dimecres, 22 d’abril de 2015

DINAR DE LA MARATO DE TV3 A CAN FONT, ORGANITZAT PEL CASAL DEL JUBILAT

Tot va començar el dia que la presidenta del casal del jubilat Sra. Claudia Palomo i el vicepresident Sr. Joan Poch, van venir a casa meva, per tal de convidar-me a fer la xerrada del tema de la Marató 2014: Les malalties del cor . 

Les malalties del cor, enteses com els trastorns que afecten l’òrgan principal de l’aparell circulatori, van causar durant el 2011 la mort de 13.000 persones a Catalunya. Dins d’aquest grup de malalties, les cardiopaties isquèmiques – l’infart i l’angina de pit – són les que més morts provoquen, en molts casos de manera sobtada, i representen la primera causa d’insuficiència cardíaca i de pèrdua de qualitat de vida dels pacients.
Amb la  seva cordialitat amb van convencer i asseguts al menjador de casa els vaig dir que sí, donat que  arrel de la meva jubilació tinc temps.
Rapidament em vaig posar a preparar el tema motiu de la Marató 2014. Vaig demanar ajuda a la cardioleg Dra. Georgia Sarquella Brugada de Sant Joan de Deu, que l'havia conegut els anys que havia fet guardies al CAP BESALU i també ella m'havia fet una baixa meva, d'un accident a la neu fa molts anys. Deixant un grat record entre els pacients i companys del nostre Consultori Local de Cornella del Terri



Arribat el dia de la Marató, jo no sabia qui em presentava, ho tenien ben guardat. Misteri fins minuts abans de començar ; quan vaig veure pujar a l'escenari a la Dra. Ester Oliva, em vaig endur una gratissima alegria, es per mi una gran metgessa i millor persona. La Dra. Oliva esta fent l'especialitat en radioteràpia a l'Hospital Trueta de Girona. El temps que va pasar al meu costat va ser una exel.lent companya, mai tenia pressa per acabar, ho compartiem tot fins i tot els domicilis i en general les tasques de coordinació amb la treballadora social i la psicoleg. Necesitaria molt d'espai per explicar-vos el seu curriculum. Es un honor tenir a Cornellà del Terri un esplet tant complet de metges  fills del poble.
M'abelleix moltissim posar el text que ella va escriure sobre la meva persona :


Hola, bon migdia. Gràcies per haver-me convidat a fer aquesta presentació. Als alcaldes de Cornellà del Terri i Palol de Revardit els senyors Salvador Coll i Jordi Xargay, al regidor de salut el Dr. Josep Maria Pla, la presidenta del Casal de Jubilats la senyora Clàudia Palomo, als membres de la junta i tots els socis que ens acompanyeu en aquesta trobada per col·laborar amb la Marató. I disposats a adquirir molta més informació gràcies a l’exposició que ens farà el Dr. Capdevila.



Tot i que el ponent d’aquesta xerrada no necessita presentació, ja que tots el coneixem sobradament, al haver estat el nostre metge durant més de vint anys.


El Doctor Josep Capdevila i Vila va néixer el 18 de Novembre de 1949 en petit poble de la comarca de l’Urgell, Llorens de Rocafort o altrament conegut com a Llorens de Vallbona per la proximitat amb el monestir de Vallbona de les Monges. Un poble molt bonic del que ens va descobrint les relíquies a través del seu blog d’internet. Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar el 1981. I posteriorment es va especialitzar en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina del Treball.

Després d’un periple per varis pobles de la província de Girona: Angles, Bescano, les Planes d’Hostoles. I un cop aprovades les oposicions, ell i la seva muller, la Tere, es van instal·lar al nostre poble, convertint-se des del setembre del 1991 en el metge d’Assistència Pública Domiciliaria, el que es coneixia com a titular, dels municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit. Plaça que ha ocupat, amb molt d’orgull, fins fa pocs dies.

Jo personalment fora dels quatre refredats i grips de rigor, he procurat visitar l’ambulatori tant poc com he pogut. Però és que el nostre metge no el pots trobar només al consultori, sinó que el pots saludar anant a comprar pa,  al sortir de missa, passejant el gos (l’Antuant) o veient com els seus fills, l’Oriol i en Lluís, porten l’abre del maig durant la festa major. Jo vaig tenir la sort, de poder ser una observadora, de primera línia, de la seva feina, quan vaig estar aprenent amb ell durant tres mesos. Us he de dir que va ser un privilegi, tant per mi com per les meves predecessores, l’Anna Bustins, la Montse Figueres i la Rosa Coll, poder realitzar aquestes petites pràctiques abans d’incorporar-me definitivament al món hospitalari, tant per l’equip que hi ha a l’ambulatori (la Maria, la Gemma, entre d’altres), com per tots els pacients que vàrem visitar.

Durant aquells mesos vàrem repassar el que comporta el jurament hipocràtic (que és el jurament que fan el metges en el moment de la graduació per a determina certes conductes per a poder exercir correctament la professió), vaig començar a fer anar el programa informàtic i el de les receptes electròniques. Però sobretot vaig aprendre a tractar amb els pacients i els seus familiars. A que hi ha visites que duren dos minuts i altres mitja hora. Que és important el que es diu, però sobretot el que no es diu, ja sigui per vergonya, per desconeixença o per no saber posar-li un nom. Que és important anar a visitar un pacient al domicili, quan aquest no es pot desplaçar, però encara és més imprescindible no rebutjar el got d’aigua que t’ofereix el cuidador/a i escoltar allò que et vulgui dir; tot i que tu ja només penses en el dinar que t’està esperant a casa.

