Estimats amics i família,
Fa anys, molts anys que la família Capdevila, es mort de ganes d'anar a Girona, el dia de la inauguració de Girona temps de Flors. Aparquem el cotxe, travessem el pont de Pedret i sempre comencem pels voltants de sant Pere de Galligans, lloc on el romànic llueix en tot el seu esplendor, sobretot en el preciós campanar vuitavat de sant Pere de Galligans del segle XII. Al costat trobem la petita capella romànica de Sant Nicolau (segle XIII), que consta de tres absis en creu, i cúpula vuitavada sobre trompes. Encara recordo quan era jove que aquesta església era un magatzem de fustes i mostrava un aspecte desolador, és al costat de la propietat de la família Nadal, per sort fa més de vint-i-cinc que està totalment rehabilitada. Aquesta capella durant anys la ornamentava per dins la Sra. Mercè Martí, professora de floristeria de diferents cursos , que te acumulats molts guardons.
Caminant amunt , ens mirem la impressionant façana del monestir de Sant Pere de Galligans, la història que es molta s'amuntega, recordem encara quan la muralla passava per damunt de l'absis de l'església i sota hi havia la porta que tancava la ciutat a la Vall de Sant Daniel, quedant extramurs el monestir benedictí de sant Daniel. Mai passem sense entrar als Banys Àrabs, a pesar de patir una cua que es fa farregosa per dintre del recinte ,amb la seva bonica cúpula del segle XIII. El seu llarg recorregut t'ajuda a penetrar de ple a la Girona medieval. Abans formava part del convent de les religioses caputxines de Girona. Temps era temps.
 |
| Gravat per Moulinier del. i Benoise sculp. Details et coupes des Bains arabes à Girona. A. Laborde. |
Els Banys àrabs es una de les poques planxes que va dibuixar Alexandre de Laborde, i el seu equip de gravadors i dibuixants, de Girona ciutat.
Referint-se als banys àrabs, diu : -Aquest monument, d'una gran elegància, es troba en el convent de les religioses caputxines de Girona. Aquest bell monument mereixia un desenvolupament particular i ésser estudiat en tots aquests detalls. Trobem gravats de'n Laborde colorejats ??? potser va haver un temps que es feia ? potser no es cap novetat i ja se n´ han trobat d'altres; potser així augmentaven les vendes ? Potser que probes d'artiste o d'estat circulin pel món, no ho sabrem mai.
Te un bonic e interessant gravat de Girona ciutat venint de Figueres, al barri de Pedret, on en primer terme a l'esquere es veuen encara les arcades de l'antic hospital de Sant Llàtzer i l'antiga capella de Sant Jaume dels Sants.
Recordar aquest món de flors, tant estimat per la Tere, la meva dona em porta a pensar que a casa seva cuidaven molt les flors i des de molt petita que sap el nom de les flors i les estima.Ella l' any 1993, va estudiar tots els cursos que oferia l'escola d'art Floral de Catalunya a Barcelona; o sigui que Déu ni do, de lo que hi entenc, tot passejant i mirant comentava els gerros, els penjolls, els parterres de flors, els poms, les ornamentacions de tots cantons, de les fonts i brolladors d'aigua i sobretot li agradava i encara li agraden els patis interiors de les cases del call jueu com Isaac el Cec i també d'altres casses senyorials com el pati del Palau de Caramany,
el pati de la Pabordia, de la Fontana d' Or, pati interior de l'Ajuntament de Girona, i entrada principal sempre plena de flors.En cap cas es una guia, al contrari, són diferents moments, molt inconectes, però reals d'aquests dies.
Des del mirador del costat de la rectoria de sant Feliu, hom pot veure un exel.lent paisatge de flors, com un tros de les escales de la mateixa basílica, encara que es veuen millor des d'abaix a la zona del cull de la lleona,
Aquestes escales donen per molt i cada any fan les delícies dels gironins i forànis.
Al mirar la foto, fixeu-vos al fons amb el meravellós campanar romànic vuitavat de sant Pere de Galligans.
Claustre de la catedral, pati del antic palau episcopal, ara museo d'història de la ciutat, pati de la casa Carles, interior de l'Ajuntament de Girona, Claustre del convent de la Mercè,
Aquesta setmana Girona , no hi ha espai que no s'ompli de flors, flors de tota mena naturals, de cartró, de paper, de plàstic i enguany fins i tot d'aigua, que més endavant en parlarem llargament.
Camí del Col.legi de Metges trobem una plaçeta molt entranyable on temps passat hi havia la llibreria Pla i Dalmau, i ara la placeta està farcida de bars, tauletes per asseure's i relaxar-se amb un gelat o una cervesa a les mans i matar el temps amb un amic.
El nostre col.legi de metges esta just al costat del Casino, en l'edifici Forum, c/ Albareda, també el nostre hall està decorat.També per aquests dies hem celebra
la Jornada de portes obertes del Col.legi de Metges, amb gran èxit d'assistència de metges joves, els jubilats sempre estem presents, el metge més gran en actiu va ser el Dr. Juncà.
 |
| Foto premiada per l'Ajuntament l'any 2002. |
Aquesta foto es una de les sis que en Lluís Capdevila Martin, l'any 2002 va guanyar el premi atorgat per l'Ajuntament de Girona a la millor col.lecció. Vam tenir una gran alegria, per ser un guardó important tant pel nostre fill com per la ciutat.
Es una reproducció d'un capitell del claustre de sant Domenec, del segle XIV.
Parlant de sant Domenec, m'ha vingut a la ment les considerables trifurques entre els Dominics que habitaven el monestir de Predicadors i els Jesuïtes de l'església de Sant Martí Sacosta, arrel del pont que Martí i Lionor d'Agullana tenien projectat fer , per tal d'unir els dos edificis , originariament independents (la casa vella la que està més aprop de l'església de Sant Martí Sacosta) i la nova, calia atravesar el carrer i això era un inconvenient. L'any 1583 la família Agullana obtingué la llicència de mans del batlle general per construir el pont que encara es una meravella. Recordo haver llegit al llibre Quinze Generacions d'una Família Catalana , del Dr. Martí de Riquer i Morera, que el Dominics alegaven en paraules del reverend fra Miquel Font, Prior del monestir de Predicadors de l'ordre de Sant Domenec; les al·legacions anaven així:
" Si dit pont se fes ( lo que no.s creu), ja lo carrer que vuy és de la ciutat y lo principal, y casi únich camí per a pujar a dita església no seria carrer de la ciutat , sinó pati y celhubert de la casa de dit don Martí, puix seria tancat ab tots quatre vents y per lo temps esdevenidor podria dit don Martí, o sos successors, fer portes a una part y l'altra y tancar del tot dit camí com ha casa sua, conforme se te experiència que se ha fet en algunes parts de la ciutat, singularment en la casa de l' Ardiaca de la Selva...."
 |
| AS l'esquerre el pont que va portar molta cua de la casa Agullana |
Animo a llegir el capitol que comença a la pàgina 425 ,d'aquest preciós llibre d'història d'aquesta important família Agullana, i descobriran que el pont es va fer , tot i els serios impediments dels frares Predicadors. ( 8 anys de lluites) . Un cop amb la llicencia a la ma Martí d'Agullana basti el pont nou en 6 mesos, ja tenia tota la pedra tallada i picada; ara el gaudim per la seva vellesa, a més està en un lloc important sobretot en aquests dies de Temps de Flors, que l'escalinata queda molt ben decorada i molt bonica. Tot convida a fer un vermout o a dinar al Cafè Le Bistrot.
Només una opinió d'Ernest Lluch, publicada a La Vanguardia, referent a aquest important llibre de Quinze generacions d'una família catalana: " Un dels millors llibres que he llegit en la meva vida.Apassionat com una novel.la i un recorregut pel qual s'aprèn història de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. El clàssic llibre per regalar el dia del sant o sense cap motiu. "
Aquest llibre fou Premi Lletra d' Or 1999.
 |
| Foto premiada al 2002 |
Parlant de convents a Girona ni havia un grapat més, cal tenir en compte que abans dels setges hi havia uns dotze; l'ocupació francesa fou un cop mortal per bona part de les comunitats religioses de la capital, fou un primer pas per facilitar les mesures desamortitzadores a partir de 1836. Hi havia els següents convents: Del Carme, Santa Clara, de les Caputxines , Betes , el de Sant Francesc de paula (Minins), Sant Francesc d'Assis, Sant Agustí, convent de la Mercè, Caputxins, Carmelites Descalços (Sant Josep), Sant Pere, Sant Daniel Sant Domènec, el Mercadal (Bernardes) . M'oblidava del convent de les Butinyanes, perdoneu.
Passejar sol o acompanyat per Girona sempre es un plaer en aquests dies, tot està obert, cases particulars antiquissimes i institucions o col.legis professionals, visitar per dins la torre Gironella i la caserna dels Alemanys es un encant i un repàs per l'història, també els soterranis de la catedral.
Enguany ja sabia de vell antuvi, que un amic meu i el seu grup d'investigadors de l'Ateneu de Vilablareix, havien fet una Cortina d'aigua, o sigui que ja estava arribant cal a la zona a l'esquerre dels banys àrabs i ja vaig veure una cua petita de gent, quan encara no havien començat l'espectacle, era molt matí, però el boca-boca i les television s ja havien informat llargament d'aquesta CORTINA D'AIGUA, abans de continuar vull posar-los un tros de text preciós copiat dels mateixos autors del Tecnoateneu Vilablareix :
Tan bonica com efímera, gaudim de la imatge de la flor, que ens refà l’esperit, però que passa de pressa.
Així és la meva flor, la flor escadussera, la flor fresca, bonica, però entremaliada i fugissera, la primaveral que s’obre i se’n va.
La tecnologia avui ens permet gaudir d’aquesta flor, la flor d’aigua,la de pluja organitzada caient en forma de flors i fent- nos viure aquest moment màgic de goig, que ens dóna la flor bonica al mig de l’aigua brollant.
Així és la meva flor, la flor escadussera, la flor fresca, bonica, però entremaliada i fugissera, la primaveral que s’obre i se’n va.
La tecnologia avui ens permet gaudir d’aquesta flor, la flor d’aigua,la de pluja organitzada caient en forma de flors i fent- nos viure aquest moment màgic de goig, que ens dóna la flor bonica al mig de l’aigua brollant.
La cortina d'aigua
està formada per 128 sortidors. Accionats mitjançant 64 vàlvules
construïdes mitjançant impressió 3D, controlades digitalment, usant
targes ARDUINO i amb connexió Wifi.
Aqui tenim una de les famoses 64 vàlvules, una meravella.
Només puc dir es que ha sigut tot un èxit per tot el món; qui ho havia de dir, segons el Josep Maria la nit abans de la inauguració de Girona Temps de Flors no funcionava, no van dormir, per sort el dia de la inauguració tot va sortir be. El temps màxim de probar la cortina havia sigut de dos hores i havia de funcionar tot una llarga setmana; quina angoixa !!!. En l' últim link hom podrà veure tot el procés de fabricació del present artilugi tant inteligent com desitjaven els autors.
En Josep Maria Escubedo me'n havia parlat tant d'aquest grup d'investigacio, que el dissabte hi eren gairebé tots i em va agradar tant el funcionament de la cortina que em faig volguer fer una foto amb ells, van accedir snse miraments.
Penso que aquesta foto està feta dins la carbonera, ho dic per l'alçada de les parets i recordant un audiovisual que es projectava en una paret. Antigament ere la cisterna de a ciutat de Girona.
Els passetjos per tot Girona, m'aporten molta informacio´i records. El primer record es la informació que van rebre de'n Pep Bosc, en aquells anys era el guia turistic designat per l' Ajuntament per guiar als socis de l'Ateneu Barcelonés, que venien en un autocar a veure Girona temps de Flors.
Les publicacions no han parat de viatjar per internet per tot el mon, el tema de la cortina d'aigua ha sigut de gran impacte. Puc dir que durant la setmana de Girona Temps de Flors van sortir múltiples compradors de l'artilugi fet per aquesta colla d'entesos del Tecnoateneu de Vilablareix.
Hauríeu de veure´ls treballar, imaginació,il.lusió, voluntat, tècnics en informàtica, ingenieries de tota mena, experts en circuits i el electricitat, en diseny, en fi, lo més gran del món, es que s'ho passen d'allò més be, m'agradaria veure'ls per un fortat. Ah! hi ho fan sense idea de negoci, divertimento pur.
La sorpresa començava aqui mateix, de cop hom podia contemplar la cortina d'aigua, de bon matí ja estava montada, els amics, no badaven ni un minut, perquè calia no tenir ensurts.
Vull donar les gracies per deixar-me fotografiar amb els amics que van crear aqueta cortina, jo no vaig aportar res de res, senzillament admiració per la feina ben feta, que ja des del primer dia va resultar tot un èxit. Enhorabona a tots.
Per l'hora del sol, poden intuir que era molt matí, però ja teniem dos joves intrigades per l'artilugi, i si van acostar devalent, amb permés clar dels responsables.
La cortina d'aigua es veia molt millor cap al tard, vaja quan es feia fosc.
D'entra els poso un link, perquè podran veure la grandesa d'aquest projecte fet pel grup d'amics de TECNOATENEU " Vilablareix".
http://www.tecnoateneu.cat/cortina-daigua/
Aqui assegut hi havia un de l'equip que previa petició d'algun infant o de més gran , escribia en una tablet el seu nom o una peticio com " vols casar-te amb mi ? "i rapidament començaven a baixar les lletres per la cortina.
Entre el públic, a certes hores del dia, van recollir paraules i frases, molt inofensives com les seguents :
- Surten lletres,
- Faran putxinelis ?
- Es un holograma
- Això és un tunel de rentat
- Quina pasada no ?
- Quan ho intenten surten flors,
- Se m'ha acudit que això de dominar l'aigua , ho va fer Déu i ara vostès.
- Això ? feu actuacions pels llocs ?
- Això és el que ha sortit a l'espai Terra !
- Com que no plou prou, ara fan pluja artificial !
- Que cosas hace la gente. Quien fabrica esto?. Una danesa li volia donar propina.
- S'ha de pagar ?
- Cau aigua i ja està .
- I això qui ho ha subvencionat ?
- El de la parada del metro de Tokio es mucho mejor.
- Aqui es on et fiquen el nom ?
- Es lo més bonic que he vist !
- Flors encantades,
- Cada any se superen,
- Hago eventos para niños, os lo quiero comprar, pero mas grande y redondo. Es genial.
- No se que sentido tiene ?
- La mare que em va parir. Cauen flors i tomaquets.
- Són electrovalvules que fan chip, chip,. <MIra els llums fan formes.
- Sembla la màquina del millón.
- Ostia santa que es esto ?
- Això es un rentat de cotxes que l'han portat aqui
- Jo amb una manguera de jardi t'ho faig això.
- Mira va sortir a les noticies.
- Estamos que nos salimos ja, esto es la ostia.
- Pensaba que nos tomaban el pelo ?
- Pero como lo hacen ? Si el triangulo de la A no esta cojido por nada ?
- Et demano en matrimoni ,si et poses a sota la cortina.
- En la primera fila, está el que escribe .
- Cuando lo ha entendido se enciende la luz de arriba.
- Mai pensaba que parlant amb una pastanaga, pasaria això.
- On teniu la pastanaga avui ?
- Ella : Va anem. Ostres l' únic d'enginyeria que hi ha i no m'ho deixes veure !!
- Pon, casate conmigo .
- Ah ! No hi ha la c trencada !
- Que paranoia !
- Una mare amb un nene plorant : Ha vingut un conill i s'ha menjat la pastanaga.
_ Yo quiero uno de estos, para mi casa de la Cerdaña !
- Peró no te accents !!! (jo), però tenim l'estelada, mira..... Uauuu olee..
et perdono els accents.
- Ho he vist al facebook
- Moises va controlar l'aigua per atravessar el mar Roig . Ara vosaltres la heu controlat per a fer dibuixos.
- M'ha semblat veure un pokemon,
- Esa fuente, es la de los romanos o la de los árabes?
- Amb pastanaga els escriu tots be !
- Un noi d'aprop de 40, amb una morena espectacular s'acosta i sigilós diu fluixet: " puedes poner -casate conmigo-, el crit de la noia de després varen ser antologics !!.
Els recordo que la colec.ció de links a hores d'ara s'han multiplicat i ja són incontables.
Uns forta abraçada a aquesta colla d'amics que han sigut capaços, de fabricar aquest artilugi anomenat "Cortina d'Áigua " , i , alegrar-nos aquest dies tant intensos com bonics de Girona temps de Flors. Mil gràcies amcis; no us passeu l'any vinent, estarem a l'aguaït.
Pep
Els passetjos per tot Girona, m'aporten molta informacio´i records. El primer record es la informació que van rebre de'n Pep Bosc, en aquells anys era el guia turistic designat per l' Ajuntament per guiar als socis de l'Ateneu Barcelonés, que venien en un autocar a veure Girona temps de Flors.
Les publicacions no han parat de viatjar per internet per tot el mon, el tema de la cortina d'aigua ha sigut de gran impacte. Puc dir que durant la setmana de Girona Temps de Flors van sortir múltiples compradors de l'artilugi fet per aquesta colla d'entesos del Tecnoateneu de Vilablareix.
Hauríeu de veure´ls treballar, imaginació,il.lusió, voluntat, tècnics en informàtica, ingenieries de tota mena, experts en circuits i el electricitat, en diseny, en fi, lo més gran del món, es que s'ho passen d'allò més be, m'agradaria veure'ls per un fortat. Ah! hi ho fan sense idea de negoci, divertimento pur.
Vull donar les gracies per deixar-me fotografiar amb els amics que van crear aqueta cortina, jo no vaig aportar res de res, senzillament admiració per la feina ben feta, que ja des del primer dia va resultar tot un èxit. Enhorabona a tots.
Per l'hora del sol, poden intuir que era molt matí, però ja teniem dos joves intrigades per l'artilugi, i si van acostar devalent, amb permés clar dels responsables.
D'entra els poso un link, perquè podran veure la grandesa d'aquest projecte fet pel grup d'amics de TECNOATENEU " Vilablareix".
http://www.tecnoateneu.cat/cortina-daigua/
Aqui assegut hi havia un de l'equip que previa petició d'algun infant o de més gran , escribia en una tablet el seu nom o una peticio com " vols casar-te amb mi ? "i rapidament començaven a baixar les lletres per la cortina.
Entre el públic, a certes hores del dia, van recollir paraules i frases, molt inofensives com les seguents :
- Surten lletres,
- Faran putxinelis ?
- Es un holograma
- Això és un tunel de rentat
- Quina pasada no ?
- Quan ho intenten surten flors,
- Se m'ha acudit que això de dominar l'aigua , ho va fer Déu i ara vostès.
- Això ? feu actuacions pels llocs ?
- Això és el que ha sortit a l'espai Terra !
- Com que no plou prou, ara fan pluja artificial !
- Que cosas hace la gente. Quien fabrica esto?. Una danesa li volia donar propina.
- S'ha de pagar ?
- Cau aigua i ja està .
- I això qui ho ha subvencionat ?
- El de la parada del metro de Tokio es mucho mejor.
- Aqui es on et fiquen el nom ?
- Es lo més bonic que he vist !
- Flors encantades,
- Cada any se superen,
- Hago eventos para niños, os lo quiero comprar, pero mas grande y redondo. Es genial.
- No se que sentido tiene ?
- La mare que em va parir. Cauen flors i tomaquets.
- Són electrovalvules que fan chip, chip,. <MIra els llums fan formes.
- Sembla la màquina del millón.
- Ostia santa que es esto ?
- Això es un rentat de cotxes que l'han portat aqui
- Jo amb una manguera de jardi t'ho faig això.
- Mira va sortir a les noticies.
- Estamos que nos salimos ja, esto es la ostia.
- Pensaba que nos tomaban el pelo ?
- Pero como lo hacen ? Si el triangulo de la A no esta cojido por nada ?
- Et demano en matrimoni ,si et poses a sota la cortina.
- En la primera fila, está el que escribe .
- Cuando lo ha entendido se enciende la luz de arriba.
- Mai pensaba que parlant amb una pastanaga, pasaria això.
- On teniu la pastanaga avui ?
- Ella : Va anem. Ostres l' únic d'enginyeria que hi ha i no m'ho deixes veure !!
- Pon, casate conmigo .
- Ah ! No hi ha la c trencada !
- Que paranoia !
- Una mare amb un nene plorant : Ha vingut un conill i s'ha menjat la pastanaga.
_ Yo quiero uno de estos, para mi casa de la Cerdaña !
- Peró no te accents !!! (jo), però tenim l'estelada, mira..... Uauuu olee..
et perdono els accents.
- Ho he vist al facebook
- Moises va controlar l'aigua per atravessar el mar Roig . Ara vosaltres la heu controlat per a fer dibuixos.
- M'ha semblat veure un pokemon,
- Esa fuente, es la de los romanos o la de los árabes?
- Amb pastanaga els escriu tots be !
- Un noi d'aprop de 40, amb una morena espectacular s'acosta i sigilós diu fluixet: " puedes poner -casate conmigo-, el crit de la noia de després varen ser antologics !!.
Els recordo que la colec.ció de links a hores d'ara s'han multiplicat i ja són incontables.
Uns forta abraçada a aquesta colla d'amics que han sigut capaços, de fabricar aquest artilugi anomenat "Cortina d'Áigua " , i , alegrar-nos aquest dies tant intensos com bonics de Girona temps de Flors. Mil gràcies amcis; no us passeu l'any vinent, estarem a l'aguaït.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada