LA MISSA DE NADAL DES DEL VATICA

Estimats amics, ara que ja ha començat l'Advent i tot ens indica que ens acostem a la festivitat del Nadal, sense que ningú pugui fer res, he de dir que acabo de venir del pais de la boira, i quan us dic això ràpidament us ve a la ment la Segarra i l'Urgell oi que si ?

Cervera es una pequeña ciudad, que por la parte de Barcelona está situada en una altura considerable, y del lado opuesto al nivel y entrada de una vasta y rica llanura. Está rodeada de muralla, con siete puertas. Alguna de sus calles estan bien pavimentadas. Tiene una iglesia parroquial de 3 naves de construcción gótica, 5 conventos, una encomienda de la orden de San Antonio, extinguida en España en 1791, un hospital, un hospicio de la Misericordia, 5 colegios, una Universidad, un gobernador y cerca de 5000 habitantes.

Ja que us acabo de parlar una mica de Cervera, encara que sigui en castellà, vull parlar-vos-en una mica més, també en castellà , perquè copio del llibre del  Itinerario descriptivo de las provincias de ESPAÑA, y sus islas y posesiones en el mediterráneo. Traducción libre del que publicó en francés Mr. ALEXANDRE DE LABORDE en  1809, acompañado  de un Atlas de 29 mapas.


Instrucción pública y Universidad :


La fidelidad con que Cervera siguió el partido de Felipe V, obligó a este  monarca a honrarla con varias distinciones; y entre otras erigió su Universidad, a la qual reunió todas las rentas de las que suprimió en varias ciudades de Cataluña. En ella se enseñan las ciencias por 43 profesores, y hay regularmente de 800 a 1000 estudiantes que componen la mayor parte de la población.
Se dan tambien una educación particular a las niñas en el Hospicio de la Misericordia, cuya escuela está baxo la dirección de un eclesiastico, y de una muger instruida.
Hay 5 colegios reunidos a la Universidad; el de la Asunción, el de la  Concepción, el Secular (trasladados des de Lérida) el de los religiosos del Cister ( del monasterio de Poblet) y el llamado de los Ochenta, según el número de alumnos de las diferentes diócesis de Cataluña; el qual está en la antigua casa de los jesuïtas.
El seminario puede mirarse como un colegio de la Universidad, en donde se mantienen cerca de 100 estudiantes. A pesar de estos establecimientos, la Universidad no corresponde a la idea que debia formarse de ella. Carece de anfiteatgro anatómico, de jardin botánico, de laboratorio químico y de farmacia, de máquinas de física, y de curso de medicina clinica. El edificio es capacísimo, magnífico,  y de buena arquitectura; y solo en su fachada, que es de 319 pies, la puerta sabe todavia al tiempo en que se construyó.
El terreno de Cervera es fértil, y está bien cultivado: produce en abundacia vino, aceyte, granos y legumbres; las campiñas son alegres y hermosas, en especial en la parte que mira al llano de Urgell.


 Quan anem de Barcelona cap a les terres de Ponent, quan passem pel port de la Panadella ens  trobem de sobte amb la boira, com si fos de casa de tota la vida; sí,  és així i hom, ja hi ha crescut i forma part del meu rerafons, hem pujat en mig d'aquest clíma fred i humit.

També aquests dies vivin en plena natura, hom pot veure que la molsa ha passat en pocs dies de seca a molt verda i podriem dir que esplendorosa, tot s'ha de dir la necessitem pel pessebre.

 No podriam passar sense ell, el pare l'ha fet tota la vida i un servidor només d'ençà 30 anys. Després, altres petites coses que ens recorden que el temps va en contra nostra, son els anuncis televisius per tal de consumir productes "nadalencs" i l'altra són les feliçitacions nadalenques que van arrivan a casa nostra  en comta-gotes. Són precisament en aquests dies nadalencs, que més em recordo de l'escriptor J.F. Mira; en el seu llibre La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, editat per PUV, ens narra textualment i copio al peu de la lletra: Un dels meus rituals inalterables és, cada nit de Nadal, quan acaba el sopar familiar, asseure'm  davant la tele i mirar la missa de Nadal retransmesa des del Vaticà. Tot el món estètic, emocional i cultural de l'Església és el meu món. I fins i tot la part ètica, la dels Evangeliis, la sent molt vàlida, i molt meua. Us ho he posat, perquè curiosament un servidor també faig el mateix, després de cel.lebrar la " Nochebuena " ( un sopar llargament preparat durant dies per la Tere amb entrega de regals i múltiples escrits que el pare fa a cada un dels membres de la familia, fent un ressum de com ha anat l'any i que espera del proper, ple de bons desitjos) o sigui que ens passem molta estona llegin escrits que a part del pare també, ens dediquem els uns als altres.
Aquest gran catedràtic de grec i llatí , que es el Sr. Mira,  fa molt pocs anys que el " conec ", més o menys d'ençà l'homenatge del jesuïta (a.c.s) pare Miquel Batllori , quan a santa Mª del Mar li varen fer entrega  d´onze doctorats honoris causa per les diferents universitats catalanes i de ses illes. Ell també és un gran expert sobre els Borja. El vaig conèixer personalment en una conferència que va fer a l'Ateneu Barcelonès el novembre de 2003, arrel del llibre Els Borja familia i Mite, d'aquell dia recordo que vaig viatjar a propòsit a Barcelona tant sols per escoltar-lo. Tant sols tinc present, que no va decepcionar a ningú, la sala estava plena de gom a gom i molts barcelonins es van haver de quedar fora. Ens va dir moltes coses, ens va entusiasmar a tots, vam apendre molt sobre aquesta gran familia de Xàtiva, que va liderar la cristiandat  en el renaixement. Recordo que ens va dir que sobre els Borja no cal inventar res, perquè la  la realitat supera la ficció.
Després de tot això, no vaig tenir cap més alternativa que començar a llegir obra seva. Siguent fidel a la veritat, explicaré que els diumenges al dematí sempre que he pogut, tot s'ha de dir, des de molt jovenet he anat al mercat de Sant Antoni a Barcelona a remenar i mirar llibres, i si tenia diners en comprava algun i si no, em feia una llista, per quant tingués diners. Del Sr. Mira n'he comprat uns quans com per exemple:  El professor  d'història ( com a soci de l'Ateneu Barcelonès, recordo que va guanyar el premi Crexells votat pels socis. A l'any 1996  va guanyar el primer Crexells amb el llibre Borja Papa) , El Purgatori,  Els Borja Família i mite, Borja Papa,  La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira. La Divina Comedia i Els Evangelis. Una biblioteca en el desert, Paradís, pestes i kalàixnikovs.  En el mercat de Sant Antoni he sigut afortunat, perquè he trobat els llibres d'ell que estaven exhaurits: Els treballs perduts , Cucs de seda, Quatre questions d'Amor, Un estudi d'antropologia social al País Valencià ( Vallalta i Miralcamp ), El desig dels dies.
A temporades he llegit els seus articles a la revista EL TEMPS, i precisament gràcies a ell, vaig descobrir  l'article Els darrers dies d'Alexandre VI. 500 anys del papa Borja, escrit per en J.F. Mira i es bo recordar com començava  l'article: El passat mes d'agost se celebraven o commemoraven (però no s'han celebrat, ni commemorat, ni recordat) els cinc-cents anys de la mort d'Alelxandre VI Borja, valencià, papa. No cal dir la gran qualitat de l'article. M'abelleix parlar de que en la mateixa revista El Temps, la Sra. Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia LLatina de la Universitat de Girona, explicava que havia dirigit l'equip de traductors del dietari de Joannes Burckard, el Liber notarum, en la versió catalana Dietari secret " Biblioteca Borja" Edicions 3 i 4 València. L'article està firmat per Lluís Bonada.
Aprofitant l'avinentesa de parlar dels Borja i abans que m'oblidi, si teniu l'ocasió us serà un gran regal per  l'esperit, llegir-vos un capítol del Diplomatari Borja escrit per en Ximo Company de la Universitat de Lleida, " Lleida en la projecció internacional dels Borja " parla del primer papa Borja Alfons de Borja, Papa Calixte III; que va formar-se a l'Estudi General de Lleida i al servei del Magnànim;  com m'agradaria conèixer al Sr. Company !, quedareu meravellats de com escriu.
Aqui va un bonic grabat d'Alexandre de Laborde que entre el 1798 i el 1806 va recorrer España amb un equip de vint gravadors i d'aquesta manera va sorgir el VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE DE L'ESPAGNE. 

Aquests dos gravats van en honor als dos personatges que han fet de Lleida una bonica llegenda,i una millor realitat, que enamora a propis i estranys. Encara hi podriam afegir a enaltir Lleida al Dr. Marti de Riquer i Morera amb el seu llibre " Quinze generacions d'una familia catalana " brillant i únic. Si hom comença no pot parar.Jo així ho he fet. Encara que, per la meva incultura, he passat de puntetes sobre les guerres carlines. El Dr. Marti de Riquer per telèfon em va recordar que seria bo de que porfunditzes en les guerres carlines. Jo , seguint els consells del professor Mató, ...vaig  començar  llegint el llibre La Victòria de la Creu , de Miquel M. Gibert, editat per Proa- Finalista Premi Sant Jordi 2005. 