Entrant en la matèria que avui ens ha reunit aquí. Tots sentim per les notícies dels diaris i la televisió, els grans avenços que fa la ciència en tots els àmbits, i també, es clar, en el de les malalties cardíaques (cateterismes, stents, by-pass, cèl·lules mare, etc). Però com en tantes altres patologies, el treball més important i transcendental és el de la prevenció i el del control dels pacients de risc que es fa des dels CAPS. Mirant tensions, auscultant i fent electrocardiogrames. I és que no us podeu arribar a imaginar les hores que ens vàrem arribar a passar llegint els electrocardiogrames, calcul·lant tots els paràmetres necessaris per a poder determinar si hi ha una hipertròfia de la paret, detectant les arrítmies o calculant el risc d’infart segons el Regicor. I és que un metge no pot deixar mai d’estudiar ni d’aprendre noves tècniques ja sigui fer un taponament nasal o posar una sonda nasogàstrica. Mai se sap quan un dels teus pacients ho necessitarà.   

Així doncs aquí us deixo amb el Doctor Capdevila per a que ens il·lustri a tots sobre les malalties del cor i com prevenir-les.
 
Salut i bona festa a tothom.
Doctor Capdevila li cedeixo la paraula. 

No cal dir que tot el que va dir la Dra. Ester Oliva em va arribar a l'ànima i li agraeixo en lo que val. Jo sí que puc dir que la seva estada va ser profitosa per tots, principalment per jo mateix, perquè tenir 8 hores al dia una jove metgesa acabada de sortir de la facultat de medicina i amb molt bones notes es una sort; puc dir sense cap mena de vergonya que vaig apendre molt d'ella, sap molta medicina i està enamorada de la seva professió, plena d'il.lusió i amb una empatia que la fa molt propera al qui pateix. Em consola tenir una metgesa tant estudiosa al nostre poble. Aviat serà Especilista en Radioteàpia. Per molts anys .


Be, jo si que no els reproduiré la meva xerrada que ja la va escoltar tothom, però si que felicito a totes les persones pel seu interès en aprendre sobre les malalties del Cor que tard o d'hora ens afecten a tots. He de donar les gràcies per la seva col.laboracio al Dr. Joan Pla Bartrina per les seves dots pedàgogiques a l'hora de passar per les taules a explicar com funciona un cateter controlat a distància, quan es belluga per les arteries coronàries i entre les vàlvules del cor. També va ser alliçonador ensenyar en una maqueta les diferents etaqpes en que evoluciona una arteriosclerosis, o sigui com es van taponant de colesterol els vasos sanguiinis.
Després de dinar he de dir que la Presidenta del Casal del Jubilat Sra. Claudia Palomo em va dedicar unes boniques paraules d'agraïment i que van ser molt entranyables per la meva persona. També em nom de tots em va fer un obsequi, que vaig agraÏr moltissim.
Tot seguit el Sr. Alcalde Salvador Coll em va fer un llarg parlament glosant els anys que he estat el metge del poble i com treballava durant aquets 23 anys. També em va fer a mà un escrit aprobat pel Ple de l'Ajuntament de Cornellà del Terri i signat per l'Alcalde i el Secretari Municipal i que tot seguit reprodueixo.


Molt agraït pel contingut del present certificat i pel parlament de l'Alcalde i de tot el Consistori de Cornellà del Terri i gràcies a tot el poble de Cornellà del Terri pel carinyo i estimació durant tants anys.



Molt agraït a tothom per tanta consideració.
Una forta abraçada.

Pep 

dissabte, 11 d’abril de 2015

ACTE DE COMIAT DEL POBLE DE PALOL DE REVARDIT

M' abelleix moltissim publicar la festa que es va fer a la sala noble del castell de Palol de Revardit en motiu de la meva jubilació el dia de Santa Llúcia de 2014. A Palol celebren festa grossa; te molta anomenada a tota la contrada. La jornada estava plena d'actes, com poden veure a continuació:


Com podem veure una diada molt aprofitada. Els actes al castell van començar amb una exposició de dibuixos dels germans de Palau, gran assistència de públic.  Com sempre vam disfrutar de les seves paraules i dels seus dibuixos, ho fan molt be i per això agrada la seva obra; es per sempre. 


Vista del poble de Palol de Revardit des dels prats abans de Can Vila.
Palol de Revardit te un terme molt gran uns 18,28 Km2. El poble està situad al sud de la capital de comarca , Banyoles i en el seu municipi te inclòs els nuclis de Sant Marti de la Mota i Riudellots de la Creu, que fa pocs dies vam celebrar la nova plaça i restauracio de l'esglesia.



La veritat es que es va inagurar amb una gran festa, amb castellers i tot, després un pica-pica abundant per tothom, fins i tot hi van haver caragolls, que jo no vaig probar, però si que vaig veure disfrutar veïns de Palol que es xupaven els dits.




L'alcalde Jordi Xargay i Congost fent el parlament.
Be tornem al castell, on es va  fer l'acte de reconeixament al metge titular que s'havia jubilat feia un mes.



El Sr. Alcalde es va esplaiar amb la meva persona, va fer una síntesi molt entranyable de la meva carrera i vida academica i també de lo que havien sigut els meus 23 anys ocupant-me de la salut de la gent , i de viure el poble en totes les seves vertens



Em va entregar un document aprovat per unanimitat pel  Ple de l'Ajuntament de Palol de Revardit.



També em va obsequiar amb  unes litografies numerades de l'artista Tabuenca l'una del poble i l'alta del castell.



El castell medieval de Palol de Revardit te molta història. 
qui van les meves paraules d'agraïment a l'Alcalde president de l'Ajuntament i al poble que m'acompanya.


Bon dia a tothom, il.lustrissim Ajuntament de Palol de Revardit, Sr. Alcalde Jordi Xargay, Sr. Alcalde de Cornellà del Terri Sr. Salvador Coll, Diputada al Parlament de Catalunya Sra. Dolors Rubirola, Sr. Pere Vila regidor de l’Ajuntament de Cornella del Terri, mossèn Marc,  la nostra directora del CAP Banyoles Carme Graboleda, Dra. Dolors Masó aquí present i que ja es la vostra metgessa d’ençà el passat dia 18 de novembre, data de la meva jubilació,  amics i amigues, veïns del municipi, que durant 23 anys he considerat també el meu. No m’hagués important gens ni mica haver nascut aprop del Revardit, i esperem que molt aviat puguem augmentar la  familia, serà un motiu més per estar aprop vostre ; Can Magot està molt aprop de Can Redressa, tots ho sabeu millor que jo.
Abans que tot dir-los que em costa deixar-vos després de 23 anys, no es fácil, entre nosaltres s’han creat molts lligams afectius i això fa més dura la separació. Però si algo he après des de jove, es que no hi ha res que duri per sempre.
Gràcies Sr. Alcalde per les seves paraules d’agraïment vers la meva persona, que també són les del poble de Palol, al menys així ho sento jo.
Agraïment i reconeixament, són dos paraules d’un gran contingut, dos paraules que ens fan humans. Des de molt petits que els pares ens ensenyen a donar gràcies i alhora a veure les coses bones que passen al nostre costat. Així també m’ho van ensenyar a mi. Accepto amb profund agraïment tot l’escrit aprovat pel ple de l’Ajuntament de Palol, per unanimitat. M’honoren les vostres paraules, igualment m’honora que em digui que formo part del municipi i que en continuaré formant-ne part. Gràcies, espero que així sigui si la salut m’ho permet.
Durant 23 anys Palol i la seva gent, els seus masos i el castell han format part de la meva vida i ja formen part de rerafons de la meva ànima. Sempre m’ha interessat tot el que ha passat en aquest poble petit i senzill com diu el nostre alcalde, encara que jo mai mi he fixat , perquè el poble d’on sóc fill a la baixa Segarra, només te 32 habitans, per això considero Palol com molt gran, amb molta activitat social, un pabelló que es l’enveja de les contrades, els pessebres que cada any s’exposen son una meravella, l’aprenentage de sardanes cada hivern al pabelló, la festa de Sta. Llucia que avui celebrem i que sempre es molt concorreguda per gent de les contrades, Sant Miquel molt lluida, les exposicions d’art al castell recent restaurat i que tant be a quedat; el local social amb tant d’èxit en participació, cosa mai esperada abans de començar i això fa poble, no en tingueu cap dubte. He de dir que vaig viure la total restauració del castell setmana a setmana,una obra que tots n’estem orgullosos,una feinada colosal.
Encara tinc el record de les dos pujades a peu per la vora del Revardit a Biert, passant per cal Sereno, he de dir que les dos vegades vaig ser l’últim en arribar. Un dia us ensenyaré alguna foto d’aquelles entranyables pujades, puc dir-vos que els primers en arribar van ser el nostre jutge de pau en Pere Xargayo i Llaho, en els moments de publicar l’escrit (e.p.d) i el seu cosí Josep Xargayo i Ametller.
Puc dir que els ultims 15 anys per on he caminat més es el terme de Palol, cada dia feia un gran recorregut, vaig veure tota la restauració de Can Cuaranta i us recomano als que no ho coneixeu que feu aquest recorregut, la carretera de les Ribes, es un passeig de pau, de frescor a l’estiu.Un no troba  ningú excepte en Martinez amb el seu gos, ell si que sempre ha donat bon exemple de caminador. Un bon dia el nostre jutge de Pau i millor persona, em va ensenyar com escursar el camí i anar asortir a prop de cal Carreteric. De vegades per escurzar passava per can Colom, on veia les vaques que sempre m’han agradat, perquè a la Segarra mai ni ha hagut, tot es cereals, oli, ametlles i vinya. Quantes vegades he passat per can Batlle i trobar l’Emilia (a.c.s.) prenent el sol o fent feina, sempre amb el seu somriure. Tot  s’ha de dir el primer malalt que vaig atendre a Palol va ser en Rosendo (e.p.d.)
Des de la meva arribada a Palol sempre he admirat la vostra gran hospitalitat, sempre a l’aguait que no em faltés de res, s’assegui, mengi, begui,prengui un cafè, s’escalfi a la vora del foc, no vull dir noms, per no dexiar-me cap, però si que m’he trobat com a casa. Una altra qualitat o virtud vostra es l’ajuda mutua amb el mas del costat o amb altres cases del poble, per compartir les feines de camp, el preocupar-vos de les malalties dells veïns, fins i tot el vostre alcalde també visita el malalt, es un detall que s’agraeix en tot moment. Alcalde és una bona virtud, a mi sempre m’ha agradat !!! Les visites de metge per definición són més curtes, les d’Alcalde fan més companyia i són més llargues.
 Estar pendent del necessitat només passa en un poble petit i senzill com diu el nostre alcalde. Que duri.
Ens coneguem mutuamente, sabem la vida i miracles de cadascú, això que podria semblar tafaneria, i no ho es,tot plegat es converteix en saber lo que li pasa al veí i  disposats a ajudar-lo en les seves mancances.
El que tots hem après des de petits es que res es per a sempre com he dit abans oi?.
 Tot te un principi i un fi i aquí ha arribat el meu.
De tots vosaltres he après i molt, tots sou únics e irrepetibles, amb 23 anys m’he passat hores parlant i escoltant histories de toca mena sobre l’història del terme de Palol, de com anaven a bosc a tallar aulines per fer carbó, on es trovaben les múrgules, com es podia arribar millor a Can Eras, o pasi per Can Bufarol que arribarà millor a l’església de la Mota, o quantes vegades els vaig preguntar si un mas com can Farinelis perteneixia a Palol o no ¿ o Si la casa del barco ens teocava a nosatres o no, o si  de’n Mingo en aval Can Llusca ens tocava o no, gràcies a ells vaig poguer surtir-me’n en les meves visites als malalts. ¿les històries dels cassadors, quin era la millor època per anar a collir esparguls, les grans caminades que feien per a anar a escola des de masos molt distants, tot un mèrit i de vegades amb el calçat moll que calia assecar a la vora del foc per possar-se l’endemà per repetir el mateix cami, i de petits petits que la mainada anaven sols i tornaven sols a les bosques, no com ara que els deixem a dos metres del cole, perquè no els passi res, com han canviat els temps.
Tot el que us he dit abans m’ho havient explicat els vostres pares, i avis ara tots al cel, com l’Andreu Camps i la Pilar , en Ramón de can Redressa, els avis de can Garriga , amb els avis de Can janassa en Josep i la Pepa, amb la Maria la tia soltera de’n Josep Parella, l’ Esteve de Can Banyeta i la seva esposa Conxita,amb en Peret de ca l’Estany, amb en Josep Xargay, pare de l’alcalde , amb la Montserrat Cargol mare d’en Vicenç Soler del qual vaig apendre molta història de la vida d’un ferrer, també llargues xarrades amb ex alcalde Jaume Ribas (e.p.d), amb en Josep Carreras i i la Carme pares de la Fina, i un record especial pel seu oncle Joaquim Farrer Rovira,  amb en Paquito Cervià Sala i la Maria de cal Rajoler devant de la República, tant hospitalaris ells, amb la Mercè de cal Oliva i tots els seus sogres i en Met, Can Serrat amb l’àvia Teresina, la Concepcio Capell, els avis de can Perich en Peret i la Montserrat, amb en Pitu Bosch de Can Martorell,amb els avis de can Garraba en Josep i la Maria pares de la Joana, amb en Peret de Can Bosch que feien mercat a Girona, la Siseta de Can Gifreu, en Felix Bosch que ho sabia tot de Palol , home polifacetic, fins ja gran encara tallava els cabells a la gent que li tenia confianza i em donava els bons dies quan obria el consultori, tot cuidant l’hort; també un grat record per la seva esposa Rosa Reverter (a.c.s.). També vaig atendre moltes vegades a la Rosa Badia de can Carrer i la seva mare Angela Mir , ambdues  en pau descansin. 



Segur que em deixo algú, en demano perdó, encara que metge  també em falla la memoria. De vegades, també no se on posar el mas si a Ravos o Palol. Amb tots ells vam compartir més d’una confidencia, pors, preocupacions, problemas amb veins, etc, tot queda guardat per sempre. Tots ells descansen en pau.
L’Ajuntament de Palol es molt actiu en tot, he viscut totes les obres publiques des dels pou d’aigua, el dipòsit i  la portada d’aigües de la xarxa publica a totes les cases i al mas més allunyat, com el pavimentat de camins veinals, com la construccio del pabelló d’esports, també he assistit a les sessions del Consell Social Municipal des de la seva fundació.
I no oblidem la gran festa de la inaguració del consultori local, que completa els serveis sanitaris al poble.
Be, no em vull allargar més, si dir-los que aquests anys a Palol m’han fet be a la meva persona, mai m’ha dolgut fer una visita més a casa vostra, he rebut més que el que he donat. Seguiré siguent un vehi més, a la meva edat  ja no puc passar sense la vostra amistat.
Gracies per aquest reconeixement a tot el consistori i al poble.
Només dir-vos que us deixo en bones mans, la Dra. Masó es una bona metgessa i millor persona. La vostra salut està en bones mans. Benvinguda Dra .Masó
Adeu siau a tots, però tambe us dic a reveure si a Déu plau. I ara tots a missa a celebrar la festa de Sta. Llucia ,

Josep Capdevila 




Abans d'anar a celebrar la missa de Sta. Llúcia ens vam fer aquesta foto com a record de la festa.
No vull acabar sense publicar la Resolució de la Secretaria General del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya.


Per la qual és declara la jubilació forçosa per edat del senyor Josep Capdevila i Vila.
Document implacable que posa fí a la meva vida de funcionari de la Generalitat de Catalunya; redactat quasi un més i mig abans de la jubilació. Manera d'actuar de l'Administració.  
Ha estat tot un honor treballar per la Generalitat de Catalunya.


Rectoria de Riudellots de la Creu, per la part del darrera.
No vull acabar sense escriure una mica d'història de Palol de Revardit que m'ha explicat l'Encarnació Pallerols :  L' últim mossen que va viure a la rectoria de Riudellots es deia mossèn Joan Vilar, fill de Mieras; vivia amb les dos germanes la Victoria i la Lola aquesta, com a majordona. 
L'Encarnació les va cuidar molt de temps. El mossèn va estar de rector a Palol durant molts anys.
Pep.

dimarts, 7 d’abril de 2015

PESSEBRE EN UN CENTRE SANITARI



Els escric els comentaris que jo sentia des de dins del despatx mèdic, mentre els pacients guardaven la tanda, alguns passejaven, d’altres parlaven, altres llegien i els nens eren els millors observadors del pessebre. Tot s'ha de dir, la porta tenia els seus anys i no tancava com Déu mana. En la sala d’espera d’un metge sempre han conviscut l’angoixa , la por , l’esperança, la incertesa, un lloc on la paciència es posa a prova i la condició humana es tensa fins a  nivells perillosos . De vegades es pot escoltar el silenci i en d’altres s’ha de manar silenci.
Tot comença l’endemà de tenir fet el pessebre: 



-      Bon dia , - i sense dir més l’home es posa la mà al cap i diu : " Fixat, tenim un metge hippy amb una barba d’un pam amb rínxols al clatell i qui ho havia de dir , ara resulta que es creient i ha fet un pessebre a la sala d’espera. Resposta de l’ únic pacient que hi  havia a la sala d’espera: " Ui, que et sap greu ?
" No , però m’ha sorprès, a més aquí al poble mai ho havíem vist quelcom semblant.  Li contesta l’altre: " Però estaràs amb mi, li ha sortit molt be, es preciós. " Sí, però no calia que fos tant gran ". 
I la conversa es va acabar, perquè li vaig treure l’interlocutor.
De cop n'entren quatre quatre  i un d’ells diu: " No us ho perdeu, un pessebre, vaja l’ últim que faltava. Un altre pacient afegeix: " Haurà tingut molta feina en fer-lo perquè estic veien quatre classes diferents de molses i aquí al poble només se’n troben dos". Un altre respon : "Les haurà portat de Lleida, perquè a la barberia  ahir deien que aquest metge és fill de l'Urgell ".



 Així  es de Lleida aquest bon home?.  Un altre li contesta:" Segur que no,  perquè es diu Capdevila i Olot n’està ple, segur que es parent del fiscal Capdevila ". Ves a saber de Capdevila ni ha per tot Catalunya ". Un altre s´hi posa i diu: : Jo sóc de Sta. Coloma de Farners i també n´hi ha i a Sils també, a més la nostra veïna esta casada amb un home de Campmany que també és diu Capdevila".  Un altre diu: "  Però el metge no deu ser de gaire lluny perquè de segon cognom es diu Vila i la Garrotxa n’està plena, fins i tot els famosos germans Vayreda, en Marià escriptor, Estanislau botànic, Joaquim pintor , de segon es deien Vila".
 Un altre deia : "Jo tinc parents a St. Joan les Fonts i a Castellfollit de la Roca i ni ha molts, en fi,  deixem-ho que no en traurem l’aigua clara, lo millor es preguntar-ho a ell mateix. A més, si tots xerrem, sortirà el metge a dir silenciiiiiiii. 




Un altre afegeix : "A mi amb aquesta barba tan gran i tan negra m’impressiona i ja que en tinc prou amb la gota que fa anys que pateixo i no em curo i el dit gros del peu el tinc vermell i fins i tot els llençols em molesten de nit, el meu pare ja era gotós. " Home, potser que t'ho encertarà aquest metge jove, algú que el  coneix del poble on estava abans, parlava que havia  estat uns mesos a Reumatologia a l' Hospital de Sant Pau amb el Dr. Cesar Díaz López, alguna cosa sabrà d' aquesta malaltia, no ?
  Les entrades s’anaven seguint i els comentaris també. Una dona diu: " Fixeu-vos l’estel te quatre puntes, mai s’havia vist, sempre han sigut tres, no sé d’on ho ha tret ".  Un li contestava : "Dona,  tu mai has sabut diferenciar un estel d’un cometa, deixa el pobre metge en pau ".



De la colla que ja començaven a ser un pacient diu: " Que estrany que el metge faci el pessebre el dia 12 de desembre. Faltant encara tants dies pel Nadal. Resposta d’un veí seu :" N’hauries d’aprendre del metge, que a casa vostra sempre el feu la mateixa nit corrent i depressa i sempre us deixeu els xais dels pastors.
Tot seguit, algú comentà : " El metge s’ha passat, perquè jo ja n´he contat unes dues dotzenes, sense comptar les cabres".  -Donç demana-li que te´n deixi una dotzena i així estaran més repartits".
Un altre dia de tants:" Mireu el metge s’ha oblidat el caganer, quin fallo", és imperdonable. Resposta d’un pacient que està guardant la tanda: " Jo n´he comptat dos, però és normal que no els vegis amb    les diòptries que portes a les ulleres. A més, tota la vida els caganers s’han amagat i l’encant està en què costi trobar-los. Vine, que te’ls ensenyo i així n’aprens".
La tarda anava passant i entremig sortia algun comentari del preu de la llet, i del pinso de les vaques i que hauríem  d'encetar l'ensitjat per les vaques. Algun pacient deia: " Aquest home cada dia s' endarrereix  més, tarda massa en cada visita. " Li contesta un altre: " Quan estàs a dins bé t'agrada que et miri de dalt abaix, o no ?- És clar que sí. Donç a callar. Val més que mirem una mica més el pessebre, mira quin àngel tan bonic té a l' Anunciació - Sí. però el té en un arbre molt alt i els pastors no sentiran  l' anunci que els fa. Quin anunci ? Us anuncio una gran alegria, avui ... Caram, em sorprens, a veure si resulta que encara et recordes de quan anàvem a doctrina. Doncs sí, i què ?. - Home només  és una manera de representar el fet. - Si, sí, però un detall per aquí i un altre per allà a cada bugada perdem un llençol.
Un matí, vaig haver de marxar a atendre un domicili urgent i en arribar eren com vint persones i clar, els comentaris anaven a dojo, però no contra la meva persona, sinó pel " ditxós " pessebre. El primer que va entrar em va confiar, els comentaris que havien fet durant la meva absència. Clar, en arribar a la sala d'espera tothom parlava del temps, situacions que solen passar entre la gent. Quan s'acosta el capellà o el metge, cal espavilar-se en canviar de tema.
Mai hagués pensat que un inofensiu pessebre donés per tant.
Eren els anys què cada metge passava visita a casa seva, no en hi havia de consultoris a cada cantonada i els horaris de cada metge eren estrafolaris. Jo visitava dues hores al mati i dues hores a la tarde, a part de les visites als masos. Un company visitava cada dia a partir de les 22 hores fins que no quedava cap pacient; hivern i estiu, un altre metge passava visita tres dies a la setmana de 13 a 15 hores i als diumenges en sortir de missa, i així aniríem veien rareses i curiositats pròpies d'uns temps molt allunyats, on cada metge feia el que volia i ningú s'hi ficava. No vaig ser el primer en passar consulta en tavernes abandonades, o a sota uns pins, o en una estafeta de correus, una casa de pagès que feien menjars, un hostal a la sortida del poble, etc. En fi, no sempre els metges hem treballat a gust i ben calentons, més aviat ens hem adaptat als canvis que s'han anat introduint. Estàvem molt sols als pobles.



S'acostava el Nadal i una dona digué: " Oi que ningú no sap que avui és la festa de l'Expectació al Part de la Marededéu?. Doncs sí, falten vuit dies pel naixement del Nen Jesús.La gent més educada es rascava el cap i el més poca solta s'ho prenia rient. 

Cal dir que la dona tenia raó, però s'ha de ser una fura per saber-ho.
Un jovenàs d'uns 44 anys diu: " Vaja quina cova tant ben parida que ha fet, no hi falta res, fins i tot i ha un bastarral amb herba seca i un foc amb un piló de llenya, alguns estris de pagès com una forca, una destral, una falç de segar, un esclopet, una menjadora i bous i vaques.Com es que van venir a parar aquí aquesta bona gent?. A més, aquest nen, Déu n'hi do del fred que havia de passar" 
Un baster, que hi havia al poble i que posseïa una envejable cultura religiosa li diu: " Home, va donar la casualitat que l'emperador romà ordenà que tothom s'empadronés, cadascú al lloc on havia nascut i Josep era de Bet-Lèhem i junt amb Maria van obeir l'edicte, i mentre  estaven al poble, com ella estava embarassada, es van complir els dies del part i vet aquí, al no trobar lloc a l'hostal, es refugiaren en aquest estable i encara gràcies. Vam tenir molta sort; i la Verge Maria embolcallà el nen i el posà en la menjadora, tal com podem veure. Resposta: " Mai m'ho havien explicat. Fins i tot la història te un to de tendresa".
Ep i no ens despistem amb històries, que a lo millor el metge crida algú i mira, no el sentim i ens passen davant.



Com que cada dia anava arribant gent que no havia vist el pessebre, però si haver-ne sentit parlar a la perruqueria, a cal cisteller, a la fleca, a cal ferrer, al bar, a la pastisseria, a la modista
a la fonda, al baster, a la fàbrica, a la Caseta, a les oficines municipals, al matalasser...a l'estanc,  Fins i tot en sortir de missa, era tema de conversa.
Estava a mig matí i ja havia fet molta feina, quan un home diu: - mai havia vist que la mitat de les ovelles fossin negres ? Normalment el 99% són blanques, cosa extranya aquest ramat ? Segur que el senyor metge ho ha fet per la cosa equitativa i perquè no el tractin de racista ?. o potser a Lleida els ramats de xais son mitat i mitat, mai ho sabrem, perquè al menys jo no he sortit mai de Cogolls, màxim he anat a la festa de la Barroca per sant Andreu.
Un jove diu en veu alta: " A casa també el fem de pessebre i ens queda molt bonic. " 
Resposta d' un pacient : " Segur ? El nen diu que sí i l'home contesta: " Nen qui t'ajuda? Les meves tres germanes i la mare". És clar amb tanta dona, és normal que us surti bé, a veure si participeu al concurs de pessebres i guanyeu el primer premi ! De totes maneres , el vindré a veure que no acabo de creure-m´ho. Vostè mateix.
Dues dones que estaven en espera diuen: " aquest bon home no s'adona que les figures que van pels camins quan passen pel costat de les masies, són més altes que aquestes, les proporcions són importants", L'altra contesta : " Sí, però no és pot estar en tot, encara  que les cases més grans haurien d'estar més aprop de l'espectador i les petites més lluny,  però el fet és u altre, és celebrar el naixement, aquest Infant que canviarà el món". Qui t'ho ha dit això ?
Dona, que no escoltes quan vas a missa ?, està  escrit als Evangelis. Torno a la meva, a mi m'emociona el misteri, el caliu, la màgia del pessebre, la tendresa de tot plegat, els pastors que escolten l' àngel, quan avui dia ningú escolta, la resta són petiteses.
Una dona bastant gran diu: " Sabeu que per Pasqua i per Nadal cada ovella al seu corral. Us ha agradat? Doncs aquí va : Nadal al sol, per Pasqua al foc. Nadal en dilluns festes a munts. Nadal en dijous crema la reu i ven els bous.  Nadal en divendres, sembra fins les cendres. Per Nadal lo porc en sal, que continua així:
Per Nadal,
posarem lo porc en sal,
la gallina a la pastera
lo pollí al cap del pi;
ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates
i capons amb esperons;
correu,correu, minyons,
que la vella fa Torrons;
lo Vicari els ha tastat,
diu que són poc salats;
baixarà santa Agna
tota arromangada;
baixarà sant Lluch
tocant un canut
Oi, que no ho havíeu sentit a parlar mai ?, doncs un altre dia us en diré més.
Un jove comenta que els pessebres queden millor posant grans escorces de suro i un polsim de farina, per simular una nevada per les rodalies de la cova i que la molsa no s'ha de fer servir.
De cop sento: " Aquest metge farà cagà el tió a la seva canalleta ?
Un respon: Vols dir mainadeta oi? - " No, home, que a Lleida en diuen canalleta i prou; ja s'acostumarà deixeu-li temps, només porta mig any, temps al temps. D'on traurà la soca per posar a la vora del foc, si aquest bon home no te bosc ?
- No et preocupis, que si no en troba, jo mateix li´n donaré una de grossa.
Estem a la vigília del Nadal, són les quatre de la tarde, a la sala d'espera hi havia unes deu persones i de cop s'obre la porta i entra un home entre els cinquanta cinc i els seixanta anys, molt educadament diu bones tardes i seguidament es posa amb el pessebre que no havia vist cap dia i diu:  A mi m'agraden els pessebres, però aquest bon home no ha estat mai a Palestina; aquell paisatge sec i ressec no s'assembla res amb aquest, a més allà tot és sorra i pols, molta pols. Aquí tot és verd i no sé perquè aquest metge amb tants d'estudis no està al tanto de com és la flora i la fauna de l'Orient Mitjà.



- Això d'aquest paisatge tan auster com estàs pintant ho hauràs vist a la tele perquè tu mai has sortit de la comarca, com a molt hauràs anat algun dissabte a mercat a Girona i algun diumenge a dinar a Oix o a Joanetes la Mare de Déu del Món, oi ?
Una dona gran, ja quan havia acabat la consulta, truca al timbre i pregunta per si hi havia un nen . La meva dona li diu que no. A la poca estona torna a trucar i pregunta pel nen, que hauria de ser aquí a cal metge, perquè he trucat a urgències dels hospitals més propers i res de res; també acabo d' anar a la farmàcia i m' han dit que no ha  anat a comprar cap medicament. La meva dona li diu: " Entri i vostè mateixa miri, però només queda  un home que espera al meu marit, que ha anat a fer un avís a un mas ". La dona entra a la sala d'espera i exclama: " Nen, què fas aquí ? El nen tenia 70 anys.
Ja som a l'endemà del dia de sant Esteve i a la  sala d'espera hi havia molt d'ambient, tothom comentava la seva, que si el mossèn havia fet una Missa del Gall solemníssima i en sortir convidaven a moscatell i coca, com havien passat el Nadal en família, que si havia vingut el nen que treballa a La Bisbal, que si havia vingut el germà que viu a Aix-en-Provence des de fa trenta cinc anys, vaja hi havia anat amb la retirada dels roigos, un cop acabada la guerra civil. Un home gran preguntà si aquest poble era a prop de Saint Martin-le-Beau ?. L' altre home arronsa les espatlles volent dir no ho sé. Que si tota la família s'havien reunit al mas de pagès que està sempre tancat, però que mira aquella nit i el dia de Nadal els agrada fer la reunió allí, encara que explicava que es van fotre de fred.



- Una jove universitària, opinava sobre els dos rius que hi havia posat al pessebre i deia: " Si a Terra Santa no tenen aigua, només tenen el Jordà i es barallen per ell; si a Israel re- aprofiten les aigües residuals urbanes, per regar els jardins i ai ! Aquest senyor metge haurà viatjat poc".
Una altra jove aprofitant el tema diu : " No podem pensar que aquest home és fill d'una comarca secanera de les terres de Ponent i està emocionat que aquí a la Garrotxa tots són fonts, rierols, salts d'aigua, rius, algun aiguamoll i també haurà vist l'estany de Banyoles, doncs és comprenssible que n'estigui enamorat i mira, es recrea posant dos rius.
- Un altre contesta: " Mira, m'has convençut.
Ja passat els sants Innocents, el comentari era que hi havia massa masos, que on va néixer el nen Jesús no n´hi havia, tot era desert i el màxim que hom podria trobar seria tendes de roba dels pastors al voltant d'unes palmeres, per resguardar-se del fred de la nit i les batudes de sol del dia, perquè al desert les temperatures fan uns canvis brutals. Un li respon: " Home, l'Evangeli diu que els pastors dormien al ras, vetllaven de nit guardant el seu ramat ".
- Jo portava una estona dins del despatx i escoltava tot treballant, fins  que vaig  decidir començar.
Obro la porta desitjant-los un bon dia i ells també- bon dia doctor, bon dia a tots, vinga qui es el primer, jo, doncs endavant.
A la sala d'espera la conversa anava per les novetats del dia a dia del poble.
- Sabeu que ja tenim la grip aquí ? Doncs sí, la nostra jove te molts d'esternuts, coïssor als ulls i tos, molta tos. - Respon un entès en la matèria: " Home, això que expliques no és la grip, te un refredat, serà fort però no passa de refredat ". No, confondre, cada malaltia és diferent mestre, - li diu - bé, però el poble esta ple de grip i això s'estendrà com una taca d'oli. Segur; jo enguany no em vaig vacunar, perquè l'altre any encara ho vaig agafar més fort.
- Home de Déu però no veus que està demostrat que la vacuna va bé , i que els refredats els hem d'aguantar perquè no hi ha vacuna, ai, no n'aprendre´m mai.
- Mireu s'acosta la feta dels Reis i aquests no avancen, encara estan al principi i a més el rei blanc i el rei negre no porten patge. A més els animals no semblen camells; semblen dromedaris. Resposta : " Tu sabràs si no entens entre una euga i una mula- Bé deixem el tema, el pobre metge no te temps de moure els Reis, ja ho farà la nit abans.
Una dona respon: segur que ja ho faran els seus fills i els seus amics d'escola, que tinc entès que els agrada el pessebre i disfruten molt.
- Diuen pel poble que el tindrà montat fins a la Candelera. No fotis! . Diu que és la tradició.
- Van passar els Reis i tothom content perquè aquests havien sigut generosos; un nen ja grandet estava enfadat perquè ell s'havia portat molt be durant tot l'any i a més els diumenges acompanyava  els avis a missa i mira tot i així, el veí que mai cuida al seu avi, ni el porta a missa el diumenge, els Reis li han portat una bicicleta de dona, un joc de Trivial, un joc de disfresses i un equip sencer d'anar a escalar. En canvi a ell només una capsa de llàpissos de colors Caran d' Âche, un llibre d' Oliver Twist, una motxil.la per anar al col.le i una brúixola per anar d'excursió.


Els comentaris sobre el pessebre tornaven encara que amb menys intensitat, però encara sucosos, el tema no s'acabava mai; al final ja esperava que fos la Candelera, o la festa de la Purificació de Nostra Senyora, la Mare de Déu de la Candela de Valls i la seva festa major.



Una tarda tornàvem a tenir la mateixa dona dels refranys que vam tenir aquestes festes i va tornar a explicar-ne uns quants més : " Per la Candelera, lo berenar es queda enrera. Si la Candelera plora, lo fred es fora, si la Candelera riu lo fred es reviu. S'allarga el dia, per la Candelera una hora entera.
Pel febrer, abrigat be.Al febrer, lloga jornaler. Qui sembra al febrer, collita te. Lo febrer de cap o de cua l'ha de fer. Lo febrer córrer com un gos llebrer ".
L'endemà la meva esposa i jo retiràvem totes les figures del pessebre, les guardàvem per l'any vinent i deixàvem els camins i les muntanyes i posàvem tal com poden veure els clics de Lego i les granges de Famòbil;



amb tots els estris propis de pagès com : tractors, carros, carretes, pales, destrals, etc.
Amb tots aquests joguets hi jugaven els meus fills amb els amics del carrer i també la mainada que venien a la consulta. Era per tots i encara recordo que Déu n'hi do de lo que disfrutave. Els pacients també estaven tranquils perquè la mainada deixaven de molestar a la gent que esperava.




Be, aquí acaba atot el que puc recordar i puc explicar d'aquells anys que fèiem un pessebre a la sala d'espera. Cosa impensable avui dia, però que ens va donar molta alegria i pau en les festes del Nadal quan tot just començàvem a viure amb els fills petitons i mai l'hem deixat de fer a casa nostra. 



Durant anys els pacients que ho havien viscut, sempre sortien a parlar-ne amb carino i tendresa. El que pot donar de sí un pessebre.
Publico aquest article el dimarts de Pasqua de 2015. 
Estem molt contents, aquesta Setmana Santa, hem tingut una neta, es tot un tresor, guapissima i es diu Mar.



Un abraçada a tots: família, amics, coneguts, i seguidors del meu blog.
Pep