NUEGAROS POR NAVIDAD

A casa, des de sempre, per Nadal em menjat nuegaros, que es tradició a Gata ( Extremadura) poble on va neixer la Tere i la nostra estimada tia Mari i el tio Dimas (e.p.d.). Els " nuegaros " estan fets per un  emparedat de dos "obleas " que en català se'n diuen pa d'àngel.

Ben be semblen hòsties gegants oi que sí? Donç no, son "Obleas " molt típiques de Cáceres i de Salamanca, la meva germana ens les compra fetes a Lleida. Jo recordo, fa més de 34 anys que quan s'acostava les festes del Nadal, a Gata el tio Dimas (e.p.d.) treia uns ferros molt antics que en català es dieuen Neulers de ferro o  Hostiers de ferro, en castellà podrien dir-se  "barquilleros". 

Hostier de ferro del segle  XV. Museo Episcopal de Vich.

 Una vegada els ferros estaven calents, si buidava una cullerada de pasta feta només amb aigua i farina, després s'acostava al foc i s'aguantava uns dos minuts i rapidament es treiea i ja teniem una oblea i així fins a tenir-ne unes cent, clar cada nuegaro  està format per dos. Molta paciència i ànims.

Hostier o Neuler  de ferro . Segle XIII. Museo Episcopal de Vich.

El " Nuegaro " està format per un picat de nous i mel.

Nous del tros del Perdigó, del terme de Vallbona de les Monges. Són molt bones al pal.ladar, només es regen quan plou.

 Les nous són de secà, només és reguen quan plou, si és que plou, soporten llargues temporades sense aigua, però per altra banda estan boníssimes,  i molt gustoses, són  de la finca del Perdigó, molt aprop de La Quadra de Mas Déu, terme de Vallbona de les Monges. i la mel es de l'amic Culubret de Sords, que te un abellar, amb múltiples  eixams d'abelles cap a Galliners.

 que li fan una mel de molta qualitat, vaja  boníssima.

L'Abellar, consta de múltiples eixams d'abelles. A la foto seguent podem veure'n un amb múltiples capses. Aquestes han d'estar en un lloc sec, sense humitat, amb aigua a l'abast, de fàcil accés, amb moltes hores de sol, amb flors ben aprop, orientat al sud, sud-est o a l'est. mai al nord.

Les caixes han de tenir una bona temperatura, les abelles treballen millor amb temperatures càlides i treballen menys amb  temperaturres fredes. Important que estiguin ben resguardades del vent.

Una mostra de la pasta ja preparada per estendre.

Aquesta es la pasta que es farà servir per estendre al damunt de les " obleas ", ha de ser una mica liquída per  poder-la estendre i no perjudicar el pa d'àngel.

Actualment les Obleas  les comprem fetes a Salamanca i també la meva germana les troba a la venda a Lleida, tota una sort, perquè ens facilita la feina i a més sempre ens ve de gust menjar-ne qualsevol moment.

La tia Mari, en plena activitat nadalenca, fent los nuegaros !, ja els seus pares els feia.

Sentir la conversa entre la tia Mari i el Lluís no te desperdici, però l'un te ganes d'apendre i la tia ganes d'ensenyar, o sigui que no és fàcil, però te tota la pinta d ácabar be.  L'aprenentatge serà profitós, perquè ja està assegurada la tradició familiar.

Encara els quedava feina per fer ,unes pastes, per cert  bonissímes, però ara no en parlarem, ho deixem per un altre dia. El tema de la pasteleria i reposteria dona per molt.

Perdonin el retard de l'article, estem molt lluny del Nadal, però les coses van com van i de vegades em queda algun tema endarrerit. Si pasem per casa a Llorenç per Nadal els podram probar.

Una abraçada a la meva familia i als amics del Blog.

Bon estiu a tots.