dijous, 21 de març de 2019

ROMA MOLT ROMANA, UN PASSEIG PEL RENAIXEMENT I PEL TEVERE I COM NO PEL BARROC.


Volia anar a París l'any 1970 i no hi vaig anar fins al 1976, als anys 1995 volia anar a Roma i no ha sigut fins al 2019, volia anar a Taizé (Borgonya) l'any 1973 i encara no hi he anat, l'únic que vaig aconseguir va ser anar a Lourdes l'any 1971 i per cert molt orgullós o sigui que no sempre un pot fer el que vol i ben mirat no puc lluir de viatges. Aquest viatge a Roma és un regal dels nostres fills, amb sinceritat, que per cert ningú me la demana, és l'únic que em feia il·lusió per molts motius. A la meva edat ja no penso en viatges, perquè no els he practicat, més aviat estic per cuidar a la nostra neta de 4 anys i descobrir com es va fent gran, mimar els pocs amics que tinc, cuidar dins el que puc els trossos d'ametllers i d'olivers dels meus pares (e.p.d) que me'ls estimo molt i a ells també, gaudir fent llenya dels ametllers morts, i dels troncs d'esporgar els olivers, ambdues molt bones per la llar de foc, del bon oli del meu poble, ajudar als més vulnerables, invisibles, exclosos, sense sostre, i veure com progressen en dignitat i en petites habilitats, ja no els parlo de les dificultats per empadronar-se, en fi una llarga carrera d'obstacles, i encara practico d'una manera més tranquil·la la medicina, acullo, escolto, consolo i acompanyo a persones que a el llarg d'un quart de segle han confiat en mi. Anar un cop a l'any a un balneari, anar de voluntari a Lourdes amb la diòcesi de Girona, anar dos dies a Montserrat per la festa de la Mare de Déu, un cop a l'estiu anar uns vint dies a Gata, poble de la Tere i de tant en tant a gaudir de la pau dels monjos de Solius i del mar de Sant Antoni de Calonge, que és un gran regal per l'ànima i para de comptar.
 El meu relat del viatge pot estar influït i realment ho està per la meva estimació a la família Borja, que la valoro en lo que val, per molts motius, primer per ser una família que ha donat dos papes a l'església, que les poderoses famílies romanes no ho esperaven de cap manera, segon perquè el primer papa Borja, Alfons, futur papa Calixt III, va estudiar a l'estudi General de Lleida.


VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE EN ESPAGNE, DEL JOVE A. DE LABORDE, LLEIDA EN EL 1800

 
(Lleida és la meva petita pàtria, amb tot el que representa que no és poc), era l'única universitat dels antics estats de la Corona d'Aragó, depenia alhora de la ciutat i de la seu episcopal, era el centre on es congregaven els estudiants del principat de Catalunya i dels regnes d'Aragó i de València; allí va estudiar el jove Alfons (1393) lleis, dret civil, dret canònic, dret romà; i a la Seu antiga va conèixer a Vicenç Ferrer que era un frare dominic predicador, allí mateix li va dir al jove Alfons, un dia tu seràs papa i a mi em faràs sant, i així va succeir.


VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE EN ESPAGNE, A. DE LABORDE, LLEIDA EN EL 1800

Els poso el retrat que fa d'ell en Ximo Company en el Diplomatari Borja Nº 1 : ....D'estatura considerable, ert, tibat, fins als seus darrers dies, mans sedoses, rostre i nas enèrgics, amb els ossos de la galta prominents i un pèl apujats, boca i llavis ferms, ulls rodons i mirada jovenívola, neta, oberta, devota, plena de seny; per més que el posat global en resultés un esvorell eixut, circumspecte....... Així era l'aspecte del fill d'un tintorer de la Costera, de nom Alfons de Borja, que posà les bases, sòlides i incòlumes perquè els Borja, temps a venir, poguessen permetre, entre d'altres coses, d'encertar i confeccionar un llibre com el que ara mateix tenen o tindran a les seves mans.
Publico el present post, en la vigilia de la festa de Sant Vicenç Ferrer (4-4-2019).



Plànol del poble i castell de Lleida, amb els accessos , realitzat pels exèrcits espanyol i francès, sota les ordres del Duc d'Orleans durant el setge que va començar el 2-10-1707.

Alfons de Borja al servei del Magnànim,(poderós monarca de la casa dels Trastàmares), jurista, esclesiastic, diplomàtic hàbil i empàtic: va acabar amb el Papa Luna de Peníscola, aquest i d'altres serveis li valgué un gran apreci per tots costats, arribant a canonge, a bisbe de València (1429), a cardenal i a Papa Calixt III (1455) i per últim el seu nebot Roderic va ser cardenal a 26 anys; fou un home despert i intel·ligent, com ho demostra el simple fet d'haver estat en el cobdiciat càrrec de vicecanceller durant 37 anys, prestant servei a cinc pontífexs diferents: CALIXT III, PIUS II Piccolomini) PAU II, SIXT IV della Rovere, INNOCENCI VIII i a la fi papa, sant pare Alexandre VI.
Com a nota curiosa i  que els hi agradarà, va ser el Papa Calixt III qui va instituir una pràctica tan popular com el rés de l'Àngelus" Àngelus Domini nuntiavit MariaeEt concépit de Spiritu Sancto " Ecce Ancilla Domini fiat mi hi secúndum verbum tuum ". Oi, que tots s'enrecorden??? Recomano llegir el llibre de en J.F. Mira: Els Borja família i mite " Columna Assaig. Bromera.2001.

Deixo els Borja, ja hi tornarem.


Vam arribar a les 12 hores del dia 13 de febrer, un bon sol, un bon clima, un cel molt blau i la companyia dels eterns pins romans durant tota la llarga  Via Àpia. 


Quadre que dona la benvinguda al hall de laResidència Paolo VI.

Un bon viatge, hem entrat al nostre hotel que està davant del Vaticà, residencia Paolo VI,està considerada com extraterritorial del Vaticà, la qual cosa vol dir, que no està sotmesa a les lleis de l'Estat Italià; al costat mateix de la gran columnata de Bernini.
Hem vingut tota l´ estona per la Via Appia, seria importantíssima en l'època dels romans, és una estreta carretera d'una sola direcció, amb cases bilaterals antiquíssimes, marges caiguts, parets de vil·les plenes de molsa, arbres gegants, carretera plena de corbes i molta ombra, en cap cas feia pensar que estàvem entrant al cor d´una gran ciutat, de la Ciutat Eterna. Emocionant, vist i no vist davant de Sant Pere. En Lluís ens ha trigat una molt bona habitació, des de la terrassa-bar es veu el Vaticà. Just d'arribar a l'aeroport de Fuimucino vam rebre la trucada del " Cura Romano " en Pablo Gefaell Chamochin, que fa trenta anys que és a Roma i encara no n'està cansat.



Basílica de Santa Maria in Trastevere

 Deixem les maletes i agafem un taxi que ens deixa a la plaça TriIlusa i a peu hem anat fins a la basílica de Santa Maria in Trastevere; meravellosa, mai havia estat en una "basílica Romana", les columnates són gegantines, immenses, segur que aprofitades d'alguns monuments romans, la feina ja estava feta. El sostre meravellós, tot un luxe i l'absis tot de mosaics bizantins,


Absis de Santa Maria in Trastevere.

 on Jesús passa la ma per l’espatlla de la seva mare , admirable i molt tendre, ep ! els xais dels peus, un bon record del psalm sobre el Bon Pastor.
Després de veure aquesta magnifica basílica, i quedar admirat de tanta bellesa, em va venir a la ment, el que jo valorava durant la meva joventut, no existia res més que el romànic i el gòtic cistercenc clar del monestir de Vallbona de les Monges, la nostra església gotico-renaixentista de Llorenç de Rocafort estava pintada com una cuina, lletgissima, sense cap interès, vaja ni la miràvem, anàvem a missa en la nostra més tendra joventut perquè era obligatori; no va ser fins als dinou anys que vaig veure per primera vegada el gegant retaule barroc del santuari del Miracle a Solsona, que en vaig quedar enamorat, molts anys després també de l'esgl´esia neoclàssica de Sant Esteve d'Olot i els seus múltiples retaules barrocs, per cert preciosos i d'altres que no recordo, però avui si que he valorat de debò el renaixement, el barroc de Roma es un referent en la meva vida, quina meravella, no tinc paraules, potser massa meravella, però hi ha el qui hi ha , temps era temps i la contra reforma feia estralls.


Santa Maria in trastevere, possiblement la més antiga de Roma
 Vam visitar l’esglesia de San Crisògon anterior al 499, coronada per un bell campanar romànic segle XII, i un magnific atri grandiós,tres naus, 22 columnes de granit, mes dues de l’arc triomfal, les mes grans de Roma, de Pòrfir, que probe d’ Egipte. L’àbsis de mosaic.En l'església subterrània  si troba la representació més antiga de Sant Benet.  Érem cap a les dos i voliam anar a visitar la basílica de Santa  Cecília in Trastevere del segle IX, vam optar per dinar una pizza a la mateixa plaça de Sta. Maria. Abans de començar vam  trucar per telèfon al Pablo, vaja  el cosí del Ramon que es diu Pablo Gefaell Chamochin (El cura romano) com li deia el Ramon, sí el Dr. Ramon Gefaell (acs) el metge més matriculin del nostre curs.
 En Pablo és capellà de l'Opus Dei i viu al seminari Sedes Sapientiaeque es un seminari internacional, on és professor, Ep ! també ho és a la Pontifícia Universitat de la Sta. Creu, també és metge, un home amb una gran capacitat d'estudi i d'organització.


Pablo Gefaell Chamochin, sacerdot.

En Pablo ha arribat en bicicleta del tot content, glamurós, molt emotiu, anar a rebre uns amics del seu cosí germà Ramon Gefaell al Trastevere en bicicleta, era quelcom gran per ell i no cal dir per nosaltres; m'ha seduït del tot; ep!, vestit amb clergyman rigorós, abric quasi fins a mitja cama (molt eclesiàstic), amb boina negra , i amb una gran rialla a la boca!! Apoteòsica la seva arribada. Home molt tendre, afectuós, empàtic, home creïble, alegre, mirada transparent, respira pau i bondat. Ens ha acompanyat tot el dinar, amb una gran paciència, ell només s'ha pres un cafè, després de parlar molt dels seus oncles els pares de en Ramon el Toni i la Tereque i dels seus oncles el gran José María Valverde (Nulla estètica sine etica. Ergo, apaga y vámonos) i la Pilar i encara més família fins i tot del primo Gedeón jueu d'Israel. Em diu que m'enviarà fotos que porta al mòbil. Està molt orgullós del seu seminari i de la vida fraternal amb els seus seminaristes, no m'extranya gens ni mica que l'estimin tant. Sap molta música, fins i tot ha cantat en gregorià L'Exultet de la Vetlla Pasqual en la basílica de Santa Cecília in Trastevere, cosa que no ho pot fer tothom, ep ! a Girona ho fa molt be, mossèn Baburés a la catedral. Tot seguit hem passejat fins a la basílica de Santa Cecilia, amb un gran atri-jardí privat davant l'entrada,
c
Basilica de Sta. Cecilia in Trastevere 

hi havia hagut un convent, el campanile romànic preciós que contrasta moltissim perquè son de maons cuïts a una bòbila !! La santa de marbre blanc es troba ajaguda al peu de l'altar. Algú m'hauria d'explicar perquè les basíliques de Roma tenen el campanar romànic !!!



Després caminant hem anat al seminari Sede Sapientiae on viu en Pablo. Ens ha ensenyat tot el seminari (85 seminaristes de tot el món), parlen en italià. La casa impressionant, cuidada per 5 monges, molt endreçada i neta, la seva habitació grandiosa amb tres finestres a l'exterior. Tot com cal i molt ordenat, li encanta el dibuix al carbó i ha fet un Crist crucificat i una talla de la marededéu en fusta, a la seva habitació hi  una farmaciola amb medicaments, per quan els seminaristes estan malalts, per coses banals, si es més complicat els porta a l'hospital o a un centre d'Urgències, no oblidem que ell es metge. Biblioteca, sala d'estudi, capella petita, capella gran amb el santíssim a les dos,tambe 4 capelles petites pels sacerdots que volen dir missa, una grandíssima sala d'estar, amb 4 tresillos, on passen molt bones estones toca'n la guitarra. Als soterranis molts restes de Roma, fins i tot una calçada romana , i un parell de Domus; la casa la tenen molt ben arreglada, els sostres tots de grosses bigues de fusta.



Pugem a la terrassa on te una esplèndida vista d'una de les 7 turons de roma.El campanar que veiem a primer terme és el de Santa Cecília, patrona de la música. A l turó de l'Aventino a l'esquerre es veuen dues esglésies: Santa Sabina i Sant Aleix. A la dreta del campanar de Santa Cecília es veu la casa Central de l'Ordre de Malta om  un pany en la gran porta per on es veu el jardí de l'estat sobirà de l'Orde de Malta, més enllà Itàlia i al fons el Vaticà).




També em vist un centre jueu, on hi van els nens i nenes , per tal de  que es vagin coneguen, perquè a la llarga s’agafin  carino i es puguin casar entre ells. Que bo  !!!!, els tutors educatius porten el cap tapat. En Pablo ens ha presentat al rector del seminari, que per cert havia ha estat uns anys a Sant Cugat del Vallès,suposo que al col.legi Viaró, després el cap d’estudis, el bibliotecari que estava posant fitxes de cada llibre, recordava que allí hi havia estat el Dr. Alesandro de Franciscis, president del Bureau de Constatation de Maladies de Lourdes  i alguns seminaristes de tot el mon. En Pablo em va traduir el correu que em va enviar el Dr. Andrea Venturini de Gènova de la peregrinació a Lourdes del 2018 : " Alla Processione Eucaristica tu non eri presente (ci è stato detto per un problema di salute, che speriamo tu possa aver completamente superato) ed in tua vece ci ha accolto e "organizzato" un collega di Girona (José Capdevila Vila). E' incredibile come, con poche parole, pochissimi gesti,molti sorrisi, abbia saputo creare e mantenere tra noi medici un'atmosfera di simpatia (anche nel senso etimologico ...) unita al raccoglimento che la solennità della cerimonia richiedeva. E' stato - come lui stesso ci ha comunicato nell'accomiatarsi da noi - un momento in cui ci siamo sentiti tutti ratelli sotto le braccia protettrici dell'Immacolata. Davvero abbiamo capito, anzi "sentito" il significato della Fratellanza Cristiana. Questo ci tenevamo a dirti, per riconoscimento nei confronti suoi e tuoi, per aver contribuito a creare quello che rimarrà per noi uno dei momenti più toccanti di tutto il pellegrinaggio. Lourdes 2018.
 Curiós, al seminari disposen d'una habitació amb moltissimes bicicletes, quasi tantes com seminaristes. Es desplacen per Roma amb bicicleta.
Desprès d’arreglar  el mobil de la Tere ,i jo observar un preciós mapa de Roma que tenen penjat a la pared, llàstima que no li fes més fotos.



 vam sortit junts sense bicicleta per caminar pel Trastevere , tot i el dolor del meu genoll i el de'n Pablo que també ens va explicar que te problemes de desgast .
El Trastevere és el barri romà amb més personalitat, una ciutat dintre la ciutat, on el desmenjament i la manca de serietat dels personatges i edificis que hom troba, permetent fer el badoc, beure gent de tota mena, amb el mobil a la ma, escribin en la tablet, cridant, bebent pel carrer , menjar pel carrer , parlant amb  qualsevol, o asseguts amb terrasses molt bigarrades; la distinció entre nadius i turistes i es llampant. En Miquel Fabré, sí, el  Dr. Fabré descriu molt be l'ambient del Trastevere en el seu " Retorn a Roma any 2006 ", que paga la pena llegir-lo.


La part més vella del Trastevere

Tothom se sent imperiosament obligat a anar-hi pel seu tipisme i per la gastronomia, i jo diria  que es obligatori, perquè sí, no haver estat al Trastevere sembla que no s'ha estat al moll de l'os de Roma, vaja  un poble cent per cent.
En Pablo ens va  acompanyar tot passejant, explicant 


Pont Cestio, al fons es veu la cúpula de la sinagoga de Roma.

establiments típics i molta història cap a l’esglesia de sant Bartolome, atravessant el pont de Cestio arribem a la plaça i convent i l’ hospital Fatebenefratelli ( se'n cuiden els germans de sant Joan de Deú )


Església de sant Bartomeu

 al costat l’esglesia de  Sant Bartolomeo  all’ Isola,  descansa dins d’una banyera imperial de Pòrfir ( cas no únic a Roma ) ,


Banyera de pòrfir, cas no únic a Roma.

vaig quedar sorprès pel petit pou que hi ha al pujar al presbiteri; la banyera de porfir, on apoia  l'altar es de  pedra roija durissima portada d’Egipte, es troben banyeres en fonts públiques i sobretot en sepulcres, la Roma imperial estava plena de banyeres, i s'han conservat fins avui, impossible de trencar-les. Aquesta esglesia esta encomanada a la comunitat de Sant Egidi. Enganxat trobem l'antic hospital hebreo, fortament custodiat amb soldats potenment armats,Si passem pel Ponte Fabrizzio que és de pedra blanca, el pont més antic del Tiber arribem a la gran Sinagoga , en aquesta zona la Gestapo  l'octubre de l'any 1943, va fer una gran redada, primer enganyant a la gent fent-los entregar l'or per comprar la seva llibertat i tot seguit uns 1000 van ser enviats a Auschwitz . Tristissim. Vulgueu o no vulgueu aquest fet dels jueus,  em porta a la memòria la mort del meu tiet Baldomer Capdevila i Pons, mort a la càmera de gas al camp de concentració de Mauthausen, (Gusen) Austria el 24-9-1941, a l'edat de 27 anys. L'altre tiet el mitjà, va morir al camp de concentracio del Burgo de Osma.


Portico d' Octavia, al fons l'esglesia de Sant Angelo in Pescheria

Aprop trobem una esglesia antiquissima del gremi de pescadors (portico d’Octavia) Sant Angelo in Pescheria, al costat mateix es troba un tros el teatre di Marcelo antiquissim, es l'únic teatre que s'ha conservat a Roma. 
Teatre di Marcelo, al cim poden veure vivendes iluminades.

Il.luminat, les ruïnes són majestuoses, imagineu-vos quan el teatre era enter ?  curios, al cim hi han pisos amb la llum encesa que els delata, l’ultim que podia esperar, acomanyen la vista tres boniques columnes corinties. Cansat del meu genoll en Pablo ens va ajudar primer a trobar un supermercat, per comprar quelcom i després a pescar un tranvia, que per cert són gratuits com els autobusos ?? que ens va portar a una parada de taxi. Allí ens vam acomiadar amb una gran abraçada plena d'agraïment, per la gran rebuda, per ensenyar-.nos el seu seminari i per les hores que ens va dedicar, que no van ser poques i pel llarg passeig per Roma; mil gràcies i més que agraïts Pablo. Cap al nostre hotel Residencia Paolo VI, davant mateix de la columnata de Bernini, jo molt cansat i amb dolor al genoll esquerre i la Tere a la columna lumbar carregada . Vam descansar com nens.

 Dia 14 de febrer de 2019 

Al sortir de l'habitació una sopresa, per sota la porta hi havia l'Evangeli del dia en castellà , mai havia tingut aquesta grata experiència ( Evangeli segons San Marc 7,24-30, Después Jesús partió de alli y se fué a la región de Tiro...), el doblegava i me'l posava a la butxaca i cap a la basilica de Sant Pere i així ja el podia llegir en el moment adequat de la missa.
A les set del mati han obert les portes de la basilica de sant Pere, el sol puntejava enroigin un nuvols que sortien pel damunt de la colina anomenada l’ Aventino, 



on hi ha la embaixada de la soberana ordre de Malta. 
Cada cop arrivaben mes gent, monges i capellans jovenets, alguns van començar a preparar la missa amb el gruixut missal a fora estan de Sant Pere, increible, be una pau indescriptible, 


Un jove sacerdot, preparant-se les lectures de la missa del dia, abans de les 7 del matí.


Tots, en aquells moments voliam oïr missa, una monja m’ha dit que ella anava a la capella de sant Joan XXXIII (Angelo Roncalli de nom) jo el recordo  vestit de pontifical, assegut  i passejat sobre l'alta cadira pels membres de l'antiga noblesa romana: Dela Robere, Orsini,Pamphily, i jo també me apuntat, eram mes dones que homes, quasi totes monges i algunes molt joves. He de dir que la mateixa monja va deixar caure que el primer altar que trobariem a la dreta es el de Joan Pau II i està reservat per grups de sacerdots o de pelegrins. Aquests dies a Roma estan a punt d'arribar els presidetns de les Conferències Episcopals de tot el món pel tema de la pederastia. Tot recordan em venen a la memòria uns escrits del monjo montserratí Pare Miquel Estradé (e.p.d) de feliç memòria que es titulen :  Divagant a estones sobre " Pastors i ovelles " numerats de l' 1 al 4,  no tenen desperdici, publicats a Serrador no recordo l'any. 




 Per entrar a la basilica, he hagut de passar per la gendarmeri (tunel per detectar metalls) per no ser un perill;  junt amb una monja , em anat a l’altar de sant joan Joan XXXIII,hi havien moltes monges i un servidor,  tambe he pogut observar que a les capelles laterals hi han capellans, o alts eclessiast començant la seva missa, a algunes sense escolà ni fidels. 



Déu ni do de l'activitat que hi ha a Sant Pere tant dematí. Mai havia vist la basilica buida, lluïnt un esplèndit mosaic de molts colors. Sincerament he de fer un esforç i mirar-m´ho amb la prespectiva dels anys, ara no ho entendria, però in illo tempore.... era tant real el que es veia com el que no es veia i Déu sobretot, Déu ho omplia tot com al meu poble de Llorens, la vida del dia a dia s'escolava per la parròquia, tant si era setmana santa, com per fer el mes de Maria o de Maig, com la processó el dia del Corpus, com la festassa de la festa Major, tot impregnat de l'església i era així, donç igualment a tot el món cristià Roma també, lo millor de lo millor per a Déu.



 Jo he de dir que sempre he admirat al Papa Joan XXIII, els seus kilos de més, el seu aspecte d'avi, la seva edat a l'assumir el Pontificat,el seu origen pagès, etc .... i la seva manera de viure. Va tenir molts d'èxits diplomàtics.


Altar amb la urna que conté el cos del papa Joan XXIII

Recordo una anecdota contada per en Ramón Sugranyes de Franch que diu : l'endemà de ser Papa, els funcionaris li diuen  -Santedat a quina hora voldrà que tanquem les terrasses vaticanes pel seu passeig ??? ell va contestar  - no les tenquin, esperem no escandalitzar ningú amb el nostre passeig.
Be, ha arribat un cardenal , ho dic per el gros anell del dit, clar també podia ser un bisbe ?  amb un escolà molt rosset, ben pen tinat, i polit i amb la vestimenta com cal ! El Cardenal, molt eclesiastic, va fer un bon sermó sobre la expulsió del paradis terrenal d'Adam i Eva, per haver menjat de la fruita de l’arbre del be i del mal, i y em gregunto : a qui servira d’exemple si la terra està despoblada ?.......??????  ep ! això ho diu l'adbocat del diable, diriginnt-se al tribunal ( la santissima Trinitat ) segons un divertit llibre francès titulat ,  La Création du  Monde, de Jean Effel,  L'Homme, Le Roman d'Adam et Ève, Le livre de poche,1974. Ep ! molt respectuós amb la doctrina oficial de l' església, no toca res del dogma, però si que et fas un tip de riure, però ep !! sabent història sagrada, i clar havent llegit la Biblia sinó ... uns llibrets no aptes per no iniciats; igual passa amb la novel.la de'n J.F.Mira El professor d'Història o El Purgatori, que fins i tot i han moltes cites amb llatí que no les tradueix, cadascú que s'espavili, de vegades es bo saber allò que diu.... te més paciència que Job ! o va caure no per mirar enrera com va fer la dona de Lot, vostès  saben qui era la dona de Lot ??? que han de saber ?.... per llegir a en Mira s'ha de saber molta història sagrada.


Mai havia vist la cúpula de sant Pere des del darrera, la terrassa abans d'entrar al museo, on la guia ens fa fer elgunes explicacions, no totes..

 Avui toca visita als museos vaticans, sort que vam comprar les entrades per internet, quina cua Deu meu, al costat de la gran muralla que envolta el Vaticà, impressionant, la gent que anavem, va ser informal, em refereixo a l'horari i començem la visita una hora més tard, aquesta impuntualitat ens marcarà tot el matí. Ah !! en cap cas ningú va demanar perdó, perquè ?. No ser puntual és una falta de respecte molt seria als altres. Hi ha gent que es fa gran i no sap el que ha de saber !!!! i lo pitjor del cas es que ja no tindran temps.



 Mai havia vist la cupula de sant Pere pel darrera, quins jardins mes bonics, a la gran terrassa hi ha una bonica font amb l’aigua molt fresca, bonissima que raja dins d'una banyera de 2000 anys d'història, l'aigua publica de Roma es bonissima, ne'm beguda molta i ens va sentar molt be.. 



 Despres, tot seguit  hem anat al grandiós museo Vaticà, de sala en sala, una a continuació de l'altra : dels canalobres, dels tapissos i dels Mapes, impressionant l'acumul de cultura i d'art dels Papas, 



em passat per unes dependències que en cap cas puc dir si formaven part dels apartaments Borja o Borgia com : la sala dels Pontifexs, sala dels Misteris de la Fe, en aquesta esperava contemplar La Resurrecció de Crist i veure el papa Alexandre VI agenollat en actitud orant i la tiara als peus, amb l'anell al dit i la impressionant capa pluvial a les espatlles, aqui BERNARDINO DI BETTO, anomenat " IL PINTURICCHIO  " ens ofereix un excepcional retrat del Papa Roderic de Borja, Alexandre VI. 



Continuo amb els meus dubtes sobre si vaig veure encara altres sales com :  sala dels Sants, sala de les Arts Liberals, sala del Credo ???? sala del Pappagallo, sala dels Paraments,Cambra de l'audiència, Cubiculari, en defensa meva, puc dir que la guia en cap cas em va possar en alerta en quan a la història dels Borja, que ni atravessavem L' APARTAMENT BORJA, compta, no te res a veure amb un apartament de Sant Antoni de Calonge o de Llançà, tot és grandiós. 



He de confessar que la meva afició i posterior enamorament pels  Borja va neixer al cumplir-se el 500 aniversari dels Papes Borja o Borgia, que no recordo cap festa especial ni a Valencia ni en lloc de l'estat, només tinc presents els escrits a la revista El Temps i la publicacció del Diplomatari Borja per Edicions 3 i 4 dirigit per Eliseu Climent (acs) i pare Miquel Batllori (acs) fa la introducció, en el seu llibre La família Borja.
 En Ximo Company de Lleida, escriu un capitol preciós titulat : Lleida, projecció Internacional dels Borja ( parlant de la promoció del jove Alfons de Borja al servei del Magnanim i posterior ascens a Bisbe de Valènciia, cardenal i sobretot Sant Pare Calixte III ),  en Alexandre VI i Roma, a l'escriptor Josep F. Mira., gran coneixedor dels Borja, llegir els seu interessant llibre: Borja Papa, els poso un comentari preciós de la que olim fou catedràtica de literatura española M.Geli : ( Referent a la prosa del professor Mira, m'agrada perquè usa molt bé la sintaxi hipotàctica, o sigui subordinada o de llarg periode, que normalment es destina a la reflexió i l'argumentació, però aquí i  gràcies a la primera persona del narrador protagonista ( parla el papa Borja amb un llarg monóleg interior) li dóna un toc més íntim, ple de melodia. Sembla com si estiguessis flotant sobre les onades que venen acompassades ritmicament i es repeteixen en un tems i un clima molt agradables, lírics i poètics.
No sé si m'explico, el que vull dir és que aquesta prosa magnífica i solemne podria ser distant i freda i, en canvi, és propera i plena d'afectivitat, com si fos escrita amb sintaxi paratáctica, d'oracions simples o de peride curt. ) i Borja, familia i Mite, no te desperdici, també em ve a la memòria  que el 2002 vam celebrar els cinc-cents deu anys  Papat d'Alexandre VI,  " El Cant de la Coronació  d'Aledandre VI " cantat per Victoria Musicae per primera vegada, les notes del Salve regis mater sanctissima ... Vint-i-tres de maig de dos mil-dos, durant la cerimonia de la coronació de Roderic de Borja com a Papa Alexandre VI. Celebravem a la basílica de Santa Maria del Mar,en un ambient ben llunya de la Roma renaixentista l'homenatge al pare Miquel Batllori com a doctor Honoris Causa per onze universitats de l'Institut Lluís Vives, un dia podem dinar junts i parlar llargament d'aquesta diada tant especial com important. Per anar una mica més enllà dels Borja
Com que encara estem amb el bon gust de boca de l'escriptor, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica J.F. Mira, el  poso una bonica valoració de la lectura del llibre  de'n J. F. Mira " El Professor d' Història ". Proa 2008, feta pel professor Sr. L. Martinez: 
Gràcies per haver-me donat l'ocasió de conèixer aquest llibre de Joan F. Mira, que ens aporta una experiència de vida completa i plena de preguntes. La lectura s'esdevé plaent, pel vivificant quadre personal i cultural que s'hi dibuixa.
Ens adonem dels fonaments de la nostra  civilitat i civilització, com la filosofia hel.lenistica,  el llegat de Roma i les arrels cristianes.
Sorgeixen reflexions que ens conviden a escoltar la nostra veu interior. Hi ha un compendi  de l'herencia, de moltes generacions. Les virtuts afloren, en la voluntat d' obrar el bé, i quan humilment reconeixem llums i ombres.
Se'ns recorda que el progrés tècnic hauria d'anar en sintonia amb l'armonia moral. i que transformacions sobtades poden ser un al.licient , però també un desafiament immens.
M'ha agradat molt l'evocació que fa del temps d'infantesa i joventud, que ens acompanya a èpoques aimades de la  memòria, en la fotografia en blanc i negre no desllueix entre  imatges acolorides dels temps presents.
Ens ajuda a teixir una actitud comprensiva envers els altres,  a recordar les lliçons de la historia i a recordar la vida senzilla.
Gràcies per donar-me a conèixer el testimoni d'una ànima tant viva, amb el rerafons de la lluïsor  mediterrània,  on l'horta d'abans es fon  amb la ciutat nova.
Amb  tota l'amistat. Vint-i-cinc de gener de dos mil deu.




Abans em estat en dependències dels palaus Apostòlics, sense dir-nos el nom,veien pintures de Rafael, molt conegudes pels llibres d'història de l'art. Aqui l'Escola d'Atenes. El frec es del 1509 mostra una amplisima representació de les arts lliberals com la filosofia, les ciencies, totes s'agrupen al voltant de Plató i Aristòtil



Ara cap a la capella Sixtina, ( No els poso cap foto de l'original perquè estan prohibides, la que els poso es treta d'un catàleg ), meravellosa i unica , bocabadats de tanta grandiositat i tanta bellesa, bellesa a dojo, magnific el judici final, la sala plena de grups i més grups, 20 minuts per meravellar-se, no he pogut evitar recordar els Papes que del meu record han sigut elegits pel Conclave ( Juan XIII, Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II, Benet XVI i Francisco l'actual Papa i bisbe de Roma, la nau medeix : 40,23 x 13,41 x 21 m d'alçada. Es bo d'apreciar-la en la seva totalitat : la volta encomanada pel papa Juli II, les parets laterals, pel papa Sixte IV i el Judici Final começat pel papa Clement VII en el 1533 i acabat en el 1541 durant el pontificat del papa Pau III Farnese, d'una familia romana. No puc entrar a valorar res de res, perquè això ocupa tot un tractat del qual sóc un total desconeixedor, potser seria molt profitós una visita guiada per en J.F. Mira. Només dir que la restauració duta a terme el 1994 ha permès redescobrir la lluminositat dels fresc, desfigurat per la pols que si va posar al damunt durant segles. Només dir que en el sector dels condemnats podem veure a un luxuriós, un orgullós, un avar, un dimoni, un iracund, Cèsar Borja i d'altres....
Despres em baixat per l’ escala Noble del Vatica, per on va baixar el catafal del Papa Juan Pau II, amb tot el seu seguissi i l'únic que sobraven eren els comentaris del locutor, no ens deixava seguir les lletanies dels sants que s'invocaven, i en cap cas calia comentar-les. 



Tot seguit la guia ens ha fet una visita ràpida per dins de Sant Pere i ens ha dit que no tinguem pressa que podem estar l'estona que calgui per seguir tots els altars, la Tere s'ha parat i un servidor tambe davant de La Pietat de Miquel Angel, és una de les escultures de més fama i reconeixament mundial, realitzada entre el 1498-1499. Es troba a la capella de la Pietat , entrant a ma dreta de la basílica de sant Pere.  Una antiga tradició diu que aquest magnific rostre  de Crist és un retrat del duc de Gandia. Joan de Borja, assessinat a Roma el 14 de maig del juny de 1497. La mare de la Tere tenia especial predileccio per aquesta escultura de La Pietat i la Tere també.


Foto feta per la Tere, la meva dona.

 Personalment sempre em fixo en les piques d'aigua beneita o beneïda, que un servidor ha fet servir i encara les faig servir per senyar-me a l'entrar i sortir de l' església, si és que en trobo, en moltes no en trobo, no se si ja no cal, que algú m'ho digui .


Aquesta exuberant poica d'aigua beneita, es la de la basílica de sant Pere del Vaticà, es molt espectacular, propia del seu important sigfnificat. Curiosament i com no podia ser d'una altra manera hi ha aigua.

Per al cristianisme, la petxina és un símbol de regeneració, de renaixement, en aquest cas espiritual, lligat sobretot a la vida eterna. Per això, moltes piles baptismals tenen
aquesta forma, i el bateig s’acostumava a impartir mitjançant una petxina. Per la mateixa raó, quan el fidel entra a l’església es senya amb l’aigua beneïda que conté la pica en
 forma de petxina. El simbolisme resulta tant universal i   evident en el món cristià que no cal insistir-hi més.


al sortir hem trobat dos guardies Suïssos, molt seriosos, polits, ben afeitats, elegants amb la seva vestimenta, en un paraula feien goig, es deixen fotografiar sense ni parpadejar. Ep ! saludo militar a tots els bisbes i cardenals que passen per la porta. Guaitan una estona no conec a cap càrrec, home, si hagués passat l'antic secretari d'estat Tarsicio Bertone sí,o l'actual secretari d'estat el cardenal Pietro Parolin, però la resta cap conegut. 
Dinar pels voltants de Sant Pere , avinguda CAVALLEGGERI, després migdiada i a continuació a visitar l'esglesia . 
Sempre quan veniam amb l'autobus, 98 i el 46 i el 190 teniem la parada CAVALLEGGERI, i a l'entrar al Vaticà era pel costat d'una porta-arc que porta un escut d' ALEXANDRE VI, la porta està clausurada, es nota que allí van obrir un tros de muralla pel trànsit, perquè després la muralla continua.
Escut del papa Alexandre VI, sewgurament modificat pels Pactes Lateranenses.

 A  Roma hi ha més vestigis d'escuts borgians com : Santa Trinita dei Monti, Il Passeto di Alessandro VI, escut de marbre blanc, geganti al Castell Sant' Angelo i encara en van sobrar dos de reserva i que estan al soterrani, Font de la Plaça de Sant Pere, la font de la piazza Santa Maria in Trastevere, Via Alexandrina, Piazza Navona, Camapidoglio, Isola Tiverina o di S. Bartolomeo, Casa de Vannozza Cattanei i més records d'aquest Papa valencià que no he visitat.
Per la tarde  una mica més descansats i vaig prendre el cafè a la terrassa de la residencia Paolo VI, on estavem hostatjats, millor vista impossible.



tot seguit van anar a passejar i ja fosc vam arribar a la Piazza Navona un ambient de cuidado, gent de tota mena oferint coses estranyes i molt variopintes, venedors de tota mena, la questió es no parar, sense comptar els que demanen almoïna,  visitar l'esglesia  de Sant Eustachio i després a la Basilica  di Sant' Andrea della Valle.



Obra de Carlo Maderno tant per la poderosa façana com per l'interior coronat per una esplèndida cúpula (només superada per l'alçada i amplada de Sant Pere). 



 A la Plaza Navona, vam trobar un violí que déu ni do del toc, bonic, romàntic i bohemi que li donava, el jove,  davant de la font de Los quatro Rios, davant seu fumaven de tot, l'ambient s'ho portava. La gran atracció turistica de la plaça Navona es l'obra de Gianlorenzo  Bernini (1651); els rius protagonistes son:  El Danubi, el Ganges, el Nil, i el riu de la Plata. La  forma elíptica  tots els edificis estan construïts damunt  les restes de l'estadi de Domicià ( any 86 dC), vam entrar a  l' església de Santa Angès in Agone 


Plaça Navona, en el monument als 4 rius i l'obelisc en honor al papa Inocenci X, davant de la esglesia  de Santa Angès in Agone.

, te la façana còncava, Borromini. Sta.Agnès in Agone,es una part important de la creació arquitectonica de la familia  Pamphili en la piazzaa Navona, en un perincipi estava destinada per decansar les restes del Papa Inocenci X. Es el lloc on, segons la tradició, fou immolada la nena de dotze anys que és la martir més il.lustre de Roma.Després de gaudir de tot plegat, varem sopar uns trossos de pitzzes a un dels carrers del darrera que estavem bonissims, i amb autobús "gratuït" cap a la Residència Paolo VI a decansar. En aquesta plaça tot està marcat per la familia Doria-Pamphilj del Papa Inocenci X.

Dia 15 de Febrer de 2019

Són les 6,30 i trobo per sota la porta l'evangeli del dia, ( Evangeli segons sant marc 7,31-37: Cuando Jesús volvia de la región de Tiro, pasó por Sidón y fué hacia el mar de Galilea, atravensando el territorio de la Decàpolis....). Vaig cap a Sant Pere, passo els controls electronics junt a les monges i capellans tots vestits amb sotana o rigorós clergyman. Com el dia anterior vaig a l'altar del Papa Joan XXIII, és novament un dels que hi ha més monges i un servidor. El Cardenal fa un bonic sermó sobre l' Expulsió del paradís després d'haver probar de la fruita sobre el be i el mal.. Les misses es diuen de cara la pared, com abans del Concili Vaticà II, jo ho recordo molt perquè havia fet d'escolà molts anys. Sant Pere està vuit, un sensació mai vista, tota la vida l'havia vist ple quan la RAI retransmitia quelcom de Sant Pere , i sense persones es pot observar un terra meravellós i una grandiositat mai vista.
Esmorzar a la Residencia Paolo VI.


Junt als palaus apostòlics i al costat mateix de la column ata de Bernini comença Il Passeto.

Començem el dia caminant sota il Passeto del Papa Alexandre VI (segon Papa Borja ), que uneix els palaus apostòlics amb Castell Sant' Angelo, era perquè el Papa pogués fugir a peu en cas d'invasió pels reis extrangers.


Fixeu-vos, el l'escut del Papa Alexandre VI i al costat obertures per poguer disparar en cas d'atac.

 Il Passeto te una galeria inferior amb obertures per disparar, Déu ni do de la seva alçada, es conserva totalment en bon estat. Penso que a hores d'ara la mitat del Passeto es del Vaticà i l'altra es de l'Ajuntament de Roma. 


Com poden obserevar hi han trossos de Passeto que estan tapats, Cal notar que en aquest boci hi han 4 escuts de diferents papas.

Al poc de veure com estava construït i de que a les seves parets hi havia molt escuts d'armes dels diferents Papes, també el d'Alexandre VI, i repassar una mica la història  ( el gran historiador i traductor i novelista i antropòleg i catedratic de grec i llatí de València J.F. Mira, recordo que un dia a una conferència a l'Ateneu Barcelonès ens va dir, que amb els Borja no cal escriure cap 
novel.la
, perquè la realitat supera la ficció ). 



Tornant a il passeto , el papa Alexandre VI el va haver d'atravessar quan Carles VIII de França va invadir la ciutat amb 30.000 soldats l'any 1494 i la vida del pontiifex corria un cert perill. També el papa Clement VII enfrontat amb Carles I d'Espanya, es va escapar cap a la seguretat que li donava el Castell Sant'Angelo a través del passeto quan els soldats del rei van saquejar Roma l'any 1527 i van masacrar la Guardia Suiza Pontificia. 



El Castell s'Ant Angelo es una fortaleza inexpugnable, molt complicat accedir-hi. 


 

El Castell Sant Angelo és la tomba de l'emeprador Adrià construïda en forma de mola i més tard convertida en castell.


A la dreta veiem com arriba il Passeto al Castell Sant Angelo,a l'esquerre veiem l'avinguda de la Conziliazone, que va fins a la plaça de Sant Pere.

El castell es va convertir amb la presó del papa durant sis mesos. 



Ep ! va ser una presó molt luxosa, cap problema dels que ens podem pensar, patir lo que es diu patir no va patir, segur que fins i tot rebia visites de la noblesa romana.



El Sant Pare, fos pel costat que fos de Sant Angelo tenia exel.lents vistes al Tevere i al Vaticà i les millors vistes panoramiques de  Roma. 



El castell està dedicat a  Sant Miquel, l'escultura de l' àngel domina la construcció, vistes totes les estancies tot plegat dona la sensació de caracter senyorial, més que militar. Hem salto les estancies privades del papa.


Escut d'armes del Papa Alexandre VI, Roderic de Borja.


Com aquest grandiós bloc de marbre que porte les armes del Papa Alexandre VI, en van sobrar dos, que estan mitg amagats a la planta baixa del castell. No estan gastats pel pas del temps, són una monada, estan nous.



Vam passar a caminar per l´avinguda de la Conziliacione on em entrat a la Basílica de Santa Maria del Carmelo in Transportina P.P. Carmelitani (Lectio Divina L'Anno Liturgico preciós:  Avvento, Natale,T. 



Es una església que s'esforça en educar la vida religiosa dels seus feligresos, d'una manera culta, i tenim clares les hores liturgiques de la pregaria, en fi que m'ha agradat tot el que he trobat i que ara els poso, perquè votès disfrutin.



Ordinario,Quaresima, Triduo, Pascua, Tempo ordinario,  ) , ara T. Ordinario , molt curiós per agenollar-se en els bancs es individual, cosa que mai havia vist. 



Trobem una gran Verge del Carme amb corona.



 Visita al Castell de Sant' Angelo de lluny ens anem acostant i veiem en la part alta l'escut majestuós de marbre blanc del segon Papa Borja Alexandre VI, comprem entrades, agafem l'ascensor perquè pujar a dalt de tot amb el meu genoll tocat, seria massa. 



Veritable fortalesa inexpugnable. Vistes exel.lents de Roma, al marxar he descobert dos blocs grans de marbre amb l'escut del Papa Borgia Alexandre VI, que no van tenir temps de posar-los i van sobrar; hi ha gent restaurant altres peces, no se quines ). 
Tot caminant passem pper davant del palau de justicia, que es una joia, es immens. No faig foto.
Caminant de nou,  arribem al Mercat de la Via di Monte D' Oro.Tot molt atractiu.Es petitó, poca cosa. Quasi tot es fruita i verdura i una parada de peix. Em costa recoirdar un mercat tant petitó.


Tot caminant i pujant pel carrer Via de la Fontanella,vam trobar dos musics, molt simpàtic, un contrabaix i un acordió.


Via del Corso

 Di Borgueses, Via  Largo Carlo Goldoni. La Via del Corso l'hem trobada abarrotada de botigues amb Marques cares com : Stuart Weitzman, Harry Winston, Brioni, Salvatore Ferragano, Hermes, Celine, Via dei condatti, Montbanc, Maxmara, Giorgo Armani, deixo d'apuntar botigues de Marca per concertrar-te . Estem davant de la gran escalinata que puja fins l'església Trinità dei Monti, 



davant hi ha un obelix, No deixen menjar entrepans ni menjar-se un gelat, ni beure un suc de taronja, ni un cacaolat, 



els guardes avisen constanment sense descans, sembla que disfrutin  (tocans els collons als turistes, quan ells viuen del turisme. Ens hem assegut una estona pel fort cansament que patim, tant baldats estavem que no vam tenir nasos per entrar a l'església de la Trinità dei Monti, jo d'amagat anava treient galetes de dins la motxil.la i anava mastegant, semblava un nen.  Després passem per la piazza d'Espanya, bonic monument a la Immaculada, que encara porta la corona de flors seca, posada en la última festa de l'any passat.



Darrera de la columna de la Immaculada tenim la embaixada española davant la Santa Seu, quin luxós edifici ?



Anem cap a la Fonta de Trevi, plena de gom a gom i no es temporada alta, el temps just per tirar una moneda i marxar cap el Panteó. Són les 14,40 hores i  visitem la Chiesa dei S. Ignazio-Liceo Visconti, on i figura un poster que diu LECTURA DANTIS. SALA ANDREA POZZO, SEXTO INCONTRO. PURGATORIO, canto 26 ( i poeti ) Segons tinc llegit de J.F. Mira, en el seu llibre Paradis, Pestes, Kalàixnikovs i altres temes i questions, edicions 3 i 4, pàg 137 : PARADISO : Sense volguer després de sopar, saltant de canal en canal, va caure en la italiana RAI-1 , en moments de màxima audiència un personatge primet, amb un simple sueter roig, el nas voluminós, llegint i comentant versos del Dant davant un auditori embadalit. Un prodigi, si senyor i no era cosa de pocs minuts, d'uns versets i prou, no senyor  impensable que és fes  lo mateix a TV3   que  programara una hora sencera de versos de Llull o d'Ausiàs Marc , en català medieval . Com si TV1 recitara més d'una hora a San Juan de la Cruz. El Cant final de la Comedia, es una meravella  delicada i sublim, un text pura mística, de pura filosofia, teologia, llenguatge, d'aparença impenetrable, d'una bellesa que supera tota descripcio .
També visitem l'església di Santi Vincenzo e Anastasio en la Fontana de Trevi.
Tot  caminant cap el Panteó ens trobem una bonica i esplendida botiga de sabons, sabons de pastilla de tota mena, de colors, baja molt bonics, tot plegat em vam fer venir a la memoria els sabó que feina la meva padrina, i la meva mare; si rentavem el cap amb aigua dolça (de pluja) aquest sabó casolà feia molta escuma i el cabell ens quedava brillant. Pesem amb la nostra neta Mar que li encanten, els primers els hi va regalar el seu estimat padrí Lluís.



Tant sols la vista del Panteó ens va deixar trasbalssats, és Roma tal qual, la Roma dels emperadors, quant de poder ?, Panteó, temple dedicat a tots els déus, que petit que em sento ??


 es l'edifici romà més antic i ben conservat.
Al frontispici hi figura escrit MARC AGRIPA, FILL DE LUCI, CÒNSOL PER TERCERA VEGADA, VA CONSTRUIR.  El Papa Bonifaci IV el consagra a la Mare de Déu. Va ser expoliat per part del Papa Urbà VIII Barberini que arrencà el bronze de l'atri per fer el baldaqui de Sant Pere.



a l’entrar a dins, la cosa va canviar al trobar-me jo mateix molt petit sota aquella cúpula tant magestuosa, dos mil anys després encara ens preguntem com ho van poguer fer i que tot i els terratremols que han afectat i encara afecten Itàlia encara s’aguanti dempeus;



com que hi han bancs de fusta per oir missa ens vam asseure per seguir contemplant tanta bellesa. Ah !! es esglesia, no se si parròquia ??? 


Vostès mateixos.

Estem morts de gana i a la mateixa plaça del Panteó, hi ha un bar-botiga d’exquisiteses gastronòmiques , atípic, amb venda de quasi molts aliments, com diferents vins, salses, formatges, especies, pastes, parlant de pastes em ve  a la memoria el Dr. Fabré que és un expert en elles sobretot en la famosa Lungànica pasta fresca, estavem tant cansats que ni ens va pasar pel cap de demanar pasta, perquè crec que no en venien. 



L’estrella de l’establiment eren els diferents tipus d’ oli envassat amb ampolles petites, vostès mateixos poden veure els preus. Penso que si a la Vall del Corb poguessim fer el mateix ens fariem d’or. Són els reis de la comercialització de l'oli. Quan jo era petit i ja tinc 69 anys els italians venien a comprar l'oli a la nostra comarca de les Garrigues. Experts en el bon oli !! Arbequí extra verge. Però no oblidem que ells en tenen i molt, són els primers productors mundials en oli.



Vam comprar trossos de diferents pitzzes i ens vam asseure en ple passadis en dos taburets super petits, incomodes, però vam poguer descansar i menjar tot guaitant l’ambient de la plaça. Vist i no vist , ens ho vam menjar tot. El cansament dels peus era tant gran que el taxi es va fer necessari i cap a casa perque a la nit tenim bus turistic per Roma, cosa que molta gent ho fa en un dia i s’entorna cap el port d’Ostia.
La guia de nit : ens diu que Roma te 387 esglésies en el cas antic i 900 a l' àrea metropolitana .
Visitem : El coliseum, l'Ajuntament, la Fontana de Trevi,  i aquí aprofito jo sol per entrar a la Chiesa di Santi  Vincenzo e Anastasio , a la plaça de  Sant Pere, hi ha un punt on tota la columnata o sigui les 4 files , només se'n veu una. al terra hi ha un punt marcat, plaça Navona  diferent del capvespre que i varem anar sols, visita al monument de Victor Manuel, el rei que va unificar Itàlia  (Soldats de Guardia  nit i dia, ) Ganiculo (colina) veiem la inmensa escultura de Garibaldi,, un monument desproporcionat, però ho van creure convenient. Des de dalt om divisa tota la ciutat, fins i tot el pulmó verd de la Villa Doria Pamphilj, consta de boscos, llacs, Prats, i fonts segons la guia , aquesta explica que al monument li va caure un llam i està en obres. 
Iglésia  Sant Agnese in Agone. Ah! vam veure el Coloseo il.luminat molt bonic, tot tenim present que era un monument a la mort per divertimento dels ciutadans romans, que aburrits que debien estar. 



Des del peu de la meravellosa escalinata feta per Miquel Àngel que puja a la plaça Compidoglio on hi han els museos Capitolins, ens va explicar la historia de perquè els graons eren tant petits.


Pujada als museus Capitolins i plaça del Campidoglio, al fons l'edifici  del Palazzo Senatorio.

Una curiositat, els adoquins a Roma es diuen Santopetrinis.

Dia 16 de febrer 2019, dissabte

M'aixeco a les 5,30, dutxa i em trobo igualment per sota la porta  Dai Vangelo secondo Luca : Beati Voi, poveri, perché vostro  è il regno di Dio. Està en italià no protesto perquè es llegeix molt be. Cap a Sant Pere, la plaça està buida a les 6,30 hores, però ja veig una cua d'unes 7 persones que han de passar pel detector de metalls, hi ha valles de fusta per tots cantons, que d'una setmana a l'altra ja les dedixen posades, hi ha un escombriaire que separa una valla i aprofito per reduir la volta, un guardia em renya, però em deixa passar, al dir-li que el genoll esquerre em feia mal. Al Vaticà si entra pel costat dret de la plaça de Bernini, just per sota on comença Il Passeto. A poc a poc anem passant, també hi han capellans molt joves alguns amb sotana i d'altres amb rigurós clergyman i amb el missal a les mans,a l'arribar davant les portes mateixes de Sant Pere, ja obren el missal, tot preparant les lectures propies del dia: Al damunt de l'Aventino hi torna haver-hi petits núvols taronja i de lluny es divisen els pins romans que em tenen robat el cor, potser que em recorden els pins mediterranis del nostre tros del Perdigó terme de Vallbona de les Monges (ara Urgell), abans baixa Segarra. Misa a la capella del Papa Joan XXIII, com els altres dies, som els mateixos, pocs seglars. M'encomano al sant, que tant havia admirat en vida. El cardenal s'esforça en el sermó del dia, afina molt, tot el que diu el Senyor va en serio.
Tot seguit esmorzar a la nostra residència Paolo VI i autobus cap a la plaça Venecia. Avui és un gran dia, visitarem el Foro imperial, el Coloseo, i la basilica de Santa Maria la Major. Només d'arribar veiem dos esglesies bessones son Santa Maria de Loreto i la del Sant Nom de Maria,



 davant d'elles s'esten les ruIines del gran forum de Trajà, és el més gran de tots els Forums Imperials  ( 9,22 hores ),  un cel blavissim, bon sol, bona temperatura i amb la companyia dels pins començem a caminar  tot veien la majestuosa columna de l'emperador Trajà (40 metres) coronada per l'escultura de Sant Pere, està composada per 18 blocs de marbre, originalment era policromada. 


Forum imperial de Trajà.

 Sempre m'ha interessat però no ha sigut fins als 69 anys que l'he vist en persona, molt emocionat i admirat de tanta bellesa, aqui estan descrites, en 23 voltes d'espirals les gestes i les proeses de l'emperador Trajà, amb rellleus d'expedicinons contra els dacis,escenes de batalles,  asedis, capitulacions, captura de presoners, construccions de muralles,sacrificis d'animals abans de començar un combat....

 Caminant en mig de tantes columnes i monuments, la Tere opina que els contructors renaixentistes extreien mabres i pedres  per als nous edificis, poca pedra i marbre van tallar i picar ,o sigui que tots els monuments luxosos de la Roma romana van quedar nus.



Tot pasejant vam arribar a la vora del Coloseo, primer vam anar a l'agencia on vam encomanar la visita guiada i els 4 gats que erem vam anar caminant cap el Coloseo i dins el recinte ens varem ajuntar amb altres agències per tal de fer la visita guiada, que va costar Déu i ajuda, practicament vam donar la volta al Coloseo o anfiteatre Flavi , abans d'entrar la noia va fer deixar els envasos de perfum i altres andròmines en un armari. 



Al passeig per dins, entre d'altres històries ens va dir que tampoc alli hi havien mort tants cristians, si que hi morien traidors a l' imperi; ens va explicar que quan el van inagurar les festes van durar 100 dies i el decoraven depenent de si hi havia lluites degladiadors o caçeres d'animals com lleons o tigres o altres animals salvatges.



 A part d'un terratremol que va afectar greument el coloseo, les pedres mostren l'expol.li sistemàtic del monument, les pedres estaven enllaçades amb metalls fosos com plom o bronze, també per aguantar el marbre que lluïa en totes les arcades. Veien el coloseo m'ha portat a recordar que en totes les edats s'ha de distreure al poble, Franco ho feia amb els partits de futbol, actualment estem molts distrets amb Instagram, faceboc, twiter, etc...
Al sortir van anar a admirar l' Arc triomphal  de Constanti,



 pedra blanca, no puc dir si es de marbre, però si supertreballat, no hi ha un pam sense figures , medallons inscripcions, ell tot sol és un llibre, és un monument regalat a l'emperador Constanti després de la victoria sobre Maxenci al Pont Milvi (312) pel poble i senat de Roma, és el més gran  que queda a Roma i millor conservat. Vam caminar molt estona pel mig del Palati, ple a vessar d'història,



 per altra banda no voliam fer cua i ni havia molta, com poden veure en la foteo, vam decidir anar-nos-en a visitar  la basílica Santa Maria la Mayor en taxi perquè no era aprop i per les molesties del genoll esquerre, l'artrosi sempre present: no és cert que només la tingui al genoll, sinó que quan comença està ja escampada per les cervicals, per les últimes falanges dels dits d'ambdos mans,artrosi trapecio-metacarpiana (os naviculare) o malaltia dels sastres, també dita rizartrosi, vertebres lumbars, articulacions temporo-mandibulars,o sigui que és una malaltia sistèmica, ens fem grans a poc a poc, per sort; quan tenia 41 anys vaig notar l'envelliment natural de la vista dit presbicia ( es corretgeix amb lents bifocals) i així anar explicant com serà la nostra vellesa.
El taxista molt agradable, li vam donar propina i no la volia de cap manera. Li vam donar !. Tot seguit vam passar per un detector de metalls i a l'atri vam contractar un guia per que ens expliqués la visita als bells mosaics de la Loggia i dependències anexes.
Tot arribant amb el taxi com sempre ens va cridar l'atenció l'inponent campanar ( campanilo ) romànic de 75 metres d'alçada, el més alt de Roma ( 1377) des d'alli es deu dominar tot el barri de l'Esquilino.
Tot Roma està ple de campanars romànics, ep!! parlo de les basíliques.


Façana i campanar de la basílica de Santa Maria Maggiore
La basílica acual fou construïda  pel papa Sixt IV, just després de la definició dogmatica de la maternitat divina de Maria en el Concili d'Efes (431).
Nota curiosa, però molt curiosa, a totes les basíliques hi havia l'exèrcit ben armat vigilant amb uns quants soldats, independent dels controls de metalls que sotmeten als turistes abans d'entrar; penso que hi deu haver una importnt grau d'amenaça .



Com que m'agraden molt els gravats, aqui va aquest de Sta. Maria.
Tres naus , separades per columnes. El Papa Alexandre VI Borja (segon papa Borja) 1492-1503 daurà el sostre de la nau central amb el primer or vingut d'Amèrica.


El bou del papa Alexandre VI Borja omnipresent a tot el sostre de la basílica.

Va arribar el moment de pujar per la solemnissina escala que  et condueix a la gran logia, contruïda en els anys 1743-1750, a la part esquerre de la façana es poden veure mosaics del final del segle XIII, meravellosos.



L'expert que ens explicava cada tros del gran mural, ho explicava en tres idiomes, per la varietat de turistes, he de dir que en sabia molt.

Admirats de les històries que ens explicava l'home, com la nevada del dia del Corpus , la llegenda fa néixer l'edifici en una àrea indicada per una miraculosa nevada caiguda durant la nit del 5 d'agost, en temps del papa Liberi, per això també es coneguda com basilica Liberiana o de Santa Maria de les Neus.


Abans de marxar de la logia la Tere va volguer donar testimoni d'un petit detall , fixeu-vos be, del tamany del peu. 



Tot seguit vam entrar en les dependències papals que hi han en totes les basíliques, la sala noble decorada amb múltiples retrats de la familia real española i d'altres. 



L'any 1977 el rei Joan Carles accepta el seu nomenament com a protocanònic  honorari de la basílica, pronunciant un discurs devant el cabildo .



Com a cosa notable ens van ensenyar la fabulosa ecalinata, que es una joia de Bernini, que està enterrat al peu del presbiteri.



Lauda sepulcral de Bernini, al costat de l'altar major.



Dos grans armaris que el guia ens va assegurar que s'havien fet alli dins, m'ho vaig creure ràpid.



 Es una grandiosa basílica, com totes hi ha de tot, fins i tot un gran baptisteri, que em recorda la  gran importància que l'església li donava i sempre li ha donat al sagrament del baptisme.



Molt admirat, per les tres naus, separades per columnes, com quasi totes les basíliques. El papa Alexandre VI Borja, daurà la nau central amb el primer or que arribà d'Amèrica.



Cal notar la capella del sepulcre del sant pare Pius V, el papa de la reforma del concili de Trento, que tant afectà a Vallbona de les Monges, el papa de la batalla de Lepant, de la devoció al sant Rosari i el primer papa que vesti de blanc, perquè essent dominic volgue conservar  el color del seu habit, en comptes de vermell.



Després a la plaça de la Chiesa San Pietro  in Vinccoli, vam entrar a la basílica per tal de veure El Moises 



realment una passada, a la cripta , hi ha una urna amb  les cadenes de Sant Pere, que queden ofegades per la incomparable  bellesa del Moisès (1513) de Mique Àngel , ple de turistes com nosaltres, fent-li fotos  i després a la Basílica de Sant Joan del Laterà. Vam començar pel famós baptisteri.



Mai havia vist algo tant majestuós i únic, meravellat com tot el que veig de Roma, de cop em quedo sense bateria.



Admiro i valoro tot plegat, i no acabo de absortir tant d'art. M'assec en un racó d'una capella que hi ha un endoll, però que no carrega gaire, i l' únic que aconsegueixo es un refredat, que vaig haver de correr a prendre un antihistaminic.



i ja quasi fosc cap a casa amb autobus 

Dia 17 de febrer , diumenge i  últim dia.

A sota la porta com cada dia trobem l'Evangeli del dia que avui és de Sant Lluc tracte de Les Benaurances. Són dos quarts de set del matí i per últim dia vaig a missa a Sant Pere. L'entrada a la basílica de Sant Pere es totalment gratuïta com a totes les esglésies de Roma, una altra cosa és entrar als museos i tresors de dintre, cosa que a casa nostra entrar a les catedrals costa diners i parlo en general. Missa a ll'altar del Sant Pare Joan XXIII ara sant, som més ho menys els mateixos. M'acomiado del centre de la cristianitat i també faig la darrera foto als soldats de la guardia Suïssa. Esmorzem i sense perdre temps amem amb atobus cap a la plça de Venècia, penso que es el punt més centric de la ciutat, gairebé tot comença i acaba en aquesta plaça. cap al Palazzo Doria-Pamphilj, domenica 17 febbraio 2019. Preu 12 €. Via del Corso 305. (Laci) Roma 00186. 




Mai havia sentit parlar d'aquest palau-museo relacionat amb el papa Inocenci X, propietat de la seva famiilia, la meva dona sí sabia que en aquesta galeria hi havia un famós oli del Papa Inocenci X fet per Velazquez.

 Galleria Doria-Pamphilj ( il Trionfo dell'Arte nel Cuore di Roma. Es troba una col.lecció privada única al món : Brueghel, Caravaggio, Bernini, Raffaello, Lippi, Tiziano, Tintoretto, Velazquez, Memling, ...... Després de comprar les entrades i d'atravessar un gran i majestuós claustre renaixentista,


Claustre renaixentista del palau Doria-Pamphilj

 abans de pujar l'escalinata noble, veiem dos cotxes de luxe , dos motos guapes, que el meu amic Dr. Toni Griera ens hagués assessorat rapidament sobre si eren úniques o no, o només històriques?,



 però pensem que sí que són bones; les diferents bicicletes que també hi han no calia valoració ens conformavem en veure-les i prou , la bicicleta ens uneix, quasi tothom en pot tenirt una, i a més dona salut i va molt be per passejar per la ciutat eterna i també pel Pla de L'Estany.



Jo cada dia faig set km. en una bicicleta amb bateria, no te mèrit però es el que hi ha.??. He vist un home entrant i sortin per una porta que no era ofiicial, per sentit comú deia ser de  la propia familia Doria-Pamphilj que viu en el mateix palau. Es seu, donç normal que hi visquin. Amb la Tere hi vam passar a poc a poc unes llargues dos hores, quasi tres. No s'acaba mai, es immens. Mai havia vist un museo amb tanta pintura concentrada a les parets; pintura de dalt a baix, a tots cantons, ben atapeïda, aquesta familia havia de ser molt rica, no m'ho puc treure del cap.



semblaven olis fets a mida per omplir parets a mida, no sobre ni un pam de paret sense obra. L'admiració és contant, tota l'estona pots dir oh,oh,oh,oh....ple d'esculture o de retrats, fins i tot del papa Inocenci X a la sala del tron.



 el palau està format per múltiples sales : Sala de Bany, sala de Júpiter, Saló de Pousin,Sala de tron,  sala dels terciopels, sala de ball (curiosament el terra es de maons cuits). 


Terra de la Galeria Aldoibrandini

hi  ha un lloc reservat per a l'orquestra, amb el tratje de gala de la familia, amb escuts brodats dels Dòria.



Aquest tipus d'enrejolat, abunda per les diferents sales del palau. Jo que aquest terra sempre l'he vist per les masies i a les habitacions de  casa no reformades, aqui resulta que estan a la part noble del palau.



La capella es una meravella, fins i tot hi han colocades a la paret les  majòliques de les estacions del Via Crucis ( Mitat del segle XVIII) Galeria Aldobrandini . El terra de la avantcapella es maquissim.



Gabinet de Velázquez on hi ha l'oli del papa Inocenci X, Galeria dels miralls, imressionant i més i més sales, on hi ha de tot, i moltes escultures de la Roma imperial, centes i bustos de marbre de diferents personatges, però molts personatges desconeguts per a mi. 



En fi un museo mai vist a casa nostra, tot es queda petit si el comparem. Segur que vostès em poden parlar del Louvre, o del Prado, clar que són més grans, però aqui es tracta d'una col.lecciò privada.
 Un servidor de jove es va quedar amb els impressionistes.  Em va encantar la primera visita que vaig fer al musée Jeu de Paume , a Paris l'any 1976.
Era molt jove i amb petites coses gairebé erem feliços. Directe de l'estació al musée, amb les maletes a les mans, aquest fet demostra lo que dic, una gran il.lusió. Tots anavem com fans a veure els impessionistes que els sabien tots de memòria, en aquells anys per lligar s'havia de tenir una certa cultura i un servidor la practicava i em divertia saber. Be, anant al gra, entre els impresionistes sempre m'agradat Van Gogh ! també Sisley, Gauguin,Camile Pissarro, Renoir, Monet, Manet, Cézanne, Edgar Degas ( m'encanta l'oli de La classe de danse )  , També Berthe Morisot, en fi no recordo més. La darrera visita feta l'any 1993 els impresionistes ja estaven traslladats al musée d' Orsayon encara estan.  
Després d'haver disfrutat quasi tres  hores de pintura renaixentista al museo Doria-Pamphpnilj, he de dir que vaig quedat saturat de tanta bellesa , encara que aquesta pintura sigui exel.lent, un servidor es cansa de bodegons, de retrats, i de paisatgisme i de figurisme.


Iu Pasqual, Monistrol, del museo de Montserrat.

Em quedo amb lo poc que tenim a casa nostra d'Olot en Pere Gussinyé i Gironella, va aprendre pintura de la ma de Josep Berga i Boix ( l'avi Berga).

Oli d'una romeriia de l'avi Berga )

En Josep Berga junt amb Joaquim Vayreda van fundar l'Escola d'Olot. En Berga era un pintor paisatgistic español, influenciat per l'escola de Barbizon (França) i junts van fundar l'escola.



Pere Gusssinyé i Gironella, pintor impressionista català

i els Vayreda, l'avi Berga,  l' Iu Pasqual,  en Josep Pujol i Ripoll, ( Josep Pla , retrats de passaport, pàg. 580, any 1968. Edicions Destino.


Josep Pujol i Ripoll, jo vaig ser el seu metge al final de la seva vida. Gran amic de'n Josep Terradelles i d'Antoni Planagumà.

per altra banda de Rupit en Benet Sarsanedas del grup del passeig de Gràcia i participant a les tertulies de la Penya La Punyalada molt ben descrit al llibre del Dr. Manuel Sarró i Palau.


Benet Sarsanedas

en Rafel Griera i el seu amic Cruañas que en sap molt. 


Josep Cruañas i Fages, Pointor aquarelista i dibixant. Un exel.lent artista.

Al museo de Montserrat om pot gaudir d'una amplia exposició de pintura Olotina i Catalana, també impressionisme i surealisme. Ah ! els Mir una meravella. Cada vegada que vaig a Montserrat passo llargues estones al museo, us el recomano, que hi aneu amb temps. 
El dia de la Mare de Déu de Montserrat es gratuït . Jo no puc de deixar dee recordar l'amiga Naoko Nakamoto (epd), molt amiga del Pare J. de C. Laplana.



No podiam marxar de Roma sense visitar  i pujar per les famoses escales quasi planes dissenyades per Miquel Àngel en el 1536 que et porten a la Piazza  Campidoglio a la colina Capitolina, on hi han els museos Capitolins. La llegenda diu que dificilment trobariem una plaça tan bella i harmoniosa; l'enmarquen  a dreta i esquerra el Palau dels Conservadors i el Palau Nou ( o del Museo Capitoli), al fons el Palau Senatorial, seu del Municipi. Al centre de la plaça trobem  la copia de la bellissima  estàtua de marc Aureli, la trobo desproporcionada, no m'agrada. Al comprar les entrades, vam trobar un funcionari mal educat, gens empàtic, pocasolta, la seva postura no deia res d'interès per l'usuari ni per ell mateix; semblava talment que ens feia un favor d'atendrens, que era una sort trobar-lo, vaja semblava que estava de vacances, i que anava a passar el rato al museo, quin personatge tant estrafalari, aplicava la llei del minim esforç, no es va moure per buscar canvi de 50 euros, com alternativa ens proposava pagar amb la Visa. El vam deiar plantat i vam anar a la finestreta del costat que la senyora ens va atendre correctament. Aquest home li haurien d'obligar a fe un curset d'empatia o com els metges que ens manen fer un curs que es titula : Probar de seure a l'altre costat , llavors ho entendria millor. Per sort no ne'm trobat cap més en tot Roma. Hi ha persones que s'han fet grans i no saben el que han de saber, greu problema.

Cromo que el vaig trobar a casa meva fa molts anys, és molt antic, és un gravat colorejat a ma.
La Curia Hostilia (en latín, Curia Hostilia) fue uno de los edificios que albergó las reuniones del Senado romano durante la República Romana. Según la tradición, fue edificada bajo el reinado del tercer rey de Roma, Tulio Hostilio en el Foro Romano, después de la destrucción de Alba Longa y la entrada en el senado de las grandes familias de Alba.

Tot hi haver estat 5 dies a Roma, puc di que ens ha faltat encara cinc dies més. No hem vist les Termes de Caracalla, més de la meitat dels museos Vaticans, tampoc la Biblioteca Apostòlica Vaticana ni la Pinacoteca, Sant Pau Extramurs, poc els Forums Imperials ni la basílica dels Sants Metges (Sant Cosme i Damià), tampoc la Domus Aurea, ni el Circ Màxim, no em vist el Quirinal, tampoc les Catacumbes , ni altres monuments de la Roma Imperial, ni moderna, tampoc dins l’esglesia de la Trinitat dei Monti, . Ens queda molta feina per una altra vegada, però deu ni do del que ens emportem, hem gaudit i après molt. El barroc ha omplert els cinc dies. Jo que en la meva juventud havia passat practicament del romànic i gòtic als impressionistes , sense valorar res més, la meva cultura artistica era molt pobra, amb els anys he anat aprenent i valorant i he tornat a casa enamorat del barroc de Roma.
Si no parlés del tràfec i de la manera de conduir a la romana, em deixaria quelcom del viatge, saltar-se semafors en vermell, no repectar el pas de peatons, les motos tampoc respecten res de res, els taxistes fan curses i el peató que es troba al mig d'un pas cebra tremolant i mitg acollonit, pensant que serà de mi ?? i la mirada està dirigida a la cara del conductor i no al verd que et dona el semàfor.  No se si es obligatori tenir carnet de conduir o és que fan pràctiques i no cal examen i perque posen les senyals de tràfec ??, tot un misteri pel turista novell com nosaltres. Al final om diu allò: que Déu ens agafi cofessats.

Amb permís del Sr. Pallarés a un lector de la revista El Ciervo.

M'hagués agradat trobar-me amb el bar que tant parla el Dr. Fabré, Soto il Mare, al carrer Tunissi, però anem massa atrafegats amb el google Maps a la ma, cercant la Fontana de Trevi, camí del Panteó. 
Segurament tampoc trobem les botigues amb delicatessen que troba la familia Fabré-Capdevila, per poguer comprar per eemple : porqueta romana, lunganica,tortellini di ricota,varette a le vengole.
Lo pitjor no es el tràfic drls cotxes de Roma, que és algo d'infart, lo pitjor es passejar amb un capellà vestit amb sotana i no avançes un mere que ja li estan demanan caritat, i jo ho he viscut, tot un martiri, per una persona que segonl'Evangeli al Senyor no s'hi arriba sinó per mitjà dels germans més pobres, si a cada un li vas donant un euro, al final de la tarde, t'has quedat sense jornal, o sigui a zero. Com s'ha d fer ??, donç per ser bo d'ha de ser dolent, dir que no i ingressar part del teu sou cada més a Càritas, i saber dir no.
Una abraçada i em deixo moltes vivencies en el tinté i moltes coses que no he visitat ; Roma es tant potent i gran i bella que penso que si ha d'anar varies vegades, ho preguntaré al Dr. Fabré.
Gràcies als nostres fills per haver encertat en el regal.

Pep 

Bibliografia :
Roma. Guia per a pelegrins. Brenabé Dalmau, Claret.
Roma. Arte i Arquitectura. Marco Bussagli.2004, de la edició espanyola.