De la mateixa manera, com m'agradaria conèixer el professor Mira ! em sobrepassa, es irrepetible, únic, si hagués de carregar amb un lot de llibres per un exil.li m'emportaria els seus, i si no pogués agafar-ne més de tres, m'emportaria Borja Papa, El Purgatori i el Professor d'història. Dels tres he après molt. I com no pot ser d'una altra manera, al llegir, estic guaitan la vida d'aquest escriptor, antropòleg i gran he-lenista que ho dona tot, perquè els altres aprenguin i disfrutin. Es el summum d'un professor.

No parlaré de cada llibre que he llegit,si us escriuré  un interessant comentari que em va fer el meu amic Lluís, que alhora també es docent, sobre el llibre EL PROFESSOR D'HISTORIA:


Gràcies per haver-me donat l'ocasió de conèixer aquest llibre de J.F.Mira, que ens aporta una experiència de vida completa i plena de preguntes. La lectura s'esdevé plaent, pel vivificant quadre personal i cultural que s'hi dibuixa.
Ens adonem dels fonaments de la nostra civilitat i civilització, com la filosofia hel.lènica, el llegat de Roma i les arrels cristianes. Sorgeixen reflexions que ens conviden a escoltar la nostra  veu interior. Hi ha un compendi de l'herència de moltes  generacions. Les virtuts  afloren, en la voluntat d'obrar el bé, i quan humilment reconeixem llums i ombres.
Se'ns recorda que el progrés tècnic hauria d'anar en sintonia amb l'harmonia moral, i que  transformacions sobtades poden ser un al.licient, però també un desafiament immens.
M'agradat molt l'evocació que fa del temps d'infantesa i joventud,  quan ens acompanya a èpoques aimades de la memòria, en la fotografia en blanc i negre, no desllueix entre imatges acolorides dels temps presents.
Ens ajuda a tenir una actitud comprensiva envers els altres a recordar les lliçons de la història i a recrear la vida senzilla.
Gràcies per donar-me a conèixer el testimoni d'una ànima tan viva, amb el rerafons de la lluïsor mediterrània, on l'horta d'abans es fon amb la ciutat nova.
Amb tota l'amistat.  Vint-i-cinc de gener de dos mil deu.


Amb aquesta entranyable reflexió els deixo. Segur que a tots vostès els ha entrat moltes ganes de començar a llegir al Sr. Mira, com hem va passar a mi. Gràcies Lluís per aquesta profunda reflexió sobre el llibre " El professor d'història ".

Sr. Mira aqui va aquest gravat ( mitg gravat)  tot s'ha de dir, va dedicat a vostè, es el port d'Alacant, amb una gran vista. em sap greu no trobar cap gravat a ma d'Alexandre de Laborde sobre València, o Xàtiva,  si un dia el trobo li posaré, segur !!
 Poden començar quan vulguin i després, tot seguit, sense perdre el temps gaudiran com mai del Purgatori, a mi m'ha passat així.
M'abelleix posar-vos també un comentari sobre el llibre Borja Papa que fa 10 mesos em va comentar una amiga meva també docent,encara que ara és ex-docent :


Referent a la prosa del professor J.F.Mira, m'agrada perquè usa molt  bé  la sintaxi hipotàctica, o sigui subordinada o de llarg periode, que normalment es destina a la reflexió i l'argumentació, però aqui i gràcies a la primera persona del narrador protagonista ( parla el papa Borja amb un llarg monòleg interior) li dona un toc més íntim, ple de melodia. Sembla com si estiguessis flotant sobre les onades que acompassades ritmicament i es repeteixen en un temps i un clima molt agradables, lirics i poètics. No sé si m'explico, el que vull dir és que aquesta prosa magnífica i solemne podria ser distant i freda i, en canvi, és propera i plena  d'afectivitat, com si fos escrita amb sintaxi paratàctica, d'oracions simples o de periode curt.

Gravat de la ciutat de Lleida fet per Alexandre de Laborde o un dels seus gravadors.

Si vostès s'encomanen del que pensa el Sr. Mira i la nit de Nadal i es conecten amb la missa del Gall del Vaticà, al peu de l'altar  major podran veure un missal molt antic, que any rera any la televisió italiana enfoca més d'una vegada, es tracta del Missal de Nadal de Roderic de Borja,  Papa Alexandre VI, conservat a la Biblioteca Vaticana. A la part inferior, hi apareixen reproduïdes la seva efigie i l'escut de la familia Borja.

Pessebre de Sisquet Capdevila i Pons, sota una volta medieval de Llorens. Als 89 anys mai ha deixat de fer-lo, ja forma part de la seva vida i de la nostra.

Jo he de dir, que cada any comparteixo amb el Sr. Mira, la Missa del Gall del Vaticà, clar després de sopar amb família, de llegir-nos llargs escrits, que el nostre pare ens hi ha acostumat d'ençà molts anys, de donar-nos regals i de felicitar-nos el Nadal. Llavors  m'assec davant de la tele, per veure la impecable litúrgia , escrupulosament preparada, plena de bellesa, de música, d'incens, de cants gregorians i de flors (que em recorden orquidees ) que rodejen l'Infant Jesús, enviades expresament d'Holanda i del  llarg  sermó del Papa davant de tot el Cos Diplomàtic i del món senser.

Gravat del pare Oriol Mª Diví, monjo de Montserrat

Be, aprofito l'avinentesa de l'article , per desitjar-los unes Bones Festes de Nadal, que ja les tenim a sobre. Siguin feliços . Una abraçada a tots , fins i tot pel Sr. J.F. Mira i pel Sr. Ximo Company i pel gran Dr. Marti de Riquer, que tants bons records ens han deixat .

Com a regal per tots els seguidors del Blog, aqui va un ram de vesc.

Us adjunto una traducció del Dr. Gefaell de data 4-Xii-12.

CANCER / ONCOLOGY NEWS.

¡*! El MUÉRDAGO, (planta Navideña), actúa como una posible Terapia Snti-Neoplásica, -en cancer de colon aquí-, !!  Científicos de la Universidad de Adelaida, comprobaron que Mataba células Cancerosas, NO es Tóxica para lasNormales, y puede ser una alternativa a la Quimioterapia.., especialñemnte, la specie de Muérdago ,"Fraxini'' que 'cuida' a las células intestinales sanas, y contiene una Proteina que destruye a las células de cancer...  seguir !!!!....

UN PASSEIG DE TARDOR, CAÇANT BOLETS PELS BOSCOS DE CAMOS

Aquest cap de setmana passat , la Maria i el Lluís van decidir-se amb el cistell a la ma, seguir a la Marta, que es una persona que de petita ha caminat moltes hores per les propietats de la familia i coneix cap ha on s'ha d'anar per caçar bolets i passar-ho d'allò més be . Es la gran afecció de la Marta i quan surt al bosch com avui, omple el cistell o cistells ben segur. Al final del dia us diré si m'he equivocat .

Al seu costat pots  tenir una alegria darrera l'altra. Tothom va a caçar bolets per omplir-ne el cistell i tornar a casa exultant o no ? Per lo poc que sé, es de lo més gratificant que hi ha, que agraïda que es aqueta afecció, pel qui la practiqui !!

foto de lluís Capdevila

El primer negret del dia, esplendorós i guapissim, ell ja ens anima a seguir buscant.

Més negrets o com es miri freduliics a Barcelona

Sorpresa més negrets i super joves, tenen pinta que darrerra seu ni van molts més, més tard veurem que tinc raó. Són Tricholoma terreum, creixen en cercles en els boscos al peu de les coníferes. Compta que es poden confondre i són molt tòxiques com:  T. tigrinum i T. groanense.

Quin cistell Déu meu i no es maco això ??

 El Fredolic es un bolet poc robust, amb barret de color gris, sovint negrós, cama i làmines de color blanc, carnn d'olor poc apreciable, trencadissa, viu vora  de les pinedes, més rarament en altres boscos.

Tots negrets o també es el mateix freduics, collits amb garantia absoluta..

Torne-m'hi, que no ha sigut res, reconfortats amb els negrets trobats fa poca estona, fins l'Antoine va devant  i per feina, pel que pugui ser, a lo millor s'han de fer més viatges cap al mas..

Foto de Lluís Capdevila als boscos de Can Magot

Com podeu veure , anar a caçar bolets, és un niu de sorpreses, fins i tot van trobar cireres de pastor a dojo, o sigui que està ple d árbres d´ arboç, sempre m'han agradat, alegren el bosch. Les cireres de pastor son bonissimes, millor menjar-les ben madures, només tenen un petit inconvenient, es que si en menjes moltes pots agafar una mica de borratxera, i mal de cap, no passa res, excepte si has de tornar a casa conduïnt el cotxe. 

En castellà es diuen Madroños, medeix uns 2 o 3 metres d'alçada, necesita terra abundant i aigua a dojo, en les torrenteres ambríbolesl mediterrànies. Floreix a finals de l'estiu i amb les primeres pluges de  tardor. Gaudeix de les seguents virtuts:  les fulles són astringents iqual que l'escorça, les ulles són també antisèptiques, sobretot de l'aparell urinari.

També en trobem a manta cami de Sant Marti de la Mota i cap a Adrí. Viu entre  alzinars poc densos.

Un cop buidats els cistells, quin goig que fa la taula, preparada per començar a netejar-los i cuinar-los. M´encante'n.
Els cafetons, segur que eren necesaris per continuar .


Davant dels nostres ulls, hem descobert un bonic, tendre, sa i primerenc pinatell, que ha sigut motiu d'una gran al.legria pel fotògraf.

Ja tenim el primer pinatell (Lactarius deliciosus) o rovelló .

Caçar bolets?  no em façis riure, cal bon coneixament dels bolets,  bona vista i observació de la natura, i  una bona dosi de paciència , com està fent la Maria amb tot l´nterès i  carinyo del món.

Sorpresa, el premi és gran, aquest pinatell s'aixeca guapissim i orgullós de la seva especie, no el podem deixar de cap manera, el tallem  i el posem al cistell, quin goig que fa oi ? En castellà en diuen  Níscalo, Lactarius deliciosus.

Després segons diuen els entesos en vindran més, alli on ni ha un, ni han més, només cal estar atend.

Algú s'enberdissa per tornar a casa amb el cistell més ple, segur que un bolet et porta a un altre, sense mirar on et ficas, això se'n diu enbardissar-se a Girona.

Penso que podria tractar-se un peu de rata? ho consultaré a la Marta. Un cop consultat, nosabem de que es tracta.

El rovelló , es troba vora dels pins, te una llet de color vinós, abundant, que es torna de color verd o blau verdós a les ferides, en tallar o trencar el bolet. Barret en forma d'embut, amb tons vermellosos, vinosos orosats, sovint tacat de verd en envellir.

Quin mati tant bonic, de sopresa en sorpresa , aquest està traient el cap, en un ambient ben humit, propici per creixer.

Llengua de Bou ( Hydnum repandum), ple, ample en la part superior, blanquinós, 

Es comestible, bastant bo

Anant pel bosch et trobes de tot, fins t'adones que encara que no sigui grèvol, s'acosta el Nadal. Es tracta de la planta que es diu GALCERAN ( RUSCUS ACULEATUS L.)  en català també anomenat " cireretes del Bon Pastor o cireretes de Beetlem.

Aquest bolet es una Amanita Pantera, en català  pixacà, d'aspecte tacat del sostre. Es  tòxic i molt verinós. Crei en els boscos de planifolis i de coniferes.

Els Rovellons i  Pinatells ,són els que més bon record tinc des de molt jovenet, a més  a l'Urgell se'n fan i a més que m'encanten fets a la brassa o fregits a la paella, cadascú els fa d'una manera diferent.

Les sorpreses són constants, aquest bolet gegant deu ser una girbola oi ? però no se de quina família és, ja en parlarem.

El terra , encara que no hi hagin bolets, te la seva riquesa, com demostra aquesta bonica foto, segur que algun animal se'n aprofitarà, al bosch no esperd mai res.

El mati va passant i el cistell es va omplint sobretot de pinatells, amb la alegria dels caçadors. Mai ha estat ben vist arribar a casa amb els cistells buits. Un per amor propi ha de portar bolets.

Segur que el bosch ens guarda moltes més sorpreses, referent a especies que no saben ni com se diuent, ni si són bones ni dolentes, senzillament ens alegren la vida amb els seus bonics colors. M'agradaria saber molt més sobre els bolets tant els comestibles com els no comestibles. 

Segur que ni han a cents i la majoria ben desconeguts per tots nosaltres. Un món en mig nostre.

Tampoc se el seu nom, però ja ho sabrem , tant sols per la seva bellesa els publico, per el que podem veure podria tractar-se de bolets que creixen enmig dels camps.

De camps ni han molts, al votant del mas, sobretot camps plantats de multitud de  noguers.

 Encara un altre de molt interessant,però que no se si es comestible. Podria tractar-se d'un  Pet de llob perlat ?? Lycoperdon perlatum,  Si no tinc raó , que algun entès em corretgeixi i ho posarem be. A Catalunya es coneixen al voltant de 1.500 espècies de fongs de dimensions prou grosses per a ésser anomenats  fongs superiors. D'aquestes espècies  solament són conegudes popularment un centenar, com a màxim i la veritat es que costa tenim clar cada espècie, almenys a mi i he d'anar amb molt  de comta. Si no estic segur,els deixo i prou, de vegades només em quedo amb : els pinatells, els rovellons, els negrets, les llanegues, les trompetes de la mort , moixarnóns, llengua de bou , cama.secs, múrgules i ous de reig.

El gatet d'ulls balus es diu  FRODO ,  i l'altre HEROE, els dos han sigut mimats i cuidats per la Marta amb tot el carinyo del món i mireu-los com estan de guapos oi ?. Potser que fins i tot algú se'n quedaria un, però ja no pot ser, ja formen part de la casa i .....

Al finalizar el mati, premi a casa els esperaven aquests dos tresors, que donen caliu, tendresa i companyia   a la vida i més si es tracta d'un mas. Com heu pogut veure ben acompanyats, encara que l'Antoine no ha arribat, segur que s'entreté pels voltants del mas, perquè no se com s'ho pendria la mare d'aquests petitons, no  li agrada gens beure un gos a 10 metres dels seus petits, i ho dic en serio; serà l'instint ? segur ! . L'Antoine ho sap i diu millor mirar-s'ho de lluny, que el dia es molt llarg i disgustos els miníms.

A mi que no he sortit de casa , m'ha encantat tot el reportatge i la vivència que expliquen els autors de la sortia pel bosch, eren tres, encara que el fotògraf no el puguem veure, algun dia ja ens explicarà la seva experiència de estar tota l'estona a l'aguait dels esdeveniments i a segon pla. Les protagonistes són la Marta i la Maria. Felicitem  al Lluís per la feina feta.

Bibliografia: Formación en Onicomicosis y Hongos de  Gionvanni Pacioni, Editorial  Grijalbo.

Bibliografia: Brots de Salut. Bolets de Primavera. Antoni Bombí i Santi Santamaria

BOLETUS EDULIS O EL QUE ES EL MATEIX ELS GROGUETS .

Bona nit, tot s'ha de dir les pluges han sigut escasses d'encà el passat més d'abril, i un estiu tan dur, ha portat a patir a tota la natura, aqui i a les terres de Ponent, potser més , que ja per raons climatològiques hi plou poc. Podriam dir que pateix d'una sequera crònica. Per això l'aigua es tant i tant estimada, valorada i guardada, per quan falta. Tots ,teniam ganes de que vinguessin les pluges, es ben cert, jo també i que es fessin bolets, encara que fos tard i alguna gelada se'ls endugués per davant; que es fessin bolets encara que jo d'ençà un nen d'uns 12 anys, que havia deixat de buscar-ne o caçar-ne com endiuen a Girona. De molt jovenet sempre anava amb el pare, com ho feien la majoria de fills del meu poble o podriam dir de tot arreu, el pare es el pare. Ell em va ensenyar a familiaritzar-me amb els bolets domèstics, i a saber-los conèixer amb tota seguretat i deixar els que ens podien perjudicar, sense més preàmbuls. O sigui l'Amanita Muscària la miravem de reull com  algo prohibit i punt i així la resta dels bolets, considerats dolents i a no recollir ni que fossin macos a la vista. També he de dir que quan arriva a mitjans de setembre hi no ha plogut, penso amb la Tere, perquè a ella sí,  li encanta sortir a caçar bolets, es com una festa per ella, i no mira prim en enbardissar-se, fins al punt d'arrivar a casa feta un " cromo " rascades per les cames, braços, mans, cara, etc, però orgullosa del cistell que porta, està radiant com si s'hagués fet rica com diuen a Les Planesd'Hostòles, i llavors posar-se a netejar-los com a continuació de la festa i si algun bolet es pot confitar donç confitar-lo com els escarlets que tant bons són amb la carn guisada. He de dir-vos que la montanya del Far, pujant cap al mas de Les Xurigueres se'n fan molts , a les Encies on viu la Mercè Mundet  també i cap al mas del Siubès (ara restaurant) encara més i no diguem a les montanyes de la serra de Finestres, cap a Costabella i Bustins, darrera les aigües de Sant Aniol també. Quin païs tant bonic i salvatge, ep ! encara ho és.només cal llegir a l'escriptor Josep Pla: Un Petit Món del Pirineu. Cadaqués, Mieres i la Garrotxa. Edicions  Destino. Barcleona Pàg. 353 (De com  en Josep Pla va arribar a Sant Aniol de Finestres; una llarga història molt isteressant i que jo anys avenir, vaig reviure amb la persona del vell Tura , la seva esposa, el seu fill Josep i laseva jove Nati, una gran i exepcional cuinera. ) per disfrutar del lloc ell hi va fer una llarga estada a Can Tura (Sant Aniol de Finestres ) des de la seva habitació sentia l'aigua que baixa pel Llémena, cosa única)

