Ara passejant per dalt la muralla, segueixo veien el darrera de la casa, evidentment una mica canviat, però l'entorn es el mateix.
Procuro ,des de que vivim a Cornellà del Terri, fer una visita anual per la Girona medieval, i sempre ho faig a l'estiu i per la tarda; aquest anys ha sigut a finals d'agost.
Puc dir-los que m'acompanyaven uns amics de Madrid, la família Pastrana-Alcalde. Vam deixar el cotxe aparcat a la Copa i com ha de ser ,passem el pont de Sant Feliu i els dos nens, pujen per l'escala i toquen el cul de la lleona, es queden amb una carícia, no volen donar cap petó.
La plaça amb les dos cafeteries està buida, dos persones assegudes i 4 baixant les escales de la basílica de Sant Feliu, o sigui tot un privilegi per a nosaltres, s'agraeix caminar i veure la Girona amb una certa solitud i silenci, et convida a anar allí on vulguis; es pot comentar tot el que calgui i que historicament sigui rellevant, que passis per on passis a Girona, tot està ple de monuments, art a dojo , amb esglésies i convents. Parlant de convents a Girona ni havia un grapat , cal tenir en compte que abans dels setges n'hi havia uns dotze; l'ocupació francesa fou un cop mortal per bona part de les comunitats religioses de la capital, fou un primer pas per facilitar les mesures desamortitzadores a partir de 1836. Hi havia els següents convents: Del Carme, Santa Clara, de les Caputxines , Beates , el de Sant Francesc de Paula (Minims), Sant Francesc d'Assis, Sant Agustí (plaça de la Independència), convent de la Mercè, Caputxins, Carmelites Descalços (Sant Josep), Sant Pere, Sant Daniel, Sant Domènec, el Mercadal (Bernardes) . M'oblidava del convent de les Butinyanes, perdoneu.
Tot seguit, continuant pel carrer del Pou Rodó ( Comença arran de l'escalinata del temple de l'Església de Sant Feliu de Girona, fa un colze i travessant el carrer de la Barca, acaba el carrer de Bell-aire ran la plataforma del Galligants. És un carrer estret i tortuós amb paviment de pedra irregular. A la cruïlla d'aquest carrer amb el de la Barca hi ha un pont amb arcada que uneix dues cases i al capdamunt hi ha una finestra amb llinda decorada que data del segle XVII ) , caminant vam arribar a la capella de Sant Nicolau, una meravella de construcció, m'agrada veure-la decorada amb flors el mes de maig a " Girona temps de Flors " .
Al front mateix veiem el monestir de Sant Pere de Galligans, ( El monestir de Sant Pere de Galligants, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, és una de les mostres més notables de romànic català.
No es coneix la data de la seva fundació, però ja existia a la primera meitat del s. X. Del monestir preromànic no en queda gairebé res, tot i que es conserven restes d’un edifici anterior La construcció de l’edifici actual s’inicà a la primera meitat del segle XII, vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. A la darreria d’aquest segle es degué acabar el claustre ) majestuós. Només trobem un matrimoni que estava fent unes fotos i nosaltres també.
Sempre m' agrada explicar com era la muralla en aquell indret, en el qual hi havia la porta donava a la vall de Sant Daniel. Podem veure el campanar fortificat, junt amb l'absis, o sigui que en aquest punt la muralla es fonia amb el monestir de San Pere de Galligans.
Només de girar el cap ,tots vam quedar meravellats de l'espectacle del " cingle " vist des d'abaix de la catedral i entorn.
Vam arribar als Banys àrabs, estàvem tentats a entrar, però donada l'hora , vam passar d'entrar, tot i les recomanacions d'Alexandre de Laborde que en parla molt be, i els deixa molt millor que la façana i el claustre de la catedral, que no va fer cap gravat. Aquí els poso la estampa dels banys àrabs.
Va fer dues planxes , també una vista de Girona des de Pedret ( Hospital de Sant Llatzer+capella de Sant Jaume dels Sants ), per cert preciosa, en el seu llibre Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806-1820) - Laborde, Alexandre de, 1774-1842 .
A l'arribar davant les escales de la catedral , tots vam queda meravellats, fins i tot jo que les he vistes des de sempre i a més les he pujades i baixades manta vegades. També he presenciat la baixada de la processó del divendres Sant, Els Manaies i les confraries et posen la pell de gallina.
Al caminar pel call jueu, i observar l'estretor dels carrers i l'alçada de les cases i poguer veure els jardins que treuen el cap per dalt a uns 10 metres d'alçada, realment impressiona. Sempre he viscut Isac el Cec i algunes que altres cases del voltant, però llegint la presentació que va fer en Joaquim Nadal i Farreras olim Alcalde de Girona, es tota una lliçó que jo he passat per alt de tant obvi i de tant familiar durant anys. La construcció de les cases dels jueus diu:
Quan es funda la canònica i entorn del claustre de la catedral els canonges de la catedral inicien una experiència de vida comunitària es venen 25 cases de canonges a 25 famílies jueves. El nucli bàsic del call no és construït per jueus, és comprat per jueus.
Cases cristianes per a ser habitades per jueus. L'estructura bàsica del call neix d' edificacions preexistents. Deu ser doncs buscar tres peus al gat intentar de trobar una especificitat arqueològica jueva massa ostensible. L' originalitat neix d'aquest mateix fet, i de l'existència de documents i tombes funeràries de valor incalculable. Recomano visitar el museu jueu de Girona, tot un món, que ens aporta molta informació de com era la vida i de com estava estructurada la societat en la edat mitjana a Girona.
Tot baixant pel carrer de la Força, vam anar parlant aquí hi ha el museo d'història de la ciutat , antic palau dels Cartellà, reformat durant el segle XVIII per acollir el convent dels caputxins, amb una romàntica placeta de l'antic Institut de batxillerat, anar baixant i trobem la casa mare de Maria Aulina , mes avall la placeta on hi trobem el monument de Josep Maria Subirachs, sobre " El Sis-centè aniversari de la primera reunió de mestres d'obres per decidir la continuació de la Catedral de Girona 1386-1986 " si continuar-la de tres naus o fer-ne només una; davant de la casa Mascaró ( entre el carrer de la Força i el carrer Cúndaro.
D'aqui la visita continuà cap a la plaça de la Independència, carrer de Sta. Clara per tal de fer un gelat de la botiga dels germans Roca.
Bonissims, un servidor en menjaria un cada vegada que passo per davant, això que no em convé. Tots junts vam atravessar el pont fins anar a parar a l'altra part de l'Onyar, per pujar cap a l'escalinata de l'esglesia de sant Martí Sacosta. Darrera de la Rambla pel carrer de les Ballesteries Velles, hi ha una botiga de llibres a bon preu, ens hi vam ficar, a tots ens interessa troba quelcom que ens fa il.lusió endur-nos a casa.
Aquesta abraçada ens dona entendre que ben segur que la mare i la filla , ho havien trobat algun llibre interessant, o simplement una mostra d'estimació i de tendresa.
Tot seguit cap a disfrutar de l'entorn del restaurant Le Bistrot i fer-nos una foto sota el pont del palau dels Agullana, i comentar la seva complicada història.
Abans de parlar-vos de la història d'aquest famós arc, he d'apuntar les paraules de Joaquim Nadal, en la presentació del llibre " Girona entre 4 rius ", i escriu lo següent : L'Arc dels Agullana esdevé la infracció urbanística més elegant de la història de Girona.
El problema va néixer quan Martí i Elionor d'Agullana decidiren demanar llicència per bastir aquest pont que estan veien, que uniria la casa nova amb la vella. Això va portar molts conflictes entre els Dominics de san Domenec, la Companyia de Jesús , l' Ajuntament i la família Agullana. Llarguissim conflicte que es va resoldre l'any 1629 quan Lluís de Montsuar, batlle general de Catalunya, atorgà llicència a Martí i Lionor d'Agullana per a construir el pont nou. Els jurats de Girona també hagueren de dir la seva, i això durà dos anys més. Be , quan ja no faltava cap més pas, o sigui que ja es podia fer; Martí d'Agullana ( abans Martin Sans de Latrás ), cal explicar que en sis mesos , Martí d' Agullana, basti el pont nou; ja tenia la pedra picada i tot preparat. Segons el que Martí de Riquer, en el seu llibre Quinze generacions d'una família catalana, ens diu que el Nadal del 1631 el pont devia estar virtualment acabat.
