diumenge, 4 de gener de 2015

COMUNIDORS O RELIQUIARIS A LA CATALUNYA VELLA

Fa temps que us vull parlar d'una construcció  que està adossada o separada de l'edifici de les esglésies rurals a la Garrotxa al Pla de L'estany, al Gironès o a l'Empordanet i a mi sempre m'han cridat l'atenció, perquè al meu país l'Urgell o com es deia abans, la Baixa Segarra no es troben o no les conec, o sigui, que si m'equivoco em podeu corregir.



Sí,  està en el meu record que quan es preveia una calamarsada o una important tempesta el mossèn acompanyat dels escolans es pujava a dalt del campanar, revestit amb la capa pluvial i amb la Vera Creu per comunir a les tempestes o calamarsades que se' n anessin, tot seguint el ritual . 
Aquesta església que tenim davant ,  que és tot  un tresor amb el seu porxo, per si plou, on els feligresos que viviien als masos i que només es trovaben un cop a la setmana, puguessin interessar-se els uns pels altres, sense haver de correr a buscar refugi degut a la pluja. En cap cas podem confondre les dos edificacions  que podrien simular dos campanars, està ben clar, el de l´esquerre es el campanar i el de la dreta es el comunidor:
A l'Enciclopèdia catalana trobem la següent descripció: Petita edificació en forma de porxo obert als quatre vents, cobert, situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades. És  encara freqüent en algunes esglésies rurals de muntanya, al Principat; excepcionalment, alguns són adossats a la mateixa església.




En el segon volum de Nocions d'Arqueologia Sagrada Catalana,  de Josep Gudiol i Ricart, Prevere, imprès a la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1933, diu al parlar de Comunidors : Amb el nom aquest i amb el de reliquiaris s'entenen uns petits edícols on es portaven les santes relíquies quan es tractava de exorcitzar les tempestats i beneir el temps.
"Si no es començàel segle XIV a conjurar les tempestes, almenys es documenta des d'aquesta època. El bisbe indulgencia oracions diaries determinades que els fidels recitaven per al mateix fi. Diversos pobles de la comarca de la Garrotxa demanaven a la cúria diocesana permís per poder celebrar la missa dalt d'una muntanya, com el cim de Bauçols el dia de la festa  de la Santa Creu (3 de maig), i n'hi havia que pujaven fins a Carençà a tirar creus a un dels estanys, considerat origen de les pedregades. A la majoria de les parròquieses beneïa el terme el mateix dia. Des d'aquella data a la de la Santa Creu de setembre els rectors tenien l'obligació, si hi havia perill de tempesta, de conjurar-la ( comunir) amb les oracions del ritual, cosa que introduí l´ús de protegir el lloc apropiat,  el pedró i la seva creu de ferro, o sense, però la majoria de vegades 



 amb un petit teulat  (Comunidor); el segle XVI el Comunidor ja es pogué  integrar al temple, en forma de campanar petit  amb quatre obertures orientades als quatre punts cardinals. Amb el benentès, que, mentre es procediaa a les adiurationes,  el campaner tocava sense parar les campanes, a les quals hom atribuia una  eficàcia gairebé física davant els meteors més temibles, com el llamp i la pedregada. Els textos per a conjurar tempestes ocupen en el ritual una trentena de pàgines ( veure pàgines originals més avall). Tingué un clar caracter de conjur, segons el ritual citat, la benedicció pasqual de les cases amb sal ( salpàs ) , celebrada  a totes les parròquies rurals fins al concili Vaticà II. 



Hi ha conjuradors molt antics, veient-se' n de formats solament per quatre pilars que aguanten una teulada que resguarda a voltes un pedestal sobre el qual es col.locava una creu. Algunes esglésies tenien aquesta construcció a poca distància de la porta, a un lloc on es dominés el camp, però d'altres la presentaven sobre la teulada de l'església, o en la summitat de la façana, servint també a aquest fi el mateix campanar, on pujava el sacerdot que revestit amb el roquet o garnatxa comunia el temporal. 



Com podem veure com a norma tenien obertures als  quatre vent, encara que no tots.



Aquest es el de l'església de Sords, una meravella de comunidor apartat de l'edifici de l'església i que també donava un bon ús com a porxo per el sopluig dels feligresos.



En aquesta façana al damunt del porxo les dos finestres servient de comunidor  ???
En el meu record els campanars també servien per beneïr el terme i segur que les esglésies que tenien comunidor també s'utilitzava pel mateix.
Fa pocs dies vaig descobrir un bonic comunidor, que està a l'entrada del cementiri de St. Martí de Llèmena, separat de l'eglésia uns 20 metres; no en conec cap tant separat de l'església.



No vull deixar-me el bonic comunidor d'Estanyol.



Es troba aprop de Salitja, Aiguaviva....


Encara un de molt petit, que em recorda el de Sta. Maria de Porqueres, i que està a Fogars de la Selva o de Tordera, aprop d'Hostalric.



Com tots obert als quatre vents. He trobat en un Rituale Romanum i Ex-Manuali Toledano, trobat a Plasencia i escrit a ma en la primera pàgina l'any 1856, podria ben ser molt més antic.
Comença així (pàg 474) : Exorcifmus contra imminentem tempeftatem fulgurum & grandinis. 



Es una sort haver trobat aquest Ritual, perquè ja en queden pocs.



Penso que en aquells anys 1960, totes les parròquies tenien a la seva disposició un Ritual, que també servia per administrar el sagraments com el Baptisme......



el sagrament de la penitencia, de la eucaristia, de la Extremae Unctionis....



De visitatione et cura Infirmorum,  Ordo commendationis animae,
De Exequiis, Officium Defunctorum, del sagrament del matrimoni, de la Benedicció de les dones post part, De Benedictionibus : de l'aigua beneïda, de la benedicció d'imatges del Crist o de la beata Virginis mariae, del ritus de benedicció d'una nova església, dels bisbes, sobre la benedicció d'un nou cementiri. De processionibus.
En la propera foto abans de  ROMANVM i falta RITVALE SEU MANVALE ......


Del mateix Ritual de l'any 1680 ANTVERPIAE : pàg. 342 Preces ad repellendam tempeftatem


Jo recordo de petit a Llorens anar a una processó demanant que plogués.
I  curiosament ploia, sotir al carrer amb les reliquies dels sants patrons era eficient. Però mai s'abusava d'ells, només en cas de molta necessitat



També trobem per aquesta amplia geografia gironina del Pla de l'Estany campanars molt espectaculars amb finestres als quatre vents com el de Fontcuberta, que pensem que havien de servir com a comunidors perfectes. 


Te com agregats Vilavenut i Figueroles. Hi ha bosc de pins i alzines. Festa típica per la Santa Espina, el divendres abans de  Cinquagesma. Parròquia dedicada a Sant Feliu ( Sancti Felicis de Fonte Cohoperto) . Hi ha l'ermita de la marededéu de la Font. 



Per últim ja que les esglésies porxades m'agraden molt i a casa meva a l'Urgell no en trobem cap, m'abelleix moltissim posar-vos-en, ja que parlem de construccions a redós de l'església


Eren llocs, molt resguardats del fred  i del temporal, fos el que fos, jo els trobo molt adients i necessaris, sobretot en aquell temps que els feligresos calia que fessin més d'una hora de camí a peu per poguer oir missa, admirable !!!



Tot fent camí cap a St. Aniol de Finestres, trobem a la dreta el cartell on s'anuncia el poble de Granollers de Rocacorba. Alli trobem una construcció que diriem que es un porxo  separat de l'església i obert als quatre vents, donçs és un comunidor; es molt bonic. No és sol, també a Porqueres el trobem separat de l' església com d´altres.



Un altre porxo, el de Les Encies, un lloc molt tanquil i ple de pau tant per grans com pels petits que poden jugar sense cap perill.



Un bonic racó a l'església de Sant Aniol de Finestres.



Abans d'arribar a St. Esteve, trobem St. Martí de Llèmena que també te un grandiós porxo.


Aquest es el magnific i generós  porxo de l'església de Sant Esteve de Llèmena, aqui sota hi cabien tots els feligresos, fins i tot hi han pedrissos per asseures i descansar, després de caminar hora i mitja per a assistir a la santa missa, la gent venia de molt lluny.


Bonica vista de la Vall del Llemena, a la dreta el gran mas Can Vilaplana, on en altre temps hi vivia la Sra. Isabel Bertran.

No puc passar per alt el comunidor de l'església de Sant Gregori , en primer terme el comunidor i darrera podem veure el campanar.




Us vull afegir el majestuós i solemne comunidor de Llagostera.



Tota l'edifici es impressionant i es domina molt de territori; si algun dia aneu a Platja d'Aro, Sant Feliu de Guixols o Palamós pareu deu minuts i disfrutareu.
Sense apartar-me dels porxos que ha hores d'ara tothom sap que m'encanten i els trobo únics, sobretot per la Garrotxa, molt adequats al territori i la seva població. 



Aqui va un altre porxo, el de Sant Iscle de Colltort, a 10 Km de Sant Feliu de Pallerols i molt més aprop que sant Miquel de Pineda i a cinc Km del Hotel- rutal,retaurant i centre d'acolliment per qualsevol ànima perduda, es el gran mas Ventós, si tenen un moment arribint-s´hi paga la pena, es trobaran com a casa.
Fa uns tres mesos que vaig fer una ruta amb un grup d'amics sobre els comunidors de l'Empordanet, començant per Madremanya. 
Perdoneu-me però l'Empordanet mereix un article apart, aquests que us poso nomes son una mostra perquè us extra el cut de fer una sortida de cap de setmana, per disfrutar.
Fixeu-vos que maco el comunidor al cim de l'absis de l'església



Meravellós i majestuós comunidor d'Ullastret, sobre l'absis romànic, tot el conjunt es molt atractiu per passar una bona estona. 
Un altre dia es possible que façi un segon article pel recorregut dels comunidors de l' Empordanet.


Fixeu-vos aquesta minúscula capella de Sant Antoni de Cornellà, te un porxo esplèndid, generós, quasi tant gran com l'interior de la capella. Aquests porxos mai els he vist fora del Pla de l'Estany i de la Garrotxa.
També es cert que qualsevol lloc era bo per trobar-se entre els veïns, com els hostals a la sortida dels pobles, a tots ni havia, no cal dir noms, la gent aprofitava ja el final del diumenge per fer un gotet de vi abans de tornar cap al mas i començar la setmana.
Be , quasi a la vigilia del Reis us deixo escrit un adagi que diu : 
Pels Reis, lo temps creix i´l fret neix. Pels Reis, ase es qui no ho coneix i més qui no coneix. ( S'enten l'allargament del dia ).
Bon any a tots.
Pep.

Bibliografia : 
Una Història de la diòcesi de Girona. Josep Maria Marquès. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pàg. 100-101.
Rituale Romanum. Del mateix Ritual de l'any 1680 ANTVERPIAE