Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida camperola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida camperola. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de desembre del 2015

BON NADAL A TOTS ELS HOMES DE BONA VOLUNTAT

Estimada família, parents, amics i seguidors del meu blog; només quatre paraules per què si, perquè  us estimo i d'altres us aprecio moltissim sou entranyables veïns meus del meu poble de Cornellà del Terri, de Llorenç  de Vallbona i d'altres pobles que durant la meva vida he fet de metge, a tots molt BON NADAL  i un any 2016 ple de pau, que es el que tots els homes desitgem tenir pau, viure en pau i sobretot donar pau als que estan al teu voltant, cosa importantíssima. Perdoneu que no digui un any vinent molt feliç, perquè no seria correcte per part meva, perquè la felicitat només la podem reconèixer en la memòria com diu ( Tafalla). Segurament que tots tindrem petits moments de felicitat, aprofitem-los, perquè són un tresor en aquesta vida. Jo d'ençà que ha nascut la nostra neta MAR, que al contemplar els seus ullets, el seu somriure, la seva complicitat en tots nosaltres i al estirar els seus braçets perquè l'agafi, i juguem i intercanviem pessigolles, picades de mans, manetes, i comencem a fer ralet ralet a les seves mans, li diverteix veure el nostre gos Antoine ja amb 16 anys , riu quan passa pel costat, aixeca les estovalles de la taula per veure si està a sota, quan la tia renta els plats amb la aporta mig tancada de la cuina, ella es torça per veure-la. I lo mes maco del món es veure la immensa alegria que te quan veu a la seva estimada mare, la Marta ho es tot per ella i ella per la Marta, m'impressiona aquest refiar-se de la mare a totes a totes , ep ! i del pare també, no vull quedar-me curt, però es diferent. M'encantaria que aquest refiar-se durés tota una vida; es un desitg que sempre he volgut, alhora m'encantaria mantenir aquesta confiança cega en Déu nostre Senyor, que ha vegades trenco aquest refiar-me com els nens.
Aquests moments de felicitat omplen la meva vida i la dels  de casa; tots pendents d'aquesta joia. Que bonic es veure-la créixer dia a dia i els seus avenços, que no són pocs; penso que en aquestes festes gatejarà segur !!! i potser es posarà dreta, qui ho sap ?


Local social del poble de Llorenç als pocs mesos de la seva inaguració.
Aquests dies, que a les portes del Nadal, celebrem la festa de la Expectació al part de la Mare de Déu i estic a Llorenç de Vallbona , cal recordar que l'esglesia estava dedicada a la Verge Maria com totes les esglésies que pertanyien al Cister. a la façana  posa Ave Maria Gratia plena Dominus , es l'esglesia més antiga de la Ex-Baronia de Vallbona.


Mare de Déu de la bona Esperança o de la Cinta o de la O. Es un quadre preciós, es troba a Vic.
Em trobo aquí al poble per la petita collita d'olives , tot s'ha de dir fa més d'un més van caure la meitat de les olives, al tros es troben veritables catifes d'olives, fa molta pena. Esperem que la bacteria  Xilella Fastidiosa, no ens mati els olivers centenaris de casa nostra, segons noticies, la bacteria ja la tenim a la regió italiana d' Apulia.
 Ja vaig intentar-ho fer, fa més d'un mes, però degut a la intensa boira pixanera d'aquells dies, no vam poguer collir. He de dir que Llorenç es un poble molt tranquil  pel carrer no es troba una ànima, tot el poble es com un balneari; es respira silenci,solitud,pau, i com element que delata que hi ha vida es el fum per les xemeneies o ensumanies com es diu aquí.  Quan es fa fosc tothom es tanca a casa a la vora del foc.
Ahir, tornant de la pallissa , a mitja tarda vaig trobar a dos persones i després de saludar-nos, vam comentar que falta molta gent al poble, qui ho vist i qui ho veu, en els tres  últims anys han mort unes  deu persones i els tres estàvem d'acord que no volta ningú. Tant solitari com Monblanquet.


No recordo quin diumenge de Rams es.

La conversa ens va portar a recordar tota aquesta gent que ja son absents, a més estan als volts de Nadal i segons el refraner que diu " per Nadal cada ovella al seu corral ", i vam sortir a parlar que al principi d'estrenar el local social, els dies que l'obrien eren suficients per omplir tres taules , dos que jugaven a cartes i els homes dedicats de ple a la  tertúlia, tant pròpia d'un diumenge per la tarda. Ràpidament em va portar a la ment aquesta foto que us poso al principi i que es obra del meu fill Lluís i que tothom la ha contemplada abastament en el local social.



Tots recordem els que falten, cadascun portava una gran història al damunt, de vegades plena de treball, de malalties, d'anyorança a familiars que van marxar per sempre per no tornar , familiars morts en la guerra civil, a pèrdua de la parella, de treball, d' alegries, tristors, esperes i comiats i perquè no fantasies que mai es van poguer realitzar. També de fracassos, de llegendes que mai s'han esborrat, de viatges, de relacions humanes, de molts favors rebuts, d'ajudes quan la gent estava malalta, o d'ajudes en temps de les collites, o portar al metge a un veí, o deixar-li una ampolla de llet o d'oli perquè arribaven uns parents. D'agafar gent que anaven caminant de Bellpuig cap a Maldà, o fins LLorenç, o de gent que no tenia mitjans i anava a peu de Llorenç a Bellpuig, o la quantitat de favors que van fer els pares del Joan de cala Milia deixant entrar a l'entrada a la gent de Llorenç o els que venien a peu amb maletes des dels Omells de Na Gaia per tal d'agafar el cotxe de línia, per resguardar-se del fred de l'hivern, petites històries de relacions de nuviatges que no van arribar a port, o de rectors que van deixar bon record caminant de Vallbona a Llorenç per donar la extremauncio o portar el viàtic a qualsevol hora de la nit, ploguen o nevant. D'altres persones estimades que ajudaven a una veïna a canviar una cremallera dels pantalons, o de pentinar-se l'una a l'altra un dia de festa major, etc.... Quantes coses em deixo al tinter de la memòria i que ben segur son bons records per tots nosaltres, com l'Angeleta de cal Damià, quan no teniam infermera i ella posava les inyeccions per les cases, cosa que cal agrair-li.
Recordo que la padrina de casa tenia una capsa plena de cartes dels seus fills morts a la guerra, o del germà Francisco Pons que vivia a França a L´Auberge de la Mare aux Clercs a Mulcent,


de família escampada per la comarca,  Tarragona,Vilanova de Bellpuig o de lo  Palau d'Anglesola, o els familiars de la mama (acs) de Girona. Recordo que quan nevaba o feia dies de destorb la padrina treia la capsa a la vora del foc i vinga a repassar la història de la familia, guardava tant cartes com fotografies no gaire abundants en aquells anys.


Setembre de 2012, tornant del Perdigó, en plena collita de les ametlles
Les dos veïnes, dient que trobaven a faltar moltissim el somriure del pare i la mare i que ja no es igual i que donaven vida al poble, dons la mare no parava de casa a l'era o de casa a una altra casa a portar quelcom o a interessar-se per la seva salut. M'honora que em diguin això i per aquest motiu poso el seu somriure tornant de la ultima collita d'ametlles, l'any 2012. Ningú diria que apunt de pondres el sol estàvem rebentats de treballar, però sí molt contents de la feina feta.
Però també podem contemplar la cara d'altres persones estimades ja absentes i que recordant el seu nom, sempre estaran vives, aquesta es la missió de tots nosaltres, que no entrin el l'oblit. Esforcem-nos.



Ja estem a les acaballes de la collita d'olives 2015, els molins ja no obren cada dia, sinó dos dies o tres dies a la setmana, la feina grossa ja està feta, fa molts dies que no es posa la boira i no plou i això ha deixat treballar a tothom.
Dient, que enguany les olives donen un rendiment del 18% o fins i tot depèn de les partides arriben a donar el 22% o sigui que , per tranquilitat dels no entesos, un sac : uns 10 litres d'oli. Diuen que per Nadal l'oliva ja esta ben carregada d'oli. Una tradició diu, que si la oliva es morta dona un 4% més de rendiment perquè tot es oli, l'aigua ha volat.


Paisatgge tipicament Urgellenc, els sembrats estan sortin i el clima es de calor durant el dia, falten 4 dies per Nadal.

Un secret, que ja es pot dir, si el dia de Nadal voliam fer feliç al pare, calia espavilar-se i acompanyar-lo a missa. L'home al sortir se´l veia feliç, content, radiant, i feia anys que ens feiam una foto davant la portalada renaixentista de l'església de Llorenç i em va be de posar-la per  nosaltres i per vostès que se que també els plaurà.


Últim Nadal celebrat a l'església de Llorenç
En honor a l'estimada Tecla de cal Martí, que durant anys i panys va cuidar-se de d´0brir i tancar l'església parroquial del poble i de tot el que va convindre, de posar flors, parlar i cuidar la roba de la litúrgia. Tots us estem molt agraïts, per tot el que va fer i per lo bona persona que es. La Tecla te el cap molt clar, ahir vaig parlar una bona estona amb ella, junt amb la seva família. Per molts anys !!!!



Avui la lliturgia celebra el IV diumenge d' Advent.... Maria  se  n'anà decididament a la Muntana, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet........
Abans d'acabar només dir que us anyorem molt, estimats pares !!!!
Ep ! els veins morts també els anyorem !
Be, res més, només desitjar-vos novament un BON NADAL 2015 i un millor any vinent 2016 per tots.

Pep

divendres, 8 de novembre del 2013

EL SISQUET DISFRUTA TREBALLANT AL CAMP

Benvolguts familiars, amics, coneguts i forasters que d'aprop o de lluny coneixeu al Sisquet, poca cosa us puc dir del pare, perquè vosaltres heu passat una vida al seu costat, però si que puc dir sense massa biax que el Sisquet es un home enamorat de la seva familia, de la seva Isabel (a.c.s.) de la feina de pagès, de tota la vida al tros, de tot el que dona de si viure una vida sota el cel o a "intenpèrie " i es conegut per la seva bonhomia, simpatia, bondat i el seu seny.  Sempre s'ha sentit afortunat dels seus i del que ell i la mama han pogut aconseguir treballant.



Sempre ha sigut un devot de la Marededéu del Tallat a qui li ha dedicat moltissims versos i escrits en agraïment, alguns no escrits, sinó guardats a la memòria.
 Avui toca publicar un escrit seu de l'any 1999,  dedicat al treball del camp.


Des de molt petit sempre el tinc present marxar cap al tros amb la mula i el carro tot content, com un nene petit, mai el recordo marxar trist o disgustat. Bon dia que Déu ens do i esperar que sigui un gran dia per treballar. Quand tornava del tros, sempre ens portava alguna sorpresa, com préssecs molt olorosos i dolços, raïms de moscatell, o be figues saiola del Perdigó, o cireres, o serves, o prunes, o nous, o altres sorpreses del camp, com bolets, o algun conill ,  o  espantallops que quan sont  verts peten fort al comprimir-los.

Espanta llops

 Ell sempre ha estat un niu de sorpreses per nosaltres, al tornar del tros. De vegades ens portava un niu d'algun ocell que l'havia abandonat. De gran els guardava per posar al seu estimat  pessebre que tots els dies de Nadal després de sopar hi anava a passar una estona i es posava nadales i es quedava extasiat mirant-lo. Molts veïns de Llorens i rodalies el visitaven per aquelles festes. Els darrers 4 anys ja no l'ha desfet, o sigui que deixava el pessebre tot l'any, i tant sols refeia les plantes resseques que feien lletg.


El pare mai acabava la feina, segur que és així en la vida de pagès, cada estació te  feina propia del moment; i quan les collites estan fetes, s'aprofita per netejar marges, esporgar ametllers, olivers, fer llenya per resguardar-se del fred o fer escombres de botxa per escombrar l'era o el carrer; recordo que quan erem petits també s'aprofitava el temps per arrabassar , fer formiguers,  jo n'havia vist algún.

Un pare uns quants anys enrera en plena collita d'olives, encara es feia servir el banc de collir olives, poden notar que a la ma esquerre porta la raspa de collir.

 Aqui tenim el pare als seus  quasi noranta anys autònom cent per cent, fent llenya per la llar de foc i estufa; tinguen llenya,  no te por de res. Tot s'ha de dir prefereix la llenya d'ametller, perquè un cop encesa a la llar no treu xispes que punguin saltar a qualsevol lloc i puguin provocar un foc. A Llorens els hiverns són molt freds.



Dels arbres morts com els ametllers i  olivers a pagès se'n fa llenya, tot s'aprofita i cal portar-la a casa a base de fer viatges i mes viatges amb el tractoret. I a més també cal cremar les rames dels arbres, sobretot la dels olivers, perquè creen un insecte que contamina als altres arbres i cal evitar-ho, feina molt entretinguda, sempre es necessita permís de medi ambient i agricultura per encendre.


El pare aquesta primavera passada, esporgant un oliver. Com que sempre ho havia fet ell, ningú de nosaltres n'haviam après, confiavam que el pare ho feia tot i més, després la mare cremava la brosta. Fins que la primavera d'enguany 2013 , el pare ens va ensenyar a mi i als meus fills a espogar olivers.


També, d'ençà del crac  bancari  del Lehman Brothers el 2008, on mils de persones van perdre les seves feines i les seves llars, gairebé tothom patia angoixa i negit i una gran incertesa pel futur, on van veure desapareixer els seus estalvis com diuen a Girona " tenir un roc a la faixa " per si s'esta malalt o per fer estudiar als fills, o per pagar una hipoteca. Es començava a sentir parlar d´actius tòxics , de les agències de qualificacio de riscos com :  Standard & Poor´s,  Moody´s ,  Fitch , etc...

El pare valorant el gra que conté una espiga d'ordi, i així fer-se una idea de quina collita tindrà.

Amb tant  d' enrenou i desconcert amb el pare vam decidir plantar,  mes de 200 olivers al tros de Les Pintades, terme de La Quadra de Mas Déu, era algo segur entre tanta incertesa.  Sempre es dol de no haver-los plantat abans , ja que els hauria deixat ben arreglats per nosaltres; però les coses van com van i ningú ho hagués dit o si ?  





Només es quedava a casa quan feia algun dia de destorb com en diuem a Llorens, o sigui per culpa del temps.
La mare en tasques pròpies de la collita d'olives.
La mare va ser la única companya de viatge del pare durant 67 anys, persona riallera, bondadosa, mai la vaig veure cansada, sempre de bon humor, disposada a treballar de sol a sol, a ajudar a propis i estranys i mai va volguer ser una càrrega per ningú i ho va aconseguir, disfrutava de tot el que li passava per les mans, li agradava aprendre . Ho repartia tot, ella amb poc en tenia prou. Deia que sempre s'havia sentit estimada pels seus sogres, sobretot per la padrina Dolors, l´àvia  la defensava davant de qui fos, amb tant sols 18 anys es va plantar a Llorens, algo serio. En la seva parla, es feia palès el  IEISME tant propi de la Garrotxa, per exemple : ull/uiera, cella/ceia, pallaso/paiaso, fulla/fuia, palla/paia .... aquesta parla va ser motiu de no pocs comentaris de mal gust que la mare sempre va soportar amb paciència (veure llargament explicat el ieisme en l'article " Contemplació d'un passat que ja practicament no queda res ". Llorens no estava per orgues. Una garrotxina amb la seva senzillesa i simpatia ben aviat es va posar el poble a la butxaca a pesar del ieisme; d'això en tenim molts testimonis. Venint de la Catalunya Vella va haver de fer un gran esforç per adaptar-se a una Catalunya Nova sense massa fonts i cap riu a la vista, ella que de joveneta estava acostumada a anar a pescar al riu Borró i al Fluvià amb els seus 4 germans i als singles impressionants de Llorona,  Sadernes, Bassegoda, Talaixà , St. Aniol d'Aguja, i la Marededéu del Mónt, aquesta sempre la va portar en el rerafons de l' ànima junt amb la Marededéu del Guilar. Sempre va anyorar els de casa seva i la vida a la masia, aprofitava totes les festes, aniversaris, i sants dels parents per telefonar-los i saber que feien. Sempre la sentiem reviure les costums del mas i de la vida d'Argelaguer.


Quand acavava la feina i arrivabam a casa, sempre deia gràcies a Déu i a la Marededéu .



Sempre recordo al pare treballant en la feina del camp, o fent marges o parets com la casa de la meva germana o escrivint lllargs escrits dedicats a la Marededéu del Tallat , a la família, al poble , o grups, a la parròquia, als reis mags, a la Geganta que es va fer a Llorens i que fa temps que està guardada.


Els camins i camps del terme a l'hivern estan plens de varietats cromàtiques propies de l'estació, vaja un luxe per l'esperit, un amic meu que es diu Zumm, quan parla dels voltants de Vallbona de les Monges, diu que són camins  d'eternitat; ho diu amb un gran somriure a la boca, molt convençut.


De vegades la boira si està 10 dies seguits, es espessa, humida i molt freda,i les gebrades també i són a diari. Es el pais de la boira, impressiona el silenci que se sent, no se sent ningú ni al tros ni al poble, es com una cortina que separa. Si estàs treballant al tros et sents molt sol, no es veu ni el paisatge ni ningú; cal anar en compta a no marxar tard del tros, si set fa fosc i no coneixes el terreny pots tenir problemes per sortirte'n.


Si és el temps de collir olives, els olivers estan carregats de gotetes d'aigua i al sacudir l'arbre amb el vibrador et quedes moll del tot, s'ha d'esperar que surti el sol i assequi una mica els olivers; el pare en plena campanya 2012.




El pare sempre més anyorarà aquest tipus de vida tant lliure, bonica, plàcida en certes èpoques de l'any i més atrafegada en altres, saludable,. Al camp mai li va fer falta el rellotge, coneixia en tot moment quina hora era, amb poc error. Admirable.
Als seus noranta anys en més d'una ocasió  ha dit que ell si hagués de tornar a començar tornaria a fer de pagès.


La mare anant a peu des del Perdigó fins a Les Pintades ( terme de la Quadra de Mas Déu ) per  tal de començar la collita d'olives 2012. Mai tenia mandra i menys per caminar, cada dia feia uns quants Km.; mai va haver de pendre calç pels ossos ni bifosfonats, el caminar la va preservar per gaudir d'una bona vellesa. No va coneixer l'artrosi. Era feliç caminant i confiant a ulls clucs amb el Sisquet, l'amor de la seva vida. Va viure en pau i va donar pau als que es travaba pel cami de la vida.
Una abraçada mare, et recordem molt i sovint parlem de vos.
Disfrutin dels escrits fets  a ma del pare,  a llàpis i que no poden sortir amb més intensitat ; lo meu és de més a més. Molts de vostès potser poden dir lo mateix, Per molts anys amics i veïns de Llorens de Rocafort. Els bons records ens acompanyaran sempre.
Pep.