Al fons de la foto podem veure el pont vell, i la qüestió que presentaven els dominics , deien que si es deixava fer el pont nou, aquesta placeta, sempre seria un cel obert dels Agullana. Realment una mirada a les escales de sant Martí Sacosta i el pont dels Agullana, continua sent impressionant. Una vegada a la placeta, podem contemplar la grandesa del palau i alhora la destrucció de l'escut per castig, suposo que reial. Be passant el petit pont , escales amunt, arribem davant l'edifici de les Àguiles; aquest edifici és construí com a seu de l Estudi General de Girona. L'any 1705 l'edifici fou convertit en caserna. En el 1714 es decidí restaurar-lo per reprendre els estudis; un decret de Felip V de 1717 feia tancar la universitat de Girona, Barcelona i Lleida i feu construir la Universitat de Cervera, on quedaren concentrats tots els estudis de Catalunya. Cervera s'havia mantingut fidel al monarca. No fou fins el 1869 que els estudis retornaren a Girona. Pels que no ho sàpiguen Cervera es la capital de la Segarra, una petita capital, amb molta història, ep! també te un importantissim call Jueu, com Conesa i Santa Coloma de Queralt.
Davant del rectorat hi ha la terrassa d'un bar, que es el més relaxant de la ciutat. A la dreta veiem l'esglesia de Sant Domenec, avui dia paranimf de la Universitat.
I d'aqui pujarem tot passejant , destí dels jardins dels Alemanys, mai he sapigut perquè li diuen dels alemanys ?.
Mai he sapigut el nom d'aquesta casa, que sempre l'havia vist sense restaurar, però si que deu ser una gran casa pairal. A la dreta trobem el carrer dels Alemanys i de cop la casa Boadas Formiga . Una porta enreixada i gran permet veure el pati interior
Aquest carrer abans es deia del Bell-Mirall, ara no te aquest nom.
Abans d'entrar a la caserna dels Alemanys veiem la catedral pel darrera. M'agradaria haver nascut a Girona per saber el nom de cadascuna d'aquestes cases i jardins.
A l'entrar als jardins dels Alemanys, practicament els trobem vuits, tant sols amb algunes dones àrabs pel seu aspecte, però la pau era el que es respirava aquella tarde festiva.
Ens trobem ja a la part més històrica de la Girona medieval i romana, estem ja al damunt de lo que queda de la torre Gironella.
La nau que hi ha darrera de l'enreixat, es immensa, es nota la grandesa de l'imperi romà, està plena d' història.
En una visita guiada als socis de l'Ateneu Barcelonès, del qual en formo part des de molt jovenet. En Pep Bosch, exel.lent guia, ens va explicar que la nit del deu d'agost de mil tres-cents noranta-u, festa de Sant Llorenç, va tenir lloc un gran atac contra el Call de Girona; ja feia dies que si respirava un ambient enrarit d'odi contra els jueus, potser motivat per les noticies que anaven arribant d'altres indrets de Catalunya. Els Jurats de Girona van ordenar vigilar les entrades al Call, per tal de frenar la violència i posar seguretat en aquest lloc tant especial, que s'esperaven esdeveniments de tota mena, especialment greus. Recordo que ens va explicar que l'objectiu d'aquella turba de gent no era robar els diners o l'or, sinó que els jueus es convertissin. Aquell cap vespre d'agost de 1391 tothom de Girona sabia que passaria, explicava que a tota la ciutat estava plena de baptisteris oberts amb capellans a punt de batejar als jueus que els ho demanessin.
En saber-ho el rei Joan I, el rei va ordenar que per protegir als seus jueus, els que haguessin sobreviscut i les seves famílies els posessin tancats a Torre Gironella, on estarien més segurs i així estarien allunyats del centre urbà de la ciutat. Aquí va passar penúries i amb permanents amenaces durant 17 setmanes. A partir d'aqui va començar a decaure la comunitat jueva a Girona, tal com va passar amb la resta de comunitats jueves per tot el país.A Girona en aquest atac de l'agost del 1391 es varen convertir 80 jueus la majoria influents.
Be, cada visita per aquests racons plens d'historia, aprenc i disfruto i sóc conscient que em falta aprendre encara molta història.
Aqui vam veure al passar aquesta porta un escut de la reina Joana Enriquez, o del Príncep de Viana no ho recordo be.
Tot seguit vam pujar a la muralla per donar l'últim passeig i observar la ciutat de Girona abans de que caigués la tarde, ja podem veure un finestral gòtic de luxe i molta verdor.
Des dalt la muralla, vam poguer observar el rectorat, i el pati de les Âguiles on es conservents trossos de la muralla romana, la part del darrera de l'església i convent dels Dominics, part del darrera de la Universitat, que no podien escollir un millor lloc per acabar la tarde.Després d'aquest llarguissim tros de muralla, trobemtot seguit algunes zones de gespa molt ben cuidada amb piscina , que en altre temps recordàvem que eren zona d'hortalises i galliners.
Caminant a tanta altura hom pot observar les golfes de les cases, que em transportaven a d'altres temps feliços de la meva infantesa, encara es pot veure alguna golfa només des de dalt la muralla, sinó també des d'altres indrets, om podem observar estris de la vella pagesia com : forques, cabassos, perols d'aram que tant servien per fer bugada, com per fer sabó, com per la matança del porc, senalles d'anar a comprar, també algun carretell de posar-hi vi amb la seva canella, alguna bascula de peses, o bascula romana, alguns aumolls, o algunes aubarques penjades , una aixada i aixadeta, algun ajocador, una cistella conillerra, uns cercapous de temps immemorial,- vostès saben que es un cercapous ?, una erera per assecar les figues, algula corriola de fusta antiquissima, algun cove, en una es golfa vam veure una dalla, també una màquina de desgranar blat de moro, una ensofradora, un escalfa llits que a Lleida a la baia Segarra en diem un ruc, així com una bona destral, també alguna falç i algun falçó, un escalfa planxes en una es golfa d'una bona familia, en fi tot oblidat de la ma dels homes i també de Déu. Sense equivocar-me em porta a la Girona del llibre Ciutat petita i delicada, d'en Jaume Ministral, un gran llibre, que la majoria de vostès l'han viscut, perquè parlem ni menys ni menys que de l'època de Sa Ilustrissima el Dr. Cartanyà. Els recomano que el llegeixin, si volen passar alguna estona d'aquest bon temps que ja tenim asseguts darrera la persiana del balcó de casa seva,ep ! també a l'eixida de la casa de pagès.
Entre el cansament i vinga explicar història de la ciutat, sens va tirar el capvespre al damunt. Llavors van venir els comentaris de la colla que ens acompanyava; eren de Madrid. Estaven meravellats de la nostra ciutat i entre comentaris es preguntaven - com es que a Madrid no es conegui aquesta ciutat tant històrica i única ? . No se la resposta, però d'altres persones com la meva neboda que viu a Madrid també m'ha fet la mateixa pregunta.
Tots contentissims, van anar a fer un toc per la rambla abans de marxar cap a Sant Antoni de Calonge.
Pep
Biografia : La Comunitat Jueva a la Girona Medieval.Cicle de conferencies febrer/març " Girona a l'Abast XII " 2007.
Girona entre 4 Rius, L'Origen dels carrers i Barris de la ciutat. Jaume Fabré: Ajuntament de Girona.
Quan es funda la canònica i entorn del claustre de la catedral els canonges de la catedral inicien una experiència de vida comunitària es venen 25 cases de canonges a 25 famílies jueves. El nucli bàsic del call no és construït per jueus, és comprat per jueus.
Cases cristianes per a ser habitades per jueus. L'estructura bàsica del call neix d' edificacions preexistents. Deu ser doncs buscar tres peus al gat intentar de trobar una especificitat arqueològica jueva massa ostensible. L' originalitat neix d'aquest mateix fet, i de l'existència de documents i tombes funeràries de valor incalculable. Recomano visitar el museu jueu de Girona, tot un món, que ens aporta molta informació de com era la vida i de com estava estructurada la societat en la edat mitjana a Girona.