Sisquet Capdevila als seus 89 anys buscant bolets 

Recordo del pare, que sempre em deia on trobar cada classe de bolet, per exemple les mucoses a las solana del Perdigó, els rovellons al bosch del pla del Perdigó , els negrests al Pla  les Eres; el pla el Tudons també era un bon lloc, i així molts més que si que em vaig apendre i que per deixadesa o per no tenir interès he anat deixant de costat. Ben segur que els estudis també van contribuir a abandonar-me en aquesta tasca, que sincerament em dol i m'encanten les persones que si fiquen de ple i amb tota la seguretat del món i coneixen cadasqun dels noms dels bolets fins i tot el nom científic com la Marta. Admirable, et sents segur al seu costat.

Diumenge passat dia 20/11/11 al sortir de missa, vaig dur els pares a votar a Sant Marti i després el pare em digué perquè no anem una estona abans de dinar a buscar bolets, donç va ploure molt,  uns 95 litres pe rm2 el dia 15/11/11 i a lo millor podem trobar algun negret ( tricholoma terreum) o fredulic a Barcelona !.

Donç dit i fet, ens vam canviar i vinga cap al bosc del Pla  les Eres, un bon lloc on si fan un grapat de bolets com:
 Cama de Perdiu , Cama-secs, Carlets, Cruelga Blanca, Cruelga Blava, Cuelga vermella, Fetxet (tòfona a Barcelona), Groguet (Boletus Edulis) surell a Girona, Lleme, Llengua de bou.

Cap al Perdigo com hem dit abans ,si fan unes exel.lents mucoses , llenegues a Girona i Barcelona, Moixernó, Murmura, murgula a Barcelona, Negret, fredulic a Barcelona, Orella de gat, Ou de reig (Amanita caesarea ) o rovell d'ou, Pebràs o dita llelterola blanca, Pentinella  o Candela, Peu de rata o pota derata o pota de llebre, Rovelló ( Lactarius deliciosus); Pinatell a Girona.

He aprofitat la ocasió per anomenar-vos tots els bolets que ja coneixia de petit, que no vol dir que ara els classifiqui correctament, potser en catalogaria de tres o quadtre classes i prou. Be amb el pare em de dir sense cap mena de pudor, que no em vam trobar cap de comestible , una llàstima; si només uns que ni ell ni jo sabem si són comestibles o que, el pare mai els havia agafat i els va deixar de banda.

Si algú de vosaltres en sap el nom, agrairia que m'ho digues. Però en cap cas em vam veure cap més, això si ,els boscos estan molt bruts amb grans pins  caiguts i atravessats, com a tot arreu. En fi em posa els pels de punta pensar que hi vagin caçadors en aquests dies d'una intensa boira, poden perdres i no trobar la sortida. Per això a Vallbona  d'ençà dos llargs segles que a les deu de la nit toquen La Campana dels Perduts, es un tot evidentment litúrgic, però la població ho ha entès sempre així. 

Lletra manuscrita de Mossèn Francisco Bergadà , capellà del monestir de Vallbona durant 34 anys.

 Realment aquest toc a aquellles hores de lal nit, on no hi ha cap masia al voltant , aquest toc es molt ben rebut, per tant sols orientar-se i no perdres, et facompanyia.  Com que nosaltres som del pais, pensem no perdrens i tot pot passar si la boira es espesa i cau la tarda i és fa de nit, tenim un serio problema. Millor no trobar-si.

El pare, no pare de recordar els llocs del terme de Llorens, i de Vallbona que anava a buscar bolets: el pla el Tudons, la punta de les Pintades, fins i tot al propi bosch de Masdéu, també a l'Alsina, el Pla de cal Quim al Tossal de cal Quim,  a l'Estinclar de cal Mora,etc...el que ha sigut buscador no se'n sap estar.
Després de ploure el que vostès ja han llegit, i siguent avui dia 29/XI/11 (demà SAnt Andreu) el segon dia que anem una estona amb el pare a  buscar bolets i també amb la mare, hem de dit amb tota honestedad, que comestibles només hem trobat uns quans Groguets (Boletus Edulis) i la resta  tots desconeguts per nosaltres, alguns simulant les mucoses o llanegues, d'altres groguets, però amb el sostre mucos, vaja que no colava.

Aquest l'hem trobat just a l'arribar al Pla del Perdigó i mira quasi ens ha caigut la bava, era el primer d'enguany diguemne comestible, però de segones, si un caçador troba  rovellons, negrets i llanegues, deixa rapidametn els groguets. Quines coses Déu meu ?.

Quan erem petits ens els menjavem, li treiem la part groga de sota i els pelavem del damunt i ràpidament a la paella.

Aquesta era la cabana de la part alta de la finca, està completament en ruines; era necesaria perquè si es treballava a la part alta de la finca, si arrivaba mal temps, tothom correvia a aixuplogar-se , no hi havia temps de baixar caminant a l'altra cabana que esta en la vall " lo fondo " que  diuent aqui, però el temps no perdona i fa el seu curs.

Bolets que creixen a la soca du'n  pi, no sabem el nom, ni vulgar ni cientific.

El pare tampoc sab de quin bolet es tracta, del damunt son enganxasos, si els donem la volta apareixen

Molts de dubtes, sobre aquests bolets. Els hem deixat. Son mucoses ? , penso que no, encara que tinguin el cim ben enganxós, de sota son ratllades i aquestes no ho són . El pare tot engrescat esperant una Mucosa o llenega com diuen a Girona, o algun rovelló, però no ha pogut ser. Cap de comestible.

Oi que sembla una mucosa, però portava un anell blanquinós en el tronc i noens ha agradat.

El pare engrescat, jo i la mare també , pensant que de cop i volta que teniem una mucosa i el pare no l'ha volguda agafar i després d'una bona volta pel bosch del Perdigó, hem donat la tarde per acabada. De totes totes, no em conformo i encara hi tornarem a buscar-ne, si més no per poguer fer-ne una menjada a la brassa. Des de molt jovenet que no ho he fet. Divendres vinent dia 2/XII/ 11 encara donarem una volta pel bosch i molt possible que en trobarem de grans i de petits. Anirem a la part alta de l'obag de Les Pintades, al damunt mateix hi ha el Pla  les Eres,  Ja us posarem les fotos, perquè disfruteu.

El nostre pare Sisquet Capdevila, caçant bolets, una de les seves afeccions preferides, l'altra va ser la caça.

Només dir que si algú sap el nom dels bolets que acaben de veure, pot escriure un e.mail i em diuen el seu nom. Els ho agrairé. Un món això de la micologia ! Fins i tot hem trobat bolets en els troncs dels ametllers com aquets:

Bolet en un tronc d'ametller, so se res sobre aquesta classe de fongs.

La tercera passejada per buscar bolets al bosc i un bosch segur, que vol dir que no s'experimenta i que el pare des dels seus anys sempre hi ha trobat negrets, rovellons i mucoses, donç aprofitant uns moments al final de la jornada  ens vam endinsar i no vam trobar ni un d'aquest que abans us he escrit.

Per més paciència que ell, no en tinc pas jo, ni molt menys i ell maxim na trobar un parell de Groguets i jo uns quants de desconeguts per mi, però el pare no n'estava gaire segur i si no hi ha certesa absoluta es deixen com aquest:

La foto te una mica més de lluminositat, perquè va baixar la boira durant mitja hora i va tornar, però vam tenir sort en el moment de fer la foto, es més maca i l'expert la podrà valorar millor. Ben agraït.

El pare deia caure que es pot tractar d'un bolet que els del Pla d'Urgell li diuen Llengua de Bou ?, i que se'ls mengen, ell mai n'ha agafat.

Una altra sorpresa de la tarda, no avançem en el conexiament dels bolets, el deixem.
Crec que els afortunats que fassin no el pont sinó l'aqueducte de la Purissima i de la Constitució ompliran, en la vida no es pot estar en tot.
Només un consells no sortiu a buscar bolets a les 4 de la tarda, es fa fosc molt ràpid i a més si continua la boira i es tant espesa podeu perdreus, fins i tot els mes guapos del pais. Poca broma.
Em sap greu acomiadar-me de vostès sense oferir-los un gran reportatge sobre els nostres bolelts comestibles. De debò que no ha sigut possible. Per disfrutar dels bolets de la baixa Segarra , haurem d'esperar a l'any vinent. Els hem buscat per aquest troçet de mapa:

Llorens, Omells de Na Gaia, Vallbona,

Bon repòs i fins la propera.
Adéu-siau amics.