VETLLA PASQUAL A LLORENS DE ROCAFORT, EX-BARONIA DE VALLBONA DE LES MONGES

Per tal de situar-nos una vegada més i arrel de fer-me pesat, que ben mirat ja ho sóc, però com que repassar la història sempre és bo, aquí van unes dades d'aquesta església parroquial, ara totalment restaurada i novament beneïda per l'arquebisbe emèrit Jaume Pujol, l'0ctubre del 2018.

El document més antic de Llorenç es el diploma inicial de donació del bescompte Ramon de Cardona de data 11 de desembre de l'any 1060, a favor de Gombau Joan i altres de la roca que es diu de Sant Llorenç, junt amb la seva Quadra, segueix una segona donació del mateix donant l'any 1076 a Gombau Joan i la seva muller " Aprofitant l'avinentesa del que estem parlant sobre la donació de Ramon Folc, copio directament del llibre de  La Baronia de Vallbona  del Sr. J.J. Piquer i Jover: 

" In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..." "de la roca ques diu de Sant Llorenç y de la quadra y de la capellania y ferreria y demés drets "

Un document de l'any 1597 signat per  l'abadessa de Vallbona Arcàngela de Copons , que sota la seva prelatura es va acabar  la nostra església, fa esment  als cognoms de veïns de Llorenç que formaven l´Universitat, avui dia dit ajuntament, com : Bergadà, Mora, Timoneda, Janer i Capdevila . 

(Document que data  quatre anys després de la inaguracio de l'església  de Llorenç, en aquells anys Llorenç de Vallbona (1593-1597). 

En nom de Déu. Amén. Sigui conegut de tothom que el dia 24 del mes de gener de l’any de la Nativitat del Senyor mil cinc-cents noranta set, intervenint jo Lluís Marquès, prevere vicari, notari per autoritat apostòlica  i notari públic del present monestir de la Puríssima Verge Maria del lloc de  Vallbona i de tota la dominació del seu monestir, de l’orde cistercenc en la diòcesi de Tarragona, en presència dels testimonis infrascrits per a això especialment cridats i pregats, havent-se convocat i congregat el Consell General en el mercat públic del dit lloc de Vallbona, tal com es costum de convocar i congregar i reunir el dit consell general i per semblants i infrascrits acte o actes i altres assumptes de la present Universitat infrascrita del lloc de Llorenç, de la dita diòcesi tarraconense, per tractar i deliberar sobre les coses infrascrites

s’aplegaren en  consell i foren presents aquests: Joan Bargadà, batlle del lloc de Llorenç per la noble i reverenda senyora domna Arcàngela de Copons, per la gràcia de Déu abadessa i senyora del dit monestir i de tota dita senyoria de Vallbona, Antoni Mora, major de dies i  jurat durant el dit any, Andreu Capdevila, [To]màs Capdevila, Antoni Capdevila, Jaume Jan[er], Joan Banyer, tots agricultors naturals de Llorenç, de la dita diòcesi, formant l’Universitat i celebrant Consell General del dit lloc, i representant com a.....

 [amb voluntat i consentiment] de Lluís de Copons procurador general del convent de monges i de tota la dominació de la senyoria esmentada del monestir de Vallbona i de voluntat i consentiment del dit Joan Bargadà, batlle del dit lloc, com s’ha dit més a munt,  en nom de tota la universitat i els seus singulars presents, absents i futurs del predit lloc de Llorenç,  de grat i amb coneixement cert varen constituir i ordenar en nom seu i [en nom] de la dita universitat i de qualsevol d’ells i altres singulars de la mateixa, presents,  absents i futurs,  com a seus veritables i indubtables síndics, actors i procuradors: l’honorable Antoni Joan Bargadà, jurat en l’any present i a dalt esmentat, i  els infrascrits del mateix lloc de Llorenç, Andreu Bargadà, teixidor de lli, Antoni Simon Capdevila, Jaume Timoneda, agricultors i habitants en el dit lloc de Llorenç, absents com a presents perquè en nom de la dita universitat i els seus singulars puguin  actuar, conduir, tractar, procurar, prosseguir, defensar, acabar i finir sense deute totes i cadascuna de les causes o litigis mogudes com per moure en el futur, actives i passives, principals com apel·latòries, ja sigui com actuaris o defensant-se,  per qualsevol causa o raó, pels drets, títols o causes que siguin, tan davant l’excel·lentissim lloctinent general i la seva reial audiència  o altres, en judicis tan eclesiàstics com seculars i comparèixer en les seves corts o consistoris.... ( falta un tros per traduir del llatí aquest antiquissim document, espero que algú m'ajudi ).

Ara entendran que la primera sepultura  de l'església sigui d'un tal Pere Capdevila i la segona un tal Joseph Timoneda. 

Abans de continuar aquí va un regal en honor a en Miquel Marquès, el nostre jove campaner d'ençà molt de temps : 

Per sort encara resten les campanes originals, a la mitjana hi ha una inscripció amb lletra gòtica que diu AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENETICTA TU IN MUL (ieribus). La campana gran te un embelliment fastuós, el text es summament decorat amb amb fullatges al voltant de la lletra gòtica, es sumptuós i trobem una fornícula amb la Marededéu amb el nen Jesús als braços i posa O MATER DEO, que traduït vol dir O MARE DE DEU. Les campanes també són tot un orgull per nosaltres.

Feia  molts anys que no havia passat una setmana santa al meu poble de Llorenç de Rocafort, ex-baronia de Vallbona; tampoc vull dir tota la setmana completa, em conformo amb un dijous sant, divendres sant i el dissabte de gloria, no cal tota la setmana entera, durant la meva joventut pels vols dels anys seixanta, que feia d'escolà, el dimarts sant el mossèn i els escolans fèiem el que s'anomenava el salpàs i el mossèn beneïa totes les llindes de les cases tirant un grapat d'aigüa beneïda+ sal. Els veig perduts, els explico de que es tractava el salpàs: 
El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d'una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal. Un costum que troba el seu origen en la tradició jueva en record de la pintada amb sang que van fer els hebreus a les portes de les cases per alliberar-se de les plagues d'Egipte. Adoptada pel ritu cristià, consistia a beneir un recipient amb aigua i un plat amb sal amb una espelma dreta al mig. Llavors es barrejaven aigua i sal i s'aspergia, amb l'ajut de la caldereta i el salpasser, les portes i llindes de la casa, i també dels corrals. Les diferents consuetes – llibres que recullen les pràctiques i cerimònies d'una parròquia – manifesten diverses variants d'aquesta tradició que tenia, a més, un caràcter marcadament territorial i administratiu de reconeixement d'un terme parroquial. Ara tots més tranquils oi ?, seguim per endinsar-nos en les festes del tridu pasqual, que representa la passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret.
Un servidor d'ençà que era jove, que no havia estat en un Via-crucis pels carrers de Llorenç, si que en el meu record es present tot el poble acompanyant a la Creu que tant dignament portava el Francisco Català de cal Timoneda, un home gran com un sant Pau, jo de jove sempre m'interrogava com no es podia cansar de portar el Crist tanta estona ?. Enguany m'ha sorprès el Josep Maria Moix de cal Mano que amb més de vuitanta anys, la portat de la primera a la darrera estació i un servidor al seu costat oferint-li de tant en tant si creia que l'hagués de rellevar ? i no, un altre home fort; segur que a Llorenç n'hi han més, però ens quedem aquí.

Un matí amb un fort vent, però que encara despertava més devoció d'acompanyar la creu pels carrers del poble. La sorpresa fou al veure gent de fora, gent que ben segur que estaven allotjats a la hostatgeria del proper monestir de Vallbona de les Monges com la Maria Anunciació i en Josep que són uns veterans del monestir d'ençà molts anys i veïns del meu municipi de Cornellà del Terri; alhora també altres veïns de Vallbona. La gent de Llorenç em comenten que fa anys que es fa i que venen persones de fora la vila, tot un honor que es trobin com a casa. Llorenç és un poble medieval, no és un poble dormitori, que potser que amb els anys també s'hi torni com molts.
Un Via-crucis com Déu mana, ben complet, presidit per mossèn Joan Costa i amb lectures a cada estació i amb els cants de Lluís Maria de Valls O.P. i música de Lluís Millet. Els que teniu una certa edat, començant per mi mateix, sempre m'ha agradat aquesta lletra i música, no sabria cantar i resar d'una altra manera.

A poc a poc, estació rera estació anem contemplant el camí del calvari, crucificció, mort i sepultura  del Senyor.

Un Viacrucis molt intens i viscut, tothom va seguir amb molta devoció i un silenci només trencat per les lectures, els cants  i el vent, vent que li posava fàcil al Josep Maria que portava la Creu.
El dissabte pel mati varem estar adobant amb el meu cunyat Josep Subirà els joves olivers del pla del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges, feia quatre anys que els vam plantar i mai els havíem adobat, això si, tots tenien un bon rabassó per si plovia, i sí demostrat s'omplient d'aigua.  

