Per mitja de mossèn Josep Colomer, rector de Sta. Cristina d'Aro, i amic meu, m'he assabentat de la mort sobtada del que fou rector de Rocallaura, quan jo era molt jovenet i feia d'escolà amb mossèn Daniel Barenys .
Us poso aquesta foto de no se quin any, però en fa molts, aquí podem reconèixer perfectament a mossèn Daniel Barenys, al jove mossèn Ramon Blas, que dona a besar el Lignum Crucis al mossèn que presidia la romeria que era mossèn Venanci Plana, cosí germà de la nostra mare, l'escolà de la dreta era un servidor, potser podran reconèixer també algunes persones de Llorenç de Rocafort.
Jo, de gran, vaig tornar a tenir contacte amb ell a Cornellà del Terri, a la rectoria on vivia mossèn Josep Colomer amb l'Assumpció, que de jove va escollir ser la seva majordona i ho va fer llargs anys,fins a la mort, era filla d'Anglès, on jo havia visitat les seves germanes.
Sovint, apareixia a Cornellà del Terri mossèn Ramon Blas, el recordo com una persona tímida, plena de bondat, tendra, amb gran capacitat d'escoltar, humil, senzill, mai es feia protagonista de res i no feia nosa ... se li veia que ho havia deixat tot pel Crist.
Una bona anècdota jo feia tres anys que buscava pels antiquaris de Girona, Barcelona i Salamanca un LÍBER USUALIS, i no hi va haver sort, fins que un bon dia parlant amb mossèn Josep Colomer, em va dir que si algú podia fer quelcom era mossèn Ramon Blas que cantava molt be i ens podria donar raó del llibre. Els antiquaris-llibreters de Girona sempre em deien que aquest llibre i d'altres en llatí, després del Concili Vaticà II, van caure en desús, al fer servir la llengua vernacle del poble i els pocs que quedaven se'ls havien quedat les corals, i que feia anys que no en sortia cap a la venda.
Un bon dia vaig rebre un correu de mossèn Ramon Blas que em deia que ell tenia el que li havia donat Mossèn Jaume Corcoy de Girona, gran amic de mossèn Colomer i que me'l regalava.
A dins hi anava l'escrit de donació de mossèn Corcoy, que poden llegir.
Per correu li vaig agrair en lo que val el regal i li vaig fer dos preguntes que en el següent escrit me les contesta.
Jo havia fet d'escolà amb mossèn Daniel Barenys i contestàvem, recitàvem i cantàvem en llatí encara que no en tinguéssim ni idea; però el record va quedar per sempre més.
Cantava molt be, jo vaig recuperar la seva veu educadíssima en el cant de les Lletanies dels Sants en l'inici del Concili Tarraconentse, a l'entrada de la catedral, llarguissimes lletanies, però la veu de mossèn Ramon, donava credivilitat a la pregaria i endolcia la lenta processó. Un encert que ho fes ell.
 |
| Us poso aquest mapa, per que les persones sàpiguen on es troba el santuari del Tallat. Des de dalt es veu tota la Conca de Barberà. |
Penso que els que teniu més de seixanta anys, el vau conèixer, i saber com era una persona que ens rebia amb tota l'alegria i la màxima cordialitat sempre es un plaer, aquí va l'escrit que ha fet una de les persones que més l'ha conegut i més aprop seu havia estat, es tracta de'n Xavier Maria Piquer Peiris:
Dimarts Sant (27-3-2018)
El passat dijous ens deixava un
gran amic i un bon sacerdot, Mn. Ramon Blas.
M’han demanat fer una breu
ressenya de qui hem compartit moltes hores junts. No em puc negar perquè el bé
rebut ha estat immens. Escriure unes ralles és una manera de “pagar” amb la
mateixa moneda.
I precisament escric avui
dimarts, el dia setmanal que ens trobàvem junts Mn. Ramon Blas i jo. Aquest
dimarts fem la trobada a distància: unim cel i terra. Tant a la missa de
funeral, presidida pel Sr. bisbe de Tarragona, com avui dimarts, m’he hagut de
sobreposar. Volia estar content malgrat el buit. Sentia la seva presència
encara que físicament no hi era. M’he dit a mi mateix la salutació que cada
setmana ens dèiem: “Tinguem Jesús enmig nostre” (Mt 18,20). És un misteri i una
realitat a la vegada.
El vaig conèixer fa una colla
d’anys i més en especial quan era rector de Riudoms. Va demanar a l’equip missioner
claretià fer la missió del seu poble. Vaig estar preparant i exercint els
diferents actes de la missió al seu costat. Donava gust. La seva senzillesa i
disponibilitat permetia fer les coses amb unitat.
Puc dir, sense cap mena de por:
“Feliç Ramon perquè has arribat a la mort des de l’estil de viure característic
dels seguidors de Jesús, el Senyor”.
Ha passat la vida sense fer
soroll però deixant un estel d’exemples admirables, de testimoni de fe, fent-se
servidor dels altres en un amor delicat i concret.
El dimarts abans de la seva
entrada al cel em demanava -quan ens vàrem veure- el sagrament de la confessió
i un mes abans li vaig donar la santa unió dels malalts. Estava més que
preparat.
L’enterrament va ser al seu poble
-Alcover-. L’església plena de fidels amics. Va presidir el Senyor bisbe amb
més d’una cinquantena de sacerdots.
Humanament parlant és un dolor
no tenir-lo i a la vegada una gràcia, perquè ja viu la Pasqua eterna. Ens diu,
sense paraules, que també per a nosaltres hi ha la vida plena per sempre. Ara
ens uneix plenament cel i terra. Tenim un bon intercessor al cel.
Ara reposen els seus treballs i
ministeris a tants diferents pobles i terra de missió de l’Àfrica. Però les
seves obres l’han acompanyat al cel. Coneixent la seva vida, pel fet de
trobar-nos cada setmana (81 de seguides aquí a Valls), puc ben dir aquelles
paraules de Jesús: “Jo els dono la vida eterna; no es perdran mai ni me les
prendrà ningú de les mans”.
Pensant-hi, en venen a la
memòria tants i tants moments viscuts amb ell. Sóc conscient que no hi ha
paraules adients per expressar tants records que sento a l’ànima. Deixeu-me dir
alguns pocs trets que m’han impressionat d’una forma especial.
-la seva fe gran en l’amor de
Déu, en deixar fer la seva voluntat. Un Déu que el tenia com a Pare que
estimava entranyablement, el que hi tenia un col·loqui personal i constant.
-un altre tret impressionant era
la importància que li donava el fer el bé als altres i dels seus llavis sempre
hi havia una paraula d’agraïment. Un gràcia a qualsevol persona o visita que
tingués. El seu amor sempre era concret.
-l’acceptació del sofriment i
contrarietats. En tot, hi veia el rostre de Jesús crucificat i Abandonat a la
creu.Com anava acceptant que el Senyor li anés podant les seves energies, els
seus ministeris fins al punt de deixar de servir a la parròquia i darrerament
no poder sortit massa de casa seva. Sabia prou bé que el “dolor ofert per amor
era el que més li agradava a Déu”. Ens ho havíem dit tantes vegades.
-impressiona també la seva
confiança en la Mare de Déu (de la Candela, del Lledó). Molts anys portant “les
nits de Maria”. L’Obra de Maria, del Moviment dels Focolars, li donava vida.
Quantes vegades veiem vídeos sobre Maria a través de Chiara Lubich o del Papa.
-com volia fer les coses amb
unitat. Les mateixes homilies dominicals o els escrits a revistes i full
parroquial de la diòcesi ho veiem junts o amb algun altre sacerdot.
-també estimava la nostre terra.
El feia patir tota la situació conflictiva de Catalunya. Però sempre amb un
seny i amb una unció de serenor, de concòrdia i de diàleg.
Quantes vegades li havia sentit
dir: “la vida és fantàstica, és bonica...” Intentava veure les persones i els
esdeveniments amb els ulls de Déu. Subratllava sempre el positiu del seu
entorn.
Sé que quedo curt, que podria
seguir posant records i vivències que m’han fet bé. Però acabo com he dit
algunes vegades: A Déu gràcies per la vida d’en Ramon. I a tu Ramon: a reveure!
Aquesta és la meva fe.
xavier maria cmf.
Una abraçada
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada