dissabte, 17 d’agost de 2013

LO TOCH DE " L'ORACIÓ DELS PERDUTS "

Des de sempre, a Llorens quan fa marinada se senten els tocs de les campanes del monestir; només està a dos Km. De nit impressiona sentir aquest tot de la campana monastica , sobretot si hi ha boira, que no es veu res de res i no t'orientes, s'ha d'haver viscut per explicar-ho; amb llum de dia costa orientar-se si la boira es espessa, donç posem'hi a més la foscor de la nit. L'unic que pot orientar al caminanat, o peregrí perdut o desorientat es sentir aquest toc i poder orientar-se en la foscor. Des de Llorens sentim tots els tocs monàstics i el poble li va posan noms diferents dels que li diuen les monges, d'això ja parlo de molts anys enrera. Al toc de maitines a principis del segle passat, la gent del poble li deien  lo fandango.
De petit sentir als vells parlar, de la campana dels perduts em posava els pels de punta; era costum explicar històries a la vora del foc quan les nits eren molt llargues o beels mesos d'estiu al parar la fresca al carrer. Donava lloc a esplaiar-se en les sotides que feien els somatens armats de Catalunya, de l'estaperlo molt abundat a casa nostra, de pobres que passaven a demanar caritat i que no veien mai més, de mossos d'Arbeca que bucaven feina  a Llorens, perquè el consideraven un poble ric, d'històries de Milmanda, de la gent que es trobava a cap hora vinguent a peu dels Omells de Na Gaia a buscar el cotxe de linia a Llorens de caçadors furtius que caçaven amb la fura. històries de maquis, de gent que s'havia de casar d'amagat perquè la dona havia queedat embarasada i ningú ho podia veure, en fi per les orelles d'un nen tot era molt interessant.


Abans de pasar-vos els apunts de mossèn Francisco Bergadà i Sola, vull començar per escriure les paraules que el Dr. Martí de Riquer, escriu al seu llibre " Quinze generacions d'una familia catalana " . Es important situar a qui feu construïr aquesta importantissima campana que encara la podem contemplar i escoltar avui dia, encara que  restaurada. Fou fosa a Calaf l'any per LLohis y Atjutori mestres de Calaf any 1784 .
" Maria Teresa de Riquer i de Sabater, fou abadessa de Vallbona trenta-quatre anys, car morí quan en tenia vuitanta-nou, el 10 de gener del 1802. Fou un llarg regiment durant el qual l'abadessa Riquer dugué a terme obres i reconstruccions al monestir, com la gran portalada, datada el 1775; el retaule major, decidat a l'Assumpta (1797), cremat l'any 1936, i altres millores i restauracions. Encara hi resta la campana grossa, dita popularment "" la campana dels perduts " , que se sent a més de disset quilòmetres de distància .....". La inscripció  que porta la campana es : MARIA ASUMPTE BENETA BARBARA ORATE PRO NOVIS,. IESUS CHS REX GLORIE VENIT YN PASE. A FULGURA TEMPESTATE LIBERA NOS DOMINE. MUY ITI SA DA MARIA THERESA DE RIQER Y DE SABATER. ABSA DEL RE MONASTERIO DE VALLBONA. ME FEU LLOHIS Y ATJUTORI MESTRES DE CALAF ANY 1784.
Ja he dit abans que desde Llorens la sentim, però avui ho preguntat a Maldà i no l'havien sentit mai; no se que pensar ? però si el Dr. Martí de Riquer ho diu, penso que en te coneixament del fet.

Dibuix de Parcerissa 1846. Aquesta litografia es importantissima, perquè anteriorment no ens queda cap testimoni de com era el monestir de Vallbona. Fixeu-vos on era la escala en aquell any, actualment esta en un altre lloc, que tots coneixem.


Lo toch de " l'oració dels perduts " :

Aqueix es lo nom popular que'l pais de la baixa Segarra, done a un dels tochs mes solemnes del Monastir de Vallbona. La tradició que es la vida dels pobles constituhint y perpetuant sa història sens necessitat de llibres, sab donar a coses y fets, per altra  part insignificants considerats aisladament, tota la importancia que´s mereixen si´s  miren baix lo prisma de costum o tradició regional; y es perque en si mateixos tenen una poesia inimitable y natural y respiren un cert ayre de respecte y misteri que fa que-s gravin en lo cor del poble formant com si diguessim part integral de la seva propia vida.


Tal succeheix ab lo toch de referencia que no es altre que´l toch d´ànimes que tot l'any, entrada ja la nit,
senyala les monges d'aquest Monastir al retirarse á les seves celdes respectives, pro que'l poble y´ls habitants del encontorn l'anomenen vulgarmen ab lo dictat de " toch de l'oració dels perduts " nom molt apropiat si´s considera la situació  topografica del Monastir y l'influencia que sobre sos antichs vassalls tenie en los passats sigles.


Edificat lo MOnastir en los temps mitjevals en l´aspra comarca de la baixa Segarra solcada de valls tortuoses y rodejada de serres coronades de boscos seculars, se compren facilment que serie un lloch despoblat, sens camins practicables y molt apta pel reculliment y oració. Allí s'hi ibterbà lo noble  penitent Ramón de Anglesola pera pendre possessió del antich territori de Colobres cedit per lo compte de Barcelona Ramón Berenguer IV, ab lo fi de que s'hi alces un MOnastir dedicat a Sta. Maria y a la orde del Cister  ( Cistells en documents antichs ). Les filles dels nobles cavallers de nostra terra catalana li donaren lo contingent, contant ben prompte en son claustre lo numero respectable de 150 monges. La obra de Déu per una part, que no es altrausa segons la Regla de Sant Benet que l'oració vocal y mental, la salmodia, les lectures de les colacions dels P.P. del desert, los examens de conciència, les vigilies y mortificacions y per altra lo treball de mans, han sigut sempre practicades en aquest Monastir desde sa fundació, imbuhint l'esperit d'aquestes virtuts als primitius habitants de aquesta comarca, qui atrets per l'influència d'aquesta Orde monastica eminentment contemplativa  s'acolliren baix la seva sombra benefactora, fundatse uns aumentantse altres dels pobles que després en lo temps formaren la celebre e historica Baronia del Monastir.






Es tal l'importancia que´l Monastir de Vallbona done á la obra de Déu, que li dedique la major part del dia y anuncie sempre los seus diferents actes ab toch de campana alçada; pro lo més solemnial y´l que ha quedat més fixat en la memoria dels habitants de la rodalia, es lo que ells anomenen lo toch de " l'oració dels perduts ".




En efecte, tot l'any, pro d'un modo especial al ivern qüant la nit ab ses sombres se exten com un mantell portant lo silenci y.l repós al moviment del dia, la monja d'obediencia que està de setmana, a quarts de 10 del vespre, passant sola per la part del claustre de les difuntes, se dirigeix á la iglesia que resta solitaria y plena de sombres agegantades per la debil llum de la llantia del Sagrament y del llantió que porte per companyia y no sentintse altra manifestació de vida que´l  can típich del óliba en lo cimal del gòtich cimbori, toque acompassadament y de tres en tres, nou, que en aquelles hores de quietut se  senten á llargues hores de distancia multiplicantles lo ressó de fondalada en fondalada, avisant als habitants dels antichs pobles de la Baronia perque recordin a unir sos prechs  als de les religioses que en aquells instans mediten en ses celdes ab un De profundis lo misteri de la mort enviant á Déu la ultima oració de misericordia en sufragi dels fidels difunts, y al propi temps perquè serveixi de guia als vianants que de retorn a ses llars se troben esmaperduts y desorientats en aquestes encontrades per la espessó de la boyra e les sombres de la nit; toch que com un angel de la guarda, els porte la pau al cor y als llabis l'expressió d'agrahiment en favor d'un Monastir que tant se desvetlle per ells.

Firmat : F.B. Pvre.

He conservat el lèxic de la escriptura de l'autor, cosa que te un gran atractiu, donç així escrivien els nostres avis i la gent de Llorens.


Bibliografia: Notícies del Gremi de Campaners Valencians. Número 13 - València - març 2001.
                     Quinze generacions d'una família catalana. Dr. Martí de Riquer. Quaderns Crema .
                     Barcelona 2000.

Pep.

dimarts, 6 d’agost de 2013

VALLBONA DE LES MONGES, AQUI MATEIX . UNITS ,OLIM, PER JURISDICCIO I ARA PER AMISTAT. PRIMERA ENTREGA DE NO SE QUANTES.

Estimo el nostre territori tant com vosaltres, Llorens tenim un terme municipal molt petit, podriem dir petitó, però no ens fa res, estimem lo poc que tenim i estem orgullosos de les coses de casa com de la seva història i del nostre clima, fred a l'hivern i fresc a l'estiu, dels  dos vents, al mati bufa el serè (fresquet) i a la tarda  la marinada  (qui no bat al juliol, amb marinada no  bat quan vol ) al juliol els dos vents son cumplidors, en canvi a l'agost pots tenir tres dies de serè i un de marinada, donant problemes en altre temps per ventar la batuda . Hem ve present el refraner català que  diu als darrers d'agost a les set és fosc (clar en hora vella). Seguim,  per no tenir no tenim cap font. La més propera es la font dels Serradels que es  de Vallbona igualment amb la font del Tossal Gros que també és  del mateix municipi. Sí,  tenim lo riu Corb, encara que queda una mica lluny, però formem part de la seva vall. Parlan d'aigua recordo que quan era petit pel fondo, a cada costat passava una sèquia amb aigua abundant, però això ja és història i el canvi climàtic també ens afecta.
Els nostres fondos ja estan cosetxats, i els pagesos s'afanyen a embalar la pala, perquè encara no ha plogut i la palla es de molta més qualitat. Ahir vaig quedar parat amb la impressionant maquinaria que fant servir els pagesos, vist i no vist ja queda la feina feta i cap un altre tros.
Les figueres ja donen les primeres figues, que al mati fresquetes amb un tros de pa , es el millor esmorzar. Tots els fruits van madurant, les ametlles es fan grosses, la vinya ja llueix uns bons raïms i els pagesos s'afanyen a ensofrar.

Monestir de Sta. Maria de Valbona l'any 1974

Amb el gra a casa tothom descansa, enguany hi ha hagut molt bona collita.
Com que m'abelleix escriure-us records de mossén Francisco Bergadà i Solà sobre el Monastir de Vallbona, ja publicats en el seu temps al setmanari quinzenal de Maldà dirigida pel Sr. Josep Iglesias Guizard, i també publicats a la revista de la Diputacio de Barcelona Atracion de forasteros, començo primer per una pinzellada sobre la nostra petita història de Llorens també publicada pel  mateix mossèn Bergadà; per cert molt ben estudiada per J.J.Piquer (veure La Baronia de Vallbona). Tot va començar amb donació d'una roca, i d'una capellania i una ferreria.


Amb aquesta roca comença la nostra història.




APUNTS D’HISTORIA SOBRE LLORENS DE VALLBONA

Pere de Bellvís a l’any 1181 i Pere de Pavia i Arnau i Ramón de Montrós a l’any 1193, cediren
a favor de Santa Mª i Monestir de Vallbona tots els bens i drets que tenien en el poble de Llorens i en el terme de Maldanell. El 1193 el Vescomte de Cardona cedeix tot el dret que tenia en el terme de Llorens a la Sra. Abadessa de Vallbona Dª Ermesenda de Rubió, que fou la segona de les abadesses i parenta del fundador Sant Ramón d’Anglesola. Amb l’abadessa Berenguera d’Anglesola i de Pinós (1359) a Llorens hi havien 10 cases i l’any 1787, governant la baronia de Vallbona l’abadessa Dª Mª Teresa de Riquer i de Sabater, segons  document que es conserva en l’arxiu diocesà de Tarragona, hi havia 20 cases que eren les següents : 
Pons (Biel)-Capdevila (Pere Jaume)-Martí Amenós-Saltó-
Bori-Pons (Bartomeu)-Capdevila (Llorigó)- Cots - Pons (Meca)-Pons (Damià) - Timoneda-
Capdevila (Cames) - Capdevila (Reyner) -Pons (Pobre de mi)- Bergadà - Capdevila (Mora) - Gené - Pons (Meca de fora) - Molí. 
L’any 1334, trobem una venda feta per Ramón Capdevila de Llorens.





Dels apunts històrics de Mossèn Fco. Bergadà i Sola capella que fou del monestir durant 32 anys:

Al meu estimat germà Mn. Ramón, devot admirador de les tradicions del monestir de Vallbona.


Lo fondo de Llorens vist de l'era del Sisquet Capdevila.
Sitiat a casa per les passades neus y no quedant-me altre refugi que´l confortant escalf de la llar pera millor soportar una temperatura de quatre graus baix cero he passat  llargues hores llegint documents inedits del arxiu de aquest Monastir que, degut als seus nombrosos privilegis, vingué a essér en los temps mitjevals lo cap y centre de tota la comarca.



Les Abadesses de Vallbona per concessió del Papa Sixte IV any 1483, gosaven del privilegi de notari apostòlich qui no sols intervenie en la autorització de tots els documents y escriptures del monastir, mes també en les dels vassalls del Abadiat format pels pobles de Vallbona, Rocallaura, Omells, Llorens, Eixaders, Preixana, Vilamanyanó (Vilet) y Rocafort de Vallbona.



A mes d'un procurador general per tots los negocis del abadiat qual nomenament se procurave fer recaure en persones distingides y emparentades ab alguna de les senyores religioses, com succehi en 1573 ab Pere de Bellver y de Montrós, doncell de la vila de Tàrrega, y en 1576 en la persona de Huch de Guimerà, germà de la religiosa Elena de Guimerà, la abadessa nomenave lo batlle general per tot lo Abadiat y los batlles dels llochs o póbles pertanyents a la seva dominació. 



A mes tenia altres procuradors que entenien en assuntos especials, com per exemple un tal Pere Romer de la vila de Padres que en l'any 1577 fora comissionat per l'abadessa Dña. Arcangela de Copons pera " demanar, exigir, recuperar i rebrer tots los llegums y altres coses y drets que per rahó dels mateixos eren deguts al Monastir de Vallbona y eren detinguts per les persones del insigne monastir de Escala Dei ó sigui de Cartoxa y del comptat de Prades " Lo dret de exigir aquestos llegums radicave de la donació que desde Tortosa y a 14 de Mars de 1257 feu lo Sr. Rey Don Jaume I a favor del Real Monastir de Vallbona de 3 cafissos de cuirons sobre los redits reyals de la vila y montanyes de Prades, mesura de dita vila pagadors tots els anys per los batlles; lo dia de Ntra. Sra. d'Agost ( Armari 6 sach S. Ferrant nº 11 )
En totes les escriptures de capitols y pactes matrimonials que feyen entre´ls subdits de la dominació de la abadessa, s´hi llegeix invariablement la seguent clausula. " les dos parts prometen que entretant no contravindran el present matrimoni fahedor, ma dit contracte, en pena de 100 liures moneda barcelonesa, guanyadores y aplicadores la meytat á la part obedient, y l'altra mitat als cofrens de la molt iltre. Senyora abadessa........ Abadessa del insigne monastir de Vallbona " Per cert que un d'aquestos contractes matrimonials se refereix a casa nostra. Un tal Bernabé Bergadà (any 1573) fill de Joan Bergadà batlle de Llorens y de Joana Savesa, estipula pactes matrimonials ab na Isabet Borràs filla dels honorables Andreu Borràs batlle y Madalena Marquesa, pagesos del lloch de Vallbona fent notar los pares del dit Bernabé en una de les clausules dotals a favor dels demès fills, com deixem 100 lliures á Fra. Joan Bergadà fill seu y monjo del monastir de Poblet y altres tantes a Francesch Bergadà estudiant de capellà.

Pisatge tipicament urgellenc, els Perdigons del terme de Vallbona de les Monges.


Disfrutin que hi ha apunts per a rato, mossèn Francisco Bergadà va ser un gran historiador del monastir de Vallbona; va treballar moltissim i va deixar moltes notes escrites. La majoria d'aquests apunts ja estan publicats fa molts anys, però repassar sempre es bo.
Bona nit a tots, bon estiu acompanyats de la marinada, el gran regal de les nostres vesprades. Que be, que si està a les nits a LLorens !!! .

Pep.