Tot baixant pel carrer de la Força, vam anar parlant aquí hi ha el museo d'història de la ciutat , antic palau dels Cartellà, reformat durant el segle XVIII per acollir el convent dels caputxins, amb una romàntica placeta de l'antic Institut de batxillerat, anar baixant i trobem la casa mare de Maria Aulina , mes avall la placeta on hi trobem el monument de Josep Maria Subirachs, sobre " El Sis-centè aniversari de la primera reunió de mestres d'obres per decidir la continuació de la Catedral de Girona 1386-1986 " si continuar-la de tres naus o fer-ne només una; davant de la casa Mascaró ( entre el carrer de la Força i el carrer Cúndaro.
D'aqui la visita continuà cap a la plaça de la Independència, carrer de Sta. Clara per tal de fer un gelat de la botiga dels germans Roca.
Aquesta abraçada ens dona entendre que ben segur que la mare i la filla , ho havien trobat algun llibre interessant, o simplement una mostra d'estimació i de tendresa.
Tot seguit cap a disfrutar de l'entorn del restaurant Le Bistrot i fer-nos una foto sota el pont del palau dels Agullana, i comentar la seva complicada història.
 |
| Aquest palau dels Agullana sempre li han dit palau del Vescomtat |
Al fons de la foto podem veure el pont vell, i la qüestió que presentaven els dominics , deien que si es deixava fer el pont nou, aquesta placeta, sempre seria un cel obert dels Agullana. Realment una mirada a les escales de sant Martí Sacosta i el pont dels Agullana, continua sent impressionant. Una vegada a la placeta, podem contemplar la grandesa del palau i alhora la destrucció de l'escut per castig, suposo que reial. Be passant el petit pont , escales amunt, arribem davant l'edifici de les Àguiles; aquest edifici és construí com a seu de l Estudi General de Girona. L'any 1705 l'edifici fou convertit en caserna. En el 1714 es decidí restaurar-lo per reprendre els estudis; un decret de Felip V de 1717 feia tancar la universitat de Girona, Barcelona i Lleida i feu construir la Universitat de Cervera, on quedaren concentrats tots els estudis de Catalunya. Cervera s'havia mantingut fidel al monarca. No fou fins el 1869 que els estudis retornaren a Girona. Pels que no ho sàpiguen Cervera es la capital de la Segarra, una petita capital, amb molta història, ep! també te un importantissim call Jueu, com Conesa i Santa Coloma de Queralt.
Davant del rectorat hi ha la terrassa d'un bar, que es el més relaxant de la ciutat. A la dreta veiem l'esglesia de Sant Domenec, avui dia paranimf de la Universitat.
Mai he sapigut el nom d'aquesta casa, que sempre l'havia vist sense restaurar, però si que deu ser una gran casa pairal. A la dreta trobem el carrer dels Alemanys i de cop la casa Boadas Formiga . Una porta enreixada i gran permet veure el pati interior
Abans d'entrar a la caserna dels Alemanys veiem la catedral pel darrera. M'agradaria haver nascut a Girona per saber el nom de cadascuna d'aquestes cases i jardins.
A l'entrar als jardins dels Alemanys, practicament els trobem vuits, tant sols amb algunes dones àrabs pel seu aspecte, però la pau era el que es respirava aquella tarde festiva.
En una visita guiada als socis de l'Ateneu Barcelonès, del qual en formo part des de molt jovenet. En Pep Bosch, exel.lent guia, ens va explicar que la nit del deu d'agost de mil tres-cents noranta-u, festa de Sant Llorenç, va tenir lloc un gran atac contra el Call de Girona; ja feia dies que si respirava un ambient enrarit d'odi contra els jueus, potser motivat per les noticies que anaven arribant d'altres indrets de Catalunya. Els Jurats de Girona van ordenar vigilar les entrades al Call, per tal de frenar la violència i posar seguretat en aquest lloc tant especial, que s'esperaven esdeveniments de tota mena, especialment greus. Recordo que ens va explicar que l'objectiu d'aquella turba de gent no era robar els diners o l'or, sinó que els jueus es convertissin. Aquell cap vespre d'agost de 1391 tothom de Girona sabia que passaria, explicava que a tota la ciutat estava plena de baptisteris oberts amb capellans a punt de batejar als jueus que els ho demanessin.
