dilluns, 27 de febrer de 2012

SETEMBRE, UN MES DE MORES, D'AMETLLES, RAÏMS I FIGUES

El dia onze de setembre  de 2011, estavem ocupadissims fem melmelada de mores,com tots els setembres d'ençà 13 any i ja explicat en l'article anterior.  Al migdia van arribar l'Oriol i la Marta i no cal dir que estar tots junts amb els avis , va ser tota una festa.  A l'arribar del Tallat, la Tere ja ens tenia el dinar preparat, cosa que vam agraïr moltissism, no es que estiguessim molt cansats, però portavem moltes hores drets,d'un esbarzer a l'altre tot contemplant els molins de vent del parc eòlic del Tallat i soportant les múltiples punxades als dits, en català diuen " Qui no vol pols que no vagi a l'era".
 La gent que li ha tocat un molí a les seves terres, venent a cobrar cap a mig milió de les antigues pessetes cada any; tothom desitjan que ni toqui un o dos a les seves terres.


Tot dinant vam parlar de que a la tarda podiem fer una excursio cap al tros del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges, per tal de recollir figues de coll llarg, molt bones fins i tot per assecar-les i guardar-les per a l'hivern; recordo que quan era petit tothom assecava figues per l'hivern.


El tros del Perdigó amb la seva cabana al fons, vist des del camí que va al poble dels Omells de Na Gaia.
Vam anar-hi el pare, l'Oriol, La Marta, la Maria i jo, vaja tot una excursió que ben be hagués pogut ser una berenada, si ho haguessim pensat, però ja era tard i ...?  Aquesta finca te parades al fondo, te la solana amb bosch i ametllers, la part obaga amb olivers, ametllers i bosc i el pla a una certa alçada, on hi han també ametllers i olivers i a més un tros gran de pins, tots ells gairebé carregats de vesc en castellà muérdago ( Viscum Album) ; hi toca molt el serè , la marinada, ah !  i el sol.


A l'arribar vam visitar la cabana restaurada fa 2 anys i que es fantàstic refugi en cas de mal temps, pluja, calamarssada, etc, si pot fer foc i si està molt be, ah ! i a més es recull l'aigua de pluja en un dipòsit, o sigui en un terreny que no te cap font, ni cap sistema de regadiu , que no sigui la pluja, sempre va be tenir un recurs a prop pel que calgui, de vegades només per regar un arbre fruiter que acabes de plantar com un noguer, o un presseguer o algun oliver o ametller. S'ha de ser de l'Urgell per valorar al màxim l'aigua.

El pare ens dona explicacions sobre la gran figuera que tenim a devant. Explica que hi han moltes figues, fa dos anys li va fer una gran podada i mira ? ha crescut molt i amb molt de fruit.


Tots contentissims d'haver vingut. Pensem recollir moltes figues o fer-les caure de la figuera amb la canya, la questió es marxar cap a casa ben  carregats.


Aqui veiem la cabana del Perdigó i la finca llaurada, a la dreta veiem un arbre blanc,  on se'n troven més és a Poblet ( Populus Alba).


El pare Sisquet Capdevila i Pons de 88 anys d'edat (2011) des de petitet que mai ha deixat de venir a treballar aquesta finca. se la estima molt i la coneix de dalt a baix.



Com molt be saben, en aquesta terra de la ex-baronia de Vallbona no tenim aigua, i alhora es molt estimada, quan plou es guarda, en una cisterna, en un aljup, en un dipòsit  al costat de la cabana o en una  bassa, en una cogulla excavada a la roca, com la que estan veien i que tant a gust hi veuen  ocells com: tudons, rossinyols, becades, garses,grives, olibes, perdius, aligots, puputs, caderneres, falsilles,  ducs,  tords, corbs, mallarengues, merles, mussols, enganya-pastors, roquerols,  esparvers,   guatlles,  passarells,  pigots garcers,  estornells,  aloses,  pardals,  tórtores,  pastoretes,  cucuts,  pit-roig,  pit-verd, aguila perdiguera,  orenetes,  i demès animals com: conills, llebres, porcs-senglars, esquirols,  teixons, guineus... etc . 


El pare a l'entorn de la cabana i ja carregats de figues, per assecar per a l'hivern, ens va explicar els fruits que donava aquest tros. són oli, cereals i ametlles, abans també tenia vinya, però fa molts anys que la varen arrencar. La fruita actual són aquestes figues i codonaycs, ja no queden préssecs de vinya, que per cert erem molt olorosos i dolcissims al paladar.

Codonyacs al Perdigó
L'endemà al sortir de missa i abans de dinar varem passar per l'era, on el pare hi te l'hort, la llenya per l'hivern, que per aquest contorns es donen temperatures molt baixes i molta boira; cal tenir molta llenya. Com poden veure el pare te una parra que dona molts kilos de raïms i molts altres arbres fruiters.


També al tros de l'era hi han 7 noguers, dos perés, un paraguay, dos guindos garrafals, un cirerer, dos figueres i un lladoner ja grandet. ah! i un petit llimoner que ens va egalar el tio Dimas (e.p.d.)


El pare a la segona quinzena de setembre talla tots els penjols de raïm. A l'avi li encanta estar al costat dels seus nets.


Com podeu veure la Tere està dissfrutant d'uns granets de raïm.


La Maria aprofitant tots els fruits . Les figues estaven boníssimes, llàstima que n'hi haguessin poques.


I no es maco aquest raïm moscatell ?  sí, però millor menjar-se'l. Estan molt ben conservats, perquè el pare  des d'abans de l'estiu  els posa una xarxa perquè les abelles no se'l mengin i mira quin bon resultat.



El cap de setmana va ser curt, però profitós, per fer la melmelada de mores, per fer una anada al Perdigó, per collir figues i una passejada pel voltant del poble.

El pare es molt feliç amb la nostra compania, no cal dir-vos-ho, només mirant-lo es veu que no li falta res.


Vam aprofitar el temps,, tant que a l'arribar al poble ja es ponia el sol, però vam tornar carregats de figues i vivències junt al nostre pare i padrí. Un altre setembre hi farem una berenada a l'ombra de la figuera.
Adéu-siau.

diumenge, 26 de febrer de 2012

LES RUÏNES DE CASA NOSTRA

Amb tota sinceritat, us he de dir que tot i agradant-me l'arqueologia i la història en general, sempre he fet el ronso per coneixer totes les ruïnes d'ermites i esglesies i molins de casa i de la Vall del Corb. Quantes vegades no he passat per damunt de Vall Santa i he passat de llarg ? sempre he omès la meva visita tot i que està restaurada.Recordant quina va ser la primera ermita que vaig visitar de jovenet em ve a la memòria que va ser la de Sant Joan aprop de Maldà, després el Santuari de la Bovera amb el nostre mossèn i els escolans; encara que la Bovera estava prou be, segons recordo.

Foto feta per en Lluís Capdevila a la posta de sol des de la Roca la Bassa de Llorenç

Aquesta romàntica foto de Maldà a la posta de sol em porta molts records d'infantesa, on anavem cada dia amb bicicleta a l'escola del mestre don Ramón Capell, encara que a l'hivern em quedava a casa de cala Ramona on em vaig sentir cuidat i mimat com a casa; la Ramona era una bellíssima persona i cuinava molt be.  Maldà sempre més ha representat molt per mi i continuarà fins al final. Tot el que us voldria explicar de com era el poble de Maldà l'any 1962-63, està escrit amb una gran precisió, carinyo i tendresa pel Sr. Àngel Vilamajó i Farré en el seu article " El meu Maldà " comença així :  Maldà era un turó entre tossals. Després fa d'això un grapat d'anys, fou un castell. Des de llavors, Maldà és història..... No em faria res continuar, però seria copiar i això no val. Vostès mateixos. Jo em pregunto qui és aquest Àngel Vilamajó i Farré ? si algú el coneix m'agradaria que m'ho fes avinent i no m'importaria llegir més treballsl seus, aquest home es un crac escrivint. Enhorabona Sr. Vilamajó.
La primera incursió cultural va ser a Sant Marti de Maldà, haviem pagat una factura al mecànic Niñet i anavem be de temps i vam decidir anar a l'ermita de Sant Roc que esta a pocs metres de Sant Martí. Es una contrucció barroca del segle XVIII., era l'estiu de 2008. També feia 58 anys que ens miravem aquesta ruina des de la carretera. El pare si que hi havia estat en la seva juventud, donç tenia una tieta que vivia a Sant Martí; però ell, sempre s'apunta si es questió d'anar a visitar un monestir, un santuari,  un poble veï,  o unes ruïnes de la rodalia com per exemple La Quadra de Mas Déu.


Aquesta ermita-església per la seva grandària havia sigut important, jo em pregunto com es que en un moment donat va anar a la deriva?  No ho entenc. Tampoc conec l'història del lloc, potser seria interessant saber a que va ser degut l'enrrunament. Penso que no em tocarà cap més remei que llegir-me la història de Sant Martí per estar més informat.


He trobat una monografia o Breu descripció historico-geografica de la vila y parroquia de Sant Marti de Maldà (Provincia de Lleyda y arquebisbat de Tarragona feta per lo Iltre. Llic. D. Ramón Llobet y Martí Pbre. canonge arxiver  de la Sta. Esglesia Catedral de Lleyda. Impremta Mariana  1907.  Es possible que quan acabi de llegir aquesta monografia sàpiga més de les jurisdiccions sobre Sant Martí de Maldà que tenien les families Cardona, els Anglesola i els Bellpuig.
 Sempre em mirava, des de  la carretera mateix quan anava  cap a Belianes a comprar La Vanguardia o quan he anat a visitar al meu amic Jaume Culleré o més fàcil quan hem anat a Bellpuig a casa del meu cunyat Josep Subirà de cal Montaña o simplement al anar a l´ interessant mercat que fan a Bellpuig els dimarts al mati. Donç be amb 62 anys mai m'ha sortit de dins anar a veure El Molí  del Fontova " LO MOLINET "


La foto gairebé o diu tot, o quasi tot, el pare i jo quedavem astorats, amb una informació mai coneguda. El cartell ens informava de La baronia de Maldà. Molins de la vall del Corb. I  el nom del lloc on estavem Lo Molinet. Moli del Fontova. Era la primera vegada que ho llegia i de cop em va venir a la ment que no sabia res de res d'aquest indret. El pare si hi havia estat, quan anava  a peu de Llorenç a Belianes  per treures el carnet de conduir ara fa 35 anys.  El va treure !.
Potser si tinguessim temps i lleigissim el llibre del Baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada " Excursions d'en Rafel d'Amat Cortada i Senjust " potser podriem descubrir llocs de l'entorn de Maldà.
Referent als Molins de la Vall del Corb, només tinc present un al Vilet, per moldre pinso (  Veure Apunts sobre aigües, peixeres i molins, extractats de les actes notarials de Vallbona (1157-1748 de J.J.PIQUER JOVER),  encara que la història ens recorda que aquesta vall comptava amb vint-i-sis molins. Si tenen paciencia podran adonar-se de que segons el mapa que els posaré, no és pas exagerat:


Aquest és un gran pergamí format per tres peces (no se si estan totes) el que hom va poguer veure a l'exposició a Lleida, és el tram de la Vall del riu Corb, entre Ciutadilla i Sant Martí de Maldà. La data aproximada d'aquest pergamí es de 1580. Disfrutint d'aquest troçet de mapa, es tot un tresor, una meravella, riquíssim, ple d'història.
Segur que  el llibre  Records del Vilet, el molí de paper, ens pot aportar molta llum sobre els molins de la Vall del Corb.
Abans de continuar i posar-vos les fotos del Moli del Fontova, dir-vos que tampoc, mai, he anat a visitar el  Castell- Molí de la Sinoga, a Belianes m'han dit que està restaurat.



Poso aquest croquics

Be, no puc explicar-vos, res del moli del Fontova, no he trobat cap retall d'història escrita que m'informi  de la importància d'aquest complexe que fins i tot tenia capella. Important segur ! però em falta informació.

Vista des del darrera o des del riu Corb 



Tant el pare, com el Lluís i jo no parevem de quedar admirats  i bocabadats de la grand quantitat de pedres  picades, dels finestrals, de les llindes de la casa, de les finestres, balcons,  de  cantonades, de llambordes de la cisterna i d'una altra cisterna impressionant. Algo mai vist per aquestes terres.


Impressionant oi? increible ?


El pare Sisquet Capdevila admirat com poden veure pel seu somriure, de les imponents voltes del soterrani, tot un món de pedra picada, que tant li agrada a ell.


Per les ruïnes podem imaginar-nos de la importància del lloc, potser era el molí modern més important de la vall del Corb ? Potser imagino massa ?


L'anada a aquest moli, era una novetat inesperada, ho miravem tot com a nens petits, que ho volen capir  i tot ho miren amb ulls nous ! Volem deixar constància  de cada arcada.

Penso que miran la cara de  content del pare, que als seus 89 anys , s'admirant-se de la belllesa del lloc i de com funcionaria en el seu moment ? que a un li entra ganes d'anar-hi oi que sí ?


De qui seria aquest molí ? M'agradaria que si algú em pot aportar més sobre la història  d'aquest lloc ho fes, li estaria més que agraït. Em pregunto  - potser hi ha un llibre publicat que explica tota la història del lloc i que es dedicava a moldre grans o olives o potser fins i tot raïms en la tardor o ves a saber què ?

Aquesta sala subterrània te tota la pinta d'una cisterna. Segur que servia per acumular aigua per fer funcionar el molí, perquè de cisterna la casa ja en te una altra .


Vostès, poden quedar meravellats, de lo que estan veien. Quines llambordes ! penso que son les més grans que he vist, després de les que tapen la cisterna de la Quadra de Masdéu.


Penso que en el seu temps aquests soterranis deien anar plens d'aigua per fer moure les moles .


Com m'agradaria posar-vos tot aquest reportatge acompanyat de la seva història ? però impossible de moment.  Ben segur que algun dia podrem saber tota la història d'aquest gran molí.



Aquest es l'unic escrit que he trobat del lloc, encara que escapçat, però si dona fe de Fontova. Si les fotos us han agradat, tot és mèrit d'aquest jove que teniu a la foto, el meu fill petit Lluís Capdevila Matín. 


Ja que estem en territori de l'antiga baronia de Maldà, no podem marxar sense posar alguna corranda del gran poeta J. Iglesias Guizard, amic que fou de Mossèn Cinto Verdaguer i afincat a Maldà :

Tupina és una barreja
que fa cantar la paella;
butifarra, llangoniça,
llomillo i cap de costella



Orelletes, mitjes trônjes
pá de pessic, ratazia
si´n voleu, veniu depressa,
que la Segarra en te cria.
.....


Jo el voldria a ma voreta
a l'abril de birbadora,
a l'hivern, collint olives,
i a l'era, d'escombradora.



Vina-te'n al meu darrera
quan jo me'n vagi a segar
que a la feixa que jo segui
ja hi podràs espigolar.


Quinze rengleres de vinya,
altres tantes d'olivers,
quinze més d'ametllers tendres,
i quize d'arbres fruiters:
son les xeixanta rengleres
de la història d'un pagès.


De la costa de la gleva
me n'han fet una aixarmada,
l'aixarmader que l'ha feta
ja te´l pà de la mainada.


No fore bon Segarreta
ni us tindria voluntat
si no us cantés una cobla
Verge Santa del Tallat.



Segarra vol dir poesía,
Segarra vol dir gent bona,
i vol dir... Vicens Garcia
El Rector de Vallfogona.


El pare esporga, el fill llaura,
a l'ombra s'hi ajassa un câ,
i allà, al fons, de la cabana,
hi bull l´ólla del dinâ.



Vina al sac de les olives
que te'n vull donâ una aumosta,
i després cap al molí,
que´ns cruspirem una rosta.


Ja en pot està d'enfadat
un pagès, que arreu s'engresca,
davant d'un plat d'al-i-oli
i cârgols a la brutesca.



Les cançons per lla´l Desembre
m'arriven al fons del cor,
i es perque xàfen la oliva
i plora llàgrimes d'or.


Matí bufa seré
pregona la marinada,
quan la sentis, para fort,
que sol arribâ enfadada.


Rubina de Santa Tecla
que vas deixar un mal rastre;
la terra va quedâ  erma
com el cor d'una marastra.


Vos sou morena Senyora;
la morenor del Tallat
jo sols la trovo pariona
amb l'altra de Montserrat.


Desde'l más fins a la vila
troven pobles pel camí: 
Omellons, Espluga Calva,
Nalech, Maldà i Sant Martí. 

Be, aquest reportatge, està fet, perquè nosaltres som curiosos i ens agrada tot el que fa olor a pedra picada en general, fins i tot ens agraden els marges ben fets, aquest molí està ple de pedra ben treballada, picada per artesans experts, no se d´ on la van portar, perquè molta pedra a Belianes no n'hi ha oi? ; penso que si a nosaltres ens ha captivat  les ruïnes d'aquest molí a vostès ,els pot passar igual.També podem fixar-nos que en alguna paret hom pot veure trossos de tàpia, molt frequent de Belianes en avall.  Tot està  aprop de casa i fins ara les desconeixiam, al menys jo.
Totes les corrandes, són com els he dit abans del poeta afincat a  Maldà J. Iglesias Guizard, fundador del periodic quinzenal  Segarra que va sortir publicat  amb el núm. 1, el dia 25 de juny de 1923.  Aquest bon home te tot el mèrit d'haver deixat testimoni d'un lèxic dialectal i d'uns costums dels quals no en queda res.Totes les corrandes que he posat expliquen com era la vida, d'aquests poblets de murs torrats,  de la baixa Segarra, ara l´Urgell i parlen d'un món ja passat, que molts de nosaltres vam viure i que mai més recuperarem. 
Com poden veure només donem fe del lloc, amb un munt de fotos, que sí tenen tot l'encant i el misteri del passat. Disfrutin del moment . Quedo amb el convenciment que algú sap molt sobre aquest important lloc per tots nosaltres., i que forma part del que diu la placa informativa molins de la Vall del Corb .
Una abraçada ben càlida per tots. Recordeu si sabeu la història d'aquest molí, m'encantaria que me l'expliquesiu. 

Bibliografia: Corrandes Segarrenques / J. Iglesias Guizard . 
Monografia o Breu Descripció Històrico-Geografica de la Vila y Parròquia de Sant Martí de Maldà (provincia de LLeyda y Arquebisbat de Tarragona feta per lo Iltre. Llic. Dn. Ramón Llobet y Matí, Pbre. Canonge Arxiver de la Sta. Església Catedral de Lleyda. Impremta Mariana 1907.