QUAN L'EMBRIÓ HUMÀ TÉ TRENTA-SET DIES DE VIDA, FA DEU MIL.LIMETRES DE LONGITUD CORONETA-CÒCCIX...

El darrer dia de l'any 2013, m'abelleix moltissim seguir pensant en l'estimat professor Dr. Josep Mª Domenech i Mateu. Sempre he tingut present les seves paraules que ens va adreçar a la primera promoció a l'arribar a Bellaterra, la que seria per sempre més casa seva i per lligams acadèmics i d'afecte també la nostra.
Oi que el títol del present article us arriba a l'anima ? oi que us és familiar ? sobretot a molts companys que junts vam passar pel seu amplíssim despatx-estudi d'embrions, estufes, micròtoms, construccions dels talls amb cera,  que després ens aportava tota una gran lliçó sobre l'evolució d'un estadi a l'altre.
Em ve molt de gust publicar per tots vosaltres, els de la meva promoció i les posteriors l'entrada  del Dr. Domenech com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l'any 1996. Molts de vosaltres hi vareu ser presents, d'altres com jo no hi vaig poguer assistir, d'altres metges estaven escampats per Espanya, d'altres estaven en onegés com Metges sense Frontera, i molts d'altres senzillament no es van assabentar de l'acte. Va ser tant important en el seu moment que penso que tot ajuda a conèixer l'amplitud científica, professional i humana del Dr. Domenech. Ell que es va dedicar amb cos i ànima a la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, renunciant a la medicina privada on hagués pogut guanyar molts diners. A lo llarg de la seva amplia vida docent va donar més que rebre. Tots saben de bona tinta, que molts estris dels laboratoris d'embriologia eren pagats per ell i la seva família. A tots ens ve a la ment les centes de caixes de fusta que contenien els embrions estudiats per ell i enumerats amb les lletres D-I, D-II, D-III, ......(Col.lecció Bellaterra) i així fins a moltes caixes que folraven les parets del seu amplissim despatx, que ben aviat va resultar petit.

Foto feta per Pep Capdevila l'any 2013

Qui no recorda paraules o noms dits pel Dr. Domenech com : Andrea Vesalio, Silvius, De Humanis Corporis Fabrica, Giambattista Morgagni amb el De Sedibus, Charles Darwin,  Gegenbaur, Ramon i Cajal, Braus, Buener i Benninghoff, Homus Faber, Leakey va trobar l'Austrolopitecus Pitecantropo, Ectodermo, Endodermo, Mesodermo,  Blástula, Disco embrionario, saco amniotico, Neuroectodermo, Placa neural, surco neural, Tubo neural, Somito, Notocorda, La Notocorda es el primer derivado del N. de Hensen, partes del Somito: miotomo, dermatotomo y esclerotomo, de las diartrosis : artrodia, trocus o trocoide, condileoartrosis, silla de montar, trocleartrosis, enartrosis, articulacion subdeltoidea o segunda articulación del hombro de Sezé, el triangulo supraclavicular mayor o " coin d'amour ", os capitatum, os hamatum, os naviculare, latisimus dorsi, ad modulum tridentis de  Albrecht von Haller......

Un bonic aclariment, dibuix i lletra del Dr. Domenech.

Tot l'article va encaminat a saber més de la vida i vocació del nostre amic Dr. Domenech, per la qual cosa tot company pot repassar la seva vida al seu costat durant dos anys o més ? cadascú ho sabrà, Penso que cada metge podria ampliar aquest petit article, però també podeu ampliar coneixements llegint un bonic article publicat a la revista LA PASTILLA " Seguimos dando guerra Nº 14 " , publicada pels seus alumnes de l'any 2000 ,

Disposo de La Pastilla sencera (14 pàgines).

és molt interessant i s'entenen moltes reflexions de la seva gran vocació i el perquè va optar per la docència i la investigació i no per la medicina privada.

Em sap greu no posar-vos totes les pàgines, totes són interessantisimes, però molt més la última que posa els noms dels seus alumnes :  Javier Abarca, Alicia Valiente, Rosa Vivanco i una meravellosa dedicatòria del Dr.  Domènech per La Pastilla; mai he sabut si va continuar i fins quan.

  El defineixen com a home de be i no s'equivoquen, encara que cadascú podria dir la seva, jo hi afegiria que és un gran humanista, un home lliure, que mai es va lligar a cap poder  i  va fer seu aquell refrany que diu " que el que només sap medicina, ni medicina sap " després de conèixer-lo i de llegir articles escrits per ell o per d'altres sobre la seva persona, podem dir que també es un intelectual, escoltar-lo en parlaments seus de final de curs, com quan vam anar alguns ex-alumnes, a la darrera classe de la que seria  la seva segona promoció a Bellaterra, escoltar-lo era un premi per l'ànima i " un "subidón" d' autoestima per tots nosaltres perquè ens va deixar pels núvols i els va dir que la primera promoció havia deixat el llistó molt alt, junt amb més qualitats nostres i una vegada més que tots plegats sereiem uns grans metges. Ep ! ho ha deixat escrit en el seu parlament d'entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, ho poden llegir.

Ara que estem en mig dela primera promoció, no tinc cap més remei que fer publica la convocatoria de la festa de final de carrera a la Paloma; han passat entre pitos i flautes 6 anys i com podran llegir al final de tot , ens queden les classes de'n Domenech i el follón dels mil i pico. i no parla de cap més record, ..... curiós oi ? perquè el professor Domenech ens va omplir tota la carrera d'una manera o altra. Sempre que podiam ens escapaven a visitar-lo a Bellaterra i de vegades fins i tot ens quedavem a una de les seves classes.

Festa dels vint anys de la primera promoció. Amb El Dr. Josep Maria Domenech el Dr. Ricard Bargués i d'altres que no recordo els noms.

en el discurs dels nostres 20 anys a una sala de festes de Barcelona ens va deixar bocabadats i emocionats recordant en Maragall, Segarra, Espriu, etc....que orgullosos que estem de vostè estimat professor.

Sempre pendent de les nostres necessitats va demostrar amb escreix com la passió és l'ànima de la docència. Fou un far per a tots nosaltres, en aquells anys de massificació de la facultat. L'aula L  era el sancta santorum del dia a dia.

Interessant sessió a la Real Academia de Medicina de Barcelona, on el Dr. Domenech parla del desenvolupament del  Conus  Cordis i de la cambra de sortida ventricular esquerre. També podem veure el nom del catedràtic actual Dr. Alfonso Rodriguez Baeza i company nostre de la primera promoció.

Per això, no tinc cap més remei que publicar el seu parlament d'entrada a la Reial  Acadèmia de Medicina de Catalunya, llegir-lo es un plaer per tots nosaltres. Alhora llegir també les paraules de benvinguda del Dr. Laporte ens aporta un Dr. Domenech enamorat de la embriologia, més proper a tot l'alumnat, més qualitats , més vida acadèmica del nostre doctor; el Professor per excel·lència.
 LLegir-lo us serà un plaer pel cor. Els que ja l'haviau sentit en directe o llegit, perdoneu-me l'atreviment, però repassar sempre es bo.

El seu parlament acaba amb la frase I del cor a l' ésser humà enter : ... D' aquest ésser tant ric en secrets que estima, que estudia, que investiga, que plora, que riu, que juga, que s'enyora, que s'ofen, que perdona i que, per damunt de tot, te el do de l'esperança ....
Se, que estaran contents de llegir els escrits els companys metges : Ramón Gefaell de la Peña, Maria Jesús Cornellana  en Pitu Genolla, la Margarita Bosch , en Ricard Bargués, en Dani i Alvar Vilaplana, en Miquel Santaló , Toni Griera, la Georgette Rectoret, Mª Teresa Codina Nesplé, l'Agusti Barnadas, Josep Cánovas , Josep Maria Coma, Miquel Fabré  i molts més de la nostra promoció, em quedo aquí, no puc  enumera-los a tots sense córrer el risc de deixar-me'n una bona colla. Perdoneu.

Al començar la nostra carrera a Bellaterra, ningú esperava tant. Entrar a la seva classe i esperar durant mitja hora , a veure qui seria aquell il.lustre Dr. Domenech ens tenia amb el cor a la ma. Fins que puntualment va arribar acompanyat del " mozo de la cátedra " el mozo, amb la seva barba no desdia gens ni mica de la seva  funció.

La primera classe va ser com, si ens haguessim colat a la boda del segle. Va ser quelcom gran, molt gran, viure en directe el seu debut, va ser  fins i tot fastuós. De cop em vaig sentir afortunat d'estar present en aquella aula.

Ens va assegurar que ell estava allí per oposició i que " nadie se llamara a engaño ", ell venia a treballar de debò i esperava el mateix de nosaltres.

Esquema del conjunt dels nuclis d'origen i acabament dels nervis cranials.

Que el nostres problemes sempre serien els seus, només calia que visitessim el seu despatx, que a partir d'aquell moment sempre restaria obert per nosaltres i podriem parlar de tot, fins i tot revisar exàmens i alguna que altra vegada mirar les seves preparacions al microscopi, això ens feia sentir importants. Tot s'ha de dir quan portaves una estona ja no sabies si el que veies era ectodermo o mesodermo embrionari, ell somreia per sota el nas; d'altres vegades al demanar-li si podies donar un cop d'ull , et contestava - perdona Josep, però no entendries res, jo porto dos hores i vaig perdut.

 Ah !!!!! i que tots nosaltres treuriem MATRICULA D'HONOR i que tots seriem uns grans metges; tot això va ser massa per nosaltres, ens va ser una injecció d'ànims tant gran, que no teníem paraules d'elogi vers el professor; l'aula sempre més va estar, "abarrotada", durant els dos anys que vam estar amb ell.

Sortien voluntaris per tot, per fer dissecció, per tenir ordenat el dipòsit de cadàvers, per tenir la osteoteca ordenada, per vigilar les estufes on s'incubaven els embrions de pollastre, en fi era una cátedra molt freqüentada i estimada, tots eran molt acollits en tot moment.

El Doctor Domenech estava a Bellaterra fins a altes hores de la matinada, fet conegut per estudiants, professors i pels usuaris de l'autopista; la seva finestra sempre estava il.luminada i la resta de l'edifici de la facultat restava a les fosques. Sempre tenies un cafè pagat. Ningú li tenia por, era un home més estimat que temut. Ja està dit.

Des del primer dia , ens va dir i al final de cada classe o tornava a repetir, si algun alumne s'havia quedat amb algun dubte, o molts dubtes o " in albis " ell repetiria la classe. Doctores i doctors, sou testimonis que ho va fer moltes vegades, no aclaria dubtes, sinó que repetia la classe.  Recordeu el dia que el professor Dlomenech  va entrar a l'aula L i acompanyat del mozo de la cátedra que es deia Juan Pereira, que anava amb una bata blaumari i portava una safata amb un os, i ens diu en mig d'un gran silenci - Voilà l'os Temporale, el pànico de la medicina el terror de los médicos !! a mi em va costar molt estudiar-me'l, eran altres temps, altra manera d'ensenyar, però tots vostès treuran matricula d'honor; d'aquesta manerava començar una classe magistral que mai oblidarem.

Lliçó 109 del programa d'Anatomia Humana de primer curs : Temporal ( Os Temporale ).

A l'acabar la classe, va dir com sempre si hi ha dubtes, algun dupte, més dubtes ? i tres alumnes de l'aula L van aixecar el braç, va repetir la classe, i curiós, no és va aixecar ningú .

Només pel sol fet o només pel plaer de que nosaltres aprenguéssim i esdevinguessim uns grans metges. Quin home Déu meu !! No coneixia la mandra i allargava el dia.

Durant molt de temps els alumnes teníem dubtes sobre si es quedava a dormir a Bellaterra o no ? o dit d'una altra manera si dormia o no ? Era com una llegenda. Al final sí dormia, però al preguntar-li directament no contestava ni si ni no ,posava un somriure pel mitg com si tengués dubtes??

El " jefe " com carinyosament el nombràvem, tenia una absoluta indiferència pels horaris d'entrada i sortida de lo estrictament " anatòmic", ....... inclús si et quedaves sense sopar, per tal de dissecar el plexe braquial, per contes d'anar a prendre un bocata a Bellaterra o a Cerdanyola, ho trobava normalissim , no li donava cap volta, quedar-se sense sopar no calia ni un comentari, tot per la ciència ! el saber be valia un o dos  sacrificis .

Així comença :

Quan l'embrió humà te trenta-set dies de vida, fa deu mil.limetres de longitud coroneta-còccix, i pertany a l' estadi setze de la Carnegie, el seu cor ofereix la següent anatomia: ambdues aurícules estan separades tan sols pel septum primum, ja que el septum secundum encara no s'ha format; és ben evident el foramen primum que permet el pas de la sang de l'auricula dreta a l'aurícula  esquerra i es pot observar o no la formació del foramen secundum atès que aquest apareix en el transcurs dels estadis quinze al disset.  Els rodets endocardíacs aurículo-ventriculars anterosuperior i posteroinferior, encara que ben desenvolupats, no estan fusionats i, per tant, encara no podem parlar de septum intermedium. Els ventriculus i el bulbus cordis es comuniquen pel forat interventricular primari i en la paret luminal del conus cordis, s'aprecien els rodets bulbars o crestes conals dextrodorsal i sinistroventral, però no fusionades, per la qual cosa la llum del conus cordis  roman única en absència del septum conal. El troncus cordis ja ha donat lloc als seus derivats: part ascendent de l'aorta i tronc principal de l'artèria pulmonar. Aquesta és doncs, a grans trets, la morfologia interna que presenta el cor d'un embrió humà als trenta-set dies de vida ( Mall, 1912; Licata,1954; Vernall,1962;Cooper i O´Rahilly 1971; Domènech, 1986a). Ara bé, sens dubte, el fet més destacable pel que fa a l'objecte de la present exposició és  l'aparició d'un agregat cel.lular caudal al rodet endocardíac inferior i que per a nosaltres representa el primordi del sistema específic de la unio-àtrio-ventriuclar ( Domènech et al., 1990,1991,1993).

Continua amb :Morfogènesi del node àtrio-ventricular i del fascicle de His.........

Discurs de benvinguda de l'Acadèmic numerari
JOSEP LAPORTE I SALAS:

        

Escoltar al Dr. Laporte i Salas es un plaer, primer per ser un eminent farmàcoleg i professor de la nostra universitat Autònoma de Barcelona i gran coneixedor del nostre estimat amic Dr. Domenech.

De la ma del Dr. Laporte ens hem adonat de la grandesa tant científica com humana del nostre estimat amic i professor Dr. Domenech.

Ens hem adonat de la gran quantitat de tesis doctorals que ha dirigits amb qualificació Cum Laude, li han sigut concedides diverses ajudes i beques per part de la CAICYT, del FISS i d'altres intitucions.

Oi que tots plegats hem sabut de premis, honors de tota mena i reconeixaments del nostre estimadissim Professor Dr. Josep Mª Domenech i Mateu que desconeixiam ?, encara un detall que l'honora, es que quan li vagi comentar que un grup d'ex-alumnes seus el voliam proposar per una alta distinció de la Generalitat de Catalunya, va dir -Josep no cal, deixe-ho estar.

Una curiositat abans d'acabar,  el Dr. Domench al final de cada trimestres em demanava els meus apunts, deia per enterar-se de lo que captavem de lo que ell explicava; a final de primer curs em va demanar tots els apunts del curs, un company els va anar a recollir al departament per estudiar-los  i havia  algunes correccions acompanyades de la paraula ! Ilustre  ! Quan el vaig veure em va donar i un cop de complicitat a l'esquena, que jo vaig agraïr moltissim.

Be, per nosaltres sempre ha sigut gran molt gran, no li calien els premis, nosaltres els de la primera promoció (1975) ja feia anys que li havíem donat un Cum Laude permanent, estàvem convençuts que arribar com el Dr. Domenech era el màxim que un metge podia arribar, n'estàvem ben convençuts. O sigui que nosaltres i molts altres metges , si vam tenir un punt de referència a la nostra carrera i en la nostra vida de metges i de ciutadans, una persona a qui admirar e imitar i seguir durant la llarga vida acadèmica i després durant el llarg exercici de la medicina als nostres destins.

En primera línea l'anyorat Dr. Jordi Cebrià i Andreu ( Gorka pels amics).  En temps dificils va ser company de tots, home bo, un pare exel.lent , bon metge i millor professor de la Universitat Blanquerna (e.p.d.)

 Ell ha sigut un lider per moltes generacions de metges. Molt més que professor, ha sigut un MESTRE.

Com li agradava compartir els seus èxits acadèmics amb tots nosaltres; de tant en tant m'arribaven cartes com la que us poso, fins i tot vosaltres estareu contents del que llegiu  i  també d'altres esdeveniments com el que em comunica que ha sigut nomenat Miembro de Honor pel comité Organizador del XII Congreso Chileno de Anatomía . TEMUCO 1991. 

De part de la Societat Novaiorquesa de Cirurgia de la mà, permetin felicitar-lo per haver obtingut el premi Emanuel B. Kaplan per la seva presentació sobre “Anatomia dels lligaments de Ulno-Carpal” realitzada a la reunió de la Societat Americana de cirurgia de la mà.

El certificat del premi el rebrà en correu apart.

Comprovarà que  el dibuix l’ha fet el Dr. William Littler, especialment per aquest premi el que indubtablement suposa un motiu d’orgull addicional per a la teva Biblioteca.

De nou, permeti que el feliciti per haver guanyat aquesta distinció per la seva excel.lència en el camp de l’anatomia, la veritable passió del Dr. kaplan

Una abraçada amics i disfruteu, sóc conscient que queda molt en el tinté, en cap cas ho faig volguent, sinó perquè jo també he perdut memòria. Perdoneu. Una abraçada ben càlida per vostè estimat Dr. Josep Mª Domenech i Mateu.

Pep

PREGO DE LES FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DEU DE LA CANDELA 2001

M'abelleix moltissim publicar, amb permís del il.lustre Dr. Josep Mª Domenech i Mateu, catedràtic d'Anatomia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona, el Pregó de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l'any 2001. El nostre estimat Professor amb majúscules, que tant ens va estimar, mimar, cuidar i sobretot engrescar en aquesta professió de metge. Segons ell la més entranyable professió del món. Ell ens va acollir en temps difícils amb la més gran cordialitat. La seva càtedra va ser d'entrada el nostre refugi, lloc on érem sempre ben rebuts, vaja com a casa. Sempre tenia la porta oberta per a tothom, tots hi érem ben rebuts i ens feia sentir importants; ens assegurava que tots  seriem uns grans metges.... Dirigia magistralment el Departament de Ciències Morfològiques: Anatomia i Embriologia. Vam aprendre molta anatomia i molta embriologia, vam ser molt afortunats. Portem l'embriologia en el rerefons de la nostra ànima. Estava obert nit i dia, ah !!!!!! els dissabtes també pel qui volgués anara fer pràctiques de dissecció , d'estudi de l'esquelet o com s'incuvaben els embrions a les estufes del departament o senzillament estudiar unes quantes hores, ell no mirava mai el rellotge i nosaltres quan estavem al seu costat tampoc, importava apendre sense parar; de vegades marxava i et demanava si a les 9 del vespre podries apagar l'estufa nº 2 perquè ja portava 120 hores d'incubació.

Publico  aquest document que fa anys que guardo, perquè tots plegats coneixem una mica millor l'aspecte humà de qui ens va contagiar a tots la vocació per la medicina. Penso que pot ser interessant per tothom , fins i tot pels qui no el coneixen, aquí va :

Valls, pertany a la comarca de l'Alt Camp. Te agregats: Picamoixons, Fontscaldes i Masmolets. Està situat a l'esquerra del riu Francolí.  Situat a 217 m d'altitud.

Produeix avellanes, vi, verdura i garrofes i molta fruita. Cria bestiar.

Te fabriques de teixits de llana, de generes de punt; adoberies; foneries, forns de calç. Fires tres cops a l'any. El primer dimecres d'agost, concurs de fruites del camp.

Cada primer dimecres de mes mercat de bestiar. Els dimecres i els dissabtes mercat general.

Parròquies dedicades a sant Joan, sant Antoni Abat, i la del Carme. La Festa Major es per sant Joan.
Festa extraordinària , cada deu anys (els acabats en 1), dedicada a la Mare de Déu de la Candela, Santuari de la Mare de Déu del Lledó. Ermita dedicada a  sant Llorenç.

De gener a març, menjada típica de calçots.

Be, bona lectura i a disfrutar tot plegats, amb la seguretat que tot el que diu el Dr. Domenech, no farà més que ampliar la bonhomia que sempre l'ha honorat.
Tot el que dic de Valls em quede curt, perquè Valls es molt més que el que he anat desgranant entre pàgina i pàgina. Sincerament ho he tret del Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya. 2ª edició. Editorial Aedos. Barcelona 1964.
Una abraçada a tots i cadascun dels companys metges de les 18 promocions que han passat per les aules del Professor Dr. Josep Mª Domenech i Mateu.
Moltes gràcies Dr.per tot el que va fer per nosaltres; però lo curiós del cas, es que mai ningú li va demanar que fes tant. Conti amb nosaltres, des del seu racó, ple de seny, llibertat i sabiduria i bondat.
Una abraçada ben càlida per vostè amic i professor. El seu tarannà humà i acadèmic el portarem al costat nostre tota la vida.

Pep Capdevila

EL PESSEBRE DE CASA NOSTRA

Estimats parents, amics, coneguts i forasters. Sí, vull parlar-vos del pessebre que durant anys i panys ha fet el pare, amb l'admiració de la nostra estimada mare e.p.d. No podria tirar enrere, no ho encertaria si volgués dir-vos quan fa que el pare fa pessebre a sota una de les voltes més antigues del poble medieval de Llorenç (Cal Portumeu) que segons les escriptures dona al carrer de la muralla , amb això ho dic tot. Les pareds medeixen 90 cm. quasi res, donen sensació de seguretat i ens porten a temps difícils per tots. Llorenç no estava per orgues, els musulmans estaven a les montanyes de Prades. El Llorenç medieval com Déu mana esta tancat a la plaça, i totes les cases i donaven, Excepte les que es van fer en temps de l'abadesa Riquer com cal Perejaume, cal xepe, cal mano i totes les cases que seguien els camins que sortien de Llorenç. Aquest pessebre esta fet sota una volta medieval de cal Portomeu o Bartomeu o que tenia sortida per la blaça junt amb cal Bori, o sigui que entre dos cases compartien una entrada; això es del meu record.

Abans d'arribar a aquest pessebre, recordo que el pare va passar per múltiples llocs i racons de casa; però si que he de dir que quan va poguer aconseguir aquest racó de la casa, ja mai més el va deixar.

El pare mai ha tingut cap problema per fer el pessebre, les idees han anat per davant, sempre ha sigut molt creatiu. A pesar de la feina sempre va mantenir la il.lusió  el desitg per fer el pessebre. Un gran pessebre com vostès poden observar. Mai acabava la temàtica, ben segur que no li feia cap basarda fer-lo gran, el pessebre creixi amb els anys i també creixia la nostra admiració per tanta bellesa i tendresa.

De sempre el pare començava a viure el pessebre dos mesos abans, o potser el portava al cor tot l'any ? potser sí. Recordo que aprofitant les llargues hores passades al tros fent la collita d'olives, anava recollint plantes com l'argelaga, brots de romaní, una rama d'arboç que no abunda a l'Urgell, però sempre he vist una planta a la finca del Perdigó a la part obaga,

també no hi falta rames d'oliver amb olives amb les seves borrasses a sota, farigola, vesc, rames d'alzina, pa de moixó, algun niu d'algun ocell abandonat, alguna vegada amb ous....

Només d'entrar a la volta medieval on està fet el pessebre, om pot veure un cel molt estrellat, amb l'estrella que esta aturada al damunt mateix de la cova on ha nascut  " el rei del cel ", " un infant ens és nat !, Un pessebre amb tanta pau dona per la contemplació, aquest exercci el pare la fet moltes vegades, s'ha passat hores escoltant Adestes fidelis, el noi de la mare, santa nit, el desembre congelat, el petit vailet, la mare de Déu, anem pastors a Betlem.... mai anava a visitar el pessebre sense posar en marxa el casset i llavors , després de sopar es passava un quart d'hora contemplant el naixement del Senyor.

Un pessebre que om hi podies contemplar dels de l'anunciació als pastors, el naixement de l'Infant, l'àngel aguantant la cinta del Glòria in exelcis Deo,  el rabadà amb els seu ramat, els corrals on guardaven els xais o cordés o bens, amb les seves parets, el palau d´Herodes, els reis mags d'orient amb els seus patges, figures de tota mena , camins molt transitats, amb molta activitat, o sigui que el Senyor s'havia de sentir molt ben acompanyat en el pessebre del papa.

Com li agradava al nostre pare/avi de que els seus nets els hi agradés el seu pessebre. Ells sempre li han fet honor, ep! els grans també. Penso que per aquest pessebre hi ha passat molta gent de la comarca, tant a Bellpuig, com a d'altres poblets de la rodalia els veïns sabien que el Sisquet era un pessebrista important. En els darrers anys, ya grandet no el desfeia, sinó que el guardava tot l'any i pels volts de Nadal refeia la molsa i els arbres molt secs i el pa de moixó i el vesc, que tant propi es dels nostres boscos.

El pare quan estava al davant del nen Jesús el veis admirat com un nen, resava com un nen, sempre ha mantingut la mirada de nen, amb tota la innocència  del mon que l'acompanyat des de jove fins als més de 90 anys.

El pessebre per ell sempre era nou, l'ensenya amb orgull i n'estava cofoi, per ell era una festa fer el pessebre any rera any. A més a més sempre n'ha fet un altre per la seva estimada neta Eli a casa seva, era en miniatura, però bonic com ell sol i cada any diferent, sempre era així. La tendresa de Déu sempre li hem vist en la seva manera de viure i conviure.

Com poden veure  en aquest pessebre hi ha molta flora, tota de les nostres sorrers i camins, hi podem trobar:

rebolls, pi , olivera, cerves, arboç, Alzina, ginebre, lliris del camp , romer, timó, espigol, escursiada, bufalaga, xiprés, cirers, , arbre blanc com el de l'estany de Banyoles, caragols, coretgines,  quatre classes de molsa: molsa blanca , molsa una mica groga, molsa de 10 cm de gruix, així com els diferents nius com el de cadernera que es construit amb molta finura, el xeret, el ros, el del cubacho i el de griba.

Com podeu veure amb aquestes fotos, si és un pessebre molt poblat i amb molta activitat, el nen Jesús mai està sol, sinó molt distret.
Enguany, el pessebre, està ben sol , sense llums i sense els " villancicos que tanta companyia havien fet al pare i a les persones que el visitàvem i amb més pols o molta pols. Aquests dieis abans del Nadal, quan feiem  el petit pessebre de casa a Cornellà, el pare anava pensant amb el seu, en el qual tenia molta llibertat al tenir molts m2, i jo poc  més  d'un m2. El pare tota l'estona opinant, jo posaria el cagané aqui, o aquestes masies allà i els reis  miran cap aqui, etc...... l'expreriència del que ho ha fet tota la avida.

El pare i tota la familia els desitjem un Bon Nadal i millor any vinent 2014.

Disfrutin del pessebre; de totes maneres tots els pessebres tenen el seu encant i tendresa, mai he vist un pessebre que hi falti el misteri de Déu.

Pep

NAPOLEO I, I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES

Ara que les nits són llargues, es l'hora de retirar-se d'hora i  passar el temps a la vora de la llar de foc, que segons diuen els grans, fa molta companyia i molta escalfor. Els que no en tenim  també ho fem igual, mirem d'estar calentons a casa o amb estufes elèctriques o amb calefacció de gas. Les hores són propicies per donar-se a la lectura de tota mena, cadascú a la seva o també a mirar àlbums de fotos dels nostres fills i avantpassats, plenes de la pàtina que li donen els anys, però totes plenes de records que ens ajuden a reviure el passat familiar i nostre i perquè les coses han sigut d'una manera i no d'una altra; també una bona opció ara que l'any ja està a les acaballes , és tornar a llegir els articles publicats al Blog de'n Lluís Foix, que no són pocs i com sempre ens acosten al caliu dels nostres pobles de l'Urgell i les seves vivències i costums. Un dels últims ens parla de l'oli nou.
Tornant al tema de la lectura i al tema del títol del present article : NAPOLEÓ PRIMER I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES, dona molt de si.
Primer dir que aquesta extensa correspondència va ser publicada per ordre de l'emperador Napoleó III, casat amb Eugènia de Montijo. Paris, imprim. impér. l'any 1858 et ann,suiv., in-4, et in-8.
" Cette correspondance formera environ 15 vol., dont 9 paraissent en mai 1862. L' édit. in-4. n'est pas dans le  commerce, elle a été tirée pour  l'empereur; mai la réimpression in-8., faite chez Plon, paraît en même temps que l'edition originale, et se vend 6 fr. par volume ". 
L´u de novembre de 2004 van ser publicades en edició completa les seves  35.000 cartes en 13 volumns, obra magna de la fundació Napoleó.
Els francesos admiren a Napoleó, a Lluis XIV i a De Gaulle.
Avui els poso tant sols una d'aquestes cartes, perquè vostès disfrutin,   es un plaer per l'esperit, llegir una peça històrica i amb un francès cultíssim.

Réponse remise par l'empereur a S.S. le Pape. La Malmaison 30 ventôse an XIII (31 mars 1805)

Chateaubriand: Els francesos van instintivament al poder.

Dix années d´exil.

De l'ordre de successibilité au trône.

De l' éducation des  princes appelés à succéder au trône.

Des droits du prince.

De la fidélité du peuple envers son prince.

Des obligations du prince envers le peuple.

De la paix et de la guerre.

De l´hérédité de la noblesse.

De la division des citoyens par classes.

De la représentation nationale, ou du sénat dirigeant.

Aqui va un interessant mapa, el primer de Catalunya entrant des de França. Aquest Itineraire està acompanyat per un lli bre adjunt que consta de 29 mapes com el que tenen aqui a sota. Fins i tot hi estan descrits l'hostal Nou i l'hostal de la Ceba, La Granota, cosa que el converteix potser en la primera guia turistica.

Mapa fet per Alexandre de Laborde, nomenat comte de L'imperi per Napoleó Bonaparte. Del Llibre Itineraire descriptif de lEspagne et tableau élémentaire des differentes branches de l'administration et de l'industrie de ce Royaume. Aquest  Alexandre quan va fugir de la revolució francesa, va pujar a les ermites de Montserrat i va trobar que lo més sublim d'aquest món era ser ermità de Montserrat. Aquest home que es va salvar de la guillotina, és una llarga i bonica història. També ens va fer molts gravats de Catalunya i un de Bellpuig d'Urgell, el mausoleo de Ramón Folch III de Cardona, per ell diu que és lo millor que tenim a Catalunya-

Ara després d'haver llegit la impressionant resposta de l'emperador al Papa , els poso traduïda la mateixa resposta de la ma del nostre amic Quin Estivill, un enamorat de tota la cultura francesa i sobretot del Paris de l'imperi. Aquí la seva traducció :

Max Gallo : L'emperador dorm en un llit  de plomes.

De la piété envers Dieu.

Du serment des rois.

Des Droits du Peuple.

Aquí un últim mapa de Barcelona a Lleida.

Tous les hommes ne  naissent pas avec les mêmems goûts, mais ils apportent tous sur la terre les mêmes, besoins.
Aquesta carta  és una llarga, i bonica història que em va passar quan tot just feia poc que exercia la medicina.  Un dia d'hivern com el d'avui, vigilia de Santa Llucia, en podem parlar llargament si m'ho recorden i me´n recordo.
No saben com m'agradaria trobar la carta que va escriure el Papa a Napoleó Bonaparte, o sigui el contingut no deu tenir desperdici. Algun dia podem tenir una sorpresa.

Disfrutin una vegada més d'aquests documents únics. Dintre d'uns dies publicaré una carta de Napoleó Bonaparte dirigida al Rei de Pèrsia.

Bona nit.

CANTORS DEL COR DE L'ESGLESIA PARROQUIAL DE LLORENS

Jo, des de molt petit que considerava els cantors del cor de l'esglesia de Llorens, com a persones importants, dignes d'admiració i que realment donaven solemnitat i  dignitat a l´ofici religiós fos misa, funerals, vespres d'algun sant, o funcions com el Via Crucis, processóns, o cant d'Absoltes de difunts al peu del llit del difunt ( jo era escolà, i quan acabaven de cantar les absoltes, pensava dins meu: aquest home ha anat al cel !, o cants d'enterrament, com : Miserere mei Déus. Liberame, Dóminee de morte aeterna.  In paradísum dedúcant te Angeli.  Benedicus Dóminus Déus Israel. Ego sum resurréctio et víta. De profúndis clamávi  ad te Dómine ( aquest psalm 129 em posava la pell de gallina siguent ja escolà)

Jo vaig fer molts anys d'escolà i tot el que dic ho vam viure al cent per cent. Recordo amb molt de carinyo com cantava el Josep Mª Moix de cala Adelaida, el Jaume Capdevila de cal Sileta, cantant les epistoles a la perfecció, també recordo molt per una veu solemne el Ramón de cal Giné.
No cal dir que tots els cants eren en llatí ; excepte algun cant com el Crec en un Déu de LL. ROMEU Pvre. o un altre que es deia Cristo venç, Cristo regna, Cristo impera de´n Jacint Verdaguer i de LL. Romeu. o els cants del Via-Crucis que eren també en català com:  Verònica compassiva / aixuga el front sagrat / de la sang, pols i saliva / amb que jo l'he profanat. Per vostra Passió sagrada adorable Redentor perdoneu altra vegada aquest pobre pecador.

El pare recorda  grans cantors al cor de Llorens, que feien les delicies dels veïns, i forasters com :
Pau del Gallo, Modest de cal Mora en sabien molt , dos de al Giné , els dos es deien igual Ramón Bergadà, Pep de l'Emilia, germà de l'Adelaida i de la Dolors del Martí i de la Genoveva mare de la Tecla, en Ramonet del Bergadà germà del Josep. el Pepito de cal Mora, l'Albert Xifré , en Jaume Timoneda de cal Ton, en Roc Figueres, pot ser que m'oblidi d'algú, en demano disculpes d'entrada.

No recordem si mai hi havia hagut algun cantor de les seguents cases. Si algún veí de Llorens ho sap, cap problema ho corretgim i arreglat. Els noms de les cases són els seguents:  cal  Chifré, cal Coix, cal Roig, cal Damià, cal Cots, cal Pascual,  cal Mano,  cala Tresó, cal Chepe, cal Meca de fora,, cal Perlo, ca l'Andreu, cal Portomeu, cal Lliberato, cal Cames, cal Garrell, cal Blasi, cal Perejaume, cal Saltó, cal Vit, cal Blasi, cal Pusa, cal Pep de l'Andreu.
Segur que tots vosaltres haviau disfrutat dels cants d'aquests volguts cantors. bons cantors per un poble tant petit.
Una abraçada i bona collita d'olives a tots , nosaltres ho vam intentar els dies 16,17,18 i 19, les pluges tant benvingudes com necessaries ens ho van impedir. Com que les nits son llargues i dona bo estar a la vora del foc, si entreu a internet, en el blog del nostre estimat veï de Rocafort en Lluís Foix , l'article del dia 30-XI-13 sobre el final de la tardor, l'entrada de l'hivern, amb els primers freds i el primer oli us agradarà . El títol és Oli nou, verge, i autèntic.
Bona nit.
Pep.