dissabte, 16 de juny del 2018

L'ESTIU AMB ULLS DE FORASTER.

Espero  i desitjo que amb aquestes històries de Milmanda, ajudin a gaudir d'un bon estiu com ho va fer el nostre estimat Doctor Fabre fa molts anys, era l'estiu de 1993, el títol te molt de misteri : Estiu amb ulls de Foraster. Quan vagin llegint sabran perquè ho titula així, es un punyeter i s'adona de tot el que passa al seu entorn.


No ens equivocaríem si titulés aquesta foto, com dos pòtols pels carrers de Vilassar, degut a no tenir res més que fer i matar el temps, cosa que als dos ens agrada, sinó passegem, fem sobretaules de quatre hores i vinga, enreda que fa fort. A la taula d'aquesta encantadora família, un se li pot fer fosc sense haver acabat els postres. Be, el professor Fabré, home cultivat per damunt de tot, se li nota molt que va estudiar als Jesuïtes i va aprofitar el batxillerat. 

Ara els afegeixo un poquet de la meva persona, ja que totes les històries son escrites pel Dr. Miquel Fabré,
Un agraïment d'un grup de 50 nens d'una escola de Sant Vicents dels Horts, després d'haver-los visitat durant quinze dies al caure la tarde, a una casa de colònies de la Vall del Llémena, municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa). Com poden veure aquest Sr. Metge fet de filferro i folrat amb un fil verdós, va pagar totes visites,  les preocupacions i malalties d'aquests infants. Una vegada més Poc es molt. Em van donar el que tenien, qui dona el que te no està obligat a més.

Pel Dr. Fabré la vida es un drama, hi ha gent que veu sempre el got mig ple i d'altres mig vuit, i segons paraules seves - jo no veig ni el got, sobretot que no hi hagin dubtes. Un servidor no li  queda cap dubte, som amics des de la més tendra joventut i se que diu la veritat;erò dit això ell es capaç de trobar enmig de la tribulació d'aquest món, com l'home que està en un precipici, agafat a un branca, amb dos lleons que se'l volen cruspir, curiosament i en plena desesperació va trobar aquesta flor molt olorosa. Ell també troba flors per aquests món de Déu i ens les ofereix en forma  D' Històries de Milmanda, L'estiu amb ulls de foraster : El poble i les mosqueps,  El poble i les maneres, El poble i la pluja, El poble i l'orgull, El guardià urbà, El poble i els noms, El poble i el temps, El poble i l'acromegàlia.
Algunes d'aquestes històries han sigut observades i viscudes i escrites a la Conca de Barberà, molt aprop de Llorenç de Rocafort, el meu poble i el nostre i el vostre. Ell es una persona que amb poc li canvia el rostre, la seva cara estava radiant batzacant ametlles al tros de Les Pintades, terme de La Quadra de Mas Déu del municipi de Vallbona de les Monges,  a primers d'abril, o veure esporgar els ametllers, ja florits . Llegiran més endavant : Les terres de ponent són seques, eixutes, de manera i de conreu. Les pluges, minses, i els posats escanyolits .... Aquesta primavera ha pogut veure com el nostre terme estava ben engalanat de verd, fins i tot esplendorós de tanta aigua caiguda. Be, només afegir que s'ha passat molts estius a Poblet, la qual cosa ens uneix molt sobre el que jo també estimo: El Tallat, Vallbona de les Monges, amb el seu monestir, el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, que és una joia o un bombó del gòtic tardà, el mausoleu de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, situat a la parroquia de Bellpuig,  també Verdú poble del nostre estimat amic Francesc de Martí i Sanahuja, amb tota la seva bonica i tendra història de Sant Pere Clave i el conjunt esplendorós de la sala gòtica de l'Abat Copons i no cal dir Vallfogona de Riu Corb i tota la vall entera.

Aquesta faula, el primer que me la va explicar va ser l'Abat de Montserrat Cassià Maria Just,  quan tenia 19 anys.



Com que s'acosta la berbena de Sant Joan, si opten per quedar-se a casa, tindran quelcom per llegir i esbrinar moltes vivències d'aquest metge savi .
He de dir que es un honor per a mi que el Dr. Fabré esculli el meu Blog per donar a conèixer els seus escrits acumulats de molts anys enrera com aquest. Descobriran com un home crescut a l'Eixample Barcelonès, esbrina,pregunta, interpela, xerra a la gent de poble, fent-se ell mateix un més i aconsegueix que més d'un el veigi com l'homenot sorrut que es el ferrer , el consideri un foraster de tota la vida, però ".... d'improbable integració rural, però a qui es pot tenir en consideració "
Espero que al tornar de la peregrinació al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes a finals de mes de juny, els pugui penjar quelcom més per refrescar una mica  la marinada, que, de per  sí,  ja es fresca a la ex-baronia deVallbona.
Una abraçada a la meva família, als meus parents, amics, veïns, coneguts i seguidors del Blog.

Pep