diumenge, 25 de setembre de 2011

MISSA AMB ORQUESTRA

Aquest primer cap de setmana de tardor de 2011, ha sigut la festa Major de Palol de Revardit. Un poble amb encant, on les families encara s'ajuden els uns als altres. Un món de pàges amb majúscules, camps ben treballats, on uns pocs pagessos porten tot el municipi i part d'un altre, amb grans tractors que fan una feinada, i ben segur que en treuen més que anys enrera. A mi em deixen astorat. Tot es verdissim fins i tot el blat de moro de l'hort de'n Martinez, que es una meravella, com aquest també fan goig altres horts del poble com el de Can Cases.

Antiga fotografia del castell de Palol de Revardit.
En cap cas vull deixar debanda les altres activitats del poble com la Ferreteria Soler que són únics en el seu compromis de servei , tots, de més grans fins als més joves. El pretigiós restaurant La Banyeta, amb tot el seu encant i atractiu, un déu pel cava "Revardit" que ells han creat i que hem tastat en la inaguració del monument. Enhorabona ! , es exquisit. Altres activitats industrials com la l'empresa de terminals Escubedo en honoren pel seu prestigi arreu del món. Gracies. El Sr, Antoni Escubedo també dos anys enrera va ser pregoner de la festa Major.


La festa va començar ahir dissabte amb la inaguració del monument als Donadors de Sang del municipi. Una festa amenaçada amb quatre gotes d'aigua, però que no va fer desdir a ningú d'assistir-hi.
Es el municipi amb el percentatge més alt  de donadors de la comarca del Pla de l'Estany i tots n'estem més que orgullosos començant pel seu alcalde Sr. Jordi Xargay, home entregat cent per cent al seu poble i la seva gent.

Durant tot l'acte presidit per les autoritats locals, amb el Director provincial de Sanitat Dr.Trias i el sosdirector de la Germandat de Donadors provincial , i el responsable comarcal i local.
Tot l'acte traspuava valors, com generositat, altruisme, solidaritat, tendresa, bondat, fins i tot mossèn Marc ens va emocionar amb la seva reflexió sobre el monument que estavem inagurant. També va ser un honor per nosaltres que ens acompanyés el Dr. Profitós eminent Hematòleg de l'Hospital Trueta de Girona.


Tots els parlaments, han voltat en l'agraïment als donadors, que són l'anima de l'homenatge d'avui. Fins i tot l'autor de la escultura  Jordi Bosch "Barraca", també s'ha apropat a l'esperit altruista dels donadors.  El public enbadalit escoltavem atentament tant profundes paraules que ens omplien el cor de goig. S'ha fet palès la responsabilitat d'un poble amb aquesta activitat tant i tant altruïsta; no tenen cap dubte i actuen en responsabilitat, tots a una. Admirable.


Si la crisi que vivim es de valors, al poble de Palol  com tots vostès poden veure, encara en queden un grapat, seguiran endavant per molts anys.
Tot el programa està farçit d'actes de germanor per disfrutar-lo tots junts.  Felicitto a tota la joventut de poble per la seva intensa activitat  i per les ganes de treballar  perquè la gent s'ho passi be. Tenen un gran esperit de servei. Per molts anys.
Avui festa del  patró l'Arcangel Sant Miquel de ( Sancti Michaelis de Palaciolo de Rivovitis ) hem tingut missa amb orquestra presidida per mossèn Marc el nostre estimat mossèn.

L'església lluïa com mai i feia tot  el goig del món. Estava plena de gom a gom, de propis, de nascuts a Palol i que fa anys que viuen fora, d'amics i forasters.
El mossèn ens el sermó ens ha recordat que els publicans i les dones de mala vida ens passen davant al regne del cel. El mossèn sempre aprofita al màxim l'Evangeli per alliçonar-nos, no li calen altres exemples, que les paraboles del Senyor.
Tota la missa em estat acompanyats per l'Orquestra que ha donat un toc de solemnitat a l'ofici.


Per acabar em cant els Goigs en honor de l' Arcangel Sant Miquel:

Puix fulgeix om una brasa
en la terra i en el cel.

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA
AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL !

Vosotre nom sagrat omplena
nostre poble i nostre pit
sou d'excelsa llum que ens mena
pel camí de l'infinit.

Sol que el cel ens asserena
quan el dol estén llur vel.

DFENSEU AMB VOSTRA ESPASA
AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL !

A Palol de Revardit
que per Patró us venera
feu-lo per a lluitar ardit
sota els plecs d'eixa bandera.

Vostre escut sia cuirassa
per la conquista del cel.ç

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA
AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL

Puix fulgeix com una brasa
en la terra i en el cel.

DEFENSEU AMB VOSTRA ESPASA
AQUEST POBLE, OH SANT MIQUEL.

He de dir que al final de la missa, el mossèn ens ha felicitat per què em cantat fort, be i amb entusiasme. Ben mirat un bon piropo. Gràcies mossèn. Vostè ens anima .


Com podoeu veure el castell quasi està restaurat, els queda molt be, on bonic lloc per passar uns instants de repòs, fins i tot per llegir el diari.
Tot seguit el pregó de festa Major fet pel Dr. Santi Giol , del centre Creixent de Can Comas. A tots ens ha deixat clarissim la seva manera de pensar, de cuidar a les persones en la fase preventiva, o sigui adelantant-se a la malaltia,  te molt clar el seu lloc a la societat com a metge. Compromís ecològic al màxim. Medicina naturista com a meta. Biblioteca al costat de l'hort. Es fill de Bellvis a l'Urgell.Molt resumit però es  així. Fa molts anys que el conec i soc testimoni de que moltes persones darreu i confien amb els ulls tancats.Autor de nombrissimes publicacions entre elles INTEGRAL, es incansable i ha estat a tots els medis de comunicació del païs. Es cert, Can Comas te aire de Balneri, de Monestir i tot l'encant d'un Mas de pagès. un bon lloc per veure passar el temps. Tot plegat una exel.lent conbinació per repòs del cos i de l'ànima. Tot el centre de Creixent respira l'esperit que en Santi ens ha explicat. Enhorabona.


La sala de l'Ajuntament estava plena de gom a gom, és palès que el Pregó aplega molta gent i saber coses sobre els ciutadans del municipi o vivències antigues que van ligades a les nostres vides sempre es atractiu.
La festa ha continuat, amb sardanes , un pica-pica per tothom i amb un gran esperit festiu. Tots hem viscut intensament Palol de Revardit.
 Fins un altre any si Déu vol.


Pels que no ho sapiguen o pels encuriosits les pintures de l'altar major de l'església parroquial de Palol, estan fetes pel pintor olotí  Vilà Moncau, que fou director de l'escola de Belles Arts d'Olot. Pintor completissim, que domina totes les tècniques de la pintura, tal com ha de ser un artista.


Aquí us poso dos olis sobre tablex del pintor , perquè ben bé s'ho mereix i així tots vostès coneixaran una mica més d'aquest important pintor, que tant lligat està a Palol de Revardit, amb les pintures de l'altar major de l'església parroquial.


 Per molts anys Sr. Vilà Moncau.
Disfrutin de les fotografies del castell del segle XII-XIII, ja restaurat .
M'oblidava pels amants de fer caminades, els recomano la millor i més planera i tranquil.la dels voltants, La carretera de les Rives, un lloc on practicament no trobes ningú, home algú si, en Martinez i el seu gos i alguna vegada llaurant el nostre jutge el Sr. Xargayó amb el seu tractor, molt bona persona. Lloc molt fresc a l'estiu, i assolejat a l'hivern, l'única casa que trobes es Can Quaranta, que està restaurada però mai he tingut la sort de trobar-hi ningú.

Adéu-siau.


dissabte, 17 de setembre de 2011

LES MORES DEL TALLAT

Fa molts anys que a casa nostra, a Llorenç de Vallbona, al segon cap de setmana de setembre fem melmelada de mores. La iniciativa la te la Tere, amb l'ajuda dels nostres pares ,Sisquet e Isabel, que dies abans ja van collint mores pels voltants de Llorenç i pels trossos de casa Les Pintades, El Perdigó, Les Sorts, La Parada del costat de casa, en fi alli on hi hagi un esbarzer amb mores, alli cal anar-hi i molt més enguany que degut a les altes temperatures i a la baixa pluviositat, les mores quasi eren inexistents i si en trovabes, eren molt petites i quasi seques; els pares estaven preocupats perquè altres anys n'havien recollides moltes més. Ep ! la tia Mari cada any ajuda i supervisa les llargues hores de cocció de les mores, vigilant en tot moment el procés, aqui tothom te ocupacions; ningú es pot distreure.

Foto feta per en Lluís Capdevila
El dia 10/9/11, després de passar un parell d'hores a les Sorts del Fondo camí de Vallbona de les Monges, per recomanació de la mare i que ja n'havia collit dos dies abans,  i com podeu veure a la foto, Déu ni do le lo guapes que eren,però en pocs esbarzers i després de repassar la part obaga de les sorts, vam decidir per iniciativa del pare, anar al Tallat, que per la festa de la Marededéu , n'havia vist .

I no es maca aquesta foto ?, unes quantes mores be valen una escalada .

Estan aquí dalt de la serra del Tallat, que la veritat feia uns 5 anys que no hi havia pujat, em va venir a la memòria tot els poemes, cançons, i treballs històrics fets per Mossèn Ramón Bergadà i Solà, rector que fou de Rocallaura, com  La Memòria Històrica de la Miraculosa Imatge de Ntra. Sra. del Tallat . Tarragona 1900. Us poso només la introducció:


 Imprès a la Tipografia de F. Aris y fill. Any 1900.



Gràcies al llibre ROCALLAURA de M.Moix, F. Bergadà i A. Moix i A. Moix. sabem que es diu Hostal del Manta.
Llorens de Vallbona, patria de Monssèn Ramón Bergadà. Foto feta per en LLUIS CAPDEVILA, L'any 2009.
Colutea arborescens L. de la familia de les Papilionàcies.  En català Bufa llop, Esclafidors, Espantallops, Espeteeguers. En castellà : Espantalobos, Espantazorras, Fresnillo loco.
Mossèn Ramón Bergadà pels que no ho sapiguen va fer el cambril de la Marededéu del Tallat  a Rocallaura.
Antic hostal del Tallat, dit Hostal del Manta, Rocallaura. (Vallbona de les Monges)

Aqui, en les quatre parets que queden de l'antic Hostal del Tallat, lloc de pas pels que anaven camí de la Conca de Barberà , cap a Solivella, Blancafort, Montblanc....ens vam quedar. Anavem amb la Maria, en Lluís i el pare, Déu ni do de les que vam collir.


Sisquet Capdevila Pons, el nostre pare i avi.


Com podeu veure tots enfeinats, collin mores, ningú s'estavia més d'una punxada dels esbarzers, com diu el pare, o sigui normal acabar amb els dits tocats.



Ja se, que ho sabeu, que al Tallat i ha un important parc eòlic, es un bon lloc, donç i toca molt el vent , sobretot la marinada. Aquesta foto dona fe que les mores són del Tallat. La veritat es que va ser una sort , creure al pare, vam poguer collir les necesaries per fer la melmelada. 





Durant les quasi dos hores i mitja que hi van ser, només vam trobar un grup de caballistes que segons ens van dir venien de Blancafort, totes molt simpatiques, alegres i animades. No se el destí final, però ben be podia ser dinar al balneari de Rocallaura.




Fa mig any que busco el nom d'aquest arbust, que el conec i el recordo des de molt petit. Quan era la primavera el pare sempre al capvespre me'n portava un ram, que el trobava aprop de la cabana de cal Perlo de Llorens, (el propietari es deia Ramón Martí, la seva mare era de Rocafort de Vallbona, filla de cal Ventura) , anat cap al Perdigó, apretaves aquestes bosses o globos i petaven com un petart i era molt divertit. Si algú sap el nom vulgar o científic d'aquest arbust, agraïria que m'ho diguessin.




Són tants els records d'aquest lloc, que no tinc valor de continuar, sense posar-vos la cançó amb la lletra original de Mossèn Ramón Bergadà i Solà, la música del compositor Francesc de P. Brunet i Recasens, Cantich de la Romeria a Ntra. Sra. del Tallat. Vull fer notar que el càntic que es canta actualment a la Marededéu no es l' orignal de Mossèn Ramón, sinó que un altre de diferent. Encara que la música es conserva la original del músic Brunet. Aquest bon músic, fou un tresor de persona, i també de compositor, de professor, de músic, d'avi, de pare, d'amic, la guerra civil española li va partir la vida de compositor per la meitat, que era la principal i a Castellterçol va viure amb la seva famlia com va poguer; això si ,va dibuixar al llapis totes les masies . La familia te un album editat,que es una meravella.




Per la comarca  les fulles d' esbarzer ( Rubus ulmifolius ) es couent i l'aigua seveix com a astringent.




Parlant de plantes medicinals la nostra comarca te: l'Agram, el card o penical, Aubi (Populus Alba) l'escorza serveix com a tònic i les seves gemmes com a espectorant. També tenim l'Espigol, el Fonoll, l'Herba Prima, el Lligabosch, l'Om que suavitza les irritacions de pell i mucoses... etc.






Aquest trosset de mapa pertany a d'un altre ben complet fet a Paris l'any 1772 per P. Placide, Ingénieur Geographe, que es troba al hall de la biblioteca  del Seminari Diocesà de Girona. El mapa es de tot el territori del Principat de Catalunya. Hom pot veure, els pobles de Llorens, Val Bona, Montesquiu (ja no existia com a poble en aquest any), M.Blanquet, N. S. de Tallat, Omells de Nagaia. Segur que disfrutareu cercant pobles d'aquestes terres i a tots us portaran molts records.




Hom pot veure Rocallaura al fons.
Tot collin les últimes mores ens adonem que ja són un quart de tres de la tarda i pleguem.





Mai m'havia adonat de les restes de l'hostal del Tallat. Per altra banda no trobo cap data històrica d'aquest hostal. Només se que el Santuari era propietat del Monestir de Poblet, fins la desamortització de Mendizabal.





No  puc acabar sense posar  aquesta vista del Santuari, on es veu la part vella i la part restaurada




Trobant-nos aqui al Tallat, repassant el mapa d'aquest trosset de païs, m'ha  vingut a la memòria, veien els pobles de Llorac i Robinat, el llibre de'n Xavier Baladia " Abans que el temps ho esborri "  Records dels anys d'esplendor i bohèmia de la burgesia catalana. Per cert molt ben escrit i que ens aporta una visió sociologia completissima del seu temps.Un llibre per disfrutar. LLegint  tot l'esplendor viscut pels personatges de la novela, m'ha vingut a la ment la meva amiga (a.c.s.) Sra Glòria Sacrest Recolons, bellisíma persona , elegant a més no poguer, educadíssima,  respectuosa amb tothom , recordo que venia a Les Planes d'Hostòles amb la seva institutriu, persona ja molt velleta però d'una exquisita cultura. La senyora Glòria s'emocionava amb valors com amistat, que sempre va cultivar, fins a l'extrem , també li abellien les persones educades com ella mateixa. La Sra. Gloria, va viure tot el  glamur del món a Barcelona i a tot arreu on ella es movia. Jo només la vaig tractar a les Planes d'Hostòles, siguent un honor per a mi. Em va deixar, a part de la seva amistat, moltes hores de vivències de la seva vida a Barcelona i a Suïssa i al Liceu de Barcelona amb els seus amics, com el President Tarradellas, el senyor Ortinez, el Sr. Castella, el Marquès de Comillas, l'actriu Mari Sampere, etc.... També vam passar moltes hores parlant de l'amistat que unia el seu pare amb en Josep Pla.


Paisatge de Les Pintades terme de la Quadra de Mas Déu; molt aprop dels Omells de Na Gaia.


Per acomiadar-me us he de dir que ja portem dotze anys d'experiència  amb la melmelada de MORES i amb aquest tretze. La Tere de molt joveneta, va veure com a casa seva, la seva mare i la seva tia Mari en feien.El seu avi feia dolços i els anava a vendre pels pobles veïns. La noia s'hi fixava i com podeu veure encara li dura.  D'aquesta melmelada de mores, només se que porta moltes hores de cocció i molt de sucre, o sigui ingredients 100% naturals.






Llorenç de Vallbona segon diumenge de setembre de 2011.