SANT ABDO I SANT SENEN, SANT NIN I SANT NON, PATRONS DEL HORTALANS

A Llorens de Rocafort ahir van acabar de celebrar la Festa major, en honor als sants patrons Sant Abdó i Sant Senen, olim també patrona Santa Maria, com totes les esglésies que pertanyien a l'ordre del Cister, però a l'època devocional promocionada pels Austries, a tota España s'estengué la costum de tenir Sants Locals, dels primers segles del cristianisme , encara que fossin llegendaris,  per totes les parròquies s'anaren introduïn  com a Llorens .  Per exemple a Besalú tenen a Sant Prim i Felicià. A Vallbona tenen com a patrons els Sant Metges, Sant Cosme i Sant Damià, però a la façana en un racó hi diu església dedicada a Sta. Maria, i així a tots els pobles del nostre païs.

Carrer de Montfalcó Murallat

Tot baixant per l'Eix per l'Eix Transversal, un cop passat Calaf , i llegir els noms de Torà, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Sant Ramon, sembla que ja estàs a casa. Fa anys que al passar per sota el petit poblet de Montfalcó Murallat, li explico a la meva dona com són de bonics els seus carrers, fins i tot tenen forn i cisterna de la Vila, això em recorda el meu poble de Llorens, que teniam el mateix, el pou encara es de la Vila, l'altre amb el pas del temps ha desaparegut. Be, algun dia haurem d'aparcar el cotxe i visitar aquest poble tant romàntic. Tot mirant les seves muralles, penso que les coses havien d'anar maldades en aquells anys.

Be, ja estàvem veien el castell de Maldà, que ens va venir a la ment arribar-nos fins a l' Espluga Calba ( 10 Km) a comprar orelletes, tant pròpies d'aquelles terres i que a la mare Isabel (a.c.s.) li sortien molt bones, ho havia après de la padrina Dolores; o sigui molt pròpies de dia de Festa Major, per tal d'obsequiar als que s'acostaven a casa i a la pròpia família.

Aquí teniu l'Espluga Calba, molt interior, és un poble ple d'història , però no és de pas, si ha d'anar. En altre temps va ser dels dominis del Monestir de Vallbona, abans de formar-se la baronia. ( 1251-1350) , era considerada una forasteria.
Venen unes orelletes  molt bones,  si un te sort. Perquè ningú faci el viatge envà com nosaltres, els poso l'horari :

Ara, a casa les fa el nostre fill Lluís, ajudat per la Maria i la Tere, però no sempre, de vegades falte algún ajudant i ...  ; la veritat es que li surten bonissimes.

Un dels moments que vivim amb més intensitat es la missa de Festa Major, tothom que pot, hi va, des de sempre, no sembla Festa Major, al menys per mi, si nó vaig a missa i així moltes persones del nostre petit poble de Llorens.

Després de la missa, es canten els goigs dels sants patrons, fets per mossèn Ramón Bergadà i Solà, en altre temps canonge de la Seu Metropolitana de Tarragona.

