divendres, 8 de febrer de 2019

L'HUMANISME DEL PROFESSOR DR. JOSEP MARIA DOMENECH I MATEU, FILL DE VALLS



Aquest capvespre hem celebrat un homenatge al Dr. Josep Maria Domenech i Mateu, professor que fou d'Anatomia Humana i d'embriologia.
Aquí va el que he dit i a més tot el que hagués dit si hagués tingut per a mi sol 13 minuts, però com que per 4 metges, teníem tant sols 20 minuts, donç he preferit no llegir els cinc folis i repartir el temps entre tots, o sigui que van quedar moltes vivències en el tinter, aquí van.


Primer vull dir que no diré res d’ell que no hagi dit en vida. Un altre aclariment, ell feia les classes en castellà, no oblidem que tot just acabava la dictadura, i ens tractava de vostè, sobretot a classe, en la intimitat de tu.  I per no allargar-me més no desenvoluparé el seu amplíssim currículum deixant aquesta part a d´altres col·legues  més autoritzats que un servidor.
Si el Dr. Domènech ens està veien, que content que deu estar, de veure generacions de metges,  expressant l’estima que sentim cap a  la seva persona.




Primera classe. Tardor de l’any 1975. Entrada solemne a classe del Dr. Domènech .  El silenci va ser corprenedor i sense mes preàmbuls ens van dir : em dic Josep Maria Domènech i Mateu, soc professor d’aquesta Universitat per oposició, perquè tothom ho tingui clar, i que nadie se llame a engañovostès i jo hem vingut a Bellaterra a treballar, els seus problemes sempre seran els meus, si algun professor els posa un examen al mateix dia , jo sempre els canviaré el meu, tots vostès seran uns grans metges, tots trauran matricula d’honor , el meu despatx sempre estarà obert a qualsevol alumne que vulgui parlar sobre la marxa dels seus estudis o ampliar en la nostra assignatura. 

Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns grans metges, i que aquells mil sis-cents  ens motivéssim i tiréssim endavant.


Perquè, si ja va ser difícil accedir a ser estudiants de medicina, imaginar-se que un dia seríem metges, ni els hi explico !. Sentíem molt respecte, por en alguns moments. Havíem sentit tantes històries sobre el que passava al Clínic, on l’anatomia era un os dur de rosegar, tant que molts la repetien, que molts creiem que si aprovàvem anatomia de ben segur seríem metges! Tenim exemples d’excel·lents catedràtics que a primer van suspendre l’Anatomia Humana.

Sense paraules, com si acabéssim de colar-nos a la boda del segle. Amb aquests mots que acaben d’escoltar vam començar primer de medicina.


Penso que un servidor sense la passió i l'esperança que ens va donar el Dr. Domenech no hagués arribat a ser metge. Molts li devem molt !!!!!!!






Amb aquella gran acollida,  de forma natural, ens vàrem anar endinsant en el seu departament i al seu costat vam trobar més llibertat que al carrer. Eren anys difícils políticament parlant. 
En aquelles dependències, tots ens movíem com a casa:  l’osteoteca plena  a vessar, la sala de dissecció freqüentada a totes hores, companys dibuixant ossos, alumnes fent projeccions de talls d’embrions, per tal de fer reconstruccions amb cera, d’altres a la sala d’estufes on incubava els embrions de pollastre, voluntaris per tots cantons.
Ja, al tercer dia, parlàvem entre nosaltres de noms com Andreas Vesalius amb la seva obra: De humanis corporis fabrica libri septem,  parlàvem del disc embrionari, de l’ectoderma,  del mesoderma, de l’endoderma, del tub neural, de la notocorda com a primer derivat del Nòdul de Hensen. En fi, ens sentíem importants.



Per vacances, el Dr Domènech deixava ben clar que la Setmana Santa o el Nadal no tenien altre sentit que estudiar 10 hores diàries, i que  en tenia prou amb que 10 anéssim cada dia a Bellaterra  per suprimir les seves vacances a Grècia.

Curiosament no érem 10 sinó cinc vegades més i gaudíem d’allò més al seu costat i ens explicava anècdotes del seu pas per la Complutense i del seu estimat Dr. Ors Llorca, que ràpidament vam fer nostre, fins que un dia el va portar a Bellaterra en persona. Ens va dir portin el seu llibre d'anatomina humana que els podrà posar una dedicatòria.
El Dr. Domenech i el professor Dr. Orts Llorca a Bellaterra

Estos alumnos también són los suyos profesor”, li va dir com un gran homenatge. Mai ho oblidaré, quin acte d’agraïment tant gran i que orgullosos se sentien els dos i de retruc tots nosaltres.


El professor Dr. ORTS LLORCA,  signant els llibres d'anatomia dels estudiants de Medicina de l'Autònoma.

També oferia que si algú no podia estudiar tranquil a casa seva, els dissabtes i diumenges sempre seriem benvinguts a Bellaterra, sobraven aules.
 No teníem  problemes per entrar i sortir de la facultat a qualsevol hora, tot un misteri.... Quantes vegades a les 10 de la nit anàvem cap a Bellaterra a fer dissecció.
Recordo esta dibuixant a la osteoteca a les 9 del vespre i veure acostar-se el Dr. Domènech i dir-nos: “he de sortir a sopar, convindria que a la una de la matinada em tanquéssiu l’estufa numero dos. I acceptar l’encàrrec . Ell en arribar una mica més tard i amb un gran somriure, es dirigia cap a nosaltres dient-nos una vegada més sereu uns grans metges, sou meravellosos.

Per a ell el temps no era igual a temps

Més d’una vegada ens havíem quedat sense transport públic i a altes hores de la nit, ell, va dur-nos a Cerdanyola o a Sant Cugat. 

Teníem veritables dubtes sobre si dormia o no. Puc dir, que tornant de nit de Barcelona a Sant Cugat per l'autopista, a les tantes de la matinada, hom podia veure llum al seu despatx i això ens interpel·lava encara més.



Vivia cent per cent dedicat a la investigació i tres alumnes aquí presents recorden el moment que ens va dir que tenia el carnet de conduir caducat.  I no recordava, si mai s’havia examinat per tenir-lo. Li vam assegurar que no li havien regalat. 
El jove professor es va trobar a Bellaterra en uns anys molt difícils, amb un canvi social important, professor titular molt jove i una multitud d’estudiants molt joves, i aquests punts el van esperonar a tirar endavant,  perquè arribéssim a bon port.
Eren anys de massificació. La nostra promoció era de mil i escaig, i la facultat va adaptar com a classe la famosa aula L que tota la nostra promoció recordarà molt bé. 



Donava les classes al cim d’un pòdium amb molta il·luminació. El conjunt li esqueia molt. Un espectacle  -entre cometes-,  sublim. Un dia per recordar va ser el dia que va entrar a l’aula plena de gom a gom, amb gent asseguda per terra, d’altres asseguts a les finestres que donaven al campus, companys drets, alumnes d’altres grups, i amb el mosso de càtedra al darrera, portant una safata coberta amb un drap verd, que amagava un os que  no podíem veure, va dir : “ Eus aquí l’os Temporale, el terror de la medicina, el pànic dels metges “. Pel que fa a El peñasco del temporal, tots vostès trauran matricula d’honor . Llavors ens va explicar una anècdota del Dr. Taure del Clínic que em callo.



Quan va acabar la classe, com sempre va dir: “algun dubte, cap dubte, més dubtes, si algú s’ha quedat in albis repeteixo la classe”.
Tres alumnes van aixecar la ma, i va repetir la classe, curiosament ningú es va aixecar. Increïble però cert !!. 
Sovint afegia el següent comentari: amb tants coneixements assolits, podran discutir  i donar consells a cardiòlegs, neuròlegs, otorrinos, traumatòlegs, etc....curiosament ell mai va ser un metge clínic.



El Dr. Domènech pels passadissos ens saludava pel nostre nom, preguntava si sabiam quelcom d'un alumne que no s'havia presentat a l'exàmen, si un alumne estava amb una seria malaltia l'anava a veure a casa seva, jo vaig tenir una púrpura trombocitopènica i es va preocupar i va venir a passar una estona amb mi més d'una vegada, un cop acabada la carrera a l'anar a Bellaterra, seguia l'interrogàtori sobre dotzenes de companys on havien anat, quina especialitat havien fet, fins i tot preguntava pel Dr. Josep Maria Via que mai havia sigut alumne oficial d'ell i tants d'altres que ens sorprendríem. Déu meu quin home, tant especial, tant cordial i que per tots cantons a més d'un exel.lent professor ha demostrat ser un bon amic i company de viatge.
Puc dir que algun metge aquí present, quan feia primer, es colava a  l’aula L per seguir les seves classes de segon d’anatomia.



El seu prestigi arribava al Clínic. L’aula L, en cap cas desitjable, es va convertir en el Santa Sanctorum de la facultat, mai li calia demanar silenci. N’hi havia prou amb que es poses a dibuixar a la pissarra. Els alumnes ens transformàvem i gairebé ni respiràvem. 
Recordo que sovint per matar l’estona fèiem avions de paper,  i els tiràvem amunt i avall de l’aula, de cop va arribar el Dr. Domènech i va dir " que felices que les veo “, pero ahora les llevo algo mucho mas atractivo….la articulacion subdeltoidea o segunda articulación del hombro de Sezé. Reconvertia les situacions de divertimento en moments únics.
El seu secret, era que constantment ens donava reforços positius, ens valorava, ens feia confiança, ens estimava, i es feia palès tot el que ens va dir el primer dia de classe.
Com li agradava que els de la primera promoció anéssim de tant en tant a veure´l a Bellaterra i ens quedéssim a classe aquell dia, com gaudia que anéssim a la darrera classe de cada promoció, somreia de veure’ns asseguts a la primera fila i públicament ens valorava molt.
Sovint esmentava que l’ acte de la seva carrera del que es sentia més orgullós havia estat l’ entrada a la Reial  Acadèmia de Medicina de  Catalunya d’any 1996.


Recomano que tots vostès,  llegeixin íntegrament el discurs de recepció de l'acadèmic electe, així com el parlament de benvinguda del Dr. Laporte i Salas, que presenta un Dr. Domènech molt entregat, tendre i humà, amb totes les qualitats acadèmiques e intel·lectuals que posseïa.
Del final del parlament del Dr. Domenech, diu : I del cor a l' ésser humà enter ...  : A més,  la consideració d'aquest òrgan com un element que participa en la constitució de tot el cos ens porta a la concepció integradora que en dóna a conèixer l' ésser humà en la sea realitat individual i diferencial. D'aquest ésser tant ric en secrets que estima, que estudia, que investiga, que plora, que riu, que juga, que s'enyora, que s'ofen, que perdona, i que, per damunt de tot, té el do de l' esperança. Sense paraules, vostès mateixos !!!

El Dr. Domenech en el seu despatx de Bellaterra,l'any 2013. Fotografia feta per un servidor i utilitzada ampliament per la prempsa escrita i per les xarxes.

Encara recordo que durant un examen, van entrar a classe uns alumnes de la mateixa universitat en vaga, per rebentar l’examen i el Dr. Domènech se’n va sortir airós dient – Nois, veieu  aquests alumnes si no vomiten tot el que sabem es posaran malalts, no veieu la cara que fan ? i com per encanteri se’n anaren i poguérem fer l’examen.

Sempre pendent de les nostres necessitats, va demostrar com la passió es l’ànima de la docència. Feia tanta llum que mai ens vam adonar de les seves febleses.

Som testimonis que el Dr. Domènech fins i tot rebia i escoltava els pares que anaven a demanar-li que amonestés al seu fill o filla perquè estaven perdent el temps i ell ,els escoltava. Quedàvem admirats.

A segon curs ja ens tractava com si ja fóssim metges, quina importància Déu meu, això ens donava un “subidon” d’autoestima. Ens interpel·lava consta ment amb preguntes de tota mena, no ens deixava descansar.


Encara ara em posa la pell de gallina quan repasso la primera lliçó del desenvolupament del cor, que comença així : “El corazón es un vaso modificado ". El Dr. Domènech, desenvolupà a través en 18 classes magistrals tota la embriologia del cor , mil·límetre a mil·límetre, i dia a dia, les malformacions més rellevants i l'estructura i el funcionament del cor i dir que 43 anys després llegir aquestes lliçons és un regal per l'anima. “Tots vostès faran diagnòstics brillants i els felicitaran”.  Sincerament ens sentíem únics, com si fóssim  alumnes particulars del Dr. Domènech.


Un grup d’estudiants ens preguntàvem sobre la formació humanística del nostre estimat professor ?? No vam tardar gaire a saber-ne, era un home del renaixement i enamorat de Salvat-Papasseit, Espriu, Sagarra, etc…. En algun acte públic a Bellaterra , quedàvem meravellats del gran coneixement d’autors de la  Bernat Metge , que orgullós estava d’haver presentat l’any 2000 a Sant Cugat del Vallès” Leli (de l’ Amistat) , traduïda al català pel professor Pere Villalba i Verneda“. També vam saber de la seva afinitat per la òpera . Impressionant, el parlament humanístic que va fer amb motiu de la celebració dels 20 anys de la nostra promoció a una sala de festes de Barcelona. Articles de premsa a La Vanguardia, al Vallenc, Pregó de Les Festes  Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2001, del seu Valls natal. 
Els alumnes de l´any 2000, entre ells  el Dr. Cristian Delgado, van deixar escrita una interessant entrevista amb el Dr. Domenech, que els aportarà molta informació de la seva formació i cultura,  a la revista Numero 14 de La Pastilla “ Seguimos dando guerra “.
Quan ja érem metges,  li agradava compartir les seves publicacions amb nosaltres. Valgui com exemple el treball sobre la morfogènesi del Ronyó en ferradura a la revista The Anatomical Record  d’EE.UU. amb un extraordinari èxit internacional.

Horseshoe Kidney: A New Theory on lts. Embryogenesis Based on the Study of a 16 mm. Human Embryo
J.M. DOMENECH MATEU and X GONZALEZ COMPTA.
Faculty of Medicine, Department of Anatomy,Autonomous University of Barcelona Spain.

De fet, totes les assignatures de primer de medicina es van veure beneficiades de les classes del Dr. Domènech

El pòsit que ens va deixar el Dr. Domènech per a la resta de les nostres vides ha estat, tenir sempre present i no oblidaque, ser metge és tot un honor i motiu d’orgull, alegrar-nos sempre dels èxits dels altres, mirar de deixar petjada com a metges, tenir present sempre l'aptitud i la bondat, que la il·lusió ens durés dia a dia fins al final, que tota la vida ens sentíssim afortunats de tractar malalts -com el seu pare el metge Domènech de Valls, que encara el recorden- que gaudíssim d’ensenyar  als altres metges i tot plegat sense esperar res més que la legitima satisfacció de fer les coses ben fetes, de la manera més natural del món.

Acabo amb unes paraules del Dr. Lain Entralgo, sovint esmentades i lloades pel Dr. Domènech que valorava  molt l'amistat:  
una bona amiga, un bon amic ho mereixen tot. En con seqüència amb la mort del Dr. Domènech í perdem una llarga i entranyable amistat.


Josep Capdevila junt al professor Dr. Josep Maria Domenech al hall de la facultat , després de convidar-me a un café.

Abans i després de l'acte, vam saludar una colla de metges com el Dr. Aramburu, Dr. Mijares, i també a l'estimat professor de Fisiologia Dr. Segura que va entrar a Bellaterra el mateix any 1975 i que tant be ens va explicar  la seva assignatura, el Dr. Josep Nebot, Dr. Alex Pasarin, el Dr. Toni Griera, el Dr. Josep Maria Via, el Dr. Salvador Carreras, companys estimats de la meva promoció, el neuròleg Dr. S.Lopez Pousa, Dra. Maite Codina Nesplé, el Dr. Alvar Vilaplana, al Dr. Jaume Padrós president del Col.legi de Metges de Barcelona, Dr. Josep Vilaplana presidet del col.legi de metges de Girona, al Dr.Josep A. Bombí , Dr. Fonollosa, una persona molt interessant e interessada per la medicina de familia.



D'esquerre a dreta, la Dra. Margaret Creus, pediatra d'Agramunt, que li va donar les gràcies que li havia hagut de donar en vida, molt emocionant  i que quan ho explicava, en venia a la ment que en un altre professor hagués estat un suspens i al setembre sense més preambuls,a ella li va dir - senyoreta i si ho tornem a probar demà ??, l'endemà ho va fer molt be ; jo havia estat un matí examinant-me de patologia general oral junt a d'altres 23 companys, i a les tres preguntes sense resposta al setembre ipso facto; tranquils vaig aprobar. Seguint d'esquerra a dreta, un servidor Josep Capdevila i el Dr. Cristian Delgado, l'alumne de la poromoció de l'any 2000. També vaig saludar al nostre company de promocó el  Dr. Roque Lucas.



Ha sigut un gran acte d'agraïment a la persona del professor Domenech, al mestre per exel.lència, tots i hem estat d'acord, la seva grandesa humana ho superava tot, i la seva fidelitat amb tots nosaltres ens va a portar a ser metges cent per cent. Jo, vaig tenir l'honor de compartir una llarga amistat des dels inicis fins al final de la seva vida. Dr. Domenech descansi en pau, l'estimem molt !

Pep