de dolços tos llavis en flor!
són una rosa que'ls meus han desclosa
sols per xuclarne la mel de l'amor.

Féuli, aurenetes, cançons d'amoretes;
feslí musica, gentil rossinyol;
si t'es poch fina ma falda de nina,
bàxen los Angels del Cel un breçol.

Sien ses ales glasser de tes gales,
síen sos braços coxins de ton còs;
jo per tos polsos ne etinch de més dolços,
pere embolcarte, les teles del cor.

Síen ta faxa, si'l Cel no te'n baxa,
quatre palletes de sèch poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que't servirien de faxa y llençol.
                                                 (Mossèn Cinto Verdaguer)


El nostre pare cada any fa el pessebre, fa tants anys que no recordo quan va començar a fer-lo, comença sempre quan acaba la colllita d'olives i llavors es dedica en cos i ànima a fer el pessebre, a recollir diferents plantes: timó, romaní, rames de pi, d'alzina i roure,  de vegades amb glans,  fins i tot i posa petits nius que troba abandonats pel bosch, alguns,  fins i tot te ous, rames d'olivera amb olives, pa de mixó que curiosament segueix creixent un cop arrencat del seu lloc i posat en el pessebre. Sorprenent oi?


Quan arrivem a casa la vigilia de Nadal,sempre trobem el pessebre fet i visitar-lo es com un ritual, ho fem de cop tots plegats, sense que ningú ens ho digui, serà perquè el pare ja hi te acostumats. Les cançons de Nadal fan tota la companyia del món, el pare i te posat un CD, que a l'encendre la llum ja es posa en marxa i mira la música t'acompanya durant tota la visita, no seria el mateix sense ella.


El Nadal fa anys que el passem junts a Llorens, cel.lebrant la " Nochebuena " amb un exel.lent sopar que prepara la Tere . La Dolors, en Josep, la Eli, el padri i l'iaia ja ens tenen la casa ben guarnida fins i tot el pi i llavors la Tere i la Eli l'acaben d'adornar amb tota mena de figures enguany la Maria ens n' ha regalat unes fetes amb roba.


Després, obrim els regals que ens fem els uns als altres , i que a tots ens agrada. El pare ens fa un  carinyós i entranyable escrit un per un, sense deixar res per alt. Disfrutem d'estar junts, al caliu d'aquesta nit tant entranyable, amb la llar de foc ben encesa, sempre amb llenya d'ametller, es molt calorífica, fa la flama blavosa i no fa espurnes i si es possible a mitja nit veure la missa del Gall  del Vaticà. Un premi per l'esperit.; però hi han anys com enguany que els assumptes familiars s'allarguen, i llavors ens perdem la missa de Gall. Una llàstima..Sempre es pot veure en diferit a internet.


El dia de Nadal, anem tots a la missa del poble, el meu pare als seus 89 anys està molt orgullós dels seus i més que visquin amb ell la grandesa d'aquestes festes. El Nadal ens ha marcat per sempre més.

A BETHLEM
Anèm
a Bethlem,
a veure´l Messies:
anèm
a Bethlem,
y l'adorarèm.

Ses blanques manetes
petites com són,
sent tant petitetes
formaren lo món.

Ses galtes hermoses
són blanchs gessamins,
plantats entre roses,
per Angels divins.

Sos ulls que somriuen
y ploren d'amor,
jo no sé què diuen
que roben el cor.

Per qui vol besar hi
son llavi es de mel;
per qui vol entrar-hi
son cor es un cel.

Anèm
a Bethlem
a veure'l Messiés;
anèm
a Bethlem,
y l'adorarèm.
                                                           (Mossèn Cinto Verdaguer)
Olives arbeqines , fixeu-vos quina gamma de colors tant bonica

El dia de Sant Esteve, vam anar amb el Lluís, el pare i jo a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà a buscar l'oli que ha sortit de la collita 2011. La veritat es que ens feia molta il.lusió, tot i saber de la pobra collita d'enguany, on més del 50% de les olives havien caigut al terra, i clar la Denominació d'Origen no permet plegar-les. S'ha de respectar la normativa. Però la filosofia del pare es, fer " l'oli pel gasto "  com diuent al meu poble. Importantíssim per qualsevol família. No parlem de negoci, parlem d'algo més entranyable, algo que va lligat a la familia. Tots estem més que orgullosos de tenir a la cuina uns quants litres d'oli de casa. Recordan sempre, tot el sacrifici que comporta fer la collita a mig novembre, la majoria dels dies amb un temps advers, que pot anar de la  boira intensa i ploranera, a fred, vent, pluja, fang, en fi la climatologia es molt variablle a la tardor i al començar l'hivern.