En saber-ho el rei Joan I, el rei va ordenar que per protegir als seus jueus, els que haguessin sobreviscut i les seves famílies els posessin tancats a Torre Gironella, on estarien més segurs i així estarien allunyats del centre urbà de la ciutat. Aquí va passar penúries i amb permanents amenaces durant 17 setmanes. A partir d'aqui va començar a decaure la comunitat jueva a Girona, tal com va passar amb la resta de comunitats jueves per tot el país.A Girona en aquest atac de l'agost del 1391 es varen convertir 80 jueus la majoria influents.
Aqui vam veure al passar aquesta porta un escut de la reina Joana Enriquez, o del Príncep de Viana no ho recordo be.
Tot seguit vam pujar a la muralla per donar l'últim passeig i observar la ciutat de Girona abans de que caigués la tarde, ja podem veure un finestral gòtic de luxe i molta verdor.
Des dalt la muralla, vam poguer observar el rectorat, i el pati de les Âguiles on es conservents trossos de la muralla romana, la part del darrera de l'església i convent dels Dominics, part del darrera de la Universitat, que no podien escollir un millor lloc per acabar la tarde.Després d'aquest llarguissim tros de muralla, trobemtot seguit algunes zones de gespa molt ben cuidada amb piscina , que en altre temps recordàvem que eren zona d'hortalises i galliners.
Caminant a tanta altura hom pot observar les golfes de les cases, que em transportaven a d'altres temps feliços de la meva infantesa, encara es pot veure alguna golfa només des de dalt la muralla, sinó també des d'altres indrets, om podem observar estris de la vella pagesia com : forques, cabassos, perols d'aram que tant servien per fer bugada, com per fer sabó, com per la matança del porc, senalles d'anar a comprar, també algun carretell de posar-hi vi amb la seva canella, alguna bascula de peses, o bascula romana, alguns aumolls, o algunes aubarques penjades , una aixada i aixadeta, algun ajocador, una cistella conillerra, uns cercapous de temps immemorial,- vostès saben que es un cercapous ?, una erera per assecar les figues, algula corriola de fusta antiquissima, algun cove, en una es golfa vam veure una dalla, també una màquina de desgranar blat de moro, una ensofradora, un escalfa llits que a Lleida a la baia Segarra en diem un ruc, així com una bona destral, també alguna falç i algun falçó, un escalfa planxes en una es golfa d'una bona familia, en fi tot oblidat de la ma dels homes i també de Déu. Sense equivocar-me em porta a la Girona del llibre Ciutat petita i delicada, d'en Jaume Ministral, un gran llibre, que la majoria de vostès l'han viscut, perquè parlem ni menys ni menys que de l'època de Sa Ilustrissima el Dr. Cartanyà. Els recomano que el llegeixin, si volen passar alguna estona d'aquest bon temps que ja tenim asseguts darrera la persiana del balcó de casa seva,ep ! també a l'eixida de la casa de pagès.
Entre el cansament i vinga explicar història de la ciutat, sens va tirar el capvespre al damunt. Llavors van venir els comentaris de la colla que ens acompanyava; eren de Madrid. Estaven meravellats de la nostra ciutat i entre comentaris es preguntaven - com es que a Madrid no es conegui aquesta ciutat tant històrica i única ? . No se la resposta, però d'altres persones com la meva neboda que viu a Madrid també m'ha fet la mateixa pregunta.
Tots contentissims, van anar a fer un toc per la rambla abans de marxar cap a Sant Antoni de Calonge.
Pep
Biografia : La Comunitat Jueva a la Girona Medieval.Cicle de conferencies febrer/març " Girona a l'Abast XII " 2007.
Girona entre 4 Rius, L'Origen dels carrers i Barris de la ciutat. Jaume Fabré: Ajuntament de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada