dissabte, 12 de novembre de 2016

ELS VALORS ? UN TEMA CONTRAVERTIT, TENIR REFERENTS UNA ESTUPIDESA ??

Començo el present post, havent ja celebrat la gran festa de Sant Bernat patró del Cister, a Vallbona de les Monges, a Poblet i aqui al monestir de Solius, tots han tirat la casa per la finestra; és la seva Festa Major. L'any passat va presidir la santa missa en nostre volgut i estimat bisbe emèrit Dr. Carles Soler Perdigó, que amb el seu xorro de veu, ningú trenca el són i tot el que diu penetra molt endis, a més tractant-se d'un gran sant; enguany la comunitat de monjos de Solius van estar acompanyats pel Dr. Francesc Pardo, bisbe molt proper i els seus sermons son algo serio i sempre són una liçó per l' ànima. 
L'estiu va passant per camins molt calurosos i alhora polsegosos, tant com al meu Urgell, penso que tot Catalunya està carregada de pols, i l'herba verda no llueix en lloc, ni per les terres de Calonge, ni de Forallac, ni per Peratallada, ni per Monells, ni per Sant Pol aprop de la Bisbal, tot està sec. 



Aqui podem veure alzines sureres a Sant Pol.
Al visitar ahir a mitja tarda l'esglesia de Peratallada per cert preciosa, única, començan per la façana i el seu campanar.



Al veure aquesta joia arquitectònica tots vam quedar bocabadats i al posar un  euro per la il.luminació, vam poguer veure la gran església que si amaga, un tresor arquitectònic que fa honor a Peratallada. La pregunta es, perquèl'església estaa fora del recinte amurallat i tant desprotegida ?? Mai o he entès. 



però tot parlant que passem una gran sequera, va venir  com l'anell al dia que aquesta església de Peratallada tingués un Comunidor o Reliquier al cim de l'absis de l'església, majetuós, carregat de simbolisme i molt útil durant segles, per exorcitar als elements, perquè desistis la tempesta o aquell cel ben negre que auguraba clarament una  gran  calamarssada que xafaria les collites de cereals, o la vinya o tot el que el pagès esperava per passar l'any, el pagès sempre ho ha tingut tot sota el cel. Sempre ha hagut de confiar amb Déu i la natura, tot !



A part de la meva familia i amics, també hi havia altres turistes, que mai havien sentit a parlar dels Comunidors, els vaig donar quatre nocions i m'ho van agraïr  i em van dir que se'n anaven cap a Canapost, per cert molt interessant. Tot l' Empodanet es interessant.




Be, no es tracta de donar una volta per aquestes terres, que si que vam fer i molt a gust i  vam disfrutant a dojo,  sinó que el tema va per un altre costat ben diferent. Quan vas en colla, es gairebé com les sobretaules , d'un tema te'n vas a un altre i un altre; el seguent es molt interessant, o a lo millor es interessant només per a mi.
La història es remonta a quatre anys enrera quan encara feia de metge rural o de capçalera o de familia, perquè ningú tingui cap mena de dubte sobre aquesta forma d'anomenar el metge generalista. Ja han passat les vacançes i estem a prop de sant Miquel, la sala d'espera plena de gom a gom, amb moltes visites forçades més les urgencies que no conten. més el senyor alcalde que vol parlar amb mi d'una tema de salut pública, cosa sempre important, més un parell de mossos d'esquadra que venen de part de sa Senyoria el jutge de Girona per parlar d'un cas de dèu anys enrera, en fi tot plegat , t'obligava a estar amb els cinc  sentits permanentment.
Anem al pacient que ja tenia assegut a dins del despatx, puc dir que era un home d'uns trenta anys, alt, ulls blaus, ros amb rinxols, i amb lleuger estrabisme que no l'afaboria gaire, però deixem l'estrabisme en pau, jove de paraula fàcil, en principi sel veia educat, ben posat , i d'entrada em va tirar en cara que anava retrassat, be, no m'ho  vaig prendre malament perquè tenia raó. - Vam anar al gra, per no perdre més temps, el portava cap a mi unes taques petitetes negretes als llavis que el preocupaven:
El vaig visitar i li vaig trobar a més les mateixes taques pigmentades fosques a la mucosa del bestivul bucal, a més dels llavis. Tot seguit li vaig dir que segur que es tractava d'una malaltia rara, anomenada Sindrome de Peutz-Jeghers,  que a més es manifestava amb presència de polips  escampats pel tot el tub digestiu. Els pòlips son Hamartomes.
Vaig continuar explicant, el pacient posava cara de circunstàcia com si allò que li deia fos algo que no estava massa estudiat o que li explicava a mitjes. Be seguim: es tracta d'una malaltia hereditaria produïda per una mutacio  d'un gen en el cromosoama 19. El Trastorn s'hereda segons un patró autosòmic dominant, per lo qual els fills d'un pacient afectat pel sindrome tenen un 50% de probabilitats de patir la malaltia independenment del sexe .  Va dir-me que en seguiriam parlant, però que ja no tenia més temps i tenia altres consultes per fer. Em va dir si sabia algunes acivitats per tal de socialitzar-se,  perquè s'havia fet gran estudiant dos carreres i dos masters. Tot parlant de llargs estudis, jo vaig treure el tema dels referents, li vaig dir - home, tu deus ser un d'aquests éssers afortunats , deus tenir molts referents ??? - Que vol dir referents ? llavors li vaig posar uns exemples que es van donar en mi. El mossen del meu poble era un home just, el meu mestre era un home exigent en si mateix i amb els altres, els meus pares , pesones justes i ètiques, el seu exemple de vida em durarà sempre; amics més grans que jo, em van ajudar a configurar la meva personalitat adulta, una bibliotecaria, que al tancar la bilioteca ens donava les primeres clases amb català, quan en Franco encara era viu, o ssigui d'amagat, persona modèlica i que ens contagiava les ganes d'estudiar, i que era molt important saber. diferents professors de l'Universitat Autònoma, sobretot l' estimat Dr. Josep Mª Domenech que al primer dia de classe ens va assegurar que tots seriem uns grans metges, ens ho vam creure i ens va anar be, tota la meva promoció li devem molt. Un altre mossen que va ser secretari del bisbe de Vic Dr. Guix, un cristià modèlic i millor persona, el Sr. Capell, mestre que creia en la instrucció de la canalla, com a eina de cultura, disfrutava que els altres aprenguessin, i n'estava orgullós. Persones de la ma edat plens de seny i que irradiaven bondat i predicaven el que feien, consequents, fins anar a la presó per defensar l' ojecció de conciència en quan a negar-se a fer el servei militar; persones que donaven el poc que tenien als imigrans acabats d'arribar, etc. Tots ells han sigut i segueixen sent grans refeerents a la meva vida. El jove em va contestar que jo era un romàntic, que ell no guardava cap bon record de cap mestre , ni professor que hagués passat per la seva vida, tots deixaven caure el seu rotllo i se'n anaven i sempre igual i tampoc guardava cap bo record d'altres persones de la societat civil. Ell em va asseguar que l'unic referent que tenia era el Google. Amics meus vostès mateixos. Jo li vaig desitjar que tingués èxit a la vida i ànims per seguir vivint  sol ben sol, es possible, però dificil. Jo sóc el que sóc gràcies als referents que me anat trobant a la vida i els valors que ells m'han donat i que he fet meus. De vegades a la sala d'espera, havia dit als meus malalts que tenien sort de tenir un metge amb valors i referents, que sense ells no seria el mateix metge. A Lourdes de jove vaig  aprendre la joia de servir, que m'ha acompanyat tota la vida, encara ara a Lourdes segueixo aprenent dels malalts i pelegrins, el la millor escola de servei.