El pare fent els tràmits administratius per la recollida de l'oli que ha sortit, de la collita 2011. Tots l'esperem en candeletes. Es el millor oli del món sens dubte. Un oli carregat d'història per tots costats. Aquestes oliveres han sigut testimonis de molts esdeveniments, tenen tants anys que moltes segur que van viure en directe, quan va començar l' època feudal als pobllets que configuraven la baronia de Vallbona, també van ser testimonis de quan Els tercios de Flandes caminaven per aquestes terres de l'Urgell camí  dels Paisos Baixos.   ( veure mapa del riu Corb del temps de l'abasessa Estefania de Piquer ) , uns camins de Rocafort, Nalec i Ciutadilla plens de soldats, o sigui molt frequentats, amb molta vida.

També testimonis de l'aplicació del Concili de Trento, amb totes les consequencies que tot això va portar a Vallbona i com no testimonis de molts pleits per l'ús de les aigues del riu Corb i les seves peixeres i molins, i moltes altres històries com les anades i vingudes del rector de Vallfogona al  monestir de Vallbona, etc.

Imatge molt segarreta, encara que estiguem a l'Urgell, molt aprop d´Omellls de Nagaia
 Enguany han sortit  pocs litres d'oli , però es el que hi ha i tots contents i disposats a  disfrutar-lo. El Dr. Fabré un gran entès en gastronomia ( escriiu en la Enciclopedia de gastronomia en " Dialogos de Besugos y Gorrinillos ", bon cuiner, bon metge i millor professor,  aprofita qualsevol moment per disfrutar d'aquest oli i ens explica com el fregits tenen més sabor amb aquest oli extra verge i també cru, un pa amb oli pot ser un esmorzar ideal. A casa seva quan arrivo amb oli, els seus fills i la seva esposa començen a llescar pa, només per gaudir-lo i saborejar-lo  sense més, sense cap acompanyant, pa amb oli  i prou tot recordan els temps de la collita i la cançó  A collî olives 


de Francesc P. Brunet Recasens. i  la lletra de Mossèn Ramón Bergadà i Sola fill de Llorens de Rocafort


El nostre oli regit per la Denominació D'origen Les Garrigues permet fins un grau d'acidesa. Però l'Oli Verge no  permet més de 0,5º i aquests  olis protegits per la  denomicació no sobrepassen els 0,2º d'acidesa.

 El fet d'agafar-lo tant aviat després d'acabar de molturar-lo es que te el gust molt afruitat i agrada molt al pal.ladar i a més el color es verdós molt bonic, que més tard el perd per passar a ser de color de l'or, també molt bonic a la vista i exel.lent al pal.ladar. Oli protector, poliinsaturat, augmenta les HDL.


Segur que aquest paisatge d'oliveres els agradarà, es molt de casa nostra. El periodista Lluís Foix anomena a aquests marges la catedral dels pobres. Quanta raó te, els nostres avantpassats i van deixar la pell fent-los i refent-los quan quien degut a les fortes pluges , que tot s'ha de dir són molt escasses.


Llorens de Rocafort o també dit de Vallbona, forma part de tots aquests  poblets que conformen la Vall del Corb, i dels seus trossos surt aquest oli tant i tant bo. Com podeu veure es un païs de secà, on les sequeres no són d'ara, enguany ha sigut tant forta que ens ha fet perdre més de mitja collita. Només ens queda confiar amb que la propera sigui una gran collita.

Collita 2011, escassa, degut a poques pluges que van caure.
La cançó de mossèn Ramón Bergadà , diu així : Són petites negres fines, són la joia de l'Urgell, les olives Arbequines fan un oli con d'or bell......... Però com vostès podem molt be observar, no es cert ! són d'una gran varietat de colors. Enguany pensavem que els veuriem, donada la gran sequera, però al final si hem disfrutat d'aquest ampli ventalls de colors.


 Llegint a mossèn Bergadà tot fa pensar que a lo millor era tradició collir les olives quan eren ben negres, pensant que l'oli era millor perquè eren madures oi que és possible ?


Espero que els agradi aquest racó de món. La Catalunya Nova te els seus encants. Un d'ells es aquest oli, la seva gent i els seus petits pobles medievals situats a dalt dels turons i a redós dels castells, com: Llorenç, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort, Maldà, Rocallaura, Omells de Na Gaia, Montblanquet, etc...Dono les gràcies a en Joan Nadal pel disseny de l'etiqueta.
Una abraçada per tots els seguidors del blog.

dimecres, 7 de desembre del 2011

LA MISSA DE NADAL DES DEL VATICA

Estimats amics, ara que ja ha començat l'Advent i tot ens indica que ens acostem a la festivitat del Nadal, sense que ningú pugui fer res, he de dir que acabo de venir del pais de la boira, i quan us dic això ràpidament us ve a la ment la Segarra i l'Urgell oi que si ?

Cervera es una pequeña ciudad, que por la parte de Barcelona está situada en una altura considerable, y del lado opuesto al nivel y entrada de una vasta y rica llanura. Está rodeada de muralla, con siete puertas. Alguna de sus calles estan bien pavimentadas. Tiene una iglesia parroquial de 3 naves de construcción gótica, 5 conventos, una encomienda de la orden de San Antonio, extinguida en España en 1791, un hospital, un hospicio de la Misericordia, 5 colegios, una Universidad, un gobernador y cerca de 5000 habitantes.
Ja que us acabo de parlar una mica de Cervera, encara que sigui en castellà, vull parlar-vos-en una mica més, també en castellà , perquè copio del llibre del  Itinerario descriptivo de las provincias de ESPAÑA, y sus islas y posesiones en el mediterráneo. Traducción libre del que publicó en francés Mr. ALEXANDRE DE LABORDE en  1809, acompañado  de un Atlas de 29 mapas.


Instrucción pública y Universidad :


La fidelidad con que Cervera siguió el partido de Felipe V, obligó a este  monarca a honrarla con varias distinciones; y entre otras erigió su Universidad, a la qual reunió todas las rentas de las que suprimió en varias ciudades de Cataluña. En ella se enseñan las ciencias por 43 profesores, y hay regularmente de 800 a 1000 estudiantes que componen la mayor parte de la población.
Se dan tambien una educación particular a las niñas en el Hospicio de la Misericordia, cuya escuela está baxo la dirección de un eclesiastico, y de una muger instruida.
Hay 5 colegios reunidos a la Universidad; el de la Asunción, el de la  Concepción, el Secular (trasladados des de Lérida) el de los religiosos del Cister ( del monasterio de Poblet) y el llamado de los Ochenta, según el número de alumnos de las diferentes diócesis de Cataluña; el qual está en la antigua casa de los jesuïtas.
El seminario puede mirarse como un colegio de la Universidad, en donde se mantienen cerca de 100 estudiantes. A pesar de estos establecimientos, la Universidad no corresponde a la idea que debia formarse de ella. Carece de anfiteatgro anatómico, de jardin botánico, de laboratorio químico y de farmacia, de máquinas de física, y de curso de medicina clinica. El edificio es capacísimo, magnífico,  y de buena arquitectura; y solo en su fachada, que es de 319 pies, la puerta sabe todavia al tiempo en que se construyó.
El terreno de Cervera es fértil, y está bien cultivado: produce en abundacia vino, aceyte, granos y legumbres; las campiñas son alegres y hermosas, en especial en la parte que mira al llano de Urgell.


 Quan anem de Barcelona cap a les terres de Ponent, quan passem pel port de la Panadella ens  trobem de sobte amb la boira, com si fos de casa de tota la vida; sí,  és així i hom, ja hi ha crescut i forma part del meu rerafons, hem pujat en mig d'aquest clíma fred i humit.


També aquests dies vivin en plena natura, hom pot veure que la molsa ha passat en pocs dies de seca a molt verda i podriem dir que esplendorosa, tot s'ha de dir la necessitem pel pessebre.


 No podriam passar sense ell, el pare l'ha fet tota la vida i un servidor només d'ençà 30 anys. Després, altres petites coses que ens recorden que el temps va en contra nostra, son els anuncis televisius per tal de consumir productes "nadalencs" i l'altra són les feliçitacions nadalenques que van arrivan a casa nostra  en comta-gotes. Són precisament en aquests dies nadalencs, que més em recordo de l'escriptor J.F. Mira; en el seu llibre La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, editat per PUV, ens narra textualment i copio al peu de la lletra: Un dels meus rituals inalterables és, cada nit de Nadal, quan acaba el sopar familiar, asseure'm  davant la tele i mirar la missa de Nadal retransmesa des del Vaticà. Tot el món estètic, emocional i cultural de l'Església és el meu món. I fins i tot la part ètica, la dels Evangeliis, la sent molt vàlida, i molt meua. Us ho he posat, perquè curiosament un servidor també faig el mateix, després de cel.lebrar la " Nochebuena " ( un sopar llargament preparat durant dies per la Tere amb entrega de regals i múltiples escrits que el pare fa a cada un dels membres de la familia, fent un ressum de com ha anat l'any i que espera del proper, ple de bons desitjos) o sigui que ens passem molta estona llegin escrits que a part del pare també, ens dediquem els uns als altres.
Aquest gran catedràtic de grec i llatí , que es el Sr. Mira,  fa molt pocs anys que el " conec ", més o menys d'ençà l'homenatge del jesuïta (a.c.s) pare Miquel Batllori , quan a santa Mª del Mar li varen fer entrega  d´onze doctorats honoris causa per les diferents universitats catalanes i de ses illes. Ell també és un gran expert sobre els Borja. El vaig conèixer personalment en una conferència que va fer a l'Ateneu Barcelonès el novembre de 2003, arrel del llibre Els Borja familia i Mite, d'aquell dia recordo que vaig viatjar a propòsit a Barcelona tant sols per escoltar-lo. Tant sols tinc present, que no va decepcionar a ningú, la sala estava plena de gom a gom i molts barcelonins es van haver de quedar fora. Ens va dir moltes coses, ens va entusiasmar a tots, vam apendre molt sobre aquesta gran familia de Xàtiva, que va liderar la cristiandat  en el renaixement. Recordo que ens va dir que sobre els Borja no cal inventar res, perquè la  la realitat supera la ficció.
Després de tot això, no vaig tenir cap més alternativa que començar a llegir obra seva. Siguent fidel a la veritat, explicaré que els diumenges al dematí sempre que he pogut, tot s'ha de dir, des de molt jovenet he anat al mercat de Sant Antoni a Barcelona a remenar i mirar llibres, i si tenia diners en comprava algun i si no, em feia una llista, per quant tingués diners. Del Sr. Mira n'he comprat uns quans com per exemple:  El professor  d'història ( com a soci de l'Ateneu Barcelonès, recordo que va guanyar el premi Crexells votat pels socis. A l'any 1996  va guanyar el primer Crexells amb el llibre Borja Papa) , El Purgatori,  Els Borja Família i mite, Borja Papa,  La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira. La Divina Comedia i Els Evangelis. Una biblioteca en el desert, Paradís, pestes i kalàixnikovs.  En el mercat de Sant Antoni he sigut afortunat, perquè he trobat els llibres d'ell que estaven exhaurits: Els treballs perduts , Cucs de seda, Quatre questions d'Amor, Un estudi d'antropologia social al País Valencià ( Vallalta i Miralcamp ), El desig dels dies.
A temporades he llegit els seus articles a la revista EL TEMPS, i precisament gràcies a ell, vaig descobrir  l'article Els darrers dies d'Alexandre VI. 500 anys del papa Borja, escrit per en J.F. Mira i es bo recordar com començava  l'article: El passat mes d'agost se celebraven o commemoraven (però no s'han celebrat, ni commemorat, ni recordat) els cinc-cents anys de la mort d'Alelxandre VI Borja, valencià, papa. No cal dir la gran qualitat de l'article. M'abelleix parlar de que en la mateixa revista El Temps, la Sra. Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia LLatina de la Universitat de Girona, explicava que havia dirigit l'equip de traductors del dietari de Joannes Burckard, el Liber notarum, en la versió catalana Dietari secret " Biblioteca Borja" Edicions 3 i 4 València. L'article està firmat per Lluís Bonada.
Aprofitant l'avinentesa de parlar dels Borja i abans que m'oblidi, si teniu l'ocasió us serà un gran regal per  l'esperit, llegir-vos un capítol del Diplomatari Borja escrit per en Ximo Company de la Universitat de Lleida, " Lleida en la projecció internacional dels Borja " parla del primer papa Borja Alfons de Borja, Papa Calixte III; que va formar-se a l'Estudi General de Lleida i al servei del Magnànim;  com m'agradaria conèixer al Sr. Company !, quedareu meravellats de com escriu.
Aqui va un bonic grabat d'Alexandre de Laborde que entre el 1798 i el 1806 va recorrer España amb un equip de vint gravadors i d'aquesta manera va sorgir el VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE DE L'ESPAGNE. 




Aquests dos gravats van en honor als dos personatges que han fet de Lleida una bonica llegenda,i una millor realitat, que enamora a propis i estranys. Encara hi podriam afegir a enaltir Lleida al Dr. Marti de Riquer i Morera amb el seu llibre " Quinze generacions d'una familia catalana " brillant i únic. Si hom comença no pot parar.Jo així ho he fet. Encara que, per la meva incultura, he passat de puntetes sobre les guerres carlines. El Dr. Marti de Riquer per telèfon em va recordar que seria bo de que porfunditzes en les guerres carlines. Jo , seguint els consells del professor Mató, ...vaig  començar  llegint el llibre La Victòria de la Creu , de Miquel M. Gibert, editat per Proa- Finalista Premi Sant Jordi 2005. 



De la mateixa manera, com m'agradaria conèixer el professor Mira ! em sobrepassa, es irrepetible, únic, si hagués de carregar amb un lot de llibres per un exil.li m'emportaria els seus, i si no pogués agafar-ne més de tres, m'emportaria Borja Papa, El Purgatori i el Professor d'història. Dels tres he après molt. I com no pot ser d'una altra manera, al llegir, estic guaitan la vida d'aquest escriptor, antropòleg i gran he-lenista que ho dona tot, perquè els altres aprenguin i disfrutin. Es el summum d'un professor.


No parlaré de cada llibre que he llegit,si us escriuré  un interessant comentari que em va fer el meu amic Lluís, que alhora també es docent, sobre el llibre EL PROFESSOR D'HISTORIA:


Gràcies per haver-me donat l'ocasió de conèixer aquest llibre de J.F.Mira, que ens aporta una experiència de vida completa i plena de preguntes. La lectura s'esdevé plaent, pel vivificant quadre personal i cultural que s'hi dibuixa.
Ens adonem dels fonaments de la nostra civilitat i civilització, com la filosofia hel.lènica, el llegat de Roma i les arrels cristianes. Sorgeixen reflexions que ens conviden a escoltar la nostra  veu interior. Hi ha un compendi de l'herència de moltes  generacions. Les virtuts  afloren, en la voluntat d'obrar el bé, i quan humilment reconeixem llums i ombres.
Se'ns recorda que el progrés tècnic hauria d'anar en sintonia amb l'harmonia moral, i que  transformacions sobtades poden ser un al.licient, però també un desafiament immens.
M'agradat molt l'evocació que fa del temps d'infantesa i joventud,  quan ens acompanya a èpoques aimades de la memòria, en la fotografia en blanc i negre, no desllueix entre imatges acolorides dels temps presents.
Ens ajuda a tenir una actitud comprensiva envers els altres a recordar les lliçons de la història i a recrear la vida senzilla.
Gràcies per donar-me a conèixer el testimoni d'una ànima tan viva, amb el rerafons de la lluïsor mediterrània, on l'horta d'abans es fon amb la ciutat nova.
Amb tota l'amistat.  Vint-i-cinc de gener de dos mil deu.


