També havia viatjat amb la Biblia, clar amb un atlas al costat per orientar-me, perquè sempre he sigut un gran desconeixedor de l'Orient Mitjà, i el poble d'Israel mai ha parat d'anar d'un lloc a l'altre, o dit d'una altra manera per l'antic Testament: Els viatges d'Abrahan de Ur a Harran (900 Km.) al llarg del riu Eufrates , l'exil.li a Babilònia, els viatges de Jacob i d'aquest m'impressiona especialment la història de Josep, que degut als seus somnis, els seus 11 germans li tenen enveja i decideixen matar-lo, a la fi el van tirar a una cisterna que era buida, però a no tardar massa va passar una caravana de marxants i el venen per 20 sicles de plata i aquests el venen a l'edat de 17 anys com esclau a Egypte. Aquest jove Josep és un home proactiu i treballa intensament el SER al TENIR i li va donar exel.lents resultats, sempre m'ha agradat la seva història. El viatge des de Canaan fins a Egypte és molt llarg, passaven pel camí dels Filisteus. L'Exode dels israelites d'Egypte, ......Moises que no veurà la terra promesa..., molts viatges amunt i avall, una meravella.
La literatura sempre ha estat viatgera, el primer libre de viatges que vaig llegir va ser Ali-Bey el Abbassi (Domingo Badia Leclich) publicat a Barcelona l'any 1888 en català: Regrés d'Ali-Bey a Djedda- Viatge en direccio a Medina, viatge a Suez, Lo Wadi Tor, Viatge a Jerusalem, Disputes dels àrabes- L' Haram ó temple musulmà, sobre l'antich de Salomó, Viatge al sepulcre de David, Noticies sobre els frares de Terra Santa, Viatge a Damasch, Mont Tabor, Viatge a Alep- Ciutat de Homs, Viatge a Constantinopla, Cisterna de Filoseno, Columna de Constanti, Alai Kiosk del sultà, Ayguas de Constantinopla.
.jpg) |
| Mosaics de la Alhambra |
Posats a llegir, vaig agafar GRANADA un dels onze volums de Recuerdos y Bellezas de España de Pau Piferrer, iniciada l'any 1839, Pifarré va dissenyar els dos volums sobre Catalunya, quan va morir, el volum segon l'acabà en Pi i Margall . Parcerisa fou l'editor e ilustrador dels 11 volums de Recuerdos. Tot ell, es preciós i les litografies dels mosaics de l'Alhambra una meravella.
.jpg)
De les meves 2 visites a l'Alhambra recordo El palacio del principe, Torre de los picos,Torre de la Sultana, Puerta de los Granados, Puerta del Juicio, Fuente de Carlos V, Torre de los Infantes, Torre de los siete suelos, Puerta del Vino, Torre del Homenage, Torre de la Vela, Puerta del Carril, Parroquia de Santa Maria de la Alhambra, Convento de San Francisco, Torre de la Armeria, Palacio de Carlos V, Patio de la Alberca, Puerta de Hierro, Jardines del Generalife, Paseo nuevo del Darro, Cisterna Grande, Patio de la Mezquita, Torre de Comares, Jardin de Lindajara, Patio de los Baños, Patio de los Leones, Tocador de la Reina, Torres Bermejas.
Divendres dia 6 va començar a celebrar-se a Granada la III cita de la COMUNITAT POLITICA EUROPEA, a l'històric recinte de la Alhambra, tots els politics volien fotos amb el seu propi mòbil, fins i tot en Josep Borrell,
 |
| Patio de los leones tal com era l'any 1839 |
Aqui es va firmar LA DECLARACION DE GRANADA: Chantaje, La guerra, Brujula estrategica, informacion extranjera, Sostenibilitad, Multilateralidad, Ampliación. I sobre el futur d'Europa: La question que mantiene en vilo a los paises de la UE. " Las claves del pacto de migración " La Vanguardia INTERNACIONAL pàg. 5. segons consta en el volum 5è.
 |
| Camino de la fuente de los Avellanos . |
Més endevant vaig llegir un llibre de LLUIS CARANDELL " ORIENTE MEDIO TIENE LA PALABRA, per cert impressionant i clarificador, em va portar per totes les zones problemàtiques de la zona i de la manera de relacionar-se els cristians, els jueus i els musulmans, editat l'any 1957, o sigui molt abans de la guerra dels 6 dies entre Israel i Egypte, que sense ni imaginar-m´ho ahir dia 7 d'octubre de 2023 va escalar la guerra entre l'estat d'Israel i Gaza. Un es fa creus del que passa amb els guardians dels llocs sagrats on va neixer , viure i morir Jesús, els que han de donar exemple de confraternitat, d'amor, de companyerisme, de senzillesa, de tendresa, de germanor, explica Carandell que es barallen per quasi tot, fins i tot per uns cms, més o menys, es retalla una caifa perquè els ortodoxos no la trepitgin....etc . La religio del poble jueu, l'experiència socialista, la experienca dels kibutzs, Naguib y Abdel Naser, la questió de Jerusalen, etc.
Parlan de Kibutzs m'ha vingut a la memòria el llibre que va escriure en Zum Boix-Masramon , va estar a la posada en marxa de l'Institut ecumènic de Deir-Tanur aprop de Betlem, que va fundar Pau VI, (L'Ecumenical Institute for Advanced Theological Studies) per l'estudi interconfessional de la Biblia, ell en va ser un membre
del grup , després de la experiencia de vida en el kibbutz Ga' aton, a
la Galilea nord, vora Naharia, a pocs quilòmetres de la frontera libanesa, de les collites de fruita a l'Urgell, del mercat a Guisona a la Segarra, en fi de molts
temes que ja em parla en el seu llibre KINNERET, Allibereu els Salmistes, editat per Publicacions de la Abadia de Montserrat, com El Petit Princep, New York the big apple. També ha sigut una manera de viatjar molt diferent, perque enmig d'un capitul o a la fi sempre medita amb un salm com : .....No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s'esmuny a les fosques, o l'epidèmia que a migdia fa estralls.... Estaré vora d'ell en els perills, el salvaré i ohom l'estimarà, saciaré el seu desitg de llarga vida, i fruirà de la meva salvació.
No és l'Odisea un immens llibre de viatges, i els llibres de caballeries com El Quixot ?
Ens trobem en els dies que els 27 liders dela Unió Europea han estat a Granada per arribar al pacte sobre la immigració. Una gran propaganda per Granada.
Sense massa esforç, m'adono que practicament no he viajat, he estat a Lisboa, Porto, a Lourdes 8 vegades, la primera amb 19 anys, Paris, la Bretanya, Aquisgran, Praga i Roma, com podeu veure una pobresa absoluta, no és pot tenir tot a la vida, i res es pot canviar, i a més ara als 74 anys l'atrosi i l'artritis que tinc ja no em deixen viatjar, tampoc en tinc ganes, de més jove si que em feia il.lusió anar a Taizé, quan tothom hi anava, també quant tothom hi anava m'hagués agradat anar a Paris, però no va poguer ser fins als 25 anys, que realment vaig fer servir el bloc i el llapis, encara ho tinc tot escrit, anavem per lliure, no sabiam mai on cauriam morts, una setmana santa, santificada per mi, el dijous sant vaig coneixer a Nôtre-Dame a Monsenyor Jean-Marie Lustiger, arquebisbe i més tard cardenal de Paris (veure la seva trajectoria, us agradarà), entre d'altres va escriure un llibre que es diu La elecció de Déu. De tot recordo prendre notes, de la Sorbone, Les Invalides, El Hospital de la Pitié-Salpêtrière (en francés : Hôpital de la Pitié-Salpêtrière, o simplemente La Salpêtrière) es un hospital público situado en el XIII Distrito de París. Fue construido en el siglo XVII......
 |
| Cardenal Jean-Marie Lustiger (Paris) |
ara just, anar a Sant Antoni de Calonge, a Llorenç de Rocafort de Vallbona i a la Sierra de Gata (alta Exremadura). Em consolen les paraules de'n Fernando Pessoa en el llibre del Desassossec firmat pel seu heterònim Bernardo Soares, es burla dels viatges que la gent realitza. ¿ Perquè anar a Istambul a veure una posta de sol ? Li sembla ridícul. Les postes de sol són boniques a qualsevol cantonada de la meva ciutat.
