NAPOLEO I, I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES

Ara que les nits són llargues, es l'hora de retirar-se d'hora i  passar el temps a la vora de la llar de foc, que segons diuen els grans, fa molta companyia i molta escalfor. Els que no en tenim  també ho fem igual, mirem d'estar calentons a casa o amb estufes elèctriques o amb calefacció de gas. Les hores són propicies per donar-se a la lectura de tota mena, cadascú a la seva o també a mirar àlbums de fotos dels nostres fills i avantpassats, plenes de la pàtina que li donen els anys, però totes plenes de records que ens ajuden a reviure el passat familiar i nostre i perquè les coses han sigut d'una manera i no d'una altra; també una bona opció ara que l'any ja està a les acaballes , és tornar a llegir els articles publicats al Blog de'n Lluís Foix, que no són pocs i com sempre ens acosten al caliu dels nostres pobles de l'Urgell i les seves vivències i costums. Un dels últims ens parla de l'oli nou.
Tornant al tema de la lectura i al tema del títol del present article : NAPOLEÓ PRIMER I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES, dona molt de si.
Primer dir que aquesta extensa correspondència va ser publicada per ordre de l'emperador Napoleó III, casat amb Eugènia de Montijo. Paris, imprim. impér. l'any 1858 et ann,suiv., in-4, et in-8.
" Cette correspondance formera environ 15 vol., dont 9 paraissent en mai 1862. L' édit. in-4. n'est pas dans le  commerce, elle a été tirée pour  l'empereur; mai la réimpression in-8., faite chez Plon, paraît en même temps que l'edition originale, et se vend 6 fr. par volume ". 
L´u de novembre de 2004 van ser publicades en edició completa les seves  35.000 cartes en 13 volumns, obra magna de la fundació Napoleó.
Els francesos admiren a Napoleó, a Lluis XIV i a De Gaulle.
Avui els poso tant sols una d'aquestes cartes, perquè vostès disfrutin,   es un plaer per l'esperit, llegir una peça històrica i amb un francès cultíssim.

Réponse remise par l'empereur a S.S. le Pape. La Malmaison 30 ventôse an XIII (31 mars 1805)

Chateaubriand: Els francesos van instintivament al poder.

Dix années d´exil.

De l'ordre de successibilité au trône.

De l' éducation des  princes appelés à succéder au trône.

Des droits du prince.

De la fidélité du peuple envers son prince.

Des obligations du prince envers le peuple.

De la paix et de la guerre.

De l´hérédité de la noblesse.

De la division des citoyens par classes.

De la représentation nationale, ou du sénat dirigeant.

Aqui va un interessant mapa, el primer de Catalunya entrant des de França. Aquest Itineraire està acompanyat per un lli bre adjunt que consta de 29 mapes com el que tenen aqui a sota. Fins i tot hi estan descrits l'hostal Nou i l'hostal de la Ceba, La Granota, cosa que el converteix potser en la primera guia turistica.

Mapa fet per Alexandre de Laborde, nomenat comte de L'imperi per Napoleó Bonaparte. Del Llibre Itineraire descriptif de lEspagne et tableau élémentaire des differentes branches de l'administration et de l'industrie de ce Royaume. Aquest  Alexandre quan va fugir de la revolució francesa, va pujar a les ermites de Montserrat i va trobar que lo més sublim d'aquest món era ser ermità de Montserrat. Aquest home que es va salvar de la guillotina, és una llarga i bonica història. També ens va fer molts gravats de Catalunya i un de Bellpuig d'Urgell, el mausoleo de Ramón Folch III de Cardona, per ell diu que és lo millor que tenim a Catalunya-

Ara després d'haver llegit la impressionant resposta de l'emperador al Papa , els poso traduïda la mateixa resposta de la ma del nostre amic Quin Estivill, un enamorat de tota la cultura francesa i sobretot del Paris de l'imperi. Aquí la seva traducció :

Max Gallo : L'emperador dorm en un llit  de plomes.

De la piété envers Dieu.

Du serment des rois.

Des Droits du Peuple.

Aquí un últim mapa de Barcelona a Lleida.

Tous les hommes ne  naissent pas avec les mêmems goûts, mais ils apportent tous sur la terre les mêmes, besoins.
Aquesta carta  és una llarga, i bonica història que em va passar quan tot just feia poc que exercia la medicina.  Un dia d'hivern com el d'avui, vigilia de Santa Llucia, en podem parlar llargament si m'ho recorden i me´n recordo.
No saben com m'agradaria trobar la carta que va escriure el Papa a Napoleó Bonaparte, o sigui el contingut no deu tenir desperdici. Algun dia podem tenir una sorpresa.

Disfrutin una vegada més d'aquests documents únics. Dintre d'uns dies publicaré una carta de Napoleó Bonaparte dirigida al Rei de Pèrsia.

Bona nit.

CANTORS DEL COR DE L'ESGLESIA PARROQUIAL DE LLORENS

Jo, des de molt petit que considerava els cantors del cor de l'esglesia de Llorens, com a persones importants, dignes d'admiració i que realment donaven solemnitat i  dignitat a l´ofici religiós fos misa, funerals, vespres d'algun sant, o funcions com el Via Crucis, processóns, o cant d'Absoltes de difunts al peu del llit del difunt ( jo era escolà, i quan acabaven de cantar les absoltes, pensava dins meu: aquest home ha anat al cel !, o cants d'enterrament, com : Miserere mei Déus. Liberame, Dóminee de morte aeterna.  In paradísum dedúcant te Angeli.  Benedicus Dóminus Déus Israel. Ego sum resurréctio et víta. De profúndis clamávi  ad te Dómine ( aquest psalm 129 em posava la pell de gallina siguent ja escolà)

Jo vaig fer molts anys d'escolà i tot el que dic ho vam viure al cent per cent. Recordo amb molt de carinyo com cantava el Josep Mª Moix de cala Adelaida, el Jaume Capdevila de cal Sileta, cantant les epistoles a la perfecció, també recordo molt per una veu solemne el Ramón de cal Giné.
No cal dir que tots els cants eren en llatí ; excepte algun cant com el Crec en un Déu de LL. ROMEU Pvre. o un altre que es deia Cristo venç, Cristo regna, Cristo impera de´n Jacint Verdaguer i de LL. Romeu. o els cants del Via-Crucis que eren també en català com:  Verònica compassiva / aixuga el front sagrat / de la sang, pols i saliva / amb que jo l'he profanat. Per vostra Passió sagrada adorable Redentor perdoneu altra vegada aquest pobre pecador.

El pare recorda  grans cantors al cor de Llorens, que feien les delicies dels veïns, i forasters com :
Pau del Gallo, Modest de cal Mora en sabien molt , dos de al Giné , els dos es deien igual Ramón Bergadà, Pep de l'Emilia, germà de l'Adelaida i de la Dolors del Martí i de la Genoveva mare de la Tecla, en Ramonet del Bergadà germà del Josep. el Pepito de cal Mora, l'Albert Xifré , en Jaume Timoneda de cal Ton, en Roc Figueres, pot ser que m'oblidi d'algú, en demano disculpes d'entrada.

No recordem si mai hi havia hagut algun cantor de les seguents cases. Si algún veí de Llorens ho sap, cap problema ho corretgim i arreglat. Els noms de les cases són els seguents:  cal  Chifré, cal Coix, cal Roig, cal Damià, cal Cots, cal Pascual,  cal Mano,  cala Tresó, cal Chepe, cal Meca de fora,, cal Perlo, ca l'Andreu, cal Portomeu, cal Lliberato, cal Cames, cal Garrell, cal Blasi, cal Perejaume, cal Saltó, cal Vit, cal Blasi, cal Pusa, cal Pep de l'Andreu.
Segur que tots vosaltres haviau disfrutat dels cants d'aquests volguts cantors. bons cantors per un poble tant petit.
Una abraçada i bona collita d'olives a tots , nosaltres ho vam intentar els dies 16,17,18 i 19, les pluges tant benvingudes com necessaries ens ho van impedir. Com que les nits son llargues i dona bo estar a la vora del foc, si entreu a internet, en el blog del nostre estimat veï de Rocafort en Lluís Foix , l'article del dia 30-XI-13 sobre el final de la tardor, l'entrada de l'hivern, amb els primers freds i el primer oli us agradarà . El títol és Oli nou, verge, i autèntic.
Bona nit.
Pep.

DIES DE DESTORB AL PRINCIPI DE LA TEMPORADA DE LES OLIVES 2013

A hores d'ara és de sobres conegut el mal temps que va fer els dies 16,17 i 18 de novembre  de 2013; va ploure cada dia i moltes hores i més de 100 litres per m2, cosa insòlita a la nostra contrada. Tots veniam preparats per començar a collir olives ja el cap de setmana passat, qui més qui menys tenia reforços per començar amb il.lusió la abundosa collita d'olives. Nosaltres teniam el reforç el Josep Subira , del Lluís i de la Reina Capdevila professora de la Universitat Blanquerna, gran amant de tota la nostra pagesia i més de les olives. Ep ! d'entrada hora que passava ens anàvem desinflant, anàvem perdent il.lusió, sí l'aigua era necessària, però ara ??, es ven cert que no plou mai ha gust de ningú.
A pagès els dies de destorb s'aprofitent fent tasques que normalment no es farien o quedarien aparcades.
En primer lloc vam pensar en ocupar el temps en omplir uns sacs de CLOFOLLA D'AMETLLES com a combustible per les estufes de l'Oriol del mas. De tothom es sabut, que les clofolles d'ametlles tenen un alt poder calorífic i a casa nostra a la pallissa ni ha una muntanya, que s'ha anat formant a base que el pare i la mare assecaven tota la clofolla de la temporada i un cop deshidratada per les llargues hores d'exposició al sol  a l'era, es tirava a dins de la pallissa i era guardada per vendre-la. Ara fa molts anys que no es ven, potser, perquè va perdre l'interés com a pinso pel bestiar o com a combustible industrial ? mai ho sabrem ?, la memòria de l'home ho ha oblidat, degut a les noves fonts d'energia; el que si es cert es que a casa en vam guardar moltíssima per fer-la servir de combustible .

El pare movent la clofolla a l'era. Tardor de 2006. Pensament del Lluís : Pare i fill. Padrí i papa per mi. Un moment de reflexió.

He dit que quan la clofolla  era seca, amb un estiràs la tiràvem a dins la pallissa i allí es guardava sense cap problema i es conservava durant anys. En els darrers anys en vam arribar a tenir-ne molta.

Quan hom ha d'aprofitar, la clofolla, cal passar-la per un porgador o sedàs una mica gros , perquè caigui la terra , les pedretes i les fulles d'ametlles trinxades que entorpeixen el bon tiratge quan es posa la clofolla a l'estufa; aquesta ha d'estar neta i llavors si crema i molt i dona gran escalfor a l'estància de la casa;  no voldria combustible millor.

Aquesta feina es agraïda com totes, però genera molta pols i quan t'hi poses, cal fer-ne uns quants sacs.
Estic assegut a la pallissa de casa, hi han molts estris antics i guardats no se perquè , però allí estan i ningú te interès en llençar-los com : una mesura de tres  quartans, un diable, una dalla, una canella , un cabàs, una broca, unes escombres de botxa, múltiples borrasses, bàscula, una portadora, tres bancs de collir olives, diverses aixades, un entrescador de  xerracs de llenyataire o d'esporgar, tres erers o erera com en diem al poble, una ensofradora, una enclusa, una màquina de segar " Trepat", múltiples forques palleres, triança, fementera, forca de dos pollegons, llums d'oli, unes reus de pala giratòria, un rascle, rateres, una senalla vella, Sellons diversos tamanys, però tots negres, fets a Verdú. una sulfatadora, volants, un trill,  diferents guarniments de la mula,   esclopets, tascons per esberlar les soques, dos tenalles, que servien per posar-hi  oli, les barres de pa, o altres confitures, també aigua. un tres peus per escalfar l'olla casa, també dos tupines  on es conservaven trossos de carn   amb oli o llard  , un barraló.                                  

Una vegada amb la clofolla neta i dins el sac, cal lligar-los per portar-los a casa i despreocupar-nos de si fa fred o neva, a pagès dona molta tranquil.litat tenir llenya, i clofolla a casa. Home també va be tenir algunes teies de pi per encendre la llenya de la llar de foc o be de les estufes; tenir-ne de fetes es tot un tresor a l'hora d'encendre el foc. A la pallissa encara es troben feixos de brosta de rames d'oliver de molts anys enrera;  quan jo era petit,  aquests se sacsejaven quan eren secs i llavors, aquesta fulla es guardava i al moment oportú es venia . Tampoc he sabut mai perquè es va deixar de comercialitzar-se, misteris de la vida moderna. Ara la fem servir per encendre el foc, quan convé.

Teia, fusta  resinosa de pi, provinent del cor de l'arbre, que crema amb molta facilitat.

En uns moments de repòs, hom observa el cel i cap a on es dirigeixen les bromes, seguirà ploguen ? segur que si. Be, pensem que podrem fer aquesta tarda , per tal d'aprofitar el temps. Telefonem al mecànic de Sant Martí per tal de poder arrencar el tractor del bell mig de l'entrada de casa.

A tots ens pica l'interès al veure tanta gent mirant d'arrencar un tractor, el tractor del meu pare. Important pel lector, portava  quatre mesos sense engegar-lo. El va comprar l'any 1981 de segona ma, l'altre propietari l'havia comprat l'any  1969, déu ni do.

 Ha durat molt. També ha tingut múltiples avaries. Ben mirat aquest tractor durant anys van ser les cames del meu pare; gràcies a ell, el pare ha pogut desplaçar-se sense cap mena de dificultat , per les dos finques més llunyanes del poble, que son Les Pintades i el Perdigó, ambdues terme municipal de Vallbona de Les Monges.                                                                                            

Qualsevol que miri aquesta foto , pensa o pensarà, que hi fa tanta gent en tants pocs metres ? Te tota la raó del món; Avui es un dia important, o caixa o faixa !! al cap de mitja hora ho hem aconseguit i el tractor ha sortit de casa amb el seu caracteristic paf, paf, feia molt de temps que la gent de Llorens no ho sentia, podriam dir que ja formava part de l'entorn i del dia a dia ", algunes persones s'han emocionat i jo també, pel llarg record que ens ve a la memòria i perquè ben mirat era l'última vegada que el sentiam pels carrers de Llorens.

Avui hem aconseguit amb l'ajuda de diferents experts, mecànics, paletes, i veïns, arrencar  el tractor amb unes instruccions  antiquissimes i molt sofisticades, que només sabien el meu pare i el mecànic . El tractor és de la marca Favias, de 44 anys enrere. Tot s'ha de dir segons l'expert mecànic Antonio Balcells i Ribas, home de molta experiència en el món de la mecànica i millor persona i el seu fill, no menys expert, saben molt be que és l´ únic tractor d'aquesta marca a tota la comarca i rodalies,  Model  es TF3, Nº de Bastidor 92136 de 12 CV. Motor Lombardini LDA. Gasoil. Matricula L-02044-VE. Tractor agrícola. Comprat a Arbeca el 10 d'abril de 1981.

El manual d'instruccions si ni ha hagut fa molts anys que està perdut, o sigui que tot el mecanisme es un misteri dels grossos. Cal ser sincer, totes les peces que s'han trencat durant els últims 15 anys les han buscat per Internet o be les han fetes amb el torn a ma. Tot un mèrit. Poca gent ho hagués fet.  

 Dit això, el deure era,  moure el tractor del meu pare que feia 6 mesos que no s'engegava.
Intentar-ho ja era un prodigi, els elegits eren pocs, millor dit eren dos, els que durant anys i panys han arreglats el tractor al pare, li han fet de tot, peces noves, neumàtics nous, canvi nou, etc,  En definitiva l'han mimat.  Antoni Balcells i  Ribas pare i el fill Josep Balcells ( Cal Ninyet ) mecànics de sempre a Sant Martí de Maldà.

El pare i fill sempre han entès i cuidat aquest tractor del pare . Aquí va aquesta bonica foto del seu poble de Sant Martí de Maldà en honor seu i que amenaçava pluja. Penso que si que va ploure i molt.
Be, aquest ha sigut el seu últim trajecte, la gent del poble per uns moments s'ha emocionat amb el seu soroll característic, però no era el Sisquet qui el conduïa sinó el seu amic Ninyet.
Molt agraïts a l'Antoni i Josep Balcells, per aquest gros favor i pels llargs anys de dedicació a un mecanisme que moltes vegades els ha posat contra les cordes.
Descansin en pau el pare i el seu amic de l'ànima Antoni Balcells " El Ninyet ".
Una abraçada ben forta amics.

FESTA DE REIS DE 2008 A LLORENS

El pare, com un nen més, amb una gran il.lusió també anava a esperar els Reis,  al meu poble era tradició que  els Reis Macs assitissin a Missa com tots els feligresos, cosa que no se si es dona en altres indrets. Sí, us he de dir que veure els Reis a dalt l'altar impressiona per tot el dia.

Sisquet Capdevila i Pons, l'imatge pot corresponmdre a un altre indret; però els poemes a les seves mans , es una acitud molt seva, tota la vida ha escrit, queden molts escrits seus.

Ell, després de les paraules del Sr. Alcalde, sempre feia la rebuda al local social a ses Majestats els Reis amb un escrit, donant-los la benvinguda i desitjant-los lo millor entre els nens i joves i  més grandets. Després, recordo que  els regalava una ampolla de cava i una capsa de galetes, gairebé sempre acompanyat d'una bossa d'ametlles garrapinyades fetes per la nostra mare Isabel Vila (a.c.s.),  perquè un cop finalitzada la feina d'entregar els regals als nens del poble ho puguessin cel.lebrar entre ells, ja que s'ho mereixien i perquè  havien fet un llarg viatge, l'orient es molt llunyà.

Tots varem ser infants per una matinada que no acavaba de fer-se mai de dia, jo els reis mai els vaig veure, sempre al sortir per la finestra, només veia la cua dels caballs i el so de les campanes dels collars dels caballs de ses  majestats que s'esmunyien pel cami costa amunt cami de l'era de cal Saltó i de cal Xepe. O sigui , que em vaig fer gran sense haver vist mai els reis d'orient. No se vostès??

La festa no podia ser més lluïda, tots infants i grans i forasters tots contents amb els seus regals. Aquest any encara no s'havia notat el crac del banc Lhehman Brothers en el 2007, es va veure seriosament afectat per la crisi financera provocada pels crèdits Subprime. Es començava a parlar de les agències de qualificació de riscos com : Standard & Poor´s, Moody´s,  Fich,  Dagdong Global  Credit Raminc, etc.... en fi un terratremol que no sabiam d'on venia.
Els Reis eren tendresa, il.lusió, desitg , esperança, inocència,  en mig d'una gran tribulació.
Disfrutin de l'escrit del pare de l'any 2008, per uns moments els tornarà a aflorit els records i tota la tendresa i la inocència de la infancia. Siguin feliços.
Bona nit. Santa Cecilia , molt freda o molt humida. Felicitats Cecilies !!!
Aquest correu ja estava preparat, però la mort del pare el 8 de gener de 2015, va quedat tot parat, en silenci, ja se que no es el temps, però abans de continuar en altres escrits vull publicar aquest bonic e inocent escrit del pare ,per nosaltres i per vostès.
Com us anyorem pares !!!
Pep.

BATZEGAR PEL SETEMBRE

Una de les feines pròpies d'aquest mes d'octubre es el batzegar ametlles, una ocupació , molt agradable perquè com el collir olives es pot fer en família i dona molt de si, primer perquè es pot parlar i la jornada es més plaent i Segon pel bon temps que sol fer i encara que  els dies s'han escurçat molt, encara hi ha unes quantes hores de sol; la dita es certa " A finals d'agost a les set es fosc " el que no diu  es que sempre es dona per suposat que es hora vella, a pagès tota la vida s'ha anat a l'hora vella i no ha passat res.

Batzacant al solà de Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu (Vallbona de les Monges).

La collita d'ametlles es pot retrassar tot el que es vulgui, l'ametller guarda a dalt de l'arbre les ametlles, o sigui que es pot batzegar fins i tot pel desembre, cosa que a casa no ha passar mai; però si que tot collint olives hom pot trobar un ametller oblidat enmig del olivers i mira ja tenim postres: pa amb ametlles es boníssim, ep ! i un traget de vi !!!, al camp sempre hi ha alguna sorpresa.

Les classes d'ametlles que tenim son: llarguetes o desmai, marcona, esperança i mollar.

La nostra mare Isabel Vila Gallostra, en plena recollida d'ametlles.

No pretenc explicar-vos del principi a la fi com es desenvolupa la collita, sinó que un cop tenim les ametlles collides, classificades per famílies i assecades al sol, després, o  be vendre-les o guardar-les, cadascú fa el que vol, les ametlles es guarden anys, avui dia tots aquests tràmits es redueixen al màxim.

El pare i la mare batzacant al tros del darrera la Vila.

Van del camp a la cooperativa, encara que el preu cau avall,  molt menys per kilo, però enguany nosaltres es el primer any que no ho farem després de tota una vida dels avis i del pare que ara te 90 anys complets.

El pare i jo partin ametlles que es una feina poc valorada i que ningú la te en compta. Les felicitacions de les ametlles garrapinyades sempre van ser per la mare. 

A casa tot la vida sempre s'han fet ametlles garrapinyades , torrades, o ratllades per fer panellets per tots sants o be per guarnir la mona de pasqua, o sigui que es imprescindible per nostra rebosteria de la baixa Segarra i Urgell i de retruc a tota la Catalunya Vella i Nova, ben mirat no se si ens be dels àrabs o que ? Trencar ametlles una feina obligada, o sigui que algú de la família ho ha de fer, sinó ?

Primer hom s'ha de passar unes quantes hores partint les ametlles, tasca necessària e imprescindible, sense la qual no es pot fer res. Ara que em toca a mi fer-ho, quan porto una hora partint em fa mal el canell, el colze, les mans, en fi he de descansar. El pare em diu que ell ho fa fet tota la vida, no una hora sinó quatre hores seguides, això durant seixanta anys set anys seguit.  Feina anònima totalment, ningú se'n adona ni ningú dona les gràcies a qui fa aquesta tasca tant amagada,pesada i monòtona ; el que sempre ha lluï ha sigut la nostra estimada mare (a.c.s.) que tothom li alabava les ametlles garapinyades, -son execel.lents, són bonissimes, que maques, que ben torrades, etc. això si la fama de la mama fent ametlles era prou coneguda arreu .

Enguany he trencat les ametlles perquè per primera vegada els panellets els faria en Lluís amb l'ajuda de la Maria; i no anirien de Lleida cap a Girona sinó al revés.

Durant molts i molts anys els pares ens han fet arribar puntualment els panellets per la festivitat " Omnium Santorum " a casa nostra Tots Sants.

La recepta dels panellets ja la vaig publicar en un article l'any passat, seria pessat tornar-la a escriure-la.
Enguany tot es diferent, és el primer any que no fem la collita tota la colla com tants d'anys. Les úniques ametlles que he collit , ho he fet jo sol.
Pares com us anyorem, vosaltres vau estar sempre a les verdes i a les madures, la vostra vida de pagès es va allargar fins als 88 anys, però el vostre amor va arribar fins a la mort, i el pare us va anyorar moltissim després de la seva mort, va patir molt, va ploar molt i us va recordar dia a dia fins a l'últim. Una abraçada als dos.

 Em sap greu haver de comprar-les tinguen-ne moltes de collita pròpia, sense les quals aquests panellets tant saborosos com bonics no els podríem fer; ni tampoc les mones de pasqua, tant nostres.

La resta de la collita, esperarà dalt dels ametllers, l'ametller sempre guarda el fruit,  he sentit que moltes vegades es cullen després de les aulives al desembre, encara que no hi estem acostumats, en aquest temps ja ens agrada tenir el fruit a casa. Avui dia 17 de novembre de 2013 es el segon dia que plou sense parar, després de mesos de no fer-ho. Saó que convenia a tots els arbres grans i petits; no plou mai a gust de tothom.
Enhorabona Lluís pels panellets.
Adéu-siau amics.

Pep

PEREGRINATGE A LA MARE DE DÉU DEL TALLAT 1958

Jo, l'any 1958 tenia 9 anys, i és la primera vegada que recordo al pare pujat dalt d'una petita roca recitant aquest poema, que per sort ha arribat sencer fins avui. M'abelleix posar-vos el.

Jo de petitet escoltant recitar al pare el poema.

De petit no recordo haver anat mai al santuari del Tallat, aleshores en ruïnes. Només en sentia a parlar als homes del poble que hi anaven a buscar bolets; nosaltres ens quedàvem a Rocallaura on es venera la imatge de la Verge.

També tinc present que tot el poble dinava  a la font, on l'aigua naixia dins d'una gruta molt fresca, no hi estat mai més, ben be no se perquè, coses de la vida. Es possible que el propietari no dongués més permisos o que fa anys que està tancada al públic.

Recordo tot el dia com una gran festa, potser em quedo curt, tothom anava guapo, encara no existia la roba d'esport, lo que diuen ara " senzill però be ", recordo de petit pujar amb el tractor de cal Timoneda junt amb els cistells del menjar i alguna persona gran.

Dels mossèns de l´ època només recordo pujar a Rocallaura a Mossèn Daniel i com a rectors de l'església a mossèn Eugeni i a mossèn Ramón Blas molt jovenet i que canta molt be. No cal que us digui qui es mossèn Daniel a la foto, el d'esquenes es mossèn Venanci Planas, parent de la mama de Girona, molt estimat per tots nosaltres i que va fer la santa missió a Llorens i a Belianes (a.c.s.)

Recordo que la gent s'asseia al terra, per grups de parents, de prop o de lluny, forasters simpatitzants de la romeria a la Mare de Déu del Tallat.

Santuari restaurat, ja era molt gran quan hi vaig anar per primera vegada, recordo que deia la missa l'arquebisbe de Tarragona el Dr. Josep Pont i Gol, fill de Bellpuig.

Jo recordo que amb nosaltres sempre s'hi afegia la família del Palau d'Anglesola del Ton  Serrano i Pons (a.c.s.) amb la seva estimada Roseta, no recordo que vinguessin amb cap fill.

Mai més l'havia tornat a sentir de la boca del pare. Si vaig ser testimoni a l'Arnau de Vilanova durant el llarg ingrés , recitar-li de memòria a la Sra. Montse que junt amb mossèn Àngel feia pinya per portar a terme una exel.lent pastoral de la salut  als malalts ingressats i fer-los una estoneta de cotat cada dia. La Sra. Montse amb tota la empatia del món li va escoltar tot el poema. Tot seguit li va dir que d'ençà l'any que el va recitar a Rocallaura mai més l'havia tornar a recitar en públic.

Flors boscanes del Tallat

Aquí va, com podreu veure la vida ha canviat molt, el món dona voltes i la peregrinació també ha canviat, encara que lo essencial continua, que és la estimació a la Mare de Déu del Tallat.
Lo del pare queda escrit per l'història del nostre poble.
Aquí va la primera pàgina d'un díptic que conté un poema de mossèn Ramón Bergadà i Solà sobre Rocallaura, un altre dia, us el posaré sencer.

.
Adéu-siau i bona lectura.