Amb aquesta entranyable reflexió els deixo. Segur que a tots vostès els ha entrat moltes ganes de començar a llegir al Sr. Mira, com hem va passar a mi. Gràcies Lluís per aquesta profunda reflexió sobre el llibre " El professor d'història ".




Sr. Mira aqui va aquest gravat ( mitg gravat)  tot s'ha de dir, va dedicat a vostè, es el port d'Alacant, amb una gran vista. em sap greu no trobar cap gravat a ma d'Alexandre de Laborde sobre València, o Xàtiva,  si un dia el trobo li posaré, segur !!
 Poden començar quan vulguin i després, tot seguit, sense perdre el temps gaudiran com mai del Purgatori, a mi m'ha passat així.
M'abelleix posar-vos també un comentari sobre el llibre Borja Papa que fa 10 mesos em va comentar una amiga meva també docent,encara que ara és ex-docent :


Referent a la prosa del professor J.F.Mira, m'agrada perquè usa molt  bé  la sintaxi hipotàctica, o sigui subordinada o de llarg periode, que normalment es destina a la reflexió i l'argumentació, però aqui i gràcies a la primera persona del narrador protagonista ( parla el papa Borja amb un llarg monòleg interior) li dona un toc més íntim, ple de melodia. Sembla com si estiguessis flotant sobre les onades que acompassades ritmicament i es repeteixen en un temps i un clima molt agradables, lirics i poètics. No sé si m'explico, el que vull dir és que aquesta prosa magnífica i solemne podria ser distant i freda i, en canvi, és propera i plena  d'afectivitat, com si fos escrita amb sintaxi paratàctica, d'oracions simples o de periode curt.


Gravat de la ciutat de Lleida fet per Alexandre de Laborde o un dels seus gravadors.
Si vostès s'encomanen del que pensa el Sr. Mira i la nit de Nadal i es conecten amb la missa del Gall del Vaticà, al peu de l'altar  major podran veure un missal molt antic, que any rera any la televisió italiana enfoca més d'una vegada, es tracta del Missal de Nadal de Roderic de Borja,  Papa Alexandre VI, conservat a la Biblioteca Vaticana. A la part inferior, hi apareixen reproduïdes la seva efigie i l'escut de la familia Borja.


Pessebre de Sisquet Capdevila i Pons, sota una volta medieval de Llorens. Als 89 anys mai ha deixat de fer-lo, ja forma part de la seva vida i de la nostra.
Jo he de dir, que cada any comparteixo amb el Sr. Mira, la Missa del Gall del Vaticà, clar després de sopar amb família, de llegir-nos llargs escrits, que el nostre pare ens hi ha acostumat d'ençà molts anys, de donar-nos regals i de felicitar-nos el Nadal. Llavors  m'assec davant de la tele, per veure la impecable litúrgia , escrupulosament preparada, plena de bellesa, de música, d'incens, de cants gregorians i de flors (que em recorden orquidees ) que rodejen l'Infant Jesús, enviades expresament d'Holanda i del  llarg  sermó del Papa davant de tot el Cos Diplomàtic i del món senser.


Gravat del pare Oriol Mª Diví, monjo de Montserrat


Be, aprofito l'avinentesa de l'article , per desitjar-los unes Bones Festes de Nadal, que ja les tenim a sobre. Siguin feliços . Una abraçada a tots , fins i tot pel Sr. J.F. Mira i pel Sr. Ximo Company i pel gran Dr. Marti de Riquer, que tants bons records ens han deixat .




Com a regal per tots els seguidors del Blog, aqui va un ram de vesc.



Us adjunto una traducció del Dr. Gefaell de data 4-Xii-12.

CANCER / ONCOLOGY NEWS.
¡*! El MUÉRDAGO, (planta Navideña), actúa como una posible Terapia Snti-Neoplásica, -en cancer de colon aquí-, !!  Científicos de la Universidad de Adelaida, comprobaron que Mataba células Cancerosas, NO es Tóxica para lasNormales, y puede ser una alternativa a la Quimioterapia.., especialñemnte, la specie de Muérdago ,"Fraxini'' que 'cuida' a las células intestinales sanas, y contiene una Proteina que destruye a las células de cancer...  seguir !!!!....