dimarts, 29 de novembre de 2011

BOLETUS EDULIS O EL QUE ES EL MATEIX ELS GROGUETS .

Bona nit, tot s'ha de dir les pluges han sigut escasses d'encà el passat més d'abril, i un estiu tan dur, ha portat a patir a tota la natura, aqui i a les terres de Ponent, potser més , que ja per raons climatològiques hi plou poc. Podriam dir que pateix d'una sequera crònica. Per això l'aigua es tant i tant estimada, valorada i guardada, per quan falta. Tots ,teniam ganes de que vinguessin les pluges, es ben cert, jo també i que es fessin bolets, encara que fos tard i alguna gelada se'ls endugués per davant; que es fessin bolets encara que jo d'ençà un nen d'uns 12 anys, que havia deixat de buscar-ne o caçar-ne com endiuen a Girona. De molt jovenet sempre anava amb el pare, com ho feien la majoria de fills del meu poble o podriam dir de tot arreu, el pare es el pare. Ell em va ensenyar a familiaritzar-me amb els bolets domèstics, i a saber-los conèixer amb tota seguretat i deixar els que ens podien perjudicar, sense més preàmbuls. O sigui l'Amanita Muscària la miravem de reull com  algo prohibit i punt i així la resta dels bolets, considerats dolents i a no recollir ni que fossin macos a la vista. També he de dir que quan arriva a mitjans de setembre hi no ha plogut, penso amb la Tere, perquè a ella sí,  li encanta sortir a caçar bolets, es com una festa per ella, i no mira prim en enbardissar-se, fins al punt d'arrivar a casa feta un " cromo " rascades per les cames, braços, mans, cara, etc, però orgullosa del cistell que porta, està radiant com si s'hagués fet rica com diuen a Les Planesd'Hostòles, i llavors posar-se a netejar-los com a continuació de la festa i si algun bolet es pot confitar donç confitar-lo com els escarlets que tant bons són amb la carn guisada. He de dir-vos que la montanya del Far, pujant cap al mas de Les Xurigueres se'n fan molts , a les Encies on viu la Mercè Mundet  també i cap al mas del Siubès (ara restaurant) encara més i no diguem a les montanyes de la serra de Finestres, cap a Costabella i Bustins, darrera les aigües de Sant Aniol també. Quin païs tant bonic i salvatge, ep ! encara ho és.només cal llegir a l'escriptor Josep Pla: Un Petit Món del Pirineu. Cadaqués, Mieres i la Garrotxa. Edicions  Destino. Barcleona Pàg. 353 (De com  en Josep Pla va arribar a Sant Aniol de Finestres; una llarga història molt isteressant i que jo anys avenir, vaig reviure amb la persona del vell Tura , la seva esposa, el seu fill Josep i laseva jove Nati, una gran i exepcional cuinera. ) per disfrutar del lloc ell hi va fer una llarga estada a Can Tura (Sant Aniol de Finestres ) des de la seva habitació sentia l'aigua que baixa pel Llémena, cosa única)

Sisquet Capdevila als seus 89 anys buscant bolets 

Recordo del pare, que sempre em deia on trobar cada classe de bolet, per exemple les mucoses a las solana del Perdigó, els rovellons al bosch del pla del Perdigó , els negrests al Pla  les Eres; el pla el Tudons també era un bon lloc, i així molts més que si que em vaig apendre i que per deixadesa o per no tenir interès he anat deixant de costat. Ben segur que els estudis també van contribuir a abandonar-me en aquesta tasca, que sincerament em dol i m'encanten les persones que si fiquen de ple i amb tota la seguretat del món i coneixen cadasqun dels noms dels bolets fins i tot el nom científic com la Marta. Admirable, et sents segur al seu costat.
Diumenge passat dia 20/11/11 al sortir de missa, vaig dur els pares a votar a Sant Marti i després el pare em digué perquè no anem una estona abans de dinar a buscar bolets, donç va ploure molt,  uns 95 litres pe rm2 el dia 15/11/11 i a lo millor podem trobar algun negret ( tricholoma terreum) o fredulic a Barcelona !.
Donç dit i fet, ens vam canviar i vinga cap al bosc del Pla  les Eres, un bon lloc on si fan un grapat de bolets com:
 Cama de Perdiu , Cama-secs, Carlets, Cruelga Blanca, Cruelga Blava, Cuelga vermella, Fetxet (tòfona a Barcelona), Groguet (Boletus Edulis) surell a Girona, Lleme, Llengua de bou.
Cap al Perdigo com hem dit abans ,si fan unes exel.lents mucoses , llenegues a Girona i Barcelona, Moixernó, Murmura, murgula a Barcelona, Negret, fredulic a Barcelona, Orella de gat, Ou de reig (Amanita caesarea ) o rovell d'ou, Pebràs o dita llelterola blanca, Pentinella  o Candela, Peu de rata o pota derata o pota de llebre, Rovelló ( Lactarius deliciosus); Pinatell a Girona.
He aprofitat la ocasió per anomenar-vos tots els bolets que ja coneixia de petit, que no vol dir que ara els classifiqui correctament, potser en catalogaria de tres o quadtre classes i prou. Be amb el pare em de dir sense cap mena de pudor, que no em vam trobar cap de comestible , una llàstima; si només uns que ni ell ni jo sabem si són comestibles o que, el pare mai els havia agafat i els va deixar de banda.


Si algú de vosaltres en sap el nom, agrairia que m'ho digues. Però en cap cas em vam veure cap més, això si ,els boscos estan molt bruts amb grans pins  caiguts i atravessats, com a tot arreu. En fi em posa els pels de punta pensar que hi vagin caçadors en aquests dies d'una intensa boira, poden perdres i no trobar la sortida. Per això a Vallbona  d'ençà dos llargs segles que a les deu de la nit toquen La Campana dels Perduts, es un tot evidentment litúrgic, però la població ho ha entès sempre així. 


Lletra manuscrita de Mossèn Francisco Bergadà , capellà del monestir de Vallbona durant 34 anys.


 Realment aquest toc a aquellles hores de lal nit, on no hi ha cap masia al voltant , aquest toc es molt ben rebut, per tant sols orientar-se i no perdres, et facompanyia.  Com que nosaltres som del pais, pensem no perdrens i tot pot passar si la boira es espesa i cau la tarda i és fa de nit, tenim un serio problema. Millor no trobar-si.



El pare, no pare de recordar els llocs del terme de Llorens, i de Vallbona que anava a buscar bolets: el pla el Tudons, la punta de les Pintades, fins i tot al propi bosch de Masdéu, també a l'Alsina, el Pla de cal Quim al Tossal de cal Quim,  a l'Estinclar de cal Mora,etc...el que ha sigut buscador no se'n sap estar.
Després de ploure el que vostès ja han llegit, i siguent avui dia 29/XI/11 (demà SAnt Andreu) el segon dia que anem una estona amb el pare a  buscar bolets i també amb la mare, hem de dit amb tota honestedad, que comestibles només hem trobat uns quans Groguets (Boletus Edulis) i la resta  tots desconeguts per nosaltres, alguns simulant les mucoses o llanegues, d'altres groguets, però amb el sostre mucos, vaja que no colava.


Aquest l'hem trobat just a l'arribar al Pla del Perdigó i mira quasi ens ha caigut la bava, era el primer d'enguany diguemne comestible, però de segones, si un caçador troba  rovellons, negrets i llanegues, deixa rapidametn els groguets. Quines coses Déu meu ?.


Quan erem petits ens els menjavem, li treiem la part groga de sota i els pelavem del damunt i ràpidament a la paella.


Aquesta era la cabana de la part alta de la finca, està completament en ruines; era necesaria perquè si es treballava a la part alta de la finca, si arrivaba mal temps, tothom correvia a aixuplogar-se , no hi havia temps de baixar caminant a l'altra cabana que esta en la vall " lo fondo " que  diuent aqui, però el temps no perdona i fa el seu curs.

Bolets que creixen a la soca du'n  pi, no sabem el nom, ni vulgar ni cientific.

El pare tampoc sab de quin bolet es tracta, del damunt son enganxasos, si els donem la volta apareixen

Molts de dubtes, sobre aquests bolets. Els hem deixat. Son mucoses ? , penso que no, encara que tinguin el cim ben enganxós, de sota son ratllades i aquestes no ho són . El pare tot engrescat esperant una Mucosa o llenega com diuen a Girona, o algun rovelló, però no ha pogut ser. Cap de comestible.

Oi que sembla una mucosa, però portava un anell blanquinós en el tronc i noens ha agradat.
El pare engrescat, jo i la mare també , pensant que de cop i volta que teniem una mucosa i el pare no l'ha volguda agafar i després d'una bona volta pel bosch del Perdigó, hem donat la tarde per acabada. De totes totes, no em conformo i encara hi tornarem a buscar-ne, si més no per poguer fer-ne una menjada a la brassa. Des de molt jovenet que no ho he fet. Divendres vinent dia 2/XII/ 11 encara donarem una volta pel bosch i molt possible que en trobarem de grans i de petits. Anirem a la part alta de l'obag de Les Pintades, al damunt mateix hi ha el Pla  les Eres,  Ja us posarem les fotos, perquè disfruteu.

El nostre pare Sisquet Capdevila, caçant bolets, una de les seves afeccions preferides, l'altra va ser la caça.

Només dir que si algú sap el nom dels bolets que acaben de veure, pot escriure un e.mail i em diuen el seu nom. Els ho agrairé. Un món això de la micologia ! Fins i tot hem trobat bolets en els troncs dels ametllers com aquets:

Bolet en un tronc d'ametller, so se res sobre aquesta classe de fongs.
La tercera passejada per buscar bolets al bosc i un bosch segur, que vol dir que no s'experimenta i que el pare des dels seus anys sempre hi ha trobat negrets, rovellons i mucoses, donç aprofitant uns moments al final de la jornada  ens vam endinsar i no vam trobar ni un d'aquest que abans us he escrit.


Per més paciència que ell, no en tinc pas jo, ni molt menys i ell maxim na trobar un parell de Groguets i jo uns quants de desconeguts per mi, però el pare no n'estava gaire segur i si no hi ha certesa absoluta es deixen com aquest:

La foto te una mica més de lluminositat, perquè va baixar la boira durant mitja hora i va tornar, però vam tenir sort en el moment de fer la foto, es més maca i l'expert la podrà valorar millor. Ben agraït.
El pare deia caure que es pot tractar d'un bolet que els del Pla d'Urgell li diuen Llengua de Bou ?, i que se'ls mengen, ell mai n'ha agafat.


Una altra sorpresa de la tarda, no avançem en el conexiament dels bolets, el deixem.
Crec que els afortunats que fassin no el pont sinó l'aqueducte de la Purissima i de la Constitució ompliran, en la vida no es pot estar en tot.
Només un consells no sortiu a buscar bolets a les 4 de la tarda, es fa fosc molt ràpid i a més si continua la boira i es tant espesa podeu perdreus, fins i tot els mes guapos del pais. Poca broma.
Em sap greu acomiadar-me de vostès sense oferir-los un gran reportatge sobre els nostres bolelts comestibles. De debò que no ha sigut possible. Per disfrutar dels bolets de la baixa Segarra , haurem d'esperar a l'any vinent. Els hem buscat per aquest troçet de mapa:

Llorens, Omells de Na Gaia, Vallbona,
Bon repòs i fins la propera.
Adéu-siau amics.