DINAR DE LA MARATO DE TV3 A CAN FONT, ORGANITZAT PEL CASAL DEL JUBILAT

Tot va començar el dia que la presidenta del casal del jubilat Sra. Claudia Palomo i el vicepresident Sr. Joan Poch, van venir a casa meva, per tal de convidar-me a fer la xerrada del tema de la Marató 2014: Les malalties del cor . 

Les malalties del cor, enteses com els trastorns que afecten l’òrgan principal de l’aparell circulatori, van causar durant el 2011 la mort de 13.000 persones a Catalunya. Dins d’aquest grup de malalties, les cardiopaties isquèmiques – l’infart i l’angina de pit – són les que més morts provoquen, en molts casos de manera sobtada, i representen la primera causa d’insuficiència cardíaca i de pèrdua de qualitat de vida dels pacients.
Amb la  seva cordialitat amb van convencer i asseguts al menjador de casa els vaig dir que sí, donat que  arrel de la meva jubilació tinc temps.
Rapidament em vaig posar a preparar el tema motiu de la Marató 2014. Vaig demanar ajuda a la cardioleg Dra. Georgia Sarquella Brugada de Sant Joan de Deu, que l'havia conegut els anys que havia fet guardies al CAP BESALU i també ella m'havia fet una baixa meva, d'un accident a la neu fa molts anys. Deixant un grat record entre els pacients i companys del nostre Consultori Local de Cornella del Terri

Arribat el dia de la Marató, jo no sabia qui em presentava, ho tenien ben guardat. Misteri fins minuts abans de començar ; quan vaig veure pujar a l'escenari a la Dra. Ester Oliva, em vaig endur una gratissima alegria, es per mi una gran metgessa i millor persona. La Dra. Oliva esta fent l'especialitat en radioteràpia a l'Hospital Trueta de Girona. El temps que va pasar al meu costat va ser una exel.lent companya, mai tenia pressa per acabar, ho compartiem tot fins i tot els domicilis i en general les tasques de coordinació amb la treballadora social i la psicoleg. Necesitaria molt d'espai per explicar-vos el seu curriculum. Es un honor tenir a Cornellà del Terri un esplet tant complet de metges  fills del poble.
M'abelleix moltissim posar el text que ella va escriure sobre la meva persona :

Hola, bon migdia. Gràcies per haver-me convidat a fer aquesta presentació. Als alcaldes de Cornellà del Terri i Palol de Revardit els senyors Salvador Coll i Jordi Xargay, al regidor de salut el Dr. Josep Maria Pla, la presidenta del Casal de Jubilats la senyora Clàudia Palomo, als membres de la junta i tots els socis que ens acompanyeu en aquesta trobada per col·laborar amb la Marató. I disposats a adquirir molta més informació gràcies a l’exposició que ens farà el Dr. Capdevila.

Tot i que el ponent d’aquesta xerrada no necessita presentació, ja que tots el coneixem sobradament, al haver estat el nostre metge durant més de vint anys.

El Doctor Josep Capdevila i Vila va néixer el 18 de Novembre de 1949 en petit poble de la comarca de l’Urgell, Llorens de Rocafort o altrament conegut com a Llorens de Vallbona per la proximitat amb el monestir de Vallbona de les Monges. Un poble molt bonic del que ens va descobrint les relíquies a través del seu blog d’internet. Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar el 1981. I posteriorment es va especialitzar en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina del Treball.

Després d’un periple per varis pobles de la província de Girona: Angles, Bescano, les Planes d’Hostoles. I un cop aprovades les oposicions, ell i la seva muller, la Tere, es van instal·lar al nostre poble, convertint-se des del setembre del 1991 en el metge d’Assistència Pública Domiciliaria, el que es coneixia com a titular, dels municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit. Plaça que ha ocupat, amb molt d’orgull, fins fa pocs dies.

Jo personalment fora dels quatre refredats i grips de rigor, he procurat visitar l’ambulatori tant poc com he pogut. Però és que el nostre metge no el pots trobar només al consultori, sinó que el pots saludar anant a comprar pa,  al sortir de missa, passejant el gos (l’Antuant) o veient com els seus fills, l’Oriol i en Lluís, porten l’abre del maig durant la festa major. Jo vaig tenir la sort, de poder ser una observadora, de primera línia, de la seva feina, quan vaig estar aprenent amb ell durant tres mesos. Us he de dir que va ser un privilegi, tant per mi com per les meves predecessores, l’Anna Bustins, la Montse Figueres i la Rosa Coll, poder realitzar aquestes petites pràctiques abans d’incorporar-me definitivament al món hospitalari, tant per l’equip que hi ha a l’ambulatori (la Maria, la Gemma, entre d’altres), com per tots els pacients que vàrem visitar.

Durant aquells mesos vàrem repassar el que comporta el jurament hipocràtic (que és el jurament que fan el metges en el moment de la graduació per a determina certes conductes per a poder exercir correctament la professió), vaig començar a fer anar el programa informàtic i el de les receptes electròniques. Però sobretot vaig aprendre a tractar amb els pacients i els seus familiars. A que hi ha visites que duren dos minuts i altres mitja hora. Que és important el que es diu, però sobretot el que no es diu, ja sigui per vergonya, per desconeixença o per no saber posar-li un nom. Que és important anar a visitar un pacient al domicili, quan aquest no es pot desplaçar, però encara és més imprescindible no rebutjar el got d’aigua que t’ofereix el cuidador/a i escoltar allò que et vulgui dir; tot i que tu ja només penses en el dinar que t’està esperant a casa.

Entrant en la matèria que avui ens ha reunit aquí. Tots sentim per les notícies dels diaris i la televisió, els grans avenços que fa la ciència en tots els àmbits, i també, es clar, en el de les malalties cardíaques (cateterismes, stents, by-pass, cèl·lules mare, etc). Però com en tantes altres patologies, el treball més important i transcendental és el de la prevenció i el del control dels pacients de risc que es fa des dels CAPS. Mirant tensions, auscultant i fent electrocardiogrames. I és que no us podeu arribar a imaginar les hores que ens vàrem arribar a passar llegint els electrocardiogrames, calcul·lant tots els paràmetres necessaris per a poder determinar si hi ha una hipertròfia de la paret, detectant les arrítmies o calculant el risc d’infart segons el Regicor. I és que un metge no pot deixar mai d’estudiar ni d’aprendre noves tècniques ja sigui fer un taponament nasal o posar una sonda nasogàstrica. Mai se sap quan un dels teus pacients ho necessitarà.   

Així doncs aquí us deixo amb el Doctor Capdevila per a que ens il·lustri a tots sobre les malalties del cor i com prevenir-les.

 

Salut i bona festa a tothom.

Doctor Capdevila li cedeixo la paraula. 

No cal dir que tot el que va dir la Dra. Ester Oliva em va arribar a l'ànima i li agraeixo en lo que val. Jo sí que puc dir que la seva estada va ser profitosa per tots, principalment per jo mateix, perquè tenir 8 hores al dia una jove metgesa acabada de sortir de la facultat de medicina i amb molt bones notes es una sort; puc dir sense cap mena de vergonya que vaig apendre molt d'ella, sap molta medicina i està enamorada de la seva professió, plena d'il.lusió i amb una empatia que la fa molt propera al qui pateix. Em consola tenir una metgesa tant estudiosa al nostre poble. Aviat serà Especilista en Radioteàpia. Per molts anys .

Be, jo si que no els reproduiré la meva xerrada que ja la va escoltar tothom, però si que felicito a totes les persones pel seu interès en aprendre sobre les malalties del Cor que tard o d'hora ens afecten a tots. He de donar les gràcies per la seva col.laboracio al Dr. Joan Pla Bartrina per les seves dots pedàgogiques a l'hora de passar per les taules a explicar com funciona un cateter controlat a distància, quan es belluga per les arteries coronàries i entre les vàlvules del cor. També va ser alliçonador ensenyar en una maqueta les diferents etaqpes en que evoluciona una arteriosclerosis, o sigui com es van taponant de colesterol els vasos sanguiinis.
Després de dinar he de dir que la Presidenta del Casal del Jubilat Sra. Claudia Palomo em va dedicar unes boniques paraules d'agraïment i que van ser molt entranyables per la meva persona. També em nom de tots em va fer un obsequi, que vaig agraÏr moltissim.
Tot seguit el Sr. Alcalde Salvador Coll em va fer un llarg parlament glosant els anys que he estat el metge del poble i com treballava durant aquets 23 anys. També em va fer a mà un escrit aprobat pel Ple de l'Ajuntament de Cornellà del Terri i signat per l'Alcalde i el Secretari Municipal i que tot seguit reprodueixo.

Molt agraït pel contingut del present certificat i pel parlament de l'Alcalde i de tot el Consistori de Cornellà del Terri i gràcies a tot el poble de Cornellà del Terri pel carinyo i estimació durant tants anys.

Molt agraït a tothom per tanta consideració.
Una forta abraçada.

Pep 

ACTE DE COMIAT DEL POBLE DE PALOL DE REVARDIT

M' abelleix moltissim publicar la festa que es va fer a la sala noble del castell de Palol de Revardit en motiu de la meva jubilació el dia de Santa Llúcia de 2014. A Palol celebren festa grossa; te molta anomenada a tota la contrada. La jornada estava plena d'actes, com poden veure a continuació:

Com podem veure una diada molt aprofitada. Els actes al castell van començar amb una exposició de dibuixos dels germans de Palau, gran assistència de públic.  Com sempre vam disfrutar de les seves paraules i dels seus dibuixos, ho fan molt be i per això agrada la seva obra; es per sempre. 

Vista del poble de Palol de Revardit des dels prats abans de Can Vila.

Palol de Revardit te un terme molt gran uns 18,28 Km2. El poble està situad al sud de la capital de comarca , Banyoles i en el seu municipi te inclòs els nuclis de Sant Marti de la Mota i Riudellots de la Creu, que fa pocs dies vam celebrar la nova plaça i restauracio de l'esglesia.

La veritat es que es va inagurar amb una gran festa, amb castellers i tot, després un pica-pica abundant per tothom, fins i tot hi van haver caragolls, que jo no vaig probar, però si que vaig veure disfrutar veïns de Palol que es xupaven els dits.

L'alcalde Jordi Xargay i Congost fent el parlament.
Be tornem al castell, on es va  fer l'acte de reconeixament al metge titular que s'havia jubilat feia un mes.

El Sr. Alcalde es va esplaiar amb la meva persona, va fer una síntesi molt entranyable de la meva carrera i vida academica i també de lo que havien sigut els meus 23 anys ocupant-me de la salut de la gent , i de viure el poble en totes les seves vertens. 

Em va entregar un document aprovat per unanimitat pel  Ple de l'Ajuntament de Palol de Revardit.

També em va obsequiar amb  unes litografies numerades de l'artista Tabuenca l'una del poble i l'alta del castell.

El castell medieval de Palol de Revardit te molta història. 
qui van les meves paraules d'agraïment a l'Alcalde president de l'Ajuntament i al poble que m'acompanya.

Bon dia a tothom, il.lustrissim Ajuntament de Palol de Revardit, Sr. Alcalde Jordi Xargay, Sr. Alcalde de Cornellà del Terri Sr. Salvador Coll, Diputada al Parlament de Catalunya Sra. Dolors Rubirola, Sr. Pere Vila regidor de l’Ajuntament de Cornella del Terri, mossèn Marc,  la nostra directora del CAP Banyoles Carme Graboleda, Dra. Dolors Masó aquí present i que ja es la vostra metgessa d’ençà el passat dia 18 de novembre, data de la meva jubilació,  amics i amigues, veïns del municipi, que durant 23 anys he considerat també el meu. No m’hagués important gens ni mica haver nascut aprop del Revardit, i esperem que molt aviat puguem augmentar la  familia, serà un motiu més per estar aprop vostre ; Can Magot està molt aprop de Can Redressa, tots ho sabeu millor que jo.

Abans que tot dir-los que em costa deixar-vos després de 23 anys, no es fácil, entre nosaltres s’han creat molts lligams afectius i això fa més dura la separació. Però si algo he après des de jove, es que no hi ha res que duri per sempre.

Gràcies Sr. Alcalde per les seves paraules d’agraïment vers la meva persona, que també són les del poble de Palol, al menys així ho sento jo.

Agraïment i reconeixament, són dos paraules d’un gran contingut, dos paraules que ens fan humans. Des de molt petits que els pares ens ensenyen a donar gràcies i alhora a veure les coses bones que passen al nostre costat. Així també m’ho van ensenyar a mi. Accepto amb profund agraïment tot l’escrit aprovat pel ple de l’Ajuntament de Palol, per unanimitat. M’honoren les vostres paraules, igualment m’honora que em digui que formo part del municipi i que en continuaré formant-ne part. Gràcies, espero que així sigui si la salut m’ho permet.

Durant 23 anys Palol i la seva gent, els seus masos i el castell han format part de la meva vida i ja formen part de rerafons de la meva ànima. Sempre m’ha interessat tot el que ha passat en aquest poble petit i senzill com diu el nostre alcalde, encara que jo mai mi he fixat , perquè el poble d’on sóc fill a la baixa Segarra, només te 32 habitans, per això considero Palol com molt gran, amb molta activitat social, un pabelló que es l’enveja de les contrades, els pessebres que cada any s’exposen son una meravella, l’aprenentage de sardanes cada hivern al pabelló, la festa de Sta. Llucia que avui celebrem i que sempre es molt concorreguda per gent de les contrades, Sant Miquel molt lluida, les exposicions d’art al castell recent restaurat i que tant be a quedat; el local social amb tant d’èxit en participació, cosa mai esperada abans de començar i això fa poble, no en tingueu cap dubte. He de dir que vaig viure la total restauració del castell setmana a setmana,una obra que tots n’estem orgullosos,una feinada colosal.

Encara tinc el record de les dos pujades a peu per la vora del Revardit a Biert, passant per cal Sereno, he de dir que les dos vegades vaig ser l’últim en arribar. Un dia us ensenyaré alguna foto d’aquelles entranyables pujades, puc dir-vos que els primers en arribar van ser el nostre jutge de pau en Pere Xargayo i Llaho, en els moments de publicar l’escrit (e.p.d) i el seu cosí Josep Xargayo i Ametller.

Puc dir que els ultims 15 anys per on he caminat més es el terme de Palol, cada dia feia un gran recorregut, vaig veure tota la restauració de Can Cuaranta i us recomano als que no ho coneixeu que feu aquest recorregut, la carretera de les Ribes, es un passeig de pau, de frescor a l’estiu.Un no troba  ningú excepte en Martinez amb el seu gos, ell si que sempre ha donat bon exemple de caminador. Un bon dia el nostre jutge de Pau i millor persona, em va ensenyar com escursar el camí i anar asortir a prop de cal Carreteric. De vegades per escurzar passava per can Colom, on veia les vaques que sempre m’han agradat, perquè a la Segarra mai ni ha hagut, tot es cereals, oli, ametlles i vinya. Quantes vegades he passat per can Batlle i trobar l’Emilia (a.c.s.) prenent el sol o fent feina, sempre amb el seu somriure. Tot  s’ha de dir el primer malalt que vaig atendre a Palol va ser en Rosendo (e.p.d.)

Des de la meva arribada a Palol sempre he admirat la vostra gran hospitalitat, sempre a l’aguait que no em faltés de res, s’assegui, mengi, begui,prengui un cafè, s’escalfi a la vora del foc, no vull dir noms, per no dexiar-me cap, però si que m’he trobat com a casa. Una altra qualitat o virtud vostra es l’ajuda mutua amb el mas del costat o amb altres cases del poble, per compartir les feines de camp, el preocupar-vos de les malalties dells veïns, fins i tot el vostre alcalde també visita el malalt, es un detall que s’agraeix en tot moment. Alcalde és una bona virtud, a mi sempre m’ha agradat !!! Les visites de metge per definición són més curtes, les d’Alcalde fan més companyia i són més llargues.

 Estar pendent del necessitat només passa en un poble petit i senzill com diu el nostre alcalde. Que duri.

Ens coneguem mutuamente, sabem la vida i miracles de cadascú, això que podria semblar tafaneria, i no ho es,tot plegat es converteix en saber lo que li pasa al veí i  disposats a ajudar-lo en les seves mancances.

El que tots hem après des de petits es que res es per a sempre com he dit abans oi?.

 Tot te un principi i un fi i aquí ha arribat el meu.

De tots vosaltres he après i molt, tots sou únics e irrepetibles, amb 23 anys m’he passat hores parlant i escoltant histories de toca mena sobre l’història del terme de Palol, de com anaven a bosc a tallar aulines per fer carbó, on es trovaben les múrgules, com es podia arribar millor a Can Eras, o pasi per Can Bufarol que arribarà millor a l’església de la Mota, o quantes vegades els vaig preguntar si un mas com can Farinelis perteneixia a Palol o no ¿ o Si la casa del barco ens teocava a nosatres o no, o si  de’n Mingo en aval Can Llusca ens tocava o no, gràcies a ells vaig poguer surtir-me’n en les meves visites als malalts. ¿les històries dels cassadors, quin era la millor època per anar a collir esparguls, les grans caminades que feien per a anar a escola des de masos molt distants, tot un mèrit i de vegades amb el calçat moll que calia assecar a la vora del foc per possar-se l’endemà per repetir el mateix cami, i de petits petits que la mainada anaven sols i tornaven sols a les bosques, no com ara que els deixem a dos metres del cole, perquè no els passi res, com han canviat els temps.

Tot el que us he dit abans m’ho havient explicat els vostres pares, i avis ara tots al cel, com l’Andreu Camps i la Pilar , en Ramón de can Redressa, els avis de can Garriga , amb els avis de Can janassa en Josep i la Pepa, amb la Maria la tia soltera de’n Josep Parella, l’ Esteve de Can Banyeta i la seva esposa Conxita,amb en Peret de ca l’Estany, amb en Josep Xargay, pare de l’alcalde , amb la Montserrat Cargol mare d’en Vicenç Soler del qual vaig apendre molta història de la vida d’un ferrer, també llargues xarrades amb ex alcalde Jaume Ribas (e.p.d), amb en Josep Carreras i i la Carme pares de la Fina, i un record especial pel seu oncle Joaquim Farrer Rovira,  amb en Paquito Cervià Sala i la Maria de cal Rajoler devant de la República, tant hospitalaris ells, amb la Mercè de cal Oliva i tots els seus sogres i en Met, Can Serrat amb l’àvia Teresina, la Concepcio Capell, els avis de can Perich en Peret i la Montserrat, amb en Pitu Bosch de Can Martorell,amb els avis de can Garraba en Josep i la Maria pares de la Joana, amb en Peret de Can Bosch que feien mercat a Girona, la Siseta de Can Gifreu, en Felix Bosch que ho sabia tot de Palol , home polifacetic, fins ja gran encara tallava els cabells a la gent que li tenia confianza i em donava els bons dies quan obria el consultori, tot cuidant l’hort; també un grat record per la seva esposa Rosa Reverter (a.c.s.). També vaig atendre moltes vegades a la Rosa Badia de can Carrer i la seva mare Angela Mir , ambdues  en pau descansin. 

Segur que em deixo algú, en demano perdó, encara que metge  també em falla la memoria. De vegades, també no se on posar el mas si a Ravos o Palol. Amb tots ells vam compartir més d’una confidencia, pors, preocupacions, problemas amb veins, etc, tot queda guardat per sempre. Tots ells descansen en pau.

L’Ajuntament de Palol es molt actiu en tot, he viscut totes les obres publiques des dels pou d’aigua, el dipòsit i  la portada d’aigües de la xarxa publica a totes les cases i al mas més allunyat, com el pavimentat de camins veinals, com la construccio del pabelló d’esports, també he assistit a les sessions del Consell Social Municipal des de la seva fundació.

I no oblidem la gran festa de la inaguració del consultori local, que completa els serveis sanitaris al poble.

Be, no em vull allargar més, si dir-los que aquests anys a Palol m’han fet be a la meva persona, mai m’ha dolgut fer una visita més a casa vostra, he rebut més que el que he donat. Seguiré siguent un vehi més, a la meva edat  ja no puc passar sense la vostra amistat.

Gracies per aquest reconeixement a tot el consistori i al poble.

Només dir-vos que us deixo en bones mans, la Dra. Masó es una bona metgessa i millor persona. La vostra salut està en bones mans. Benvinguda Dra .Masó

Adeu siau a tots, però tambe us dic a reveure si a Déu plau. I ara tots a missa a celebrar la festa de Sta. Llucia ,

Josep Capdevila 

Abans d'anar a celebrar la missa de Sta. Llúcia ens vam fer aquesta foto com a record de la festa.
No vull acabar sense publicar la Resolució de la Secretaria General del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya.

Per la qual és declara la jubilació forçosa per edat del senyor Josep Capdevila i Vila.

Document implacable que posa fí a la meva vida de funcionari de la Generalitat de Catalunya; redactat quasi un més i mig abans de la jubilació. Manera d'actuar de l'Administració.  
Ha estat tot un honor treballar per la Generalitat de Catalunya.

Rectoria de Riudellots de la Creu, per la part del darrera.

No vull acabar sense escriure una mica d'història de Palol de Revardit que m'ha explicat l'Encarnació Pallerols :  L' últim mossen que va viure a la rectoria de Riudellots es deia mossèn Joan Vilar, fill de Mieras; vivia amb les dos germanes la Victoria i la Lola aquesta, com a majordona. 
L'Encarnació les va cuidar molt de temps. El mossèn va estar de rector a Palol durant molts anys.
Pep.

LLORENS DE ROCAFORT O DE VALLBONA, ON LA CANALLA SON FELIÇOS I LES POSTES DE SOL, SON UNIQUES.

Estimats amics, m'agrada molt fer fotos, però tot s'ha de dir n'he après del meu fill Lluís, ell sí que en sap i molt. Gràcies a la fotografia recordem moments íntims, moments de la nostra juventud, de la parròquia de quan vam fer la primera comunió o confirmació, o del festeig, o de com era la vida al nostre estimat poble de Llorens els anys seixanta, que ens banyavem a les basses del fondo de Llorens com la de cal Timoneda que en tenien tres i molt grans, la de cal Rafelet o la de cal Martí, era el no va mas, ens sentiem afortunats i quasi únics, erem més transgresors que a Vallbona i n'estavem contents,en una foto que tinc del bany d'estiu al fondo, surt la Teresina de Cal Saltó, la Montserrat de cal Bergadà, la Dolors de cal Gené, la Dolors Capdevila, la meva germana, la Pura Amenós germana del Claudio i de nois sembla que pugui veure el Ramón  Moix, el Claudio Amenós i un petit Juan Ramón de cal Martí.

Amb poca cosa erem quasi feliços. Els estius a Llorens eren d'allò més divertit. Practicament ningú sortia del poble per anar a estiuejar a un altre poble o balneari, si se sortia era per anar al metge a Lleida o a Tàrrega o s'anava un parell o tres de dies a casa d'algun parent i cap a casa.
En aquell temps costava molt tenir fotografies, ni havien però contades, cada familia en tenia unes poques, potser del casament, o alguna del viatge de nuvis, o d'una processó del Corpus, o d'un germà que treballava de jardiner al Palais de Versailles, o  la típica de l'escola feta davant d'un mapa d' España o d'un grup de exercicis de cristiandad o de colores, com se deia aquell temps, en fi les fotos no abundaven. A casa recordo que la padrina tenia una capsa, que allí s'hi guardaven les fotos i també les cartes dels germans o demès cosins que vivien lluny i quan feia algun dia de destorb, a la vora del foc,  tots plegats miravem i remiravem fotos i clar anaven acompanyades de comentàris, en resum era la pròpia història familiar en estar pur;  jo per exemple no tinc cap foto estudiant medicina, quines coses Déu meu, temps era temps. He parlat amb d'altres companys i em diuen el mateix. L'era digital ho ha capgirat  tot i ara amb el mòbil tot està a la nostre abast ; fins i tot ens costa disposar de molta memòria per guardar-les. El resultat es que els avis mai les veuen, estan dins l'ordinador i ..... ? no tenim temps, .....padrí ja les veurem quan plogui o un dia de festa..
Fa pocs dies buscan, buscan vaig trobar unes fotos fetes pel Lluís Capdevila, el meu fill i eren d'una festa Major de Llorens de fa unes 8 0 9 anys no se la data, però entre elles n'he trobat una que es molt bonica i diu molt a favor de les dos nenes que amb el temps han arribat a ser unes dones.

No se, de quin estiu es tracta, pero potser que algú prim mirat de Llorens i amb bona memòria ens pugui dir de quin any es tracta , el cartell de la festa major del darrera,  pot ajudar molt.
Aquestes dos noies, són ni més ni menys l'Alba Leon de Cal Timoneda i la  Sandra  Lozano de cala Milia. Sí , s'han fet grans, i educades, i simpàtiques i empàtiques, i cordials, i alegres, amb seny, que respecten a tothom, sobretot a la gent gran i saluden quan van pel carrer. S'estan fent bones ciutadanes.
 Estimaven molt al Sisquet Capdevila i Pons ( e.p.d.) el nostre pare i ell també les estimave i acceptava la seva companyia al carrer de casa quan l'anaven a visitar i interesar-se  de com anava, posaven una nota fresca a la seva vida. Mil gràcies Sandra i Alba. S'han fet grans i sapiguen que la millor qualitat que poden tenir es la bondad, siguent bones persones es poden presentar a qualsevol lloc. Algún dia arrivaran a tenir molts estudis i junt amb la seva bondad, tindran les portes obertes del món del treball. Per molts anys a les dos i que puguem disfrutar moltes festes majors amb vosaltres. A  Llorens som molt afortunats de tenir-vos.
Si apareixen en el futur alguna nova foto de joves del poble, ja les publicaré, paciència i prou.

Una abraçada ,

Pep

L' ELI, LA NOSTRA NEBODA

M´abelleix moltissim publicar en aquest blog, l ´escrit que li vaig escriure als meus cunyats sobre l´Eli, per a ser publicat a la revista digital " Lo sac digital ", que dirigeix la Fundació AREMI de Lleida capital.
La Fundació Privada Aremi és una entitat sense finalitat lucrativa, que es va constituir el 10 de gener de 1995, i està inscrita en el registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 871. La direcció la porten els propis pares dels nois i noies que estan sota el paraigues educatiu, de rehabilitació,  creatiu i de treball i de residència, i molts més serveis que ofereix  Aremi als alumnes, pares i a tota la societat de les terres de Ponent.

Eli, fa anys que estic admirat, al veure que tothom t'estima, començant èls companys de Aremi i seguint pels pares, tiets, cosins, parents,veins,catequistes , amics i coneguts com vam poguer veure a la teva gran festa. Perquè serà ?

​

Donç no es que sàpiga la resposta, perquè aquesta només la saps tu !, però intueixo i al cap de 35 anys n'estic segur, es perquè tot el que nosaltres hem perdut o deixat de costat, per la vida atrafegada i estressada, tu mantens intacte la teva capacitat comunicativa, que es única, el teu somriure es autèntic, tens present a totes hores les persones que estimes que som tots nosaltres, i els aniversaris i sants de tots, recordes fets i esdeveniments que nosaltres ja no ens enrecordem, saps de les nostres debilitats, defectes i el que ens agrada i ens fa feliços, tens presents als avis de Bellpuig i els de Llorens tots al cel. Estimes tots els regals que et fan i els gaudeixes i els comparteixes amb la gent que tens al costat, estas orgullosa  dels teus , t' alegres com el Petit princep de quan saps que una persona estimada vindrà el diumenge a la tarda, tu ja disfrutes el dia  abans, quan estas amb un amic o parent estas cent per cent amb ell, avui dia se'n diu empatia; tu ets molt empàtica, Una des les millors qualitats que tens es que vius el dia a dia amb tot lo que comporta, fins i tot taxant el dia que acaba de passar al calendari que cada any et regala el teu cosinet. Saps manejar la teva música preferida i ets feliç quan obres la tablet i veus un correu de cap de setmana del tiet, tens una gran alegria; o be també tens una sorpresa quan fullejant el diari surt una persona coneguda per tu.

 Estas alerta de tota la familia i ens coneixes fins i tot quan ens adormim al sofa, i deixes anar un petit somriure, volguent dir aquest va cansat.

Molt entranyable quan al diumenge a la missa conventual de  Montserrat diuen doneu-vos la pau, tu surts sense perdre gens de temps i ho comuniques als que estan al teu voltant, cosa que sempre ens ha donat pau; una pau que ho omple tot.

A l'Eli l'estimem molt, de la manera que es,i aqui hi va tot, el seu somriure es tansparent ,et queda gravat al cor i a la ment. 

Ella es un més de la nostra familia.

Be, podria dir més qualitats i virtuts de la nostra neboda,però potser que l'espai que te reservat, obligi a ser prudent. Deixem-ho aqui.

L'Eli té paràlisi cerebral.

​

​

Una abraçada

El tiet.

LA FI, PER JUBILACIÓ D'UN METGE TITULAR O D' A.P.D.

Tot va començar en un acte públic, davant d'un tribunal, on cada opositor escollia plaça d'acord amb la nota que havia tret en la oposició, duta a terme amb anterioritat. Jo vaig escollir , d'acord amb la meva esposa Cornellà del Terri  ( Pla de l'Estany).

Església de Cornellà del Terri ( Sancti Petri de Corniliano )

EL D.O.G número 1492 de 13-9-1991 deia : Resolució  de 2/9/1991 de nomenament de funcionaris de metges titulars en l' àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Per tenir tota la validesa de l'acte, calia presentar-se davant l'Alcalde de la Vila, en aquest cas el Sr. Joan Casas Montaña.

Aqui va començar la meva història que ha durat 23 anys al poble de Cornellà del Terri i Palol de Revardit al Pla de l'Estany ( Girona), al servei de la sanitat pública catalana.
Vint-i-tres anys, donent per escriure moltissim, hi han hagut molts canvis en el sistema sanitari públic, que d'una manera o altra ens han afectat a metges i a usuaris.

Últim dia, darrers minuts d'exercici com a metge titular. Ben segur que coneixeu un a un tots els aqui presents, gent del poble i profesionals que hem treballat junts, o treballem junts, companys jubilats, estudiants de medicina que a hores dara ja son metges especialistes, alcaldes de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, i ex- alcaldes, regidors i ex-regidors de sanitat, membres del consistori,  directius del CAP Banyoles, la meva dona, el meu fill Oriol i el Dr. Josep Mª Colls Desvilar, companys del Consorci de Benestar Social de Banyoles.

Publico tot l´escrit que vaig llegir dins del consultori, davant de tots aquests amics, companys i autoritats municipals, Acalde i Regidors. que surten a la foto i alguns més,  que per necessitats diverses varem haver de marxar, o no van poguer assistir per malaltia o per obligacions inexcusables.

Estimats amics, això te tota la pinta de comiat del metge del poble, o no? Jo diria que sí.

Vista des d'una casa de Pujals dels Cavallers

 Primer, estic content de que tots vosaltres m’acompanyeu en aquests moments finals de la meva vida de servidor públic ,que per sort va començar fa 23 anys. A aquestes alçades ja puc dir sense gens de vergonya, que l’any 1991 davant d’un tribunal vaig escollir Cornellà del Terri, amb els ulls tancats, però  amb el vist i plau de la meva jove esposa. No coneixia ni el poble ni les rodalies. Va ser una excel.lent decisió, vist en la perspectiva des anys.  

També podem dir que vam escollir aquest tranquil.líssim poble, que llavors no ho sabiem, per quedar-nos per sempre. Avui, podem dir que aquest desig s’ha complert. Som Cornuts per tots costats. Cornellà de la manera més dolça ha esdevingut el nostre poble i el dels nostres fills; en cap cas ho dic per quedar bé. Sempre ens hem sentit com a casa. Tots plegats coneixem prou bé el poble i podem assegurar que el qui busqui la pau, aquí la trobarà: a Cornellà del Terri,  quan les escoles estan tancades, els bancs no treballen, el centre sanitari està tancat, la cooperativa Agater no fa pinso, l’Isidre Reixach no obre, el mossèn no diu missa, les perruqueries no obren, can Valls, cal Andreuet i el Flequer restan a portes baixades i les cases de turisme rural no hi ha ningú,  el poble es converteix en un desert; passejar un dissabte a la tarda o diumenge a la tarda pel poble, es tot un plaer per l’ ànima i el cos.

Bé, amics que d’alguna manera o altra heu treballat amb mi, poc o molt temps, sigueu benvinguts, alcaldes i exalcaldes, consellers de sanitat i exconsellers de sanitat, metges, infermeres, llevadora i exllevadora ,treballadores socials, auxiliars administratives, senyores de la neteja , mossèn mossèn Marc, psicòleg, podòloga, no m’hagués imaginat mai que fossim tants en formar part d’aquesta bonica història que és  Cornellà del Terri i la seva Vall.

Església de Sant Andreu de Terri 

La veritat és que fa un més tenia el cor a la mà, o estava corprès, o més senzill no les tenia totes, veia la jubilació com un fantasma, com quelcom que no anava amb mi, i fins i tot no hi volia pensar i més coses que em guardo . Però la publicació de l’escrit de les meves companyes del consultori local al Butlletí Informatiu,  que surt publicat periodicament,  anomenat “La Vall del Terri, “ em va trasbalsar de dalt a baix, és tant bonic, el que elles pensen  de mi, que sinceramente m’ha canviat l’espera , l’espera s’ha convertit en uns dies joiosos, plens d’ànim, fins i tot amb més autoestima que mai, les hores se’m fan curtes, visc intensamente cada moment , les emocions i les llàgrimes s’amunteguen, cada comiat, em porta a un altre i cada història s’encadena amb una altra …

Mil gràcies Maria,Ingrid, Gemma, Vanesa, Monica, Eli, amb les vostres paraules m’ho heu capgirat tot i aquí em quedo,  agraidíssim per la vostra valoracio i consideració i no estaria bé llegir aquest escrit ara i aquí perquè a hores d’ara la gran majoria de vosaltres ja l’ heu llegit.

He de dir que he arribat a la jubilació de la manera mes suau, vaja com l’aire que respirem, quasi sense adonar-me, que el final estava al caure.

Per arribar a aquest final esplèndid, suau, bonic, tendre m’ heu ajudat vosaltres, en primer lloc una jove infermera que va arribar a Cornellà després de superar unes dures oposicions, estava exultant, orgullosa, satisfeta del destí que també ella havia escollit, parlo de la Lourdes Fort i Quer, aquí present. Els dos contentíssims i plens de bones intencions i amb tota la il.lusió del món vam començar a obrir les portes d’aquest centre, que ja de lluny tenia bona anomenada, perquè  els professionals que hi havien treballat anteriormente havien fet una importantísima feina, que encara dura. Hem de dir que en el tema sanitari Cornellà sempre han sigut afortunats i ho deixo aquí.

Església i Comunidor de la rectoria de Sords ( Sancti Stephani de Surdibus )

Els dos veníem de lluny, jo mai havia entrat a Cornellà del Terri sempre l’havia vist passant amb la TEISA quan anava a Argelaguer a veure els avis i més grandet en passar amb el cotxe. Recordo el gran esforç que vam haver de fer, per suplir les mancances, Lourdes que sols estavem oi? 

Ho feiem seguir tot, recepció, telèfon, receptes, posar els números per tu de color rosa i per mi blaus i així van tirar durant 5 anys. Viviam temps d’obertura d’arees bàsiques que el decret 84/85 havia posat en marxa, però a Banyoles no arribava, o sigui que la soledat ens va acompanyar durant 5 anys, que no és hora d’explicar,  però vam posar molts ànims i el resultat és que amb la Lourdes Fort vam compartir 18 anys amb plenitud i com tot en la vida les penes van barrejades amb les alegries. Moltes gràcies .La Lourdes s’esforçava per fer-me les coses fàcils i vetllar perquè no em saltés cap domicili de malalts crònics, frequent en un metge despistat com jo.Gràcies de nou Lourdes, la teva història d’infermera sempre anirà lligada a Cornellà. 

Església de Ravòs de Terri, enganxada a les muralles del castell. ( Sancti Cucufatis de Rogationibus )

També m’han ajudat a arribar al dia d’avui els alcaldes, regidors i ajuntament que he tingut. Gràcies Sr. Joan Casas per la gran paciència que va tenir amb mi, quan les coses no eren com volíem, vostè i la Dra. Gracia Borrell sempre es van posar al nostre costat. Recordo que es va fer la primera reforma del centre, la jove llevadora que havia arribat , parlo de l’Anna Vila, no tenia despatx i això era un problema, però que es va aconseguir amb la reforma; llàstima que va durar poc i la vam perdre; encara que companya al CAP Banyoles i avui present aquí, tots la recordeu. També agrair com no a l’alcalde Jaume Figueras i a la Núria Casanovas (aquests dies amb el marit molt malalt i no pot ser entre nosaltres), per la seva disponibilitat en quan a dissenyar les necesitats i reformes de cara al futur del nostre centre.

Durant el mandat de l’amic i alcalde Pere Vila amb la regidora Magda Giró vam tenir l’honor d’inaugurar l’ampliació del nou consultori, que tant servei dona a la població i que és motiu de bons comentaris fora del poble i que tant a gust treballem nosaltres i els companys quan venen a fer substitucions.

Esglesia i plaça de Corts ( Sancti Juliani de Curtibus )

Tan sols paraules d’agraïment per la constant companyia del nostre regidor de sanitat , l’amic Dr. Joan Pla Bartrina, que tots nosaltres el tenim amb gran estima i ens refiem d’ell. Qualsevol moment pot sonar el telèfon mòbil oi? Sempre disponible.

Del nostre jove alcalde Salvador Coll, només tinc paraules d’agraïment per la seva alta valoració de la nostra feina i de la seva disponibilitat per la bona marxa del centre i la seu constant oferiment pel que calgui. Fa pocs mesos va tenir una reunió amb tot l’equip de Cornellà del Terri i la nostra directora Carme Grabuleda i el Dr. Nicolau adjunt a dirección, per tal de conèixer un a un tots els membres de l’equip  i alhora tenir una relació més fluida i espontània.

També agrair la gran disponibilitat i accessibilitat del Sr. Alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal Jordi Xargay i Congost aquí present, ell sempre ha vigilat d’aprop la sanitat del su poble, s’ha preocupat i es preocupa de les persones que pateixen i estan malaltes, ahir mateix diumenge ens vam trobar a la casa d’un malalt.

Església de Pujals dels Cavallers  ( S. Eulalie de Pudialibus Militum )

Moltes gràcies per estar tant a prop nostre i facilitar-nos la feina des de la seva alcaldia.

Unes paraules per la persona que més anys ha estat al meu costat , la Gemma Ros Muñoz, la Gemma per tots vosaltres, ella s’ha fet gran al meu costat, ep ! que encara és molt jove. Recordo com si fos ahir mateix quan es va incorporar al nostre centre, joveníssima, però plena d’il.lusió i amb oposició a la butxaca, quedant fixa al nostre centre. Puc dir moltes qualitats, però la més gran es la seva lleialtat a la meva persona, i com no podia ser d’una altra manera a tot el personal de la casa, donant hores per la llevadora, per la pediatra Dra. Nadette Vinyamata, per en Carlos Martin l’infermer, per la podòloga, per la psicòloga , per la treballadora social Vanesa Comabella, etc……. Ella ha sigut els meus ulls a la recepció del centre, persona del tot necessària. Ella sap els vostres noms i els dos cognoms de memòria, de tots no té cap dubte, fins i tot els coneix per la veu i els anomena pel seu nom abans de que es presentin. La Gemma s’ha fet molt nostra amb la seva manera de ser; Gemma gràcies per la teva bondad i per la teva capacitat de captar a les persones necessitades o les que no tenen res per posar-se a la boca o als sense sostre o aquells que no son ningú als ulls d’aquest món. I per solucionar centenars de coses petites que passen a recepció. Gracies, Gemma, per acompanyar tants anys aquest metge de poble, tant de poble. No m’imagino aquests anys sense tu.

No vull acabar sense deixar per record per la nostra història l'ultim full que vaig signar de La Direcció per Objectius, que moltissima gent no n'ha sentit a parlar mai a la vida, donç aqui queda.

Església de Sta. Llogaia del Terri ( St. Leocadie Dezterria )

També m’ha ajudat a arribar amb plenitut a la jubilación tenir al costat meu/nostre la Treballadora Social Vanesa Comabella, amb ella i la Maria Gonzalez, ens hem adonat de les persones més necessitades i amb el su somriure i bondad i cordialitat i paciencia i Intel.ligència tot ha sigut més planer, la seva tendresa ho omple tot, devant de l’adversitat somriu, no et cansaries de treballar amb ella.

Recordo amb carinyo, tot l’esforç perquè en temps passats la treballadora social vingués a treballar al nostre  costat, ho vam aconseguir i puc dir que ja tenim una manera de treballar que agrada als nostres pacients, la seva capacitat d’escoltar no te límits. Mil gràcies Vanesa.

La recent incorporació amb nosaltres de la psicòleg Eli Turró, ha estat un encert. Ens dóna molta companyia , ens consulta els casos i nosaltres la consultem i junts tenim estones de reflexió sobre com podem orientar el camí d’un pacient. Hem fet una gran feina i ella també s’ha fet molt nostra, tant que també esmorza amb nosaltres els dijous i seguim compartint.

Que dir del nostre mossèn Marc, que és un home amb molt bon humor, que no vol fer nosa, que també s’ha fet un més de Cornellà i que es una persona carregada de bondat i que escolta. Hem colaborat amb el Consell Pastoral de la nostra parròquia en quant a apropar a persones i famílies pobres, per tal de tenir cura d’elles de la manera més anònima del món. El mossèn es un home tolerant i aquesta tolerància ens ajuda a conviure i ens ajuda a ser lliures. Gràcies mossèn.

Un agraïment més al Consell Social Municipal de Cornellà i Palol de Revardit a tots els membres i al Sr. Antoni Perez,gerent del Consorci de Benestar Social, sempre tant atent a les mancances dels més necessitats.

Esglèsia , campanar i rectoria del poble de Pujals dels Pagesos. ( S. Marie de Pudialibus Rufticorum ).

Puc dir que ha sigut un plaer col.laborar amb vosaltres durant un grapat d’anys. Tots meu obert els ulls.

La nostra estimada llevadora Sra. Maria del Collell Roura  aquí present i que tants bons records guardem d’ella, i que va col.laborar amb el nostre consultori amb carinyo, il.lusió i esperit de servei, a més de ser la Llevadora Titular de Cornellà tota la vida. Una abraçada, Maria, i gràcies per ser aquí.

També donar les gràcies per acompanyar-nos a la nostra directora Carme Grabuleda, que tant atenta està a les necessitats dels consultoris locals, també les gràcies al Dr. Nicolau per vigilar d’una manera positiva per un bon exercici de la medicina, la seva cordialitat el fa molt proper a tots nosaltres. Som molt afortunats de tenir-vos.

Metges/metgeses ,infermers/ infermeres que m’acompanyeu de vosaltres he après molt, moltíssim, gràcies per la vostra ciència i la vostra humanitat .

Església i rectoria de Borgonyà ( Sancti Ioannis de Burguñano )

Gràcies a tots els auxiliars adminisstratius que heu treballat al meu costat, començant per en Jordi Martí, la germana de la Sandra del CAP Banyoles, a la qual debem el posar ordre en els nostres arxius d’una manera molt eficient, la Carme Reixach, En Pedro, el Jordi Pagès, La Gemma Ros, l’Ester Quintana, la Maria Vidal, l’Anna, l’Alba i molts més que no recordo o el temps m’ho ha esborrat.

A l’equip actual, gràcies per haver-me acompanyat els últims anys amb tant de carinyo i lleialtat i haver-me fet sentir un bon metge. L’exercici de la medicina només és possible amb un equip unit, en plena disposició i amb confianza mútua.  Repeteixo l’excel.lència es un hàbit en vosaltres. Vaig fer guardies a BEsal´ñu uns 5 anys més o menys, cada dijous quan arrbava cap a les 15,15 hores, portava la maleta i la carmanyola al pis de dalt. I rapidament encenia una tira de perfum oriental i quan s'acabava un altre en teniem de molt diferents, Els usuaris  sabien que estava de guardia tant sols per veure la Cryler Voyager i també si a l'entrar el CAP feia olor a perfum a l'estil " pachuli dels anys setanta" , mai vaig tenir cap queixa, no se si agradava o ningú s'atrevia a protestar. Vam ser feliços.

Unes paraules d'agraïment als metges, infermeres, auxiliars de clinica, auxiliars administratius, del CAP DE BESALU, per fer-me planer la meva incorporacio a les guardies de primària , sense formar part del seu equip; la veritat que m'he sentit com a casa i al vostre costat vaig aprendre molt, per ser vosaltres una ABS pionera en tot, quan al CAP BANYOLES ens van informatitzar les consultes, jo ja portada 4 anys treballant amb el programa i no em va suposar cap mal de cap. Més que agraït .

Un bonic record avui a les noies de la neteja sobretot a la Jesica i la Maria Josep, elles amb el seu somriure, alegria i ganes de treballar ens han mantingut el consultori ordenat i molt net. Sempre us he tingut present i us estimo i recordaré el vostre bon rotllo a les 8 del vespre. Disposeu d’un amic. Gràcies per haver vingut.

Dono la  benvinguda a la que de demà en endavant serà la nostra metgessa de familia la Dra. Dolors Masó i Casadellà. La seva cordialitat, bondat, senzillesa perseverancia, esforç i constancia la precediexen. Som molt afortunats de tenir-te entre nosaltres. Felicitats , Dolors. Estaràs com a casa.

Una abraçada a tots vosaltres per haver-me acompanyat fins avui. Ha estat un plaer ser el vostre metge/company i amic.

Cornellà del Terri 17 de Novembre de 2014.

Demà, els recordo que faig 65 anys.

Josep Capdevila i Vila

Encara metge de Cornellà del Terri.

Pd/ em deixo moltes vivències al tinter i segur que més d’algú aquí present m’ho  recordarà. També em deixo persones que han col.laborat amb mi que haurien d’estar aquí i no hi són per oblit meu,en demano perdó i mil  disculpes, em sap molt de greu. El pas del temps tampoc em perdona a mi.

Gràcies.

Dono les gràcies al Sr. Alcalde Salvador Coll i Baucells, per les seves paraules i per la placa que em va lliurar en nom del Consistori.
A partir d'aquí ja és posterior al 17 de novembre de 2014.

La fi de la meva funció pública com a Metge del cos de metges titulars, va venir amb la seguent Resolució de la Secretaria General del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Mai m'hagués pensat que m'afectessin tantes lleis i que el final de la meva jubilació arribaria amb un document tant extens com legal.

Només em queda dir que ser funcionari de la Generalitat de Catalunya ha estat tot un honor.

Aqui va el meu escrit d'agraïment a tot el personal sanitari i no sanitari del Consultori Local de Cornellà del Terri i que m'han acompanyat durant molts anys. Tot el que pugui dir d'elles es queda curt. Amb totes elles he disfrutat de l'exercici de la medicina.

No vull acabar sense posar una imatge molt entranyable, de la festa de l'Arbre del Maig que tant significa historicament pel nostre poble. Festa que se celebra el dilluns de Pasqua.

La festa continua plantant l'arbre amb l' ús de cordes i la força dels portadors, que s'hi fan amb tota l' ànima.

No vull acabar sense posar una fotografia de les persones que ballen el ball del Cornut.

La força és vital en aquesta festa de plantar l'arbre del Maig, jo fa 23 anys que ho visc i sempre ha estat motiu d'unió entre tot el poble; l'història uneix per sempre. Oi que us posa la pell de gallina ?

Estem molt orgullosos de la nostra història, i els nostres monuments, i dels nostres avis;  el Pla de l'Estany està ple de romànic, aqui va la nostra capella de Sant Antoni, que era la capella de l'Hospital de Pobres.

Capella completament restaurada per la Diputació de Girona.
Aquest més de març de 2015, m'ha arribat una carta d'agraïment del Conseller de Salut, que reprodueixo a continuació.

EQUIP D'ATENCIÓ PRIMARIA DEL CAP BANYOLES I DEMES METGES, INFERMERES I AMICS VINGUTS D'ALTRES CENTRES I ABS DE PROVINCA.

Em plau moltissim publicar la foto de comiat dels companys metges, infermeres, auxiliars i resta de companys especialistes i gent del trueta i d'altres ABS del sector.

Em plau posar l'escrit d'una familia de Cornellà del Terri , el dia de lameva jubilació, puc dir que em va agradar molt i em va omplir de goig per tot el que diu.
Una abraçada per tota la familia i amics.

Els poso el jurament hipocràtic que he procurat que tenir "in mente "  i al cor tota la vida; des del començament de l'exercici de la meva professió i  que el vaig tenir enmarcat a la sala d'espera durant molts anys, i no se com,  en alguna reforma de les múltiples, va desapareixer i ningú més el va poguer llegir. Puc dir que  molts pacients me'l comentaven, els agradava tot el que deia i era un consol saber de que parla i afecta a la vida del metge i a la de tots els malalts.
Em vaig guardar dos records l'un de Sanitat com a metge Titular, que es el segell que tenia com a Cap Local de Sanitat, per tal d'enviar la meva correspondència oficial: Malalties de declaració obligatories, actes d'inspeccions d'Activitats Classificades, o informes al jutge de primera instancia.

i l'altra el Token del Col.legi Oficial de Metges de Girona, on hi havia la signatura electrònica.

Token que tants mal de caps ensva dur durant l'exercici de la medicina a l'Institut Català de la Salut.
Sempre el portavem penjat al coll, anar a treballar o anar de guardia sense ell, era perdre el temps, perquè havies de tornar a casa a buscar-lo. Sobre l'ús del Token tinc una simpàtica història de les últimes hores d'exercici. Un dia us ho explicaré, però pensava que la casa després de tants anys de treballar sense mirar el rellotge i vaig poguer fer palès que de confiança a la meva persona ni un minut més. Tenien por de què ?
Una anecdota si més no simpatica, moltes vegades els companys del CAP BANYOLES , em deien Capdevila tu rai que pots cardar el que vols sense tenir el director al damunt !!, - resposta : - jo sempre he cardat el que he volgut, però a quin preu ???, no us el diré perquè perdria l'encant;  però si dir-vos que mai us vau adonar de les meves macances o dit d'una altra manera, mai us vau reunir per a veure que em faltava a mi per a ser igual a vosaltres companys del mateix equip d'atenció primaria : vosaltres mateixos, ara ja no cal . Però també contestava , que a la meva edat, no calia que em vigilesin a cada moment; jo era el millor guardià de la meva responsabilitat com a metge.
Pels que mi van coneixer com era el nostre centre anitari després de la primera reforma, aqui va una foto que ho diu tot.
M'abelleix posar tant sols un correu ple d'agraïment d'una col.lega de Girona, del dia que em vaig jubilar :

Aqui va una foto del tot romantica del nostre centre sanitari de Cornellà del Terri d'abans de la gran reforma, molts ciutadans mai ho havien vist.

Una abraçada als companys metges i enfermeres a les quals els dec molt. Gràcies a elles la modernització de l'atenció primaria, vull dir , fer els documents, derivacions, peticions d'anàlisi, radigrafies, etc....  informaticament, per a mi va ser un pas segur; tot s'ha de dir vaig començar a treballar amb ordinadors a les guardies que vaig fer al CAP DE BESALU, que vaig fer tots els dijous durant cinc anys i un cap de detmana al mes, va ser decisiu pel meu futur i no cremar-me als primers dies d'un canvi de manera de fer que ens canviaria la vida per sempre.  Besalú va ser una àrea bàsica pionera en tot, i jo un afortunat. Mil gràcies a tots

Aqui va una carta del conseller de Sanitat

Pep