Aquest ametller alegra la vista de qualsevol sigui o no pagès, Déu ni do de lo carregat ue està.

Si un s'aixeca dematí, el dia dona per molt, o dit d'una altra manera el dia és llarg, teníem temps d'adonar-nos com estaven els ametllers del nostre costat i també com no els dels veïns, que per cert els de Cal Giné del pla de Sant Miquel n'estan ben carregats. M'encanta veure un ametller així de generós, tenen pinta d'una bona collita, podrem fer moltes ametlles garrapinyades i fins i tot vendren alguna.
A la Cooperativa de Guissona em varen recomanaer aquest tipus d'adob 15-15-15 , es molt complet, a veure si tenim sort i els arbres creixent.

Aquí les estem regant (10 litres per arbre), perquè confiar en el cel en aquest Urgell es molt confiar, historicament hem patit sequeres indescriptibles cada dos per tres, després d'adobar-les ( granets de color blavós a la base) i l'aigua que hi tirem, podran esperar les pluges. Lo nostre es patir.

S'adonin que cada oliver porta clavada una canya de bambú, per  donar-li seguretat i protecció, sinó,  una nit de vent fort les trencaria. Notin que de cop hem substituït les canyes per un ferro de dos metres d'encofrar, perquè si reben l'atac d'animals més pesants aguantin i no es trenqui la tija. (porc-senglar).

Mirant la següent foto, podem adonar-nos que la natura se les sap totes, quan un es despista, les plantes boscanes van envaint el terreny de cultiu; aquí tenen un oliver ben acompanyat amb molt de timó o farigola a Girona i Barcelona i una argelaga .

Com que a pagès mai s'acaba la feina, també vam fer dos viatges de llenya pel proper hivern, que si es tant dolç com aquest poca llenya cremarem, de totes maneres des que m'agafen la llenya de l'era o millor dit em manlleven la llenya per un altre dia tornar-me-la, ara ja no ni deixo gens ni mica, la tanco a casa, que Déu reparteixi sort i que ningú s'ho prengui malament. Demanar-la seria d'allò millor, i segur que no els diria que no, però això que cada viatge a Llorenç vegi que el munt va minvant, no em fa cap il.lusió, perquè la llenya no ha arribat sola a l' era, encara que no posi un cartell,hom intueix que es propietat privada. Ho deixo, que tampoc em donarà gaires resultats.

Ben mirat, la setmana Santa dona per molt a Llorenç de Rocafort, després de parlar amb els veïns que vas trobant pels carrers que per altra banda són comptats, i de fer una visita ritual al monestir de Vallbona, perquè sembla que un servidor no està complet sense visitar aquest monestir femení més important e l'antiga Corona d'Aragó, després el que sempre està present es la pagesia, anar als trossos a veure com creixen els sembrats, a veure si enguany després d'una bona esporgada dels codonyers tindrem codonys.

Amb anades a Bellpuig a comprar tota mena d'estris i de queviures i posar gasoil al cotxe, la Setmana Santa va passant d'allò més be, ben acompanyats de la nostra neboda Eli, de la meva germana Dolors , del Josep Subirà el meu cunyat que tant val per ensofatar els codonyers, com els noguers (clar amb el seu certificat oficial de Fito sanitaris) com per matar l'herba de l'era,  i de la Tere, la meva dona, entre tots l'estada a Llorenç es un premi per l' ànima, si a més i afegim els oficis litúrgics de dijous, divendres i dissabte sant, ja no ens manca res., si només que plogui. Just una hora abans de començar amb el ritus de la Vigília Pasqual, va començar a ploure, però cap problema, el foc ja estava fet quan va arribar una multitud de persones grans i joves penso que de Vallbona, de la Olivera o del monestir o del mateix poble.

No vaig sentir que ningú protestés per la pluja, per tots molt benvinguda. Oi que fa impressió església a les fosques ?
Des que era escolà no havia viscut una vetlla Pasqual a Llorenç, tant intensa com la que vaig viure l'any 1972 a Vallbona amb el secretariat d'universitaris cristians amb el pare Salvador Pié i el pare Serramona i 300 estudiants escampats per les pallisses i com a secretari general en Carles de Ahumada i Batlle, actualment, responsable de La Olivera i de l'Escola Alba de Tàrrega. Jo ho vaig viure molt intensament des de Llorenç,, junt amb els meus bons amics Maite Pipó filla de Pallerols i el seu espòs F.Xavier Durà (a.c.s.), brancadier de l'Hospitalitat de la Marededéu de Lourdes, pujavem i baixàvem de Vallbona segons els horaris de les funcions religioses, mai vam estar a cap taller. 
Sense més preàmbuls tot es va posar en solfa, el jesuïta preparava la vetlla amb en Pau Moragas i en Carles Ahumada mig a les fosques, propi de la litúrgia d'aquesta nit santissima.

El grup de joves que donaran veu, cant i color a aquesta vetlla estan al costat dret parlant entre ells i la seva directora, sobre com s'ho faran perquè tot sigui joiós aquesta nit, només de veure'ls es un bon presagi d'una gran vetlla.

La gent ha arribat amb el mossèn i ja tothom estem a dins l'església de Llorenç som quatred el poble,  la resta són  "forasters " o veïns del poble de Vallbona de les Monges o de la comarca i fins i tot de Tàrrega segons vaig saber més tard.

en Ramon Moix de cal Giné ja te el foc preparat i el porta a la porta de l'església amb una pala per no cremar-se, un bon invent, jo el cobreixo amb un paraigües. 

Ara si que ja comencem amb el foc nou. Tot preparat, fins i tot l'església roman a les fosques.
Amb joia comença la Pasqua de Resurrecció, amb la litúrgia del Foc : La tenebra ja no és tenebra per a tu,
la nit és clara llum com el dia.... ens endinsem església endins cantant La llum de Crist, us lloem Senyor (tres vegades).

Crist ha ressuscitat entre els morts, per l'amor ha vençut la mort,

deslliurant-nos del sepulcre per donar-nos la vida.

Els nois i noies llegeixen a trossos el PREGO PASQUAL

Després de llegir tot l'Exutet, per cert preciós, un cant que sempre m'ha posat els pels de punta " Oh nit santissima, només tu saps l'hora de la ressurecció del Senyor " 

Litúrgia de la Paraula : Del Gènesi, la creació del món, la segona lectura de l'Exode: Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar.

Isaïes : El Senyor que t'ha reclamat t'estima amb un amor etern.

Glòria ( recitat  i cantat tres vegades ): Glòria , glòria, sempre seràs nostre Senyor.

Epístola : Crist , un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mort més.
Al.leluia.
Evangeli : Per que busqueu entre els morts aquell que es viu .
Homilia

Lletanies dels sants : Pietat Senyor, pietat, tingueu pietat.
Cadascú diu el nom del seu patró. 
Benedicció de l'aigua i renovació de les promeses del Baptisme
Renuncieu al mal....... Si hi renunciem
Renuncieu a creure'ns superiors als altres......... Si hi renunciem
Malgrat tot : Creieu en Déu ? Si hi creiem
Creieu en Jesucrist ? Si hi creiem
Creieu en l'Esperit Sant, Si hi creiem.
Benedicció de totes les persones de l'església. 

Litúrgia de la Eucaristia
En Mateu va tocar el saxo abans de la consagració amb L'aleluia de Lleonard-Cohen ( tenim el vídeo, però no el podem posar , per problemes tècnics.
Ofertori
Sant , Sant, Sant. Pare nostre.
Cant de Pau : Mans, mans mans a les mans, deixem les tristeses, deixem els afanys...

Som testimonis de resurrecció; 
els ulls, la veu, 
els gestos han de dir: Jesús es viu.
Som testimonis de resurrecció
Que l'esperit ens mogui
a ser homes lliures i homes ferms.

Aquesta vetlla Pasqual es el 4art . any que es fa a Llorenç, i el jesuïta Pep Mària es el segon any que be. Em va parlar de la Web : Pregaria.cat (al cor del mon), viu a Sant Cugat del Vallès on nosaltres també hi tenim una vivenda molt aprop dels jesuïtes i de Creapolis , segons m'han dit en Pep Mària es professor d' Esade. Li estem molt agraïts per haver-nos fet viure al màxim la Ressurecció del Crist.

Vaig conèixer el pare de'n Miquel que fa molt temps que els diumenges ve a tocar les campanes a Llorenç, el pare es diu Ramon-Josep Marquès, és ex-alcalde de Vallbona .
Tot prenent una mica de ratafia i alguna galeta vaig anar parlant amb la gent que ens va acompanyar i havia en Carles de Ahumada i Batlle, actualment, responsable de La Olivera i de l'Escola Alba de Tàrrega i mes gent, vaja una festassa.

Vaig conèixer a l'amic de'n ZUM, (acs) Josep Maria Boix-Masramon, ex-monjo de Montserrat i amic meu de guàrdies al CAP BANYOLES durant molts anys, també company i amic de mossèn Joan Costa i autor del llibre Kineret, allibereu el Salmista i La Bíblia dels Nàufrags, en Ramon Franquesa artista pintor aquarelista, la seva dona es diu Maite Trepat, un altre amic es en  Josep Girebé , la seva dona es diu Maria, són de Tàrrega.

En Zum no parava de parlar-me de tots vosaltres i encara em falta quelcom de Sant Martí del Riucorb, ell algun dia a la setmana anava junt amb d'altres persones a fer alguna pregària estil Taizé ?, això queda pendent i els que em llegiu ho podeu ampliar o senzillament dir-me que ho he somiat.

Una felicitació a tots els que érem aquell santissima nit a l'església parroquial de Llorenç de Rocafort. La realitat supera aquesta pobra narració. Cadascú hi podria afegir les seves vivències; espero que tot plegat serveixi perquè l'any vinent siguem molts més a viure intensament aquesta Vetlla Pasqual a Llorenç.

Ho publico en el dia de la Festa de l' Ascensió del Senyor i que sempre es celebra en dijous.

Una abraçada a tots i mil gràcies per celebrar la Vetlla Pasqual a Llorenç de Rocafort, casa vostra.

Pep

QUE RECORDO DE LA SETMANA SANTA, DE QUAN JO ERA UN NOI

Quan hem poso a recordar com era la meva setmana santa de quan jo era un noi, curiosament només em venen records i vivencies religioses, clar les vacances escolars eren curtissimes i  com que l'església ho impregnava tot, donç es raonable que només tingui aquets records, si a més, jo i els meus companys tots feiem d'escolans, donç aqui va el primer gravat del diumenge de Passió o diumenge de Rams, jo portava una rama gran de llorer carregat de llaminadures  de sucre de diferents colors, sempre i anava un rosari i després figures , no recordo de que , potser eren creus? això si ,abans que acabés l'ofici de la Passió de Nostre Senyor, jo ja m'havia cruspit un grapat de llaminadures.

(Gravat tret de "AÑO CRISTIANO" escrit pel francès P.J. CROISET, de la Compañia de Jesús. Paris 1846. Libreria de A. Couret y Morel, c/. del Eperón nº6. imprenta de BEAU, Sant Germain en Laye).


Avui diumenge de Rams de 2011, al sortir de l'església , la Mª Gràcia Corominas m'ha regalat  una palma amb filigrana en miniatura, cal dir que ja fa anys que me la regala. Ho agraeixo en l'ànima.

Abans del Concili Vaticà II, es feia L'Ofici de Tenebres, que se celebrava el dimecres, el dijous i el divendres sant al vespre. Feiem servir un canelobre de 15 braços de forma triangular, set a cada costat i un al vèrtex superior del triangle, representaven els apòstols, els deixebles i el Crist.
A mesura que pasava el dia i seguint el cant dels psalms de matines a laudes, s'anaven apagant els ciris fins a quedar sol el que representava el Crist. Llavors, amb tota l'església a la penombra, mentre es cantava  " El Benedictus " , aquest ciri era tret del tenebrari i el colocavem damunt l'altar per amagar-lo després al darrera, mentre se simulava el moment de la mort del Crist amb un soroll que recordés el terratrèmol que ocorregué, tal com expliquen els Evangelis. Després només la llum del ciri damunt de l'altar il.luminava les tenebres del temple, simbolitzant la Resurrecció i la Llum del Món, que és el Salvador.
  UBI CARITAS ET AMOR, DEO IBI EST " ON NI HA CARITAT I AMOR ALLI HI HA DEU " Això ho cantavem  pel dijous sant. Quan erem petits al meu poble de Llorens de Vallbona a l'Urgell, abans la Baixa Segarra, la festa començava el dimarts sant , el mossèn junt amb els escolants començaven amb el " salpas", passant casa per casa a posar sal barrejada amb aigua beneita sobre el  portal de cada casa i els amos ens donaven ous o altres queviures i també alguna llaminadura pels escolans; els ous normalment sels quedava el pobre mossèn, que en aquell temps malvivien, sort dels feligresos, perquè el Bisbat estava molt lluny i ....  També es posaven creus fetes de fulles de palmera beneïda per tal de protegir-les dels llamps i les tempestes.
El Dijous Sant era algo serio; de bon mati unes quantes dones de la parròquia ajudades d'alguns homes, feien el que s'anomenava el " Monument ", l'adornaven amb cobrellits guapissims, domassos granatosos o de bellut o roba de crepé arrugada i moltes flors; amb dotzenes de ciris, on la cera que cremava feia olor a cera, no com ara, amb canalobres de bronze, d'aram o de plata o senzillamenet de metall ben lluent, amb una gran catifa de colors vistents i cobrien l'altar amb  amb les millors estovalles, que teniem un pam i mig de punta de ganxet pels laterals, quedaven guapissimes.

(com que no tinc cap foto del nostre monument de Llorens), poso aquesta del monument que feien servir a l'església de Segaró aprop de Maiyà de Montcal, pujant cap al mas El Noguer; cal dir que aquest Monument es fixo, (potser si que abans es defeia ) ara , està tot l'any muntat en una capella lateral, es d'un gran valor, jo sincerament mai n'havia vist cap d'aquestes caracteristiques.
Donç el nostre era " de quita i pon " o sigui que cada any s'havia de fer tot de bell nou, però aquell enrenou donava vida a tot el petit poble. A mitja tarda era la misa In Cena Domini, mai abans de les 4 de la tarda ni després de les 9 del vespre; amb el rentat dels peus  com el Senyor va manar
 i la lectura de la passió de Nostre Senyor Jesucrist evidenment en llatí, o sigui llarguissim, però temps era temps i ningú se li passava pel cap comentar-li al capellà que la passió era pessada. Un cop finalitzada la missa, portavem el Santissim (els jueus no tenen superlatius i en contes de Santissim li diuen Sant, Sant, Sant (tres vegades),  el duien sota pali portat per 6 homes, cap al Monument; recordo que jo d'escolanet portava els incens, o sigui que anava davant repartin perfum, fent molta fumerria, per tal de donar més solemnitat a l'acte, per mi era important, era algo sagrat, donç pensava que façi més festa per tothom (la veritat es que quan el mossèn no em veia li possava dos culleradetes mes d'incens a l'incenser) i ja us podeu imaginar el que passava, a dins a l'església i arrivaba haver una densa boira, però l'olor d'incens que es el que compta estava assegurat. Durant la processó es cantava el Tantum Ergo sacramentum. Un cop al monument , el sacerdot deixava el copó a les portes del sagrari i posava novament incens i  l'incensava, tots ens agenollavem li cantavem El Pange lingua gloriosi Corporis mysterium........, després amb molta cura, el mossèn  tancava el santissim en el sagrari; mentres tant jo en un racó sense que  ningú  se'n adonés, li tornava a posar  dos culleradetes més perquè deixés la petita nau de l'església del meu poble ben perfumada, m'encantava i encara m'encanta entrar en una ésglesia romànica o gòtica i que façi olor a incens i a cera, ja us podeu imaginar als dos minuts tota l'esglesia plena de fum i de perfum, el mossèn com que no era tonto, tenia les seves suspites, però jo disfrutava com un nen. Tot s'ha de dir al vespre sobre les 10 feien l'Hora Santa, d'obligat cumpliment.
El que em conmou més del Dijous Sant el el manament de Jesús " us mano que us estimeu ", penso que es un gran manament, fins i tot pels no creients. L'amor que mou el sol i les estrelles segons acaba la Divina Comedia de Dante, i que tant li costi moure el cor dels homes.
El divendres Sant  com que no es podien tocar les campanes, els escolans sortien amb carraus i matraques a fer sorolls pels carrers del poble, perquè la gent anés als oficis.

Aquest retrat m'el va fer el divendres Sant de l'any 2010 a la sala gran de Can Geli de Sta. Llogaia deTerri, per Mariangela Geli i Rissech, perquè veieu que per setmana santa es pot fer de tot... mentre la pintora estava pintant l'oli, no vam parar de parlar de la Catalunya Nova de la Conca de Barberà, de la Segarra, de l'Urgell i com no del monestir de Vallbona de les Monges i  de la seva llarga e interessant història, fins i tot de les cisternes de les cases i de les cabanes dels trossos, donç a Girona com que es la Catalunya Vella plena de masos i aquests tenen les terres al voltant del mas, no esxiteixen les cabanes, si fa mal temps donç cap al mas i Déu sobretot.
 Quan algú em diu que no sap com pagar-me el que he fet per ell,  li dic que resi per mi i em contesten, - home, això es molt poca cosa, - jo li contesto - intenti-ho ! segur que algo li sortirà. El pare Daniel Estradé, deia que si a Déu hi em d'arribar a través dels germans, es bó que aquests demanin per a tu a Déu nostre Senyor. Un pacient en va dir faré el que vostè em diu i a més li escriuré un vals i així ho va fer.
 Tornant al divendres Sant, nosaltres , deiem que sortiem a matar jueus, quines coses oi? fins la canalla matava jueus. Recordo que teniem ocupat tot el dia, al matí el via crucis em recorda que davant cada estació cantavem: Per vostra passió sagrada, adorable redemptor, perdoneu altra vegada a aquest pobre pecador. Jesús víctima escollida, és condemnat a la mort, per donar-me eterna vida, Ell sufreix tan trista sort.

A Jesús li dona ajuda/ de malgrat lo Cireneu/ per mes culpes merescudes/ no voldré portar ma creu?....... Reb Maria amb amargura/ lo Cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut lo seu butxí......, a la tarda la llarga lectura de la  Passió de Nostre Senyor, junt amb una llarga petició al Senyor que començava aixi: OMNIPOTENS SEMPITERNE DEUS i així s'encomanava a Déu fins i tot pels pèrfits jueus i als heretges; al vespre a les 10 hora santa i vinga Déu sobretot, vaja igual que ara. Durant la nit, mai es deixava sol el Santisssim, per rigurós ordre s'anava fent torns  de dos persones joves cada dos hores.

El dissabte sant era molt diferent, durant el dia , era com un dia qualsevol, tothom anava a la seva, fins al vespre que començava la gran vetlla Pasqual, amb el foc nou. i enceniem la llum nova a les espelmes i amb procesó cap a dins de l'església tot cantant:  LUMEN CRISTI ! , tot seguit a dins del temple es cantava EXULTET ANGELICA TURBA CAELORUM......, després de 12 lectures de l'Antic Testament, si no recordo malament eren: 
 Del Génesi, la creació del món, la història del Diluvi, la història del sacrifici d'Isaac, el pas del Mar Roig, del profeta Isaïes, del profeta Baruc, presa del profeta Ezequiel, passatge d'Isaïes, lectura de l' Exode, del profeta Jonàs, lectura del Deuteronomi i per últim lectura del llibre de Daniel; Déu ni dó de lo llarg que arrivaba a ser!

Després venien les lletanies dels sants, llarguisssimes per cert i després la renovacio de les promeses del baptisme. Eren temps d'abans del Concili Vatica II i la liturgia era així de recarregada i el temps li era igual, vaja com en l'església ortodoxa Rusa, on les misses poden durar 3 hores. En aquells anys la liturgia ho impregnava tot, tota la vida del poble , girava entorn de la Passió del Senyor i punt; bars tancats, sales de ball tancades, en fi només es podia anar a pendre el sol i resar que ja es molt. Ah!! festejar amb la xicota no estava ben vist, una cosa tant inocent Déu meu !
Una vegada arrivat el diumenge de Pasqua tot era diferent, l'ambient era festiu al màxim, el Crist havia ressucitat. Llavors trobaves pels carrers del poble el grup de Caramelles que cantaven cançons populars per la celebració de la Ressurecció del Senyor, la gent els feia un obsequi que consistia en donar ous i botifarra i llaminadures. Les Caramelles també sortien en altres festes com la vigilia dels Reis la dominica quarta de Cuaresma, o pel Roser. En alguna part de lal Catalunya Vella i al Nord de la Nova també sortien la Vetlla Pasqual i els dilluns de Pasqua. Recordo que portaven una perxa amb un cistell al capdamunt adornat amb cintes i garlandes, per acostar-lo a les finestres de les cases; a Llorens solien venir els de Maldà amb el Sr. Capell !

Actualment la setmana santa ja només serveis per a fer vacances a casa , a la costa o anar a un creuer pel Mediterràni, dels meus records ja no se'n recorda ningú, ben mirat ja és història o la meva història. Encara que la meva dona, la Tere, em diu que a Gata encara la setmana santa es 100% religiosa. Algo queda. Extremadura i Andalusia la Setmana Santa encara es una festa.
De més grandet recordo la setmana santa de l'any 1972 que el SECRETARIAT D'UNIVERSITARIS CRISTIANS va organitzar a Vallbona de les Monges " III Ruta de Setmana Santa, amb extens dossier  de treball pels assistens

Recordo que els universitaris es van distribuir per les cases particulars i per les pallisses del poble de Vallbona, jo i en Xavier Durà i la Maite Pipó hi participavem a tots els oficis anar i tornar, jo des de Llorens i ells des de Pallarols prop de Cervera. Recordo que portava la diecció en Salvador Pié, penso que era Filipo de Sant Felip Neri.

Al fer tants anys segur que em deixo moltes coses que passaven pel meu poble durant la setmana santa. Si m'enrecordo ja ho apuntaré. De moment , es tot.

Pels amants del nostre poble on es aquesta escultura ?

Bona setmana Santa a tots.

El  dilluns de Pasqua tota la canalla amb la familia o en grup ens anavem a alguna serra del voltant de Llorens o a algun tros, a menjar-nos la MONA, que una dona de cada casa anava uns dies abans del diumenge de Resurrecció a amassar la pasta per fer el pa de pessic al forn de cala  tia Andreu, era tot una festa, un munt  de dones atrafegades i molt d'ambient , l'al.legria estava assegurada. Quines coses Déu meu !

LA MONA DE PASQUA

(Costum del poble)

No us diré pas cap mentida

si vos dic que al ser finida

la Quaresma de cad'any,

celbrem Pasqua florida,

festa gra i ... divertida

sobretot... si es te xampany,

Festa en plena primavera

i qu'amb cara riallera

procurarem commemorà

la costum hermosa i bona

de menja's tothom la mona 

qu'aquell dia arreu se'n fá.

Tant els homes com les dones

tant els xics com les minyones

tant els grans com els petits;

els honors tots li tributen

i'ls mes nanos fins s'embruten

de les mans el cap dels dits.

Uns la fan del tot rodona

com si'n os una corona

tota plena de diamants;

qui no mira l'hermosura

i si sols la baratura

per doar-la als més infants,

Altres volen sigui fina

i que hi hagi per joguina

una mona o bé un ocell ;

per les noies, la padrina

vols que hi haigi alguna nina

dalt  de tot com a ramell.

Qui'n té bona dentadura

se la menja tant si es dura

com si feia de crocant;

més si n'es de confitura

com que'n té molta dulçura

la devora'l més gormant,

II

Te costum la confraria

de les Filles de Maria
aquest dia rifant tres;
procurant les Majorales
que no'n siguin pas iguales
ni en el mèrit ni en el pés.
Els bitllets vendre'n procuren
i la grossa n'asseguren
al qui en ren un bon paquet;
la questió es despatxar-ne
i ralets arreplegar-ne
per pagar alguns gastets,
Surt tothom amb grans cistelles
totes plenes de costelles
oli i sal, vi bó i pa tou,
i després armen tabola
fent alguna xirinola
al ensemps que'l menja's cou.
Acabada la tifara
gresca, murga i gran gatzara
fan els joves a desdí
resutant moltes vegades
que'n fan bromes tan pessades
que'l contar-les no'n te fi.
Les canalles jugar volen
mentre'ls homes ni cargolen
tres o quatre cigarrets,
i les dones s'entretenen
a rentar'ls plats bruts que'n tenen
tots cantant alguns couplets.
Quan la feina tenen llesta
donene fi tots a la festa
comentant aquell bell jorn,
i esperant amb alegria
repetir-ho un altre dia,
tots plegats ja de retorn.
D'aquest modo es celebrada
de la mona la diada
al meu poble i als voltants;
fem dons, tots de que'n prosperi
tal costum, amb el criteri
que'n regnava sempre avans.
                      E.R.P. (Albi)
Tret de la revista Segarra Núm. 45 Maldà 25 d'abril de 1927.
Text tal qual està publicat en aquest núm.

Mona feta per la meva germana Dolors, ajudada amb els sabis consells de la nostra mare i avia i com aquesta cada any en fan quatre. Esperem veure-les pel dia de dissabte sant, que vindran a dormir a Cornellà del Terri. Avui divendres Sant està ploguent, estic content, perquè convenia molt i a més m'encanta que plogui, serà perquè porto la falta de pluges al meu refons ? potser sí! Estic content perquè demà deissabte de Gloria venent els meus pares de Llorens amb la meva germana, en Josep i la Eli a passar dos dies entre nosalttres.

 Ah!!! el Lluís també vindrà des de Cambrils . Com els tres ultims anys anirem si Déu vol als oficis de Dissabte Sant a la Catedral de Girona;

 veure encendre el foc nou al claustre romànic a les foques es únic. Segur que molts de vosaltres ja el coneixeu.
La cerimonia continua a dins la catedral amb tota la seva solemnitat i misteri. El prego Pasqual cantat per mossèn Babures és algo gran. Les llargues lectures i el cant de les lletanies dels sants ajuden i et donen tota la pau del món, en un dia tant especial i gran. 

Anims a tots.
Pep