Aquí va una foto molt entranyable dels fidels que érem a la missa dedicada als sants patrons el dissabte dia 30 de juliol de 2016. Tot preparant la foto, hi havia algun comentari sobre - ens quedarem torrats ?  Be, no ho tinc en compta, ja que tenien raó, la temperatura era molt alta cap a les 11 del matí.  De totes maneres, el sol picava més regant els olivers al Pla del Perdigó. Be tothom se sent de lo seu.
A casa feia 3 anys que no celebràvem la festa, degut a la mort dels pares.
La Festa dura 3 dies, dissabte , diumenge i el dilluns que es considerat el dia del gos.
Aquests dies són bonics, perquè ens trobem amb vells amics, vells coneguts, parents i veïns dels pobles de la  Vall del Corb, fins i tot antics companys de l'escola de la Srta. Maria Teresa Ribera, de Don Ramón o també dit Sr. Capell. De la Srta. Pilarin, de la Srta. Fca. Bergadà, etc. Tot passa pel sedàs de la memòria. Recordar sempre es bo !! També ens recordem de persones que no han tornat mai més, persones estimades i valorades per tots, persones que haviem crescut junts, jugat junts i les anyorem,  a veure si l'any vinent alguna fa cap i la podem abraçar amb tota la cordialitat del món.
A Llorens si troba be tothom, fins i tot els músics.
També una petita conversa amb el mossèn Josep Sendra, més conegut sobre el mossèn de cal Damià.
Home molt interessant per la seva gran cultura e interessat , per l'història del nostre poble, per l'antiga baronia de Vallbona, per tota la Vall del riu Corb (la Bovera, Vall Santa, etc. Ell em va explicar amb molt de carinyo i paciència tots els signes de la porta de casa seva, i jo li vaig explicar història de Llorens i que a Cal Damià porta non dels cognoms més antics del nostre poble el Pons. Be tampoc era un dia per enrrollar-se amb la història d'un poble medieval, que les dades de les llindes de les cases no fan honor ben be als inicis del poble, que es remunta molt més enllà ( 1060). Resumint, penso que tots plegats sabem molt poc d'aquest bon home, diria que és un gran artista, a part de mossèn. Temps al temps.
Curiosament també vam parlar del cognom Capdevila i consta documentalment a l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona, molts Capdevila, per cert també antiquissim (1421) trobem un Capdevila  molt curiós escrit així : Antonius Cap de Villa, de Llorenç (1597) ho considero un error de qui redacta el testament, en temps de l'Abadessa Arcàngela de Copons ( 1576-1601), que visqué noranta anys.
Ho vam deixar aquí, perquè estava a punt de començar a actuar l'artista Xema Solé i Solà , amb els seva màgia i monòlegs. L'artista ens va fer passar un final de tarda boníssim, ens va distreure, i ens va divertir, però sobretot ens va fer riure i molt, jo i la meva dona ens vam partir de riure. Es ca ficar molt amb el tema mèdic, dona per molt, es un mai acabar, ho se d'aprop. També veia riure molt a d'altres veïns de Llorenç.

Aquest artista va posar una nota de bon humor a la nostra festa. Moltes gràcies Xema.
Es va fer un sopar al local de la Cooperativa de Llorens, van ser molta colla, com cada any es va sortejar un pernil.
El diumenge vall de tarda, on no vaig poguer trobar amics de Maldà ni de Vallbona, ni de Belianes com altres  anys, a poc a poc tot va canviant. Si em van venir a saludar dos companys que haviam
En la missa del dilluns, que es l' últim dia de festa major es dedica als fidels difunts i es prega per ells, sobretot pels últims, com el nostre pare Francisco Capdevila i Francisco Català ( e.p.d.).

Em plau posar una foto antiga en honor als difunts del poble, (a.c.s.).

El pare Sisquet Capdevila Pons,  l'any 2003, que es va celebrar la Festa Major el dia 18 de Juliol per algun motiu, i  ens va dir :

De veritat que el temps passa volant i el tenim que aprofitar, perquè sempre esta curtejant, es lo que a mi m'està passant, per recollir unes paraules, per un gran dia poguer manifestar l'apreci , la estimació per tots vosaltres que tinc acumulat en el meu interior.
Per a tots, grans i petits del nostre poble, dels familiars que estan vivint fora, amb aquestes arrels fermes i arrelades a la nostra terra, als amics que també estan participant dels pobles veïns de tots els quatre punts cardinals, os dono la benvinguda a aquesta festa Major. Una abraçada d'amor, amistat, d'armonia i de pau, que sempre repeteixo cada vegada que os tinc de parlar en alguna ocasió.
Avui sento una alegria extraordinària al ser la inauguració en tanta resplendor de les autoritats civils i eclesiàstiques d'aquest magnific local social, amb la benedicció del nostre estimat mossèn Pere-Lluís ; en l'apertura de nostra esperada Festa major. Any tras any esperem poguer-nos reunir en aquest sopà de germanor : e intercalar les nostres mirades, els nostres somriures, aquest any en doble ració .
Sisquet el vostre veï.

Be, la festa va ser ben completa, per a tots; Al Blog de Llorens, teniu un exel.lent reportatge fotogràfic fet pel Santi. Gràcies Santi Arbós.
També al ser dies de trobar vells amics o amistats des de molt petit, deixeu-me posar una foto de dos vells amics; puc dir que s'estimaven molt.

Jaume Moncusi i Sisquet Capdevila

Fins l'any vinent si Déu vol.

Pep