divendres, 25 de març de 2011

QUE RECORDO DE LA SETMANA SANTA, DE QUAN JO ERA UN NOI

Quan hem poso a recordar com era la meva setmana santa de quan jo era un noi, curiosament només em venen records i vivencies religioses, clar les vacances escolars eren curtissimes i  com que l'església ho impregnava tot, donç es raonable que només tingui aquets records, si a més, jo i els meus companys tots feiem d'escolans, donç aqui va el primer gravat del diumenge de Passió o diumenge de Rams, jo portava una rama gran de llorer carregat de llaminadures  de sucre de diferents colors, sempre i anava un rosari i després figures , no recordo de que , potser eren creus? això si ,abans que acabés l'ofici de la Passió de Nostre Senyor, jo ja m'havia cruspit un grapat de llaminadures.


(Gravat tret de "AÑO CRISTIANO" escrit pel francès P.J. CROISET, de la Compañia de Jesús. Paris 1846. Libreria de A. Couret y Morel, c/. del Eperón nº6. imprenta de BEAU, Sant Germain en Laye).


Avui diumenge de Rams de 2011, al sortir de l'església , la Mª Gràcia Corominas m'ha regalat  una palma amb filigrana en miniatura, cal dir que ja fa anys que me la regala. Ho agraeixo en l'ànima.


Abans del Concili Vaticà II, es feia L'Ofici de Tenebres, que se celebrava el dimecres, el dijous i el divendres sant al vespre. Feiem servir un canelobre de 15 braços de forma triangular, set a cada costat i un al vèrtex superior del triangle, representaven els apòstols, els deixebles i el Crist.
A mesura que pasava el dia i seguint el cant dels psalms de matines a laudes, s'anaven apagant els ciris fins a quedar sol el que representava el Crist. Llavors, amb tota l'església a la penombra, mentre es cantava  " El Benedictus " , aquest ciri era tret del tenebrari i el colocavem damunt l'altar per amagar-lo després al darrera, mentre se simulava el moment de la mort del Crist amb un soroll que recordés el terratrèmol que ocorregué, tal com expliquen els Evangelis. Després només la llum del ciri damunt de l'altar il.luminava les tenebres del temple, simbolitzant la Resurrecció i la Llum del Món, que és el Salvador.
  UBI CARITAS ET AMOR, DEO IBI EST " ON NI HA CARITAT I AMOR ALLI HI HA DEU " Això ho cantavem  pel dijous sant. Quan erem petits al meu poble de Llorens de Vallbona a l'Urgell, abans la Baixa Segarra, la festa començava el dimarts sant , el mossèn junt amb els escolants començaven amb el " salpas", passant casa per casa a posar sal barrejada amb aigua beneita sobre el  portal de cada casa i els amos ens donaven ous o altres queviures i també alguna llaminadura pels escolans; els ous normalment sels quedava el pobre mossèn, que en aquell temps malvivien, sort dels feligresos, perquè el Bisbat estava molt lluny i ....  També es posaven creus fetes de fulles de palmera beneïda per tal de protegir-les dels llamps i les tempestes.
El Dijous Sant era algo serio; de bon mati unes quantes dones de la parròquia ajudades d'alguns homes, feien el que s'anomenava el " Monument ", l'adornaven amb cobrellits guapissims, domassos granatosos o de bellut o roba de crepé arrugada i moltes flors; amb dotzenes de ciris, on la cera que cremava feia olor a cera, no com ara, amb canalobres de bronze, d'aram o de plata o senzillamenet de metall ben lluent, amb una gran catifa de colors vistents i cobrien l'altar amb  amb les millors estovalles, que teniem un pam i mig de punta de ganxet pels laterals, quedaven guapissimes.


(com que no tinc cap foto del nostre monument de Llorens), poso aquesta del monument que feien servir a l'església de Segaró aprop de Maiyà de Montcal, pujant cap al mas El Noguer; cal dir que aquest Monument es fixo, (potser si que abans es defeia ) ara , està tot l'any muntat en una capella lateral, es d'un gran valor, jo sincerament mai n'havia vist cap d'aquestes caracteristiques.
Donç el nostre era " de quita i pon " o sigui que cada any s'havia de fer tot de bell nou, però aquell enrenou donava vida a tot el petit poble. A mitja tarda era la misa In Cena Domini, mai abans de les 4 de la tarda ni després de les 9 del vespre; amb el rentat dels peus  com el Senyor va manar
 i la lectura de la passió de Nostre Senyor Jesucrist evidenment en llatí, o sigui llarguissim, però temps era temps i ningú se li passava pel cap comentar-li al capellà que la passió era pessada. Un cop finalitzada la missa, portavem el Santissim (els jueus no tenen superlatius i en contes de Santissim li diuen Sant, Sant, Sant (tres vegades),  el duien sota pali portat per 6 homes, cap al Monument; recordo que jo d'escolanet portava els incens, o sigui que anava davant repartin perfum, fent molta fumerria, per tal de donar més solemnitat a l'acte, per mi era important, era algo sagrat, donç pensava que façi més festa per tothom (la veritat es que quan el mossèn no em veia li possava dos culleradetes mes d'incens a l'incenser) i ja us podeu imaginar el que passava, a dins a l'església i arrivaba haver una densa boira, però l'olor d'incens que es el que compta estava assegurat. Durant la processó es cantava el Tantum Ergo sacramentum. Un cop al monument , el sacerdot deixava el copó a les portes del sagrari i posava novament incens i  l'incensava, tots ens agenollavem li cantavem El Pange lingua gloriosi Corporis mysterium........, després amb molta cura, el mossèn  tancava el santissim en el sagrari; mentres tant jo en un racó sense que  ningú  se'n adonés, li tornava a posar  dos culleradetes més perquè deixés la petita nau de l'església del meu poble ben perfumada, m'encantava i encara m'encanta entrar en una ésglesia romànica o gòtica i que façi olor a incens i a cera, ja us podeu imaginar als dos minuts tota l'esglesia plena de fum i de perfum, el mossèn com que no era tonto, tenia les seves suspites, però jo disfrutava com un nen. Tot s'ha de dir al vespre sobre les 10 feien l'Hora Santa, d'obligat cumpliment.
El que em conmou més del Dijous Sant el el manament de Jesús " us mano que us estimeu ", penso que es un gran manament, fins i tot pels no creients. L'amor que mou el sol i les estrelles segons acaba la Divina Comedia de Dante, i que tant li costi moure el cor dels homes.
El divendres Sant  com que no es podien tocar les campanes, els escolans sortien amb carraus i matraques a fer sorolls pels carrers del poble, perquè la gent anés als oficis.




Aquest retrat m'el va fer el divendres Sant de l'any 2010 a la sala gran de Can Geli de Sta. Llogaia deTerri, per Mariangela Geli i Rissech, perquè veieu que per setmana santa es pot fer de tot... mentre la pintora estava pintant l'oli, no vam parar de parlar de la Catalunya Nova de la Conca de Barberà, de la Segarra, de l'Urgell i com no del monestir de Vallbona de les Monges i  de la seva llarga e interessant història, fins i tot de les cisternes de les cases i de les cabanes dels trossos, donç a Girona com que es la Catalunya Vella plena de masos i aquests tenen les terres al voltant del mas, no esxiteixen les cabanes, si fa mal temps donç cap al mas i Déu sobretot.
 Quan algú em diu que no sap com pagar-me el que he fet per ell,  li dic que resi per mi i em contesten, - home, això es molt poca cosa, - jo li contesto - intenti-ho ! segur que algo li sortirà. El pare Daniel Estradé, deia que si a Déu hi em d'arribar a través dels germans, es bó que aquests demanin per a tu a Déu nostre Senyor. Un pacient en va dir faré el que vostè em diu i a més li escriuré un vals i així ho va fer.
 Tornant al divendres Sant, nosaltres , deiem que sortiem a matar jueus, quines coses oi? fins la canalla matava jueus. Recordo que teniem ocupat tot el dia, al matí el via crucis em recorda que davant cada estació cantavem: Per vostra passió sagrada, adorable redemptor, perdoneu altra vegada a aquest pobre pecador. Jesús víctima escollida, és condemnat a la mort, per donar-me eterna vida, Ell sufreix tan trista sort.
A Jesús li dona ajuda/ de malgrat lo Cireneu/ per mes culpes merescudes/ no voldré portar ma creu?....... Reb Maria amb amargura/ lo Cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut lo seu butxí......, a la tarda la llarga lectura de la  Passió de Nostre Senyor, junt amb una llarga petició al Senyor que començava aixi: OMNIPOTENS SEMPITERNE DEUS i així s'encomanava a Déu fins i tot pels pèrfits jueus i als heretges; al vespre a les 10 hora santa i vinga Déu sobretot, vaja igual que ara. Durant la nit, mai es deixava sol el Santisssim, per rigurós ordre s'anava fent torns  de dos persones joves cada dos hores.


El dissabte sant era molt diferent, durant el dia , era com un dia qualsevol, tothom anava a la seva, fins al vespre que començava la gran vetlla Pasqual, amb el foc nou. i enceniem la llum nova a les espelmes i amb procesó cap a dins de l'església tot cantant:  LUMEN CRISTI ! , tot seguit a dins del temple es cantava EXULTET ANGELICA TURBA CAELORUM......, després de 12 lectures de l'Antic Testament, si no recordo malament eren: 
 Del Génesi, la creació del món, la història del Diluvi, la història del sacrifici d'Isaac, el pas del Mar Roig, del profeta Isaïes, del profeta Baruc, presa del profeta Ezequiel, passatge d'Isaïes, lectura de l' Exode, del profeta Jonàs, lectura del Deuteronomi i per últim lectura del llibre de Daniel; Déu ni dó de lo llarg que arrivaba a ser!




Després venien les lletanies dels sants, llarguisssimes per cert i després la renovacio de les promeses del baptisme. Eren temps d'abans del Concili Vatica II i la liturgia era així de recarregada i el temps li era igual, vaja com en l'església ortodoxa Rusa, on les misses poden durar 3 hores. En aquells anys la liturgia ho impregnava tot, tota la vida del poble , girava entorn de la Passió del Senyor i punt; bars tancats, sales de ball tancades, en fi només es podia anar a pendre el sol i resar que ja es molt. Ah!! festejar amb la xicota no estava ben vist, una cosa tant inocent Déu meu !
Una vegada arrivat el diumenge de Pasqua tot era diferent, l'ambient era festiu al màxim, el Crist havia ressucitat. Llavors trobaves pels carrers del poble el grup de Caramelles que cantaven cançons populars per la celebració de la Ressurecció del Senyor, la gent els feia un obsequi que consistia en donar ous i botifarra i llaminadures. Les Caramelles també sortien en altres festes com la vigilia dels Reis la dominica quarta de Cuaresma, o pel Roser. En alguna part de lal Catalunya Vella i al Nord de la Nova també sortien la Vetlla Pasqual i els dilluns de Pasqua. Recordo que portaven una perxa amb un cistell al capdamunt adornat amb cintes i garlandes, per acostar-lo a les finestres de les cases; a Llorens solien venir els de Maldà amb el Sr. Capell !




Actualment la setmana santa ja només serveis per a fer vacances a casa , a la costa o anar a un creuer pel Mediterràni, dels meus records ja no se'n recorda ningú, ben mirat ja és història o la meva història. Encara que la meva dona, la Tere, em diu que a Gata encara la setmana santa es 100% religiosa. Algo queda. Extremadura i Andalusia la Setmana Santa encara es una festa.
De més grandet recordo la setmana santa de l'any 1972 que el SECRETARIAT D'UNIVERSITARIS CRISTIANS va organitzar a Vallbona de les Monges " III Ruta de Setmana Santa, amb extens dossier  de treball pels assistens


Recordo que els universitaris es van distribuir per les cases particulars i per les pallisses del poble de Vallbona, jo i en Xavier Durà i la Maite Pipó hi participavem a tots els oficis anar i tornar, jo des de Llorens i ells des de Pallarols prop de Cervera. Recordo que portava la diecció en Salvador Pié, penso que era Filipo de Sant Felip Neri.




Al fer tants anys segur que em deixo moltes coses que passaven pel meu poble durant la setmana santa. Si m'enrecordo ja ho apuntaré. De moment , es tot.


Pels amants del nostre poble on es aquesta escultura ?
Bona setmana Santa a tots.
El  dilluns de Pasqua tota la canalla amb la familia o en grup ens anavem a alguna serra del voltant de Llorens o a algun tros, a menjar-nos la MONA, que una dona de cada casa anava uns dies abans del diumenge de Resurrecció a amassar la pasta per fer el pa de pessic al forn de cala  tia Andreu, era tot una festa, un munt  de dones atrafegades i molt d'ambient , l'al.legria estava assegurada. Quines coses Déu meu !
LA MONA DE PASQUA
(Costum del poble)

No us diré pas cap mentida
si vos dic que al ser finida
la Quaresma de cad'any,
celbrem Pasqua florida,
festa gra i ... divertida
sobretot... si es te xampany,
Festa en plena primavera
i qu'amb cara riallera
procurarem commemorà
la costum hermosa i bona
de menja's tothom la mona 
qu'aquell dia arreu se'n fá.
Tant els homes com les dones
tant els xics com les minyones
tant els grans com els petits;
els honors tots li tributen
i'ls mes nanos fins s'embruten
de les mans el cap dels dits.
Uns la fan del tot rodona
com si'n os una corona
tota plena de diamants;
qui no mira l'hermosura
i si sols la baratura
per doar-la als més infants,
Altres volen sigui fina
i que hi hagi per joguina
una mona o bé un ocell ;
per les noies, la padrina
vols que hi haigi alguna nina
dalt  de tot com a ramell.
Qui'n té bona dentadura
se la menja tant si es dura
com si feia de crocant;
més si n'es de confitura
com que'n té molta dulçura
la devora'l més gormant,
II
Te costum la confraria
de les Filles de Maria
aquest dia rifant tres;
procurant les Majorales
que no'n siguin pas iguales
ni en el mèrit ni en el pés.
Els bitllets vendre'n procuren
i la grossa n'asseguren
al qui en ren un bon paquet;
la questió es despatxar-ne
i ralets arreplegar-ne
per pagar alguns gastets,
Surt tothom amb grans cistelles
totes plenes de costelles
oli i sal, vi bó i pa tou,
i després armen tabola
fent alguna xirinola
al ensemps que'l menja's cou.
Acabada la tifara
gresca, murga i gran gatzara
fan els joves a desdí
resutant moltes vegades
que'n fan bromes tan pessades
que'l contar-les no'n te fi.
Les canalles jugar volen
mentre'ls homes ni cargolen
tres o quatre cigarrets,
i les dones s'entretenen
a rentar'ls plats bruts que'n tenen
tots cantant alguns couplets.
Quan la feina tenen llesta
donene fi tots a la festa
comentant aquell bell jorn,
i esperant amb alegria
repetir-ho un altre dia,
tots plegats ja de retorn.
D'aquest modo es celebrada
de la mona la diada
al meu poble i als voltants;
fem dons, tots de que'n prosperi
tal costum, amb el criteri
que'n regnava sempre avans.
                      E.R.P. (Albi)
Tret de la revista Segarra Núm. 45 Maldà 25 d'abril de 1927.
Text tal qual està publicat en aquest núm.




Mona feta per la meva germana Dolors, ajudada amb els sabis consells de la nostra mare i avia i com aquesta cada any en fan quatre. Esperem veure-les pel dia de dissabte sant, que vindran a dormir a Cornellà del Terri. Avui divendres Sant està ploguent, estic content, perquè convenia molt i a més m'encanta que plogui, serà perquè porto la falta de pluges al meu refons ? potser sí! Estic content perquè demà deissabte de Gloria venent els meus pares de Llorens amb la meva germana, en Josep i la Eli a passar dos dies entre nosalttres.


 Ah!!! el Lluís també vindrà des de Cambrils . Com els tres ultims anys anirem si Déu vol als oficis de Dissabte Sant a la Catedral de Girona;


 veure encendre el foc nou al claustre romànic a les foques es únic. Segur que molts de vosaltres ja el coneixeu.
La cerimonia continua a dins la catedral amb tota la seva solemnitat i misteri. El prego Pasqual cantat per mossèn Babures és algo gran. Les llargues lectures i el cant de les lletanies dels sants ajuden i et donen tota la pau del món, en un dia tant especial i gran. 


Anims a tots.
Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada