divendres, 27 de setembre de 2013

QUI VIVIA A LLORENS DE ROCAFORT L'ANY 1946 ?

L'història ens ajuda, ens dona coneixaments, ens fa entendre la vida, ens fa pensar d'on venim, com era el nostre poble, quanta gent  vivia a cada casa, el nom de cada casa, en fi repasar sempre es bo per tots, els de la nostra edat també ens convé. Tot això ho farem de la ma de la nostra estimada mare Isabel (ae.p.d.)Si forçem la memòria , alguns encara aniríem troban els noms de cadasqun/una de les persones que vivien a cada casa; la veritat , jo, no sóc capaç d'enumerar-les i menys el nom propi de cada persona, sincerament han passat massa anys des del 1946.  La mare (a.c.s.) si que ho va deixar escrit fa molts anys, ella sempre va tenir una exel.lent memòria, cosa envejable a la seva edat; sabia perfectament el nom de les persones que van venir a veure el nostre fill Oriol a la clínica el dia que va neixer; també se sabia de memòria tots els aniversaris de tota la familia de Llorens i de Girona, així com el dia del sant que mai deixava de felicitar, del poble de Llorens sabia perfectament l'història de cada familia; on es casaven els fills del poble si anaven a viure a Barcelona fins i tot sabia el nom del carrer o del barri on residien.


LListat de la gent que vivia a Llorens de Rocafort l'any que la mare va arribar al poble convertida amb l'esposa del Sisquet Capdevila  Pons. Tenia 18 anys , amb aquesta cara tant bonica no es estrany que el pare se'n enamorés.



Cala Mestra  sis, més una  criada . La Masia cinc, Cal Lliberato tres, Cal Pusa sis, Cal Saltó un i una criada. Cal Cabalé onze, Cal Bori dos, Cal Perlo quatre, i un mosso, Cal Bartomeu dos, Cal Rafelet  quatre, i un mosso, Cal Coix cinc, Cal Xifré  cinc, Cal Damià cinc, El Forn quatre, Cal Pep de l'Andreu quatre, Cala Milia sis, Cal Miró quatre,  Cal Conde tres, Cal Eusebio cinc, Cal Sileta vuit i un mosso, Cal Pere el Mano quatre, Cal Roig  quatre, Cal Blasi  quatre, Cala Elvira set, Cal Sebastia  quatre, Cal Tomas un,  Cal Silo quatre, Cala Quica dos, , Cal Mano sis,  Cal Xepe sis, Cal Ton quatre,  Cal Gallo cinc, Cal Perejaume tres , Cal Timoneda onze , un mosso i dos criades, Cal Quim quatre i un mosso, Cala Munda cinc, Ca l' Andreu cinc,  Cal Mora set , un mosso  i una criada, Cal Bergadà sis un mosso, Pep del Gallo sis, Cal Gené tres i un mosso,  Cal Marti un, Cal Cantó un .




Aquesta llista de cases i de persones són les que hi havia l'any 1946 a Llorens de Rocafort o de Vallbona com vostès prefereixin, Déu ni dó, podem dir que Llorens era un poble molt habitat.
L'Alcalde era en Jaume Capdevila, L'aguatzil en Pau de Puig-gros, el Metge el Senyor Nolla que anys avenir va ser el president del col.legi de metges de Girona, el meu president al colegiar-me a Girona,  casat a Maldà, el capellà  era mossèn Marcel-li.
Bon dia de Sant Miquel als Miquels, sobretot al Dr. Miquel Fabré, que tant estima a la nostra familia i al poble de Llorens i tota la comarca de l'Urgell. Moltes Felicitats.



dimecres, 18 de setembre de 2013

HORTS DEL POBLE DE LLORENS, QUE ES TROVABEN A LA SÍQUIA ESQUERRE BAIXANT DE VALLBONA

La meva intenció ara, és només recuperar-los de la memòria, fer-los presents i deixar-ho escrit. Aquestes petites peces de terra, eren importantissimes, car tothom en volia tenir una per fer la vianda de l'any, tomaquets de penjar, patates, fesols, etc. Recordo de com eren de boniques les tardes, anant per aquests horts, per tal de  veure com treballava o regava la gent, sempre hi havia visites com passavolants  o algun veï assegut fent temps perquè li arribés l'hora de regar o fent petar la xerrada tant sols pel plaer de parlar; en aquells anys el temps no era igual a temps.  Cal dir que a trossos la síquia passava per sota algun dau de pedra, donant més frecor al lloc, també cal dir que el trajecte estava farçit de freixes, arbre que sol neixer en llocs humits, deu ni do de la sombra que donent i que s'aprofitava de debò. Recordo com a nen que la síquia també servia per posar les begudes al fresc i també algun meló o síndria. Calia anar en compta, perquè a la nostra familia el veure l´aigua tant fresca i transparent ens va proporcionar el tifus. També hi havia algun hort apartat  en mig d'una parada del fondo com el de cal Quim; recordo que un ruc o una mula donava voltes per tal de pujar l'aigua cap al dipòsit.


El pare feia l'hort a la sort de cal Perejaume més amunt, recordo que a part de lo propi de l'hort, també hi feia molt de panis i fins i tot a la part de la solana hi feia les patates que les regava amb l'aigua de la síquia de la solana, aquells anys era una joia, tots disfrutavem hi havia aigua a dojo, la veritat que fa molts anys que no he tornat a veure aquesta imatge tant bonica, d'un fondo verd. Cadascú feia de les seves fins passat Llorens. A sota Llorens encara queden els hort murallats de tàpia com el de cal Mora amb moli de vent. A la foto que tenen a la vista al costat de la bassa  hi tenien i encara el tenen l'hort a Cal Xepe., més avall a cala Milia el tenien murallat de tàpia amb pou propi.



Per ordre de Vallbona cap a Llorens, de la sort del Nadal en avall  : Ca l'Andreu. cala Milia, cal Roig, cal Ton, cal Pere el Mano, Domingo l'Elvira, cal Coix, hort del capellà, Magdalena el Forn, hort de cal Quim, Cal Mano, cal Gallo ( no confondre  amb el del Sisco el Gallo ),


cal Bori, cala Blasi ,cal Saltó, cal Jan, més avall cal Cabalé, cal Xepe,



Portomeu, Damià, Rafelet, Martí, Cantó, Mora i Pusa.


Vull deixar clar pels que no siguin de Llorens, es que totes les families volien tenir un tros de terra al Fondo, perquè es la zona del terme més fèrtil, precisament per l'aigua que baixava per les dos síquies de la vall, i més estimada i com no productiva del terme.


Si algú de vostès em vol corretgir , canviant l'ordre o afegint algun que m'he deixat, ja te permis, cap problema, clar només parlo dels horts del fondo. De  l'hort més alt ja en vaig parlar en un article anterior, titulat : Un hort, un racó , una història en miniatura.
Bona nit.

Pep

divendres, 6 de setembre de 2013

LOS TERRATENIENTES DEL PUEBLO DE VALLBONA

Benvolguts amics, encara que un hagi llegit, i rellegit i a voltes ha sigut una rata de biblioteca, i no donar mai res per poca cosa, sinó que tot document escrit es una peça que ens pot portar llum sobre la nostra petita història o gran segon el periodista Lluis Foix; també ens pot donar a  coneixer els usos i costums del nostre poble medieval de Llorens, alhora altres sorpreses, sempre boniques, increibles, interessants o desconegudes per mi.


Fa dos hiverns repassan escriptures d'uns amics de Llorens en una d'elles, el notari de Les Borges Blanques describia la finca o el tros de la seguent manera :

......... lindante a oriente con tierras de Ramón Bergadá, a medio dia con tierras del Camino de la Solana, a poniente con tierras de D. José Pons, y los terratenientes del pueblo de Vallbona de las Monjas y á norte con tierras de ......... ( 7-3-1871)

Jo, sorprès perquè pensava que l'any mil vuit-cents setanta-u, ja no hi havien terratinents a les nostres terres, donç mireu quina sorpresa ? ... los terratenientes del pueblo de Vallbona de las Monjas....... 



Els poso un planol de l'època, perquè vostès puguin disfrutar i alhora els ajudi a pensar i aportar una mica de llum sobre quins podien ser aquests terratinents del nostre poble veï. Lo facil seria pensar que no fossin les monges, però en aquest any la desamortització de Mendizabal ja havia fet estralls, o sigui que no podien ser les monges. Tot un misteri, si em perdoneu, Si algú pot aportar els seus coneixaments ho agraïré moltissím. Estaran d'acord que el tema dona per pensar oi ?



Aqui va un trosset d'història dels trossos de Llorens de l'any 1873, encara que no te res a veure amb el tema dels terratinents del poble de Vallbona de les Monges, però si es del mateix temps, es 
de la familia Català. Si, poden veure com es conegut per tothom de Llorens que està ple del cognom Capdevila, o sigui que pocs anys enrera a cada casa i havia un Capdevila, només cal repassar l'història notarial del nostre petit poble . En el llibre La Baronia de Vallbona del Sr .J.J Piquer Jover en parla abastament dels cognoms medievals de Llorens i el Capdevila ja era present en el selge XIV.



Una mica de paisatge urgellenc i com no podia ser menys una foto de Llorens.




Bona nit a tots, tot esperan les pluges d'aquest cap de setmana, que prouta falta fan, a Girona va núvol des del migdia.