A favor meu puc dir que conec la Peninsula Ibèrica de dalt a baix, La Palma de Gran Canaries i Mallorca, no la resta d'illes
Sempre m'abelleix distingir entre turista i viatger, entre qui fa la cursa esbojarrada i contre rellotge dels operadors turistics i qui tria en canvi, l'actitud assossegada del nómada.
El viatger va a la recerca d'un cert ritual de coneixament, i l'entenc com el repte d'un solitari que va més aviat lleuger d'equipatge, amb billet d'anada , una certa inseguretat de tornada, sense hotel reservat, és quedarà al primer motel que trobi a peu de carretera, o demanarà consell al primer paisà que trobi, seguira a "salto de mata" , poca planificació, i l'ull viu a tot allò que li passa al voltant.
L'home disposat a deixar-se endur, a ser sorprès per l'entorn, per la nova gent, per l'exotisme de nous costums, per la meravella d'allò que no li es familiar; llavors si que li caldrà un bloc de notes i un llapis. Una vegada essent metge de Les Planes d'Hostòles la Sra. Sacrest em va oferir ser el metge dels socis del Cercle del Liceu que viatjaven amb el tren Transiberià fins a Vladivostok, no vaig poguer acceptar, no podia deixar a la meva dona i els dos nens tant joves sols un parell de mesos, sempre m'ha sabut greu, hagués sigut una experiència molt viscuda i llavors si que m'hagués calgut un bloc i un llapis.
 |
| Un servidor, curant lesions dels peregrins, o posant un Tape degut a una tendinitis al poble de Fromista, (Palencia) on hi ha l'església de Sant Martín de Tours (s. XI) un romànic meravellós. |
L'any 1997 vaig fer el camí de Santiago a peu, 500 Km. començant a Burgos, cada dia uns 25-30 km. i dormin sempre en albergs de joventud, propietat de l'església o municipals, molt senzills, però be, compartint tots els seerveis, cua per dutxar-se, cua per rentar la roba, cua per cuinar, cua per estendre la roba, amb robatori de pinces i de mitjons, algo serio, prque sense mitjons les ulceres estaven assegurades i dormiam en petits pobles que no hi havia cap botiga. Si calia un bloc de notes i un llapis, perquè constanment passaven coses, coneixies persones noves que arrivaben i s'anaven afegint al grup, curar malalts per les tardes, sobretot llagues als peus, també malalties de l'aparell digestiu, també cremades de sol, les frequents tendinitis, anyorances de la gent que havia deixat a casa, grups de gent que caminaven tots junts, d'empresa que traslladaven tots els problemes al camino, i es cansaven ells i jo. Persones com un matrimoni allemany que explicaven moltes histories, religiosos que feien el cami per trobar-se a si mateixos, cosa no fàcil, amb tant de xibarri.... Tot s'ha de dir vaig fer un minim de turisme, molt poquet, un dia sencer a Lleó, que després ho vaig pagar car, perquè un dia de repòs es massa, és un desentreno, l'endemà costa tornar a agafar el ritme. Si vaig omplir molts cuaderns, tot m'atreia i em sorprenia, gent de tota mena i de tot el món.
El cami de Santiago és un viatge iniciàtic.
El viatjar és una aventura de l'esperit i potser la darrera de les possibilitats d'una certa aventura en el nostre mon.
Aqui introdueixo un bonic relat: Un bon dia vaig rebre una comunicació de l'Ateneu Barcelonés, del qual fa 50 anys que sóc soci, que em deien que els socis feien una excursió a Girona Temps de Flors, interessant, tot hi haver vist molts anys Girona engalanada, em vaig apuntar, perquè aquesta bona gent ho porten tot milimetrat i aprens molt, tot i coneixer Girona i el barri bell. La trobada era al pont de san Feliu, el que dona al cul de la lleona. Mai ens haviem vist, els vaig dir - sóc el soci desconegut, perque al no residir a Barcelona i no frequentar les tertulies donç estrany per tots. Vaig intuïr que eren els socis de l' Ateneu perquè els homes a la butxaca de l'americana portaven un bloc de notes i un llapis Faber-Castell.
Maig de 2015, devant de l'esglesia del Mercadal.
Algo semblant passa amb el viatge que comença l'ànima en la Divina Comedia de Dante, com un viatge iniciatic en el qual Virgili és converteix en el seu guia, pel pas per l' Infern, el Purgatori, el Paradís.
Les dones en la Divina Comedia : Beatriu, Santa LLúcia i la Verge Maria " le tre donne benedette "... Elles són les que el protegeixen i ajuden a creixer interiorment durant la seva peregrinació.
No vull oblidar-me que un servidor ha sigut un nòmada tota la vida i això imprimeix caracter i ajuda a no escandalitzar-se per qualsevol cosa, ni a esquinzar-se les vestidures per fets poc frequents, haver voltat, haver conegut gent ajuda a entendre com és l' ésser humà : Hans Blumenberg , diu que
l'home és un ésser inquiet i dubitatiu, curiós i angoixat, l'únic animal
que es passa la vida somiant i projectant, gairebé sempre en va, les
possibles dimensions d'una felicitat que, en darrer terme, se li escapa
de les mans. Per això , es debat sempre entre la vida i la mort, entre
l'afirmacio i la negació, ha de ser consolat................... del llibre: Religió i Comunicació , de Lluís Duch.
.
He de tenir en compte el QUIXOT és un segon tipus de llibre que presenta una certa relació amb els viatges. El Quixot fou un dels llibres més llegits durant l' època romàntica fora d'Espanya; l'interes per l'art i la literatura espanyols nasqué a les darreries del segle XVIII especialmente a Alemanya. Quan jo era petit la lectura del Quixot era obligada i no s'acabava mai, el mestre ens posava en semicircle i vinga a llegir, si et saltaves una coma, et passava el company i si no feies un punt i apart anavés a la cua i tornem-hi.
El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha compuesto por Miquel de Cervantes Saavedra. Edición Monumental. Barcelona. Espasa Hermanos Editores. 1859.
 |
Don Quijote alzó la voz y dijo: Deteneos, quien quiera que seais....
|
Capitulo XIX : De las discretas razones que Sancho pasara con su amo, y de la aventura que le sucedió con un cuerpo muerto, con otros acontecimientos famosos.... Deteneos caballeros, ó quien quiera que seais y dadme cuenta de quien sois, de donde venis, adonde vais, que es lo que en aquellas andas llevais; que segun las muestras, ó vosotros habeis fecho, ó vos han fecho algun desaguisado, y conviene y es menester que yo lo sepa, o bien para castigaros del mal que fecistes, ó bien para vengaros del tuerto que vos ficieron. Vamos de priesa, respondió uno de los encamisados, y está la venta lejos, y no nos podemos detener a dar cuenta como pedis; y picando la mula, pasó adelante. Sintiose desta respuesta grandemente Don Quijote, y trabando del freno, dijo : Deteneos y sed mas bien criado, y dadme cuenta de lo que os he prenguntado, sinó conmigo sois todos en baalla. Era la mula asombradiza, y al tomarla del freno se espantó de manera, que alzandose en los pies dió con su dueñopor las ancas en ell suelo. Un mozo que iba a pié, viendo caer el encamisado, comenzo á denostar a Don Quijote, el cual, ya encolerizado, sin esperar mas, enristrando su lanzon, arremetió a uno de los enltados, y mal ferido dió con el en tierra; y revolviendose por los demás, era cosa de ver con la presteza que los acometia y desbarataba, que no parecia sino que en aquel instante le havian nacido alas a Rocinante, segun andaba de ligero y orgulloso. (pág.) 136.
Recordant, he tirat ma del DOG DE 13-9-91 núm 1492, de nomenament de funcionaris de metges titulars en l´àmbit de la Generalitat de Catalunya. Repassant el llistat, m'abelleix recordar pobles que estaven vacants i que podia haver escollit en l'acte públic d'adjudicació de llocs de treball el dia 17 de juliol de 1991, només de la provincia de Lleida, penso que a aquestes alçades de la vida ja no pot molestar a ningú.
Camarasa, La Baronia de Rialp, Sort, Ager, Torà, Granyena de Segarra, Les, Vimbodi (Conca de Barberà), Algerri, Sanahüja, La Granadella, Esterri d' Àneu, Sant Martí de Riucorb, Guimerà, Isona, Bovera, Artesa de Segre, Ciutadilla, Espot,
 |
| L'Espluga Calva |
L'Espluga Calva, El Pont de Suert, Barruera, Guisona, La Pobla de Cèrvoles i Santa Coloma de Queralt. La veritat és que no vaig agafar el cotxe i anar-los a visitar tots, haguessin sigut un munt de petits viatges. Vaig escollir directament Cornellà del Terri, tot hi que sí vaig anar a visitar Fonteta, Vilajuiga, Palau-Savardera, Peretallada-Forallac, Cruïlles, Portbou.
Dit això, i tornant als viatges, després d'Alexandre de Laborde que el vaig descobrir per primera vegada a la biblioteca ARUS del passeig de sant Joan de Barcelona, on hi havia de bibliotecaria la Sra. Marta Algueró Puigdellivol (e.p.d.), persona amb un extens e interessant curriculum i ella em va encomanar la necessitat de l'estudi del català normatiu i el gust pels llibres de viatges , per exemple la colecció: ESPAÑA sus monumentos y artes- su naturaleza e historia. Pablo Piferrer y Francisco Pi y Margall de Don Antonio Aulestia Pijoan sobre Catalunya. Barcelona 1884. Aqui va la coberta de luxe dels dos volums.
També El Jardí de les Hesperides: narra el periple dels mariners de la Santa Maria, que varen navegar amb Cristòfor Colom cercant la ruta occidental cap a les Índies. Les històries personals de cada un dels diferents personatges s'entrellacen amb el relat del viatge i naufragi i la posterior aventura a La Espanyola, com a peces d'un trencaclosques que es van ajuntant fins a conformar un fresc que representa a la perfecció la vida de l'època. Les intrigues, els amors i els odis, la misèria, l'avarícia, la por i les revenges marquen les personalitats d'uns protagonistes psicològicament molt ben perfilats i d'una tremenda humanitat que atrapen el lector.
Curiós, però si hem anat amb la meva familia a reseguir els pobles que marca en Josep Maria Espinàs sobre la comarca de los Ibores, amb el titol de A pie por Extremadura Las Villuercas y los Ibores , a poc a poc, poble a poble, fins a arribar al Monasterio de Guadalupe, paga la pena, només cal paciencia i temps, com tots els viatges de l'Espinàs, que s'asseu a fora el poble per conemplar-lo i llavors entrar per la porta gran i gaudir parlant amb la gent que es va troban...amb l'Espinàs també hem viatjat per el Maestrat, a peu per la terra Alta, a peu per Mallorca, a peu per la Llitera, a peu per l'Alt Camp, a peu per la Segarra....és una gran manera de coneixer el país.
Mentre estic escrivint aquest post, ha esclatat la guerra entre l'estat d'Israel i Hamas. Dia 11 d'octubre : La Vanguardia: Israel redobla su ofensiva en Gaza denuncia matanzas de Hamas " El ejercito israelí investiga el asesinato de niños en un kibutz cerca de Gaza. Tant de bo, els dos es poguessin entendre i viure en pau, que no es poc. Jo recordo als meus disset anys, escoltar per ràdio la guerra dels sis dies en que Israel ma maxacar tota l'aviació d'Egypte i va conquerir la peninsula del Sinaí, si no recordo malament.
 |
| Filigrana feta a la India l'any 1986 |
També he viatjat al costat de la meva amiga Rosaura Rosell, que de molt jove a finals dels anys setanta, va decidir anar a viure a la India a diferents llocs com Tiruvannamalai, o a Sriramanashra, o de anant de ashram a ashram , compartin i ajudant a gent pobra, no gaire sovint venia a Barcelona a veure la seva familia. Jo gaudia escoltant aquest món tant llunyà com desconegut per mi. La meva amiga volia meditar, aprendre hinduisme, i estudiar els textos vèdics i realment ho va fer. L'any 2000 em va regalar el llibre La respuesta del àngel de Gitta Mallasz, editorial Sirio s.a. Málaga.
Sinopsis de LA RESPUESTA DEL ANGEL, de La Casa del Libro:
En Hundría, en 1943, ante el antisemitismo y el horror de la guerra mundial, cuatro jóvenes: tres judíos, (Lili, Hanna y József) y una cristiana, (Gitta) se cuestionan sobre el sentido de los acontecimientos que están viviendo. Ninguno de ellos es practicante de su religión, pero los cuatro son buscadores de la verdad. Ante su lacerante pregunta vital, una tarde de viernes, empiezan a experimentar una presencia luminosa que les llega a través de Hanna. Durante diecisiete meses reciben una enseñanza que les va guiando a la nueva consciencia. Mueren los tres judíos, víctimas de la persecución, y se salva Gitta, consciente de su misión de transmitir este mensaje al mundo. Se trata de una comprensión nueva hacia la gran primavera de la Humanidad.
Narciso Yepes opina del llibre : " La respuesta del Ángel, me dirige hacia la trascendencia de lo senzillo y hacia la sencillez de lo trascendente "
Sempre em portava diferents classes de barretes de perfums o d'incens, tant propis dels temples de la India, també escultures de divinitats, sempre l'he acollida a casa i le ajudada des del punt de vista mèdic . Va patir un gran daltabaix quan a Barcelona va morir la seva estimada amiga Pilar Marti, li va doldre molt no poguer-li fer companyia els ultims dies. Quan va marxar ja portava una gran preparacio espiritual del pare Estanislau Mª Llopart.
Ben segur que tinc moltes més hores de viatge, de vells llibres i de les moltes persones que m'han explicat viatges a llocs molt apartats, com el viatge que van fer els meus amics Guim i Alià Fabré, que amb una furgoneta molt preparada, van donar la volta al món. I es van endur el taller de Lutier i així poguer fer algun instrument per aquest móns de Déu. Van fer un important violí però saber la nacionalitat del violí , es complicat, el van començar al Pakistan i el van acabar a Tailàndia, passant per la India, el Nepal i Myanmar, segons expliquen va neixer entre les muntanyes de l'Himalaia i els mars tropicals. És el violí nómada.
Curiosament tinc un amic, que és un savi, molt millor metge que jo i que hem compartit tota una vida i sovint em diu : Pep, jo viatjo amb tu !!!!! i jo li contesto, però sí jo no viatjo !!!!! Quan m'ho diu em sento feliç, perquè jo només puc oferir-li el que escric en aquest blog, no em fet mai cap viatge junts, però podem trobar-nos sense dir-nos-ho ballant sardanes per la gran festa de la Marededéu de Montserrat (27 d'abril), o un dia de boira a Llorenç de Rocafort de Vallbona, fent llenya d'ametllers morts, o esporgant ametllers o a la Sierra de Gata (Alta Extremadura) qualsevol dia d' agost.......
Ara que sou joves, aprofiteu per viatjar, però sense billet de tornada, sense reserva d'hotels, passar alguna nit a l'intemperie o en algun auberge de jeunesse que és l'art de compartir i sí, cal portar un bloc i un llapis. Bon viatge.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
%20DE%20LABORDE%20(3).jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
