ORGANO VOMERONASAL DE JACOBSON

 

Aquesta foto al Dr. Josep Maria Domenech, li vaig fer personalment evidentment amb el seu permís, no en tenia cap al mig de la grandesa de la seva càtedra, aquesta foto és la única que es va fer servir en prempsa el dia del seu òbit i més tard en l'acte  In Memòriam, junt amb una altra del dia d'entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Dedico aquest post als companys metges Dr. Joan Chafer Vilaplana, Dr. Toni Griera i Lopez, al Dr. Josep Canovas Gimenez, Dr. Alvar Vilaplana i Blanch, Dr. Daniel Vilaplana i Blanch , Dr. Pitu Genollà i Subirats, Dr. Ramon Gefaell de la Peña (epd ), Dr. Miquel Fabré Carreras, Dr. Salvador Carreras (Odontoleg) i molts d'altres companys de promoció, tots amb aplissims records del professor Domenech i abans de continuar vull que us emocioneu escoltant la seva veu com el primer dia de la nostra carrera de medicina, que recordo com si fos avui, ell només entrar a l'aula amb un gran silenci ens va dir : Em dic Josep Maria Domenech i Mateu, sóc professor d'aquesta facultat de Bellaterra per oposició " para que nadie se llame a engaño ", el seu problema sempre serà el meu, si algun catedràtic els posa un examen el mateix dia que el d'anatomia, jo sempre els canviaré el meu, el meu despatx per aclarir dubtes i d'altres temes acadèmics o tant sols per parlar, estarà obert matí, tarda i nit, tots vostes treuran matricula d'honor, tots seran uns grans metges. Dit això vam començar a ser estudiants de medicina.; i no dic més sobre l' estimat professor Domenech Mateu, perquè ja ho vaig dir en l'acte acadèmic al col.legi de Metges de Barcelona en l'acte " IN MEMORIAM "

Va començar fent les classes en castellà :

La anatomia estudia las formas cambiantes pero irreversibles de los hombres, las causas y los mecanismos de los desarrollos.

Como és el cuerpo ? en la antiguedad ya se conestaron esta pregunta.

En el siglo II y III Galeno estudió cientificamente el cuerpo humano.

Galeno disecó, cantidad de animales, llegando a disecar grandes mamiferos, pero el nunca disecó al hombre, su anatomia es funcional por excelencia.

Gran momento espectacular médico en el Renacimiento.

Andreas Vesalio, nació en Bruselas, estudia en Paris, ssu gran maestro fué SILVIUS, pero el joven Vesalio no se conformo con las explicaciones de su maestro y empezo por su cuenta a disewcar a ver que era el cuerpo humano, una vez concluido escribió el libro : De Humanis Corporis Fabrica libri septem.

Llega Charles Darwin;  esto esta así por su evolucion, las formas han evolucionado. 1855 Gegenbaur.... Evolucion.

Santiago Ramon y Cajal : Anatomica, Microscopica, Embriologica.

H. BRAUS, estudia como hombre e su tiempo: une el hueso y el músculo en cuanto forman parte funcional del cuerpo. Forma y funcion son realidades unidas. Sus dos discipulos fueron BUENER I BENNINGHOFF

ANATOMIA FUNCIONAL

ANATOMIA MACROSCOPICA

ANATOMICA MICROSCOPICA (Histologia).

El gran tratado Testut, combinacion de descripcion, minuciosidad, funcional, etc....

SUBSTRACTOS : Glúcidos, lípidos y proteinas.

Estructura, es la contextura que presenta la organizacion celular.

Qués la forma ? Es la delimitacion en el espacio.

Podria continuar, perquè tot em criadava l'atenció i tot, tot, tot ho trobava interssant vaja com si m'hagués colat a la boda del segle. Ell no parava de dir-nos paraules amb llatí i noms i cognoms importants, una llaguissima llista, que jo tant sols ne posats uns poquets perrefrescar la memòria, que si em fessin un examen després d'haver tret sobresalient amb matricula d'honor segur que suspendria l'examen.

Però ell ens deia que si sabiam tots aquests noms ens podriam relacionar  ( ostium primum, ostium secundum) de tu a tu amb tots els especialistes i sobretot amb els cardiolegs i ja no dic amb LIGAMENTO DE  HESSELBACH,  etc...

Pagines del llibre on hi la el discurs d'entrada a la Reial Academia de Medicina. Dibuixos fets per l'artista Pere LLuis Leon Celma

Recordar cada paraula de la llarguissima llista, que qualsevol metge ha hagut de saber i aprobar, segur que ens portarà a d'altres temps més feliços, practicament no ens feiapor res o sí, a ami pasrticularment tenias molt de respecte a l'assignatura ANATOMIA HUMNA I i la II, perquè si escoltaves els metges recient llicenciats, parlaven de lo rigurós i ecxigent del Dr. Taure, fins i tot llegint el discurs de benvinguda del Dr. Domenech a la Reial Acadèmia de Medicina, trobem una molt seria confessió del il.lustre doctor Josep Laporte i Salas que la única assignatura que va suspendre va ser l'assignatura d'Anatomia Humana, tots sense paraules. Molts d'anims i a escoltar al Dr. Domenech en el seu primer dia de classe. Tot això i més va sortir en les seves classes de primer i de segon curs d'Anatomia Humana:

INTERMEDIUM CRURIS, OS TRIGONUM DE BARDELEBEN,TUBERCULO DE GERDY, PATA DE GANSO: Semitendinoso,Sartorio, Recto Interno. OS FIBULA, ACETABULUM, ANGULO DE RECUBRIMIENTO DE WIBERG, ARCO DE FALOPIO,ARCO DE POUPART, CINTILLA DE MAISSIAT O CINTILLA ILEOTIBIALIS, HOVELACQUE, TRIANGULO DE SCARPA, PES ANSERINUM SUPERFICIALIS (PATA DE GANSIO), EL PECTINEO ES AGONISTA POR EXELENCIA DEL SARTORIO,  ARCO DE POUPART (LAGUNA VASCULORUM), GANGLIO DE  CLOQUET,  LIGAMENTO DE GIMBERNAT,  LACUNA  MUSCULORUM, CONDUCTO DE HUNTER (CONDUCTO DE VASOS FEMORALES, ASTRAGULO (OS TALUS), OS TRIGONUM DE BARDELEBEM, MORTAJA TIBIO-PERONEA, TALAMO DE DESTOT (TROCUS) Articulacion astragalocalcanea. LIGAMENTO CALCANEO ESCAFOIDEO PLANTAR o GLENOIDEO DE FARABEUF o LIGAMENTO COTILOIDEO DE FICK. INTERLINEA ARTICULAR DE CHOPART No es una autentica articulacion. Otra interlinea articular es la INTERLINEA DE LISFRANCH (se establercer entre la cara anterior de las tres cuñas y del cuboides, con la base de los 5 metacarpianos. El Tálamo de Destot  se hunde en el cuerpo del calcaneo es EL ANGULO DE BOEHLER.

CONDUCTO DE HUNTER, ARCO SOLEI, NODULO DE HENSEN, NOTOCORDA, ESPOLON DE WOLFF, BULBOS CORDIS,SEPTUM INTERMEDIUM, SEPTUM PRIMUM, SEPTUM  SECUNDUM, OSTIUM PRIMUM, SEPTUM SPURIUM, VALVULA DE TEBESIO, VALVULA DE EUSTAQUIO, SEPTUM INFERIUS, SOPLO DE ROGER, ESPOLON DE WOLF, TETRALOGIA DE FALLOT, ENFERMEDAD DE EBSTEIN, VENA OBLICUA EMISARIA DE MARSHAL CRUS CORDIS, TUBERCULO DE LOWER, ANILLO DE VIEUSSENS, NODUL SINUSAL DE KEITH Y FLACK: FASCICULO ANTERIOR DE BACMAN I EL FASCICULO MEDIO DE WECKEBACH I POSTERIOR  DE TORER.  MUSCULO  DE LUSCKA , FASCICULO DE HIS, CORAZON: MUSCULATURA DE TRABAJO: SISTEMA SUPERFICIAL en torbellino de Tandler. Crista Terminalis.

HAZ DE LOWER. AURICULO-VENTRICULAR (ASCHOFF-TAWARA). CONO ARTERIAL DE LUSCHKA, FIBRAS DE PURKINJE. TRIANGULO DE KOCK. CELULA NODAL O CELULA P (James).NEXUS O ZONULA OCLUDENS.

MODERATOR BAND. PURKINJE, CONDUCTO ARTERIOSO DE BOTAL, entre la Aorta i la arteria Pulmonar. ORGANO VOMERONASAL DE JACOBSON.

Valvula de Vieussens, El plexo cardiaco, ganglio de WRISBERG, GANGLIO DE PERMAN.SENO TRANSVERSO DE THEILE. FONDO DE SACO DE HALLER,  LIGAMENTOS PERICARDICOS: esterno pericardico superior, inferior, pericardico-frenico i vertebro-pericardico. Ganglio de Wrisberg, CORDA-DUCTUS, CONDUCTO DE BOTAL, despues del nacimiento sew fibrosa y se anula el paso de la sandre convirtiendose en el Ligamento Arteriosus o Corda Ductus.AD MODULO TRIDENTE DE HALLER : arteria esplenica, coronaria estomatica (una parte del estomago), hepatica comun o propia del higado.Estamos en la Aorta hacia abajo: primero el tronco celiaco Ad modulo....., por debajo Mesenterica superior i por debajo Mesenterica inferior.

Conducto Torácico-Cisterna e PECQUET, SINUS CAROTICUS y GLANDULA INTERCAROTIDEA, reflejo del Seno de Hering o reflejo depresor. A nivel de la Bifurcacionb Carotidea " TRIGONUM CAROTICUM". 

TRIANGULO DE FARABEUF. POLIGONO ARTERIAL DE WILLIS. ASA DEL HIPOGLOSO. SISTEMA DE LA VENA CAVA SUPERIOR (ORS 231). Sistema Tricameral de SCHADÉ. CISTERNA  DE  PECQUET.TRIGONUM DE VALDEYER ( Testut pàg 523). Tuberculo de Lisfranc,  Escaleno Minimo de Albinus, Sistema Tricameral de SCHADÉ.

TRIGONUM DE LA ARTERIA VERTEBRAL O TRIGONUM DE WALDEYER.  NERVIO PIGLOSO (XII PAR CRANIAL) ASA DEL HIPOGLOSO. VISCERA INTRACELOMATICA, ESOMODEO, PLACODA, PROCESO MAXILAR, PROCESO MANDIBULAR, PROCESO FRONAL.LABIO LEPORINO SIMPLE, RODETE DE PASAVANT ( Testut IV, pag, 123), Venas Raninas, Glandulas de Blandin Nuhn, Conductos de Warton, Rivinus Walker, Conducto de Stenon, Conduco de Warton, Conducto de Wolker, conducto de Rivinus, RAMILLETE DE RIOLANO, Vertebra sintetica de BAUR, VERTEBRA DE  SAINT HILERE, APOFISIS  ESPINOSA BITUBERCULOSA, 

TUBERCULO DE CHAISSAGNAG, INDICE RAQUIDEO DE DELMAS, ANGULO DE LOUIS, ECOPIA CORDIS, RAQUIS QUISIS, triangulo de Arnold, Trigono Lumbocostal de BOCHDALECKI, ESPACIO DE LARREY  por el passan los vasos mamarios internos, SISTEMA SEMICIRCULAR SUPERIOR O DE BOURGERY, HIATUS DE BOCHDALECKI ,

SISTEMA SEMICIRCULAR SUPERIOR  DE BOUGERY,  PILARES DE USKOW, ARXO DE DOUGLAS, LATISIMUS DORSI, DEJHLQEBER,QUADRILATERO DE GRYNFELT, ARCO DE POUPART, LIGAMENTO DE  HESSELBACH, LIGAMENTO DE HENLE, CONDUCTO DE CUVIER, ESPOLON BULBOVENTRICULAR DE WOLFF, SEPTUM SPURIUM, SOPLO DE ROGER, NODULO DE MORGANYI.

Tret del discurs de recepció de l'Acadèmic electe Josep Mª. Domènech Mateu, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 3 de novembre de 1996,

Morfogènesi del sistema His-Tawara i record Anatòmic de l'esquelet Fibrós del Cor:

De la darrera pàgina del seu discurs: ,,,,,,,Realment en acabar d'escriure aquesta dissertació amb la finalitat d'exposar la complexa morfologia, fruit d'uns delicats i fins processos embriogènics, d'una reduïda regió del nostre cor, hom torno a fer concient en el seu esperit aquella reflexio tant repetida sobre la complexitat i alhora exactitud en que s'organitzen els òrgans, els aparells i els sistemes que componen l'anatomia de l'ésser humà- I dic  això perquè voldria a través d'aquestes darreres paraules arribar més enllà d'una rigurosa exposició morfològica. L'anàlisi del sistema de conducció àtrio-ventricular m'ha obigat a reconeixer la identitat d'aquesta estructura en el si d'aquest vas modificat, que és el cor, però, alhora, la subtil consideració de vies accesòries, la possiblitat de nodes extres, la variabilitat en forma, pes, dimencions, dels elements estudiats,m'ha fet palesa la realitat pròpia que representa per a tots i cadascun de nosaltres el nostre cor. 

Aquesta identitat, que queda tan ben reflectida en l'esparsa de Muset.

“Toujours le coeur humain pour modèle et pour loi!
Le coeur humain de qui? Le coeur humain de quoi?
Celui de mon voisin a sa manière d’être,
Mais morbleu! Comme lui, j’ai mon coeur humain, moi!”

Sempre el cor humà per model i per llei!
El cor humà de qui? El cor humà de què?
El del meu veí té la seva manera de fer,
Però, caram! Jo, com ell, jo també tinc un cor humà!

                                         Alfred de Musset: “Namouna, Conte Oriental”, 1963

I del cor a l' ésser humà enter ...  : A més,  la consideració d'aquest òrgan com un element que participa en la constitució de tot el cos ens porta a la concepció integradora que en dóna a conèixer l' ésser humà en la seva realitat individual i diferencial: D'aquest ésser tant ric en secrets, que estima, que estudia, que investiga, que plora, que riu, que juga, que s'enyora, que s'ofen, que perdona, i que, per damunt de tot, té el do de l' esperança.

Professor Dr. Josep Maria Domenech i Mateu.

Us recordo, companys facultatius que a final del curs 24-25 hem d'anar un dia determinat a Bellaterra a fer companyia a un catedràtic del nostre curs que es jubila o el jubilaran, com a mi que siguent funcionari d'APD em van aplicar una jubilació forzosa, "vilmente jubilado"sense cap oportunitat d'allargar la meva carrera professional, cosa que m'hagués agradat molt. Esperava al menys "per haver-me portat be" com a funcionari, que com a mostra d'agraiment m'haguessin allargat la meva adreça electronica al menys un parell de mesos més?, fa uns quants anys que em vaig jubilar i encara trobo companys cabrejats perque no van rebre cap resposta meva d'agraiment a unes entranyables paraules que em van dedicar !!! 

Resultat no vaig poguer llegir un grapat de mails de comiat de molts companys de fatiga de l´ICS i de Sanitat. 

Molt cordialment.

Pep

UN, FAR, UN MERLI, PER MOLTES GENERACIONS DE METGES.

Publico aquesta carta, que al saber que jo havia estat al sepeli del Dr. Josep Maria Domenech a Valls i alhora també dijous passat a l'acte al Col.legi de Metges de Barcelona titulat Homenatge al Dr. Josep Maria Domenech i Mateu  " In memoriam " " com a ex-lumne d'ell de la primera promoció, que junt amb tres metges més vam ésser convidats a parlar d'ell durant 20 minuts. Aquest antic company no hi va poguer ser degut a una llarga crisi de vertigen i com vostès podran llegir , li està més que agraït , a les portes de la jubilació encara l'estima i vol deixar constància; aquí va la carta que m'ha adreçat a mi i la publico tal qual ha arribat :.

Benvolgut   amic,

M’adreço a tu en aquest escrit per a referir-te una petita facècia, una anècdota,  de la meva vida que potser ja m’has sentit explicar alguna vegada però que mai no hagués pogut pensar que podria deixar escrita. 

El Dr. Domènech, Josep Maria Domènech i Mateu catedràtic d’anatomia per oposició és mort. Com lamentem, els qui l’estimàvem, la seva mort, ja no li podrà ningú fer més mal. Ni aquests mots ni el què se’n pugui pensar. Jo, que sóc a trenc de jubilació, les veig passar sense gests.

L’octubre de 1975, cadell, vaig començar la llicenciatura de medecina a Bellaterra. L’anatomia era la pedra de toc més notòria. El Dr. Domènech mai no va deixar d’encoratjar-nos.

Quasi des del primer dia vaig ser voluntari en el seu laboratori, sobretot en els ardus  treballs d’embriologia, el seu concís entusiasme n’era més que un motor. Petit, grassonet, dins d’una impol·luta bata blanca, amb unes rodones galtufles que recordaven els hàmsters ben apeixats ens instigava  a treballar amb un rigor, tenacitat i precisió fora mida. A canvi del seu somrís.

El novembre d’aquell mateix any, el dictador que es va aixecar contra la República quaranta anys abans va morir. El Dr. Domènech no va fer cap cas als cinc dies de dol decretats i vàrem seguir treballant a la càtedra i al laboratori. Ho havia d’haver entès. Només ho vaig trobar bé.

Vaig seguir treballant, però no només al laboratori, estava ben compromès en la clandestinitat. Vaig ser delatat, (el delator, a qui conec bé, no serà mai objecte de la meva rancúnia, no se’ns ha preparat per a entomar la tortura). Detingut a casa, i a trenc d’alba (com mana la cançó) vaig ser dut, de molt mala manera a la comissaria de la Via Laietana. Els tres llargs, infinits dies d’interrogatori sanguinari i impietós varen fer quelcom més que esborrar la rancúnia envers el delator, encara sento, si hi penso una miqueta de res, l’agut dolor del cop al parietal dret de l’angle de fusta l’estri del paper assecant amb que em tustaven sense commiseració.

Tres dies dret contra la paret, sense poder anar  al bany. Al final vaig pensar que la meva pudor a mi no m’ofenia. Cagat i pixat, a mig matí del tercer dia vaig poder, lliure (lliure?!) anar cap a casa. A peu. Las. No era lluny. Roger de Flor/Casp. Roba al cossi. Dutxa. Cap a Bellaterra.

Examen final d’anatomia. Aquella mateixa tarda. Quarts de quatre. No el vaig lliurar. No podia!

Ordre governativa, sense judici ni apel·lació: multa de cent mil pessetes i sis mesos de presó. Crec que era la multa més quantiosa entre la nostra penya. Els meus pares em varen girar l’esquena. Sol. L’advocat Soler (a la carta de la “Fonda del Sr. Parellada” hi ha els ‘macarrons de l’advocat  Soler’...) em va voler representar de franc. Gràcies. No entenia res, jo.

Tot l’estiu esperant la detenció a casa. Vaig sentir tots i cada un dels ascensors que pujaven o baixaven de matinada. No vaig estudiar.

Examen de setembre. No el vaig poder lliurar.

El Dr. Domènech em coneixia bé. Em va encarar:

-        I doncs, amb tanta feina feta i ara resulta que no ets estudiós?

Em vaig desmuntar per primer cop en tot aquest periple. Plorant, sanglotant com un infant.

La resposta del Dr. Domènech, molt violenta, encara ara m’omple de consternació:

-        Qui et creus que ets? Et creus que ets tu sol qui brega contra el feixisme?

Se’m va glaçar plor, somic, sanglot i esgüell.

Anava d’un cantó a l’altre, ell, cridant, a munt els braços, avall picant-se les cuixes. Mirant el sostre. Fitant-me. Cridant-me. Improperi rere improperi. Blasfèmies. No sé quan vaig tornar a respirar, parpellejar no ho vaig tornar a fer fins que embocava el sender que em duia al tren.

Entre tots els molts impetuosos i abrivats “que què m’havia cregut” em va dir que abans del Nadal em presentés a ell en un examen oral, que seria l’examen final de l’assignatura.

Tenia tres mesos per a preparar-me l’anatomia I. Crec que mai no he estudiat tant.

Abans de les vacances de Nadal vaig concertar la trobada fatídica amb el Dr. Domènech, catedràtic d’anatomia en el seu despatx per tal de rendir examen oral.

Ai! Ai Mare!

Fou cordial, simpàtic,  gens agressiu i molt, molt didàctic... gairebé una hora.

Jo anava dient el què sabia amb una creixent consternació. No entenia res. Ell era feliç.

-        Bé, ja estem. Molt bé. Molt bé. Pots marxar... Ànims i fiat més de tothom.

-        Dr. Però... però...

Em mirava com si veies un embrió que sortit de la parafina repliqués quelcom...

-        Què et passa ara. M’ha agrada’t, m’agrada la feina que has fet. Saps anatomia.

-        I la nota? La papereta... les actes... on consta el meu aprovat?

-        Les Notes!! L’acta? Beneït! Desastre de beneït! Vaig corregir l’acta de juny i et vaig posar un notable, t’està bé?: notable al juny... va bé? Au, marxa.

-        ...

Encara no estic ben bé segur d’haver sortit d’aquell despatx. Encara em veig amb la mà a la maneta del portell i no sabent ni tant sols si somriure, si dir gràcies o dir bona tarda...

Després de fer de metge uns anys amb prou dignitat he virat la meva vida envers la docència, m’ha apassionat, he estat feliç i m’he realitzat com a docent. Ara em jubilo.

Mai no he deixat de pensar en la lliçó d’aquell llunyà i tan proper examen d’anatomia.

Dr. Domènech, heu estat per a mi (i crec que per a molts més) un far com a home, com a persona, com a professor i docent, com a rigorós científic i guia de criteri.

Gràcies,

Dr.Miquel Fabré

UN PREMI NO ESPERAT : BONASTRUC ÇA PORTA

 Aquest es l'Hospital de Sant Pau, on jo hi vaig fer la carrera de medicina. Era una Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra), junt amb l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebró; vaig ésser molt afortunat i aquí vaig aprendre molta medicina, al costat de grans professors com el Dr. Cèsar Díaz López, Dr. Nolla, Dr. Moragas, Dr. Solé Balcells, Dr. Cabero, Dr. Vilaplana, Dr. Barraquer Bordas, Dr. Puig la Calle, etc... junt amb companys molt brillants que els estimo molt, i d'altres que ja no hi són, arribar junts al final és demanar molt, la contingència sempre està present.
Anant al premi Bonastruc Ça Porta, el primer contacte que vaig tenir amb el nostre Col.legi oficial de Metges de Girona va ser una trucada personal del president Dr. Vilaplana, comunicant-me que havia sigut designat premi Bonastruc Ça Porta i que em donava l'enhorabona i si l' acceptava !! Clar que sí president  i tant !!! molt agraït !!. En aquells moments amb la meva neta de 4 anys estàvem regant el jardí, imagineu-vos la il.lusió que em va fer i la ràpida deriva emocional que vaig patir (llàgrimes), que la petita Mar em va dir avi ens estem mullant; com poden imaginar-se l'alegria era immensa, la vaig omplir de petons i ràpidament vam entrar a casa per comunicar-ho a la meva dona, que no podia estar més contenta, i al vespre quan van venir a buscar a la nena ho vaig comunicar als dos fills, una gran alegria els va omplir el cor, al veure al pare tant content. 

Als pocs dies va arribar aquesta carta del col.legi, comunicant-me de manera oficial la concessió del guardó Bonastruc Ça Porta, vostès mateixos.

Dies després, una comunicació del dia de la edició dels premis Bonastruc Ça Porta :

Benvolgut/da,

Amb la present, em plau convidar-lo/-la a la celebració de la quarta edició dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica, que tindrà lloc aquest mes de maig a Girona.

Amb aquests Premis, el Col·legi Oficial de Metges de Girona vol retre un homenatge a l’extraordinària tasca professional que metges i equips mèdics d’arreu del territori duen a terme en l’àmbit assistencial, quirúrgic i de recerca. Es tracta d’una iniciativa impulsada l’any 2016 i amb la qual, tenim el propòsit de contribuir al prestigi del col·lectiu mèdic i de donar valor a la dedicació i el compromís dels professionals.

En aquesta quarta edició, i coincidint amb el 10è aniversari de la Facultat de Medicina a Girona, ens proposem també posar el focus en la importància i la definició del model de formació que reben els futurs professionals de les nostres comarques. Durant l’acte de lliurament dels guardons, també es farà entrega de les beques Joan Bruguera de formació mèdica, preferentment, a la Universitat de Montpeller que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, una de les entitats més emblemàtiques de Catalunya, i, també, la segona beca e-Health COMG destinada a projectes de recerca i innovació en tecnologies de la salut que atorguem conjuntament amb el Campus Salut de la Universitat de Girona.

L’acte de lliurament dels Premis Bonastruc ça Porta tindrà lloc el dijous 16 de maig a les 19.00 a l’Espai Caixa (Plaça Poeta Marquina, 10, de Girona).

Prego confirmin assistència posant-se en contacte amb Laura Rivera, secretària de direcció del COMG, mitjançant la següent adreça de correu electrònic: secretaria@comg.cat

Serà un plaer saludar-lo/la aquest dia.

Ben cordialment,

Josep Vilaplana i Birba

President del Col·legi Oficial de Metges de Girona
President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Girona, 29 d’abril de 2019

Bona tarde a tothom, Autoritats acadèmiques, autoritats civils, col.legues, família, amics i coneguts.

President  Vilaplana , volguda i distingida Junta del nostre col.legi, gràcies per atorgar-me aquest premi Bonastruc ça Porta, el qual accepto de tot cor i m'honora. Mai havia esperat arribar tant lluny. 

Jo després de 4,6 anys de jubilat ja en tenia prou cuidant i jugant amb la nostra neta Mar de 4 anys, fent amb ella l'hort de Camós, amb els antics pacients, amb els meus companys de Càritas Pla de l'Estany i de l' Hospitalitat de Lourdes, i amb els ametllers i olivers de (Llorenç de Rocafort) .
 De totes maneres l'agraïment dels malalts arribava amb el primer somriure i continuava amb les primeres cireres, les primeres tomàquets, les primeres múrgoles, el present en la matança del porc, el bunyols de dijous sant, amb tantes atencions ja em sentia pagat,  la veritat no esperava cap honor. 

Visitant al pacient al seu hort, junt amb els veïns que estaven de tertúlia. El pacient, donada la patologia que patia al mati tenia d'haver vingut a control de la frequencia cardíaca i no se'n va recordar.

Però un metge de rural ? Jo i perdoneu-me sempre havia pensat que els honors eren pels companys que jugaven a la primera divisió com el Dr. Ramon Brugada i el seu equip, o pel Dr. Àngel Izquierdo i el seu equip, els quals felicito de tot cor , pels seus merescuts guardons, no  pels que estàvem a les trinxeres, ara rectifico, estava equivocat, la primària es present en aquesta quarta edició dels Bonastruc Ça Porta.

La mitat del premi es de la meva dona  i dels meus fills , sense la seva ajuda i comprensió no estaria avui aquí. Gracies Tere i gràcies Oriol i Lluís ; us estimo molt.

Visitant un pacient al seu cobert, tot prenent el sol un dia de primavera a Pujals dels Pagesos

 Eren temps que el metge de poble calia que posés a disposició del seu municipi, la seva vivenda,  la seva família, el seu telefon, el seu cotxe,el seu despatx a més calia que comprés tots els estris per passar consulta, la llitera, la taula on escriure,la bata, otoscopi, oftalmoscopi, fonendoscopi, xeringa de ferro per fer rentat d'oïdes, aparell de la pressió arterial, estris per suturar ferides, maletí per portar el material per anar pels  masos, etc....Després del nomenament a Sanitat a Les Pedreres, calia anar a la Seguretat Social  al carrer Santa Clara i molt amablement et feien un altre nomenament , sense cap consell sobre el que calia que fes en el poble, calia fer de metge ben senzill, i al moment  et donaven dos paquets de receptes l'un de vermell pels pensionistes i l'altre de color verd pels treballadors, lligats amb un cordill d'embalar o sigui ben rudimentari i vinga un paquet a cada ma i ala a agafar el cotxe de linia i cap al poble , ja erets metge amb majúscules ; abans de marxar encara una pregunta i les xeringues ?, els funcionaris somrient, però callaven, pensant ja s'ho farà.. que innocent, però amb el meu nomenament de metge titular interí més content que un gínjol i a exercir la medicina que tant desitjava i tant m'agradava.
Un viatge amb el cotxe de línia em va convertir en un parell d'hores en metge titular interí , no sense donar-me el vist i plau l'alcalde a l'acte de presa de possessió de la plaça a l'Ajuntament, davant del secretari de la vila com a testimoni que donava fe i deixant-ho tot ben signat, i de cop i volta, vinga a exercir en serio, sense manual d' instruccions, ni horari,ni altres poblets o municipis agregats, una curiositat , el meu antecessor visitava dins el seu cotxe, fent-se unes cues llarguíssimes, l'Ajuntament no li va deixar el consultori per motius que em fa vergonya explicar-los i mira, ell a la seva manera complia..... ànims....o deixo aquí.

Fotos com aquesta costarà de veure, l'alcalde, el metge un servidor, el sergent de la
Guàrdia Civil, falta el mossèn, el mestre i el farmacèutic, el mossèn havia acabat la missa i encara estava dins l'església, el director del campament fent un parlament.

La dona com a secretaria d'obrir i tancar el despatx, de parlar amb la gent, de prendre nota dels avisos quan trucaven a la porta o pel telefon, ordenar els domicilis per gravetat dels símptomes, mai deixar desatès el domicili pel que pogués passar i els fills també formaven part d'aquesta intendència que rodejava la meva persona : els nois també obrien la porta i sense passar ni un minut s'enfrontaven amb una pregunta : - noi on esta el teu pare ? - ha anat a la Barroca, 

r

Església de Sancti Andree de Sobre  Roca (Barroca) Sant Aniol de Finestres.

- tardarà molt ?, - sol tardà, però vostè que es fill d'aquí sabrà millor que jo on es La Barroca, el  pare parla de que hi va per sant Climent d'Amer i amunt  fins El Llapart - he passat tota la nit amb mal de cap, que puc prendre ? l'Oriol contestava - això ho diu el meu pare, resposta :- el meu fill està estudiant per ingenier i quan ve els caps de setmana munyeix les vaques, alguna cosa sabràs tu de medicina?, - quan tinc mal de cap el pare em dona paracetamol ? - ho veus com en saps ! -moltes gràcies, i així molts exemples, una altra qüestió - el nen de dos anys te molta febre, on he el teu pare ? 

El mas de Costabella a la vista, sota els singles de Santa Maria de Finestres, casa del Dr. Candi Agustí i Trilla.

el pare ha anat a Costabella sota Finestres, tardarà molt ?, - sol tardar , que puc fer amb el nen  ? - això ho ha de dir el meu pare?, com sempre algo sabràs tu de medicina ? -be, el pare quan estem amb molta febre ens posa a la  banyera amb aigua freda? - o veus com en saps ! , curiosament dels consells donats pels meus fills i dona, mai en va resultar cap denuncia, el poble donava per entès que la família del metge també hi entenia. En aquest tema dels consells, a la dona i als nens sempre se'ls posava contra les cordes.  Els metges d'aquell temps ens trobàvem de tot, fins i tot aviam hagut de passar visita sota uns pins a prop d'Anglès , a una bodega  abandonada a El Perelló o a la casa de la família que portava el Correu a Estanyol , allí fèiem les receptes de tots els masos del voltant,  o a la vora del foc a una fonda de viatjants de comerç i senyors estiuejants de Barcelona i com a Sant Aniol de Finestres, que no tenien un lloc on el metge pogués passar visita, perquè el consultori era situat a Sant Esteve de Llémena, el poble de Sant Aniol tampoc no tenia ni capellà, que vivia a Les Encies, ni el senyor mestre que vivia a Sant Esteve, ni el metge que vivia a Les Planes d' Hostoles, estaven arreglats. 

Els habitants dels masos de la Vall del Llémena es van posar d'acord amb l'Andreu Serra que era el masover de Can Tura i aquest va deixar la taula gran del bar perquè el metge  passés visita; com a nota curiosa el sostre estava ple de pernils penjats, sorpresa, de tant en tant queia una gota de greix i una recepta menys, però curiós ningú protestava, era considerat lo més normal del món .

En aquesta taula de Can Tura, (Sant Aniol de Finestres) molt diferent d'ara, perquè hi havia molt pernils penjats al damunt, en aquesta taula vam passar visita un dia a la setmana, sense cap mena de problema, no existia el dret a la intimitat ni la protecció de dades; tothom donava per entès que en els petits llogarets no hi ha intimitats, tot es públic. A la foto podem veure la Nati, en Josep Serra i el metge del moment Josep Capdevila i el gos; més rural impossible.

Vostès han estat a Can Tura ? Can Tura era una casa de pagès que feia menjars. En Josep Pla hi va escriure el llarg capitul del llibre Un petit món del Pirineu " Mieres i la Garrotxa".

Dons dit i fet ," li deixem el bar ", al bell mig de tothom vaig passar visita  cinc anys i mig més o menys. Tothom opinava de tot , fins i tot em donaven consells sobre com tractar una depressió..... doctor una noia de Sant Gregori te aquests símptomes i li van diagnosticar una depressió i el Seroxat li va anar molt be !, Ep ! el metge sóc jo. Un operari d'una companyia elèctrica que estaven treballant al mas em diu : un consell doctor abans de tot faci-li uns anàlisis de tiroides, pot tenir sorpreses, increïble però cert, tenia exel.lents  "clínics " a la barra del bar tot remenant un tallat amb unes gotetes de whisky, la consulta era interessant i la gent no tenia pressa en marxar per si de cas  es perdia quelcom. 

Quan arribava, ja trobava tots els pacients asseguts a la taula, l'un prenent un cigaló, l'altre amb una cervesa, l'altre amb una copa d'anís, l'altre amb un cafè sol, l'altre amb unes Aromes de Montserrat, l'altre amb un Pipermint i una dona gran amb una aigua de Cua de Cavall, i algú  es despenjava dient poseu-li una cervesa al metge i la portaven. Jo recordant aquells fets em ve a la memòria lo escrit per en Josep Pla, en el seu llibre Un petit món del pirineu, diu que tota la filosofia de la Garrotxa es basa en  un alcoholisme ordenat, i segons el que jo acabo d'explicar dona entendre de que així era; mai, vaig veure cap borratxo cridaner pels camins.

Ofereixo aquest premi als meus companys metges de poble, dits d'APD, o Titulars, i també a les infermeres i llevadores titulars , que tota la vida van estar en municipis, dispersos per aquestes muntanyes o be aïllats geogràficament o  pel BOE. Eren temps que no et podies moure del poble sense permís de l'alcalde ( que no s'ho prengui malament cap alcalde aquí present ), però cert, si el metge no tenia bona relació amb l'alcalde estava llest, podia patir molt i molts van patir. L'Alcalde tenia molta autoritat sobre nosaltres. Personalment ho vaig patir amb un alcalde que " per raons del servei "" havia arribat la grip ", em va suprimir els 15 dies de vacances que em quedaven, podia haver vingut un substitut que en aquell temps en teníem, no com ara . A tots aquests col.legues metges rurals la societat els hi deu molt, es van passar la vida visitant masos allunyats, llargues caminades amb el paraigües a les mans per si de cas, treballant amb mitjans diagnòstics escassos, amb molta eficiència, diagnòstics  lo més acurats possibles sense ajuda d'imatges, acompanyant, cuidant, i sempre consolant aquella bona gent que a part del mestre, el capellà i el metge, poca cosa més tenien al seu entorn i molts no havien anat mai a la capital Olot o a Girona.  Perdoneu però no s'assembla en res, ser metge d'un Cap, a ser un metge rural, tot es diferent, coneixies els hàbits de cada  persona, si eren caçadors, si  jugaven a cartes, si anaven a missa, si els agradava el futbol, els trobaves pel carrer, si fumaven ho sabies, etc. , participaves de les seves vides, costums i festes, i a poc a poc et feies en un mes d'ells, fins ha quedar-te de jubilat al poble.

 A aquests metges abnegats ofereixo aquest guardó. També als metges  de família dels CAPS, que  tant he compartit amb ells amb guàrdies, formació de tota mena i més, són clau per tots nosaltres. He tingut la sort de fer-me gran al costat dels companys especialistes de l' Hospital Trueta, que sempre m'han ajudat amb els ulls tancats.

Foto propietat Josep Capdevila, aquí el Dr. Domenech ja estava malalt. Foto en el seu despatx de Bellaterra.

A primer curs de medicina, tothom sabia que s'enfrentava a una assignatura dura de rosegar, al menys a l'Hospital Clínic amb el famós Dr. Taure, que era l'anatomia humana, molts repetien i a hores d'ara he sabut que algun gran catedràtic de medicina havia suspès l'anatomia humana. Dons be, jo estava convençut que si aprovava aquesta assignatura seria metge !. El primer dia de classe a Bellaterra, va entrar un senyor amb una bata blanca impol·luta, i es va dirigir a nosaltres dient : - em dic Josep Maria Domenec i Mateu, sóc professor titular d'aquesta facultat per oposició " para que nadie se llame a engaño ", vostès i jo em vingut a Bellaterra a treballar, el seu problema sempre serà el meu, si un altre professor els posa un  altre examen al mateix dia , jo sempre els canviaré el meu, el meu despatx estarà obert mati, tarde i nit per vostès, podrem parlar d'aquesta bonica assignatura, de la carrera i de la vida en general. Tots vostès trauran matricula d'honor, tots vostès seran uns grans metges ! 

Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns grans metges. Feia tanta llum la seva assignatura, que indirectament va influir perquè totes les altres brillessin i tiressin endavant. 
Personalment li dec estar avui aquí, ell va ser clau per estudiar l'Anatomia Humana i arribar a bon port ; el passat 7 de febrer li rendíem un homenatge In memoriam, al col.legi de metges de Barcelona, acompanyat amb vells professors com el Dr. Ramon Segura catedràtic de Fisiologia i amb metges de més de 20 promocions.

D'esquerra a dreta : Dra. Margaret Creus, Dra. Elvira Bisbe, Dr. Josep Capdevila i Dr. Cristian Delgado.

 Avui una vegada més li dono les gràcies estimat Dr. Josep Maria Domenech i Mateu i li ofereixo aquest premi Bonastruc ça Porta .  
També l'ofereixo el premi als meus pares (a.c.s.).

Dia 3-XI-96, dia d'entrada del Dr. Josep Maria Domenech i Mateu a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.
Al seu costat el catedràtic  d'Anatomia Humana de Bellaterra Professor Dr. Alfonso Rodriguez Baeza.

Els poso una foto del dia que el Dr. Josep Maria Domenech va entrar de membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, acompanyat de l'altre catedràtic d'Anatomia Humana de l' Autònoma Professor Dr. Alfonso Rodríguez Baeza.

D'esquerra a dreta: Dra. Ester Oliva i Poch, Dra. Montse Figueras Bajona, Dra. Rosa Coll i Jordà, Dra. Anna Bustins i Terrats; falten la Dra. Neus Gonzàlez Arnau, el Dr. Toni Borés i Domenech, la Dra. Mariona Teixidor i Camps i el Dr. Joan Padrosa i Pulido. a part de moltes infermeres de Santa Madrona de Barcelona, el que passa que en aquell temps no teniam càmeres fotogràfiques tant a ma, com ara es el telèfon mòbil.

Arribar fins aquí, també m'han ajudat en altre temps tenir estudiants d'infermeria de Santa Madrona de Barcelona en pràctiques de salut pública,i estudiants de medicina començant per la Dra. Maria de les Neus Gonzàlez Arnau (Neurofisiologa clínica) , la Dra. Anna Bustins i Terrats (Hematologia clínica), la Dra. Montse Figueras i Bajona (Medicina del Treball), Dra. Rosa Coll i Jordà (Hematòloga clínica).

Dra. Rosa Coll i Jordà.

 el Dr. Toni Borés i Domenech (Otorrino), el seu besavi havia sigut el metge A.P.D. de Cornellà del Terri , conegut com el senyor Pepet, a seques.

Amb el Dr. Toni Borés i Domenech ja metge i de pràctiques al nostre consultori de Cornella del Terri., no recordo la data.

La Dra. Mariona Teixidor i Camps, que està fent el MIR de família a l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, la Dra. Ester Oliva i Poch (Oncologia radioteràpica)

Dra. Ester Oliva i Poch

i el Dr. Joan Padrosa i Pulido, que està fent el MIR de medicina interna a l'Hospital Clínic de Barcelona. 

Joan Padrosa i Pulido, fent index de YAO amb un diabètic.

Perdó a la Dra. Neus Gonzàlez i a la Anna Bustins, en aquells anys no teníem el mòbil a la butxaca i no tinc cap foto de la vostra estada, només el record que vosaltres i jo guardem.
Tots ells van fer una estada d'un mes o més al meu costat aportant-me coneixements universitaris recents i la il.lusió per aprendre, tot ells em meravellaven de les seves ganes de posar en pràctica els seus coneixements que eren molts. Tots ells van aprendre molta medicina i els protocols del moment de l'ICS, i com tractar als malalts de totes les edats, sobretot els més grans i una qualitat que els ha fet semblants ha sigut la bondat, cosa molt necessària per ser creïbles i bons metges, el malalt es conforma amb poc, mai demana el teu currículum. Tenir estudiants de medicina també es una manera de mantenir la il.lusió per arribar a bon port i no patir pel camí la síndrome de Burnout.

Mariona Teixidor i Camps, alumna de segon curs del grau de medicina de la Universitat de Girona a Cornellà del Terri. Juliol de 2012.

Ara els llegiré el correu que em va dedicar l'últim dia de pràctiques la Dra. Mariona Teixidor i Camps, a més ho faig per doble motiu, enguany es  celebren els 10 anys de la Universitat de Girona i ella es alumna d'aquesta Universitat i dos perquè algun bon record li va quedar del nostre Centre Sanitari de Cornellà  del Terri, perquè  està fent el MIR de medicina familiar i comunitària a l'Hospital de Sant Pau. Enhorabona doctora Teixidor.

Dra. Mariona Teixidor i Camps, Dr. Wilfred Ricart, Josep Capdevila, el dia del premis Bonastruc Ça Porta 2019

Hola Doctor,

Moltissimes gràcies per les fotos, són molt xules i és un record molt bonic! L’escrit també, ja me l’he imprès i guardat, m’ha agradat molt J

La veritat és que m'he sentit molt afortunada de poder venir i que dediquéssiu un temps tant preuat per vosaltres en ensenyar-me el que fes falta. 

M'he adonat que el món de l'atenció primària és molt més interessant del que ens fan creure als estudiants. Tenim com a referència els hospitals, en canvi, el que primer utilitza la gent és el metge d’atenció primària i el seu equip. La gent explica les seves intimitats, i això, en un hospital no és tant freqüent. He conegut la part més humana de la medicina. Perquè al teu costat he pogut aprendre que a part de ser metge, primer ets humà.

He de confessar que la nit abans de començar les pràctiques em vaig adormir pensant en com seria la meva primera experiència dins aquest món i m'ha servit per veure que realment m'agradava allò que estava estudiant, perquè és molt diferent posar-se davant dels llibres que el dia a dia davant dels pacients.

També m’ha agradat molt la bona convivència entre vosaltres i que treballar en equip és bàsic! M’ha sorprès el que els pacients poden arribar a estimar el metge!

Els llibres són importants, però ho és molt més, una persona amb experiència!

Estic molt contenta d'haver vingut a Cornellà del Terri i m'encantaria poder tornar a repetir l’experiència més endavant! 

Moltes i moltes gràcies per tot!!  

Mariona Teixidor i Camps

Be, sense paraules, però es molt entranyable que la Dra. Teixidor estigui fent metge de família a l'hospital de Sant Pau, que va ser el meu. Enhorabona Dra. Teixidor, ets la primera metgessa/metge que ha passat pel meu costat i ha escollit com a primera opció ser especialista en medicina familiar i comunitària.

Hospital de Sant Pau (Barcelona)

No puc deixar passar per alt infermeria que ha treballat amb mi i de la qual he après molt, i em van ajudar a ser feliç en l'exercici de la medicina : Mercè  Mundet, Lourdes Fort, i Maria Gonzàlez i la Mercè Masoliver del CAP Besalú.

 La infermeria sempre ha sigut important, ara es una part fonamental  de l'atenció primària.

Mil gracies a  tots els amics que m'acompanyeu aquest capvespre, vosaltres ens heu alegrat la nostra vida en el vostre poble. Gràcies als grup de metges jubilats aquí presents..

Ser metge de poble ha estat un honor, un servei i un prestigi, tornaria a passar una vida en aquesta entranyable i estimada Garrotxa terra de la meva mare i també tornaria a repetir a Cornellà del Terri i els seus poblets que configuren la Vall del Terri, sense oblidar Les Planes d'Hostoles,Sant Aniol de Finestres, Palol de Revardit  i Besalú per molts motius.

Amb el Dr. Toni Griera i López amb els seus dos fills un dia de guàrdia al CAP de Besalú l'estiu del 2002

Al CAP de Besalú hi vaig fer guàrdia els dijous durant 5,5 anys, al ser una àrea pionera en l'atenció primària , allí vaig tenir l'avantatge d'aprendre de tot, sobretot en el moment d'informatització de l' història clínica , de fer els informes de cada persona, al sortir d' urgències i de la prescripció electrònica, al costat de la infermera Mercè Masoliver, a la qual agraeixo la paciència que va tenir en mi.

L' entrega de premis va ser una gran i fastuosa vetllada, jo em sentia important, perdoneu-me l'expressió, però per un senzill metge de poble era com haver-se endinsat a la boda del segle, enmig de metges tant importants, .....

Un cop finalitzat l'acte, ningú tenia pressa, per marxar, al cap d'un bon rato encara estàvem parlant a la platea de l' Espai La Caixa, amb vells amics especialistes del Trueta i un estimat metge d'APD de Sils, fill d'Extremadura  i millor persona, ja jubilat, que en altre temps em va ajudar a preparar temes de les meves oposicions a metge Titular. Encara que no present també li dono les gràcies al primer metge especialista en medicina familiar i comunitària , que vaig conèixer i fill de Santa Coloma de Farners un home savi, i millor  metge, ell també em va ajudar a fer part del temari de les meves oposicions. Mil gràcies als dos.

Poden llegir la premsa de l'endemà

No puc altra cosa que donar una vegada més les gràcies al president Vilaplana i a la Junta del nostre Col.legi de Metges de Girona per  concedir-me aquest preuat premi Bonastruc Ça Porta. El portaré amb molt d'honor.

Pep