dilluns, 30 de novembre de 2015

CONSELLS DEL SISQUET CAPDEVILA I PONS DE CARA A FER EL PESSEBRE

Després de fer el pessebre d' encà el 1958, enguany serà el primer Nadal sense el pessebre del pare, l'any passat va ser l'últim que vam disfrutar tots junts, no hi havia visita a casa que per les festes del Nadal, no demanés anar a fer una visita al pessebre del Sisquet. El pare no es feia pregar, se sentia cofoi  i vinga cap a  la volta  medieval de cal Portumeu o Bartomeu, com vulguin.



L'havia ensenyat centes de vegades, sempre una vegada més, una explicació més, un somriure més, una estona més , una xerrada més al peu del pessebre, cada racó li portava un record i recordava on havia anat a buscar els nius dels arbres o com s'ho havia fet per aconseguir , plomes d'ocells per posar dins del niu, fins i tot en algun d'ells hi havia els ous, sempre acompanyat de música nadalenca per fer més bonica l'estona de contemplació del naixement de l'infant Jesús; mai anava a dormir sense anar a passar un rato al pessebre a pesar del fred dels dies de Nadal. Quantes fulles havia escrit recordant la construcció del pessebre, any rera any. Cada any era com si comencés de nou, el pessebre tenia vida pròpia.



Aquí va un escrit seu, sobre totes les plantes que utilitzaba per construir el pessebre, es una llarga llista que si mes no es curiós llegir-la i fins i tot por ser útil, pels enamorats dels pessebres.

Aquest escrit el va fer el pare l' últim any de la seva vida.

El pare quan donava per finalitzada la collita d'olives, prou important al nostre poble Llorens, de l'antiga baronia de Vallbona, es posava a buscar la molsa, les diferents plantes, rames d'arbustes, etc..com diu en l'escrit seu de " puño y letra ",  per poguer fer el pessebre, important per ell.

El nostre pare va morir als 91 anys complers

Mai faltava el Vesc ( Viscum Album ), feia més  Nadal.
Mai començàvem la " Nochebuena " sense fer una visita de tota la família junta al pessebre.

Recordo que per casa havien passat dotzenes de persones  de diferents pobles de la rodalia, fins i tot de Bellpuig i per descomptat la família que venia de Girona o de Barcelona, que tant estimava el pare.
Be, ja estem al primer diumenge d'Advent, a quatre dies del Nadal, ja podem començar a pensar com serà el nostre pessebre i com adornarem la casa. Felicitats Andreu Moix pel teu sant, Les ciutats ja estan engalanades i fan molt de goig.
Al nostre estimat pare a l'any de la seva mort. Mare, us  recordem i estimem.

Pep.

LA GENT DEL COTO DE LLORENS DE ROCAFORT I ELS SEUS DINARS

A casa , recordo que el pare els diumenges anava a missa al monestir de Vallbona, a la missa primera, per tal de poguer aprofitar el matí del diumenge, anant de cacera. Deixava l'escopeta al cancell de l'esglesia, oïa missa i tot seguit de camí cap al terme de Llorens; tal vegada en aquells anys el coto no existia i tothom  podia sortir a caçar, o potser si i una de les clàusules era que els fills del poble podien caçar només els diumenges ? han passat molts anys i els racons de la memòria es van buidant. Tot es possible.Recordo que entre setmana també es caçava però sense escopeta, tot treballant al tros, parava trampes als punts de pas de conills i recordo que eren molt efectius.
El pare mai va anar  a caçar travessant els camps de conrreu o rostolls o guarets, sinó que anava a la barraca ( aquesta es feia amb rames de pi, que et cobrient del tot i només hi havia alguna obertura per disparar), o sigui que amagat tot el matí i si es parava algun tudó a la branca d'un pi que tingués a la vista, no solia fallar, estava orgullós de la seva punteria.


Aquesta era la seva escopeta preferida, heretada del seu pare, el meu padrí Pep, que alhora segons la corretja, havia servit pels Somatens Armats de Catalunya, que ben segur el padrí com a cap de família n'havia format part, almenys així ho havia sentit a dir a casa des de temps antic.
Els somatens tenien el seu reglament igual per tot Catalunya, que regulava de dalt a baix tota la organització i comandaments.


Als pobles estaven manats per un Cabo de Distrito y Pueblo , i usaven la següent distinció.

El personal civil que formava el Somaten, no tenia uniforme, però si que se'ls considerava com agents de l' autoritat i eren molt respectats per la població.


Fa uns 30 anys alternava la cacera amb aquesta altra escopeta d'un sol canó i n'estava molt content.
En els últims 28 anys va fer servir una escopeta de dos canons feta a Eibar i comprada a les Planes d'Hostoles .


De molt petit record que el pare posava aquest estri fixat a una punta de la taula de la cuina, i reciclava tots els cartutxos que disparava, o sigui que canviava el pistó o també anomenada càpsula fulminant, l'omplia de pólvora amb perdigons i el tapava , donant voltes amb aquest estri. Sempre ho feia aprofitant els dies de destorb, dies de molta boira, pluja o temporal .



Aquesta feina la solien fer més caçadors i gracies a reciclar per estalviar, també el camp estava més net. En l'actualitat se'n trobe a grapats al terra i com que son de plàstic, tardaran en reciclar-se per si sols. Fa anys que tinc fotos de grups de cartutxos al terra.


Com tots sabeu, el pare li agradava molt escriure i emparaular tot el que passava al petit poble de Llorens de Rocafort, ha deixat cents d'escrits i de poemes fets a la Mare de Déu del Tallat en la Romeria anyal del poble, o de festes majors, o de benvinguda als Reis d' Orient, o dels dinars que feien els caçadors del Vedat Privat de Llorens.


 Ell sempre li venia be, adreçar unes paraules per agrair o per felicitar als que visitaven el poble com en la Visita Pastoral del Sr. Arquebisbe de Tarragona, o en altres esdeveniments de tota mena, com canvis d'alcalde donant-li la benvinguda, o com en el tema que ens ocupa avui;


 també,  després dels dinars a Rocallaura el dia del romiatge a la Marededéu del Tallat, o el dia de la visita dels Reis d'Orient al local social. O en qualsevol reunió del poble per celebrar qualsevol festa o assumpte. Tenia molta memòria. Ha deixat molts poemes, però com ell deia molts no estaven escrits.
Dono les gràcies a la nostra cosina Mª Rosa Pons per les fotos dels grups.


Tenim molts parlaments d'anys passats saludant a la gent que formava el coto privat de caça com el següent.


Nomes he trobat aquest petit parlament, però en va escriure molts més.


Tot per petit que sigui fa història, la nostra història.
Fins aviat si Déu vol,

Pep