LA PINTURA TOT UN MON

Em ve de gust parlar de pintura, tot s'ha de dir,el primer quadre que vaig tenir me'l va regalar un company de carrera de primer curs de medicina, una bonica història que un altre dia us explicaré. Però, una inmersió sèria en el món de l'art en general: pintura, escultura, dibuix, no va ser fins els anys 1976  a Paris, visitant museus com el Louvre, el Jeu de Paume als jardins de les Tulleries, el Gran Palais, el Petit Palais, les Invalides, la Bibliotêque National , el Musée de l'Homme al Palais Chaillot. Però més inmersió  d'aprop i a casa nostra va ser a Girona........ tot va començar quan vaig ser metge d'Anglès. Per recomanació de l'alcalde Sr. Feliu, propietari del cafè l'Aliança, em va recomanar anar de pensió a la Fonda Selga, i així ho vaig fer. Semblava un consell asenyat i ho va ser del tot; agraït al Sr. Feliu. En aquell temps per la fonda passava molta gent a diari, com viatjants de comerç, aquests no faltaven mai i omplien la fonda sobretot als vespres, molts d'ells eren de provincies diferents i optaven per quedar-se a dormir quasi tota la setmana, i naixien esporadicament tertulies inacabables, de llaergues hores. M'ho vaig passar molt be.

Un Perpiña empordanès , una meravella  de paisatge i de pintor, vaja i millor persona. Sempre l'he guardat amb tot el carinyo del món. En Perpiña te olici de pintor molt ben après, no és fàcil.

Vaig arribar-hi al més de juny i als pocs dies van començar a arribar els senyors estiueijants de Barcelona, que s'instalaven tot l'estiu a la fonda durant dos llargs mesos; que curiós, en cap cas parlaven del tema vacances; clar es que tots ells estaven jubilats i amb  raó no feien vacances. Ara ,ja fa anys que aquesta clase de persones , han desaparegut del mapa, suara la gent va de vacances i els senyors estiuejants ja no venen. De jove mai vaig anar a estiuejar, màxim anavem a passar uns dies a la masia dels avis i dels parents, mai en un balneari . El que viviem , era la via de pagès dia a dia, anavem a mercat setmanal, per les tardes anavem a pescar al riu Burró, o a banyar-nos al Fluvià, escoltavem llargues hores als personatges que venien a visitar als avis, o senzillament passaven er alli. Les converses duraven hores, increible!. Fins i tot la Guerdia Civil també s'asseia a taula, Déu meu!.
 M'abelleix posar-los un poema fet el 1911 que es titula

¡ A ESTIUEJAR !

Quize dies de vacança

Després de tencat tot l'any,

Es un desitg que ab afany

Se sosté ab dolza esperança.

S'en vá un a la campinya

O bé a la vora del mar

De la frescura a gosar

Tot pescant ab una ñiña.

Alli's viu a tuti plè,

Que lànima tranquilisa,

Sentint l'amorosa brisa

Que'n ompla'ls polmons d'alè.

Ymolt mes s'hi a temps s'atina

A escollir un lloch preciós,

Que sigui agradable, hermós,

Com la Torre Valentina.

Lloch a costa de Llevant,

De Palamós a la front,

Ahont hi ha una mica font

Casi a la torre tocant.

Allí s'hi trova una cala

Que s'hi va abanyar la jent

Veyentsi gran moviment

Com si fos dia de gala.

Y no es menos d'atmirar

Lo curs que fan les barquetes,

Que corren com palometes

Glontxantse desobre'l mar.

Dels vapors de la roca veu

Quant anuncian s'arribada,

Que de molts es desitjada

Portantne tot be de Déu.

Y molt més per los afers

Dels habitants de la vila;

Allí tothom s'espabila,

Cada escú per llur comers.

A lo costat de ponent

Acotxada de montanyes

S'hi vehuen pendents estranyes,

Que miran a solixent.

Un ab gust la cim paseja

A la sombra dels pinars,

Sentintne variats cantars

Com música que s'enseja.

Dels pardals , de les sigales;

Dels lluers y las perdius,

Trobant de vegades nius

D'ausellets desplomats d'alas.

Ja cansats de pasejar

Axecantse dematí,

Un s'en va a pendre un bussí

Per la dinada aguardar.

¡ Y quina gana's desperta

Portantne un cor com unbrau!...

S'entra á dintre'l gran Palau

A  estar de la cuina alerta.

Per fi l'hora es arribada

Que s'anuncia ab los senyals

De portar los animals

A ferne la gran beurada.

Ja toca llamada l'amo

Dient: ¡arriba!, garzons,

Y tots sense armar rahons

Y corran mes que cap gamo.

Ja tots a taula, mutandis

Com si's quedés a las foscas,

Sentint solzament las moscas,

Com orga de diletandis.

¡ Y quina guerra mes folla

Se sent de plats y culleras,

Apareixient las cuineras

Que portan a taula l'olla.

No vos dic res: ¡ quin delit!

Puig ab gust tothom trevalla

Per assaltar la muralla

De carn de l'olla o bullit.

Ja tips tots com uns toxons,

Vinga lo sabre a la má

Per poguerne tatxoná

Grossas xindrias y melons.

Ve que aquet burgit s'acaba.
Tots a pendre'l bon café,
Després... pipada y ¡ olé !
A estirar-se com un raba.


Ve que'l sol s'envà a llur jas
Tothom de cap a la platxa
Y cada escú se despatxa
Tan los sechs com qué és més gras.


Luego, un bany a la pamela:
Las donas á la escarrutxa,
Los homens, a la part dreta
Y ab una atenció discreta.
Allí se hi pren la gran dutxa.


S'ha pres lo bany, ajassada;
Vingan sals y boltirolas
Y frescas las castanyolas.
A ferne la gran ballada.


Ja hem entrat a la fuscó;
Galls y gallinas, a joch,
Yls brenejaires del lloch
A la torre en prufassó.


Ja está parada la taula.
¡ A sopar ! Tothom ne crida,
Yl menjá te una salida
Que creyeu, ningú fa'l maula.


S'en acaba de sopar...
Allavors tots a la fresca
A ferne mes broma y gresca,
¡ Vinga cantar y ballar !


Toca un escardat manubri
Sardanas y de tots balls;
Dormen los galls, pro'ls mes galls,
Comensan lo gran diluvi.


Es mes que una  romeria,
A San Cugat del Vallés
Y hasta ballen ball inglés
Fins las  hicas de maría.


Canta lo gall, á dormí,
Acabant aixís la festa,
Y tranquils tots de la testa
Ha arribat del dia'l fi.


Dochs si algú per lloch s'amohina,
No busqui res més hermós
Per dar recreyo a llur cos
Que la Torre Valentina.
                      NEN  3-9-11 EL AUTONOMISTA.

 Allí vaig coneixer el meu amic Joan Plau i Pla .(a.c.s) També hi passaven altra gent com marxants de pintura ( Sr. Codes ) i pintors, alli vaig coneixer molt aviat al pintor gironí Josep Perpinyà i Citoler i la seva esposa Piua Salvatella , venien cada dimecres des de Girona a dinar a la fonda, era potser, perquè aquest dia sempre feien arròs, que per cert et podies llepar els dits, tenia fama, i la Lola mai es quedava curta , jo menjava tot el que em posava, molts marxans repetien, quasi tots, es que Can Selga era la casa de tots; no és d'extranyar que tingés clientela fixa i  fidel.

Aquest Perpiñà forma part de la colecció  de la Dra.  Anna Vives 

Honorary Research Fellow in Hispanic Studies/ Contributing Editor to The Year’s Work in Modern Language Studies

School of Languages and Cultures

University of Sheffield

Ara ja fa temps que no hi és, nosaltres sempre la recordarem amb carinyo i estimació,  no pot ser d'una altra manera, donç al cstat de'n  Jaume vaig fer la inmersó en l'art, cosa que li estaré sempre més agraït.
Al seu costat no paravem de visitar exposicons de pintura, i feiem els Km. que calien, anavem allà on fos, Olot, Ventalló, Blanes, Girona i fins i tot ens vam arribar a la galeria Gaspar on la Montserrat Gudiol exposava, tinc un grat record del seu acolliment i de la seva tertulia sobre pintura i del sant Benet de Montserrat, que sempre m'ha corprès.

I aqui va neixer la nostra amistat que encara dura. Es un pintor exel.lent, i millor persona, domina totes les tècniques de la pintura (gravat, oli, guaix, aquarel.la, l'aiguafort, dibuix, d'altres , ) , fins i tot va donà classes de dibuix al nostre fill Oriol durant el baxillerat.

Un exel.lent gravat de la Girona  inmortal,vista des del riu, de'n Josep Perpiñà.

 Poso aquest quadre, perquè es dels primers que vaig tenir i sempre m'agradat molt i es molt representatiu d'ell, que per damunt de tot ha pintat les cases de Girona que donen al riu Onyar.

Aqui teniu també una obra sobre zinc de les cases que donen al riu de'n Perpinyà.

No vull continuar, sense parlar del primer artiste que vaig coneixer a la meva vida (jo tenia 20 anys), aquest va ser el Ceramista Llorenç Artigues a Gallifa, al seu estudi que estava molt aprop de l'església d'aquest petit poble. Nosaltres passaven uns dies de convivència amb el Jesuïta Salvador Guasch, que Mossèn Dalmau li havia deixat la rectoria perquè poguessim estar a aixopluig aquells 15 dies. Recordo que tenia unes capses plenes de trossos dels jerros trencats, els tirava fora de l'estudi, però se'n guardava un trosset perquè així no es pogués reconstruir la seva obra, a la gent que ho intentava sempre els faltava  un trosset. Mira no està mal, coses d'artistes.

El ceramista Llorenç Artiques en el seu estudi de Gallifa, recordo que estava enfadat perquè en Mirò no li havia pagat el coure el mural de l'aeroport de Barcelona. 

Si coneixeu el mural de l'aeroport per les seves grans dimensions, no us costarà entendre el gran cabreig del famós ceramista de Gallifa.

josep Capdevila, junt amb Montserrat Gudiol a la sala Gaspar de Barcelona

Amb companyia de'n Jaume Selga i en Pep Noguer vam anar a la Sala Gaspar de Barcelona a visitar una important exposició de la pintora Montserrat Gudiol .https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Gudiol_i_Corominas A mi potser el que m'es m'agrada es el Sant Benet de Montserrat, una meravella de pintura.

Pintor Joan Granadas LLimona

El seguent pintor que vaig coneixer de la ma d'en Jaume i en Pep (e.p.d) va ser en Joan Granados LLimona que vivia a Sant Joan Les Fonts (e.p.d) el millor dibuixant que he conegut, algo serio, únic en el seu camp; moltes nits haviem anat a pasar un bon rato a casa seva; mai teniem hora d'acabar, recordo que cada visita marxavem carrgats d'obra. Veure tanta bellesa i no comprar-la era com impossible.

 Tinc una història molt bonica d'ell al final de la seva vida, un gest molt generós envers el meu fill Oriol. Algun dia us la podré explicar, que diu molt de la seva manera de ser i de la seva bondat.

L'emocionava la gent que feia Km. tant sols per anar a veure'l  i parlar de la seva pintura o pel sol fet de passar unes hores de tertulia, més que comprar obra, que si es donava, donç millor.

Estic orgullós de tota l'obra que tinc. Però amb més predilecció els paisatges, només en tinc dos. L'un ja l'heu vist i l' altre feia anys que es  a Lleida al meu poble de Llorens de Rocafort a casa de la meva germana; podria  dir que potser que es el millor, una miniatura molt ben feta i delicada; vostès mateixos.
Un dia de Sant Lluc, fira del dibuix a Olot, em van presentar el pintor Serra LLimona,  parent de'n Joan Granados Llimona, que vivia a Barcelona i solia exposar a la sala Parés.

Es la ´junica acuarel.la que tinc de'n Joan Granados-Llimona de Sant Joan Les Fonts.

En Daniel Giralt-Miracle, diu : En mi opinión las dos cualidades mas relevantes de la carrera artistica de Granados LLimona quien, como persona introspectiva y reflexiva, ha sabido combinar la búsqueda formal y la calidad técnica hasta llegar a ser uno de los especialistas más notables del arte del dibujo en nuestro país.

Aquarel.la de'n Serra Llimona " Insbruck "

Un bon dia acabada la consulta en Pep i en Jaume, em varen invitar a anar a l'estudi del pintor Lluís Roura a Vilabertran. He de dir que es una bellisima persona i encara més la seva esposa. Ens van acollir amb la més gran cordialitat i recordo quedar-me bocavadat per les grans teles de les Quatre estacions. Penso que mai les ha venudes i que al cap de 28 anys encara deuen continuar al seu estudi, ara de l'Escala.

Tot seguit vaig coneixer al pintor Benet Sarsanedas de Rupit, el qual, el pas dels anys ens ha fet bons amics, recordo que moltes nits anavem a casa seva a sopar al restaurant de la seva famíli a Rupit. Es actualment el pintor que més m'agrada i em te el cor robat, tant a mi com a la meva familia.

 Ara acaba d'exposar a Sant Cugat del Vallès.Casa seva al carrer d'Amargós, on hi te el seu estudi, es refugi segur, tothom i es benvingut, ben tractat i  més acollit  amb la més gran cordialitat. els amics dels meus amics, són els meus amics, i així és en Benet . Disfruta de la pintura, però ell mai s'ha amagat que hi passa moments molt amargcs, de  vegades la pintura el fa patir; pocs pintors ho reconeixen, a mi la medicina també em fa passar moments amargcs , però gràcies als pacients agraïts en passo molts més de bons. La gratitut genera gratitut.

El pintor Sarsanedas va formar part de Penya La Punyalada (1976-1998), veure un llibre editat per Dr. Manuel Sarró i Palau, on hi trobaran tota la colla d'artistes i persones rellevants del mon de la cultura com periodistes, editors, metges, notaris, escriptors, catedràtics d'Universitats, llibreters,comerciants, col.lecionists d'art, fins i tot el premi Nobel Camilo José Cela, va editar el llibre titulat Barcelona l'any 1976, junt amb el gran aquarel.lista i tertulià Frederic Lloveras .

M'abelleix de posar-vos un guache d'en Sarsanedes, que representen les muralles de la ciutat de Fez, al Marroc, fa molt anys , potser més de 25 anys que el tinc , penso que li vaig comprar al seu estudi de Pruït, que recordo que estava al costat de la carpa dels Joglars. La setmana pasada en motiu d'un curs d'apronfondiment de patologia prostàtica ( 20 i 21 d'octubre de 2011) vaig estar fent una visita de metge a l'estiudi del Benet, rapidament em va oferir un bon vi del Penedès i un llom ibèric que estava molt bo, junts vam parlar de medicina i de pintura, com no podia ser d'una altra manera. En Benet em va oferir escoltar Tu ets Petrus de Palestrina i jo li vaig oferir escoltar a Rachmaninoff : Les Vespres

Aquest quadre el trobo meravellós i únic. És una gran obra d'art.
Al portar tot una vida dedicada a la pintura, coneix a molts pintors d'arreu de Catalunya i d'España. Cal dir que te obra escampada per tot el món, només cal veure el seu llarg curriculum.

Oli de'n Benet Sarsanedas  " El moli de Can Novandes de Rupit "

Per saber i coneixer la seva trajectòria, cal llegir  "BENET SARSANEDAS I LA MOBILITAT CREATIVA DE LA LLUM, per Josep Mª Cadena " del llibre de la seva exposició a Cornellà de Llobregat, prologat per José Montilla Aguilera, alcalde en aquell temps.
Les sortides van continuar a l'estudi de'n Clapera Mayà, que sempre ens acollia esplèndidament. Gran conversador, treballador incansable, molt amic de'n Jaume Selga

Aquest va ser el primer oli que li vaig comprar, era molt clàssic en la seva pintura de sempre "Els Pallers " tant presents en el món de pagès i tant tipics de Girona,perquè a Lleida es feien sense pal i a més eren rectangulars la majoria, tot un art fer pallers sense pal, o dit d'una altra manera sense guia.

Era l'any 1989 el dia del meu sant,  a Pineda de Mar exposava el pintor Angel Planells, que mai a la vida havia sentit a parlar d'ell,

 També hi vam anar amb en Jaume Selga i li vaig comprar un petit dibuix, recordo que ja era molt vellet i en comptes de corbata portada un llaçet negre al coll de la camisa. Fill de Cadaqués, surrealista com Dalí  (veure la Revista de Girona Nº 136, de 1989), te un museo permanent a Blanes (Fundació Angel Planells). Vaig comprar un petit dibuix, perquè més no podia. En Planells més tard he sapigut que era amic d'Andrée Breton. Dalí el va volguer promocionar en el món europeu del surrealisme però Gala li va posar totes les trabes possibles, donç no podia ser que el fill del flaquer de Cadaqués anés de la ma del seu marit, de Magritte i d'altres.
En Planells va tenir sort de fer una exposició a Londres amb tots els surrealistes, que li va donar nom. Al cap de vint anys em vaig enterar que el pintor Josep Perpinyà i Citoler de Girona , li havia penjat l'obra de l'exposició de l'Ajuntament de  Pineda de Mar. Fa un any en Perpinya em va regalar un grabat del pintor, es l'obra que segueix:

L'any 1983 vaig coneixer a Olot a l'escultora Rosa Serra i al pintor Xavier Carbonell, a l'estudi de la Rosa els dos exel.lents artistes i millors persones. Hem passat molts capvespres junts al seu estudi del carrer Macarnau, parlant de que un altre món millor es possible; la Rosa està molt aprop dels que pateixen i dels que no són res als ulls d'aquest món; al seu costat si està molt be, més d'una copa de cava ens em pres al caure la tarde, del  juny de 1991 vaig coincidir amb el pintor d'Olot, afincat a Perpignan Manuel Puigbó. Tenim moltes històries per explicar. Persona molt generosa amb tothom, no només amb els seus amics, fa un any uns bretols es van carregar la imatge de la Marededéu del Tura i ella va reconstruir la seva ma, sóc testimoni. Molt amiga d'en Joan Antoni Samarach, que sovint anaven a visitar-lo a Suïssa, a la seu del COI.

Una tarda, siguent metge titular de Les Planes d'Hostòles, de la ma de'n Miquel Arnau, empresari important del poble, em va presentar el pintor Josep Pujol i Ripoll, que encara vivia al seu pis, des del qual veia l'esglesia de Sant Esteve, la qual  va deixar pintada en diversos olis. Persona única , que en Josep Pla deia d'ell que era un home fet a mida i moltes mes coses.

El quadre es del pintor Josep Pujol i Ripoll, d'Olot, Creu deSant Jordi. El paisatge correspont a la carretera Vella de la Deu, que veia des del seu estudi.

Llegint el llibre de l'escriptor Josep Pla " Retrats de Passaport "  Pujol és un home petit, sec, admirablement construit, fort, bru, amb uns petits ulls vivíissims, molt enraonat i delicat. És un home que té un cos tan esvelt i unes facions tan ben dibuixades, que sembla una miniatura humana. En el seu cas, la naturalesa cregué que no havia de fer res més i en lloc de fer-lo alt i dispers, el féu ètit i concentrat. Pujol te un aswpecte perfectament acabat....

 En Pujol va ser deixeble de l'Iu Pasqual i de l'avi Berga fundadors  de l'escola paisatgistica olotina.

 En Pujol, sovint  deia ,que ell no, era de  l'escola d'Olot , que aquesta va néixer  i va morir amb el vell Vayreda.
En Pujol va exposar a Barcelona a la Sala Parés, del carrer Petritxol.

En Pujol es passava moltes hores despert, fins a les tantes de la matinada i solia fer aquests bonics dibuixos, aquestes miniatures, tant buscades, com estimades. Ell va viure a l'exili a les afores de Paris en la banlieu, al  poble d'IVRY, en aquest  petit poble en Pujol i passava temporades a casa del seu amic ANTONI PLANAGUMA I GELADA exiliat des del 1939 a França. Ambdós amics del President Tarradellas.

Bonic gravat d'en Josep Pujol i Ripoll,  Creu de Sant Jordi. El poble es Ivry a la Banlieu de Paris.

Aquest gravat el va fer en Josep Pujol i mai el va imprimir, va ser el seu fill Josep Pujol qui el va editar a la mort del seu pare. El Dr. Joan Sala i Montero te el nº 3/20, ell era el cardioleg que junt amb mi, anavem a casa seva a la carretera vella de la Dèu a visitar-lo i ell estava content, sempre agraït i després de la visita sempre ens regalava un dibuix seu. Hi ha un altre gravat que es del poble de Set Cases, on ell hi tenia una casa

Aquest gravat del poble de Setcases, va parell amb el del poble d'Ivry.

La seva dona Caterina era filla de Setcases i en Pujol hi tenia molt de carinyo i tenia un xalet per passar l'estiu. Mai he sapigut de qui és aquest oli de'n Pujol de Setcases, però si dir-los-hi que és una meravella. Us el poso perquè abans us he posat el gravat de Setcases. Poden disfrutar.

Setcases de'n Josep Pujol i Ripoll, publicat a la portada de la Revista de Girona, publicada per la Diputació de Girona. 

En Josep Pujol recordo que tenia dos teles molt grans posades cadascuna en un caballet i sense firmar, jo sempre li recordava que les havia de firmar i ell em contestava que ja estaven be i va morir sense signar-les.

Fotografia del pintor Josep Pujol, tal com el vaig coneixer i de dicada a mi " A l'amic Josep Capdevila, (només surt la C, per motius  tècnics "

En Pujol  sempre s'interesaba per el poble de Les Planes d'Hostoles, com anaven les fàbriques de torneria que feien mànecs, els Arnau eren molt amics seus; les fàbriques de filats com Can Dusol, la vida camperola dels masos i com anava l'agricultura a la Vall d'Hostòles, Cogolls, Sant Aniol de Finestres, La Barroca, coneixia molt be la Garrotxa .

No se com es diu aquesta tècnica que està fet aquest quadre. Em va dir el fill de Pujol que aquesta tècnica es molt laboriosa, perquè cada color requereix una plantilla. Segons em va dir l'amic i gran ebanista  l'Agusti Bosch, aquesta pintura esta feta sobre fusta de SAPELLY (Tropical ).  Ell l'ha restaurada , estaven tots les cantoneres trencades, de tants anys de voltar pel món.

Sempre m'ha sapigut greu no haver conegut al pintor PERE GUSSINYE d'Olot; quan vaig  coneixer a en Jaume Selga, aquest gran pintor ja feia dos anys que era mort. O sigui que les tres petites pintures que tinc d'ell, les vaig comprar , penso que són les úniques obres que tinc, que no he conegut personalment al pintor, no es cert, tampoc he conegut a l'aquarelista LLoveras que estiuejava a Tosa de Mar i tampoc vaig coneixer en Sidrac (e.p.d)  que penso que vivia en algun poble de la carretera de Besalú a Figueres.

Pere Gussinyé

 Si conec una anecdota d'en Gussinyé, sovint deia, .....dec estar molt fotut perquè tots els metges d'Olot s'nteressin per la meva obra ? Al final de la seva vida, no deixava escollir a ningú l'obra que els faria. 

Aquest petit oli sobre tablex, és potser el millor gussinyé, és Olot nevat, a mi m'agrada molt.

La gent pagaven i darrera d'una cartulina del tamany que volia la persona, els feia firmar i  posar el seu nom i cognoms i prou; en aquest gouache hi figura Nº 20 al darrera.

Dibuix colorejat de unes dones nues d'el pinor Pere Gussinyé ,  sincerament es l'obra que potser més m'estimo del pintor, potser  perquè va ser la primera que vaig tenir, no estic segur del tot. Però oi que es bonic, amics meus ?

Gussinyé segons he llegit va ser un pintor excepcionalment instintiu, d'una intuïció espantosa i d'una gran vocació. Ell sempre deia que s'havia de pintar amb passió, amb emoció, vibrant intensament: Com si volessis; sense tocar de peus a terra. (Alexandre Cuéllar i Bassols " Cinc Pintors Olotins ".

Pere Gussinyé

Després també de la ma de'n Jaume Selga vam anar una nit a Vilabertran a l'estudi del pintor LLUIS ROURA, fill de Sant Miquel de Campmajor.Ens va acollir amb tota la cordialitat del món, i ens va ensenyar el seu estudi i les quatre estacions, que sempre les he trobat úniques. La seva esposa també es una exel.lent persona. L'únic oli que tenim a casa d'ell (unes vinyes del camp de tarragona, podria ser per escala Dei de l'any 1977), el va regalar el meu sogre a la seva filla Tere, la meva esposa. No tinc res més d'ell, ah!! si unes 6 litografies numerades dels olis de Terra Santa que estan a l'esglèsia de Santa Mª dels Turers de Banyoles.Sempre m'han emocionat les seves qualitats humanes són lo millor d'ell.

Oli sobre tela del pintor R. Griera " Honfleur "

També vaig conexier l'any 1983 a l'exel.lent pintor Rafel Griera, amic i company de'n Benet Sarsanedas i de'n Cruanyes, que junts havien anat a pintar moltes vegades a Honnfleur (França), un poble amb port ple de iots i velers. 

Oli sobre tela del pintor Josep Cruañas a Honfleur

 Els tres havien sigut del grup del Passeig de Gracia (Galeria Comas) També els tres es trovaben a les tertulies del bar LA PUNYALADA del mateix passeg de Gràcia cantonada amb el c/. Roselló,; està descrit  en un butlleti  ( 1982) i om pot veure pintors com en Barnades, Sarsanedas, Vives Fierro, Morató Aragonès, el mateix Cruañas .... per disfrutar de qui formaven part d'aquesta penya i les seves tertúlies , llegir el llibre Penya la Punyalada, Records d'un tertuià (1976-1998), pel Dr. Manuel Sarró i Palau.

Aquarel.la de'n Lloveras

 en l'aquarelista Lloveras, en Xavier Blanc, en Vives Fierro,  en Sarsanedas, en Curós, en Ceferino Olivé, en Morató Aragonès, en Cruañas, etc

Gouache d'en Rafel Griera d'Honfleur

. En Griera, de  jove va viure a Argelaguer, on també i vivia la pintora-artista  MARGIT KOCSIS (e.p.d), jo la vaig coneixer fa molts anys, quan en tenia 15 , però no va ser fins l'any 1985 que la vaig coneixer d'aprop,  en la romeria a l'ermita de la Mare de Déu del  Guilar d'Argelaguer.

(Curiosament tothom porta a la ma un pa beneït, l' Oriol també, que se'n deia OFRENA ).

 De jovenet pasava part dels estius casa de la familia a Argelaguer i no era infrequent veure-la pujar a cavall en algun prat aprop del riu Fluvià. Om la recorda molt més per un anunci televisiu d'una marca de brandy que per la seva pintura.

 La Margit deia de la seva pintura:

" La pintura és precisament, la representació dels meus dubtes "

Evidentment, aquest bodegó de pastell sobre paper de 1977, no es gens representatiu de la seva pintura realista i  expressionista, però es l'únic que tinc d'ella . L'any 1989 a CAJA DE MADRID de la plaça de Catalunya de Barcelona,  li varen fer un homenatge postmortem (1941-1984). Aquí va el document de cessió del pastell 

A casa nostra estem molt orgullosos de tenir aquesta petita d'obra signada per ella. Darrera d'aquest pastell hi ha una bonica història que hi va intervenir la meva esposa Tere , i  que ara no ve al cas explicar-la, però si un altre dia.

Aquest aiguafort es de la Naoko. Vostès mateixos, excepcional.

Sincerament a mi m'encanten els gravats, sigui de l'època que siguin, si porten al peu la paraula "sculp"molt millor, però m'encanten els gravats que fa el gran pintor Josep Perpiñá i Citoler , perquè es un artista completissim sap el seu ofici, vaja domina a la perfecció totes les tècniques. A casa també ens deixen bocabadats els grabats de l'artista japonesa NAOKO NAKAMOTO, és un persona senzilla, humil, riallera, d'una gran empatia, disfruta de l'amistat amb la gent i sap moltes coses, 

fins i tot te obra a l'Abadia de Montserrat, coneix al pare Josep Laplana, monjo de la comunitat benedictina i n'està molt orgullosa.La Naoko te entranyables anecdotes de les seves obres que estan a les als importantissim diposits de l'Abadia. Fins hi tot explicaque fa anys va acompanyar al Pare Laplana a portar una obra de Montserrat a una exposició al Japó. L'any 2009 l'obra de la Naoko formava part de  l'exposició  titulada  Art d'avantguarda i contemporani. Obra gràfica de l'Abadia de Montserrat. Generació dels 70-80 i 80-90.

 He vist probes d'Estat. probes de Treball, probes d'Artista, m'encanta veure les abreviatures al peu esquerre del gravat: P.E, PA, BAT ( Bon à tirer) i sempre escrites amb llapis. A casa ens encanta tenir alguna d'aquestes probes dels artistes coneguts com la Naoko o en Perpinyà, i no solsament gravats ja acabats i numerats.

La Naoko també és una exel.lent dibuixant, li encanta dibuixar ambients de bodegues i bars amb gent gran fent la partida de cartes o de dòmino al voltant del mercat de Sant Antoni o pel poble Sec; encara que esqueixa de que cada cop més , ja no troba cafès d'asquest estil,que  gairebé ja no en queda cap.

Dos Olis de la Naoko, que de moment no ens atrevim a posar-los un  passe-partout i un marc, els deixem aixi i un altre dia ja ho farem; aquesta noia es un tresor, domina el gravat, el dibuix, l'oli i el gouache, es una artista completissima.

Avi dia 16 d'abril de 2011 he parlat amb ella per telèfon, sobre el terratremol del Japó, em diu que la seva familia viu a Osaka i que està lluny de la cenral nuclear, encara que te una amiga que viu a 60 Km de la central.

M'abelleix posar-vos una pintura  més de la pintora Naoko Nakamoto

Ara que esteu veient els gravats de la Naoko , vull fer esment, que quan ens caiguin a les mans gravats del segle XVIII, podem veure la paraula Sculp  després del nom de l'artista, sobretot limitat al gravat al burí, indica : ha gravat.

Es veu ve la paraula Sculp a la part inferior dreta del gravat

No seria just abandonar el tema de la pintura, sense que dediquessim unes ratlles al gran xilograf i monjo de l'Abadia d Montserrat el pare ORIOL Mª DIVI, que un dia  vam coneixer personalment en Lluís el meu fill, l'Albert Costa i jo a Montserrat.

Era el 12 de novembre de 2005, un dia ben especial per mi, perquè havia sigut llargament esperat i perquè m'encanten desde petit els dies plujosos,  amb temporalt de pluja , vent i boira. Montserrat es transforma y es tot un misteri, pluja, boira,les campanes que toquen les hores litúrgiques, els cants de l'escolania i els Psalms dels monjos com aquest:

Tu que vius a racer de l'Altíssim

i t'estàs sota l'ombra del Totpoderós,

digues a Jahvè:

"Refugi meu, i ciutadella,

Déu meu, en qui confio! "

Ell et guardarà del parany de l'ocellaire

et cobrirà amb les seves plomes,

i sota ses ales trobaràs un refugi;

sa fidelitat et serà escut i rodella.

No hauràs de témer la basarda de la nit, 

ni la sageta que vola de dia,

ni la pesta que s'esmuny a les fosques,

ni l'epidèmia que devasta a ple migdia......

 . Darrrera de cada habit i ha, un benedictí, un savi, un bon monjo, humils i senzills, acollidors com demana Sant Benet en la seva regla, tracten al peregri com si fos el mateix Crist. El pare Oriol Mª Diví es un benedictí 100% , sap de Qui s'ha refiat; se li nota amb la seva mirada, i el seu somriure, dona pau a tothom. Els nens i jo estem molt orgullosos d'haver-lo conegut. Cada any ens felicita el Nadal.

Be, estimats amics, s'admeten tota mena de critiques, sugeriments i ampliacions a tot el publicat per mi, que es possible que volguen recordar, hagi incorregut en alguna insertesa o en alguna trola.

A Olot fa molts anys vaig conexier al pintor Congost, home tot bondat, senzill, humil, tendre, vaja una persona que tothom voldria tenir al costat (a.c.s)

No puc acabar  sense parlar d'aquest estimat amic, en Miquel Fabré , 

Foto d'un original de'n Miquel Fabre

Que jo us digui que m'agrada la seva manera de pintar, no es cap garantia per tots vostès, cadascú ha de valorar l'obra que te davant. No em quedaria tranquil que no us digués que sí, que a mi m'agrada.

Jo si, diré, que aquest pintor, es a més metge, professor a la Universitat, músic, li encanta escriure i sense esforçar-se fa que els altres s'ho passin be, exel.lent tertulià, home sensible, gran humanista, millor observador, bon raonador, empàtic amb tothom, amic de molta gent, atractiu cuiner, amant de la bona taula i més coses, m'oblidava solidari amb totes les causes i moviments. Ho deixo, perquè em sento molt petit al seu costat, no es pot tenir tot en aquest món.

Una litografia molt entranyable del pintor ALVAR SUÑOL

Aquest pintor es una meravella, m'encanta i a més en se molt poc d'ell, només se que està  afincat als EE.UU: d'Amèrica.

L'Alvar Suñol te una suite Biblica, molt bonica e interessant.

Encara un altre pintor, que vaig conèixer ja fa anys a la fira de Sant Lluc d'Olot, en Vilà Moncau, una bona persona, i millor artista, sobre la pintura ho tenia tot après, sempre m'he quedat boncabadat davant la seva obra.

Va ser director de l'Escola de Belles Arts d'Olot durant molts anys-

Recordo que de la Fonda Selga, em vaig endur moltes vivències i records, en Jaume, la seva mare la Sra. Amparo , que asseguda davant la llar de foc, feia veure que dormia i no dormia mai i tants i tants viatjants i passavolants i estiuejants que frequentaven la Fonda i gent de la rodalia i de Girona capital, de tothom vaig apendre molt. 

Dibuix de'n Xavier Blanch

Una vigilia de Nadal de 1983 li vaig comprar el seguent dibuix, que es  del pintor Xavier Blanch. Mai he conegut aquest important i consolidat pintor. Se que la seva obra està estesa per tot el món i que va exposar a les millors galeries d'Espanya i està a les millors coleccions i museos..

En aquesta terra austera
d'horitzons esbalandrats,
de rostolls i guaretades
i poblets de murs torrats,
de cisternes i de basses
d'aigua bona i d'abeurar,
de coscolls i farigola
d'aspra fulla i ressecats,
de camiins esmunyedissos
plens de pols i pedregam....
(Mossèn Ballarin)

(Una bonica imatge d'un cep i una olivera al darrera, al damunt d'un marge de pedra, o sigui terreny més auster impossible; viure gairebé sense aigua, molt típic de la nostra terra i no es moren, que curiós oi?), podriam dir i no ens equivocariem que aquest cep va sobreviure a la plaga de la filoxera.

Aqui va una bonica nina del pintor M. Cuixart (e.p.d.), una meravella

El nostre bon amic Jaume Selga, tenia una amiga que és deia Glòria que vivia a Palafrugell i que per mitjà seu, en diverses ocasions ens va dedicar uns posters de'n Cuixart.

Em sap greu ,m'havia oblidat del meu amic i neuroleg Dr. Secundino Lopez-Pousa. Exel.lent pintor i millor persona, ell sempre dona tranquil.litat al qui te aprop seu, seny i  pau sense límits. Sap molta medicina i es home d'una gran cultura, quasi un home del renaixement. Ah! sap escoltar, una gran qualitat avui dia, mentre està amb tu , dona la sensació que no te res millor a fer. El vaig coneixer l'any 1988, jo era metge del poble de Les Planes d'Hostòles (la Garrotxa). Al seu costat vaig participar del primer estudi sobre Demències que es va fer a Girona en una beca FIS. Totes les seves aquearel.les m'emocionen, sobretot una que es titula  La Pau dels Pobres; les seves aquarel.les com la d'aquest angelet tocant aquest instrument, ens fan entrar en un univers tendre, inocent, ple de senzillesa com la seva persona i lluminós.

Us poso un guasch d'un pintor que es diu Morató Aragonès que mai he tingut el gust de conèixer, però que m'agrada, aqui va:

Pintor Morató Aragonès, que mai he conegut personalment

Com més vas refrescant la memòria et ve a la ment moments únics de la teva vida. Com m'ha passat am un gravat de'n Domenech Fita sobre la catedral, titulat  Barroc.

La primera vegada que vaig veure una obra de'n Domenech Fita va ser a Motserrat, abans d'entrar a l'escalinata que porta a l'hostatgeria del monestir o l'entrada oficial a l' Abadia. Era l'any 1969. Si, que siguent un noi, em va impresionar l'escultura de Sant Benet, fet deplanxa i ferro forjat. Em a impresionar sense saber de quin autor era, i em continuar impressionant ara; es una escultura molt monàstica, continua sent vigent en l'actualitat. Va ser la porta per endinsar-me temps a venir en altres escultures seves com el Monument a la sardana  d'acer inoxidable a LLoret de Mar, etc.......

El diumenge passat dia 1 de maig els del meu poble de Llorens van anar en romeria al poble de Rocallaura per venerar a la Marededéu del Tallat.

Ara són les 23 hores 40 minuts i a sota a casa , ja ni ha uns quants d'un partit polític perparats per penjar propaganda electoral; l'Antoine els ha detectat.

Quines coses Déu meu, ja tornem a  ser en campanya electoral és el dia 4 de novembre de 2011, campanya en plena crisi econòmica, per fi Grècia no farà el referendum; si es bo per tenir una mica de llum sobre aquest dalt a baix històric, llegir el seguent article del periodista Lluís Foix:

http://www.foixblog.com/2011/11/03/buits-de-poder-de-discurs-i-dhoritzo/ 

Fa molt, com 28 anys que tenia un dibuix d'un  sol color , una cara, molt senzilla, que ningú si fixa, quasi pasa desaperpcebuda, però si la mires d'aprop es molt bonica, jo la vaig tenir molts anys sense enmarcar, només sabia que era d'un pintor que es deia Sidrach. Avui tot llegint la Revista de Girona,num 227, novembre-desembre de 2004, li dedica tot un llarg article amb el títol Redescubrir Moisès Sidrach. Sincerament és bonic saber coses de la vida d'un pintor, com va ser el seu món, la seva vida i si li va costar donar-se a coneixer com artista. Ara m'entero que va néixer al poble de Lladó (Alt Empordà) .

No vull oblidar-me de l'escultor olotí Lluís Curós, que vaig descobrir de gran, un home i escultor interesantissim segons en Josep Pla,  que podran llegir el que ell pensava de l'amic i  artista.

També havia descobert un monument seu a Olot, dedicat a la memòria del Dr. Candi Agusti i Trilla, que està als jardins de la Caritat d'Olot, en el llibre  La Caritat en el seu 75è aniversari, d'Alexandre Cuéllar i Bassols.

Als meus 67 anys i gràcies a la gran escultora Rosa Serra, he descobert al pare de'n Xavier Carbonell (a.c.s.), en Lluís Carbonell, la seva vida m'ha soprès del tot, quim artista tant complert, quin home tant gran, e irrepetible, exel.lent dibuixant, grabador, pintor,  aquarelista, pessebrista, escultor, i més, no em canso de mirar i tornar a mirar el seu llibre : LLUIS CARBONELL, per Miquel Gil i Bonancia.

Sant Sopar 1943. Primer premi en el concurs de Diorames de setmana Santa d'Olot.  300x225 cm. 

No em diguin que no els impressiona i els deixa estorats ? No em canso de mirar-lo, els deixebles tampoc, el misteri es gran, una gran història d' amor, mai anteriorment explicada.

Be, si poden i tenen la sort d'aconseguir el llibre del que estic parlant , disfrutaran i descobriran un artiste completissim i molt interessant, aquest artista va ser un gegant, ep ! el seu fill Xavier (e.p.d.) també.

Només desitjant-los que disfrutint, mirar tot aquest art i les seves petites històries  encara el fa més gran. Les persones son lo important, no les pintures ni les escultures. Seguint els estudis o tallers dels pintors he descobert un món de bondat, de lluita, d'angoixa, de desesperança, d'esperança, d'insertesa, de neguit, de por, de patiment,  diria d'un gran patiment, d'alegria i de pau. Tothom hauria de passar per l'estudi d'un pintor !

Pep.