dilluns, 30 de desembre de 2013

PREGO DE LES FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DEU DE LA CANDELA 2001

M'abelleix moltissim publicar, amb permís del il.lustre Dr. Josep Mª Domenech i Mateu, catedràtic d'Anatomia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona, el Pregó de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l'any 2001. El nostre estimat Professor amb majúscules, que tant ens va estimar, mimar, cuidar i sobretot engrescar en aquesta professió de metge. Segons ell la més entranyable professió del món. Ell ens va acollir en temps difícils amb la més gran cordialitat. La seva càtedra va ser d'entrada el nostre refugi, lloc on érem sempre ben rebuts, vaja com a casa. Sempre tenia la porta oberta per a tothom, tots hi érem ben rebuts i ens feia sentir importants; ens assegurava que tots  seriem uns grans metges.... Dirigia magistralment el Departament de Ciències Morfològiques: Anatomia i Embriologia. Vam aprendre molta anatomia i molta embriologia, vam ser molt afortunats. Portem l'embriologia en el rerefons de la nostra ànima. Estava obert nit i dia, ah !!!!!! els dissabtes també pel qui volgués anara fer pràctiques de dissecció , d'estudi de l'esquelet o com s'incuvaben els embrions a les estufes del departament o senzillament estudiar unes quantes hores, ell no mirava mai el rellotge i nosaltres quan estavem al seu costat tampoc, importava apendre sense parar; de vegades marxava i et demanava si a les 9 del vespre podries apagar l'estufa nº 2 perquè ja portava 120 hores d'incubació.
Publico  aquest document que fa anys que guardo, perquè tots plegats coneixem una mica millor l'aspecte humà de qui ens va contagiar a tots la vocació per la medicina. Penso que pot ser interessant per tothom , fins i tot pels qui no el coneixen, aquí va :


Valls, pertany a la comarca de l'Alt Camp. Te agregats: Picamoixons, Fontscaldes i Masmolets. Està situat a l'esquerra del riu Francolí.  Situat a 217 m d'altitud.


Produeix avellanes, vi, verdura i garrofes i molta fruita. Cria bestiar.



Te fabriques de teixits de llana, de generes de punt; adoberies; foneries, forns de calç. Fires tres cops a l'any. El primer dimecres d'agost, concurs de fruites del camp.


Cada primer dimecres de mes mercat de bestiar. Els dimecres i els dissabtes mercat general.


Parròquies dedicades a sant Joan, sant Antoni Abat, i la del Carme. La Festa Major es per sant Joan.
Festa extraordinària , cada deu anys (els acabats en 1), dedicada a la Mare de Déu de la Candela, Santuari de la Mare de Déu del Lledó. Ermita dedicada a  sant Llorenç.


De gener a març, menjada típica de calçots.



Be, bona lectura i a disfrutar tot plegats, amb la seguretat que tot el que diu el Dr. Domenech, no farà més que ampliar la bonhomia que sempre l'ha honorat.
Tot el que dic de Valls em quede curt, perquè Valls es molt més que el que he anat desgranant entre pàgina i pàgina. Sincerament ho he tret del Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya. 2ª edició. Editorial Aedos. Barcelona 1964.
Una abraçada a tots i cadascun dels companys metges de les 18 promocions que han passat per les aules del Professor Dr. Josep Mª Domenech i Mateu.
Moltes gràcies Dr.per tot el que va fer per nosaltres; però lo curiós del cas, es que mai ningú li va demanar que fes tant. Conti amb nosaltres, des del seu racó, ple de seny, llibertat i sabiduria i bondat.
Una abraçada ben càlida per vostè amic i professor. El seu tarannà humà i acadèmic el portarem al costat nostre tota la vida.

Pep Capdevila

dimecres, 25 de desembre de 2013

EL PESSEBRE DE CASA NOSTRA

Estimats parents, amics, coneguts i forasters. Sí, vull parlar-vos del pessebre que durant anys i panys ha fet el pare, amb l'admiració de la nostra estimada mare e.p.d. No podria tirar enrere, no ho encertaria si volgués dir-vos quan fa que el pare fa pessebre a sota una de les voltes més antigues del poble medieval de Llorenç (Cal Portumeu) que segons les escriptures dona al carrer de la muralla , amb això ho dic tot. Les pareds medeixen 90 cm. quasi res, donen sensació de seguretat i ens porten a temps difícils per tots. Llorenç no estava per orgues, els musulmans estaven a les montanyes de Prades. El Llorenç medieval com Déu mana esta tancat a la plaça, i totes les cases i donaven, Excepte les que es van fer en temps de l'abadesa Riquer com cal Perejaume, cal xepe, cal mano i totes les cases que seguien els camins que sortien de Llorenç. Aquest pessebre esta fet sota una volta medieval de cal Portomeu o Bartomeu o que tenia sortida per la blaça junt amb cal Bori, o sigui que entre dos cases compartien una entrada; això es del meu record.



Abans d'arribar a aquest pessebre, recordo que el pare va passar per múltiples llocs i racons de casa; però si que he de dir que quan va poguer aconseguir aquest racó de la casa, ja mai més el va deixar.


El pare mai ha tingut cap problema per fer el pessebre, les idees han anat per davant, sempre ha sigut molt creatiu. A pesar de la feina sempre va mantenir la il.lusió  el desitg per fer el pessebre. Un gran pessebre com vostès poden observar. Mai acabava la temàtica, ben segur que no li feia cap basarda fer-lo gran, el pessebre creixi amb els anys i també creixia la nostra admiració per tanta bellesa i tendresa.


De sempre el pare començava a viure el pessebre dos mesos abans, o potser el portava al cor tot l'any ? potser sí. Recordo que aprofitant les llargues hores passades al tros fent la collita d'olives, anava recollint plantes com l'argelaga, brots de romaní, una rama d'arboç que no abunda a l'Urgell, però sempre he vist una planta a la finca del Perdigó a la part obaga,


també no hi falta rames d'oliver amb olives amb les seves borrasses a sota, farigola, vesc, rames d'alzina, pa de moixó, algun niu d'algun ocell abandonat, alguna vegada amb ous....



Només d'entrar a la volta medieval on està fet el pessebre, om pot veure un cel molt estrellat, amb l'estrella que esta aturada al damunt mateix de la cova on ha nascut  " el rei del cel ", " un infant ens és nat !, Un pessebre amb tanta pau dona per la contemplació, aquest exercci el pare la fet moltes vegades, s'ha passat hores escoltant Adestes fidelis, el noi de la mare, santa nit, el desembre congelat, el petit vailet, la mare de Déu, anem pastors a Betlem.... mai anava a visitar el pessebre sense posar en marxa el casset i llavors , després de sopar es passava un quart d'hora contemplant el naixement del Senyor.


Un pessebre que om hi podies contemplar dels de l'anunciació als pastors, el naixement de l'Infant, l'àngel aguantant la cinta del Glòria in exelcis Deo,  el rabadà amb els seu ramat, els corrals on guardaven els xais o cordés o bens, amb les seves parets, el palau d´Herodes, els reis mags d'orient amb els seus patges, figures de tota mena , camins molt transitats, amb molta activitat, o sigui que el Senyor s'havia de sentir molt ben acompanyat en el pessebre del papa.


Com li agradava al nostre pare/avi de que els seus nets els hi agradés el seu pessebre. Ells sempre li han fet honor, ep! els grans també. Penso que per aquest pessebre hi ha passat molta gent de la comarca, tant a Bellpuig, com a d'altres poblets de la rodalia els veïns sabien que el Sisquet era un pessebrista important. En els darrers anys, ya grandet no el desfeia, sinó que el guardava tot l'any i pels volts de Nadal refeia la molsa i els arbres molt secs i el pa de moixó i el vesc, que tant propi es dels nostres boscos.

El pare quan estava al davant del nen Jesús el veis admirat com un nen, resava com un nen, sempre ha mantingut la mirada de nen, amb tota la innocència  del mon que l'acompanyat des de jove fins als més de 90 anys.


El pessebre per ell sempre era nou, l'ensenya amb orgull i n'estava cofoi, per ell era una festa fer el pessebre any rera any. A més a més sempre n'ha fet un altre per la seva estimada neta Eli a casa seva, era en miniatura, però bonic com ell sol i cada any diferent, sempre era així. La tendresa de Déu sempre li hem vist en la seva manera de viure i conviure.


Com poden veure  en aquest pessebre hi ha molta flora, tota de les nostres sorrers i camins, hi podem trobar:


rebolls, pi , olivera, cerves, arboç, Alzina, ginebre, lliris del camp , romer, timó, espigol, escursiada, bufalaga, xiprés, cirers, , arbre blanc com el de l'estany de Banyoles, caragols, coretgines,  quatre classes de molsa: molsa blanca , molsa una mica groga, molsa de 10 cm de gruix, així com els diferents nius com el de cadernera que es construit amb molta finura, el xeret, el ros, el del cubacho i el de griba.


Com podeu veure amb aquestes fotos, si és un pessebre molt poblat i amb molta activitat, el nen Jesús mai està sol, sinó molt distret.
Enguany, el pessebre, està ben sol , sense llums i sense els " villancicos que tanta companyia havien fet al pare i a les persones que el visitàvem i amb més pols o molta pols. Aquests dieis abans del Nadal, quan feiem  el petit pessebre de casa a Cornellà, el pare anava pensant amb el seu, en el qual tenia molta llibertat al tenir molts m2, i jo poc  més  d'un m2. El pare tota l'estona opinant, jo posaria el cagané aqui, o aquestes masies allà i els reis  miran cap aqui, etc...... l'expreriència del que ho ha fet tota la avida.



El pare i tota la familia els desitjem un Bon Nadal i millor any vinent 2014.


Disfrutin del pessebre; de totes maneres tots els pessebres tenen el seu encant i tendresa, mai he vist un pessebre que hi falti el misteri de Déu.

Pep

dimarts, 10 de desembre de 2013

NAPOLEO I, I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES

Ara que les nits són llargues, es l'hora de retirar-se d'hora i  passar el temps a la vora de la llar de foc, que segons diuen els grans, fa molta companyia i molta escalfor. Els que no en tenim  també ho fem igual, mirem d'estar calentons a casa o amb estufes elèctriques o amb calefacció de gas. Les hores són propicies per donar-se a la lectura de tota mena, cadascú a la seva o també a mirar àlbums de fotos dels nostres fills i avantpassats, plenes de la pàtina que li donen els anys, però totes plenes de records que ens ajuden a reviure el passat familiar i nostre i perquè les coses han sigut d'una manera i no d'una altra; també una bona opció ara que l'any ja està a les acaballes , és tornar a llegir els articles publicats al Blog de'n Lluís Foix, que no són pocs i com sempre ens acosten al caliu dels nostres pobles de l'Urgell i les seves vivències i costums. Un dels últims ens parla de l'oli nou.
Tornant al tema de la lectura i al tema del títol del present article : NAPOLEÓ PRIMER I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES, dona molt de si.
Primer dir que aquesta extensa correspondència va ser publicada per ordre de l'emperador Napoleó III, casat amb Eugènia de Montijo. Paris, imprim. impér. l'any 1858 et ann,suiv., in-4, et in-8.
" Cette correspondance formera environ 15 vol., dont 9 paraissent en mai 1862. L' édit. in-4. n'est pas dans le  commerce, elle a été tirée pour  l'empereur; mai la réimpression in-8., faite chez Plon, paraît en même temps que l'edition originale, et se vend 6 fr. par volume ". 
L´u de novembre de 2004 van ser publicades en edició completa les seves  35.000 cartes en 13 volumns, obra magna de la fundació Napoleó.
Els francesos admiren a Napoleó, a Lluis XIV i a De Gaulle.
Avui els poso tant sols una d'aquestes cartes, perquè vostès disfrutin,   es un plaer per l'esperit, llegir una peça històrica i amb un francès cultíssim.

Réponse remise par l'empereur a S.S. le Pape. La Malmaison 30 ventôse an XIII (31 mars 1805)



Chateaubriand: Els francesos van instintivament al poder.




Dix années d´exil.


De l'ordre de successibilité au trône.



De l' éducation des  princes appelés à succéder au trône.



Des droits du prince.


De la fidélité du peuple envers son prince.


Des obligations du prince envers le peuple.


De la paix et de la guerre.


De l´hérédité de la noblesse.


De la division des citoyens par classes.


De la représentation nationale, ou du sénat dirigeant.

Aqui va un interessant mapa, el primer de Catalunya entrant des de França. Aquest Itineraire està acompanyat per un lli bre adjunt que consta de 29 mapes com el que tenen aqui a sota. Fins i tot hi estan descrits l'hostal Nou i l'hostal de la Ceba, La Granota, cosa que el converteix potser en la primera guia turistica.

Mapa fet per Alexandre de Laborde, nomenat comte de L'imperi per Napoleó Bonaparte. Del Llibre Itineraire descriptif de lEspagne et tableau élémentaire des differentes branches de l'administration et de l'industrie de ce Royaume. Aquest  Alexandre quan va fugir de la revolució francesa, va pujar a les ermites de Montserrat i va trobar que lo més sublim d'aquest món era ser ermità de Montserrat. Aquest home que es va salvar de la guillotina, és una llarga i bonica història. També ens va fer molts gravats de Catalunya i un de Bellpuig d'Urgell, el mausoleo de Ramón Folch III de Cardona, per ell diu que és lo millor que tenim a Catalunya-

Ara després d'haver llegit la impressionant resposta de l'emperador al Papa , els poso traduïda la mateixa resposta de la ma del nostre amic Quin Estivill, un enamorat de tota la cultura francesa i sobretot del Paris de l'imperi. Aquí la seva traducció :



Max Gallo : L'emperador dorm en un llit  de plomes.



De la piété envers Dieu.


Du serment des rois.



Des Droits du Peuple.


Aquí un últim mapa de Barcelona a Lleida.



Tous les hommes ne  naissent pas avec les mêmems goûts, mais ils apportent tous sur la terre les mêmes, besoins.
Aquesta carta  és una llarga, i bonica història que em va passar quan tot just feia poc que exercia la medicina.  Un dia d'hivern com el d'avui, vigilia de Santa Llucia, en podem parlar llargament si m'ho recorden i me´n recordo.
No saben com m'agradaria trobar la carta que va escriure el Papa a Napoleó Bonaparte, o sigui el contingut no deu tenir desperdici. Algun dia podem tenir una sorpresa.
Disfrutin una vegada més d'aquests documents únics. Dintre d'uns dies publicaré una carta de Napoleó Bonaparte dirigida al Rei de Pèrsia.

Bona nit.



diumenge, 1 de desembre de 2013

CANTORS DEL COR DE L'ESGLESIA PARROQUIAL DE LLORENS

Jo, des de molt petit que considerava els cantors del cor de l'esglesia de Llorens, com a persones importants, dignes d'admiració i que realment donaven solemnitat i  dignitat a l´ofici religiós fos misa, funerals, vespres d'algun sant, o funcions com el Via Crucis, processóns, o cant d'Absoltes de difunts al peu del llit del difunt ( jo era escolà, i quan acabaven de cantar les absoltes, pensava dins meu: aquest home ha anat al cel !, o cants d'enterrament, com : Miserere mei Déus. Liberame, Dóminee de morte aeterna.  In paradísum dedúcant te Angeli.  Benedicus Dóminus Déus Israel. Ego sum resurréctio et víta. De profúndis clamávi  ad te Dómine ( aquest psalm 129 em posava la pell de gallina siguent ja escolà)


Jo vaig fer molts anys d'escolà i tot el que dic ho vam viure al cent per cent. Recordo amb molt de carinyo com cantava el Josep Mª Moix de cala Adelaida, el Jaume Capdevila de cal Sileta, cantant les epistoles a la perfecció, també recordo molt per una veu solemne el Ramón de cal Giné.
No cal dir que tots els cants eren en llatí ; excepte algun cant com el Crec en un Déu de LL. ROMEU Pvre. o un altre que es deia Cristo venç, Cristo regna, Cristo impera de´n Jacint Verdaguer i de LL. Romeu. o els cants del Via-Crucis que eren també en català com:  Verònica compassiva / aixuga el front sagrat / de la sang, pols i saliva / amb que jo l'he profanat. Per vostra Passió sagrada adorable Redentor perdoneu altra vegada aquest pobre pecador.


El pare recorda  grans cantors al cor de Llorens, que feien les delicies dels veïns, i forasters com :
Pau del Gallo, Modest de cal Mora en sabien molt , dos de al Giné , els dos es deien igual Ramón Bergadà, Pep de l'Emilia, germà de l'Adelaida i de la Dolors del Martí i de la Genoveva mare de la Tecla, en Ramonet del Bergadà germà del Josep. el Pepito de cal Mora, l'Albert Xifré , en Jaume Timoneda de cal Ton, en Roc Figueres, pot ser que m'oblidi d'algú, en demano disculpes d'entrada.



No recordem si mai hi havia hagut algun cantor de les seguents cases. Si algún veí de Llorens ho sap, cap problema ho corretgim i arreglat. Els noms de les cases són els seguents:  cal  Chifré, cal Coix, cal Roig, cal Damià, cal Cots, cal Pascual,  cal Mano,  cala Tresó, cal Chepe, cal Meca de fora,, cal Perlo, ca l'Andreu, cal Portomeu, cal Lliberato, cal Cames, cal Garrell, cal Blasi, cal Perejaume, cal Saltó, cal Vit, cal Blasi, cal Pusa, cal Pep de l'Andreu.
Segur que tots vosaltres haviau disfrutat dels cants d'aquests volguts cantors. bons cantors per un poble tant petit.
Una abraçada i bona collita d'olives a tots , nosaltres ho vam intentar els dies 16,17,18 i 19, les pluges tant benvingudes com necessaries ens ho van impedir. Com que les nits son llargues i dona bo estar a la vora del foc, si entreu a internet, en el blog del nostre estimat veï de Rocafort en Lluís Foix , l'article del dia 30-XI-13 sobre el final de la tardor, l'entrada de l'hivern, amb els primers freds i el primer oli us agradarà . El títol és Oli nou, verge, i autèntic.
Bona nit.
Pep.

divendres, 22 de novembre de 2013

DIES DE DESTORB AL PRINCIPI DE LA TEMPORADA DE LES OLIVES 2013

A hores d'ara és de sobres conegut el mal temps que va fer els dies 16,17 i 18 de novembre  de 2013; va ploure cada dia i moltes hores i més de 100 litres per m2, cosa insòlita a la nostra contrada. Tots veniam preparats per començar a collir olives ja el cap de setmana passat, qui més qui menys tenia reforços per començar amb il.lusió la abundosa collita d'olives. Nosaltres teniam el reforç el Josep Subira , del Lluís i de la Reina Capdevila professora de la Universitat Blanquerna, gran amant de tota la nostra pagesia i més de les olives. Ep ! d'entrada hora que passava ens anàvem desinflant, anàvem perdent il.lusió, sí l'aigua era necessària, però ara ??, es ven cert que no plou mai ha gust de ningú.
A pagès els dies de destorb s'aprofitent fent tasques que normalment no es farien o quedarien aparcades.
En primer lloc vam pensar en ocupar el temps en omplir uns sacs de CLOFOLLA D'AMETLLES com a combustible per les estufes de l'Oriol del mas. De tothom es sabut, que les clofolles d'ametlles tenen un alt poder calorífic i a casa nostra a la pallissa ni ha una muntanya, que s'ha anat formant a base que el pare i la mare assecaven tota la clofolla de la temporada i un cop deshidratada per les llargues hores d'exposició al sol  a l'era, es tirava a dins de la pallissa i era guardada per vendre-la. Ara fa molts anys que no es ven, potser, perquè va perdre l'interés com a pinso pel bestiar o com a combustible industrial ? mai ho sabrem ?, la memòria de l'home ho ha oblidat, degut a les noves fonts d'energia; el que si es cert es que a casa en vam guardar moltíssima per fer-la servir de combustible .

El pare movent la clofolla a l'era. Tardor de 2006. Pensament del Lluís : Pare i fill. Padrí i papa per mi. Un moment de reflexió.
He dit que quan la clofolla  era seca, amb un estiràs la tiràvem a dins la pallissa i allí es guardava sense cap problema i es conservava durant anys. En els darrers anys en vam arribar a tenir-ne molta.



Quan hom ha d'aprofitar, la clofolla, cal passar-la per un porgador o sedàs una mica gros , perquè caigui la terra , les pedretes i les fulles d'ametlles trinxades que entorpeixen el bon tiratge quan es posa la clofolla a l'estufa; aquesta ha d'estar neta i llavors si crema i molt i dona gran escalfor a l'estància de la casa;  no voldria combustible millor.


Aquesta feina es agraïda com totes, però genera molta pols i quan t'hi poses, cal fer-ne uns quants sacs.
Estic assegut a la pallissa de casa, hi han molts estris antics i guardats no se perquè , però allí estan i ningú te interès en llençar-los com : una mesura de tres  quartans, un diable, una dalla, una canella , un cabàs, una broca, unes escombres de botxa, múltiples borrasses, bàscula, una portadora, tres bancs de collir olives, diverses aixades, un entrescador de  xerracs de llenyataire o d'esporgar, tres erers o erera com en diem al poble, una ensofradora, una enclusa, una màquina de segar " Trepat", múltiples forques palleres, triança, fementera, forca de dos pollegons, llums d'oli, unes reus de pala giratòria, un rascle, rateres, una senalla vella, Sellons diversos tamanys, però tots negres, fets a Verdú. una sulfatadora, volants, un trill,  diferents guarniments de la mula,   esclopets, tascons per esberlar les soques, dos tenalles, que servien per posar-hi  oli, les barres de pa, o altres confitures, també aigua. un tres peus per escalfar l'olla casa, també dos tupines  on es conservaven trossos de carn   amb oli o llard  , un barraló.                                  


Una vegada amb la clofolla neta i dins el sac, cal lligar-los per portar-los a casa i despreocupar-nos de si fa fred o neva, a pagès dona molta tranquil.litat tenir llenya, i clofolla a casa. Home també va be tenir algunes teies de pi per encendre la llenya de la llar de foc o be de les estufes; tenir-ne de fetes es tot un tresor a l'hora d'encendre el foc. A la pallissa encara es troben feixos de brosta de rames d'oliver de molts anys enrera;  quan jo era petit,  aquests se sacsejaven quan eren secs i llavors, aquesta fulla es guardava i al moment oportú es venia . Tampoc he sabut mai perquè es va deixar de comercialitzar-se, misteris de la vida moderna. Ara la fem servir per encendre el foc, quan convé.

Teia, fusta  resinosa de pi, provinent del cor de l'arbre, que crema amb molta facilitat.
En uns moments de repòs, hom observa el cel i cap a on es dirigeixen les bromes, seguirà ploguen ? segur que si. Be, pensem que podrem fer aquesta tarda , per tal d'aprofitar el temps. Telefonem al mecànic de Sant Martí per tal de poder arrencar el tractor del bell mig de l'entrada de casa.


A tots ens pica l'interès al veure tanta gent mirant d'arrencar un tractor, el tractor del meu pare. Important pel lector, portava  quatre mesos sense engegar-lo. El va comprar l'any 1981 de segona ma, l'altre propietari l'havia comprat l'any  1969, déu ni do.



 Ha durat molt. També ha tingut múltiples avaries. Ben mirat aquest tractor durant anys van ser les cames del meu pare; gràcies a ell, el pare ha pogut desplaçar-se sense cap mena de dificultat , per les dos finques més llunyanes del poble, que son Les Pintades i el Perdigó, ambdues terme municipal de Vallbona de Les Monges.                                                                                            


Qualsevol que miri aquesta foto , pensa o pensarà, que hi fa tanta gent en tants pocs metres ? Te tota la raó del món; Avui es un dia important, o caixa o faixa !! al cap de mitja hora ho hem aconseguit i el tractor ha sortit de casa amb el seu caracteristic paf, paf, feia molt de temps que la gent de Llorens no ho sentia, podriam dir que ja formava part de l'entorn i del dia a dia ", algunes persones s'han emocionat i jo també, pel llarg record que ens ve a la memòria i perquè ben mirat era l'última vegada que el sentiam pels carrers de Llorens.
Avui hem aconseguit amb l'ajuda de diferents experts, mecànics, paletes, i veïns, arrencar  el tractor amb unes instruccions  antiquissimes i molt sofisticades, que només sabien el meu pare i el mecànic . El tractor és de la marca Favias, de 44 anys enrere. Tot s'ha de dir segons l'expert mecànic Antonio Balcells i Ribas, home de molta experiència en el món de la mecànica i millor persona i el seu fill, no menys expert, saben molt be que és l´ únic tractor d'aquesta marca a tota la comarca i rodalies,  Model  es TF3, Nº de Bastidor 92136 de 12 CV. Motor Lombardini LDA. Gasoil. Matricula L-02044-VE. Tractor agrícola. Comprat a Arbeca el 10 d'abril de 1981.
El manual d'instruccions si ni ha hagut fa molts anys que està perdut, o sigui que tot el mecanisme es un misteri dels grossos. Cal ser sincer, totes les peces que s'han trencat durant els últims 15 anys les han buscat per Internet o be les han fetes amb el torn a ma. Tot un mèrit. Poca gent ho hagués fet.  


 Dit això, el deure era,  moure el tractor del meu pare que feia 6 mesos que no s'engegava.
Intentar-ho ja era un prodigi, els elegits eren pocs, millor dit eren dos, els que durant anys i panys han arreglats el tractor al pare, li han fet de tot, peces noves, neumàtics nous, canvi nou, etc,  En definitiva l'han mimat.  Antoni Balcells i  Ribas pare i el fill Josep Balcells ( Cal Ninyet ) mecànics de sempre a Sant Martí de Maldà.


El pare i fill sempre han entès i cuidat aquest tractor del pare . Aquí va aquesta bonica foto del seu poble de Sant Martí de Maldà en honor seu i que amenaçava pluja. Penso que si que va ploure i molt.
Be, aquest ha sigut el seu últim trajecte, la gent del poble per uns moments s'ha emocionat amb el seu soroll característic, però no era el Sisquet qui el conduïa sinó el seu amic Ninyet.
Molt agraïts a l'Antoni i Josep Balcells, per aquest gros favor i pels llargs anys de dedicació a un mecanisme que moltes vegades els ha posat contra les cordes.
Descansin en pau el pare i el seu amic de l'ànima Antoni Balcells " El Ninyet ".
Una abraçada ben forta amics.